Biodiversitat d’avifauna en una · 2017-09-27 · Biodiversitat d’avifauna en una finca situada...

Biodiversitat d’avifauna en una

finca situada al Vallès Oriental

Marina Toranzo López

Tutor: Genaro De Gamboa

Desembre 2016

Immaculada Concepció Horta

Biodiversitat d’avifauna en una finca

situada al Vallès Oriental

2



3

El meu treball ha estat possible gràcies a un conjunt de persones que m’han engrescat

m’han facilitat i transferit tots els coneixements i eines necessàries per a poder realitzar

aquest treball. Gràcies al seu ajut, recolzament i paciència he adquirit la formació

necessària per poder portar a terme les jornades de camp i l’assessorament científic.

Vull ressaltar la cordialitat amb la que he estat acollida en el grup d’anellament Parus, un

grup format per ornitòlegs, biòlegs, veterinaris i aficionats a la natura, entusiastes de

l’ornitologia i de l’anellament científic.

Angel Fernàndez, ornitòleg i anellador expert de l’institut Català d’ornitologia (ICO),

Antonio España, ornitòleg i anellador expert de l’ICO i membre de l’associació fauna

mediterrània (FAUMED), Fermin Rodriguez ornitòleg anellador expert de l’ICO, tècnic

superior en gestió i organització de recursos naturals i paisatgístics, Jorge de Pedro

ornitòleg i anellador expert de l’ICO, Anna Vila ornitòloga, biòloga, anelladora auxiliar

de l’ICO i treballadora del centre de fauna salvatge de Vallcalent, Jordi Rodríguez

ornitòleg, anellador expert de l’ICO i director logístic i cap de l’àrea d’ornitologia de

l’institut de biodiversitat tropical, Maria Rosa Jauregui ornitòloga, anelladora auxiliar de

l’ICO i veterinària, Natàlia Pérez ornitòloga, anelladora experta de l’ICO i biòloga i

Ignacio Toranzo ornitòleg i anellador auxiliar de l’ICO. Gràcies a tots ells per les moltes

hores que hem compartit a les jornades de camp i per les seves aportacions i explicacions.

Especialment vull agrair a Estefi Jimenez, biòloga, ornitòloga i anelladora experta de

l’ICO i a Jaime Resano biòleg, ornitòleg i anellador expert de l’ICO l’ajuda, consells i

correccions en la part tècnica del treball, conceptes, estadística i anàlisis de resultats.

Gràcies Raquel Larios, ornitòloga, biòloga, anelladora experta de l’ICO i treballadora del

centre de recuperació de fauna salvatge de Torreferrussa per la teva incondicional ajuda

sobretot en les darreres jornades estiuenques i per tots els coneixements que m’has

transmès.

Vull donar les gràcies a Joan Mayné i a Raquel Larios per haver-me donat l’oportunitat

de visitar el centre de recuperació de fauna salvatge de Torreferrussa i per l’experiència

de l’alliberament d’un aligot recuperat al centre.

Evidentment vull agrair a Genaro de Gamboa, al meu tutor del treball, tots els seus

consells, propostes i recolzament durant tot el treball.



4

Cal destacar el recolzament i l’ajuda perseverant que he rebut per part de membres de la

meva família, gràcies a Ignacio Toranzo, a Irene Toranzo i al meu pare Antonio Toranzo.

Per últim agrair als germans Fernández Martin propietaris de Can Manent la seva

hospitalitat i el facilitar-me l’accessibilitat a la finca i les seves instal·lacions.



5

Índex

1. Introducció............................................................................................................. 6

1.1. Objectius ................................................................................................................... 7

2. Marc teòric ............................................................................................................ 8

2.1. Migració .................................................................................................................. 11

3. Àrea d’estudi ....................................................................................................... 13

3.1. Àrea geogràfica ....................................................................................................... 13

3.2. Ambients i vegetació ............................................................................................... 14

3.2.1. Camps de conreu .............................................................................................. 14

3.2.2. Bosc mixte (pineda secundària) ........................................................................ 16

3.2.3. Bosc de riera .................................................................................................... 17

3.3. Definició dels hàbitats a l´àrea d´estudi .................................................................... 20

3.4. Menjadores a la zona ............................................................................................... 22

4. Metodologia ......................................................................................................... 25

4.1. Mètodes d’estudi ..................................................................................................... 25

4.1.1. Censos ............................................................................................................. 25

4.1.1.1. Identificació per observació visual ............................................................ 26

4.1.1.2. Identificació auditiva ................................................................................ 27

4.1.2. Anellament ...................................................................................................... 28

4.1.2.1. Captura de l’ocell ..................................................................................... 30

4.1.2.2. L’ocell en mà ........................................................................................... 31

4.2. Metodologia emprada al treball de recerca ............................................................... 35

5. Anàlisis i resultats ................................................................................................ 37

6. Discussió i conclusions ........................................................................................ 49

7. Summary ............................................................................................................. 55

8. Bibliografia i webgrafia ....................................................................................... 57

9. Annexos............................................................................................................... 60



6

1. Introducció

Els ocells són uns bons indicadors de la qualitat ambiental dún territori. Com a

conseqüència del seu estatus en els ecosistemes, són sensibles a les alteracions de

qualsevol esglaó inferior de les cadenes tròfiques, per tant, el seu estudi i seguiment fa

que esdevingui una eina de gran utilitat per conèixer léstat de conservació dels hàbitats i

els espais naturals on viuen (ICO, 2011). La relativa facilitat per estudiar les aus, i el fet

que moltes espècies tinguin una distribució molt àmplia, ha convertit aquest grup faunístic

en objecte de seguiment i d’estudi. Per exemple, la biodiversitat d’ocells d’un determinat

espai ens dóna molta informació sobre la seva qualitat ambiental i la diversitat dels

hàbitats que hi ha. El seu estudi i seguiment ens proporciona una sèrie de dades de gran

interès per valorar léstat de conservació del territori i com aquest va canviant al llarg dels

anys (Ribas, 2000).

Observar ocells a Catalunya, no és difícil. L’elevat nombre d’espècies presents al nostre

país, la seva abundància i les característiques dáquest grup faunístic fan que hi hagi molts

aficionats a la natura que es dediquin a la seva observació i a fotografiar-los. Malgrat tot,

els ocells encara són uns grans desconeguts per a la majoria de la població (Estrada,

2010).

No ens podem comparar amb països del nord dÉuropa, on la tradició de léstudi i

observació de la natura es realitza des de fa més de quatre segles. Però en aquests darrers

anys s´ha detectat a Catalunya un increment en l’interès pel món dels ocells. Projectes,

com per exemple el SOCC (Seguiment dócells comuns a Catalunya) promoguts per

LÍnstitut Català dÒrnitologia (ICO) han tingut la col·laboració d’un gran nombre

dáficionats a lórnitologia, així com la participació a la web d’ornitho.cat. Encara que

ens trobem molt lluny de láctivitat que es realitza a Anglaterra, on la “Royal Society for

the Protection of Birds” compta amb més d’un milió de socis. O dÁlemanya, que té una

societat d’ornitologia amb més de mig milió de socis.

En contraposició trobem que degut a la transformació en l’activitat rural i agrària, l’avanç

de la superfície forestal, l’abandonament dels camps de correu i l'ús d'insecticides i

pesticides, aquests ecosistemes han patit un declivi provocant una davallada de les

poblacions de molts ocells, que fa uns anys eren força comuns en aquests hàbitats. Grans

àrees del nostre país estan sotmeses a un procés de canvi que determina la transformació



7

progressiva del nostre paisatge natural, que té com a conseqüència la fragmentació

agroforestal i la seva substitució per àrees urbanitzades i industrials.

L’existència d’espais naturals amb diferents hàbitats afavoreix una gran biodiversitat,

actuant com a nínxols ecològics, i per tant és d’interès estudiar les espècies que trobem

en aquests territoris. És per aquesta reflexió que vaig decidir realitzar un treball de recerca

amb la finalitat d’objectivar la riquesa de l’avifauna i l’abundància d’ocells a una finca

rural del Vallés Oriental (Can Manent).

1.1. Objectius

La hipòtesis del meu treball és que la finca de Can Manent, malgrat tenir una extensió de

només trenta hectàrees, té una gran riquesa dávifauna. Això és degut a la diversitat

d’hàbitats que hi trobem i a una activa gestió per part dels seus propietaris per facilitar la

sostenibilitat de la finca alhora que s’afavoreix la biodiversitat.

L’objectiu principal del meu treball de recerca és identificar les espècies d’ocells i la seva

abundància a Can Manent durant tot un any. Entre els objectius específics destaquen:

1) Descriure l’avifauna segons les diferents estacions de lány, identificar totes les

espècies que hi ha a la zona a les 4 estacions.

2) Comparar la diversitat dáus en els diferents hàbitats de l’àrea déstudi. S’identifiquen

i es classifiquen segons l’ambient on es troben. Això ens dóna informació molt destacable.

3) Quantificar i relacionar el nombre d’ocells amb la seva espècie i definir la seva

distribució en els diferents hàbitats de la finca. Establir la relació entre els diferents

hàbitats i el número d’individus.

4) Crear i dissenyar una web on es concentri tot allò més rellevant del treball. Per tal de

completar el treball i com a eina de difusió.

https://sites.google.com/site/birdsofaruralcataloniasestate/

https://sites.google.com/site/birdsofaruralcataloniasestate/



8

2. Marc teòric

Catalunya és un país privilegiat per la varietat d'espècies d'ocells i la quantitat d'exemplars

observables en totes les estacions de l'any. Cada hivern acull uns 65 milions d'ocells,

gairebé el doble d'ocells que fan niu al nostre país. Les xifres d’espècies són molt

semblants en les èpoques d'estiu i d'hivern. Mentre que en l'atles de nidificació es va

constatar la presència de 326 espècies (232 reproductores i 94 estivals no reproductores)

(Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. &Herrando, S. (eds.), 2004), en l’atles

hivernal s'han detectat (318 espècies 206 hivernals més o menys abundants i 112 molt

escasses) (Herrando, S., Brotons, L., Estrada, J., Guallar, S. i Anton, M., 2011). A

Catalunya hi ha citades 441 espècies d´ocells, malgrat que quasi una quarta part són

rareses al nostre país. Aquestes rareses són ocells que arriben a Catalunya perquè es

desvien de les seves rutes migratòries habituals, ja sigui per causes meteorològiques o per

raons que es desconeixen. (Gutiérrez, 2015).

Imatge 1. Abellerol ocell estival i nidificant a

Catalunya.

Imatge 2. Lluer mascle ocell hivernant a Catalunya.

Imatge 3. Pit-roig adult i dues cries, ocell sedentari a Catalunya.



9

En quant a la identificació de totes les espècies que hi podem trobar, cal dir que és una

tasca complexa. En principi és necessària una formació prèvia consultant guies

d’identificació i realitzant sortides de camp amb persones experimentades. Identificar un

ocell és saber a quina espècie correspon l’exemplar que estem observant en base a les

seves característiques morfològiques, el seu plomatge, el seu comportament, o el seu cant

entre d’altres aspectes (Dierschke, 2008). Com passa amb la major part dels animals,

l’observació i identificació és dificultosa en un inici. Sovint disposem d’un breu període

de temps per veure l’individu, i ens trobem a una distància relativament gran per a la

seva observació amb detall. A més a més, habitualment l’ocell està en moviment, i no

disposem del temps suficient per poder-ne valorar totes les seves característiques. Els

punts bàsics per a la identificació dels ocells són: la seva mida, la forma del seu cos, cap,

bec, cua, potes, ales, els colors del seu plomatge, els seus moviments i tipus de vol, el

comportament, l’hàbitat i la zona geogràfica on es troba. A vegades és difícil veure'ls, ja

sigui pels seus costums, pel plomatge críptic, o per ser espantadissos i desconfiats. És

llavors quan hem de recórrer a la seva identificació mitjançant el cant, el reclam o els

sons. Algunes espècies fins i tot es distingeixen millor pel seu cant que pel seu aspecte,

degut a que el seu cant és molt característic. Així, la majoria d’aficionats i d’estudis

utilitzen tant l’observació visual com l’audició per identificar les espècies d´ocells d´un

territori (Jonsson, 1994).

Classifiquem els ocells en diferents tipus depenent de l’ambient on es troben. Les aus

forestals són aquelles que viuen bona part de l’any en ambients forestals (boscos

caducifolis, planifolis, coníferes...), encara que també habiten zones més obertes per tal

d’alimentar-se. Els ocells estèpics, també anomenats esteparis, viuen en hàbitats

pseudoestèpics (les planes cerealistes de l'agricultura de secà) de clima

semiàrid continental. Els ocells aquàtics són aquells que podem trobar a les aigües

d'aiguamolls, llacunes i altres ambients dulciaqüícoles o litorals. Solen estar adaptats

morfològicament i funcionalment per nedar, capbussar-se o caminar per llocs propers a

l’aigua, en són exemples ànecs, fotges i cabussons. Els marins són aquells habituals al

mar i a les costes, es relacionen amb les zones humides com aiguamolls. Les aus

generalistes són aquelles que poden viure a diferents ecosistemes, són característiques per

la seva adaptabilitat als diversos ambients.

http://habitats.mediambient.gencat.cat/mediamb_habitats/AppPHP/cat/el_medi/habitats/habitats_a_catalunya.php?hab=41#41

http://habitats.mediambient.gencat.cat/mediamb_habitats/AppPHP/cat/el_medi/habitats/habitats_a_catalunya.php?hab=41#41

https://ca.wikipedia.org/wiki/Agricultura_de_sec%C3%A0

https://ca.wikipedia.org/wiki/Clima_semi%C3%A0rid

https://ca.wikipedia.org/wiki/Clima_semi%C3%A0rid

https://ca.wikipedia.org/wiki/Clima_continental



10

Referent a léstatus actual dels ocells a Catalunya existeix una gran informació gràcies a

entitats com l’Institut Català dÓrnitologia (ICO). Aquesta associació es dedica a l’estudi

i seguiment dels ocells i dels seus hàbitats. Un dels seus objectius és obtenir informació

que contribueixi significativament en les polítiques de conservació de la biodiversitat.

Els projectes més importants que actualment porta a terme són el projecte Sylvia, el

Pernis, el d’orenetes i el SOCC (Seguiment dócells comuns a Catalunya). El SOCC és

un projecte a llarg termini amb l'objectiu principal de conèixer les tendències temporals

de les poblacions d'ocells comuns a Catalunya . El projecte es realitza des de l'any 2002 i

està integrat amb la Pan-European Common Bird Monitoring Scheme, on s'hi apleguen

els seguiments d'ocells comuns de 25 països europeus. El SOCC es basa en mètodes de

transsecte per censar els ocells. Durant el cens l'observador anota tots els ocells que va

detectant, ja sigui visualment o auditivament, al llarg d'un itinerari de 3 km. (Annex 3)

El SOCC ens permet estudiar tant les poblacions nidificants com les que són presents a

l'hivern. Per aquest motiu es fan censos tant a la primavera com a l´hivern. Aquests són

els transsectes SOCC més propers a la zona geogràfica del meu estudi i els ornitòlegs

responsables de cadascú:

SOCC -58- Torre Marimon (Caldes de Montbui). Abel Julien Vila.

SOCC-114- Gallecs. Ernest García Gonzalez, Oriol Baltà Josa, Sergi Sales Asensio.

SOCC-256- riu Tenes, Lliça de Vall. Enric Fontcuberta Trepat, Oriol Baena Crespo.

El Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC) és el portal de difusió de la

informació recollida pels diferents projectes de seguiment de l'ICO. En aquest portal es

facilita informació referent als ocells de Catalunya i es obert a tothom.

L’ornitho.cat és el portal web dedicat a l'intercanvi d'informació sobre les observacions

d'ocells, mamífers, amfibis, rèptils, libèl·lules i papallones de Catalunya. És una iniciativa

de l'Institut Català d'Ornitologia vinculada amb el Banc de Dades de Biodiversitat de

Catalunya i promoguda conjuntament amb el departament de Territori i Sostenibilitat i

diverses entitats ornitològiques i naturalistes. Els col·laboradors s’han d’enregistrar per

fer les seves aportacions via online introduint la data, les espècies identificades i el lloc

d’observació. Aquest projecte que es va iniciar al 2009 ha tingut un gran èxit amb més de

2800 membres enregistrats. (Annex 6).



11

2.1. Migració

Moltes espècies d’ocells al llarg de l’any desenvolupen una sèrie d’estratègies de

desplaçaments per tal d’adaptar-se als canvis estacionals. La distribució dels ocells no és

estàtica, com tampoc ho és el seu hàbitat. Una mateixa espècie, segons les condicions

ambientals, pot ser o no ser migradora. Per exemple, el pit-roig és un ocell totalment

migrador a Escandinàvia mentre que a Europa central només ho són un 50% dels

individus. En la major part de les aus migradores, l’energia necessària per desplaçar-se

entre les zones de cria i les d’hivernada és molt més gran que la quantitat que poden

emmagatzemar i transportar en el seu organisme. Per això, al llarg de la ruta migratòria

són necessàries diverses parades per reposar i per recuperar l’energia apta per continuar

el següent tram. Les aus acumulen l’energia en forma de greix i de proteïnes. Hi ha

diverses estratègies migratòries, sobretot en els ocells que fan una migració

transsahariana. Algunes espècies acumulen gran quantitat de greix i proteïnes, en el seu

lloc d’origen, que els hi permet fer la migració travessant el desert del Sàhara sense

necessitat de repostar. Altres espècies incrementen progressivament la càrrega de greix al

llarg de la ruta migratòria perquè així quan arriben al desert poden creuar-lo sense cap

pausa. Una altra estratègia que segueixen un determinat grup d’espècies consisteix en

acumular greix de forma massiva immediatament abans de creuar el desert, mentre que

abans aquestes mateixes aus acumulaven a cada parada únicament l'energia suficient per

cobrir la següent etapa. Per últim, hi ha les aus que acumulen greix al llarg de tot el viatge,

fins i tot en travessar el desert. En aquest cas, els ocells acumulen l'energia justa per

realitzar la següent etapa de vol. Així, en funció de la migració, hi ha diversos

comportaments segons les espècies:

-Els ocells residents o sedentaris, viuen tot l’any en la mateixa zona. No fan cap moviment

migratori per tal de mantenir-se, s’adapten al ambient propi del seu hàbitat.

-Els migratoris hivernants són ocells que només trobem al nostre territori durant els mesos

d’hivern, ja que en zones més septentrionals (on han estat durant l’època reproductora) hi

ha una climatologia més adversa i una manca d’aliment.

-Migratoris de pas, presents només durant l’època de migració. Hi ha dos tipus de

migracions, una migració de primavera o prenupcial, en la qual els ocells es desplacen

des dels països de l’Àfrica i del sud d’Europa cap als països septentrionals per establir els



12

seus llocs de nidificació. I una migració de tardor o postnupcial, en la qual els ocells es

desplacen des dels seus territoris de cria cap als països del continent africà i sud d’Europa.

Hi ha dies, i llocs en particular, en els que es pot observar un gran pas migratori.

Habitualment depenent de les condicions meteorològiques, aprofiten els períodes de bon

temps per desplaçar-se, mentre que descansen quan les condicions climatològiques són

adverses.

-Els migratoris estivals són aquells presents a Catalunya durant l’època d’estiu.

-Els nidificants, en aquesta categoria s’inclouen tots aquells exemplars presents durant

l’època de cria, bé perquè són sedentaris o bé perquè migra des dels territoris d’hivernada

per nidificar.

Imatge 4. Pinsà mec, ocell hivernant. Imatge 5. Oriol, nidificant estival i migrador regular.

Imatge 6. Mastegatatxes, migrador de pas. Imatge 7. Pardal comú resident.



13

3. Àrea d’estudi

3.1. Àrea geogràfica

L’àrea d’estudi comprèn la finca rural de Can Manent situada al municipi de Lliçà

d’Amunt, al Vallès Oriental. Ubicada entre els municipis de Palau-solità i Plegamans a

l’oest i Lliçà de Vall a l’est, fronterer entre les comarques del Vallès Occidental i Oriental.

Can Manent té una extensió de 30 hectàrees i està delimitada per altres finques agràries i

ramaderes, boscos mixtos, camps de conreu i zones urbanitzades. Una de les parts més

destacable d’aquest paratge és la riera, ja que fa que la diversitat d’espècies augmenti

considerablement.

Imatge 8. Ubicació de la finca de Can Manent al Vallès.

Can Manent es troba a 145 m d'altitud, dins el domini dels climes mediterranis t ípics del

Vallès, característics per una notable estacionalitat. Els hiverns no són molt freds, amb

nevades poc freqüents i estius calorosos i secs. Les precipitacions són escasses i irregulars

al llarg de tot l’any.



14

Imatge 9. Perímetre de la finca i límits dels tres hàbitats que trobem. En vermell

zona de basses i riera, en groc camps de conreu i en verd bosc mixt.

3.2. Ambients i vegetació

La diversitat biològica a la finca de Can Manent és abundant degut a la heterogeneïtat

d’hàbitats i ambients que s’hi poden trobar. Per descriure la vegetació cal diferenciar tres

entorns: camps de conreu, bosc mixte compost per pi blanc i alzines i bosc de riera. També

trobem una zona amb construccions rurals on hi ha un parell de masies i naus.

3.2.1. Camps de conreu

Hem de dir que depenent de l'estació de l’any no hi ha una gran diversitat de flora, però

és un hàbitat de gran interès per un determinat grup d'ocells. Als mesos d'hivern, quan es

llauren els camps, queden al descobert un gran nombre d'invertebrats, cucs, larves i petits

vertebrats, que són font d´aliment per a molts ocells com esplugabous, titelles, cueretes,

pinsans, estornells, merles i pit-roigs. En una fase posterior, des de que es produeix la

sembra fins que comencen a germinar les llavors, els tudons i els fringíl·lids aprofiten el

moment per obtenir aliment en ple hivern. Ja no serà fins que el gra sigui madur i en el

període de la collita del cereal que els ocells granívors en trauran profit de les llavors. A

l'època de guaret i durant tot l’any podem trobar vegetació ruderal als marges dels camps.

Vegetació ruderal o vegetació adventícia són noms que s’apliquen a un conjunt d’espècies

herbàcies que apareixen de manera oportunista a la natura. Alguns exemples són el card,

l’ortiga, el fonoll, els blets i la borratja. Per a la fauna, aquest tipus de vegetació és



15

fonamental, fins i tot hi ha espècies d’insectes i d’ocells adaptats a alimentar-se d’algunes

d’elles. Tenim diferents exemples com la cadernera que té un bec amb una forma especial

per poder accedir a les llavors dels cards o com el gafarró i el passerell que mostren

predilecció per la ravenissa blanca. Hi ha molts estudis que il·lustren que la biodiversitat

depèn en gran mesura de la vegetació ruderal i adventícia.

Aquesta vegetació és la que podem trobar als camins, marges , camps, i ambients

urbanitzats. Està formada sobretot per gramínies i herbàcies. Dins d´aquest grup les

espècies més freqüents i de major rellevància a nivell ornitològic són:

Vegetació arvense, ruderal i adventícia

Blet (Chenopodium album)

Calcida (Cirsium arvense)

Cugula (Avena barbata)

Corretjola (Convolvulus arvensis)

Cua de cavall (Equisetum arvense)

Cúscuta (Cuscuta campestris)

Grama (Cynodon dactylon)

Melilot (Melilotus officinalis)

Maragall (Lolium perenne)

Margall bord (Hordeum murinum)

Panissola (Echinocloa crus-galli)

Rosella (Papavor rhoeas)

Verdolaga (Portulaca oleracea)

Verònica (Veronica officinalis)

Fenàs de marge (Brachypodium phoenicoides)

Ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides)

Ravenissa groga (Eucastrum nasturtiifolium).

Borratja (Borago officinalis)

Verdolaga (Postulaca oleracea)

Morró (Anagallis arvensis)

Gratabous (Centaurea scabiosa)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Blet

https://ca.wikipedia.org/wiki/Calcida

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cugula

https://ca.wikipedia.org/wiki/Corretjola

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cua_de_cavall

https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%BAscuta

https://ca.wikipedia.org/wiki/Grama

https://ca.wikipedia.org/wiki/Melilot

https://ca.wikipedia.org/wiki/Margall

https://ca.wikipedia.org/wiki/Panissola

https://ca.wikipedia.org/wiki/Rosella

https://ca.wikipedia.org/wiki/Verdolaga

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ver%C3%B2nica



16

Cards (Silybum marianum) (Cynara cardunculus)

Fonoll (Foeniculum vulgare)

Imatge 10. Vegetació arvense i ruderal que es troba als marges dels camins de la finca.

3.2.2. Bosc mixte (pineda secundària)

Quan es parla de pineda secundària es fa referència a una comunitat transitòria en procés

d'autoorganització, procés també anomenat successió secundària. No disposem d'infor-

mació relativa a l'origen d'aquesta pineda. L’edat dels pins determinada a partir d'una

avaluació preliminar, es situa entre 40 i 60 anys. El pi blanc i el pi pinyer són les espècies

que constitueixen l'estrat arbori alt. El fet de no haver-se fet cap operació forestal durant

50 o 60 anys fa possible el desenvolupament d'un estrat arborí baix, amb presència

principalment d'alzines i altres espècies. La presència del roure, la servera i el lligabosc,

testimonia la proximitat de rouredes. De fet un sector del bosc es va cremar fa uns 20 anys

i la recuperació forestal d´aquest espai ha estat bàsicament per roures i alzines.

Arbori

Pi blanc (Pinus halepensis)

Pi pinyer (Pinus pinea)

Alzina (Quercus ilex)

Roure (Quercus cerrioides)



17

Lledoner (Celis australis)

Estrat arbustiu

Marfull (Viburnum tinus)

Aladern (Rhamnus alaternus)

Llentiscle (Pistacia lentiscus)

Bruc boal (Erica arborea)

Matabou (Bupleurum fruticosum)

Ginestó (Osyris alba)

Lligabosc (Lonicera implexa)

Englantina (Rosa sempervirens)

Ridorta (Clematis flammula)

Arítjol (Smilax aspera)

Galzeran (Ruscus aculeatus)

Esparreguera (Asparagus acutifolius)

Estrat herbaci

Falzilla negra (Asplenium adianthum-nigrum)

Camedris (Teucrium chamaedrys)

Heura (Hedera hèlix)

Viola boscana (Viola alba)

3.2.3. Bosc de riera

Els boscos de riera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials

sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats

d'aigua provinent del torrent (aigua freàtica).

L'om és l'espècie menys exigent pel que fa la humitat edàfica. La immensa majoria dels

oms que podem veure són petits rebrots de soca. Oms grossos gairebé no en queden a

Europa, com a conseqüència d'una forma molt virulenta de grafiosi, una malaltia fúngica

transmesa per un escarabat barrinador que va arribar a Catalunya a començaments de la

dècada de 1980.

http://ichn.iec.cat/Bages/aquatic/aquatic.htm



18

L'ambient de bosc de riera, a causa de la seva fertilitat, ha estat molt explotat per l'home

des de temps immemorials i, per aquest motiu, el plataner és l’arbre més comú a vores de

la riera. Aquest arbre típic dels nostres carrers i passeigs és un híbrid entre el plataner

nord-americà i el plataner d'orient (Platanus orientalis), originari de la Península

Balcànica. Els plàtans híbrids es poden reproduir per llavors i és comú trobar exemplars

subespontanis nascuts sense que ningú els hagi plantat. Actualment la franja d’arbres

autòctons de ribera que hauria d’estar composta per verns (Alnus glutinosa), pollancres

(Populus nigra), freixes (Fraxinus angustifolia) i àlbers (Populus alba), ha estat

substituïda pels plataners. Tot i així, la flora autòctona torna a rebrotar espontàniament.

Imatge 11. Muntant xarxes a la riera seca, aquesta i la seva vegetació determinen en gran part la biodiversitat

d’aquest espai.

Ribera

Om (Ulmus minor)

Freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia)

Plàtan (Platanus hispanica)

Pollancre (Populus nigra)

Àlber (Populus alba)



19

Heura (Hedera helix)

Vidalba (Clematis vitalba)

Esbarzer (Rubus ulmifolius)

Arç blanc (Crataegus monogyna)

Fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum)

Lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides)

Canyissar i Bogar

Les vores de la bassa estan envoltades d'un cinturó de vegetació palustre anomenat

canyissar, que està format per plantes amb llargues tiges, anomenades helofítiques,

adaptades a créixer sobre les terres inundades.

La planta més coneguda és el canyís, que forma més del 90% de la biomassa d'aquesta

comunitat vegetal i li dóna el nom i l'aspecte. Altres plantes que podem trobar-hi són la

boga, el lliri groc i alguns joncs. Aquesta vegetació, molt expansiva, creix mitjançant

rizomes per dins del fang, cobreix una gran superfície i, fins i tot, redueix

progressivament la superfície de les basses.

Constitueix, per tant, un biòtop per ell mateix, i alberga una important i diversa fauna.

Moltes aus aquàtiques troben dins de l'espessor del canyissar un bon lloc per refugiar-se

i nidificar, especialment les més tímides. Cal considerar que actualment els canyissars i

bogars són dels ecosistemes més biodiversos que hi ha al continent Europeu.

Imatge 12 i 13. Fent observacions a la zona del canyissar a l’hivern i a la primavera.



20

3.3. Definició dels hàbitats a l´àrea déstudi

Amb efectes pràctics i per realitzar léstudi, es va decidir delimitar la finca en tres zones

amb diferents hàbitats.

Basses i riera

Aquest espai correspon a 1.7 ha, és a dir, un 5.57% del total de la superfície de la finca.

Aquí es troben les basses artificials que es van construir a lány 2009, 2012 i 2013 i que

actualment estan totalment naturalitzades. La vegetació que hi ha és la típica dún

canyissar. També s’hi troben alguns arbres com salzes, gatells i moreres. Aquesta zona

limita amb dues finques contigües. D’una banda amb una finca amb activitat agrària

separada físicament per una tanca arbustiva. Dáltra banda amb una finca amb activitat

agropecuària. Una segona part dáquest hàbitat està representat per diversos arbres

fruiters, una vintena aproximadament (cirerers, figueres, nesprers, magraners...). Per

últim tenim la riera Seca que aflueix a la riera de Caldes. Aquesta riera recorre la finca en

la seva extensió durant uns 350 metres. A les seves vores trobem la vegetació típica de

riera alterada per l’home, encara que es nota una lenta però continua recuperació de la

vegetació autòctona d’arbres i arbustos que condicionen un hàbitat diferent.

Imatge 14. Visió parcial d’una de les bases de Can Manent. Des d’aquest punt es realitzava un dels censos

d’observació.



21

Camps de conreu

Representen 8.3 ha, el 27.21% de la superfície de la finca. La configuren camps oberts

de conreu de cereals de secà, però tenen unes característiques que determinen l'hàbitat.

En primer lloc, tenim quatre construccions, masies i naus, això determina la presència

dálgunes espècies més freqüents en hàbitats humanitzats. En segon lloc, troben alguns

camins i vores dels camps amb vegetació ruderal, arvense, adventícia i segetal, així com

alguns arbustos i arbres. Per últim, els camps de conreu de cereals que estan delimitats

per una banda amb el bosc mixte, i per una altre amb el bosc de riera. Actualment és

l’espai més intervingut per l’home condicionant la presència de la flora y fauna.

Imatge 15. Camp de conreu a la tardor realitzant el

transsecte d’aquest hàbitat.

Imatge 16. Camp de conreu a la primavera realitzant el

transsecte d’aquest hàbitat.

Bosc mixte

És l'hàbitat amb més superfície de la finca ja que representa 20.5 ha, el 67.21% del total

d’aquesta. En aquest espai trobem la vegetació característica del bosc mixte: pi blanc, pi

pinyoner, alzines, roures i diferents tipus dárbustos.

Fa uns 20 anys una part del bosc va patir un incendi. Actualment es pot constatar com la

reforestació natural dáquesta superfície ha estat en espècies més característiques del bosc

mediterrani, és a dir, alzines i roures.



22

Imatge 17. Observació d’ocells al bosc mixte a l’hivern. Imatge 18. Anotant i fent recompte dels ocells

observats a l’estiu.

3.4. Menjadores a la zona

Les diferents condicions estacionals de lány determinen que lávifauna tingui al seu abast

un major nombre de recursos per alimentar-se durant la primavera, l’estiu i gran part de

la tardor. En canvi, a l´hivern, tenen més dificultat per trobar aliment. Durant els mesos

amb menys disponibilitat d’aquest, un gran nombre dels ocells es concentren als

herbassars naturals dels marges de pistes rurals, als marges entre parcel·les de camps de

conreu i als erms. En aquests espais els ocells poden trobar la seva font dáliment.

L’hivern és l’estació més dura per a la subsistència dels ocells, i és quan la disponibilitat

d’herbassars pot condicionar-ne la supervivència. Una altre font complementària en la

seva dieta durant aquest període de mancança dáliment, són les menjadores. Aquestes

estructures construïdes per l´home poden ser de diferents tipus, en quant al seu disseny i

al tipus dáliment disponible. S´ha pogut comprovar que moltes espècies canvien els seus

hàbits dietètics durant els mesos més freds, com per exemple, els ocells bàsicament

insectívors, que a l´hivern obtenen gran part del seu aport energètic de diferents llavors.

El fet de construir i col·locar menjadores per ocells és un costum prou arrelat a països del

nord i centre dÉuropa. Es poden trobar als parcs i jardins de las ciutats i a espais naturals.

Al nostre país, gràcies a la tasca déducació mediambiental i de divulgació de diferents

entitats naturalistes, comença a arrelar-se també aquest hàbit en la població general.



23

Imatge 19. Taller de construcció de menjadores

organitzat pel GOT (Grup ornitològic del Tenes).

Imatge 20. Menjadora construïda a la finca al costat de

la tanca arbustiva.

Construir una menjadora per a ocells no es una tasca gens complexa i hi ha tallers

específics per ensenyar a construir-la. Col·locar-la i mantenir-la és fàcil. Només s´han de

tenir en compte un seguit de mesures bàsiques. Quan les emprem hem de tenir la

precaució de col·locar les menjadores en un lloc que estigui lliure de la presència de gats,

responsables de la mort de molts petits vertebrats. Si això no es possible, hauríem de

penjar-les de les branques d´un arbre, o bé en un lloc poc accessible pels depredadors.

Segons el tipus de menjar que hi posem, atraurà unes espècies o unes altres. Les mescles

de llavors per a canaris i altres ocells de gàbia són barreges de llavors de escaiola, civada,

cànem, nabina negre, panisset groc, negrilló, sèsam. Aquest producte atreu principalment

caderneres, gafarrons, verdums, passerells, pinsans, lluers, pit-roigs, pardals, tallarols,

merles, tords, pardals de bardissa, cargolets. Si hi posem pipes de gira-sol, preferentment

pipa negre, atrauran la presència de mallerenga carbonera, mallerenga blava, mallerenga

petita, mallerenga emplomallada, picot, verdum, cadernera, lluer, durbec, estornell,

merla, tord, pardal, titella, garsa, gaig, tórtora. Altres aliments que es poden afegir a les

menjadores són els fruits secs, nous, aglans, avellanes, ametlles pelades, i cacauets amb

clofolla, que són ideals per atreure picots, gaigs i mallerengues. També es podem afegir

fruites com la poma o la taronja, o productes específics per ocells insectívors que venen

en botigues per animals. Una altre opció molt utilitzada són les boles de greix de cacauet.

És important mantenir les menjadores netes i desinfectades per evitar el contagi i dispersió

de malalties.



24

Imatge 21. Caderneres i verdums són alguns dels ocells que treuen profit, a l’hivern, de la presència de

menjadores.

A la finca de Can Manent hi ha distribuïdes menjadores en els diferents hàbitats. Aquestes

es mantenen operatives només durant els mesos d´hivern. Un gran nombre d’espècies es

beneficien dáquesta font complementària dénergia, afavorint que la població dócells

que tria la finca per a passar l´hivern, augmenti considerablement.



25

4. Metodologia

Els ocells a la natura es poden identificar mitjançant diversos mètodes com l’observació

visual, la identificació auditiva (cants i reclams), l´anellament, les seves plomes, petjades

egagròpiles entre altres. Tots aquests mètodes són importants ja que ens ajuden a estimar

d’una manera aproximada la riquesa d’ocells d’un territori, la seva distribució i

l’abundància, així com el període de l’any i la tipologia d’hàbitats en que hi són presents.

4.1. Mètodes d’estudi

Hi ha diverses metodologies per a quantificar el nombre d´ocells i identificar les diferents

espècies que es troben en un territori o àrea geogràfica concreta. Les més habituals les

descriurem a continuació.

4.1.1. Censos

Hi ha diferents metodologies per dur a terme l’avaluació de l’abundància i riquesa de

l’avifauna d’un territori. Les més freqüents són, d’una banda, els transsectes, els quals

consisteixen en executar rutes d’una distància i durada determinades, i d’altra banda, els

censos puntuals, que són llocs concrets d’observació. Per dur a terme aquest treball de

recerca emprarem aquestes dues metodologies.

Imatge 22. Observació a primera hora del matí. Imatge 23. Mussol comú, rapinyaire nocturn

capturat a punt d’albada.



26

El major nombre d’observacions es fan a primera hora del matí o a última hora de la tarda

ja que és quan els ocells tenen major activitat. Tot i així, depenent de la zona i l’estació

de l’any també es poden observar moltes espècies amb gran activitat durant la resta del

dia. Hem de dir que els ocells nocturns i algunes espècies diürnes durant la seva migració

no segueixen aquests criteris de comportament.

4.1.1.1. Identificació per observació visual

El material que emprarem per l’observació són uns prismàtics habitualment d’una òptica

de (8x42) i un protocol on anotarem tota la informació recollida al camp, l’espècie, el

nombre d’individus observats, la seva posició exacta i les condicions meteorològiques.

També, una eina molt important per la identificació de les espècies i les seves

característiques és la guia ornitològica de camp.

Imatge 24. Observació d’ocells amb uns prismàtics

(8x42) i un telescopi terrestre.

Imatge 25. Observació d’ocells amb una ornitòloga

experta.

Per a l’observació dels exemplars que es troben més lluny, un telescopi terrestre és l’eina

més útil, ja que té molts més augments i una millor qualitat òptica. Avui dia, una altra

eina molt útil és la càmera fotogràfica digital, ja que ens permet capturar imatges, sobretot

d´ocells de dubtosa identificació i posteriorment es pot analitzar la fotografia i concretar

la seva identificació amb l’ajuda de guies i contrastant amb l’opinió d´altres ornitòlegs.

Finalment, s’han de passar les dades de cada jornada en unes fitxes específiques per



27

recopilar la informació de manera ordenada i clara pel seu posterior anàlisis estadístic. És

imprescindible en cas de no tenir tots els coneixements necessaris d’ornitologia anar

acompanyat d’un expert per aclarir possibles dubtes.

4.1.1.2. Identificació auditiva

Les veus expressen habitualment les característiques pròpies de cada espècie, per això és

molt important conèixer i reconèixer els cants més comuns, els reclams i els diferents

sons sobretot quan es tracta d’espècies que viuen relativament amagades i que

habitualment són difícils d’observar.

L'activitat del cant arriba al seu punt màxim abans de començar i durant el principi del

cicle de reproducció. Després, disminueixen majoritàriament durant el temps postnupcial,

la tardor i l’hivern. En espècies comunes, sobretot a les parts septentrionals, també és

comú un cant específic anomenat "El cant de Tardor". A la primavera i a l’estiu, s’escolten

en les hores de sortida del sol i al capvespre.

El cant està associat als passeriformes, que són els únics que poden cantar perquè tenen

siringe, i el reclam als no-passeriformes. L’amplitud del repertori i l’ús de la veu varien

segons el gènere i l’espècie. Alguns tipus de reclams o sons no tenen límits ben definits:

segons el seu estat d’ànim, un ocell pot emetre en la mateixa situació reclams senzills o

crits d’alerta. Els reclams solen tenir un significat específic. Hi ha cants o reclams per

diferents funcions:

El clam o reclam nupcial serveix als mascles per reclamar territori i atreure una

femella o també per enfortir el vincle entre una parella. En alguns casos les

femelles també canten. És específic dels passeriformes.

El reclam s’utilitza per cridar un membre de la mateixa espècie i ocasionalment

també per reclamar un territori. En els ocells gregaris es pot percebre de vegades

una clara diferència entre el reclam simple i el reclam de contacte.

El reclam de contacte s’utilitza per mantenir la cohesió amb el grup i sol ser més

breu que el reclam simple.

El reclam de vol és molt semblant al reclam simple i al de contacte o una variació

d’algun d’aquests.



28

El reclam d’alarma es profereix prop del niu o en presència d’un perill. Algunes

espècies mostren l’agitació o estrès aguditzant el to del reclam simple, d’altres

tenen reclams específics.

El reclam de suplica l’utilitzen els polls no-volanders per demanar menjar. En

algunes espècies la femella adulta el fa servir per demanar aliment al mascle.

Per identificar auditivament els ocells es segueixen els mateixos criteris i metodologia

que amb l’observació visual. Així, es fan censos puntuals i/o transsectes, o una

metodologia mixta.

Imatge 26. Gaig, ocell comú al bosc amb uns sons i

reclams característics.

Imatge 27. Puput, ocell típic d’espais oberts fàcil

d’identificar pel seu cant.

4.1.2. Anellament

L'anellament és una activitat científica que consisteix en la captura i el marcatge de les

aus col·locant una anella metàl·lica al seu tars o a la seva tíbia (depenent de l’espècie).

Aquestes anelles tenen un codi correlatiu i únic, i una adreça o remitent de contacte. Les

dades recollides dels individus anellats es recullen en centrals d'anellament de manera

que la informació queda emmagatzemada per possibles controls i recaptures d’aquests.



29

Imatge 28. Jornada ornitològica organitzada pel grup GOT en la qual participa el grup Parus en les

sessions d’anellament per tal de difondre i divulgar l’activitat de l’anellament.

Els codis de les anelles queden registrats en una base de dades informàtica, tant a nivell

nacional com europeu, per a la seva posterior gestió. Això ens permet extreure informació

sobre les rutes migratòries dels ocells, les àrees de descans, les àrees d’hivernada, els

paràmetres de taxes de mortalitat, la supervivència de poblacions d’espècies, la

biodiversitat d'espècies en una zona i l’abundància d'espècies. D’altra banda, l'estudi de

l'au en mà s’utilitza per aconseguir informació sobre: l’edat, el sexe i l’estat físic, i això

permet comparar els resultats obtinguts i extreure’n conclusions.

S’utilitzen diferents tècniques de captures dels ocells: xarxa japonesa per passeriformes

(el costat de la malla és de 1,6 cm o inferior), xarxa japonesa per limícoles (el costat de

la malla és més gran d’1,6 cm). La majoria d´anelladors utilitzen habitualment aquestes

tècniques de captura. Altres tècniques són: la trampa ballesta, trampa-menjadora (tipus

pàrids), nanses per limícoles, xarxa canó, xarxa de tipus llaç, xarxa de terra, xarxa de

trasmall o horitzontal, polls anellats al niu o caixes nius.



30

4.1.2.1. Captura de l’ocell

A fi de capturar les aus es munten les xarxes abans de l’albada, la xarxa japonesa és el

mètode per excel·lència gràcies a la seva eficàcia, a la seva facilitat de transport i a la

facilitat per instal·lar-la.

Consisteix bàsicament en una estructura de xarxa de fil molt fi, a on hi trobem inserits els

tensors, uns fils més gruixuts. Als extrems d’aquests tensors trobem les gases, una mena

de llaços a on van inserides les vares que es troben col·locades als extrems de la xarxa.

Aquestes vares que aguanten tota l’estructura solen ser metàl·liques i tenen una mida

d’uns 3 m. Les xarxes poden ser de 6,9,12 i 18 m de longitud i de 1,5 m a 3 m d’altura.

En tota la xarxa es fan una mena de bosses destensades, destinades a recollir els ocells

que queden atrapats.

La xarxa es munta en un lloc freqüentat per les aus, és a dir, a una zona on hi hagi

moviment d’ocells. Es recomanable muntar-la en llocs estratègics on no hi toqui molt el

sol, ja que la xarxa reflecteix la llum i es fan més visibles, i en dies on no hi hagi vent

fort, ja que les fortes rafegades provoquen moltes vegades que l’ocell reboti i no quedi

atrapat. També ajuda una zona on predomini la vegetació densa, ja que la xarxa queda

més dissimulada i són més els ocells que ensopeguen.

Imatge 29. Muntatge de xarxes verticals a la zona de bases. Imatge 30. Durbec capturat a la xarxa.



31

4.1.2.2. L’ocell en mà

Els ocells una vegada xoquen contra la xarxa cauen a la bossa i queden immòbils. Encara

que a la xarxa no pateixen cap dany durant uns minuts, convé extreure’ls el més ràpid

possible, per la qual cosa és imprescindible l’experiència de l'anellador. S’ha d’anar

desembolicant l’au amb delicadesa però amb determinació, per aconseguir extreure’l de

la xarxa es comença per les potes fins la seva extracció completa pel cap.

Seguidament s’introdueix l’ocell en una bossa de cotó, en l’àmbit ornitològic coneguda

com a col·lector. A més de ser una manera pràctica per l’anellador a l’hora d’anar collint

els exemplars, s’evita que l’ocell es pugui danyar a ell mateix, estressar-se, li permet tenir

una correcta transpiració i mantenir una temperatura corporal adequada. És important

mantenir nets i desinfectats aquests col·lectors.

Un cop traslladada l'au a la zona d’anellament, s’inicia la part principal del procés

d’anellament. El primer pas és identificar l’espècie, per col·locar a l’ocell lánella que li

pertoca. Hi ha disponibles diferents models dánelles amb diversos diàmetres, en funció

de la mida de la pota de lócell. Cada espècie té assignada un o dos models dánella, ja

que poden haver diferencies morfològiques entre individus dúna mateixa espècie. Així,

per exemple, les femelles de la majoria de rapinyaires són de major mida que els mascles.

Una vegada hem triat lánella que li correspon a l’ocell es procedeix al seu anellament.

Prèviament haurem comprovat que lócell capturat no porta ja una anella. En aquest cas,

seria un control o una recaptura, i no s´hauria dánellar l’ocell de nou. Llegiríem el codi

de lánella i el seu remitent, anotant-lo en el full de camp i feríem tot el procés de

avaluació de l’au que ve a continuació, notificant posteriorment totes aquestes dades per

via informàtica a lÍCO (Institut Català d’Ornitologia).

Després d’haver identificat l’espècie capturada comença el procés d’anellament, és a dir,

de col·locar l’anella a la pota. Les anelles es tanquen amb unes alicates especials que

presenten una sèrie d’orificis, mosses, de diverses mides. Les anelles d’alumini i el seu

tancament és senzill, ja que en un o dos moviments d’alicates la tenim perfectament

tancada, excepte en comptades situacions. En canvi, si l’anella és d’acer implica un procés

més complicat ja que tendeixen a recuperar la seva forma inicial i no es tanquen

completament fins haver donat successius moviment d’alicates i després d’haver girat

unes quantes vegades l’anella.



32

Imatge 31. Anellant una cadernera juvenil. Imatge 32. Anella amb inscripció alfanumèrica

i remitent Aranzadi que són les que actualment

s’utilitzen a Catalunya.

L’anella ha de quedar perfectament col·locada, sense tancar-la excessivament, o que

quedi oberta, ja que això podria provocar ferides o posteriors problemes per a l’ocell. Un

cop l’ocell ja té anella s’ha de començar a avaluar, prenent una sèrie de dades

estandarditzades sobre l'animal.

Una vegada identificat i anellat l’ocell es realitza l’estudi o processament de l’au.

Primerament, observant les característiques més destacables, es determina el sexe, si és

possible. Hi ha espècies en les que existeix un dimorfisme sexual, és a dir, unes clares

diferències entre els mascles i les femelles. En aquests casos el sexat de l’ocell és

relativament fàcil. En altres situacions s’han de valorar paràmetres més específics per

esbrinar el sexe de l’ocell. Per exemple, diferències en la coloració del plomatge, mida de

l’ocell, biometria de l’ala, la cua, etc. En l’època reproductora pot ser de molta utilitat

comprovar l’existència o no de placa incubatriu, típica de les femelles, o la protuberància

cloacal, típica dels mascles.

Un altre estàndard d’anellament és el datat de l’ocell. La determinació de l’edat

habitualment no es pot fer en base a un únic caràcter, en molts casos es necessària la

combinació i determinació de diversos criteris per arribar a concretar l’edat de l’ocell i

no sempre és possible. Són caràcters externs que s’examinen a primer cop d’ull com el

plomatge, la muda, la coloració, les potes, l’iris, l’anell ocular, les marques linguals, el

bec i altres paràmetres morfològics. Com hem esmentat, les característiques del plomatge



33

de l’ocell, i en concret la seva muda, és un factor molt important per determinar el datat

dels ocells.

A continuació, es prenen paràmetres biomètrics de l’ocell. Les més comuns són la

longitud de les rèmiges primàries (tercera primària, P3) i la longitud de l’ala, les quals es

mesuren amb l’ajuda d’estris específics, uns regles especials.

Imatge 33. Pinsà mascle i pinsà femella espècie amb clar

dimorfisme sexual.

Imatge 34. Placa incubatriu, típica de les femelles

en època reproductora.

A més a més, hem de valorar la condició física de l’ocell, que influeix en molts aspectes

de la seva biologia, com la supervivència i l’èxit reproductor. Una característica que ens

dona molta informació en els períodes migratoris és el cúmul de greix en diverses parts

del cos. Per valorar-ho, cal que l’anellador bufi a les plomes de les parts inferiors del

ventre. L’estat de la musculatura pectoral és un altre indicador de la condició física de

l’au ja que determina el nivell de reserva proteica. Es quantifica de menys a més segons

la classificació estàndard de la musculatura pectoral entre els valors 0-3. (Annex 2)

En molts casos també és important el pes. Per valorar-ho, s’intrueix l’au dins un

receptacle cilíndric i opac, adient a la grandària de l’ocell. Es fan servir unes bàscules

electròniques d’alta precisió.

Hi ha alguns estudis on també és necessari prendre mides de la cua, el bec, el tars... Per

això, s’utilitzen estris com el peu de rei, molt útil per mesurar el bec i el tars.

Per determinar moltes d’aquestes variables hi ha unes taules amb uns codis que relacionen

dibuixos esquemàtics que reflecteixen totes les condicions possibles i el seu número o



34

conjunt de xifres corresponents. D’aquesta manera, tots els registres són més pràctics per

a l’anellador i alhora són universals.

Imatge 35, 36 i 37. Mesurant diferents paràmetres biomètrics de l’ocell, longitud de la P3 i valoració de la seva

condició física, greix, múscul i pes.

Una vegada es té enregistrada tota la informació necessària, s'allibera a l'animal sempre

que estigui en òptimes condicions. En cas que es detecti algun ocell que pateix alguna

deficiència del seu estat físic, sigui per patologia o per causa traumàtica, es valora portar-

lo a un centre de recuperació d’animals de fauna salvatge pròxim a la zona, com per

exemple el de Torreferrussa al Vallès.

Com a primera premissa, cal indicar que el benestar i la integritat dels exemplars capturats

es prioritza davant de cap altre consideració.

Imatge 38. Visita guiada per Raquel Larios al centre de

recuperació de fauna salvatge, Torreferrussa.

Imatge 39. Alliberament d’un aligot a Can

Manent.



35

4.2. Metodologia emprada al treball de recerca

Formació prèvia:

Per poder realitzar aquest treball de recerca he hagut de fer una tasca prèvia i formar-me

per tal d’adquirir els coneixements necessaris per identificar les diferents espècies

d’ocells, tan visualment com auditivament. Per aconseguir aquest objectiu, el material

que he consultat ha sigut guies de camp, pàgines web, enciclopèdies, llibres... Per

familiaritzar-me amb els diversos cants, he escoltat gravacions (Voces de las AVES de

Europa, Norte de África y Cercano Oriente), he consultat pàgines web com xeno-canto, i

els he identificat a la natura acompanyada d’algun expert que m’indicava a quin ocell

corresponia cada cant o reclam. L’ajut i assessorament d’experts ornitòlegs amb els que

he fet totes les sessions de camp han estat primordials per aconseguir un recull de dades

fiables i acurades.

Imatge 40, 41, 42. Formació prèvia gràcies als llibres i guies de camp i a l’assessorament d’experts ornitòlegs del

grup Parus que m’han permès dur a terme aquest treball.

Observació visual i auditiva:

A fi i efecte d’aconseguir l’objectiu del meu treball de recerca vaig determinar 6 punts

estandarditzats per realitzar censos puntuals repartits en els 3 hàbitats diferents de l’àrea

geogràfica d’estudi (finca de Can Manent). Dos punts es trobaven situats a l’hàbitat

basses-bosc de riera, dos a l’hàbitat camps de conreu i els altres dos al bosc mixte

mediterrani. Entre els dos punts de cada hàbitat vaig dissenyar un transsecte de 200 metres

que els unia. En cada jornada de camp em situava, acompanyada d’un ornitòleg expert,

en els diferents punts que havia establert prèviament. Cada punt era el centre d’un cercle

de 75 metres de radi. En cadascun d’aquests punts censuals hi estava 10 minuts.

Identificava, visual i/o auditivament, tots els ocells i els enregistrava en una fitxa de camp



36

que prèviament havia dissenyat segons els interessos del meu treball (data, espècie,

nombre d´ocells, hàbitat). (Annex 5). Igualment, seguia la mateixa metodologia en el

transsecte que unia els dos punts de cens de cada zona. Consistia en enregistrar en un full

de camp tots els ocells observats i identificats durant el trajecte amb un marge de 50 m a

banda i banda.

Durant tot l’any, des de la tardor del 2015 fins a l’estiu del 2016, vaig fer un conjunt de

16 jornades d’identificació visual-auditiva repartides proporcionalment en les quatre

estacions de l’any: quatre a la tardor, quatre a l’hivern, quatre a la primavera i quatre a

l’estiu.

Anellament:

Per avarcar els diferents hàbitats de la zona d’estudi, i durant les mateixes jornades que

les d’observacions, es van distribuir 9 xarxes verticals de 12 metres als llocs d’interès per

poder realitzar l’activitat d’anellament. Es van muntar 3 xarxes en cada hàbitat a totes les

jornades. Les xarxes es muntaven a la mateixa localització i estaven obertes de 4 a 5

hores. De tots els ocells capturats, una vegada extrets de la xarxa, es procedia a la seva

identificació, anellament, i pressa de mesures biomètriques, seguint els criteris i

metodologia de l´anellament científic descrits prèviament. Totes aquestes dades

s’enregistraven en els fulls de camp estàndard de l’ICO.

Imatge 43, 44 i 45. Muntatge de xarxes a primera hora del matí, anellament d’un oriol mascle i extracció d’una

cadernera mascle.



37

5. Anàlisis i resultats

Per realitzar el treball de camp s’han recollit dades durant el període de temps comprés

entre la tardor del 2015 i l’estiu del 2016. S’han invertit un total de 112 hores, repartides

en 16 jornades d’anellament i 16 d’observació visual-auditiva.

En total es van identificar 6125 ocells durant les 112 hores de treball de camp a la finca,

4736 (77.3%) per observació i 1389 (22.7%) per anellament. La riquesa d’espècies

d’ocells detectada a l’àrea d’estudi ha estat de 104 espècies (Taula 1). Durant les jornades

d’observació s’han identificat un total de 95 espècies diferents i en les jornades

d’anellament científic s’han capturat 61.

Llistat d’espècies identificades a la finca de Can manent

Nom català Nom científic Nom castellà Nom anglès Total

Abellerol Merops apiaster Abejaruco Bee-eater 24

Agró blanc Ardea alba Garceta grande Great egret 2

Aligot comú Buteo buteo Ratonero común Common buzzard 12

Alosa vulgar Alauda arvenses Alondra vulgar Sky lark 9

Ànec collverd Anas platyrhynchos Ánade real Mallard 71

Ànec mandarí Aix galericulata Pato mandarín Mandarin duck 5

Astor Accipiter gentilis Azor común Northern goshawk 1

Ballester Apus melba Vencejo real Alpine swift 43

Balquer Acrocephalus arundinaceus Carricero tordal Greatreed warbler 1

Bec de corall senegalès Estrilda astrid Estrilda común Common waxbill 128

Bernat pescaire Ardea cinerea Garza real Grey heron 2

Bitxac comú Saxicola torquata Tarabilla común europea African stone chat 4

Bitxat rogenc Saxicola rubetra Tarabilla norteña Whin chat 1

Blauet Alcedo atthis Martín pescador común Common king fisher 15

Boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus Carricero común Re-warbler 25

Boscarla dels joncs Acrocephalus schoenobaenus Carricerín común Common warbler 1

Bosqueta vulgar Hippolais polyglotta Zarcero poliglota Melodius warbler 20

Bruel Regulus ignicapilla Reyezuelo listado Common fire crest 39

Cabusset Tachybaptus ruficollis Zampullín Chico Little grebe 11

Cadernera Carduelis carduelis Jilguero europeo European gold finch 399

Caragolet Troglodytes troglodytes Chochín Eurasian wren 13

Cogullada vulgar Galerida cristata Cogujada común Crested lark 2

Colltort Jynx torquilla Torcecuello euroasiático Eurasian wry neck 2



38

Colom o colom roquer Columbia livia Paloma bravía Rock dove 86

Corb Corvus corax Cuervo Crow 4

Corriol petit Charadrius dubius Chorlitejo Littleringed plover 1

Cotoliu Lullula arborea Alondra totovía Woodlark 6

Cotorra de Kramer Psittacula krameri Cotorra de Kramer Rose-ringedparakeet 2

Cotxa cua-roja Phoenicurus phoenicurus Colirrojo real Common redstart 1

Cotxa fumada Phoenicurus ochruros Colirrojo tizón Black redstart 30

Cucut Cuculus canorus Cuco común Common cucko 3

Cuereta blanca Motacilla alba Lavandera blanca White wagtail 120

Cuereta torrentera Motacilla cinerea Lavandera cascadeña Grey wagtail 9

Durbec Coccothraustes coccothraustes Picogordo Hawfinch 2

Enganyapastors Caprimulgus europaeus Chotacabras gris European nightjar 1

Esparver Accipite rnisus Gavilán común Eurasian sparrow hawk 1

Esplugabous Bubulcus ibis Garcilla bueyera Cattle egret 2

Estornell vulgar Sturnus vulgaris Estornino pinto Common starling 82

Faisà Phasianus colchicus Faisán vulgar Common pheasant 1

Falciot negre Apus apus Vencejo común Common swift 213

Fotja vulgar Fulica atra Focha común Eurasian coot 1

Gafarró Serinus serinus Serín verdecillo European serin 321

Gaig Garrulus glandarius Arrendajo euroasiático Eurasian jay 42

Gamarús Strix aluco Cárabo común Tawny owl 2

Garsa Pica pica Urraca común Eurasian magpie 58

Gratapalles Emberiza cirlus Escribano soteño Cirl bunting 17

Guatlla Coturnix coturnix Codorniz común Common quail 1

Lluer Carduelis spinus Jilguero lúgano Eurasian siskin 9

Mallerenga blava Parus caeruleus Herrerillo común Eurasian blue tit 134

Mallerenga carbonera Parus major Carbonero común Great tit 272

Mallerenga cuallarga Aegithalos caudatus Mito Long-tailed tit 51

Mallerenga emplomallada Parus cristatus Herrerillo capuchino European crested tit 53

Mallerenga petita Periparus ater Carbonero garrapinos Coal tit 10

Martinet blanc Egretta garzetta Garceta común Littlee gret 4

Martinet de nit Nycticorax nycticorax Martinete Black-crowned nightheron 1

Martinet ros Ardeola ralloides Garcilla cangrejera Squacco heron 1

Mastegatatxes Ficedula hypoleuca Papamoscas cerrojillo European pied flycatcher 4

Merla Turdus merula Mirlo común Common Black bird 159

Mosquiter comú Phylloscopus collybita Mosquitero común Common chiff chaff 124

Mosquiter de passa Phylloscopus trochilus Mosquitero musical Willow warbler 3

Mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli Mosquitero papialbo Western Bonelli's warbler 6

Mussol comú Athene noctua Mochuelo común Little owl 4

Òliba Tyto alba Lechuza común Barn owl 1

Oreneta cuablanca Delichon urbicum Avión común Common house martin 123

Oreneta de ribera Riparia riparia Avión zapador Sand martin 5

Oreneta vulgar Hirundo rústica Golondrina común Barn swallow 208



39

Oriol Oriolus oriolus Oropéndola Eurasiangoldenoriole 11

Pardal Passer domesticus Gorrión común House sparrow 603

Pardal de bardissa Prunella modularis Acentor común Dunnock 52

Pardal xarrec Passer montanus Gorrión molinero Eurasian tree sparrow 122

Passerell Carduelis cannabina Pardillo común Common linnet 7

Perdiu Alectoris rufa Perdiz roja Red-legged partridge 10

Picot garser gros Dendrocopos major Pico picapinos Great spotted wood pecker 28

Picot garser petit Dendrocopos minor Pico menor Lesser spotted wood pecker 2

Picot verd Picus viridis Pito real European green wood pecker 19

Pinsà comú Fringilla coelebs Pinzón vulgar Common chaffinch 294

Pinsà mec Fringilla montifringilla Pinzón real Brambling 1

Pit-roig Erithacus rubecula Petirrojo europeo European robin 285

Polla d'aigua Gallinula chloropus Polla de agua Common moorhen 56

Puput Upupa epops Abubilla Hoopoe 3

Rascló Rallus aquaticus Rascón europeo Water rail 1

Raspinell Certhia brachydactyla Agateador surasiático Short-toed tree creeper 19

Repicatalons Emberiza schoeniclus Escribano palustre Common reed bunting 59

Rossinyol Luscinia megarhynchos Ruiseñor común Common night ingale 83

Rossinyol bord Cetia cetti Cetia ruiseñor Cetti´s Warbler 119

Sit negre Emberiza cia Escribano montesino Rock bunting 1

Tallareta vulgar Sylvia communis Curruca zarcera Common white throat 1

Tallarol capnegre Sylvia melanocephala Curruca cabecinegra Sardinian warbler 102

Tallarol de casquet Sylvia atricapilla Curruca capirotada Eurasian Black cap 367

Tallarol de garriga Sylvia cantillans Curruca carrasqueña Subalpine warbler 2

Tallarol gros Sylvia borin Curruca mosquitera Garden warbler 2

Teixidor Remiz pendulinus Pájaro moscón Eurasian penduline tit 1

Titella Anthus pratensis Bisbita pratense Meadow pipit 101

Tord comú Turdus philomenos Zorzal común Song thrush 68

Tórtora Streptopelia turtur Tórtola europea European turtle dove 2

Tórtora turca Streptopelia decaocto Tórtola turca Eurasian collared dove 11

Trist Cisticola juncidis Cistícola buitrón Zitting cisticola 4

Tudó Columbia palumbus Paloma torcaz Common wood pigeon 397

Valona Tringa glarèola Andarríos bastardo Wood sandpiper 1

Verdum Chloris chloris Verderón europeo European green finch 277

Xarxet comú Anas crecca Cerceta común Eurasian teal 1

Xivita Tringa ochropus Andarríos grande Green sandpiper 1

Xoriguer comú Falco tinnunculus Cernícalo vulgar Common kestrel 3

Xot Otus scops Autillo europeo Eurasian scop sowl 1

Taula 1. Llistat de totes les espècies d’avifauna identificades a la finca de Can Manent durant el període d’estudi. Es

fa constar el seu nom vulgar en català, nom científic, nom en castellà i nom en anglès. A la última columna, es fa

referència al nombre absolut total d’exemplars observats/capturats de cada espècie.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Xoriguer_com%C3%BA#cite_note-atles-1



40

Riquesa d’espècies per estació i hàbitat segons el mètode d’identificació

Anellament

En el gràfic 1 observem com varia la riquesa d'espècies capturades al llarg de les diferents

estacions de l'any als diferents hàbitats. A la basa-riera es on s’han capturat un major

nombre d'espècies, amb una mitjana de 28. Al bosc mixt, el nombre d’espècies es manté

quasi constant al llarg de tot l’any, amb una mitjana de 19 espècies. I és al camp de conreu

on trobem una riquesa d’espècies més baixa amb una mitjana de 11, i on es detecta una

major variabilitat interestacional, sent a l’estiu quan la riquesa és més baixa amb tan sols

6 espècies capturades.

Figura 1. Distribució de les espècies segons l’estació i l’hàbitat a partir de la tècnica de l’anellament.

Observació

La figura 2 representa com varia la riquesa d'espècies observades al llarg de les diferents

estacions de l'any en els diferents hàbitats. Al camp de conreu el nombre d'espècies es

manté quasi constant al llarg de l’any, sent el valor mitjà d’aquest hàbitat 27 espècies

diferents. Al bosc mixt la riquesa és d’una mitjana de 25 espècies amb algunes variacions

interestacionals. És a l’hàbitat basa-riera on trobem una major biodiversitat d’ocells, amb

un augment important respecte els altres hàbitats. El nombre d’espècies observades

oscil·la entre les 40 de la tardor i les 49 de la primavera

0

5

10

15

20

25

30

35

Basa i riera Camp de conreu Bosc mixt

Nº

d'e

spèc

ies

anel

lad

es

Hàbitat

Riquesa d'espècies segons l'estació i l'hàbitat.

Tardor

Hivern

Primavera

Estiu



41

Figura 2. Distribució de les espècies observades segons l’estació de l’any i l’hàbitat en que han sigut detectades.

Riquesa total d’espècies per estació

Al gràfic 3 observem com varia la riquesa total de la finca de Can Manent al llarg de les

diferents estacions de l’any diferenciant segons anellament i observacions. La tardor i la

primavera són els mesos en els quals s’han capturat més espècies diferents, 39, mentre

que a l’hivern i a l’estiu han sigut 33 i 34, respectivament. En canvi, pel que fa a les dades

d’observació podem dir que a la primavera, seguidament de l’hivern i la tardor, són les

estacions de l’any amb més observacions de diferents espècies amb 61, 57 i 55,

respectivament. L’estiu és l’estació en la qual es pot observar un petit descens, sent 54 el

nombre d’ocells observats.

0

10

20

30

40

50

60

Basa i riera Camp de conreu Bosc mixt

Nº

d'e

spè

cie

s o

bse

rvad

es

Hàbitat

Riquesa d'espècies segons l'estació i l'hàbitat.

Tardor

Hivern

Primavera

Estiu



42

Figura 3. Distribució de la riquesa d’espècies per estació de l’any i diferenciat per mètode.

Riquesa total d’espècies per hàbitat

A la figura 4 podem observar el nombre d’espècies identificades depenent de l’hàbitat i

diferenciant segons anellament i observació. A la basa és on el nombre d’observacions i captures

és més alt amb 67 i 49 respectivament. Al camp de conreu la diferència entre observades i

anellades és més notable, 22 capturades i 42 observades. Aquesta situació es deguda a la dificultat

que existeix alhora de capturar els ocells en zones obertes, on la poca cobertura vegetal dificulta

la seva captura amb xarxes. Per últim, al bosc mixt el nombre d’espècies capturades i el

d’observades és més semblant, amb 34 i 40 respectivament, el que fa que no hi hagi gairebé

diferencia entre les dues metodologies emprades en quant al nombre d’espècies identificades.

En general, amb la metodologia d’observació s’han detectat més espècies que amb la tècnica de

captura amb xarxes. Aquest fet s’ha constat en els tres hàbitats.

0

10

20

30

40

50

60

70

Tardor Hivern Primavera Estiu

Nº

d'e

spè

cie

s

Estació

Riquesa d'espècies per estació

Anellament

Observació



43

Figura 4. Distribució de la riquesa d’espècies segons els diferents hàbitats de la finca i diferenciats segons el mètode emprat.

Nombre d’ocells per jornada

Anellament

En la gràfica 5 podem constatar quin és el nombre total d’ocells capturats per jornada al llarg de

l’any. L’hivern i la tardor són les estacions amb més captures i a la primavera i estiu hi ha un

declivi.

Figura 5. Nombre d’exemplars capturats a les diferents jornades realitzades durant el període d’estudi.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Basa i riera Camp de conreu Bosc mitx

Nº

esp

èci

es

Hàbitat

Riquesa d'èspècies segons l'hàbitat

Anellament Observació

020406080

100120140160

Nº

oce

lls

Jornades

Ocells capturats per jornades d'anellament



44

Observació

A la figura 6 es representa el nombre d’exemplars observats per jornada al llarg de l’any. És a

l’hivern on s’han detectat un major nombre d’individus, i en una de les jornades trobem un pic

amb 609 ocells. Aquest fet es justifica per la presència d’ocells gregaris hivernants que formen

bàndols i que busquen font d’aliment a l’àrea d’estudi, principalment als camps de conreu. La

concentració, sobretot de fringíl·lids, és deguda a l’existència de menjadores artificials en els

diversos hàbitats i a l’existència d’unes zones de guaret i marges amb vegetació ruderal. A la zona

basa-riera l’augment del nombre d’ocells durant el període hivernal és degut a la utilització

d’aquest espai com a dormidor per part dels repicatalons, pardals, becs de corall... Els valors de

la resta de jornades varien entre els 168 i els 460 ocells.

Figura 6. Nombre d’ocells identificats en cadascuna de les jornades realitzades durant el període d’estudi.

Espècies per jornada

Anellament

A la figura 7 s’esmenta el nombre d’espècies que s’han capturat a les diferents jornades

d’anellament realitzades durant tot l’any. Existeix una relació directa entre el nombre d’espècies

capturades i el total d’ocells capturats per jornada, representats a la figura 5. Així objectivem que

a la tercera jornada, que correspon a la tardor (novembre), es van capturar 134 ocells que

pertanyien a 27 espècies diferents, el 16% d’espècies pertanyien a la família dels fringíl·lids

(cadernera, verdum, gafarró i pinsà) i el 12% a la dels pàrids (mallerenga carbonera, mallerenga

0100200300400500600700

Nº

oce

lls

Jornades

Nombre d'ocells identificats per jornades d'observació



45

blava i mallerenga emplomallada). A la jornada número 7 que correspon a l’hivern (febrer) es van

capturar 124 exemplars que corresponien a 25 espècies el 18.5 % d’elles pertanyien a la família

dels fringíl·lids i el 11% a la dels pàrids.

Figura 7. Nombre d’espècies capturades en cadascuna de les jornades realitzades durant el període d’estudi.

Observació

El nombre d’espècies identificades a cada jornada d’observació, es reflecteix a la figura 8. La

mitjana d’espècies observades és de 36. En tots els casos la biodiversitat detectada ha estat

superior a els valors obtinguts per la metodologia de l’anellament. Fet que era d’esperar donada

la dificultat de captura d’algunes espècies, que ja s’ha comentat anteriorment.

Figura 8. Nombre d’espècies identificades en cadascuna de les jornades realitzades durant el període d’estudi.

29 32 32 3135

39 38 3741

36 39 38 39 4133 33

Nº

esp

ècie

s

Jornades

Nombre d'espècies identificades per jornades d'observació

1917

27

20 21 2225

2119 18 17

2018

16

20

15

Nº

esp

èci

es

Jornades

Nombre d'espècies capturades per jornades d'anellament



46

Espècies característiques de cada hàbitat

En la taula 2 es fa referència a aquelles espècies, i al nombre d’exemplars, que s’han detectat en

només un dels tres hàbitats que s’especifiquen a l’àrea d’estudi. Encara que moltes espècies es

poden considerar generalistes, i per tant trobar-les en diferents hàbitats. En aquests treball ens

hem trobat que de les 104 espècies identificades, 41 (39,4%) es trobaven únicament en un dels

hàbitats. Hi ha 28 espècies que només han sigut identificades en l’hàbitat basa-riera. Cal destacar

pel nombre, espècies com: la boscarla de canyar (24), el rossinyol bord (125), el repicatalons (58),

el mosquiter comú (121), la polla d’aigua (56), l’ànec collverd (71) i el colom roquer (86). Encara

que amb un nombre reduït d’exemplars identificats, hem de destacar espècies poc freqüents al

territori com: l’agró blanc, el martinet ros, l’ànec mandarí, el martinet de nit, la cotorra de Kramer

i el martinet blanc. Al camp de conreu han estat 8 les espècies identificades exclusivament en

aquest hàbitat, totes elles típiques d’espais oberts. Al bosc mixte de les 5 espècies detectades

destaca la mallerenga emplomallada pel seu nombre.

Imatge 46. Boscarla de canyar, ocell típic de zones

humides i canyissars. Imatge 47. Òliba, rapinyaire nocturna típica d’espais

oberts.

Imatge 48. Esparver, rapinyaire diürn de mida

mitjana. Imatge 49. Esplugabous, ardeid freqüent a espais oberts i

zones humides.



47

BASA I RIERA CAMP DE CONREU

Nombre d'ocells

Nombre d'ocells

Espècie Capturats Observats


Boscarla de canyar 18 6

Alosa vulgar 5 4

Balquer 1

Mussol comú 1 3

Blauet 9 6

Òliba 1

Rossinyol bord 59 66

Passerell 7

Repicatalons 21 37

Cogullada vulgar 2

Mosquiter comú 28 93

Cotoliu 6

Trist 2 2

Guatlla 1

Polla d'aigua 1 55

Enganyapastors 1

Xarxet comú 1

Ànec collverd 71

Cuereta torrentera 8

BOSCMIXTE

Bernat pescaire 2

Esplugabous 2

Colom roquer 86

Nombre d'ocells

Agró blanc 2


Martinet blanc 4

Mallerenga emplomallada 29 24

Cotorra de Kramer 2

Mallerenga petita 3 7

Tórtora turca 8

Gamarús 2

Cabusset 11

Cucut 3

Xivita 1

Xot 1

Fotja vulgar 1

Corriol petit 1

Teixidor 1

Boscarla dels joncs 1

Valona 1

Ànec mandarí 5

Martinet de nit 1

Martinet ros 1

Taula 2. Relació dels ocells detectats en un sol hàbitat i el seu nombre especificant el mètode d’identificació per captura

amb xarxa o identificació visual o auditiva.



48

Espècies segons els diferents mètodes de detecció

Al treball de recerca hem utilitzat dos mètodes diferents per identificar l’avifauna de Can Manent.

En la figura 9 podem observar el nombre d’espècies que s’han detectat només per observació

visual-auditiva que correspon a un 41.35% de les 104 identificades. Aquestes espècies

corresponen majoritàriament a ocells que per la seva mida, hàbits i comportament són difícils de

capturar, en són exemples: rapinyaires (aligot, astor, gamarús... ), ardeids (bernat pescaire,

martinet blanc...), limícoles (valona, xivita, corriol...) i ànecs. Un 8.65% d’espècies només han

estat capturades i no observades. La majoria d’aquestes corresponen a ocells migradors de pas, i

per tant, els trobem durant un període de temps curt a l’àrea d’estudi. Per exemple trobem: la

tallareta vulgar, el tallarol gros, el mosquiter de passa, el bitxac rogenc. La meitat del total de les

espècies han estat identificades tan per observació com per captura amb xarxes. En aquest grup

trobem tant ocells amb una gran abundància a Can Manent, mallerenga carbonera, cadernera,

merla, rossinyol bord... i ocells amb menor abundància a l’àrea com el trist, mosquiter pàl·lid,

mallerenga petita...

Figura 9. Relació del nombre d’espècies segons el mètode d’identificació.

50%

9%

41%

Nombre d'espècies segons el mètode d'identificació

Capturades i observades Només capturades Només observades



49

6. Discussió i conclusions

Aquest treball posa de manifest que la diversitat d’hàbitats que s’hi troben a Can Manent

fan d’aquest paratge un refugi important per moltes espècies d’ocells al llarg de tot l’any.

Cal remarcar que en poques hectàrees hem trobat un gran nombre d’ocells i d’espècies en

un dels llocs més humanitzats de Catalunya com és el Vallés. El llistat d’espècies

identificades a Can Manent mostra una bona dada donat que l’existència d’avifauna està

relacionada amb la qualitat del medi natural. Per això és imprescindible fomentar i seguir

mantenint en bon estat de conservació espais com aquesta finca per tal de garantir la

biodiversitat del nostre territori.

S’ha assolit l’objectiu principal i la hipòtesis del treball s’ha confirmat. A la finca rural

de Can Manent hem comprovat que existeix una gran biodiversitat d’avifauna, en el

treball de camp hem constatat 104 espècies durant el període d’estudi. S’han identificat

tant espècies comunes al territori com algunes poc freqüents a la zona. Aquesta riquesa

d’espècies està relacionada amb la varietat dels diferents hàbitats. Aquest fet afavoreix la

presència d’ocells típics de cadascun dels tres ambients. Espècies dels humerals i

aquàtiques, espècies d’espais oberts i espècies que habiten als boscos.

Existeixen una sèrie de factors, situacions i condicionants que justifiquen que les espècies

d’ocells i el seu nombre és distribueixin d’una manera determinada en els tres hàbitats de

la finca.

L’hàbitat de basa-riera és el que destaca en quan a una major riquesa d’espècies, i n’és

considerable l’abundància d’ocells que podem trobar. Un dels factors que determinen

aquest fet és la presència d’una finca fronterera amb una explotació ramadera,

agropecuària (hípica), en la qual alguns ocells troben en el pinso que se’ls subministra al

bestiar, una font d’aliment fàcil d’aconseguir. Per aquest fet trobem en aquest paratge

freqüentment espècies com: el colom roquer, el tudó, el pardal comú, el pardal xarrec,

l’estornell. L’existència de menjadores a l’hivern determina que els fringíl·lids es trobin

sovint en aquest espai. A la tardor la tanca arbustiva, i altres arbustos, amb els seus fruits

atrauen un gran nombre de sílvids (tallarol de casquet, tallarol capnegre...), i túrdids (

merla, tord comú, pit-roig... ). Les bases i el seu entorn característic afavoreix una gran

biodiversitat de flora i fauna (micro-invertebrats aquàtics, insectes voladors, crustacis,

peixos, amfibis...) que serveixen d’aliment per a molts ocells. Per exemple els hirúndids,



50

el mosquiter comú i l’abellerol que s’alimenten d’insectes voladors; el blauet, el bernat

pescaire, el martinet ros i altres ardeids que capturen peixos, amfibis i petits crustacis. La

vegetació característica del canyissar serveix de refugi per a ocells aquàtics com la polla

d’aigua, la fotja, el cabusset, l’ànec. Aquesta vegetació també serveix com a dormidor per

a repicatalons, pardals, becs de corall, rossinyols bord i lloc de descans per algunes

espècies durant la seva migració post i prenupcial. A la riera hem pogut detectar espècies

com la cuereta torrentera, el blauet, el picot verd.

Al camp de conreu la riquesa d’espècies és menor que a la basa i riera, així com el nombre

d’ocells observats i capturats. Això pot ser en part degut a que la diversitat de micro-

hàbitats en els camps de conreu és menor que en la zona de basa i riera. És a l’hivern quan

es troba un major nombre d’ocells en aquest hàbitat de conreu degut a la presència

d’espècies gregàries que formen petits estols. Utilitzen aquest espai per aconseguir

l’aliment necessari per la seva subsistència. Per exemple els pinsans, gafarrons,

caderneres, verdums, titelles i cueretes blanques formen bàndols amb freqüència en els

camps i marges. També hi ha menjadores que afavoreixen una major abundància

d’exemplars durant els mesos d’hivern. En canvi, a l’estiu s’observen altres espècies,

algunes en un gran nombre com per exemple orenetes vulgars, orenetes cuablanca,

falciots que planegen per sobre dels camps oberts capturant insectes voladors.

Al bosc mixt hem trobat majoritàriament espècies residents o sedentàries com

mallerengues, picots garser gros, merles, tords, gaigs, raspinells, bruels... Aquests ocells

troben el seu aliment als fruits dels arbres, arbustos, baies, insectes, cucs i petits

invertebrats que troben als troncs dels arbres i al terra. Com en els altres hàbitats la

presència de menjadores afavoreix al suplement alimentari perquè aquests ocells puguin

passar l’hivern.

Durant aquest any de treball de recerca no només he après molt sobre els ocells, sinó que

també he après a realitzar un treball de camp amb tots els processos necessaris pel seu

disseny. He realitzat una formació prèvia específica per adquirir els coneixements

necessaris per poder identificar les diferents espècies d’ocells. He hagut d’educar els

sentits de la vista i l’oïda per poder discriminar i apreciar característiques dels ocells que

abans desconeixia. A més he assolit les habilitats per participar activament en les diferents

tècniques d’identificació visual o auditiva i d’anellament. Totes aquestes tasques han estat

possibles gràcies a l’ajuda i formació que he tingut per part dels ornitòlegs, biòlegs i



51

anelladors experts que m’han acompanyat en totes les jornades de camp. Així com pel

seu assessorament en les diferents parts del treball.

Un dels millors mètodes per valorar la biodiversitat d’avifauna en un àrea o territori és

l’observació visual i auditiva. En aquest treball, he utilitzat aquest mètode amb un altre

mètode complementari com és l’anellament científic que ha estat molt útil per identificar

no només espècies comunes i abundants sinó també espècies que estaven en pas migratori

i altres que van utilitzar la finca de Can Manent puntualment com a lloc de descans. En

aquest sentit, l’anellament ens dona a més a més informació sobre la fidelització de les

espècies i els ocells a la zona d’estudi donada la possibilitat d’individualitzar cada

exemplar amb la seva anella. Així, també és possible conèixer aspectes com l’edat, el

sexe, la reproducció, característiques morfològiques i estat físic dels ocells a cada hàbitat.

Durant les jornades d’anellament hem recapturat ocells anellats fa més de quatre anys en

aquest territori. Aquest fet l’hem observat tant en espècies residents com en hivernants i

estivals. Ocells anellats a Can Manent i que després dels seus desplaçament migratoris,

en alguns casos, de milers de quilòmetres, han tornat a la finca, per hivernar o reproduir-

se. Aquesta informació ens confirma que existeix una fidelització de molts ocells a l’àrea

d’estudi i serveix de gran ajuda per estimar paràmetres vitals com la supervivència de

cada espècie. Tanmateix ens aporta dades com l’edat i la seva fenologia, que en el marc

del canvi climàtic pot ser de gran interès per a l’estudi d’algunes espècies.

El fet de realitzar les jornades repartides en les quatre estacions de l’any, ha permès

detectar un major nombre d’espècies, ja que la probabilitat d’identificar exemplars

d’espècies diferents és major. Així s’han detectat ocells típics hivernants, estivals o de

pas migratori, en només una o dues jornades, com és el cas del pinsà mec, el durbec, el

lluer, l’alosa, l’enganyapastors, la tallareta vulgar, el xot, el tallarol de garriga, el

mastegatatxes. Si no s’haguessin realitzat jornades durant tot l’any, algunes d’aquestes

espècies no haguessin sigut identificades.

El fet que s’hagin realitzat un total de 32 jornades també ha facilitat que es puguin

identificar un major nombre d’espècies, ja que la detecció d’alguns ocells és difícil, bé

pel seu comportament o per la seva baixa abundància. Per aquestes raons el disseny i la

metodologia del treball, amb un elevat nombre de jornades i diferents metodologies, ens

han permès l’observació d’espècies com l’ànec mandarí, l’agró blanc, el martinet ros, el

rascló, el gamarús, el martinet de nit, el bernat pescaire, la boscarla dels joncs, el teixidor,



52

l’astor, la guatlla, la cotorra de Kramer, el picot garser petit, espècies poc abundants o en

certes ocasions difícils de veure.

Respecte a les variacions de riquesa en les diferents estacions de l’any, és evident que el

nombre d’espècies i d’ocells està relacionat amb la disponibilitat de poder trobar aliment

en el territori. També influeixen factors com la climatologia, la presència de menjadores

a la zona, l’arribada d’ocells migradors d’altres indrets i a la primavera-estiu la presència

de polls i exemplars joves d’aquell any. Un altre factor important és la taxa de natalitat

als països de cria i la de mortalitat que depenen de molts paràmetres com les condicions

del medi, l’activitat agrícola, els depredadors, la qualitat de l’aigua entre d’altres.

Durant el període d’estudi hem pogut comprovar que un gran nombre d’espècies i ocells

hivernen a Can Manent, ja que les característiques de la finca afavoreixen que els ocells

tinguin unes condicions favorables per passar l’hivern. Així hi trobem un nombre

considerable de pinsans, caderneres, gafarrons i verdums provinents de poblacions del

centre i nord d’Europa que s’ajunten a les poblacions sedentàries del territori. En

ocasions, dins d’una mateixa espècie hi trobem diferencies morfològiques (e.g longitud

de l’ala) amb els individus de major mida probablement procedents de poblacions més al

nord. També podem trobar espècies hivernants com el mosquiter comú, el repicatalons,

el lluer, la titella que hi seran només durant els mesos de la tardor i de l’hivern.

A la primavera i a l’estiu es troben a la finca ocells estivals i nidificants com és el

rossinyol, l’oreneta vulgar, l’oreneta cuablanca, el falciot, l’oriol o la bosqueta vulgar.

Hi ha espècies que es detecten a la majoria de jornades i per tant, es poden considerar

residents a Can Manent. El seu nombre varia a les diferents estacions de l’any. Depenent

de petites dispersions i de l’activitat reproductiva. Es el cas del rossinyol bord, la

mallerenga carbonera, la mallerenga blava, la merla, el pardal comú, el tudó, l’ànec

collverd i la polla d’aigua.

Aquest treball a estat completat amb una pàgina web on es pot trobar allò més rellevant i

destacable del ocells a aquella zona. Això ha estat dissenyat com a font de difusió ,per tal

de conscienciar a la població de la importància d’aquest grup faunístic.

Fent una valoració general, al Vallès Oriental el medi ambient està sotmès a una forta

pressió antròpica, el desenvolupament industrial, les vies de comunicació, les

infraestructures urbanístiques, la fragmentació del territori i una expansió de la població



53

sense tenir una política respectuosa envers la natura, comporten unes conseqüències

negatives pel medi. Malgrat aquesta forta pressió hi ha grups, organitzacions, moviments

i persones que lluiten, molts délls de forma altruista, i fomenten activitats i hàbits per

conservar la riquesa del nostre país. Hi fan grans esforços amb l’objectiu de preservar

aquest patrimoni natural per a futures generacions.

En aquest sentit vaig tenir l’oportunitat de poder fer una visita guiada al Centre de

recuperació de fauna salvatge de Torreferrussa. Em van ensenyar les instal·lacions del

centre i van explicar-me el seu funcionament intern. A més de la seva activitat per a la

recuperació, rehabilitació i posterior reintroducció dels animals al medi natural, van fer-

me referència als diferents projectes i activitats que porten actualment a terme amb

espècies en perill déxtinció a Catalunya, com es el cas del trencalòs, el xoriguer petit i el

tritó del Montseny.

Vaig tenir l’oportunitat i l’experiència de poder alliberar a la finca de Can Manent un

exemplar dáligot que havia estat ingressat al Centre de Torreferrussa, on es va fer la seva

rehabilitació (Annex 7 i 8) i finalment va ser retornat a la natura.

També he participat i col·laborat en jornades organitzades pel Grup Ornitològic del Tenes

(GOT), entitat sense ànim de lucre que organitza múltiples activitats a la Comarca del

Vallès Oriental amb la finalitat de divulgar i protegir el medi ambient.

Podem dir que les dimensions de Can Manent, la seva vegetació, el clima i els seus

diferents hàbitats fan d’ella un paratge idíl·lic per a la fauna. La construcció de les bases

i la seva posterior naturalització han determinat significativament l’augment de la

biodiversitat de la finca.

Si som conscients d’aquesta realitat i estudiem el nostre entorn més pròxim, ben segur

que podrem fer un compromís per protegir i conservar l’ecosistema del qual en formem

part. S’estima allò que es coneix. Per tant, la tasca de divulgació es primordial perquè la

població prengui mesures, hàbits i comportaments per protegir l’espai natural. Amb

aquestes motivacions vaig plantejar-me el disseny del meu treball de recerca. En primer

lloc per enriquir-me i conèixer a nivell personal la situació d’aquest territori i per una altra

banda per divulgar i conscienciar de quina és la realitat d’aquest espai i el seu interès.

Malgrat que no m’havia proposat com objectiu en el meu treball aquestes reflexions,

penso que han estat unes de les conclusions més importants i rellevants del estricte treball



54

de recerca, son reflexions i sentiments als que he arribat desprès d’haver fet tantes hores

d’estada en el medi natural.

L’experiència del treball de camp ha estat molt gratificant. M´ha fet comprendre la natura

d’una manera diferent. He descobert el potencial de vida que hi ha als nostres camps,

boscos i territoris. La natura de forma inexorable va seguint el seu cicle, malgrat que de

vegades l’ésser humà interfereix de manera negativa. La vida és present les vint-i-quatre

hores del dia durant tot l´any. Ocells nocturns, diürns, residents, migradors nocturns o

diürns, he pogut ser espectadora de tota aquesta dinàmica. Reconèixer els ocells més

comuns al nostre territori m´ha familiaritzat amb la seva detecció, n´hi ha que són confiats

i curiosos, d´altres tímids i espantadissos. He gaudit dels seus colors, cants, vols, de les

seves característiques, hàbits i costums. M´ha sorprès aquest esclat de vida que ens és tant

desconegut i que un cop que hi obres la porta del coneixement, vols aprendre més i més.

El treball en grup ha estat també una experiència molt positiva. El tòpic de l’ornitòleg

solitari en mig del camp amb els seus prismàtics és irreal, si bé és cert que algunes vegades

el podem trobar en aquesta situació, durant la meva experiència he pogut gaudir de

situacions ben diferents. La coordinació, cooperació i convivència són trets que

acompanyaven cadascuna de les jornades, especialment les d’anellament. També cal

destacar el bon ambient, les tasques perquè es respecti la natura i el medi i la disposició

per a la formació de nous ornitòlegs.

L’acolliment que he tingut, la paciència i un munt d’hores que hem compartit junts ha fet

que fossin més agradables les matinades i les adversitats meteorològiques.

El compromís dels propietaris de la finca envers una protecció de la natura ha afavorit la

biodiversitat de l’àrea d’estudi. Alguns criteris com la construcció d’unes bases al costat

de la riera, el respectar la vegetació ruderal que creix en els espais oberts, la plantació

d’arbustos autòctons en diferents zones de la finca i la col·locació de menjadores a

l’hivern han afavorit un increment en la diversitat de fauna i flora i fan que aquesta finca

tingui unes característiques diferents a les altres finques de la zona.



55

7. Summary

Catalonia is a privileged country for the birds sighting, due to a rich variety of species

and a large quantity of individuals that can be observed. In the summer atlas (Atles dels

ocells nidificants de Catalunya 1999-2002) there was stated the presence of 326 species,

and in the winter atlas (Atles dels ocells de Catalunya a l'hivern 2006-2009) 318 species

have been detected, this is due to the characteristics of the environment.

Birds are a good indicator of the environmental quality of a territory. This fact has turned

birds into a research topic. As a consequence, these studies have allowed us to know better

the habitats and spaces where they live. The existence of natural spaces with different

characteristics favors a great biodiversity, and therefore it is interesting to study the

species that we find in these territories. And it is for this reflection that I decided to do

my research work on the quantity and variety of birds in a rural state situated in Lliçà

d'Amunt (Vallès Orinetal).

The principal aims of this work are to describe the different species, in relation to the

different seasons of the year, identify, compare and quantify the diversity of birds in the

different habitats of the area of study, and how they change seasonally. The area of study

includes the rural house of Can Manent that has an extension of 30 hectares and is

delimited by other agrarian and cattle estates, mixed forests, fields and urbanized zones.

In the area of study, we can differentiate different environments that can be described as:

fields, mixed forest by white pine and oaks, and a river zone with forest of creek.

There are several methodological approaches to carry out the evaluation of the abundance

and richness of the avifauna of a territory. The most frequent are, on the one hand, the

transects, which consist on defining routes of a distance and duration determined, and on

the other hand, the punctual censuses, which are concrete and fixed places of observation.

To carry out this research work I have used these two last methodological approaches.

Six observation points were determined, distributed in the 3 different habits from the area

of study (Can Manent). Two points were placed in the habitat forests of creek, two in the

habitat fields of culture and other two in the mixed forest. Between each of two points of

every habitat a transect of 200 meters joined them.

Apart from the two previous methods, birds ringing was also used. I decided to take

information of different days of ringing of birds. There were distributed 9 vertical

networks of 12 meters on the places of interest to be able to perform ringing. Three



56

networks were mounted in every habitat and every day. All the captured birds, once

extracted from the network, were identified, ringed, and finally capture some biometric

measures. All the year round, from the autumn of 2015 up to the summer of 2016, I made

a set of 16 visual - auditory days of identification distributed proportionally along the

year.

In total 6125 birds were identified during 112 working hours of field in Can Manent, 4736

(77.3 %) by observation and 1389 (22.7 %) captured in the nets for ringing. In general,

with the observation methodology more species have detected that with the technology

of capture with networks. This is due to his size, habits and behaviour, they are examples:

lads (goshawk), ardeids (royal heron), limacids (big pied wagtail) and ducks.

Approximately half of the total of the species have been identified both by observation

and by capture. In this group, we can find so many birds in a large amount in Can Manent:

charcoal-burner, goldfinch, blackbird, or bastard nightingale and birds with minor

abundance in the area as the sad one, pale mosquito net, or charcoal-burner small.

The base-creek habitat stands out as for a major richness of species, and for a considerable

abundance of birds that we can find. In the fields, the richness of species is minor that in

the creek, as well as the number of birds observed and captured. In the mixed forest the

richness does not surpass to the base and creek but it is richer that in the field of culture,

as well as also it is the abundance of individuals, especially resident or sedentary species

like blue tits, blackbirds, tree-creepers.

A great interseason variability is detected to all the habitats being summer when the least

rich and the scarcest in individuals while in the winter variety and abundance are grater.

This can be due to the presence of feeding-places during the winter, for the quantity of

migrant birds and the presence of gregarious species that form small flocks between

others. We can say that the dimensions of Can Manent, vegetation, climate and different

habitats make it an idyllic place for the fauna. My hypothesis has been confirmed

successfully and I did a summary of information of each one of the observed and captured

species. This work has been also a very positive experience that has made me see the

nature from a different perspective and be more in touch with it.



57

8. Bibliografia i webgrafia

British Trust for Ornithology. (En línia). European Union for Bird Ringing. Recuperado

de http://www.euring.org/

Institut català d'ornitologia. (En línia). Estàndards d'anellament. Recuperado de

http://www.ornitologia.org/ca/quefem/anellament/estandards.html

Institut català d'ornitologia. (En línia). Institut Català d’ornitologia. Recuperado de

http://www.ornitologia.cat

Institut català d'ornitologia. (En línia). Projecte migració. Recuperado de

http://www.ornitologia.org/ca/quefem/monitoratge/seguiment/migracio/index.html

Institut català d'ornitologia. (En línia). Projecte orenetes. Recuperado de

http://www.orenetes.cat

Blasco, J. (2002). Atlas de Identificación de las Aves de Aragón. Recuperado de

http://aulaenred.ibercaja.es/contenidos-didacticos/atlas-de-identificacion-de-las-aves-de-

aragon/

Arumí, P. Domenech, L. (2013). Slideshare. Recuperado de

http://es.slideshare.net/laauraaa/treball-ocells

Medina, R. (2015). Anillamiento científico de aves. Recuperado de

https://copepodo.wordpress.com/2009/05/25/anillamiento-cientifico-de-aves/

SEO bird life. (En línia). Anillamiento. Recuperado de

http://www.anillamientoseo.org/

Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya. (En línia). Servidor d'Informació

Ornitològica de Catalunya. Recuperado de http://www.sioc.cat/atles.php

Sociedad de ciencias. (En línia). Ornitología. Recuperado de

http://www.aranzadi.eus/ornitologia-oficina-de-anillamiento/normativa-y-documentos

Wikipedia. (2016). Anillamiento de aves. Recuperado de

https://es.wikipedia.org/wiki/Anillamiento_de_aves

http://www.euring.org/

http://www.ornitologia.org/ca/quefem/anellament/estandards.html

http://www.ornitologia.cat/

http://www.ornitologia.org/ca/quefem/monitoratge/seguiment/migracio/index.html

http://www.orenetes.cat/

http://aulaenred.ibercaja.es/contenidos-didacticos/atlas-de-identificacion-de-las-aves-de-aragon/

http://aulaenred.ibercaja.es/contenidos-didacticos/atlas-de-identificacion-de-las-aves-de-aragon/

http://es.slideshare.net/laauraaa/treball-ocells



http://www.anillamientoseo.org/

http://www.sioc.cat/atles.php

http://www.aranzadi.eus/ornitologia-oficina-de-anillamiento/normativa-y-documentos

https://es.wikipedia.org/wiki/Anillamiento_de_aves



58

Asensio, B. (1985). Migración e invernada en España de Fringillacoelebs de origen

europeo. Ardeola, 32 (1): 49-56.

Asensio, B. (1985). Migración en España del verdecillo según los resultados del

anillamiento. Ardeola, 32 (2): 173-178.

Asensio, B. (1986). Migración en España del jilguero según los resultados del

anillamiento. Ardeola, 33 (1-2): 176-183.

Asensio, B. (1987). El anillamiento científico, un método imprescindible para el estudio

de las aves. Quercus, 24: 15-17.

Bueno, M. (1998). Migración e invernada de pequeños turdidos en la Península Ibérica.

V. Petirrojo. Ardeola, 45: 193-200.

Clavell, J. (2002).Catàleg dels ocells dels Països Catalans. Barcelona:Lynx Edicions.

Clavell, J., López, F., Clarabuch, O., Burgas, A., Cama, A., Ferrer, J., Gil, M., Ollé, A. i

Rodríguez, M. (2010). Llista Patró dels ocells de Catalunya. (3.0 edició ) . Barcelona:

Comitè Avifaunístic de Catalunya, ICO.

De Juana, E i Varela, J.M (2000). Guía de las aves de España, Península, Baleares y

Canarias. Bellaterra: Lynx Edicions.

Estrada, J., Jutglar. F. i Llobet, T. (2010). Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears.

Barcelona: Lynx edicions.

Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. &Herrando, S. (eds.). (2004). Atles dels ocells

nidificants de Catalunya 1999-2002. . Barcelona: Institut Català d’Ornitologia

(ICO)/Lynx Edicions.

Gutiérrez, R. (2015). Cuándo y dónde ver aves es Cataluña: Propuestas mes a mes para

familias aficionados i expertos. Castellón: Tundra ediciones.

Harrison, C. i Greensmith, A. (1994). Aves del mundo. Barcelona: Ediciones omega,

S.A.

Herrando, S., Brotons, L., Estrada, J., Guallar, S. i Anton, M. (2011). Atles dels ocells

de Catalunya a l’hivern 2006-2009. Institut Català d’Ornitologia/Lynx Edicions.



59

Herrera, C.M. (1988). Variaciones anuales en las poblaciones de pájaros frugívoros y su

relación con la abundancia de frutos. Ardeola, 35: 135-142.

Jonsson, L. (1994).Ocells d’Europa amb el Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà. Barcelona:

Editorial Omega.

Jutglar, F. i Masó, A. (1999). Aves de la Península Ibérica.Barcelona: Planeta.

Mullarney, K., Svensson, L., Zetterström ,D. i Grant, P.J. (2001) Guía de las aves. La

guía de campo de aves de España y de Europa más completa. Barcelona: Omega.

Pinilla, J.(2000). Manual para el anillamientocientífico de aves. Madrid: Ministerio de

MedioAmbiente.

Ribas, J.( 2000).Els Ocells del Vallès Oriental. Lynx Edicions.

Sales, S. (2006). Anuari d’Ornitologia de Catalunya. 2002-2005. Barcelona: Institut

Català d’Ornitologia.

Santos, R. &Tellería, J.L. (1985). Patrones generales de la distribución invernal de

passeriformes en la península Ibérica. Ardeola, 32 (1): 17-30.

Svensson, L. (2009).Guia para la identificación de los passeriformes europeos. Madrid:

Edicions Seo/ Birthlife.

Svensson, L. (2010). Guia d’ocells d’Europa i regió mediterrània. Barcelona: Editorial

Omega.



60

9. Annexos

Annex 1. Full estàndard del SOCC en el qual s’han d’anar anotant les diferents espècies

identificades visual o auditivament.



61

Annex 2. Full de l’ICO que s’ha de consultar durant les jornades d’anellament per tal de

poder determinar en quin estat es troba l’ocell: muda, greix, múscul entre d’altres.



62

Annex 3. Esquema gràfic dels censos del SOCC.



63

Annex 4. Certificat obtingut en el curs de Manejo de Fauna y Bioseguridad.



64

Annex 5. Taula per realitzar els censos. Dissenyada amb les diferents punts d’interès.



65

Annex 6. Ocells dels jardins es el portal on aprofitava per col·laborar.



66

Annex 7. Dades d’ingrés de l’aligot recuperat a Torreferrussa.



67

Annex 8. Historial de l’aligot que vaig tenir el plaer de alliberar a la finca de Can Manent.



68

Biodiversitat d’avifauna en una · 2017-09-27 · Biodiversitat d’avifauna en una finca situada...

Documents

Transcript of Biodiversitat d’avifauna en una · 2017-09-27 · Biodiversitat d’avifauna en una finca situada...