Biblioteca Ilturo, 3 · I en el precís moment en què aquesta toca el terra, una llum blanca entra...
7
Transcript of Biblioteca Ilturo, 3 · I en el precís moment en què aquesta toca el terra, una llum blanca entra...
Biblioteca Ilturo, 3
Escrit per Mercè Pujadas Cid Il·lustrat per Teo Perea
Una aventura on tot s’hi val!
En Màrius, l’Helena i el misteri de la màscara del carnaval.indd 3 05/10/19 10:36
Primera edició: novembre del 2019
© del text: Mercè Pujadas Cid© de les il.lustracions: Teo Perea Garcia-Talavera
Coordinació editorial i direcció de la col.lecció: Albert Calls Xart i Judit Garcia Val (Biblioteca Ilturo)
Assessorament històric i col.laboracions: David Farell, Francisca Junoy, Josep Pons i Pere Rodríguez
© de l’edició: Ajuntament de Cabrera de MarPl. Ajuntament, 5 - 08349 Cabrera de Mar
www.gaudeixcabrera.cat
9 Grup Editorial / Cossetània EdicionsC. Violeta, 6 - 43800 Valls
Impressió: Leitzaran GrafikakISBN: 978-84-9034-882-6
DL T 1173-2019
Aquest conte recrea escenaris del patrimoni històric de Cabrera de Mar pels voltants de 1955. Aleshores, el poble es deia Cabrera de Mataró.
La col.lecció Biblioteca Ilturo té com objectiu apropar la història local als nens i nenesa través d’uns personatges de ficció que apareixen en tots els seus títols.
A la Fina i en Miquel, per ser-hi sempre.Mercè
A l'Ana RB, una vegada més i sempre.Teo
En Màrius, l’Helena i el misteri de la màscara del carnaval.indd 4 05/10/19 10:36
5
5
ingú no em reconeixerà amb aquesta màscara! En Màrius està molt content. Amb una capsa de sabates i retalls
de roba que ha trobat per casa, s’ha fet una carota molt divertida. El seu company també. —Mira, Màrius! Semblaré un fantasma… Espantaré tothom i ningú sabrà qui soc! El mestre els fa endreçar la classe abans de marxar cap a casa. El terra és ple de papers retallats, purpurina i adhesius de colors. Som al febrer de 1955 i demà és carnaval. Al poble, per celebrar-ho, hi haurà ball i concurs de màscares. En Màrius i els seus companys han treballat de valent, hi ha carotes de tota mena, d’ani-mals, de monstres, de pallassos… Tots tenen moltes de ganes d’arribar a casa per ensenyar-les als pares. Tots, menys en Màrius, que abans de sortir s’amaga la màscara dins la motxilla. No vol que ningú la vegi. Vol sor-prendre tothom i guanyar el concurs.
Ben sopat, en Màrius fa un petó als pares. —Bona nit, pares. Me’n vaig al llit. L’Helena se sorprèn. —Però si és d’hora per anar a dormir, Màrius! I encara no m’has ensenyat la màscara que has fet a l’escola… —I no ho faré! Ja la veuràs al concurs. I sense esperar que l’Helena respongui, marxa. Demà ha llevar-se aviat, els dissabtes al matí també hi ha escola. Ja a la seva habitació, pensa on pot amagar la màscara. —Dins l’armari? No, si la mare entra a desar-hi roba, la pot veure. A fora de la finestra? No, un gat la pot fer malbé. Darrere la porta? Tampoc, l’Helena la pot aixafar si em ve a llevar al matí. Ja ho tinc, l’amagaré sota el llit. Allà ningú no la trobarà. En Màrius s’ajup i deixa la màscara sota el llit. I en el precís moment en què aquesta toca el terra, una llum blanca entra per la finestra. —Un llamp! En Màrius no pot evitar cridar de l’ensurt. S’acosta a la finestra, no plou, però el cel torna a estar il·luminat per un altre llamp. Es posa el pijama molt de pressa i va a rentar-se les dents al bany. Quan torna a la seva habitació, un altre llamp la il·lumina. Mira sota el llit. Un calfred li recorre el cos.
En Màrius, l’Helena i el misteri de la màscara del carnaval.indd 5 05/10/19 10:36
6
En Màrius, l’Helena i el misteri de la màscara del carnaval.indd 6 05/10/19 10:36
7
L’Helena aquest matí no va a l’escola, ha d’acompanyar la mare a la feina. La mare treballa a la fàbrica Ordeig i, els dissabtes que hi ha molta feina, l’encarregat li demana que porti l’Helena per fer rodets. És la tasca més senzilla de la fàbrica i a ella li agrada molt. Passa més estona amb la mare i escolta molt atenta les històries que expliquen les dones mentre fan anar els telers o ordeixen. Sovint, parlen de l’encarregat. Diuen que té una “boca d’infern” perquè, quan hi ha una cosa que no li agrada, crida molt. A l’Helena, li fa una mica de por.
Sembla que la màscara el miri fixament. S’amaga dins els llençols per no veure ni sentir res. Es tem que serà una nit estranya, no sap per què… I, des de sota les mantes, en Màrius intueix la llum dels llamps que il·luminen el cel de Cabrera de Mataró. Però malgrat les esgarrifances i la por, de matinada, aconsegueix adormir-se. Al matí, un soroll que ve de la cuina el desperta. Obre els ulls i veu damunt el coixí, davant seu, la màscara. Per l’ensurt, fa un bot i queda dempeus a l’habitació. Tremola. Ahir la va deixar sota el llit… Com ha arribat damunt el coixí? I els seus ulls? No semblen els mateixos que els que ell va retallar… Mentre es vesteix, en Màrius pensa en veu alta. —Segur que l’Helena ha entrat abans que em despertés i l’ha posat damunt el llit. Ahir es va molestar quan no l’hi vaig voler ensenyar. Ho ha fet per venjança. A la cuina, davant el got de llet de l’esmorzar, en Màrius li retreu a la seva germana. —Això no es fa, Helena. No sé per què has entrat a la meva habitació per veure la màscara. Era una sorpresa. L’Helena se’l mira estranyada. —Què dius que he fet? Jo m’acabo de llevar, Màrius. Avui, no he entrat a la teva habitació. —Ah, no? I qui hi ha entrat i ha posat la màscara damunt el coixí mentre dormia? L’Helena fa cara de no saber de què li parla el seu germà. —Qui vols que hagi entrat? Ningú! Ahir vas dir que volies que fos una sorpresa. Segura-ment mentre dormies, tu mateix t’has llevat a agafar la màscara. Estàs tan capficat amb què no la veiem, que en somnis l’has degut amagar dins els llençols. En Màrius escolta l’Helena amb els ulls molt oberts. —Segurament tens raó, però no ho recordo. He dormit molt malament, ja saps que els llamps em fan por. —Quins llamps? L’Helena s’estranya, mentre suca una galeta a la llet es mira el seu germà encara més sor-presa que abans. —Però si jo no he vist res i dormo a l’habitació del costat! Ha estat una nit tranquil·la. Ho has degut somiar tot. No hi ha hagut ni un sol llamp, aquesta nit. Ara sí que en Màrius no entén res de res. I de nou, un calfred li recorre l’esquena en pensar en els ulls de la màscara.
En Màrius, l’Helena i el misteri de la màscara del carnaval.indd 7 05/10/19 10:36
8
En Màrius, l’Helena i el misteri de la màscara del carnaval.indd 8 05/10/19 10:36
