Billy ElliotStephen Daldry

Material didàctic de la pel·lículaRecomanada per a 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO

Form

ació

enll

engu

atge

sau

diov

isual

s

Drac Màgic

Sant Pere Mitjà, 66

08003 Barcelona

tel.: 93 216 00 04

fax: 93 215 35 19

correu electrònic:

drac@dracmagic.cat

www.dracmagic.cat

Amb el suport de:

3 Fitxa tècnica

3 Sinopsi

3 Objectius

4 Assaig

8 Proposta d’activitats

9 Filmografia relacionada

9 Glossari

í n d e x

2

Billy Elliot Barcelona 2010 Material elaborat per:

Títol original: Billy ElliotDirecció: Stephen DaldryGuió: Lee HallFotografia: Brian TufanoMuntatge: John WilsonMúsica: Stephen WarbeckProducció: Gran Bretanya, 2000Durada:112 minutsVersió: original subtitulada en castellà

*Aquesta pel·lícula no està en distribució en 35mm. Atès el seu interès didàctic es projectaràen format DVD.

Durham, nord d’Anglaterra, durant la vaga

minera de 1984. Billy Elliot és un nen

d’onze anys que viu amb el seu pare, un

miner vidu, el seu germà i la seva àvia.

Un dia a la setmana, juntament amb els

seus companys d’escola, assisteix a clas-

ses de boxa en un vell gimnàs on també

s’imparteixen classes de dansa per a les

noies de la comunitat. Billy se sent cada

cop més atret pel ball, i la professora de

ballet, la senyora Wilkinson, aprecia de

seguida el seu talent. Contra la voluntat

del seu pare i del seu germà, que creuen

que el ball és una cosa de nenes, deci-

deix preparar Billy per a l’examen d’ingrés

de l’acadèmia de dansa més prestigiosa

d’Anglaterra, l’Escola Reial de Ballet de

Londres.

f i t x a t è c n i c a

s i n o p s i

3

Billy Elliot Barcelona 2010 Material elaborat per:

Guardonada amb diversos premis a nombrosos festivals

internacionals, Billy Elliot va convertir-se en la pel·lícula

revelació de l’any 2000. I en data d’avui, deu anys més

tard, continua sent una proposta cinematogràfica que recull

idees de plena actualitat.

Hereva de la tradició del cinema social típicament britànic,

la pel·lícula ens presenta una comèdia agredolça emmarca-

da en el si de la vaga de miners de carbó que va tenir lloc

al nord d’Anglaterra a mitjan anys vuitanta, durant el govern

de Margaret Tatcher. És en la duresa d’aquest context que

el debutant Stephen Daldry ens presenta la lluita d’un nen

anomenat Billy per aconseguir fer allò que més desitja:

ballar.

o b j e c t i u s

Un cant a la dansa i al seu poder creatiu com a via d’a-

lliberament d’una realitat difícil i, sobretot, com a mitjà

d’expressió dels sentiments i les emocions. I, alhora,

una oportunitat per reflexionar al voltant dels prejudicis

i els estereotips socials que, encara avui, relacionen la

dansa amb aptituds i actituds específicament femeni-

nes. Una bona proposta que ens acostarà al cinema

realista i social britànic, així com al cinema musical

clàssic i que, també, ens permetrà reconèixer idees

representatives del sexisme i la discriminació a partir

d’un relat impregnat de la passió per la dansa i les

ànsies d’acomplir els propis desigs.

Un musical realista

El govern conservador de la primera minis-

tra Margaret Thatcher, coneguda com “la

Dama de Ferro”, va promoure la reactivació

de l’economia britànica seguint una política

de privatitzacions i desmantellant estructu-

res bàsiques de l’estat del benestar. Les

protestes i manifestacions de milers de tre-

balladors van acabar amb greus enfronta-

ments amb els miners en les vagues de

1984. Aquest context va impulsar l’aparició

d’un cinema, de caire realista, conegut com

a cinema social britànic, del qual és hereu

Billy Elliot. Aquest cinema mostrava els

conflictes quotidians que havien d’afrontar

els ciutadans i ciutadanes de Gran

Bretanya i consolidava una tradició iniciada

des de l’època del Free Cinema, un estil

desenvolupat als anys seixanta. En l’actuali-

tat aquest model continua funcionant a

Gran Bretanya i ha impulsat dues tendèn-

cies: la de propostes més compromeses

(de directors com Ken Loach o Mike Leigh)

i la de films crítics però més amables (FullMonty, Quiero ser como Beckham, etc.).

Com dèiem, Billy Elliot és un clar exponent

d’aquest cinema social britànic, però alhora

el film incorpora elements propis del cine-

ma musical o la comèdia. Així, Billy Elliot es

constitueix com una comèdia agredolça en

què un personatge, en aquest cas un nen,

lluita per defensar les seves idees i convic-

cions en un entorn gens favorable. Billy

intenta amagar la seva passió pel ball al

seu pare Jackie i el seu germà Tony, que

consideren la dansa “una cosa de nenes”.

Una vegada a la setmana, tots els nens del

poble assisteixen a classes de boxa en un

gimnàs vell i atrotinat, mentre que les nenes

de la comunitat assisteixen a classes de

ballet. A Billy no li agrada la boxa i, d’ama-

gat de la seva família i dels seus amics, s’a-

punta a les classes de dansa. Quan és des-

cobert, lluita amb totes les seves forces per

demostrar el seu talent fins que familiars,

amics i coneguts acaben rendint-se davant

l’evidència: Billy ha nascut per a la dansa.

Finalment, per tal de poder fer realitat el

somni gairebé impossible de veure’l conver-

tit en un ballarí, el seu pare i el seu germà

faran tot allò que sigui necessari, fins al

punt de sacrificar-se per ell amb el seu tre-

ball a les mines.

La pel·lícula retrocedeix en el temps per

ambientar la seva història a mitjan anys vui-

tanta, precisament durant el cruent i llarg

enfrontament dels miners del nord

d’Anglaterra amb el govern conservador de

Margaret Thatcher, que va impulsar el ja

esmentat cinema social britànic. Així, la his-

tòria s’estructura a partir de dues línies

argumentals clarament diferenciades, la

passió de Billy pel ball i la vaga dels miners

de Durham. Aquests dos camins, però, es

desenvolupen de manera oposada: Billy

triomfa com a ballarí, però els miners,

davant la inflexibilitat del govern, es veuen

obligats a abandonar la vaga sense haver

a s s a i g

4

Billy Elliot Barcelona 2010 Material elaborat per:

obtingut les millores per les quals lluitaven.

Com dèiem, doncs, el final del film acaba

tenint un regust agredolç ja que el desen-

llaç no és tan feliç ni optimista com pot

semblar en un primer moment. El triomf de

Billy és paral·lel a la derrota de la seva

família i comunitat. Gràcies a la seva tena-

citat, a la insistència de la professora de

ballet, la senyora Wilkinson, i al sacrifici de

la seva família, Billy aconsegueix escapar

d’un futur que s’endevina molt difícil. Es

tracta d’una mirada optimista en la mesura

que reivindica que el destí se’l fa cadascú i

que, amb esforç i coratge, es poden assolir

els objectius somiats; però també mostra

l’altra cara de la moneda en el fracàs i la

derrota d’un col·lectiu que ha vist com els

seus drets legítims no han estat escoltats.

Per tant, el triomf d’en Billy contrasta amb

la derrota i la claudicació de la lluita

col·lectiva dels miners.

De fet, aquest contrast entre dos mons,

present al llarg de la pel·lícula, es fa palès

en la mateixa manera de rodar el film.

Brian Trufano, director de fotografia del

film, va utilitzar enquadraments més tan-

cats per filmar el món de la vaga, transme-

tent així un alè més claustrofòbic, agobiant,

de restricció, i enquadraments més oberts

quan es tractava de filmar en Billy ballant,

suggerint a espectadors i espectadores una

acció alliberadora, de trencament vers un

espai que l’asfixiava.

De la mateixa manera, també es juga amb

l’oposició entre llum i foscor. N’és un exem-

ple el contrast entre l’arribada de Billy a

Londres, començament del seu futur com a

ballarí, en un ambient il·luminat, de parets

blanques que accentuen la claredat predo-

minant, versus el cantó més dur, obscur i

dolorós de la història, amb el descens de

l’ascensor que condueix el pare i el germà a

les profunditats de la terra, senyal de la

derrota de la lluita que havien emprès.

Un cant a la diferència

Per la història que planteja, la pel·lícula

esdevé un exercici valent i no gaire comú

en els mitjans audiovisuals en general. El fet

que el fil argumental se centri en l’elecció

d’un noi que es vol dedicar a la dansa

suposa un intent de superació d’alguns dels

estereotips que imperen en les societats

occidentals. La decisió que pren el noi xoca

frontalment amb tot allò que li vénen incul-

cant des de la seva infància. «Els nois

juguen a futbol, boxegen o lluiten..., però no

van a classes de ballet», intenta explicar el

seu pare a Billy. Aquesta és una activitat

relegada exclusivament a les noies. Així, al

principi es mostra inflexible amb l’elecció

del seu fill, tal com ho fa el govern amb les

seves reivindicacions sindicals, però més

endavant acaba per adonar-se que no pot

obstacularitzar els objectius de Billy sota un

injustificat prejudici social, sinó que ha de

mirar d’encoratjar-lo en la seva carrera.

És per això que el film aposta pel valor de

les actituds dissidents, pel valor de Billy,

que s’enfronta contra allò establert i inamo-

vible. I és que aquest és el problema dels

estereotips: donen per vàlides i autèntiques

una sèrie d’imatges o idees que prevalen

per sobre de les pròpies decisions i limiten

5

Billy Elliot Barcelona 2010 Material elaborat per:

el camp d’operacions de cada individu.

Enfrontar-se a aquests pressupòsits implica

una lluita. La pel·lícula també involucra, en

aquest sentit, a Michael, l’amic de Billy.

Encara que potser la història de Michael es

tracta superficialment, ambdós tenen un

objectiu comú: poder ser ells mateixos

(davant de la incomprensió social que els

envolta, i per enfrontar-se als tabús que es

generen per culpa d’aquesta incompren-

sió). Michael tindrà un paper important en

la vida de Billy, perquè tots dos es recolzen

mútuament i comparteixen una relació

basada en el respecte de les decisions que

pugui prendre cadascú. El que més sor-

prèn és que viuen amb molta naturalitat la

seva elecció, com un fet que s’esdevé i

prou. Encara que Michael demana a Billy

que no faci pública la seva homosexualitat,

no té vergonya de maquillar-se i posar-se

els vestits de la seva germana. Encara que

Billy no dirà al seu pare que es prepara per

a la prova fins que no tingui més remei,

Michael no dubtarà mai de la seva vocació.

Així, el valor del film és contraposar aques-

ta naturalitat viscuda pels protagonistes

amb les actituds d’estranyesa i poca com-

prensió per part de la societat que els

envolta. El film es configura com un al·legat

a favor de vèncer tota una sèrie de rols i

estereotips socials que atribueixen uns

papers concrets a cada sexe, excloent-ne

altres opcions. És la mateixa societat la que

perfila el que s’espera de cadascú segons

el seu sexe i la seva condició social.

La pel·lícula és, doncs, una bona opció que

contribueix a alimentar positivament aquest

debat, així com una clara invitació als més

joves a defensar i exterioritzar les seves ini-

ciatives personals tot fent que això els motivi

a respectar les idees i les opcions que pre-

nen els altres. Amb tot, una bona manera

d’aconseguir no només uns objectius indivi-

duals, sinó també per contribuir a la trans-

formació dels esquemes convencionals que

prevalen en la nostra societat.

La dansa com a mitjà d’expressió

La dansa és clarament un element central

en el film. D’una banda, pel seu paper en

l’evolució de l’argument, i de l’altra, per la

seva presència i exposició al llarg de tota la

pel·lícula.

La naturalitat amb què Billy actua i balla no

trenca en cap moment el ritme ni la conti-

nuïtat de la història que se’ns narra, sinó

que contribueix a dotar-la del seu sentit

últim i definitiu. A diferència dels musicals

clàssics de Hollywood (als quals es fa refe-

rència de forma explícita fent sonar melo-

dies com Sombrero de copa, Top Hat, de

Mark Sandrich, 1935), en què les escenes

de música i ball trencaven moltes vegades

el ritme de la narració, sense aportar cap

element nou ni original al desenvolupament

de la història, a Billy Elliot resulta gairebé

impossible separar les escenes realistes i

les musicals, fins al punt que les unes no es

poden entendre sense les altres. A més, la

música també ocupa un lloc important en el

film. Amb peces de T-Rex, The Clash o The

Jam, la música acompanya les escenes de

ball tot construint-les com a clips musicals.

Per la seva banda, l’extraordinària interpre-

tació del debutant Jamie Bell (escollit d’en-

tre més de dos mil nens, i també exemple

de lluita contra els prejudicis, ja que com el

nen que representa, ballava d’amagades

dels seus companys de futbol) fa del perso-

natge de Billy Elliot un element essencial del

film. I és que la màgia i l’energia que des-

prèn quan balla es trasllada als espectadors

i espectadores i dissimula les mancances

6

Billy Elliot Barcelona 2010 Material elaborat per:

que a vegades s’entreveuen en un guió i un

treball de direcció un poc rutinaris.

Així, la càmera es converteix en l’acompan-

yant inseparable d’Elliot, seguint-lo pels

estrets carrers que conformen el barri dels

miners de Durham en els seus balls eufò-

rics, els de protesta, de triomf, ràbia, impo-

tència, tristesa... Recordem, per exemple,

la seqüència en què Billy, enfadat per la

reacció de la seva família davant la possibi-

litat que ell pugui ser un bon ballarí, treu la

seva ira ballant primer entre les parets del

lavabo i el pati de darrere de casa seva,

després sobre els terrats de les cases

(davant la perplexitat del seu amic Michael

i algun veí curiós) i corrent pels carrers de

Durham fins a topar contra un mur. Un

moment ple de simbolisme que ens ensen-

ya la manera amb què Billy treu tot allò que

sent dins, ja que per a ell la dansa és la

seva manera particular d’expressar-se i de

relacionar-se amb el món i les persones que

l’envolten. Ballar és tot el que vol fer, el fa

créixer, li aporta satisfacció, és així com és

ell mateix, és així com finalment aconse-

gueix trobar la seva identitat. Tanmateix, el

film ens mostra aquest camí com un reco-

rregut difícil, recordant-nos constantment

que per aconseguir aquest objectiu primer

toparà amb murs que haurà d’aprendre a

superar. Billy Elliot és, sense dubte, una his-

tòria de superació personal.

Tal com el mateix Billy afirma a una de les

persones membre del tribunal que l’exami-

na per decidir el seu ingrés a l’Escola Reial

de Ballet de Londres, la dansa el transfor-

ma, el fa sentir, li surt de dins. Així, davant

la pregunta «Què sents quan balles?», Billy

respon: «Em sento molt bé. Al principi estic

encarcarat, però quan començo a moure’m

ho oblido tot. És com si desaparegués, i tot

el meu cos canviés, com si tingués foc a

dins. I em veig volant com un ocell, sento

com electricitat». I realment així ho aconse-

gueix transmetre Daldry amb les potents

imatges de la pel·lícula. De fet, i a mode

d’anècdota, cal mencionar que després del

film el Royal Ballet School va veure com, en

qüestió de pocs anys, hi havia més sol·lici-

tuds d’ingrés de nois que de noies.

7

Billy Elliot Barcelona 2010 Material elaborat per:

8

• Creieu que el Billy és un heroi? Ha vençut una sèrie

de barreres per assolir el seu destí, això és el que nor-

malment fa la figura de l’heroi. Però en què es dife-

rencia Billy de la idea que tenim d'heroi?

• La pel·lícula mostra dues reivindicacions, dos àmbits

de lluita, la d’en Billy i la del seu pare. Aquestes

experiències, amb els seus respectius pactes i renún-

cies, comportaran un procés d’aprenentatge per a

ambdós. Quina conclusió podem treure del final de la

pel·lícula? És un final feliç?

• La pel·lícula, com altres títols contemporanis, és una

hibridació de gèneres cinematogràfics. Podríeu identi-

ficar elements característics de gèneres com la comè-

dia, el drama, el cinema social o el musical en algu-

nes escenes del film?

• El muntatge pot proposar-nos una visió crítica del

context social. Al film en trobem un exemple amb l’ús

d’un muntatge altern, que combina imatges del que

s’esdevé al mateix temps en dos espais diferents. Es

tracta d’una seqüència muntada com si es tractés

d’una coreografia, del Billy ballant amb la resta de

companyes de classe i, en paral·lel, l’escena dels

miners enfrontats a la policia. Quina conclusió podeu

extreure d’aquestes imatges i de la seva composició?

• Després de veure la pel·lícula, quins sentiments i

emocions creieu que us ha despertat el film? Com

definiríeu la manera en què la dansa fa sentir a Billy

Elliot? Us han entrat ganes de ballar? Per què?

• Al llarg dels segles XX i XXI trobem un bon nombre

de magnífics ballarins que han fet història dins del

món de la dansa. Busqueu informació sobre els

següents balllarins i/o coreògrafs: Vaslav Nijinsky,

Maurice Béjart, Bob Fosse, Mijail Baryshnikov, Rudolf

Nureyev, Merce Cunningham, Cesc Gelabert. Feu una

recerca a canals de vídeo com You Tube o

Dailymotion i observeu el seu treball amb el cos i el

moviment. Quines diferències trobeu entre els uns i

els altres? On i quan desenvolupen -o han desenvolu-

pat- la seva activitat?

• Establiu un debat a classe per comentar el fet que

encara avui hi hagi algunes activitats destinades als

nois, com jugar al futbol, i altres per a noies, com sal-

tar a corda o fer ballet. Per què existeixen aquestes

separacions d'activitats? Creieu que aquests estereo-

tips s'estan superant? Feu algun tipus d'activitat que

considereu que la vostra mare o pare no van poder

fer quan eren infants perquè estaven clarament assig-

nades a un sexe determinat?

• Elaboreu una relació d’adjectius sobre la percepció

social que es té dels nens i que es té de les nenes.

Per exemple: nen = fort, valent; nena = dèbil, poru-

ga... A partir d’aquesta llista valoreu les implicacions

d’aquestes associacions i debateu a l’aula si l’alumnat

hi està d’acord o no.

• Debateu al voltant dels prejudicis sexistes compresos

en expressions com: «Deixa de queixar-te com una

dona», que li diu el pare al Billy; o d’altres com «són

coses de dones», «és un marieta», «plora com una

nena»... Quina valoració, en clau negativa, s’atribueix

al fet de ser o de “comportar-se” com una dona? I a

les noies, què se’ls diu?

• Reflexioneu sobre la manera com afecten els rols tra-

dicionals en l’adjudicació social d’una orientació

sexual determinada. Normalment quina orientació

sexual es pressuposa dels nois que es dediquen a la

dansa? Per què?

• Aquest fragment pertany a unes declaracions del

director, Stephen Daldry, quan li van preguntar els

motius per dirigir Billy Elliot: «Crec que la gent s'iden-

tifica fàcilment amb una història de lluita de qualsevol

persona, en aquest cas un nen que busca una forma

d'expressar-se davant d'unes circumstàncies difícils».

Què en penseu, d’aquesta afirmació? A què es refe-

reix com a circumstàncies difícils?

• Reflexioneu al voltant d’alguns dels conceptes i valors

que exposa la pel·lícula: defensa de les pròpies idees

i conviccions, tolerància, amistat, etc., a partir de la

identificació dels espectadors i espectadores amb la

lluita de Billy Elliot per aconseguir fer realitat el somni

de la seva vida.

p r o p o s t a d ’ a c t i v i t a t s

Billy Elliot Barcelona 2010 Material elaborat per:

9

Quiero ser como Beckham(Gurinder Chadha, Gran Bretanya, 2002)

Whale Rider(Niki Caro, Nova Zelanda, Alemanya, 2002)

Offside(Jafar Panahi, Iran, 2006)

Desayuno en Plutón(Neil Jordan, Irlanda, 2005)

Enquadrament: resultat de l’operació de seleccionar un

porció de l’espai visual. En funció de la distància

entre el punt de vista i el referent queden determi-

nats els diferents tipus de pla.

Free cinema: corrent de cinema britànic socialment

compromès, també anomenat realisme social brità-

nic (british social realism), sorgit a finals de la

dècada dels cinquanta com a reacció davant l’artifi-

cialitat narrativa de Hollywood i la tradició cinema-

togràfica i dramatúrgica britànica del moment. Una

renovació que buscava un major compromís amb

els temes que interessaven a les classes més

populars; una visió crítica de la realitat social del

moment.

Gènere: terme que classifica els films segons les seves

característiques comunes, estètiques i temàtiques.

Hi ha gèneres que el cinema ha heretat de la tradi-

ció literària o teatral; es parla d’una comèdia, d’un

drama, d’un film d’aventures..., però n’hi ha que

no es consoliden en el seu caràcter genèric dife-

renciat fins que el cinema se’ls fa seus: el thriller

de gàngsters, el western, el tema bèl·lic...

Actualment, pocs films poden considerar-se segui-

dors d’un gènere pur, es tracta més aviat d’una

mescla d’elements de diferents gèneres.

f i l m o g r a f i a r e l a c i o n a d a

g l o s s a r i

Billy Elliot Barcelona 2010 Material elaborat per:

Muntatge: en el sentit més tècnic és el procés destinat

a organitzar el conjunt de plans que formen un

film en funció d’un ordre preestablert; és una

operació definida generalment al guió i durant la

fase de rodatge, amb la segmentació de l’acció en

diferents plans que s’uneixen per ordenar la

pel·lícula narrativament i dotar-la de ritme.

Muntatge alternat: forma de muntatge en què es pro-

dueix l’alternança de dues o més accions simultà-

nies i relacionades narrativament.

P r o g r a m a d e m à

Billy Elliot

S i n o p s i

Durham, nord d’Anglaterra, durant la vaga minera

de 1984. Billy Elliot és un nen d’onze anys que viu

amb el seu pare, un miner vidu, el seu germà i la

seva àvia. Un dia a la setmana, juntament amb els

seus companys d’escola, assisteix a classes de

boxa en un vell gimnàs on també s’imparteixen

classes de dansa per a les noies de la comunitat.

Billy se sent cada cop més atret pel ball, i la profes-

sora de ballet, la senyora Wilkinson, aprecia de

seguida el seu talent. Contra la voluntat del seu

pare i del seu germà, que creuen que el ball és una

cosa de nenes, decideix preparar Billy per a l’exa-

men d’ingrés de l’acadèmia de dansa més presti-

giosa d’Anglaterra, l’Escola Reial de Ballet de

Londres.

Billy Elliot Barcelona 2010 Material elaborat per:

F i t x a t è c n i c a

Títol original

Billy Elliot

Direcció

Stephen Daldry

Guió:

Lee Hall

Fotografia

Brian Tufano

Muntatge

John Wilson

Música

Stephen Warbeck

Producció

Gran Bretanya, 2000

Durada

112 minuts

Versió

original subtitulada en castellà

*Aquesta pel·lícula no està en distribucióen 35 mm. Atès el seu interès didàctic esprojectarà en format DVD.

Billy Elliot, vull ballar!

Encara de plena actualitat, Billy Elliot, pel·lícula revelació de l’any

2000 guardonada amb diversos premis en nombrosos festivals inter-

nacionals, s’inscriu en una tendència ben determinada del cinema

britànic actual. Com també Full Monty (Peter Cattaneo, 1998) o

Tocando el viento (Mark Herman, 1998), el film, debut en la direcció

de Stephen Daldry, parteix de la tradició del cinema social típicament

britànic –les pel·lícules de Ken Loach, principalment– per constituir-se

en una comèdia més o menys agredolça en què un personatge, en

aquest cas el nen Billy Elliot, lluita a contracorrent per aconseguir fer

realitat el seu somni: ser ballarí en un context que li és hostil. És grà-

cies a la confiança en ell mateix i a la seva particular manera d’en-

frontar-se a la realitat i expressar els seus sentiments i emocions,

ballant, com Billy aconsegueix superar les dures condicions de vida

del seu barri, que es troba immers en un difícil context de vaga del

qual el seu pare i el seu germà formen part, i així ser ell mateix tot

fent el seu camí. La història adopta, així, dues línies argumentals cla-

rament diferenciades que avancen de manera paral·lela: d’una banda,

Opinions del director

Sobre el guió de Billy Elliot«El cinema britànic abusa de la ironia i jo ja estava fart

de tant desconstructivisme, de tanta modernitat i pos-

tmodernitat. El guió de Lee Hall és commovedor i està

ple de talent».

Sobre el càsting i el treball amb actors infantils«El nostre objectiu era trobar un nen que no només

sabés ballar i tingués prou presència davant la càmera,

sinó que també fos del nord d’Anglaterra i tingués l’ac-

cent adequat. [...] Una de les coses meravelloses de tre-

ballar amb nens és que resulta molt evident quan men-

teixen, i també quan diuen la veritat. És per això que si

aconsegueixes que un nen actuï veraçment, el resultat

és d’una força increïble».

Identificació dels espectadors i espectadores amb la història deBilly Elliot«Crec que la gent s’identifica fàcilment amb una història

de lluita de qualsevol persona, en aquest cas un nen

que busca una forma d’expressar-se davant d’unes cir-

cumstàncies difícils. Els espectadors poden relacionar-se

amb les seves pròpies baralles de la infantesa».

Opinions de la crítica

«La pel·lícula es configura en un apassionat discurs a

favor de la diferència i reafirma, amb una contundència

més pròpia de Hollywood que de Londres, un dels prin-

cipals motius del cinema de tots els temps: “sigues tu

mateix i triomfaràs”».

la passió per la dansa que Billy descobreix en el seu

procés de maduració i aprenentatge; i, per l’altra, el

cruent enfrontament dels miners del nord d’Anglaterra

amb el govern conservador de Margaret Thatcher per la

millora de les seves condicions de vida i de treball. Amb

aquests elements, el director, Stephen Daldry, i el guio-

nista, Lee Hall, construeixen un discurs sobre la llibertat

i la tolerància, sobre les ganes i la força de viure, i tot

entrelligat per un clar cant al poder expressiu de la

dansa. Així, la música i la dansa, lluny de trencar el

ritme del film i la versemblança de la història, són el seu

fil conductor, i reafirmen un dels principals motius del

cinema de tots els temps: que la constància, la coherèn-

cia i la defensa de les pròpies idees i conviccions, al

final, tenen la seva justa recompensa.

El director: Stephen Daldry

Stephen Daldry, nascut l’any 1960, es va guanyar un

gran prestigi a principis dels anys noranta com a director

del Royal Court Theatre de Londres. Al llarg de la seva

carrera ha participt en la producció de més de cent

obres de teatre (Via Dolorosa, Rat in the skull, This is achair, The kitchen, Machinal i An inspector calls en són

algunes de les més destacades), que s’han representat

tant a Gran Bretanya com als Estats Units. El curtmetrat-

ge Eight (1998) va suposar el seu debut en la direcció.

Billy Elliot és la seva primera pel·lícula com a director,

amb la qual ha obtingut, entre d’altres, el Premi del

Públic i el Premi Pilar Miró al Millor Director Novell del

Festival de Cinema de Valladolid i també el Premi a la

Millor Pel·lícula de l’Acadèmia Britànica de Cinema. La

pel·lícula va ser nominada als Oscars de Hollywood en

tres categories, Millor Director, Millor Guió Original i

Millor Actriu de Repartiment (Julie Walters), tot i que

finalment no va obtenir cap estatueta.

Billy Elliot Barcelona 2010 Material elaborat per: