Biocultura Bcn2013 democracia energètica
-
Upload
pep-puig-i-boix -
Category
Technology
-
view
270 -
download
0
Embed Size (px)
Transcript of Biocultura Bcn2013 democracia energètica

Democràcia energè.ca
Pep Puig, Dr. Eng. Ind. (Eurosolar)

Index
• Mites energè:cs • La problemà:ca energè:ca a la llum del So# Energy Path – Quanta energia, quina tecnologia, qui ho controla
• La democràcia energè:ca i el Dret a l’energia – Drets i responsabilitats
• Exercint la democràcia energè:ca

Mites energè:cs
1. Pa:m una crisi d’energia 2. Som consumidors d’energia 3. Millor vida vol dir més energia

NO HI HA CRISI D’ENERGIA!

Hi ha crisis de combus:bles fossils!

… i de combus:ble nuclear


Consumir o fer servir energia? • La física ens diu que “l’energia ni es crea, ni
es destrueix’ – L’energia es converteix d’una forma a una altre – La cuantitat d’energia roman sempre constant

Consumir o fer servir energia?
• Els humans són convertidors d’energia, igual que altres éssers vius

Consumir o fer servir energia?
• El concepte de ‘consum’ d’energia – Associat amb el consum de materies primères no
renovables (amb contingut energètic) – Els humans ens tornem ‘consumidors’ d’energia a
mesura que consumim carbó, petroli, gas, urani

Consumir o fer servir energia? • Els humans podem consumir matèries primeres no renovables (entre elles, els combus:bles fòssils i nuclears).

Consumir o fer servir energia?
• Els humans podem emprar fonts d’energia renovables i no renovables, però mai hem consumit, ni consumirem energia.

El balanç d’energia del cos humà
• El ritme metabòlic – La nostra capacitat de generar calor és funció del ritme d’ac:vitat muscular.
• Una part de l’energia generada per l’ac:vitat muscular es transforma en treball (força * espai) i
• La part romanent d’energia es dissipa com calor. – Depèn de:
• El nivell d’ac:vitat muscular, • Les condicions ambientals, i • La grandària del cos humà

El cos humà com conver:dor d’energia
• Unitat de ritme metabòlic. 1 Met = 58,2 W/m2 • La super`cie mitjana de la pell humana és 1,8 m2
• La potència calorífica d’una persona, asseguda: – CP = 58,2 Wm-‐2 * 1,8 m2 = 104,76 W – Equival al calor emès per
• 1 bombeta incandescent de 100 W, o • 5 BMFC de 20 W cadascuna

El cos humà com conver:dor d’energia
• Una habitació amb 10 persones equival a un calefactor d’1 kW de potencia – CP = 10 * 58,2 (W/m2) * 1,8 (m2)= 1.047,6 W
• Durant una sessió de 2 hores, la generació d’energia (calor) serà 2,095 kWh. – Energia = 1.047,6 W * 2 h = 2.095,2 Wh = 2,095 kWh
Equival a 1

Els humans com conver:dors d’energia
• Els humans som conver:dors d’energia – Conver:dors d’energia endosoma:ca:
• El con:ngut energè:c del menjar es converteix en treball i calor

Els humans com u:litzadors d’energia
• Els humans som u:litzadors d’energia: – U:litzadors d’energia exosomà:ca:
• energia con:nguda en els fluxos biosfèrics • energia con:nguda en materials (fòssils, nuclears)
• Usar energia vol dir conver:r energia disponible en energia no disponible
• L’ús de l’energia és per proveir serveis

Millor vida vol dir més energia?

Tot va donar un tomb . . .
• Amb un ar:cle publicat a la revista Foreign Affairs, l’any 1976

La problemà:ca energè:ca
• LES PREGUNTES CLAU – Quina quantitat d’energia cal fer servir? – Quin tipus de tecnologia cal emprar? – Qui ha de controlar els sistemes energètics ?

La problemà:ca energè:ca
• Quanta energia es necessita per viure dignament ? – Depèn de la tecnologia i de l’es:l de vida



Serveis Energè:cs Mínims Domès:cs SEMD
• Serveis energè.cs (elèctrics) i tecnologies d’ús final: – il·∙luminació: 1000 lúmens (6 b.i., 60 W., 6 h/dia) – refrigeració aliments: nevera 200 li. (+5oC)+congelador 100 li. (-‐18oC) – neteja roba: rentadora automà:ca i escalfament no elèctric – 200 rentades/any, 4 kg roba/rentada – electrònica: TV, radio, ordinador personal – ven.lació: aire fresc als edificis
• Serveis energè.cs (no elèctrics) i tecnologies d’ús final:
– cocció aliments: cuina per a cuinar 3 àpats cada dia – escalfament d’aigua: per rentar i per a higiene personal

Serveis Energè:cs Mínims Domès:cs SEMD -‐ Electricitat
Serveis energè.cs (elèctrics) i tecnologies d’ús final: convencional eficient kWh/a Wats Wats/cap kWh/a Wats Wats/cap
il·∙luminació 788 90 22 280 32 8 refrigeració 850 97 24 140 16 4 neteja roba 400 46 12 70 8 2 electrònica 2.483 283 71 350 40 10 ven.lació 500 57 14 105 12 3 altres 1.986 227 57 280 32 8 total 7.008 800 200 1.226 140 35

SEMD-‐elèctrics a Catalunya
Catalunya: 7.197.000 habitants (2007) W/cap TWh/any
Tecnologia convencional 200 12,61 ús final eficient 35 2,21 real 172 10,84
(solament sector domès:c, no inclou serveis ni indústria)

SEMD-‐elèctrics a Catalunya
CT carbó (turb.v, 36%) SO2 NOx CO2
mtn mtn mtn Tecnologia convencional 217 16 11.146 Ús Final eficient 38 3 1.951 real 187 14 9.586
convencional: 2,2 CT de carbó de 800 MW = 1.800 MW eficient: 1 CT de carbó de 320 MW = 320 MW amb un FC de 0,8

SEMD-‐elèctrics a Catalunya
CT nuke (turb.v, 33%) res.rad. em.rad. tn Bq*1012 Tecnologia convencional 45 120 Ús Final eficient 8 21 real 39 103
convencional: 1,8 centrals nuclears de 1.000 MW = 1.800 MW eficient: 1 central nuclear de 320 MW = 320 MW amb un FC de 0,8

Tancar les nuclears

Tancar les nuclears • Incompa:bles amb un sistema energè:c distribuït i amb molta proporció de renovables

SEMD-‐elèctrics a Catalunya Tecnologia de Subministrament convencional CTCC (turb.g+v, 53%)
SO2 NOx CO2
mtn mtn mtn Tecnologia convencional 0,00 1,26 4.350 Ús Final eficient 0,00 0,22 761 real 0,00 1,08 3.741
convencional: 4,5 CTCC de gas de 400 MW = 1.800 MW eficient: 1 CTCC de gas de 320 MW = 320 MW amb un FC de 0,8

CAT: generació avui

CAT: cogeneració eficient
Disminució d’un 47 % !!, respecte CTNuk + Cald.Gas Disminució d’un 23 % !, respecte CTCC + Cald.Gas

CAT: renovables

Tecnologia elèctrica • Generació distribuida, segle XXI

SEMD-‐elèctrics a Catalunya
Tecnologia de Subministrament convencional energies netes i renovables
SO2 NOx CO2
Mtn Mtn Mtn Tecnologia convencional 0,00 0,00 0,00 Ús Final eficient 0,00 0,00 0,00 Però, que implica generar amb renovables?

SEMD-‐elèctrics a Catalunya
Tecnologia de Subministrament convencional energies netes i renovables
energia potència sup. potència sup. GWh MWSGETS km2 MWSCEE km2
T.U.F. conv. 12.609 4.113 79,4 4.798 47,9 efic. 2.206 720 13,9 840 8,4 real 10.844 3.537 68,3 4.126 41,3
SGETS (FC: 0,35; OS: 1,93 Ha/MW) -‐ SCEE (FC: 0,3; OS: 1 Ha/MW)
SGETS SCEE

Catalunya: produir amb el Sol i el Vent tota l’energia elèctrica avui generada amb combus:bles fòssils i nuclears
Electricitat generada (2007) amb combus:bles fòssils+nuks: 33.355 GWh solar (SGETS): 10.878 MW 210 km2
eòlica (SCEE): 12.691 MW 127 km2
SCEE (FC: 0,30; OS: 1 Ha/MW) SGETS (FC: 0,35; OS: 1,93 Ha/MW)

La problemà:ca energè:ca
• Les respostes del ‘SOFT ENERGY PATH’ a les preguntes clau

QUANTA ENERGIA?
• Reduir el malbaratament energètic de la societat actual: – Reduint les necessitats d’energia – Adequant les fonts als usos finals – Creant sistemes energètics eficients Tot plegat per reduir i evitar la introducció a la
biosfera de productes contaminants

QUINA TECNOLOGIA?
• Emprar tecnologies a petita escala o a escala comunitària: – Per fer possible la captació, transformació i
utilització de l’energia solar, tant en les seves formes directes com indirectes
Per facilitar la comprensió dels sistemes energètics per part de les persones que els fan servir

Els fluxos energè:cs a la Terra
• Tres fonts d’energia primària: – El flux d’energia Solar: energia radiant (174 x 1015 Waws = 174 PW)
– El flux d’energia de l’interior de la Terra: energia geotèrmica (32,3 x 1012 Waws = 32,3 TW)
– El flux d’energia planetària: l’energia de la força d’atracció de la gravetat, marees (2,7 x 1012 Waws = 2,7 TW)
Necessiats d’energia al món: 16 TW (2009)

El flux d’energia solar

Els fluxos biosfèrics d’energia

Les fonts d’energia renovable
• Energia Solar – Radiació Solar Directa – Radiació Solar Indirecta
• Escalfament de les masses d’aire: vent • Escalfament de les masses d’aigua: cilce hidrològic • Biomassa: fotosintesis (Sol+CO2+aigua+nutrients)
• Energia Gravitacional • Energia Geotèrmica

Tecnologies energè:ques
• Escalfar aigua amb el Sol

Tecnologies energè:ques
• Escalfar aigua amb el Sol: – Kungalv, SE: 10.000 m2

Tecnologies energè:ques
• Cuniar amb el Sol – Rajastan

Tecnologies energè:ques • Generar electricitat amb el Sol: GemaSolar

Tecnologies energè:ques
• Generar electricitat amb el Sol

Tecnologies energè:ques
• Escolar musica amb el Sol

Tecnologies energè:ques
• Telefonar amb el Sol

Tecnologies energè:ques
• Fer funcionar ordinadors amb el Sol

Tecnologies energè:ques
• Moure’s amb el Sol

Tecnologies energè:ques • Generar elec:citat amb el vent

Tecnologies energè:ques • Produir biogas i generar elec:citat amb restes orgàniques

Tecnologies energè:ques
• Tecnologies de les energies renovables: què tenen en comú? – Són únicament inversions en infraestructura energè:ca (excepte la biomassa)
– No requereixen inversió en combus:ble (la biomassa si)

Tecnologies energè:ques • Per què no es consideren els edificis com una part de la infraestructura energè:ca?

Tecnologies energè:ques
• Tecnologies de les energies renovables: per què? – Per que captar, transformar i usar els fluxos d’energia renovable significa pels humans recuperar el paper que sempre havíem :ngut com conver:dors i u:litzadors del fluxos energè:cs
– Els humans com membres ac:us de la comunitat biosfèrica/terra (cooperació, col·∙laboració)

Tecnologies energè:ques
• La interferència humana: – La captació del flux significa un retard en el seva ruta natural
– En cap cas, significa ‘consumir’ energia









Qui controla?
• Fer néixer sistemes energètics descentralitzats: – Que emprin fonts d’energia renovables – Que sigui propietat de la comunitat que els
maneja i els fa servir Per fer possible el control democràtic a nivell
local www.smud.org
www.ews-‐schonau.de





German Energy TransitionArguments for a renewable energy future
By Craig Morris, Martin Pehnt
An initiative of the Heinrich Böll FoundationReleased on 28 November 2012
www.energytransition.de

German Energy TransitionArguments for a renewable energy future
By Craig Morris, Martin Pehnt
An initiative of the Heinrich Böll FoundationReleased on 28 November 2012
www.energytransition.de

El Dret humà a l’energia
• Fer realitat el Dret humà a una vida digna en un indret, requereix una certa quan:tat d’energia exosomà:ca
• D’on s’obté aquesta quan:tat d’energia addicional, que suplementa l’energia endosomà:ca, necessària per ‘viure be’ o ‘viure dignament’?

Del passat recent . . .
• The twen:eth century experience shows us that a society based on fossil and nuclear fuels is unable to guarantee the human right to energy to all mankind – it consistently violates the human right to a decent life
The Human Right to Renewable Energy, WREA2005

. . . cap al futur
• Renewables are the only ones that can guarantee the human right to energy
The Human Right to Renewable Energy, WREA2005
• Les renovables són una oportunitat única pels humans de ser membres ac.us i responsables de la comunitat biosfèrica

. . . cap al futur
• La humanitat ha d’abandonar la seva dependència d’una economia basada en el consum de matèries primeres energè:ques, i esdevenir membre comunitat biosfèrica – Integració en els cicles naturals – Viure al ritme del Sol

. . . cap al futur
• Viure al ritme Sol vol dir reconèixer que la vida a la Terra té limitacions, ja que l’energia disponible per ser captada, conver:da i u:litzada és estrictament limitada pel la constant solar: 1,3 kW*m-‐2

. . . cap al futur
• El repte real per a la humanitat, avui: – Aprendre a viure al ritme dels fluxos biosfèrics (que tenen qualitats energè:ques)
• Reconeixer el Dret a la captació i ús de l’energia con.nguda en els fluxos biosfèrics
• Exercir aquest Dret de forma responsable

Drets i responsabilitats
• Quins són els drets energè:cs bàsics necessaris per democra:tzar els sistemes energè:cs i consolidar un sistema energè:c descentralitzat o distribuït, eficient, segur, net i renovable?
• I quines les responsabilitats?

Drets i responsabilitats • Drets:
– El dret a saber l’origen de l’energia que cadascú fa servir – El dret a saber els efectes ecològics i socials dels sistemes energè.cs que fan possible el subministrament d’energia a cada usuari final de serveis energè:cs
– El dret a captar les fonts d’energia que es manifesten al lloc on es viu
– El dret a generar la seva pròpia energia, regulant les condicions necessàries perquè aquesta ac:vitat no sigui considerada com ac:vitat lucra:va
– El dret d’accés just a les xarxes – El dret a introduir a les xarxes l’energia generada in-‐situ i – El dret a una remuneració justa per l’energia introduïda a les xarxes

Drets i responsabilitats
• Responsabilitats (1): – La responsabilitat d’informar-‐se – La responsabilitat d’exigir informació – La responsabilitat de generar l’energia amb les tecnologies de generació més eficients i més netes disponibles i a l’abast
– La responsabilitat a emprar les tecnologies d’ús final de l’energia més eficients i a l’abast

Drets i responsabilitats
• Responsabilitats (2): – La responsabilitat d’emprar l’energia generada amb sen.t comú i evitant malbarataments de tota mena
– La responsabilitat d’autolimitar-‐se en l’ús de qualsevol forma d’energia
– La responsabilitat de ser solidari amb aquelles societats més desfavorides pel que fa tant a la generació com a l’ús final de l’energia

Drets i responsabilitats
• Garan.r aquests drets hauria d’esdevenir una de les tasques a les quals els governs haurien de donar la més absoluta prioritat.
• Exercir aquestes responsabilitats hauria de ser considerat com el deure primordial de les persones responsables que vivim en un planeta on el Sol és la font d’energia de la qual depenem.

Drets i responsabilitats
• Adequar els es.ls de vida al fluxos de l’energia solar (energia solar directe i les seves formes indirectes) és un aprenentatge, – quan més aviat es vagi realitzant, menys costos de tota mena hauran de suportar els humans per poder anar vivint en les societats que han creat en el marc d’aquest bonic planeta que ens acull,
– doncs les societats humanes sempre han necessitat, necessiten i necessitaran u:litzar energia per viure dignament en el planeta Terra.

Projectes comunitaris, Dk
Middelgrunden, Dk


Projectes comunitaris, UK

Projectes comunitaris UK

Projectes comunitaris
UK

Projectes comunitaris, UK

Projectes comunitaris, UK

Projectes comunitaris, NA

Projectes comunitaris, EUA

Projectes comunitaris, EUA

Projectes comunitaris, Ca

Projectes comunitaris, Ca




Aquí i ara!: La guerrilla solar


Aquí i ara!: som energia

aquí i ara!

Conclusió
• L’energia no és només qües.ó de Tecnologia
• L’energia és també una qües.ó de democràcia

Moltes gràcies I recordin . . . . Hem de repensar profundament l’energia

Moltes gràcies
• Més info a: hwp://www.energiasostenible.org hwp://enerca:n.blogspot.com.es hwp://cmescollec:ve.org hwp://www.energias-‐renovables.com hwp://www.eurosolar.org hwp://www.wcre.de/en/ hwp://www.ren21.net hwp://www.irena.org/