BESTIARI

INS Miquel Bosch i Jover

1r ESO C i D

Abril, 2013

L’ERIÇÓ

Quina sort tenir les punxes,

com que sóc un eriçó,

ja no em trepitgen sovint,

no tinc la mateixa por.

Tinc cinc dits a cada peu

amb ungles per defensar,

igual que els altres mamífers

m’intento relacionar.

Si em teniu com a animal

gats, gossos... no hi ha problema.

Però no em facin conviure

amb els que em mengen l’esquena!

Però al bosc s’hi viu molt bé

i prefereixo estar allà

per córrer d’un lloc a un altre

perquè no em vull engreixar.

Lluís Nocete i Miquel Pedragosa

El peix globus

El meu nom ja ho diu tot.

El peix globus ha arribat

M’inflo i m’inflo sense petar.

Ja us podeu ben apartar

si de mi us enamoreu.

Perquè jo, sense dir “mèu”

em torno marró,

i faig venir por

a tothom qui a mi

s’acosta amb un bastó.

Alba Sanmartín

Girafa

Ella té un coll llarg i prim té unes taques marrones i quan nosaltres dormim ella esta menjant pomes. Si la vas a visitar sembla molt tranquil·la i quan ella et vol mirar vol marxar cap a la vila. Yasmin Oliva

La serp

Vaig veure una serp Estava enfadada Ja no tenia menjar I em va fer una mossegada Em vaig fer molt mal Vaig anar de cop a l’hospital La gent li té mania Perquè ella no se’n rafia La serp va mossegant, Mentre que la gent es va enfadant De totes menes i tots colors, Totes fan molta por Gerard Ponsa

El toro

Sóc fort i molt valent Per això tots els torers Volen les meves orelles Que no es veuen als carrers. M’imposo quan fa falta Amb una mirada impetuosa I a més, si em desafien Els tiro a la fossa La meva cua és llarga Igual que les meves orelles Però no tan preuada Com els que em vénen a veure en parelles. Sergiu David i Gabriel Perea

La mosca

Mosca, t’agrada voltar,

tu quieta no pots estar,

el teu do és molestar,

als humans saps empipar.

Voltes per la cagarada

molt contenta i animada,

mai no estàs gaire enfadada,

la gent no et té amoïnada.

Un matamosques t’empaita!

Has d’estar molt més atenta,

continua sent valenta

ja sabem que no ets dolenta.

Ets estranya i molt curiosa,

petita i amb rapidesa,

una mica fastigosa,

això sols és l’aparença.

Eulàlia Galante i Alba Torras

La formiga

Un animal discret és,

petit, allargat i llest.

Ennegrit o vermellós

o fins i tot marronós.

Es mostra treballadora,

esportista i consistent.

Ella està ben orgullosa

de ser el més resistent.

Por demostren dels humans,

però es defensen picant,

les verinoses ho fan,

ben tranquil·les van quedant.

Una faula l’acompanya

on sorgeix una cigala.

Fent estiu sense sirgar,

només fa que descansar.

Meritxell Pulido i Marta Perarnau

La gallina

Suau com tu

No hi ha ningú.

Les teves plomes,

suaus i toves.

Piques piques el blat

Per després estar tu al plat.

Amb els teus ous tan bonics,

Truites per llepar-se els dits,

Tonta tu ets

però útil ets.

Aida Padrós i Sofia Ruiz

La granota

Verd, verdós i raucós sóc

I sempre avorrit i molestós

Amb un croac caço una mosca

I sempre la pluja a mi em busca.

Quan un humà veig

De por salto i salto

A l’aigua freda m’amago

Amb els meus amics m'escapo.

A les princeses jo agrado

Amb un petó amb conformo

En un príncep em converteixo

I molt elegant vesteixo.

Amal Bounaftah i Fadma Ouachra

El pingüí

Jo sóc un gran pingüí,

M’agrada molt nedar

I no m’agrada ballar;

Jo no soc cap ballarí.

No sóc ni gran ni petit,

però sóc molt eixerit.

La meva pell és negra,

però també és blanca.

Irina Bosch i Eva Lorente

La formiga

Cada dia, al matí

Ella es desperta feliç

I se’n va a passejar

Cap al centre de París

Quan ella està cansada

Se’n va cap al seu marit

Que l’intenta agafar

Ja que ell és molt petit

Joan Serra

El conill

El conill emblanquinat

enterrat en el seu cau

veig que està molt espantat

comptant que arribi la pau.

Ell també és un camacurt

per això no corre gaire

normalment és cuacurt

i pot fer una mala flaire.

Un conill observador

em va mirant de reüll,

«que no vagi al menjador!

ja que això em fa obrir bé un ull!»

Amb la màgia d’un mag

i amb el seu barret de copa

faig un bon conill estufat

que deixa un bon gust de boca.

Toni Camacho

Camaleó

Un camaleó sóc jo

tants colors com una flor.

Cua llarga i cargolada

I llengua allargada.

Sóc el rei de l’aiguamoll

Lent i sord, sempre hi sóc.

Sóc petit i ben guarnit.

I jo no hi veig a la nit.

Sóc tranquil sense amics,

intel·ligent i subtil

No m’agrada el soroll

I diuen que sóc bocamoll.

A vegades sóc mascota

Els humans em treuen casa

Jo estic molt enfadat

s’ha acabat la bondat.

Mireia Balagueró

El falcó pelegrí

Amb la teva rapidesa

Fas lluir la teva bellesa

Amb els humans vas a caçar

I a mi d’il·lusió em fas volar

Als ànecs i coloms fas patir

Perquè amb el teu bec te'ls pots cruspir

Fàcilment et pots alimentar

Amb la rapidesa que ningú pot superar

Bernat Herms

El cigne

Jo sóc molt elegant,

I també sóc molt bonic,

Sempre estic ben educat,

Però no sempre sóc feliç.

El meu conte es tradició,

L’anaguet lleig és ferit

Quan ell és un pobrissó

Es fa un cigne molt bonic

Jo sóc blanc de cap a peus

Gran i ample és el meu cos,

Llarg i prim és el meu coll,

i el meu bec és punxegut.

Puc arribar a mossegar,

Si algú s’acosta al niu

Que tindrà les meves cries

Acabades d’incubar.

Noelia Benítez

La tortuga

-On vas tortuga

tan carregada?

-Duc la casa

o el terrat.

-Què fas tortuga

dins el jardí?

-Menjo fulles

sota un pi.

Pau Escayola i Roger Pedragosa

El ratpenat

Tot esfereït i amb por,

només pot sortir de nit,

es mou bé per la foscor,

mentre tothom és al llit.

Al matí en sortir el sol,

es refugia a les coves,

amb la colla, mai tot sol,

cap per avall passa les hores.

Hi ha qui diu que xucla sang

i pensen que un vampir és,

històries van explicant,

no s’ha de patir per res.

Si a la nit veieu volar

ratpenats a la foscor,

no comenceu a cridar

perquè ells sí que tenen por!

Josep Forcada

El calamar gegant

Oh, calamar gegant, vermell com una flama. El teu cap és molt gran amb forma de campana. Aspecte imponent, mirada que aclapara. Gran gegant sorprenent, no ets gaire de rialla. Tot i ser matiner, la llum ton cap no atrapa. Del sol mai tens plaer, tan sols aquest t’espanta. Al mar tothom té por, ta gran presència aclamen. Molts dels grans mariners, pel teu cau mai hi passen. Malgrat atemorir, alguna gent et caça. Vals tant com un safir, per a l'alta classe.

Eduard Pla

El porquet

Tu porquet que rosa ets

i amb la cua arrinxolada

tens el nas petit i lleig

i una quadra embrutada.

Garrinet encisador

i que de tothom tens por

des de l’especejador,

rostidet, al menjador.

Els humans no et tracten bé

per això sempre estàs trist

per tu jo no sé què fer

i serà la teva fi.

Pau Jorba i Manu Rodríguez

L'àguila reial.

Tinc un plomatge lluent

que puc lluir entre el vent.

Sembla de color daurat

que no em deixa ser caçat.

Un bec com la roca és

que pica com el pigment.

Menjo cucs per esmorzar,

el segon plat és clapar.

Volant, sembla un àngel

que sempre està volant.

Des de baix molt petita,

però des de d'alt, brillant.

Roger Guardiola

El camaleó

El camaleó molt pot fascinar

Perquè el seu color sap canviar,

Així de la gent es pot amagar,

Sense deixar-se atrapar.

Amb el poblat deu estar enfurismat,

Ja que se sent observat

Sempre que descobreix que està engabiat,

I sovint molt estressat.

Fàcilment per tot arreu ell s’enfila

I així a tothom mira,

Mentre nosaltres acabem la rima

I ens bevem una til·la.

Núria Alberch i Anna Illa

El mussol

En el bosc a dalt la branca

Hi ha un ocell ben amagat

amb alguna ploma blanca

i el cos amarronat.

Te dos ulls com dues pomes

Estan molt arrodonits

Viu a prop de les palomes

I les caça a les nits

Pels humans no es deixa veure

Perquè té el son diürn

Li agrada dormir i jeure

Ja que és nocturn.

Èdgar Rovira

La girafa

Sóc aquella girafa

amb aquells colors brillants

marrons que tinc els ulls

la cara rodona tinc.

El meu coll és molt llarg

tinc el cos molt molt prim

les cames les tinc llargues

i els peus molt petits.

Menjo herba molt verda

i em fan por les persones

quan les veig m'escapo d'elles

no torno fins que marxen.

Soukaina Karmoudi

EL VOLTOR

A mi em diuen carronyaire,

però en realitat sóc escombriaire,

natejo els carrers i camins,

fins arribar als confins.

La gent creu que porto la desgràcia,

o també que porto la mort,

sempre estic malament,

em sembla que em trenquen com l’argent.

Ales llargues tinc,

coll imponent i alçat,

a la llarga tancat,

i encadenat,

amb por de treure el cap,

pel neguit que un caçador malvat,

m’estripi el meu plomatge estimat.

Pol Guiteras