Bio2n_Gen i Evo I(Unitat6a)

2

2. Teories evolucionistes3. Neodarwinisme4. Proves clàsiques de

l’evolució

1.El problema de l’origen de la vida

3

2. Teories evolucionistes1. Preevolucionisme

La teoria de l’evolució diu que tots els organismes descendeixen de formes molt diverses.

1. Teoria fixiste: els éssers vius són immòbils (estàtics, independents i invariables).

Carl Von Linné i G. Cuvier (1800) van postular la teoria del policreacionisme que coincidia amb els coneixements de la geologia de la seqüencialitat dels cataclismes.

Von Linne

4

2. Teories evolucionistes2. La teoria transformacioniste de Lamarck

2. Teoria transformista: els éssers vius van acomodant-se o adaptant-se al medi ambient (“els organismes tenen una tendència i capacitat innata a perfeccionar-se”) i passen les seves transformacions o canvis a la següent generació.

Lamarck (1744-1829) va postular-la basant-se en tres premisses:1. Ús i desús dels òrgans: quan un òrgan era molt utilitzat observava que estava més desenvolupat i si no hi havia ús observava una atrofia del mateix.2. Funció creativa dels òrgans: hi ha una força misteriosa als organismes que fa que puguin adquirir un nou òrgan (més adaptat) si ho necessiten.3. Herència dels caràcters adquirits: un cop adquirit un caràcter, aquestes característiques es poden passar a la nova generació

5

2. Teories evolucionistes2. La teoria transformacioniste de Lamarck

Fals: 1. No es pot crear o formar un òrgan si no hi ha cap informació genètica

en l’individu que tingui aquesta informació.2. Aquests caràcters postadaptatius o canvis produïts per l’ambient

eren transmesos a les noves generacions. Una mutació somàtica no localitzada en cèl·lules sexuals no pot heretar-se

Darwin. La vida s’originàuna sola vegada. Va haver-hi un sol avantpassat.

Lamark: Les espèciesmai se’extingueixen. Canvien lentament a formes més progressives

Linne: Cada espèciesempre té la forma inmutable i cadascuna ha estat creada per separat.

6

2. Teories evolucionistes3. La teoria evolucionista de Darwin

3. Teoria evolucionista: “Els éssers vius han de lluitar per sobreviure i com hi ha variabilitat entre ells i n’hi ha de més adaptats i altres menys, per la qual cosa uns són eliminats o seleccionats naturalment i als altres poden reproduir-se i passar a la següent generació les seves perfeccions” .

7


Charles Darwin (1809-1882): es va basar en tot una sèrie d’observacions:* Gran variabilitat dins de les espècies: va observar que dins de les espècies aïllades (Galàpagos) hi havia una gran variabilitat de formes (forma del bec), mides, etc.

* Taxes elevades de reproducció: les espècies es reprodueixen ràpidament, amb creixement exponencial, cosa que no ho feia així (aritmèticament) els aliments.

* Lluita per la supervivència: com hi ha més individus que menjar, s’estableix una lluita.

* Acció de la selecció natural: que elimina els més dèbils i deixa vius per alimentar-se als més forts o adaptats a aquelles condicions.

* Reproducció dels més ben adaptats: els més ben preparats són aquells que es reproduiran i podran transmetre els trets diferencials a la descendència

8


Charles Darwin (1809-1882): es va basar en tot una sèrie d’observacions:* Gran variabilitat dins de les espècies: va observar que dins de les espècies aïllades (Galàpagos) hi havia una gran variabilitat de formes (forma del bec), mides, etc.

* Taxes elevades de reproducció: les espècies es reprodueixen ràpidament, amb creixement exponencial, cosa que no ho feia així (aritmèticament) els aliments.

* Lluita per la supervivència: com hi ha més individus que menjar, s’estableix una lluita.

9


* Acció de la selecció natural: que elimina els més dèbils i deixa vius per alimentar-se als més forts o adaptats a aquelles condicions.

* Reproducció dels més ben adaptats: els més ben preparats són aquells que es reproduiran i podran transmetre els trets diferencials a la descendència

10


Biston betularia

Cepaea nemoralis

11


Tipus de selecció:estabilitzadora: procura l’eliminació dels individus extrems;

desorganitzadora: incrementa els dos tipus extrems en una població a expenses de les formes intermedies;

direccional: da com resultat l’increment de individus amb un caràcter fenotípic extrem - poden prodcir el desplaçament paulatin d’un al·lel o grup d’al·lels-

12

3. El neodarwinisme

Darwin donava moltes explicacions de l’actuació del medi però no comentava res de la transmissió dels caràcters ni de les mutacions.

Actualment es distingeix entre:* variacions heretades o mutacions * variacions no heretades o ambientals

El Neodarwinisme al que fa es afegir els coneixements genètics (genètica molecular, genètica de poblacions, recombinació i mutació) als coneixements ambientals de Darwin per fer una teoria sintètica.

13

3. El neodarwinisme

Es basa en:1. Variabilitat genètica: hi ha una sèrie de factors que provoquen una heterogeneïtat:

* mutació (aparició de modificacions o noves característiques)* recombinació (caràcters dels fons comú presents que es

recombinen) i les seves freqüències.

2. Selecció natural: eliminació dels genotips que donen lloc a un fenotip amb baix potencial biològic (baixa capacitat per obtenir aliment i baixa reproducció) i, en conseqüència mal adaptats a l’ambient present. És un factor d’homogeneització.

Això va provocar un canvi en el concepte d’espècie com alguna cosa relativament fixa amb paràmetres estàtics entre alguns límits. Es va passar a donar més importància a la població (conjunt d’individus de la mateixa espècie que viuen en el mateix espai i en el mateix temps, i que poden reproduir-se aparellant-se entre si i d’aquesta manera originar descendència fèrtil.

14

4. Proves clàsiques de l’evolució1. Proves taxonòmiques

En les classificacions taxonòmiques es van veient característiques diferencials i comuns entre els diferents organismes.

15

4. Proves clàsiques de l’evolució2. Proves anatòmiques

S’utilitza l’anatomia comparada.Poden distingir entre:a) Òrgans homòlegs: tenen el mateix origen

embrionari i s’assemblen doncs tenen la mateixa estructura interna encara que adaptada a diferents funcions. Són una manifestació d’una evolució divergent.

16


b) Òrgans anàlegs: encara que tenen un origen embrionari diferent s’assemblen molt perquè realitzen la mateixa funció. Són una clara manifestació d’una evolució convergent de diferents estructures per tenir la màxima eficàcia.

17


c) òrgans vestigials o residuals: van fer una funció i ara no la fan

18

4. Proves clàsiques de l’evolució3. Proves embriolòmiques

S’utilitza l’embriologia comparada. Fins com més tard en el desenvolupament embrionari es mantinguin les semblances més properes estan les dues espècies estudiades.

19

4. Proves clàsiques de l’evolució4. Proves paleontològiques

S’utilitza l’estudi dels fòssils. L’aparició d’algunes formes intermèdies com l’Archaeopterix són com els esglaons perduts entre unes espècies i unes altres. A partir dels canvis i els fòssils s’ha pogut reconstruir sèries filogenètiques(permeten veure l’evolució dels caràcters anatòmics).

20

4. Proves clàsiques de l’evolució5. Proves bioquímiques

N’hi ha de diferents:1. Universalitat d’algunes molècules i processos:

* ADN* ARN* ATP* NAD* principis immediats* metabolisme cel·lular amb molt poques variants* estructures cel·lulars comuns* 20 -aminoàcids.

21


2. Serologia comparada: es comparen les reaccions de precipitació que apareixen quan es col·loquen dos mostres de sèrum animal amb sèrum humà. Això es produeix quan hi ha reacció antigen-anticós. Com més elevada sigui més semblant seran les dues espècies.

Metodologia: 1. S’introdueix plasma humà al conill.2. Aquest respon fabricant anticossos3. Es retira sèrum amb anticossos anti-home.4. Es posa en contacte aquest sèrum amb el d’una

espècie antropomorfa i es veu el grau de reacció.

22


3. Hibridació de l’ADN: es desnaturalitzen els materials genètics de dos mostres i es posen en contacte obligant a hibridar-se. El grau d’hibridació és proporcional al grau de semblança genètica.

23


4. Seqüenciació de proteïnes (aminoàcids) i d’ADN (nucleòtids).Quans més aminoàcids diferents tenen una mateixa proteïna més lluny estan evolutivament.

24


5. Canvis observats en l’ADN mitocondrial (sónexclusius de la via materna).

25

1. L’origen de la vida

Fa uns 4.000 milions d’anys l’escorça es va anar refredant i solidificant (retenint d’aquesta manera gran part de la calor interna). La pressió interna va anar trencant l’escorça i provocant vulcanisme provocant la sortida de lava i gran quantitat de vapor d’aigua.

L’atmosfera es va anar enriquint de gasos com el CO2, N2, H2S. Part del CO2 es precipitar en forma de carbonats H2CO3 formant roques carbonatades i disminuint el fort efecte hivernacle.

Va quedar una atmosfera primitiva (clarament reductora)

* H2

* NH3

* CH4

* H2O

26

1. L’origen de la vida1. La síntesi de les molècules orgàniques

Oparin i Haldane van proposar que la matèria inorgànica es va produir a partir de matèria inorgànica.

Miller (1953) va fer un famós experiment on recreant l’atmosfera primitiva i els fenòmens atmosfèrics (electricitat) va aconseguir produir alguns monòmers orgànics.

27


Una teoria proposa que els ARN primers tindrien la capacitat de replicar-se i així varen aparèixer les primeres formes vives que van anar evolucionant fins adoptar l’ADN.

1. Procariotes anaeròbics quimiosintètics2. Procariotes fermentadors3. Procariotes fotosintètics (atmosfera amb capa d’ozó)4. Procariotes aeròbics5. Primers eucariotes. Teoria endosimbiòtica6. Eucariotes unicel·lulars7. Eucariotes pluricel·lulars marins8. Eucariotes pluricel·lulars terrestres

28


29


30

1. L’origen de la vida2. Paleontologia

Ciència que estudia els éssers vius que han viscut a la Terra en els transcurs del temps geològic.

De més actual a més antic:1. Cenozoic (65 milions d’anys)

a. Quaternari: 2 milions d’anys). Època de glaciacions i períodes interglacials

b. Terciari: Era dels mamífers2. Mesozoic (165 milions d’anys)

a. Cretàcic. Apareixen les primeres angiospermes (amb flors). Rèptils

b. Juràsic. Apareixen les ausc. Triàsic. Primers mamífers i molt peits

3. Paleozoic (340 milions d’anys)a. Permiàb. Carbonífer. Gran desenvolupament de plantes continentals.

Peixos i anfibis

Bio2n_Gen i Evo I(Unitat6a)

Education

Transcript of Bio2n_Gen i Evo I(Unitat6a)