berta i victoria

Click here to load reader

  • date post

    26-Jun-2015
  • Category

    Documents

  • view

    506
  • download

    12

Embed Size (px)

Transcript of berta i victoria

  • 1. Realitzat per: Viki Tous i Berta Tayadella

2. .NDEX DEL TREBALL1. Inventor i poca2. Funcionament3. Evoluci4. Actualitat5. Futur6. Opini 3. 1.INVENTOR I POCAEn diferents pasos es reconeix la paternitat en claulocal: Alexndr Stepnovich Popov va fer les sevesprimeres demostracions a St. Petersburg, a Rssia;Nikola Tesla a San Luis (Misuri); Guillem Marconi a elRegne Unit o el comandant Juli Cervera a Espanya. El1873 el fsic escocs James Clerk Maxwell, va formularla teoria sobre les ones electromagntiques, les qualssn la base de la radio. El 1888, el fsic alemanyHeinrich Hertz, va descobrir les ones de rdio. Lany1894 Nikola Tesla va fer la seva primera demostraci enpblic duna transmissi de rdio i el 1895, l italiGuillerm Marconi va contrur el primer sistema de rdioi el 1901 va aconseguir enviar senyals a laltra banda delAtlntic. 4. 2. FUNCIONAMENTEl funcionament de la rdio es duu a terme a partir dun procs de radiofonia, el qualconsisteix en:-Funcionament dun emissor: El quan ns lencarregat de generar la informacisonora, codificar-la i emetre-la a lespai a travs de les ones electromagntiques.Consta de diverses etapes amb un equipament electrnic complex, el qual processael so i fins a lemissi del senyal a travs de lantena. El MICRFON, transforma el soen un senyal de baixa freqncia, que arriba al MODULADOR, el qual rep dos senyalsdentrda al circuit electrnic, el daudiofreqncia i el de lOSCIL.LADOR, o de lonade radiofreqncia. LONA PORTADOORA, s electromagntica definex la freqnciai s lencarregada de propagar-la en lespai.BANDASIGLES S.ANGLES MARGE FR.Ona llarga OL LW 150-285Tipus de modulaci de lona:Ona mitjaOM MW 525-1605. La modulaci de lamplitudOna curtaOC SW 5.95-26.1. La modulaci de la freqncia Fr. MOD. FM FM 87-108 KHz 5. -Funcionament dun receptor: Les ones modulades sn emeses per lantena i espropaguen seguint les lleis fsiques de refracci i reflexi de les ones. Labast de dunaemissora es pot veure afectada per la potncia de lamplificadorde radiofreqncia ila disposici de lantena. Per escoltar la informaci que ha modulat lemissora, caldisposar dun receptor que capti lona corresponent, descodificar-la i i ampliar el soper a que es pugui escoltar. La recepci est condicionada per la sensibilitat delreceptor, la distncia amb el centre emissor i els obstacles entre tos dos aparells.Per a que el receptor esculli la ona desitjada i rebutji les altres, disposa d UNA ETAPADE SINTONITZACI, la qual una vegada est sintonitzada la freqncia, un senyalelctric sencamina el 6. 3. EVOLUCIEl creixement i el desenvolupament de la rdio va ser paral lel al delsconflictes mundials: amb el desenvolupament de la segona guerramundial es va millorar la qualitat de la transmissi i dels aparellsreceptors. La rdio cap al 1945 va viure la seva etapa desplendor. El1960 el mn comptava amb ms de 12.000 emissores i la rdiocontinuava sent el mitj de comunicaci de masses ms important. Noobstant aix, en poc temps seria superada en audincia per la sevaprincipal competidora: la televisi.PRINCIPIS s.XXACTUALITAT 7. 4.ACTUALITAT Ens els ltims anys, un fenmen ns laparici demissores municipals, les qualstenen un abast molt redut; per que informen en un mibit molt ms proper alsodors que no les grans cadenes de rdio, les quals no tenen un perfil daudientestndard i els programes de rdio han de ser molt ms generals. Ara amb lesnoves tecnologies, els dispositius de telfon mbil o els reproductors de msica,inclouen ja b sigui en el dispositu o en un auricular, una antena, la qual captaels senyals de freqncia de les ones i sintonitza les emissores. 8. 5. FUTUR-> Hi adjuntem una presentaci que hem trobat a internetsobre un estudi que es va realitzar sobre el futur de la rdio. http://www.slideshare.net/jftello/el-futuro-de-la-radio->Tamb hi adjuntem una notcia que va sortir en premsa sobre elpossible futur recent de la rdio. http://www.thetrendnet.com/media/el-futuro-de-la-radio-no-esta-en- las-ondas/ 9. 6.OPINIOpinem, que la rdio, s un medi de comunicaci de masses molt til, per ambla introducci de noves tecnologies shauria dadaptar al moment, com moltesemissores ja han fet, s a dir, crear una versi digital de la emissora, on es puguisegur les transmissions dels programes en directe, o bucar-ne daltres i escoltar-nos en diferit. Per reiterem que s til, ja que exercita la capacitat descoltar ide tenir concentraci sense veure res. Les emissores actuals, tenen una varietatde temes molt grans, ja siguin cadenes musicals, programes, entrevistes,retransmissions esportives,... En ms concret a les cadenes musicals, posenmsica actual, antiga, de fa una dcada; en resum, msica per a tots els gustos.En els programes o b les entrevistes, tracten sobre temes de poltica, societat,cincia, salut.. Iles retransmissions esportives, tracten tots els esports i nonoms els partits de les lligues ms altes, sin que com en totes, una mica detot.