#samplersèries#auditori

SAMPLERSÈRIES

LLUÏSAESPIGOLÉ

bcn216 L’AUDITORI

FUNDACIÓJOAN MIRÓ

TRISTAN PERICH NADAR ENSEMBLE

PHILL NIBLOCK FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES

NADAR ENSEMBLE

FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES

CASA B L A N CAS

Patrocina

bcn216

21 DE MAIG DE 2015SALA 2 ORIOL MARTORELL

Benet Casablancas i Domingo, compositor resident a L’Auditori durant les temporades 2013-14 i 2014-15, és un dels compositors catalans actuals més reconeguts de la seva generació. Format inicialment a Barcelona, la seva estada a Viena amb Friedrich Cerha i Karl-Heinz Fü ssl va suposar l’entroncament amb la tradició compositiva cen-treeuropea. Llicenciat en fi losofi a i doctor en musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, la seva activitat assagística, crítica i docent és indissociable del seu plantejament creatiu. Ha estat director acadèmic del Conservatori Superior de Música del Liceu i és autor del llibre El humor en la música. El seu ampli catàleg d’obres és interpretat arreu del món per agrupacions com la London Philharmonic Orchestra, l’Orquesta Nacional de España, la BBC Symphony Orchestra, London Sinfonietta, Arditti Quartet, Deutsche Radio Philharmonie o Tokyo Sinfonietta, entre d’altres, incloent sengles Composers Portrait al Miller Theatre de Nova York i el Musikverein de Viena. El primer enregistrament monogràfi c de la seva música el 1989 va rebre el Premi Nacional del Disc del Ministeri de Cultura. El 1992 va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona de Composició i el 2007 amb el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya. El 2013 va obtenir el Premi Nacional de Música del Ministeri de Cultura, el màxim guardó estatal.

Al llarg dels quasi trenta anys d’existència, bcn216 ha exercit ininterrompudament la seva activitat, convertint-se així en una referència obligada del panorama musical a Espanya, i en particular a Catalunya. Neix el 1985, per iniciativa del compositor i director Ernest Martínez-Izquierdo i de l’actual director artístic David Albet. Des d’aleshores el grup ha estat obert a tot tipus de propostes i novetats, i els únics criteris i premisses han estat la qualitat, tant dels intèrprets com dels compositors. Atenent a la realitat canviant de la situació musical, bcn216 és actualment una formació de cambra polivalent i fl exible. El seus objectius principals en la tasca d’experimentació i difusió són els d’acostar a un públic cada vegada més ampli una programació estable i potenciar l’intercanvi amb altres formes artístiques com la dansa, el teatre o el cinema.

F R A N C ES C P R AT DIRECTORNascut a Barcelona, col·labora sovint amb grups com l’Ensemble Phoenix Basilea, bcn216 i l’Ensemble Ö!. Ha estrenat obres de joves compositors suïssos i espanyols i ha estat director musical del projecte Theater Basel i Art / Basel. En l’àmbit operístic ha treballat al Gran Teatre del Liceu amb I. Bolton, S. Weigle i J. Pons. Al Festival de Lucerna va dirigir l’estrena de l’òpera de Roland Moser Rahel und Pauline. Com a compositor les seves obres s’han estrenat a Suïssa, Alemanya, Àustria, Itàlia, Polònia, Mèxic i Turquia. Va començar l’aprenentatge musical a l’Escolania de Montserrat i va continuar amb els estudis d’oboè, piano i teoria al Conservatori Superior de Barcelona. Després, es va decantar per la composició i la direcció d’orquestra a la Zürcher Hochschule der Künste a Basilea amb R. Moser. Actualment, és professor d’Interpretació de música contemporània al Conservatori del Liceu i cofundador i director musical de l’Orquestra Montsalvat.

Francesc Guzman violí I · Biel Graells violí II · Anna Aldomà viola · Marc Galobardes violoncel Nenad Jovich contrabaix · David Albet fl auta · Ivan Alcazo oboè · Xavi Castillo clarinet · Oriol Guimerà fagot · Pawel Marciniak trompa · Danel Morales trompeta · Gabriel Mateu trombó · Jordi Masó piano · Miquel Vich percussió

Francesc Prat direcció · José Luis Estelles clarinet solista David Albet director artístic · Arnau Soler producció i regidoria

B E N E T CASA B L A N CAS b c n 2 1 6fo

togr

afi a

MAY

/ZIR

CU

S

L LU Ï SA ES P I G O L ÉPIANO EXPANDIT

12 JUNY 2015→ 20.00h→ FUNDACIÓ JOAN MIRÓ

PROPER CONCERT

SAMPLERSÈRIES

6’

7’

17’

11’

Ara, amb el teu mòbil, ampliala informació dels concerts entrant asa m p l e rse r i es. b l o gs p ot .co m

Sis Glosses sobre textos de Cees Nooteboom (2010)   I. El camí cap aquí II. Seguint el rastre de Don Quixot      III. Un xiuxiueig d´or i marró i gris plom      IV. La pobresa és silenciosa      V. La marededéu negra dins la seva cova daurada       VI. Arribada

MAIG DE 2015 DIJOUS 21 20.30h

Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

P R O G R A M A

Dove of Peace. Homage to Picasso (2010)  Concert de cambra núm. 1 per a clarinet i ensemble 1a audició a Barcelona * Dance, Song and Celebration. Homenatge a Xavier Montsalvatge (2012)   Estrena Nacional

J o r d i A l o m a r

N O T E S A L P R O G R A M A

La música de Benet Casablancas presenta uns signes clars de defi nició. Lliure de les ortodòxies compositives del segle XX, però alhora plenament lligada a l’horitzó compositiu de la tradició moderna, l’assimilació profunda del pensament musical de l’Escola de Viena impregna tot el seu cabal creatiu. Si bé l’aprofundiment i la reivindicació del sistema serial com a marc expressiu i formal vast és un tret característic de la seva producció primerenca, l’adopció progressiva de maneres de fl exibilitzar el discurs sonor ha cristal·litzat en una expressió lliure i fi del als interessos i idees de l’autor, plena d’elements relacionals.

La clarifi cació formal i la fl uència discursiva, la lluminositat tímbrica i harmònica, l’energia vitalista juntament amb la cura vers l’oient tot resguardant-lo de les concessions fàcils, de l’accessori i de l’efectisme gratuït –sempre des d’uns marcs amarats per la síntesi de la tradició–, caracteritzen la producció actual de Casablancas. Segons el compositor anglès Jonathan Harvey, l’escriptura del compositor sabadellenc fl ueix a través del recurs clàssic de la polifonia, un contrapunt en constant transformació i paròdia dels seus elements constituents que obre espais d’intensitat lírica, de joc enginyós o d’introspecció contemplativa.

La preocupació estructural de l’autor ha conduït cap a una destil·lació dels mitjans formals fins a arribar a una projecció sintètica i concisa del material. Per això, la idea de l’epigramàtic –terme literari referit a una composició poètica breu, succinta, de contingut sovint satíric i incisiu– és

determinant per a l’escolta de la seva música. El seu catàleg, ple de fragments, peces breus, interludis, aforismes o epigrames, sembla encarnar sonorament aquesta idea de mònada compositiva.

Epigrames (1990) és el primer conjunt d’epigrames de l’autor, seqüència que, amb els New Epigrams per a orquestra de corda (1997) i els Set epigrames per a piano (2000-2003), culminaria amb els Tres epigrames per a orquestra (2001). En el transcurs de l’obra, per a sis instruments, un seguit de petits episodis se succeeixen sense solució de continuïtat, formant una seqüència de contrastos en un marc d’atonalitat lliure. Aquesta peça està dedicada al grup bcn 216, que sempre ha mantingut una vinculació especial amb l’autor. Fou estrenada a Palermo al desembre de 1990, sota la direcció d’Ernest Martínez Izquierdo.

Els Set Haikus per a sextet (2015) estan inspirats en la concisió i essencialitat de la forma poètica japonesa. Igual que en els epigrames, aquesta forma succinta ha permès a l’autor contraposar a les obres de dimensions formals més grans un medi discursiu concentrat que possibiliti copsar amb immediatesa, continuïtat i intensitat la idea inicial d’allò que s’escriu gairebé d’un sol traç, com en la cal·ligrafi a japonesa. L’espai breu i acotat possibilita un marc expressiu capaç de dotar el seu contingut de signifi cacions i registres ben diversos: des d’allò festiu, brillant i juganer fi ns al luctuós sisè haiku, dedicat a la memòria de Maria del Carme Casablancas.

1 / BENET CASABLANCAS Sabadell 1956

Epigrames (1990)  I. Poco allegro  II. Tranquilo  III. Allegro moderato

Set Haikus per a sextet (2015)  Estrena mundial  I. Full de Dietari, per a Antonio Muñoz Molina II. Ràfegues de llum III. Poco Andante IV. Con Moto. Giocoso e Festivo V. Poco mosso VI. Memento -Haiku per a Maria del Carme Casablancas- VII. Allegro 

 * L´autor dedica la present audició de Dove of Peace a la memòria de Carles Riera i Pujal (1956-2009)

Amb la mateixa proposta instrumental que els Epigrames de 1990, les Sis glosses sobre textos de Cees Nooteboom (2010) estan basades en textos de l’extraordinari llibre de viatges Desviació a Santiago, un recorregut polièdric i personal per la geografi a peninsular tot seguint el Camí de Sant Jaume entre 1979 i 1981. Les peces musicals no estan concebudes com a il·lustració programàtica ni descriptiva, sinó com a diàleg amb els textos citats, tot responent al fl ux d’al·lusions que els conformen. L’obra va ser encarregada per l’Ensemble 88, que l’estrenà a Maastricht sota la direcció de Taco Kooistra, Gaudint des d’aleshores d’una àmplia difusió internacional.

Si a les Sis glosses la referència de partida era literària, amb Dove of Peace. Homage to Picasso (2010) l’associació amb el quadre homònim de Picasso transcendeix el simple homenatge al pintor, i pren la força del símbol de la confrontació entre guerra i pau, i del paper de l’art en el confl icte: «un immens colom blanc esquita amb la còlera del seu dol la terra» (Pablo Picasso, Poemes en prosa). Obra encarregada per la Royal Liverpool Philharmonic Orchestra i pel clarinetista Nicholas Cox, la coincidència de l’estrena amb la celebració d’una gran exposició monogràfi ca sobre Picasso a la Tate Liverpool motivà la tria de l’homenatge. Aquesta peça és la primera incursió

en el gènere concertant de l’autor. Estrenada a Liverpool sota la direcció de Clark Rundell, està escrita a la memòria de Carles Riera, clarinetista amic de l’autor fi nat abans que el compositor acabés la peça.

Dance, Song and Celebration - Homage to Xavier Montsalvatge (2012) va ser escrita amb motiu de la celebració de l’Any Montsalvatge, com a encàrrec de la Foundation for Iberian Music de la City University of New York. Amb un caràcter festiu i lluminós, la peça conté referències directes a Canción de cuna para dormir a un negrito i a El gato con botas. La incidència sobre la nota Si en l’última secció de la peça correspon a la voluntat d’enllaçar-la amb la peça Sí, a Montsalvatge, composició per a piano del mateix any que fa referència a Sí, a Mompou (1983) de Montsalvatge, tot fent un joc d’al·lusions a dos referents fonamentals per a l’autor. La peça fou estrenada per Perspectives Ensemble, a la Morgan Library de Nova York, sota la direcció d’Ángel Gil-Ordóñez.

PAUSA 15’

14’