BASQUET ESPORT 34-2 16/7/07 16:55 Página 1 bàsquet esport

bàsquet esportnúm. 34 · maig-juny 2007 · temporada IXa · Difusió gratuïta per als federats

Felicitats!Selecció Catalana masculina Mini: campiona d’Espanya

Ricoch Manresa: retorn a l’ACB i campió de Lliga LEB

Cadí La Seu: campió de LF2 i ascens a Lliga Femenina

Sta. Rosa Lima-Horta: ascens a Lliga Femenina 2

CB Viladecans Sant Gabriel, CB Santfeliuenc Eninter i AESC Ramon Llull: ascens a Lliga EBA

Felicitats!Selecció Catalana masculina Mini:campiona d’Espanya

Ricoch Manresa: retorn a l’ACB i campió de Lliga LEB

Cadí La Seu: campió de LF2 i ascens a Lliga Femenina

Sta. Rosa Lima-Horta: ascens a Lliga Femenina 2

CB Viladecans Sant Gabriel, CB Santfeliuenc Eninter i AESC Ramon Llull:ascens a Lliga EBA

I també: CB Teià · CB Granollers · CB Castellar · UD TorredembarraCampionats de Catalunya · Campionats d’Espanya de MinibàsquetPersonatge: Antoni Solis · Fundació: Ciutat del Bàsquet Català

BASQUET ESPORT 34-2 16/7/07 16:55 Página 1

3

Felicitats i menys felicitatFelicitats a tots aquells clubs i entitats que en aquest final detemporada 2006-07 han aconseguit assolir els seus objectiusd’èxit. Al marge la igualtat que des de la Federació es contem-pla i considera els clubs més capdavanters com el més humils,en portada, s’han significat uns èxits que es consideren relle-vants pel col·lectiu català dins l’entorn espanyol. Al margeaixò, felicitats a tots els clubs catalans, llurs jugadors/es,entrenadors/es, dirigents i afeccions, que han assolit l’èxitd’un ascens, un campionat, el manteniment d’una categoria,una bona classificació o simplement el compliment de lesseves esperances. I aquesta enhorabona desitgem fer-laextensiva al col·lectiu arbitral per la consecució de fites nota-bles d’un grup dels seus més destacats representants, quesens dubte han de ser un estímul pels seus companys, desdels nois i noies de l’ECAB fins els ja més experimentats quedirigeixen els partits de categories superiors, i que acabada latemporada es reuniran en el seu estage anual on passaranrevista a les seves actuacions i cuitaran la seva preparació,tant en tècniques d’arbitratge com el necessari examen deconsciència sobre el personal àmbit de les actituds.

I menys felicitat, perquè aquesta mateixa reflexió envers lacorrecció, les actituds i examen de consciència, la trasllademal nostre àmbit federatiu i també aquells dels nostres múlti-ples clubs que entre els seus components (jugadors/es, entre-nadors/es i dirigents) n’hi ha que encara mostren una granmanca de principis educatius.

Aquestes situacions afecten molt sensiblement els estamentsfederatius i a molt clubs també, perquè per sobre l’alegriadels èxits, en el curs que tanquem s’ha constatat que malau-radament encara hi ha aspectes que haurien d’estar superats.En alguns camps i pavellons, per sort no majoritàriament,però encara massa, on dirigents i tècnics haurien de ser mésconscients de la seva responsabilitat per la incidència quetenen en afeccionats i jugadors/es, i com l’exemple del seucorrecte comportament és fonamental per la bona actuaciódels practicants, pel desenvolupament d’un partit i per la tem-prança dels afeccionats i pares. Des de la Federació exigimcorrecció, comportament, dignitat i educació a cabassos, iaixò no s’entengui que va dirigit només a les actituds enversels àrbitres, no, ens referint també a la manca de principis d’e-ducació cap els adversaris esportius, a aquells que escridas-sen nens i nenes, ens referim a aquells entrenadors que trac-ten despectivament els seus jugadors/es amb esbroncadesinjustificades, ens referim a aquells dirigents de clubs, que,sense pudor, mostren una manca total de principis, amb faltade respecte als acompanyants que tenen al costat.

I per descomptat, en acabar la temporada, no oblidem les res-ponsabilitats federatives. La tasca de la Federació és essen-cialment oferir servei als clubs, i en aquesta devoció profes-sional no tot són flors i violes: hi ha encerts i també desen-certs. És a dir que en el ritme quotidià d’atenció també espalesen situacions no ben resoltes. Només es pot dir que hiha plena consciència d’oferir una atenció extrema i continua-da a fi de millorar en tots els aspectes.

Amb tot, cal afirmar que hi ha molt esforç, molt seny, moltapreparació personal, molt civisme, en el gran gruix del col·lec-tiu del bàsquet català, que sabem comparteixen el neguitfederatiu envers les mancances exposades i que treballencontinuadament per assolir les millors condicions possiblespel desenvolupament esportiu i humà del nostre esport. Atots aquests, moltes gràcies !

Sumari 344. Bàsquet femení. Joan Carles Díez i Cèlia Macià expliquen elsèxits del Cadí La Seu amb l’ascens a Lliga femenina i JordiEscardívol i Xisca Soler els del Lima Horta que ha arrodonit unaextraordinària temporada en pujar a Lliga femenina 2.

10. Entrevista. Jaume Ponsarnau i Rafa Martínez, els homesque des de la seva direcció tècnica i la seva capitania han fet feliça milers de manresans i a molta gent del bàsquet català en acon-seguir tornar a l’èlit de l’ACB l’històric CB Manresa, ara RicochManresa.

13. Reportatge. El CB Granollers commemora el seu 75è aniver-sari recordant els moments més brillants de la seva història.

16. Bàsquet bàsic. CB Teià, 75 anys de treball i esforç per man-tenir i fer créixer el bàsquet a la seva població, estant envoltatsd’altres viles de gran tradició basquetbolista.

20. L’anàlisi. Catalunya va aconseguir un títol en nois i un quartlloc en noies, en els Campionats d’Espanya de SeleccionsAutonòmiques de Minibàsquet.

23. A fons. Les fases finals dels Campionats de Catalunya mas-culins i femenins més destacats.

27. Fonaments. El CB Castellar commemora enguany el seu 50èaniversari, que celebra dins la brillantor dels molts actes de la“Ciutat del Bàsquet Català”.

30. Personatge. Antoni Solís. Una vida dedicada al seu club, elJAC Sants

31. Reportatge. La UE Torredembarra. L’entusiasme i la fe d’unsdirigents convençuts de la vàlua del bàsquet com a element deformació i sa esbarjo.

33. Fundació. Continuen els actes a Castellar del Vallès, Ciutatdel Bàsquet Català 2007. Convocatòria del concurs d’artBQ.ART.07.

bàsquet esport

Edita:Federació Catalana de BasquetbolRambla Guipúzcoa 27, 08018 Barcelona.Tels. 93 396 66 00 – Fax: 93 323 77 60www.basquetcatala.comConsell Editorial: Enric Piquet i Joan Guiu.Redacció: Joan Guiu, Laura Ramos i Carlos García.Direcció: FCBQ.Agraïments: Jaume Perarnau i Rafa Martínez (Ricoch Manresa), JoanCarles Díez i Cèlia Macià (Cadí La Seu), Jordi Escardivol, Xisca Soler iFrancesc Eguia (Sta. Rosa Lima-Horta), Jordi Molina (CB Teià), Joan Nadal i Xavier Valls (CB Granollers), Lluís Bacardí (CB Castellar), Carles Cantón iManel Rubio (UD Torredembarra), Jaume Vilella (FCEMF) i Antoni Solís.Disseny i maquetació: Estudi VirgiliFotografia: Miguel Ángel Chazo, Ricard Rovira, Juan Carlos Cebrián, JoanCastells, Francesc Eguia, FCBQ i FBC.Fotomecànica i impressió: Enclave Gràfico S.L.Distribució: SPMD.L.: B-44976-98

La FCBQ no es fa responsable dels textos que no siguin de membres de lapròpia FCBQ.


Les jugadores del CadÌ celebrant l'ascens

Els altres dos equips catalans, el NexusOlesa i el Gesproarq ViladecansEstrusal, no van aconseguir-ho. Desprésd’una excel·lent temporada, l’Olesa esva quedar a un pas de l’èxit absolut. Vacomençar la fase final malament, ambdues derrotes (72 a 59 contra el Cadí i91 a 74 davant l’Universitario del Ferrol,però la combinació de resultats li va ofe-rir la possibilitat d’accedir a semifinalsamb només una victòria i un tripleempat a la classificació. En “semis”,contra l’Agencia Serrano Badajoz,“durant 38 minuts i mig vam ser equipde LF, però al final no va poder ser. Unallàstima, encara que amb el tempssegur que l’orgull per allò aconseguitsuperarà la decepció”, va manifestar

Cadí La Seu retorna a Lliga femenina com a campió de LF-2La temporada vinent la Lliga femenina tornarà a tenir dos equips catalans. El Cadí La Seu ha recuperatla plaça a la màxima categoria del bàsquet femení espanyol una temporada després d’haver-la perdut, iho ha fet per la porta gran, com a campió de la LF 2, en quedar en primer lloc de la fase d’ascens dispu-tada del 13 al 15 d’abril al Palau Municipal d’Esports de La Seu, i organitzada per ell mateix. Amb el suportincondicional del seu públic, les noies de Joan Carles Díez van completar una esplèndida temporada ambuna fase final immaculada, cinc partits, cinc victòries, la més important a semifinals quan va derrotar elCaja Rural Verona Norte de Zamora per 73 a 62 i s’asseguraren el desitjat ascens. Després, en la final,van arrodonir la festa superant per 61 a 71 l’Agencia Serrano Badajoz, l’altre conjunt que ascendeix a LF.

BÀSQUET FEMENÍ

TEXT: CARLOS GARCIA I LAURA RAMOSFOTOS: CADÍ LA SEU D’URGELL I SR LIMA HORTA

4

Lucas Mondelo, el tècnic del conjuntolesà. El cert és que amb una avantatgede 22 punts l’ascens semblava a la mà,però la reacció de l’equip extremeny vaposar un 74-66 al seu favor al final.Pel que fa l’equip de Viladecans, va tor-nar a reviure el seu malson particular enla fase d’ascens, ja que com l’any passatva tancar la seva participació sense capvictòria, però aquesta circumstància nodesmereix el conjunt de la seva bonatemporada, en haver aconseguit persegon any consecutiu ser present a lafase d’ascens i per tant només cal enco-ratjar, tant al Viladecans com l’Olesa, atreballar i no defallir, per tornar a repe-tir el proper any.

Entrevista a Joan Carles Díez, entrenador del Cadí La SeuDes de la banqueta, quin és el secret perascendir un equip amb només duesderrotes en tot el curs, inclosa la fased’ascens, la qual el Cadí va completar-lainvicte?La qualitat de les jugadores. A partir d’a-questa matèria prima, vam entrar en unabona dinàmica, els resultats van acompan-yar i vam anar agafant confiança amb lafeina del dia a dia.

Amb quins moments es queda de la tem-porada?Varis, en part perquè poder participar d’unprojecte com l’engegat pel club el passatestiu et dóna moltes de satisfaccions, desde l’inici fins al final. D’entre tots, però, ensva marcar sens dubte la disputa de la fased’ascens a casa, amb el nostre públic i lanostra gent, en especial el partit de semiscontra el Zamora.


5

La meta delCadí per al proper anycomença ja alprimer partitde lliga

Realment ha estat tan fàcil el camí pertornar a la LF?No, gens ni mica. Hem jugat fins a trespròrrogues en la lliga regular, a més deguanyar partits que teníem molt collamunt. Hem hagut de competir cada set-mana. Amb tot, sabíem que amb la quali-tat de les jugadores, fent-ho bé i regularteníem moltes possibilitats d’entrar a lafase d’ascens. Després, en ella, com no, vasortir aquesta qualitat. I allò més impor-tant i del que em sento orgullós: vamsaber aguantar la pressió. En general, hemdonat una sensació de solidesa que haminvat la moral dels rivals.

Mitjans i facilitats des del club no hi vanfaltar, en especial a l’hora de contractarjugadores de renom per a la categoria.Sí, però de totes maneres no érem el pres-supost més alt de la LF 2. En l’altre grup,l’A, hi havia de superiors. Ara bé, tot el queens ha pogut faltar i hem necessitat, no hiha dubte, el club ens ho ha posat per acon-seguir l’objectiu de retornar a la LF.

A la fase d’ascens també hi era el NexusCB Olesa, al qual va entrenar a la tempo-rada 2004/05, i que amb molt menyss’hi ha quedat a un triomf de la LF.Per a mi sí que entrava entre els candidatsa pujar. Les últimes temporades ha rendit abon nivell i enguany va incorporar jugado-res estrangeres i professionals. Van sabercompetir molt bé a la Seu i a punt van estard’ascendir. De fet, van acabar terceresd’Espanya a la LF 2.

Tornant al Cadí, està preparat per com-petir a LF? L’estructura, el pressupost il’organització que ha valgut per a LF 2serveix per a la màxima categoria? El pressupost, no. De fet, s’està parlantd’un increment important. Quant a l’es-tructura i l’organització, en general, escompleixen els mínims, perquè no tots elsclubs de LF són com el Ros Casares enaquest sentit. Tot plegat penso que si esfan les coses mínimament bé s’aconsegui-rà mantenir la categoria.

Què creu que ha de fer l’entitat perassentar-se d’una vegada per totesentre els millors equips estatals?És importantíssim encertar en les jugado-res que han de ser la referència. Amb aixòi en el treball de pretemporada, perquè lacompetició no arriba als set mesos i, pertant, no es pot permetre el luxe de comen-çar malament. És un plantejament total-ment contrari al de la LF 2. Nosaltres, perexemple, no vam iniciar bé el curs, perdentla Lliga Catalana, encara que vam arribar almoment decisiu, cap a l’abril, en el millorestat. La meta del Cadí per al proper anycomença ja al primer partit de lliga.

Amb tot, no formarà part del projecte del’any vinent. Ja té decidit el seu futur?No, no. Hi ha coses, però encara no hi hares decidit. Tot també dependrà si m’hopuc combinar amb la meva tasca professio-nal (Joan Carles Díez treballa al’Ajuntament de l’Hospitalet)

D’acord amb la seva darrera trajectòria,qui el contracti s’assegurarà moltes vic-tòries. La temporada passada, a més, vaencadenar 24 triomfs seguits amb el CBCornellà de Copa Catalunya femenina i apunt va estar de col·locar-lo a LF 2.És un perill acostumar-se això (somriures).De tot plegat tinc grans records, comtambé amb l’Olesa, doncs es va aconseguirvèncer la Lliga Catalana, l’única del club,tant en categoria masculina com femenina.Això de vèncer no vol dir res. Primer és eltreball i segon, la qualitat i ganes de lesjugadores. Ara bé, tant de bo que es puguiseguir guanyant.

En quin moment es troba el bàsquetcatalà femení?Sincerament, no penso que travessi elmillor moment de la seva història. Tampocés preocupant, però sí que, a nivell deseleccions catalanes, el domini no és tantclar com en anys anteriors. També, en part,perquè la resta de seleccions autonòmi-ques tenien més marge de millora. A nivellde sèniors, costa destacar perquè l’infraes-

Joan Carles DÌez

Nom i cognoms:Joan Carles Díez GinerData i lloc de naixement:28/1/63 - BarcelonaTrajectòria com a jugador:· CB CollblancTrajectòria com a entrenador:· Colegi Eugeni d’Ors· BC tecla Sala· Santiago Apòstol-Centre La Torrassa· CCR Collblanc-Torrassa· AEJ Riera-Cornellà· CC L’Hospitalet· JAC Sants· Draft Gramenet· BF Sant Adrià· CB Olesa· Casino del Centre de l’Hospitalet· CB Cornellà· Cadí la Seu

tructura i el pressupost han de ser elevats ialhora arriben bones ofertes des de la restad’equips que fa que se’n vagin moltes juga-dores. No obstant, la base és bona i pensoque tornarem a ser la principal referència.

Remarca cap jugadora que pugui despun-tar en el futur o que ja estigui destacant?Hi ha moltes, tant a les seleccions com lesque formen part del projecte del Segle XXI,per exemple.

I clubs que estiguin fent bé les coses?També hi ha varis. Com per exemple elpropi Cadí, en una vessant més competiti-va, com UB Barça, Don Piso, SR LimaHorta, BF Viladecans, UE Mataró o CBCornellà, a nivell més aviat de formació

Què s’hauria de fer per tenir més equipscatalans a la LF?Necessitem l’esponsorització d’empresesprivades, ja que l’Administració Pública noes pot fer càrrec de tot. Això costa, malgratque el bàsquet femení cada cop més creixen espectacle i en repercussió econòmica.


6

BÀSQUET FEMENÍ

Entrevista aCèlia Macià,capitana Cadí Torna a ser jugadora de LF? Què sents?Molt contenta per haver format per l’as-cens. Ara cal lluitar l’any vinent per tal quel’equip es consolidi a la Lliga Femenina.Amb il·lusió i ganes de treballar hi tindremmolt fet.

Quina valoració fa de la temporada? Haestat tan senzill com es pot pensar, d’a-cord amb la trajectòria de l’equip?No, al contrari del que pugui semblar. Vampatir i vam tenir els nostres moments deli-cats, amb partits que vam estar a punt deperdre i que vam haver de lluitar molt perguanyar-los. Lluita constant, precisament, itreball van ser les claus per aconseguir l’as-cens. Això ens va donar una solidesa degrup que va ser determinant.

Amb què es queda del viscut enguany?Amb les fases d’ascens, sens dubte. Erenles meves primeres d’aquest tipus, i real-ment van ser molt emocionants i maquesde viure, gràcies sobretot al suport del nos-tre públic i de la gran organització per partdel club.

On la veurem el curs vinent?Al Cadí, una temporada més.

Què ha de fer el Sedis per deixar de serun equip ascensor?Comptar amb un entrenador amb expe-riència i fer fitxatges lògics i de qualitat..Sembla que s’està fent, vist el nou tècnic iles primeres contractacions, i així sí que espot fer un equip per consolidar el Cadí a lamàxima categoria. I a tot això cal unir, comno, el treball durant tot l’any.

Nom i cognoms:Cèlia Macià Ruiz

Data i lloc de naixement:Tàrrega – 8/4/1975

Posició: Escorta

Alçada: 1’70

Trajectòria com a jugadora· CN Tàrrega· Cadí la Seu (la propera serà la 4ta temporada)

Cèlia Macià aixecant el trofeu de campiones de LF 2

Per a una jugadora experta com a vostè,com ha evolucionat el bàsquet femení enels darrers anys?Déu n’hi do com ho ha fet. Personalment, noem pensava que s’arribés a la professionali-tat i competitivitat que hi ha avui dia, inclo-sa la LF 2. El bàsquet femení s’està consoli-dant, hi ha moltes jugadores que podenviure d’aquest esport, com és el meu cas, i amés el marge de creiexement és gran. Ambtot, estem encara anys llum dels nois.

I quin futur li contempla?Positiu. No penso que es faci cap pas enre-re, més aviat tot el contrari, i es seguiràavançant.


7

El Segle XXIperd la categoriaa LF 2 La irregular temporada del Segle XXI vaconcloure amb un desenllaç del tot inespe-rat. Havent de jugar el “playout” de perma-nència contra el Fundal Alcobendas, almillor de tres partits amb el factor camp afavor, les noies de Ramon Jordana no vanaconseguir arrodonir el bon resultat delprimer partit de la sèrie. El 53 a 49 a favorva donar una bona alegria i un respir, iinclús l’apretat 64 a 59 en contra aconse-guit a Madrid donava esperances pel tercerpartit, a Esplugues de Llobregat, però l’i-nesperat 61 a 66 final ha provocat un enor-me desencís. La temporada vinent caldràlluitar per recuperar la plaça a la categoriad’argent del bàsquet femení espanyol, tannecessària per la formació i progressió deles joves jugadores del conjunt català

Fase d’ascens a LF 2 El SR LimaHorta sorprèn i retorna a lacategoriaGairebé ningú apostava per ell, però a based'una concentració i esforç formidables, elSR Lima Horta va aconseguir la primeraposició de la fase d'ascens a la LF 2, cele-brada del 18 al 20 de maig a la poblacióeivissenca de Santa Eulàlia, amb la qualcosa retorna, una temporada després, a lasegona màxima categoria del bàsquetfemení estatal. L'Expofinques Tanit Eivissa,el Bodegas Arzuaga Ses Salines -ambdósactuaven com a amfitrions- i el CB VallsVane Inver Promo, van completar, peraquest ordre, la classificació final. El Lima Horta, sotscampió de la CopaCatalunya femenina, va guanyar en la pri-mera (59-69 contra el Tanit, campió bale-ar) i en la tercera jornada (70-60 davant el

Ses Salines, sotscampió balear). En aquestúltim encontre, el darrer de la competició,el conjunt barceloní hi arribava ambopcions d'ascendir, gràcies al 75-61 previ afavor del Tanit contra el CB Valls, que esquedava així sense cap possibilitat de pujara la LF 2, tot i ser el campió de la CopaCatalunya amb tan sols una derrota en 30partits de lliga regular. En conseqüència,les jugadores de Jordi Escardívol depeniend'elles mateixes. Si vencien, ascendien; siperdien, aquest honor era pel Tanit. Lapressió, la de l’ambient i la pròpia, no les vadesbordar i van assolir un feliç i preuat +10contra el Ses Salines que les porta a recu-perar la categoria perduda tot just fa unany en el playout. El duel català, que va tenir lloc en la sego-na jornada, va afavorir per 68-53 el CBValls. La resta de marcadors van ser: CBValls Vane Inver Promo 60 - BodegasArzuaga Ses Salines 64 (1era jornada) iExpofinques Tanit Eivissa 61 - BodegasArzuaga Ses Salines (2ona jornada). El SRLima Horta relleva en el palmarès elFemení Sant Adrià, que el curs passat vadonar el salt a la LF 2 en acabar al lloc mésalt de la fase d'ascens celebrada llavors aCorbera de Llobregat.

Formació del SR Lima Horta celebrant el seu retorn a LF 2


8

BÀSQUET FEMENÍ

És aquest el seu primer ascens?És el meu segon com a entrenador. A latemporada 2003/04 el vaig aconseguiramb el BF Viladecans, de Copa Catalunya aLF 2. Finalment, però, no es va pujar per-què el primer equip no va ascendir a LF.

Què li va passar al CB Valls per dominarclarament la lliga regular (primer ambnomés una derrota) i acabar quart la fased’ascens?Des de fora és complicat valorar-ho. Pothaver-hi dos factors: la manca de saberjugar amb marcadors ajustats, ja que vadominar clarament la lliga regular, i quevan perdre el primer partit. Això els va feranar a remolc i potser van patir un excésd’impaciència per la pressió que tenien.Per qualitat no va ser. El Valls, en aquestsentit, era impressionant.

Quina és la seva metodologia com aentrenador? Quins són els seus fona-ments essencials?Comprometre a la major part de jugadores,si no a totes, en el projecte és sempre elmeu objectiu inicial. Busco un compromísgeneral, i a la llarga això acostuma a donar-te més recursos i solucions. Em consideroun tècnic normal que intenta potenciar lesvirtuts del seu equip dia a dia, amb entre-naments rendibles que aportin una sensa-ció de millora i de solució d’errors i possi-bles mancances. També intento sempreque les jugadores tinguin en ment el factorde la competitivitat. Si no el tens, malgrattinguis molta qualitat, poc es pot fer.

Després de l’ascens a la LF 2, com esplanteja el futur més immediat a les ban-quetes?No està a les banquetes. Estrenaré paterni-tat i per això ho deixo momentàniament.Aquest serà el meu partit més difícil finsara (somriures). Ara seré entrenador a lagraderia.

És un adéu definitiu?No, en principi. Tinc el bàsquet com aforma de vida i no crec que pugui viuresense ell. És un petit ‘break’, d’un any méso menys. Espero que en el futur pugui tor-nar fer el que més m’agrada.

Amb que es queda de tota la seva biogra-fia com a tècnic?Amb dues coses: amb les persones que hetingut el privilegi de conèixer i treballar(entranadors, jugadores...) i que també hetingut la sort que les coses m’han sortit bé.Em considero afortunat: els projectes s’hantirat endavant amb bons resultats.

Guarda cap record inesborrable duranttot aquest temps? I consell?Per ser el més recent, les fases d’ascens aLF 2 d’Eivissa. I no només per l’aspecteesportiu. Tot va ser molt emotiu, en partpel meu comiat provisional. Són records nonomés inesborrables, sinó també impaga-bles. També em sento orgullós de les eta-pes anteriors al BF Viladecans i al DraftGramenet, per haver viscut de ben a prop,entre d’altres, el creixement i l’evolució demoltes les jugadores. Un consell? Quepugui tornar a entrenar, entenent-lo anivell general de bàsquet. Me l’ha dit moltagent en els darrers dies. Treballar i gestio-nar projectes amb persones suposa ungran esforç, però reconforta molt.

Quin és l’estat actual de salut del bàs-quet femení català?Penso que travessa per un bon moment:força equips a LF 2 i la Copa Catalunya està cada cop més lluitada i atractiva.Tanmateix, la formació es continua fentamb seny i això garanteix un bon futur.

I sobre el SR Lima Horta, què ha de ferper assentar-se a la LF 2?Per començar, i tenint en compte que la LF2 és una competició ja quasi professional,s’han de posar recursos, humans i econò-mics, per tenir la millor estructura de clubpossible. Després, tocarà fer la tasca deconfiguració de la plantilla, buscant labarreja entre qualitat i compromís de lesjugadores. No crec que sigui molt compli-cat millorar coses millorables, i mes ambl’experiència prèvia del club a la categoria.

Amb la seva experiència, què li diria a lesjoves jugadores que comencen a jugar abàsquet?A les d’iniciació, que gaudeixin del nostreesport. A les cadets i júniors, autodiscipli-na, sacrifici i humilitat, tres factors clau perpoder donar el salt a sènior amb els millorscredencials possibles.

Entrevista a JordiEscardívol entrenador SR Lima HortaUn mes llarg després d’assolir l’ascens,ja s’ha fet la idea del que van aconse-guir?Realment, no del tot. És una situació queno la teníem com a objectiu i, per tant, lessensacions són més impactants i de micaen mica hi vas prenent consciència.

No partíeu, per pressupost i trajectòria ala lliga regular, entre els favorits perascendir, però vau acabar primeres aEivissa. Com s’explica això?Per tres motius. Únic equip dels quatresense pressió, ja que la nostra satisfaccióera ja plena sent a les fases d’ascens, i aixòens va permetre fer tres bons partits. Itambé perquè vam aconseguir el millor del’equip a nivell d’equip, humà, compromís icompetitivitat en el moment més impor-tant de la temporada. I, tercer, perquè delsquatre equips, érem el que estava mésacostumat a jugar partits igualats i anive-llats.

Un missatge per a les seves jugadores,cos tècnic i dirigents del SR Lima Horta.Als meus ajudants els hi agraeixo la tran-quil·litat que m’han aportat i la seva impli-cació. A les jugadores, felicitar-les perquèhan acabat per sobre de l’objectiu i agrair-les la feina feta, sobretot en el momentclau del curs. I als dirigents, que la situacióactual és un petit regal que no s’esperaveni que penso que el poden treballar el millorpossible, organitzant i dirigint esforços perfer un projecte sòlid que refermi el club a laLF 2.

Acabada la temporada. De què se sentmés orgullós? Sobretot amb la sensació d’haver anatsuperant i solucionant els diferents obsta-cles i entrebancs de la temporada. Ens hivam ensortir, tot i que vam partir amb unequip nou i la tasca no era gens fàcil. Totesaquestes dificultats ens han fet créixer imadurar a tots. I també, més aviat privile-giat, per haver pogut viure l’experiènciad’Eivissa, que va ser un colofó sensacionala deu mesos de competició i d’entrena-ments que, sincerament, no es pot expres-sar en paraules.

Nom i cognoms:Jordi Escardívol Navarrete

Data i lloc de naixement:15-3-68 / Barcelona

Trajectòria com a jugador· BC Tecla Sala· CB L’Hospitalet· UE Horta

Trajectòria com a entrenador· Mercè Rodoreda· Centre La Torrassa· Draft Gramenet· BF Viladecans· SR Lima Horta


9

Entrevista a Xisca Soler capitana SR Lima HortaPocs apostaven pel Lima Horta i l’equiptorna ser de LF 2. Quin és el secret?Part sort i també que hem estat un grup ihem fet ‘pinya’. Igualment, ens ha ajudatmolt el fet de tenir jugadores amb expe-riència a finals a quatre, ja sigui en catego-ries de formació o sènior. I els resultats, alfinal, també ens han acompanyat.

Potser per qualitat no eren les millors dela Copa Catalunya ni de la fase d’ascens.La il·lusió i la unió del vestidor va supe-rar els possibles dèficits de joc, com arala diferència d’alçada?Sí. A més, anàvem a Eivissa sense pressió imolt tranquil·les, perquè tampoc a la lligaregular ho havíem fet molt bé (12 derrotes).

Com a capitana, com valores el treball deles seves companyes durant tot el curs?Ascendent. L’equip era nou i al principi ensva costar, però de mica en mica vam acon-seguir fer un grup, tot gràcies al bon rotlloi a les ganes de jugar i d’entrenar. També lafeina del Jordi Escardívol –l’entrenador–s'ha notat. Hem anat de menys a més i alfinal, quan ningú apostava per nosaltres,hem retornat el Lima Horta a la LF 2.

Nom i cognoms: Xisca Soler Company

Data i lloc de naixement: Maó / 14-4-72

Posició: Pivot

Alçada: 1'85

Trajectòria com a jugadora· San José Maón· Virgen del Carmen (Maó)· SR Lima Horta

Com van celebrar l’ascens? Recorda capgest, acció o comentari d’algú en espe-cial?En el meu cas m’alegro especialment pelSR Lima Horta, que em va fitxar amb 20anys del Virgen del Carmen de Maó. Ara jaen tinc 35. He passat 15 anys aquí i emsento quasi d’Horta. Ara, no tot va ser ale-gria. Durant les fases, el meu fill va comen-çar a caminar i m’ho vaig perdre (somriu-res).

És aquesta una de les temporades mésfelices que ha viscut com a jugadora?Sí. I, per la meva edat, crec que és el millormoment i manera per deixar el basquet.Suposa un gran premi i alegria final.

Amb què es queda de tot el grapat d’anysque ha viscut a les pistes?Amb les persones i les amistats que arribesa fer. El bàsquet en sí també és gratificant,però allò més important i destacat són elsamics que fas.

La veurem algun dia entrenant?Ho veig molt difícil. Sí que ja he fet cosescom a entrenadora en equips mini i cadet,però implicar-me més, a nivells més alts,em causa més respecte.

On ha d’incidir el SR Lima Horta per nopassar problemes a la LF 2?Fitxar a jugadores i mantenir la base de lacantera, sense deixar marxar jugadores enel moment de passar a sènior.

Jordi Escardívol i Xisca Soler, esperonant-se

Xisca Soler sota cistella


10

Entre els millors un altre cop.Jaume Ponsarnau i Rafa Martínezcondueixen el Ricoh Manresa de nou a l’ACBAmb poc més de sis mesos ha estat capaç de retornar la il·lusió a la capital del Bages. A principis d’anysemblava impossible que el Ricoh Manresa recuperés plaça ACB, però tan bon punt Jaume Ponsarnau vaagafar les regnes de l’equip, aquest es va transformar fins assolir el desitjat ascens, amb Rafa Martínez,el capità, com a un dels referents.

L’ENTREVISTA

TEXT: CARLOS GARCÍAFOTOS: REGIÓ 7

Final del tercer partit a Huelva. Què vasentir a la mateixa pista, en les hores idies posteriors?‘Ho he, aconseguit’, aquesta va ser la pri-mera sensació, a mode de veu interior, queem va venir. I tot, és clar, enmig d’unaimmensa felicitat, alegria i amor peraquest joc. Tot plegat va ser la consolida-ció de totes les apostes personals i larecompensa dels molts esforços que he fetper ser professional del bàsquet. I tambécontent per tothom que va fer molta feina,va posar diners i fe, i sense oblidar-nos,com no, de tota la gent de Manresa.

Es queda amb algun record en especial,gest o comentari d’algú.A la celebració a la pista del Ciudad deHuelva, les paraules del segon entrenador,Aleix Duran, qui em va dir: ‘Jaume, ho hasaconseguit’. També, al matí abans de mar-xar a Huelva, vaig veure en Diego Sánchezllançant a cistella al Nou Congost amb elsseus dos germans, la qual cosa em va ferveure la voluntat dels jugadors d’ajudar almàxim per assolir l’ascens.

Li ha vingut algú a la memòria en elseguit de celebracions?Especialment la meva companya (Tali) i elmeu fill (Lluc), i molta més gent que hacregut en mi i m’ha donat suport. Sóntanta gent que no em vull oblidar de ningú.

S’esperava viure aquesta situació quanva assumir la responsabilitat com a pri-mer tècnic abans del Nadal passat?Vam iniciar el projecte amb la intenció depujar. Ens veiem capacitats per portar-hoa terme, però ens hem trobat amb unatemporada molt dura en què al final hempogut aconseguir l’objectiu inicial. Vamarribar al playoff capacitats per competir iaixò és molt important per afrontar-lo dela millor manera possible, com així haestat.

Per què l’equip no va funcionar ambÒscar Quintana, el seu antecessor?Va ser una persona honesta i compromesaamb els seus principis de joc, els quals, pelque sigui, no es van acabar d’acoblar enl’equip, que no agafava la línea adequada.

A la jornada 20, el Ricoh Manresa estavanomés un triomf del descens. Des de lla-vors només tres derrotes i un total de 17victòries. Com s’explica aquesta espec-tacular reacció?Hi ha diferents aspectes. Primer, vamintentar canviar la concepció de l’equip iassumir la lliga on estàvem. I això passavaper respectar-la al màxim. Segon, variar elmode de treball, apostant més per dinàmi-ques individuals en els entrenaments. Itercer, modificar la forma de comunicació:convèncer abans d’exigir. Tot això va aju-

dar al col·lectiu, que estava una mica dece-but en sí mateix. A més, també va ajudarmolt el fitxatge de Javi Rodríguez, que ensva donar criteri i va elevar el nostre nivellde joc. Igualment, molts altres jugadores,amb tot aquests canvis, van millorar el seu rendiment, com ara Asselin, Rafa.Martínez o Espil. L’experiència i la capaci-tat per decidir partits d’aquest últim ensva ajudar molt també.

En aquests casos, l’entrenador és persobre de tot psicòleg?Seria presumptuós per part meva, però síque l’entrenador ha de ser el responsablede gestionar una comunicació i unes men-talitats entre tots els estaments de l’equip,tot intentant aconseguir que tothom doniel seu 100%. Així, el tracte humà esdevéclau i tota comunicació s’ha de basar en elconvenciment i no en l’exigència.

I el Ponsarnau tècnic, què va fer?Vam reduir el nostre ventall tàctic de siste-mes, centrant una mica més el nostre joc ideixant un espai obert de joc als jugadors,sobretot a partir de córrer. D’aquestamanera, tot el protagonisme i decisió pas-sava als propis jugadors. Pel que fa a ladefensa, vam entendre que la LEB requeriaun nivell d’intensitat defensiva molt gran ivam valorar molt més la intensitat que laqualitat de la decisió. A tot això, vam inten-tar fer partíceps tots els jugadors i mem-bres de l’equip per assolir l’objectiu de l’as-cens i vam passar a parlar tan sols d’anarpartit a partit. Vam variar, doncs, sensible-ment el missatge, passant de l’hem deguanyar al volem guanyar. Tot això ho vamintentar aplicar amb coherència.

EntrevistaJaume Ponsarnau


11Enguany, han utilitzat un total de 16jugadors. Els canvis al final han meres-cut la pena.Crec que sí. Hem acabat essent un grup enquè tots estàvem implicats i comprome-sos. Malauradament, més gent ens hipodria haver ajudat, però no va poder serper les circumstàncies.

Què ha après d’aquesta experiència?Primer, la possibilitat d’aprendre que m’hadonat aquesta competició, duríssima,igualada i mot bonica. Segon, la pròpiadinàmica de l’equip, arran de les experièn-cies i dificultats que hem hagut de superar.I tercer, a nivell personal, reafirmar que lagestió d’un entrenador ha de reflectir comés l’entrenador. Amb un missatge cohe-rent, amb criteri i que s’adapti a la realitatpot ajudar a aconseguir un objectiu tangran com l’assolit.

Malgrat les dificultats, en el seu currícu-lum sortirà que en el seu debut a la LEBva ascendir a l’ACB.Es paeix relativitzant els factors estadís-tics. Es gaudeix l’èxit, però sabent que noés cap garantia de futur. Aquest ha estat elmeu cinquè ascens com a entrenador i emsatisfà perquè ha vingut pel treball, laimplicació i el compromís per allò queestava fent.

Es veu capacitat per entrenar a l’ACB?Sí, assumint que hi ha moltes coses en lesque puc millorar, però amb el convencimentde les meves capacitats i coneixements.

I en el Ricoh Manresa?M’agradaria i em faria molta il·lusió.

Manresa i el Nou Congost es mereixiaveure bàsquet ACB un altre cop. Quinanota li posa a l’afició en aquest curs al’infern?Un 10. Quan l’equip estava fora d’expecta-tives i molt pressionat, el Nou Congost ensva rebre, a la jornada 21 contra el LecheRio Breogán, amb un pancarta que posa-va: ‘Tranquils, estem amb vosaltres’. Aixòva ser un pas de confiança mot gran pertal que l’equip pogués tirar endavant.

La LEB és tan dura com diuen?És duríssima, però és preciosa de viure imolt exigent.

Veu a Plus Pujol Lleida i CB L’Hospitalet,els dos catalans que hi competiran lapropera temporada, preparats per donarel salt?Al CB Lleida mantenen l’estructura ACB igran part de la afició, valors que pensoque són transcendents. El CB L’Hospitaletés més humil, però està fent les cosesmolt bé i, per què no, algun dia pot donarla sorpresa.

Barça, Penya, Girona i Ricoh Manresa.Tornar a sonar bé.Sona fantàstic. El patiments i el treball hamerescut la pena perquè tot tornés a sercom abans.

Nom i cognoms:Jaume Ponsarnau Goenaga

Data i lloc de naixement:28/4/71 - Tàrrega

Trajectòria com a jugador· CN Tàrrega· CB Bellpuig· CB Arbeca

Trajectòria com a entrenador· CN Tàrrega· CB I UM· Ricoh Manresa· FCBQ (seleccions Territorials de Lleida)

L’entrenador ha deser el responsablede gestionar unacomunicació i unesmentalitats entretots els estamentsde l’equip


12

L’ENTREVISTA

EntrevistaRafa MartínezLes seves llàgrimes a Huelva demostrencom ha patit al llarg del curs.Sí. Des del dia del descens, de fet, ja vamcomençar a patir. Enguany, la temporadala vam començar bé. Després les coses esvan tòrcer i fins al final no hem tornat aoferir una bona imatge, amb el 0-3 contraLos Barrios i el 3-0 davant el Huelva alsplayoff. Assolir aquest ascens a l’ACB ésuna alegria molt gran. I no és gens fàcilaconseguir-lo. L’exemple més clar és el delCAI Zaragoza, que porta molts anys inten-tant-ho.

I, tanmateix, el seu grau de compromísamb el club i la ciutat. D’això se’n diu uncapità exemplar.Realment, sempre estaré agraït a l’oportu-nitat que em va donar el Ricoh Manresa,on porto tota la vida i em sento com acasa. Per això ho vaig celebrar d’unamanera més especial.

Què és el primer que li ve al cap per resu-mir les celebracions de l’ascens?Que ha estat un any mot difícil, amb moltpatiment. Però al final, la colla de bons

Nom i cognoms:Rafa Martínez Aguilera

Data i lloc de naixement: 3/3/1982 - Santpedor

Posició: Escorta

Alçada: 1’90

Trajectòria com a jugador· ASFE· CB i UM· CB Vic· CB Valls· Ricoh Manresa (la propera serà

la cinquena temporada)

jugadors i persones que hem format elvestidor hem pogut viure les celebracionsde l’ascens amb el suport de la nostra afi-ció, que també se les ha merescut per comens ha ajudat durant tota la temporada.

Vas arribar a pensar en algun moment dela temporada que no assoliríeu l’ascens?No totalment, perquè només pensava i lidonava voltes al moment particular.L’ascens sempre l’he tingut al cap. Alsmoments més difícils, cap allà al gener,quan vam tocar fons, ho vaig passar mala-ment. No entenia com podíem estar tanavall amb l’equip i els jugadors que hihavia. Amb tot, el playoff tampoc estavatan lluny i veia possible la recuperació. Iaixí va ser. A partir de llavors, vam anarpartit a partit i vam millorar el joc, i aixíprogressivament fins obtenir l’ascens.

La millora va coincidir amb l’arribada deJaume Ponsarnau com a primer tècnic.En Jaume ha fet una feina mot bona. Es vafer càrrec de l’equip en el tram més difícilde la temporada, en què la confiança eramolt baixa. Ell ens la va retornar i ens vafer sentir vàlids, donant oportunitats atots els jugadors.

En aquests casos, la unió del vestidor ésuna de les claus. I tot, malgrat el relleud’entrenador i els canvis a la plantilla.Sí. Som grans professionals i entre tots ensportem molt bé. Però, quan les coses noanaven bé, no ens atrevíem a dir-nos elserrors a la cara, perquè, en certa manera,no ens volíem fer mal els uns als altres.Però aquest camí no funciona. Al final,vam decidir parlar-ne i afrontar el queestava passant i va ser la millor solució.

Què espera i desitja per a la propera tem-porada?Primer de tot, acabar de celebrar l’ascens.Després, de cara a l’any vinent, serà moltcomplicat perquè cada cop l’ACB és mésdura i els pressupostos augmenten molt, adiferència del nostre. Assegurem treball imolta il·lusió per mirar de fer una grantemporada que permeti la permanència.

Un missatge per a l’afició.Ha estat fantàstica, sobretot en la situaciómés delicada. Jugàvem a casa contra elLeche Río Breogán i ens va rebre amb unapancarta d’ànim –comentada també enl’entrevista a Jaume Ponsarnau–. És unaafició ACB que es mereix tornar a la màxi-ma categoria, a la qual segur que ensrecolzarà al màxim.


13

CB Granollers, 75 anys convençutsdels valors del bàsquetEn els anys 30 era força usual que un practicant de l’esport ho fes en varies disciplines. I així, a Granollers,l’any 1932, un atleta, Francesc Lorenzo, resident a Barcelona però casat amb una granollerina, va convèn-cer els seus companys atletes de provar a jugar a basquetbol. El més sorprenent fou que l’atenció d’ungrup de noies encuriosides per aquell joc d’intentar introduir una pilota dins una cistella, va quallar i ellesvan ser les primeres a començar a entrenar; en Francesc Lorenzo va promoure l’assumpte i la Junta delGranollers SC constituí una secció de bàsquet.

REPORTATGE

TEXT: CB GRANOLLERS I JOAN GUIU (FCBQ) FOTOS: CB GRANOLLERS

Les noies primerLes alumnes de Lorenzo progressaven d’a-llò més i el 6 de març de 1932 es presentàper primer cop a la localitat un partit debàsquet. Van formar l’equip femení delCastellar, M. Pont, A. Vilaplana, R. Padró, M.Gelabert, E. Guix, M. Oliveras i C. Padró,enfrontant-se a l’UD Sants, que va guanyarper 6 a 14. El partit va ser un èxit de públici va donar molt d’ànims als dirigents iesportistes del club, de tal forma que el 5de juny es va presentar la formació mascu-lina. Els Piera, Aranda, Pujol, Riera, Dorsé iA. Lorenzo, foren els atletes que F. Lorenzova conjuntar per aquesta primera ocasióque representava el complement a lesnoies i l’engegada definitiva del bàsquet aGranollers.

La Guerra Civil arrasà moltes coses, entreelles els terrenys esportius i les cistellesque van ser cremades. Les directrius poli-tic-esportives de l’època van fer canviarmolts conceptes, entre ells el nom de l’enti-tat que passà a dir-se Club DeportivoGranollers. Els nens d’abans de la guerra,ara ja joves, van recollir la tasca feta.Francesc Llobet i Salvador Alberch organit-zaren l’activitat malgrat fos a l’empara del’organització juvenil de Falange Espanyola.F. Llobet, S. Alberch, J.A. Morera, J.Ulldemolins i J. Rovira foren el cinc que vajugar els primers partits en els anys 40, i al42 es va constituir la primera JuntaDirectiva del F.J. Granollers, amb Josep Cotcom a President.

Els nois campions deCatalunyaInscrits als campionats de la FederacióCatalana es participa en el campionat deCatalunya, i al cap de quatre anys, al 1946s’assoleix un èxit destacat en aconseguirser Campió de la Província de Barcelona i

es participa en la final del campionat deCatalunya, celebrat a Lleida, enfrontant-seen semifinals al F.J. Tarragona (contundent49 a 17) i en la final al F.J. Girona a qui s’a-pallissà per 68 a 11. Total el F.J. GranollersCampió de Catalunya. Aquest èxit juntalguns canvis en la política esportiva delpaís van propiciar la creació del ClubBàsquet Granollers, l’1 d’octubre de 1946,amb la presidència de Frederic Aragonés.

El pati de la “Falange” es transformà en la“pista rosa”, en cimentar-se el terreny d’a-quell color. Acabat el campionat del 46s’ascendeix a 3a Preferent.Els fets es van anar succeint amb rapidesa.Al 48 es canvia de terreny de joc en passarl’equip a l’Associació d’Antics Alumnes deles Escole Pies, nomenant-se llavors EPGranollers, i aconseguint l‘ascens a 2a pre-ferent i al 1950 s’arriba a 1a catalana., grupB, i cal indicar aquest èxit ja que el grup Aestava format pels denominats “grans”:Joventut, Laietà, Barcelona, Espanyol, etc.El creixement i la progressió esportivaseran determinants en l’atenció delshomes de l’esport de la població, car lesnecessitats econòmiques que precisa el

Primer equip CB Granollers

Primeres noies

Nois postguerra


14

REPORTATGE

bàsquet ja no poden ser assumides perl’Associació i les gestions amb el club defutbol, el CD Granollers, per incorporar elbàsquet com a secció d’aquella entitat arri-ben a bon port gràcies al tarannà del seupresident, Joan Boix. És l’any 1951 i es par-ticipa en el campionat de 1a catalana, i afinal de temporada es comencen les obresd’un nou camp de bàsquet, amb grada late-ral i instal·lació elèctrica.El 1955 és un any d’amarg record, que calesmentar. El diumenge 13 de març elsequips masculins i femenins, acompanyatsde directius i familiars viatgen a Lleida, enautocar, a enfrontar-se a l’Antorxa. A unquilòmetre de Tàrrega l’autocar perd elrumb i es precipita contra un arbre.Accident aparatós i decisiu pel futur delclub, car a partir de llavors es va passar unagran crisi. Afortunadament no va haver-himorts,però si molts ferits, alguns de greus.Les properes temporades són difícils inomés l’Infantil aconsegueix el Campionatde Catalunya l’any 57, donant raó a aquellsque proclamaven la necessitat de treballarde ferm amb els equips de base.

Neix el CB GranollersL’any 58 cal considerar-lo transcendental.Després de molts anys de ser una secció delclub de futbol, es crea un club propi de bàs-quet, neix el Club Bàsquet Granollers. Enserà president en Pere Vilaplana i Riera i laseva gestió serà cabdal en marcar una líniad’actuació i gestió racional i assolible, des-vinculada d’altres organismes, cosa que vaser determinant per bastir una forta trajec-tòria i personalitat esportiva. L’any 60 s’a-consegueix l’ascens a Primera regional i d’a-cord amb les directrius de Pere Vilaplanas’introdueix el bàsquet als centres escolars,a fi de posar les bases per un futur amb laparticipació dels nens i nens i llurs famílies.

Densa trajectòria, fets rellevants:ascens a Lliga NacionalFer el relat de la història del CB Granollersen els més de 40 anys des de la inaugura-ció en les festes de l’Ascensió de 1960 delPavelló Poliesportiu Municipal fins l’actual2007, és complex. Veiem els fets més relle-vants. La temporada 61-62 s’aconsegueixl’ascens a Segona Estatal, i es manté lacategoria. Al 63-64 s’acaba en cinquè lloc,però es produeix un fet important, comen-ça el Minibàsquet de la mà de l’incansableDomingo Alberch i al 66 es crea el Primer

Campionat Escolar Comarcal de Mini. Ladècada dels 60 hi ha ascensos i descensos,al 69 es comença a passar dificultats i caluna revifalla que comença al 71 amb LluísDomènech que deixa de jugar i dirigeix l’e-quip que al 72 retorna a Segona Estatal,categoria on el club s’assenta i aconsegueiximportants resultats jugant fases d’ascensa Primera Divisió Espanyola i finalment s’a-consegueix arribar al màxim nivell. Fou latemporada 76-77, amb la presidènciad’Enric Ribera, 45 anys després de confec-cionar les primeres cistelles, amb VicençSanjuan com a entrenador, Paco Bernatcom a Director Tècnic i l’esponsoritzacióde “Sabons Camp”, una marca ben grano-llerina. Els artífex de l’èxit van ser: LluísVila, Jordi Puigventós, Pito Cladelles, JhonJoseph Willis, Narcís Margall, SantiagoUdaeta, Ernest Delgado, Chus Rodríguez,José Jesús Góngora i Joan Postius, senseoblidar l’entranyable figura del popular“avi”, Josep Flaqué, qui més que prepara-dor físic era el primer animador.Al 77-78 arriba al club un jove base que des-tacava, i que amb el temps serà un referentper a qualsevol jugador de bàsquet aCatalunya. Es fitxa Joan “Chichi” Creus i“Areslux” serà el nou patrocinador. Al 78-79 es participa en una competició interna-cional, la Copa Korac i en la lliga espanyolas’aconsegueix un gran sisè lloc.La bona direcció, d’organització i esportivafa que l’entitat es mantingui al màxim nivellfins la temporada 92-93, amb destacatsèxits com el curs 82-83, amb el retorn deJoan Creus i la direcció tècnica de JesúsCodina, aconseguint un impressionant ter-cer lloc a la màxima lliga espanyola. Al 84-85 el patrocinador és la firma “Cacaolat” is’aconsegueix la classificació per el “play-off” final, perdent les semifinals davant elJoventut. Al 1986 es constituí l’ACB i el CBGranollers és un dels clubs fundadors. Al93-94 es juga la lliga EBA, però va minvantla qualitat tècnica, la economia és un granproblema pel manteniment del nivell espor-tiu, car l’enorme expansió del bàsquetarreu de l’estat espanyol ha fet aparèixernoves categories (lligues LEB i EBA), i mol-

tes ciutats espanyoles potencien nousclubs, malgrat la manca de tradició, amb laqual cosa el model clàssic del club de base,particularment a Catalunya, que es susten-ta en els seus associats i en els jugadors delmateix club o de l’entorn més proper, i on estreballen els aprenentatges des d’unaEscola de Bàsquet i el Mini, ja no és sufi-cient. Per mantenir-se als màxims nivellscal fixatges forans, estrangers, i en poctemps els pressupostos s’eleven a nivellsimpensables.

Al llarg d’aquesta densa travessia, però, lesdiferents Directives van anar treballant perconstituir una entitat amb prestigi i unasòlida base esportiva, potenciant els equipsde base. Lògicament no tot són flors i violesen aquests anys. Dificultats de tota índoleapareixen en la vida d l’entitat, econòmi-ques, esportives, inclús amb parers dife-rents sobre el funcionament del club quederiven en escissions. Però com ja s’haapuntat, la història, la idiosincràsia de l’en-titat emergeix i els dirigents tenen clar queel CB Granollers posseeix un gran patrimo-ni esportiu i social i es segueix treballantamb els conceptes de sempre, no abando-nant mai el bàsquet de formació i potenciarfins on sigui possible la consecució delmàxim nivell esportiu.

En la present temporada 2006-07, el clubcommemora 75 anys d’existència i ho cele-bra amb un reguitzell impressionant d’acti-vitats. El seu president, Xavier Valls, en elcàrrec des de l’any 2002, ho explica en unaentrevista annexa i el millor que ofereixavui el club són els seus 22 equips, 14 mas-culins i 8 de femenins, amb el sènior de noisa lliga EBA, set equips de Mini i Pre-Mini quejunt els nens i nenes de l’Escola de Bàsquetapreten els cinc equips Pre-Infantils iInfantils, els tres Cadet i quatre Júnior. Endefinitiva una història que segueix però queho fa gràcies al treball continuat d’un ampliventall de gent compromesa amb el seuclub, amb la forma de treball, i amb devocióper l’entitat, des dels dirigents fins els mésmenuts dels seus jugadors i jugadores.

Argenta G, campió de la Lliga Catalana EBA 2006-07


15

EntrevistaXavier Vallspresident CB Granollers President des de el curs 2002/2003 (lapropera temporada serà la sisena en elcàrrec). Va rellevar a Josep Capdevila.

Com estan anant els actes del 75è ani-versari del club?Bé. Vam decidir fer actes dirigits especial-ment a la ciutat de Granollers. Hi ha haguttornejos, com ara de categoria Mini alNadal o un altre Escolar per SetmanaSanta. També vam estar presents a la mitjaMarató de Granollers, participant a la miniMarató prèvia amb 150 nens i nenes vestitsamb la samarreta del club i botant un pilo-ta pel mig de la ciutat. Igualment, vam reu-nir 500 nens i nenes a la plaça de laPorxada per botar una pilota de bàsquet iacabant la festa amb un berenar. El 12 demaig, tanmateix, vam organitzar un soparon es van trobar moltes de les persones dediferents èpoques que han treballat l club.En total, unes 230, entre les quals hi haviajugadors, entrenadors o 7 expresidents. Totplegat va ser molt emotiu. Més recent-ment, el 9 de juny van tenir lloc diferentspartits adreçats als equips del club. La ideaprincipal de tots aquests actes és retrobara la gent del CB Granollers i fer partícep atota la ciutat.

I les properes cites quines són?Tenim pensat organitzar més partits i tor-nejos de cara al setembre. Ho estem aca-bant de tancar

A nivell esportiu, quina puntuació li posaa la temporada 2006/07?Un 7. Els primers equips són sempre elsque marquen més la trajectòria del clubcada temporada. El sènior masculí, a dife-rència de l’any passat, no va poder arribara la final a vuit per ascendir a la LEB 2. Elsènior B, per la seva banda, ha aconseguitpujar de Tercera a Segona Catalana. Anivell femení, en el seu conjunt, els resul-tats han estat millors. El sènior, per exem-ple, ha fet la fase d’ascens per pujar deSegona a Primera Catalana –al tancamentde l’edició de la revista encara hi estava enjoc–. En termes generals, i vista la trajectò-

ria dels darrers anys, ha quedat reflectidala feina dels darrers cinc anys, quan va arri-bar la junta directiva d’avui dia. Vam haverd’organitzar esportivament el club, queestava força desestructurat, sense una líniaclara i definida. Actualment, ara sí, tenimequips des de mini fins a sènior, passantper totes les categories, tant en noies comen nois. Així, els cadets i els júniors elstenim tots a Preferent, l’infantil femení haaccedit enguany a les eliminatòries peraccedir a la final a quatre des Campionatde Catalunya (Nivell A-1), mentre que el pre-mini masculí ha acabat tercer de Catalunyaal Nivell A-1.

El curs va començar amb el títol de laLliga Catalana EBA, la primera en la his-tòria del club en totes les categories–n’havia disputat dues finals ACB, amb-dues amb derrota–Va suposar una gran alegria. Són aquellstítols que quan es guanyen es valoren molt.A més, vam derrotar una gran finalista coml’Olesa, en un partit molt intens i maco deveure. La final va ser molt seguida aGranollers i molta gent es va desplaçar aManresa en autocar per animar a la gent. Eltítol va ser una mena d’injecció de moral ide reconeixement del que s’està fent.Sincerament, va ser molt gratificant.

Com es recorden dins del club i a la ciu-tat aquells anys daurats a la màximacategoria?Cal recordar que Granollers va ser un delsclubs fundadors de l’ACB, categoria quemai va perdre esportivament. Els motiusvan ser econòmics econòmica. I tant ques’hi parla d’aquells anys. En el meu cas horecordo intensament perquè el meu pare(Ramon Valls) va ser el president del clubels darrers anys a l’ACB. Vaig passarmoments durs. El meu pare va mirar d’a-conseguir les ajudes econòmiques i elsuport a nivell institucional, que al final novan arribar. Ho vaig passar malament, perla família i també com a ciutadà deGranollers. Amb el descens, com acostumaa passar en aquests casos, la ciutat va dei-xar una mica de canto el bàsquet. Desprésde mica en mica, gràcies a la gent que vamseguir apostant pel bàsquet, s’ha aconse-guit millorar el club, tot arrossegant elsproblemes econòmics de l’època ACB. Eldeute s’acaba de pagar el 2008. El podremliquidar gràcies sobretot al fet de disposard’instal·lacions pròpies. El pavelló ens haservit com a aval durant tot aquest temps ija es pot dir, ara per ara, que la situacióeconòmica està sanejada. A més, duranttot aquest temps, hem cobert tots els pres-supostos i també vam pagar altres deutesamb l’ajut de l’Ajuntament de Granollers, deLes Franqueses i dels patrocinadors.

Es treballa per reviure’ls o és un somnimassa llunyà?Per desgràcia, el tema ACB avui dia ésimpensable. A més, amb les noves LliguesLEB és encara més difícil. Això demostra

que els motius econòmics són massa prio-ritaris actualment en el món del bàsquet,per sobre clarament dels projectes espor-tius. La prova és que molts equips senseuna estructura sòlida econòmicament aldarrere no poden assolir ascensos, mal-grat que esportivament l’hagin aconseguit.Aquesta junta directiva té clar que maiprendrà una decisió enfocada només capal primer equip i que arrastri a tots elsequips i la base de l’entitat.

Quina és la política de pedrera del club? L’entenem com la base del club i l’únicamanera de subsistir. En un futur pròximvolem que al primer equip hi hagi una pro-porció important de jugadors formats acasa. Per fer créixer la base, fa tres anysens vam ajuntar amb el Grup EsportiuGranollers, la qual cosa ens va permetreincrementar el nombre d’equips fins als25, fet que ens va distingir amb el TrofeuComitè Olímpic de Catalunya a la XXVenaTrobada del Bàsquet Català.

Amb tot, contemplen altres vies pertirar endavant?La recerca de recursos econòmics, que noés gens fàcil. Als nostres cinc anys, hemtancat els de pressupostos i hem tingutpetits beneficis. Aquests recursos, òbvia-ment, s’han de guanyar a la pista, mos-trant-nos competitius.

Quin ha estat el nombre d’equips del CBGranollers aquesta temporada?Enguany hem tingut 22 equips, mésl’Escola.Masculí: sènior, sènior B, júnior A, B i C,cadet A i B, infantil A i B, pre-infantil, miniA i B i pre-mini A i B.Femení: sènior, sots 21, júnior, cadet, infan-til, pre-infantil, mini i pre-mini.

Quin és el moment de salut del CBGranollers en tots els àmbits?Com el nivell esportiu, li poso un 7, un nota-ble baix. Hem millorat, però encara ho hemde fer. Hem d’assolir fites més altes. Quanvam agafar el club, la majoria dels equipsestaven a nivell B i C, i avui dia estem mésaviat a Nivell A-1 i Preferent.

Una il·lusió per als propers 75 anys devida del CB Granollers?No tornar a viure els anys posteriors aldescens de l’ACB, consolidar el club ambuna estructura social i esportiva bona, ique esportivament puguem ser un delsmillors equips de Catalunya.

Nom i cognoms:Xavier Valls Camp

Data i lloc de naixement:16/7/1959 – Barcelona


16

Els pionersL’inici del bàsquet a Teià es remunta a l’any1932, quan un grup de joves de disset-divuit anys s’assabenten de l’existènciad’un esport poc conegut, el bàsquet. Sónuna colla amb moltes inquietuds que se lesapanyen per conèixer les regles i les pecu-liaritats del nou esport i el comencen apracticar de forma continuada en un solardarrera l’església, i varen constituir el pri-mer equip amb el nom de “GrupResplandor”. El primer partit el van jugarun diumenge sortint de missa, entre ellsmateixos i mica en mica van anar jugantamb equips de pobles veïns, desplaçant-sea peu – a Vilassar- amb bicicleta –a Mataró-i en tren quan s’anava més lluny. Com ésde suposar la instal·lació era precària, elcamp de sorra, com a vestidors els baixosde la rectoria i com a dutxes el safareig. Depilotes, una, aquella de cuir amb càmeratan recordada, que calia untar amb greixles costures i repassar-ne els cosits de tanten tant.

Josep M. Elias, un dels pioners, explica enuna entrevista l’any 89: “Quan nosaltrescomençaven venien els de Montgat, i ensensenyaven les tècniques i ens feien exhi-bicions perquè n’aprenguéssim. I a més,jugàvem amb el reglament a la mà per asaber el que eren els dobles i el que no hoeren…”

El grup primer, els pioners, van ser:Francesc Lladó, Antonet Ramentol, PereDuran, Antoni Bascuñana, Martí Ramentol,Carles Oliver, Josep M. Andiñach, JosepRodón, Pere Elies, Josep M. Elias i enSariñà.

La seva progressió va ser ràpida i es vaninscriure als campionats de l’organitzaciódiocesana i ells mateixos i llurs famíliesvan fer-se càrrec de les despeses necessà-ries per pagar els equipaments, els arbi-tratges, els desplaçament amb tren i de totel manteniment de la precària instal·laciódel camp propi, de sorra, que en aquellstemps, com tothom, calia marcar amb calçels dies de partit. Un dels aspectes impor-tants i poc usuals en aquells temps prime-rencs, va ser la cura d’ensenyar altres noisi també anar formant jugadors més joves,juvenils, perquè constituïssin més equips iamb intenció de disposar de continuïtat.En el terreny del pati de l’església vanestar-hi fins 1936, en que s’aconsegueix unterreny a dalt de la riera, a prop de CalEscofet. El dia de la seva inauguració esta-va previst que es presentessin com a juga-dors del primer equip uns quants juvenilsamb gran nivell, com Saturní Cisa, JosepVidal o Francesc Creus, però malaurada-ment la data escollida va ser la mateixaque la d’els militars que es van revoltarcontra l’ordre constitucional de la IIaRepública, el 18 de juliol.

AE Teià: 75 anys de treball i esforç pel bàsquet a la poblacióEl mes de desembre de 1989 l’Agrupació Esportiva Teià va publicar el nº1 de la seva revista “Bàsquet”, onel llavors president de l’entitat, Francesc Andiñach i Nadeu, presentava la publicació “per fer conèixer elnostre Club a totes les persones del nostre poble, joves i vells, grans i petits; que tothom sàpiga que grà-cies a l’esforç d’un grup de joves dels anys 30 i també el de totes les persones que al llarg de tota aques-ta pila d’anys, ja sigui com directius, jugadors o col·laboradors s’han anat consolidant els pilars del que avuiés el Bàsquet Teià”. La intenció d’aquest article és la mateixa, en complir-se 75 anys d’aquesta història.

BÀSQUET BÀSIC

TEXT: AE TEIÀ I FCBQFOTOS: AE TEIÀ

Equip pioner als anys 30

“Quan nosaltrescomençaven venienels de Montgat, i ensensenyaven les tèc-niques i ens feienexhibicions perquèn’aprenguéssim. I amés, jugàvem amb el reglament a la màper a saber el queeren els dobles i elque no ho eren…”


17

Reorganització i embranzidaAcabada la guerra es forma un nou equipamb els pioners que van sobreviure iaquells “juvenils”, Josep Vidal, FrancescCreus, Jaume Suñol, Hernán Estragues,Lluís Estaper, Salvador Alier, Pere Mateu,Martí Creus, Mariano Espel, Jaume Estella,Timoteu Mateu o Emili Alsina. Van jugardues temporades com Acció Catòlica, fetusual a l’època, i al 1943 van ingressar a laFederació Catalana, jugant el campionatde 3a categoria del que van quedar cam-pions al 1945, ascendint a 2a. Fins aquestmoment es va jugar primer al vell camp,després a l’altre costat de l’església, a l’ac-tual Plaça Sant Martí, però l’ascens va pro-piciar entusiasme i es va trobar un bonemplaçament a la pista de ball conegudacom “La Pensión”, mig cimentada i mig deterra, que pot considerar-se històrica pelsvells basquetbolistes de Teià, ja que des dellavors creix el interès de la població, esformen les primeres juntes directives i es

defineix l’entitat amb la denominació deClub Bàsquet Teià. El gran nombre d’aficio-nats que assisteixen als partits fa cercaruna nova ubicació. Amb les aportacions detot el poble es va aconseguir comprar elterreny anomenat “Hort de Cal Ferrer”,per 266.000 pessetes, l’any 1960, i cons-ten com a representants de l’entitat enMartí Creus, Manel Mestres i JordiPuigoriol. La inauguració del camp va serel 5 d’agost de 1962 amb un partit amb elC.D. Laietà, el club degà del bàsquet cata-là i espanyol, i cal fer esment de lacol·laboració de tot el poble, tant econòmi-cament com en materials de construcció,mà d’obra i mil tasques més. L’any 63, amb l’engegada del nou projecteamb la nova pista, es comptava amb unmagnífic equip juvenil i en Manel Mestres iMartí Creus, ja directius, van pensar eninstaurar un trofeu que permetés a aquellsnois competir amb els millors equips de lacategoria, com el Joventut o el Barça, ivan cercar un patrocinador, pensant en unhome històric, sempre disposat, com enFrancesc Puigoriol Lladó. El primer trofeu,d’argent, va costar unes vint mil pessetes,

Tota la gent de l'AE Teià 2006/07

Continuïtat i consolidació

La dècada dels 70 i 80 són difícils. Les diferents Juntes faran unabona tasca de conservació i creixement lent dels equips, essentcomplicat trobar jugadors joves a la població i el manteniment delsequips fa necessari cercar nois de fora el poble i això fa minvar elinterès del públic fins que a finals dels 80 s’aconsegueix disposard’un Sènior casi íntegrament amb jugadors de casa. Però jugar encamp descobert, amb vestidors molt vells, comença a ser preocu-pant si es vol mantenir el interès del jovent, i la Directiva es plan-teja un fort treball de promoció del bàsquet de base alhora que es

convenç l’Ajuntament de fer vestidors nous, cosa que s’aconse-gueix l’any 87 gràcies al suport de la Diputació, l’Ajuntament i lacol·laboració de la majoria dels socis que van acceptar una derra-ma de 3000 pessetes.

En els últims anys del segle XX, les Directives tenen molt clara latasca a desenvolupar, aconseguir el que en l’actualitat és una rea-litat, que tots els equips de bàsquet estiguin formats per jugadorsdel poble, i disposar d’unes instal·lacions el més modernes i actualspossible. Es realitza un fort treball, amb les institucions i amb lapoblació, així com en els aspectes d’aprenentatge tècnic, amb laformació de joves entrenadors de l’entitat. D’aquesta forma l’11 desetembre de 2002, s’inaugura el Pavelló Municipal “El Cim”, elsequips van creixent i avui, temporada 2006-07, amb el Sènior mas-culí a 2a catalana, 11equips, amb un futur esperançador amb elsdos Minis i un Pre-Mini, més l’Escola de Básquet, sense oblidar l’ú-nic equip femení, el Júnior, la qual cosa determina clarament elconvenciment del club en que la promoció del bàsquet entre elsmés petits de la població permetrà la formació de més equips entotes les categories, amb l’ajut del cos tècnic majoritàriament for-mat per entrenadors sorgits de la pròpia entitat i amb la il·lusió detots els components de les Juntes Directives per les quals hanestat preferents les idees de desenvolupament personal dels juga-dors sobre altres consideracions més competitives. En definitiva, el75è aniversari és un fet que es celebra enguany amb actes moltentranyables, especialment de reconeixement a la història de l’en-titat i les persones que l’han fet possible.

que per l’època fou un dineral, i van parti-cipar-hi el Cercle Catòlic de Badalona, elFC Barcelona, el Joventut de Badalona il’A.E. Teià. El torneig es va celebrar durantcinc anys i el trofeu, en propietat, va anara parar a les vitrines del Joventut.


18

NOTÍCIES

CB Lliça d’Amunt campió a FrançaPer segona temporada consecutiva, elCadet "B" masculí del CB Lliçà d'Amunt hatornat a ser campió del torneig internacio-nal XI Trofeu Robert Leroux, celebrat en elmes d’abril a la ciutat d'Orchies, a la regiófrancesa de Nord-Pas Calais. Igualment, elCB Lliçà d'Amunt es va endur el premi a lamillor defensa d'equip i el del millor juga-dor de la competició (David Custodio), amés del trofeu que l'acreditava bicampiódel torneig de forma consecutiva. Com l'edició anterior, la final, jugada en dosparts de 16 minuts, la van disputar l'UnionAvenir, que agrupa diferents club d'aquestaregió, i el conjunt català, amb resultat favo-rable al CB Lliçà d'Amunt per 51-39. Enguany van participar-hi un total de 10equips, formats per jugadors nascuts alsanys 1992 i 1993. A més del CB Lliçàd'Amunt, van participar-hi cinc clubs fran-cesos, un d’Irlanda, un de Romania, un deBèlgica i un de Polònia.

La selecciócatalana infantilmasculina,guanya a RHOPer segon any consecutiu la SeleccióCatalana Infantil masculina va participar iva vèncer en el Torneig Internacional deRho (Itàlia), on es va trobar amb selec-cions italianes de Verbano, Cosio E Ossolao la Toscana, amb la Selecció de Berlin, elKK Spalato de Croàcia i el Sabonis Kaunasde Lituania. Va quedar primera del seugrup, enfrontant-se en semifinals al KKSpalato croat (82 a 81) i en la final al lituàSabonis Kaunas (68 a 61). A més el juga-dor català Lluís Costa Martínez va serescollit millor jugador del torneig. Unavegada més la qualitat dels nostres jovesvalors va ser palesa i amb aquests encon-tres internacionals s’aferma més l sevapreparació.

Després de realitzar un gran torneig i deno perdre cap partit, la SeleccióNacional d'Andorra en categoria cadetes va endur la victòria en la 2a edició delTorneig Internacional del CB ÓpaloCerdanyola - Accent XXI després d'im-posar-se a la final al Casal Vilafranca.D'aquesta manera, l'equip andorrà prenel relleu de la Unió Manresana, guanya-dora de la 1a edició l'any passat. La com-petició, amb la participació d'un total devuit equips, es va disputar per SetmanaSanta a les instal·lacions esportives delParc Guiera de Cerdanyola del Vallès. Ales grades del Pavelló de Guiera hi van

estar presents diferents entrenadors iprofessionals del bàsquet prenent notadels que poden ser, d'aquí alguns anys,dels millors jugadors de bàsquet a nivellestatal. A més de la competició, tambés'hi van celebrar diferents concursos(triples, all stars,…) que van fer fruir debo de bo els nois participants, així comel nombrós públic assistent. La classifi-cació final va ser: Selecció Nacionald’Andorra, Casal Vilafranca, CB ÓpaloCerdanyola B, CB Ópalo Cerdanyola C,CB Ópalo Cerdanyola A, Sícoris Ingaso(Lleida), I. Vicens Vives (Girona) i CDPinhalnovense (Portugal).

80 anys del primer partit de la SeleccióCatalana

La selecciò nacional d’Andorraguanya el II TorneigInternacional Cadet del CBÒpalo Cerdanyola Accent XXI

El 25 de març es van complir 80 anys del’històric primer partit de la SeleccióCatalana. Va ser al 1927 contra l’HindúClub de Buenos Aires, Argentina, 5 vega-des campió de Sudamèrica, que va viatjara Europa per enfrontar-se a diferentsequips del “vell” continent. Aquest partit,relatat i explicat altres ocasions en aques-tes mateixes planes, va representar la veri-table descoberta del bàsquet pels juga-dors, tècnics i afeccionats catalans. L’equipargentí ens va donar un curs accelerat decom passar, com botar, com conduir la pilo-ta, com tirar, com situar-se al camp, comdriblar, com fintar, com organitzar accionsd’atac i de defensa, etc, i també va posar-nos al dia exigint jugar amb cinc jugadors,no amb set com es feia aquí, i també vaensenyar-nos la normativa internacional,pel que fa a mides del camp de joc, faltes,etc. El ressò de la seva visita va ser excep-cional, ja que al marge el partit, que vanguanyar 16 a 50, van fer xerrades, sopars,relacions socials, etc, de tal forma que elsegüent Campionat de Catalunya ja vajugar-se 5 contra 5 i amb la normativaadient.La Fundació del Bàsquet Català, per com-memorar aquesta fita, ha editat un opus-cle amb articles dedicats al partit i el viat-ge, així com la reproducció dels articlespublicats en la premsa de l’època i les foto-grafies que es guarden d’aquella històricavisita.


19

L’arbitragecatalà d’enhorabonaCinc noms propis, Joan Carles Mitjana,José Antonio Martín Bertrán, AntoniaGómez, Oscar Perea i Xavier Amorós hanesdevingut notícia positiva pel que fa al’arbitratge català. En Joan Carles Mitjanaha dirigit, a finals d’abril, el seu partit 700a l'ACB i per arrodonir aquesta fita, enJoan Carles va ser escollit per formar partdel grup de vuit àrbitres que van actuar enla Final Four de l'Eurolliga del 4 al 6 demaig a Atenes, i va dirigir la final que vandisputar el Panathinaikos d’Atenes i elCSKA de Moscou. Aquesta ha estat la ter-cera Final Four per a Joan Carles Mitjana,que ja ho havia fet a Tel-Aviv l’any 2004,

en equips masculins i en una femenina, aSofia l’any 1998. Cal recordar que JoséAntonio Martín Bertrán va dirigir diferentsencontres del passat Campionat del Mónal Japó i que l’Antonia Gómez Ruf va par-ticipar i va dirigir la final del Campionatdel Món de Bàsquet en Cadira de Rodesdel 2007. L’Oscar Perea, pel seu cantó, vaser designat per realitzar el curs interna-cional FIBA, que ha superat amb èxit, iXavier Amorós ha establert un nou rècordde partits arbitrats a l’ACB (714). A totsells l’enhorabona personal i per prestigiarde forma tan lloable l’arbitratge català.

La UnióEsportiva SantCugat celebra20 anysAmb motiu d’aquesta fita s’ha organitzatel “II Torneig de Formació Ciutat de SantCugat”, de categoria Júnior femení, de l’1al 3 de juny, amb la finalitat d’impulsarl’esport femení. Amb aquesta finalitat s’haorganitzat un esdeveniment que va mésenllà del torneig de bàsquet, que és la ves-sant esportiva, però també s’han preparatun Fòrum de Jornades Tècniques deFormació, en el que intentarà ser unmodel teòric-pràctic de Torneig de

Formació. El Fòrum (seminari de ponèn-cies) s’haurà celebrat l’1 de juny, amb laparticipació, prevista, de Pablo Moreno(entrenador de LF-2), Joan Albert Cuadrat(entrenador LF-1), Laura Fàbrega (jugado-ra LF-1), Ramon Jordana (Seleccionadornacional català), Xavier Rodríguez(Director Tècnic FCBQ), essent ponentshonorífics el Sr. Valentí Feixas (PresidentUESC) i el Sr. Josep Lluís Cortés(Vicepresident de la F.C.BQ. i Presidentd’Honor de l’ACEB). També s’espera la par-ticipació d’un àrbitre de màxim nivell.Les conferències previstes, a l’entorn deles quals s’establiran grups de treballsimultanis amb posteriors debats, tracta-ran la temàtica del bàsquet femení, pre-sent i futur, i són: “Pautes i metodologiad’entrenament en edats de formació albàsquet femení” amb Ramon Jordana iPablo Moreno, “Procés de formació dejugadores; des de la seva millora en dife-rents vessants fins a la conversió en juga-dora professional. El talent i l’ofici dins elbàsquet femení”, amb Xavier Rodríguez iJoan A. Cuadrat; “El camí de la formacióesportiva fins l’obtenció de les aspiracionspersonals des del prisma de Qui juga iRegeix el joc”, amb Laura Fàbrega i unàrbitre de la FEB. També s’ha convocat la presentació deponències que tractaran temàtiques com :“Actualitat del bàsquet femení, català iestatal”, “Equips de base, metodologia detreball, formació integral de les jugadores,de promoció a sènior”, “Sistemes de com-petició: actualitat, variabilitat, novesopcions”, “Formació d’una jugadora, pasd’amateur a professional i el camí de for-mació”, etc.Tot aquest treball de conferències, ponèn-cies, grups de treball, debat, etc quedaràrecollit en una publicació i per part delsorganitzadors, dels participants i de tot elbàsquet en general s’espera que aquestainiciativa aporti uns resultats pràcticsalhora que tingui continuïtat pel progrés imillora del bàsquet femení.

CP Roser: 75è aniversariEl proper any 2008 l’històric CP Roser dela Parròquia de la Mare de Deu del Roser,commemorarà el seu 75è aniversari i hapresentat ja el seu programa d’actes i acti-vitats, que comencen en el present 2007, al’abril i juny i de setembre a desembre.Comencen amb el concurs de cartell perl’aniversari (abril) i seguiran amb exposi-cions de fotografies retrospectives de lesdiferents activitats del Centre Parroquial.

Assemblea i Trobada delBàsquet CatalàEl 30 de juny, a l’Hotel Catalònia BarcelonaPlaza, tindrà lloc l’Assemblea anual deClubs de la Federació Catalana deBasquetbol, on al marge l’informe delPresident Enric Piquet sobre el desenvolu-pament de la temporada, es presentaranels acords que en les reunions prèvies declubs de totes les categories i nivells, rea-litzades en el trancurs del mes de maig ala Federació, afecten al desenvolupamentdels campionats, Reglaments i altrestemes pròpis, que cal siguin ratificats iaprovats en l’Assemblea. Posteriorment, icom és habitual es celebrarà, en el propihotel, la Trobada del Bàsquet Català, onels representats dels clubs, federatius iamics del món del bàsquet es reuniran enun sopar d’amics, cloenda de la tempora-da, on es guardonaran diferents personesper la seva trajectòria esportiva així comun munt de clubs que han assolit ascensosen la temporada que es tanca.


20

L’ANÀLISI

CATALUNYA aconsegueix el títolen nois i un quart lloc en noies, en el Campionat d’Espanya deMinibàsquetA San Fernando (Cadis), de l’1 al 4 d’abril, les Seleccions Catalanes de Minibàsquet, masculina i femenina,van disputar els XX Campionats d’Espanya Mini de Seleccions Autonòmiques, ambdues situades en elgrup A de la categoria Especial, la de major nivell.

TEXT: FCBQFOTOS: FCBQ

Els nois campionsd’EspanyaLa Selecció masculina va aconseguir el títoldesprés de mostrar una gran superioritat.En la lligueta de classificació va guanyartots els adversaris: Aragó (90 a 40),Castella i Lleó (83 a 32), Canàries (97 a 69)i Galicia (78 a 28). En la semifinal amb elsegon classificat del grup, Madrid, tampocva haver-hi problema (83 a 65) i ja en lafinal, davant Andalusia, conjunt del territorion es desenvolupava el campionat, la supe-rioritat catalana va ser absoluta, 110 a 70 iun nou títol per Catalunya.

El primer partit contra Aragó no va tenirhistòria, i en la segona jornada, que “a prio-ri”, amb dos partits, s’afrontava amb moltrespecte,va desenvolupar-se positivament.A 2/4 de 10 del matí contra Castella y Lleó,es va assegurar el resultat des de bon prin-cipi, amb vint punts de diferència abans dela mitja part i tancant el marcador en el cin-què quart. No obstant això es va passar permals moments en el tercer quart. “A mesu-ra que s’evoluciona com a equip, elsmoments dolents, en principi, duren menys.En aquest partit no ha estat així, ja que hemestat massa temps mostrant la cara negati-va. Aquest és l’únic punt en contra del par-tit. Per la resta d’aspectes, la valoració éspositiva”, va manifestar l’entrenador de laselecció, Josep M. Planas. A 2/4 de 6 de latarda, el segon partit de la jornada, contraCanàries, considerat l’adversari més compli-cat del grup, al que es guanya per 28 punts

de diferència, assegurant-se amb aquesttriomf ser cap de grup. Ricard Daura, res-ponsable de l’Àrea de Seleccions del ComitèTècnic de la Federació Catalana, va destacar“la bona actuació de l’equip durant els pri-mers quarts del partit la qual ens ha permèsmarxar còmodament en el marcador.Durant la part final del partit hem baixat laintensitat, a causa dels dos partits de la jor-nada d’avui i l’equip estava cansat”.

En la tercera jornada l’encontre contraGalícia no va tenir història, tancant el mar-cador, 78 a 28, en l’últim quart. Un partitque ja es preveia còmode i això va portar uncert relaxament. Al descans es guanyava de15 punts, però des del quart període la con-centració en defensa va permetre ràpidscontraatacs i la lògica diferència en el mar-cador. En resum una primer fase amb elsquatre partits guanyats, amb 348 punts afavor i 169 en contra.

A semifinals, esperava el segon classificatdel grup B, Madrid, amb tres partits guan-yats i un de perdut i uns números de 338punts a favor i 290 en contra. Josep M.Planas, l’entrenador del seleccionat catalàva manifestar: “Madrid sap córrer de formaestructurada i aprofita bé els espais quansurt al contraatac. El que corri més i deixicórrer menys tindrà molt guanyat”. Bé, lesprecaucions de Planas eren lògiques, caliamantenir l’esperit competitiu davant el par-tit usualment més complicat del campionat,el creuament de semis. El pronòstic, però,no va fallar. Un clar 83 a 65, divuit punts dediferència, va classificar Catalunya per lafinal. Xavier Rodríguez, Director Tècnic de laF.C.BQ., va manifestar: “La semifinal haestat molt igualada,però gairebé semprel’hem dominada. A partir del quart i cinquèperíode hem mostrat la millor imatge i enshem escapat en el marcador. En el darrerquart, hem acabat de trencar el partit. En


21

general, l’equip, com en tot el Campionatha rendit a bon nivell”. En referència l’altrafinalista, Andalusia, que va imposar-se aAragó (93 a 49), va considerar: “Andalusiaés un bon equip, dur, que compta ambjugadors alts i un base de qualitat i quecontrola molt bé el joc. Serà un duel bonici atractiu”.

Un contundent 110 a 79 va donar el títol aCatalunya. La Selecció Andalusa no va serun adversari difícil, perquè des del primermoment els nois catalans van aplicar unaasfixiant intensitat en defensa que va per-metre un avantatge de 10 punts ja en elprimer quart. Xavier Rodríguez va mani-festar: “Hem fet una defensa extraordinà-ria durant tot el partit i això ens ha donatun avantatge final molt gran.”

Dirigits per Josep M. Planas, ajudat perJuan Carlos Morant i Toni Carrillo, elsminis campions són: Pol Bassas (CB SantJosep de Badalona), Ignasi Moix (EPSabadell), José Marin i Marc Pagés (JACSants), Víctor Ibañez (CP Roser), BinaiFontdevila (Paidos Sant Fruitós), CarlosBarrera (FC Barcelona), Bernat Camarasa(SAFA Claror), i Alejandro José Antunez,Gerard Gomila, Xavier Assalit i DavidJofresa (tots del Joventut de Badalona).

Cal indicar que amb aquest títol ja són 12els aconseguits per Catalunya en catego-ria Mini masculina, amb 4 sotscampionatsi tres tercers llocs. Una trajectòria brillantdels minis, més destacable encara si tenimen compte que la Selecció que segueix alsnostres nois en nombre de títols ésAndalusia, amb 4 campionats, 5 sotscam-pionats i dos tercers llocs. Un historial alque cal donar el valor que representa eltreball dels entrenadors dels nostres clubsi dels programes tècnics de la Federació.

La Selecciófemenina enquart llocLes noies mini eren les defensores del títol ,que van aconseguir l’any passat per cator-zena vegada. En la lligueta de classificació,en el grup A de categoria Especial, es vanenfrontar primer al Principat d’Asturies quevan derrotar ampliament (85 a 39).L’endemà, en la segona jornada, també vanresoldre facilment davant Castellà i Lleó (77a 39) i arribats a la tercera jornada, ambdos partits, al matí una difícil Selecciód’Aragó les va posar a prova, 62 a 59, i perla tarda davant les sempre valuoses noiesde Canàries es van assegurar el primer llocdel grup derrotant-les 76 a 52. El seleccio-nador català Enric González va manifestardesprés del partit contra Aragó. “ El partitha estat molt igualat. Aragó ha jugat moltbé i nosaltres només a estones. Hem agafatun avantatge important al quart període, 17punts, però ens l’han retallada al cinquèquart i a un minut dl final se’ns han posat aquatre punts. Al final només hem pogutguianyar de tres punts”.I un cop rematada la feina davant Canàries,va dir: “Era un partit molt important perquèno estàvem classificades matemàticament.Hem sortit molt intenses i hem marxat en elmarador gràcies a dos primers quarts ofen-sivament molt bons”.

Amb aquestes victòries Catalunya es classi-fica primera de grup, per enfrontar-seMadrid en semifinals. Però un dels millorsaspectes de l’equip català, la defensa, no vafuncionar al nivell usual, i Madrid va marcarel ritme del partit i dominar sempre en el

marcador, acabant guanyant Catalunya per66 a 69. Aquesta derrota va fer que s’ha-gués de jugar pel tercer i quart lloc davantAndalusia. Sens dubte el partit de semifi-nals va pesar molt en l’ànim de les jugado-res catalanes, que van anar tot el partit aremolc de les andaluses que van acabaraconseguintv el tercer lloc, 58 a 52. El quartlloc va ser valorat per l’entrenador EnricGonzález: “´és positiu. Hi ha molta igualtatentre la majoria de les seleccions i les noiesaprenen a competir lluny de Catalunya”.

De fet, aquest XXè Campionat d’Espanya deSeleccions Autonòmiques de Minibàsquetha estat la primera vegada que Catalunyano ha quedat entre els tres primers. En elsdinou campionats anteriors, s’havien acon-seguit 14 títols, 3 sotscampinats i 2 tercersllocs, una trajectòria que cal vaorar pelmèrit que comporta, sobretot essent lessegüents Seleccions en nombre de títolsAndalusia i Madrid amb només 2 cadascu-na. Andalusia a més té 7 sotstítols i 3 ter-cers llocs, i Madrid 4 sotstítols i 2 tercersllocs. Una distància en nombre d’èxits que,com la Selecció Masculina, atorga aCatalunya un ampli i reconegut paper cap-davanter en el Minibàsquet espanyol.

Entrenades per Enric González, ajudat perBlanca Romeu i Jopsep Carretero, les com-ponents de la nostra Selecció han estat:Marta Jou (Arenys Bàsquet), Carolina delSanto (Joventut Les Corts), MartaFernández (CESET Girona), Júlia González iSilvia Quer (Femení Sant Adrià), AnnaGonzález (BF Viladecans), Yaiza Rodríguez,Raquel Blazquez i Ariadna Aragón (EBCBCornellá) i Marta González, Susana Peiris iAriadna Pujol (UE Mataró).

“la bona actuacióde l’equip durant elsprimers quarts delpartit la qual ens hapermès marxarcòmodament en el marcador. Durant la part final del partit hem baixat la intensitat, acausa dels dos partits de la jornadad’avui i l’equip estava cansat”


22

L’ANÀLISI

Francesc NavarroPresident del Comitè Tècnic1) Optimista. La Selecció masculina vadonar en tot moment bones vibracions,final inclosa, quan va derrotar Andalusia,l'afició de la qual va reconèixer, amb aplau-diments, la superiorat catalana. Quant a lafemenina, penso que no va rendir dins deles seves possibilitats reals, degut a certaangoixa per aconseguir la victòria i la difi-cultad dels rivals, doncs el nivell, sobretotdels semifinalistes, va ser molt similar.Amb tot, de cara al futur segur que laSelecció Mini femenina demostrarà la sevamida real.2) Els nois, si continuen desenvolupant eljoc col·lectiu i individual amb la mateixafacilitat mostrada a Cadis, seran molt difí-cils de batre. Les noies, per la seva banda,donaran allò que tots coneixem d'ellesquan aconsegueixin jugar sense condicio-nants emotius.

Xavi RodríguezDirector Tècnic1) Bona, perquè la masculina ha quedatcampiona i el la femenina es va ficar a'semis' i se'n dur un quart lloc. La Selecciómasculina va jugar a un gran nivell tot elCampionat, amb una defensa excel·lent iva guanyar tots els seus partits amb grancontundència. Pel que fa a la femenina, lallàstima va ser que el calendari va ser moltdur (dos partits en la penúltima i últimajornada), i tot i que es va guanyar la selec-ció que va ser campiona, Aragó, el cansa-ment, així com el desencert en els darrersencontres, ens va passar factura.2) Es fa difícil parlar de futur, però tot iaixí, a nivell masculí, malgrat no ser unageneració en què hi ha molts jugadors alts,sí que està plena de jugadors de moltaqualitat i talent. Quant a la categoria feme-nina, aquí si que trobem unes quantesjugadores altes amb molta capacitat deprogressió i un grup important de jugado-res petites també amb molta qualitat. Pertant, crec que en general el futur d'aques-ta generació ha de ser molt bo.

Ricard DauraSotsdirector de l'Àreade Seleccions i PDP1) Positiva. Des del primer dia, la Mini mas-culina va enamorar a tothom, amb un bàs-quet atractiu i alegre, mentre que la feme-nina també va fer una bona actuació inomés va fallar en els moments decisius,contra Madrid i Andalusia.2) A l'espera que s'incorporin l'any vinental treball de Seleccions Territorials, hau-rem de veure la seva evolució per tal quepuguin fomar part o no de la SeleccióInfantil d'aquí dos anys. Pel vist alsCampionats, dels nens Mini em va agradarmolt l'agressivitat defensiva, mentre quede les nenes Mini, la lectura del joc i la llui-ta constant.

Enric GonzálezSeleccionador Mini femení1) Positiva, perquè, al marge del resultat, hiha molta igualtat entre la majoria de lesseleccions i les noies aprenen a competirlluny de Catalunya. Tanmateix, ens que-dem amb els bons moments, que van sermolts. Potser el quart lloc no reflecteix eltreball d'aquesta Selecció, ja que vambatre Aragó, la campiona, en la primerafase, a més de ser la millor defensa de totel Campionat.2) Un gran futur. Físicament encara no hanassolit el seu punt més alt, però quan l'a-consegueixin, i en combinació amb la feinaque facin als seus respectius clubs, segurque aquestes jugadores donaran èxits albàsquet català.

Josep Maria PlanasSeleccionador Mini masculí1) Extraordinària. I no només a nivellesportiu. A nivell humà també hem estatels millors dins i fora de la pista. Hemaconseguit que els nois expressessinjugant allò que més bé saben fer.2) La majoria, fins a on ells el vulguin esta-blir. Hi poden arribar a un bon nivell, sem-pre i quan mantinguin la il·lusió i les ganesde treballar i de jugar a bàsquet. Tambécaldria relativitzar el terme 'futur', perquèhi ha altres factors, com per exemple leslesions, que el podrien condicionar.

Després dels Campionats els tècnicsi màxims responsables de les catego-ries de formació de la FCBQ analit-zen el paper realitzat per lesSeleccions Catalanes, responen duespreguntes:

1) Quina valoració fas de l'actuacióde les Seleccions Minis Catalanes aCadis?2) Quin futur contemples per aaquesta generació de jugadors/escatalanes?

Els responsablestècnics valorenl’actuació de les SeleccionsCatalanes


23

El CB Viladecans Sant Gabriel és el campióde la Copa Catalunya 2006-07, en vèncerel CB Santfeliuenc Eninter per 66-82 en eldarrer encontre de la final a quatre cele-brada a Sant Feliu de Llobregat el 19 i 20de maig. En el partit pel tercer i quart lloc,l'AESC Ramon Llull va batre per 87-79 elNatzaret Over Giramon i completa, junta-ment amb els dos finalistes, la terna d'e-quips que pugen a la Lliga EBA. L'emoció i la tensió van ser la tònica domi-nant de la final a quatre, que va viure unexcel·lent ambient en tots quatre encon-tres. Les dues semifinals només es vandecidir per tres punts i en els darrers ins-tants. Fins i tot, una d'elles va necessitard'una pròrroga. Va ser en la primera, en laqual s'enfrontaven el Santfeliuenc i l'AESCRamon Llull. Al final dels 40 minuts regla-mentaris s'hi va arribar amb empat a 57.

A FONS

Copa Catalunya masculina i ascens a lliga EBA

TEXT: CARLOS GARCIAFOTOS: MA. CHAZO / RICARD ROVIRA / DON PISO UNI GIRONA

CAMPIONATS DE CATALUYA

El CBViladecansSant Gabriel,campió, puja aEBA acompan-yat del CBSantfeliuencEninter i l’AESCRamon Llull

En els temps extra, el Santfeliuenc, queexercia d'amfitrió, va aconseguir un parcialde 9a 6 sobre el quadre barceloní (66-63definitiu), i obtenir així el primer bitllet pera la gran final. L'altre el va assolir elViladecans, que finalment s'emportaria eltítol. Seguint el guió del Santfeliuenc -AESC Ramon Llull, el conjunt verd i ver-mell va doblegar per un vibrant 69-66 elNatzaret Over Giramon.Els partits de la jornada de diumenge esvan decidir per marges més amplis, però laigualtat no va ser menys. La prova és queambdós també es van resoldre ben avan-çat el cronòmetre, a l'equador de l'últimquart. En aquest període, un 20-29 (66-82final) va permetre al Viladecans aixecar lacopa de campió, mentre que un 26-16 (87-79 definitiu) va atorgar la tercera plaça al'AESC Ramon Llull i amb ella l’ascens.

CB Viladecans Sant Gabriel

CB Santfeliuenc Eninter

AESC Ramon Llull


24

A FONS

El Joventut Badalona, sense perdre cappartit en tota la temporada, i l'UB FCBarcelona són els nous campions deCatalunya en categoria Cadet Preferent.En nois, la Unió Gironina i el Winterthur FCBarcelona acompanyaran la Penya a lesfases de sector, mentre que en noies, SRLima Horta i UE Mataró seran els dosaltres representants catalans que mirarand'optar al títol estatal. De l'11 al 13 de maig,Sant Adrià de Besòs i Castellar del Vallèsvan ser els escenaris d’aquestes finals aquatre Cadet Preferent femenina i mascu-lina, respectivament. La Penya va vèncer els tres partits de lafinal a quatre, per signar així una tempora-da excel·lent: 37 victòries en 37 partits. Enaquesta ocasió, el conjunt verd-i-negre vapassar per sobre del CB Sant Josep (93-58), en la primera jornada, del WinterthurFC Barcelona (74-71), en la segona jornada,i de la Unió Gironina (75-56), dins deldarrer episodi, per confirmar-se al primerlloc. Segon, amb dos triomfs, va terminarla Unió Gironina, ambdós assolits en les dues primeres jornades, amb la qualcosa va encarar el duel contra l'imbatut

CadetPreferent:Joventut i UB Barça, campions catalans

Joventut amb opcions de quedar campió.Per 52-48 va superar el Barça i per 56-52a la pròrroga (8-4), el Sant Josep. Per laseva banda, el Winterthur FC Barcelona vaacabar tercer amb 1-3. La seva única ale-gria, determinant per poder accedir a lesfases de sector, la va firmar per 83-57 con-tra el Sant Josep, que va finalitzar quartamb 0-3, en l'última jornada. En noies, l'UB FC Barcelona i el SR LimaHorta van sumar el mateix bagatge (2-1),però va concloure primer el conjunt blau-grana pel fet d'imposar-se, per 45-62, a lesd'Horta en la jornada inaugural. Després,l'UB va derrotar la UE Mataró per 57-61 i vacaure per 54-60 contra el Femení SantAdrià. El Lima Horta, pel seu cantó, vaguanyar els dos següents encontres: 65-53 davant el Femení Sant Adrià i per lamínima (68-69) contra la UE Mataró. Així,doncs, l’UE Mataró i el Femení Sant Adrià,varen quedar igualats, un parit guanyat idos de perduts. Gràcies al seu 69-54davant l'amfitrió, el conjunt maresmenc vafinalitzar tercer i, per tant, completarà laterna de catalans a les fases de sector.


25

Les tres jornades (20 a 22 d’abril) decadascuna de les finals a quatre van estarfarcides d'emoció i de bon basquetbol.Tots els joves que estan a punt d'obrir laporta de la categoria sènior van oferir laseva millor versió. Van demostrar, amb lamàxima il·lusió, les seves millors virtuts,unes dosis de qualitat que tenen moltsnúmeros de seguir vives en el futur mésimmediat, sempre i quan la seva evolucióno es desviï. En nois, al Pavelló de Parets del Vallès, laprimera jornada va deixar dos triomfs persobre dels deu punts. En el partit inaugu-ral, el CB L'Hospitalet es va imposar de 17

JúniorPreferent: CB L’Hospitalet i UB Barça,campions!

(90-73) al Joventut Badalona, amb un par-cial clau de 30-15 al darrer quart, mentreque el Winterthur FC Barcelona va doble-gar de 13 (78-65) el CB Sant Josep. Alsegon episodi, l'equilibri va ser, més quemai, la tònica dominant. Als deu últimsminuts es va decidir tot, amb el Barça iL'Hospitalet somrient de nou després de labotzina final. Amb un 24-14, el conjuntblaugrana es va acabar desfent per 65-61del Joventut; mentre que un 21-13 va incli-nar la balança (80-67 definitiu) a favordels riberencs contra el Sant Josep. Així doncs, d'acord amb aquests resultats,del Winterthur FC Barcelona - CBL'Hospitalet de la tercera jornada en sorti-ria el campió, alhora que del Joventut -Sant Josep, el tercer classificat per accedira les fases de sector. El primer afortunatva ser el CB Sant Josep, que va superaràmpliament (74-94) el seu conciutadà. Elsegon, L'Hospitalet, per erigir-se, per tant,en el millor equip Júnior Preferent mascu-lí de Catalunya en derrotar per un especta-cular 85-92 el Barça. Amb aquesta classifi-cació, el CB L’Hospitalet, Winterthur FCBarcelona i CB Sant Josep jugaran lesfases de sector del Campionat d’Espanya.Pel que fa les noies, que van jugar alPavelló de Castellar del Vallès, la igualtatva ser una constant, fins al punt que elstres primers classificats van concloureamb un bagatge de dos partits guanyats iun de perdut. I és més, només un dels sisencontres es va resoldre per una rendasuperior als deu punts. El CB Torelló, per 54-58 contra el Don PisoGirona, i l'UB FC Barcelona, per 66-56

davant l'Iberhogar Cornellà, van estrenarla primera jornada amb bon peu. A la sego-na, els dos primers triomfadors es vanenfrontar, amb victòria per a l'UB Barçaper 61-55. El Don Piso Girona, per la seva banda, va inaugurar el caseller de vic-tòries guanyant per la mínima, 59-58,l'Iberhogar Cornellà. En la tercera i decisiva jornada, el Don PisoGirona va doblegar per un ajustat 49-47l'UB Barça, mentre que el Torelló va acon-seguir l'únic +10: 57-78 davant el Cornellà.Així, tot acabava amb un triple empat alprimer lloc, que va afavorir l'UB Barça perpresentar els millors números i proclamar-se campió. A l’UB Barça l’acompanyen ales fases de sector pel campionatd’Espanya el Don Piso Girona i el CBTorelló.

CB L’Hospitalet

UB Barça


26El Winterthur FC Barcelona és el noucampió d'Espanya Júnior, en superar per68-61 el Caja San Fernando en la final delCampionat masculí disputat a Barakaldo.Pel que fa el Campionat femení, celebrata Jaca, el Don Piso Girona va acabar coma sotscampió, en perdre per 44-71 davantel RC Celta Caixa Nova en la final. Per laseva banda, el CB L'Hospitalet va acabarcinquè i el Widex CB Sant Josep, vuitè. Blaugranes i gironines també van tenir

protagonisme en les distincions indivi-duals. Michel Diouff va ser escollit MVPde la final; Daniel Pérez, màxim assis-tent amb un promig de 6'5 assistènciesper partit; Àlex Hernández va formarpart del quintet ideal com a millor base;mentre que Marta Xargay va ser ano-menada MVP i màxima rebotejadoradel torneig en noies; i, per últim, LluísMontes va ser distingit com a millorentrenador del Campionat femení.

Campionats d’Espanya Júnior: el Winterthur FC Barcelona campió i el Don Piso Girona sotscampió

El Winterthur FC Barcelona i l'UB FCBarcelona són els nous vencedors delsCampionats de Catalunya en categoriaInfantil Nivell A-1, en concloure al primerlloc de la final a quatre masculina, disputa-da a Cervera, i femenina, portada a termea Ponts. El Joventut Badalona i el SiemensCornellà, en nois, i la UE Mataró i el JETerrassa Blau, en noies, acompanyaran elsconjunts blaugrana a les fases de sectorper mirar d'arribar a la fase final delCampionat estatal. Amb aquest nou cam-pionat, el Barça ja n’acumula tres de conse-cutius, mentre que l’UB relleva el JETerrassa en el palmarès. A Cervera, el Barça es va jugar el títol en ladarrera jornada contra el Joventut deBadalona. Ambdós hi arribaven amb 2-0, iel tercer triomf va caure del cantó barcelo-ní per un ajustat i vibrant 84-82. També latercera i quarta plaça es van decidir en l’úl-tim episodi. Hi estava en joc accedir o no ala fase de sector. Va ser el SiemensCornellà, que va sumar la seva única peròimportant victòria, per 58-62, a costa d’unJAC Sants que va concloure amb 0-3. A Ponts, l’UB FC Barcelona, com elsInfantils blaugrana, va coronar-se campióamb ple de victòries (3-0). La que va sege-llar definitivament l’èxit va ser el darrerpartit, per 77-71 contra el JE Terrassa Blau,el defensor del títol. Enguany, el conjuntegarenc ha acabat tercer amb 1-2, perdarrere de la UE Mataró, segon amb untriomf més (2-1). Últim, amb 0-3 i fora,doncs, de les fase de sector, va finalitzarl’Albert Disseny CB i UM.

Les finals aquatre Infantilses tenyeixen deblaugrana

Més campionsEn categoria sènior, el primer cap de setmana del mes de juny va donar a conèixer alguns dels campions del curs. El CB VallsFelix Hotel i l'AB Premià Del Rio Supermercats es van coronar com els millors de la 1a Catalana masculina i femenina en con-cloure als primers llocs de les respectives finals a quatre disputades el 2 i 3 de juny.

D’acord amb les base de competició de laFCBQ, els quatre primers classificats de lafinal a quatre masculina (CB Valls, GrupTarradellas CB Blanes, CB Grup Barna iUESC Grup Catalana Occident) i els dos pri-mers de la final a quatre femenina (ABPremià i Bàsquet Draft Gramenet) pugen ala Copa Catalunya. El CB Valls va ocupar elprimer lloc del tron en superar per 88-68el CB Blanes en la final celebrada al PavellóMunicipal de Blanes, que també va acollirel partit pel tercer i quart lloc, que va afa-vorir per 84-67 el Grup Barna davantl’UESC. Les semifinals es van portar aterme al Palauet de Palafolls. En fèmines, l’AB Premià va concloure a daltde tot en batre per 70-65 el DraftGramenet al Pavelló Municipal d’Esports deSanta Margarida dels Monjos. El Sedis

Bambola va terminar tercer en derrotar per55-73 el Serveis Mèdics Xamba en el matxper la tercera i quarta posició, també jugata St. Margarida dels Monjos. Les semifinalsvan ser al Pavelló Nou ‘La Gamba’ deVilafranca del Penedès.El 2 i 3 de juny també es van jugar les finalsa quatre de la 2ona Catalana masculina ifemenina. En nois, el Messer Tarragona2016 va ser el vencedor gràcies al seu 94-85 en la final contra l’AE Minguella GermàJuli al Pavelló El Serrallo de Tarragona.Tercer va acabar el Jesús Maria Josep, ambun 83-77 al seu favor davant el CB Manlleua la pista tarragonina. En noies, el JoventutLes Corts es va erigir en el campió en des-fer-se del Valentine Montcada per 69-53 enla final disputada al Pavelló L’Illa deBarcelona. Tercer va ser el CB Olesa “B”,

que va vèncer per 65-86 el VDPAS GEiEG“B” al mateix escenari.D’acord amb les bases de competició, elsquatre participants de la final a quatre dela 2ona Catalana masculina i femeninatenen assegurat l’ascens de categoria. Ennois, els equips classificats al segon lloc decadascun dels quatre grups també pugen ala Primera Catalana.Igualment, la final a quatre del Campionat deCatalunya Sots 21 masculí Preferent va tenirlloc el 2 i 3 de juny. La hi va albergar el NouPavelló Municipal Zona Puigvert de Castellardel Vallès. Dos equips barcelonins s’hi vandisputar el títol. Se’l va acabar emportant elCE Laietà Eninter, que va doblegar per 76-66el Safa Claror. En semifinal, el Laietà va dei-xar el Sant Pere Terrassa (62-80) en el camí;el Safa, l’ADE Fuster (77-82).


27

CB CASTELLAR, 1957 – 2007: 50 anys Passió pel bàsquet

FONAMENTS

TEXT: CB CASTELLAR I FCBQFOTOS: CB CASTELLAR

Els inicis i la Pista del CentreFou l’any 1957 quan un grup de joves delCentre Parroquial que formaven part delgrup de teatre “Pomell Artístic” varen ini-ciar la pràctica del basquetbol, de formaben curiosa. Durant un assaig dels“Marrecs del Pomell”, en ser aquests difí-cils de controlar quan no intervenien en lapreparació teatral, en Pere Fité tingué l’a-cudit d’improvisar una cistella feta ambquatre fustes: un pal dret i al cap damuntun “cercle” quadrat. La il·lusió de la amina-da feu la resta. El mateix Pere Fité, AlbertPèlachs i Esteve Ribes, aquests dos dissor-tadament desapareguts, foren els primersen madurar la idea de fer bàsquet veientl’acceptació que tenia. De forma immedia-ta si afegí en Joan M. Castells que en seriaun dels impulsors i es posaria en contacte

amb l’Antoni Corominas perquè fos el pre-sident d’aquest nou club que s’estavaintuint, que va acabar de quallar amb lacol·laboració del rector, mossén SebastiàRossell, com a membre de les escoles delPatronat Tolrà, lloc on estaria ubicada laprimera pista: la del Centre. En principi eraun pati dividit, una meitat pertanyia al cen-tre i l’altra era el pati de l’Escola GermanesDominiques. Mossèn Sebastià aconseguíque enderroquessin la tanca i s’unifiqués elterreny per construir la pista, fet en el quecal tenir un reconeixement especial al sen-yor Domènec Valls i Taberner, qui durantmolts anys va donar tot tipus de suport,sobre tot econòmic, al Club.Fou el 23 de febrer de 1957 quan es vaacordar la fundació del Centre ParroquialCastellar, secció de Bàsquet i el 23 de junyes va disputar el primer partit. A la pistadel Centre s’hi va jugar fins la temporada1971-72. Els primers campionats es dispu-taren a l’organització O.A.R., i vist el bonnivell de joc i l’acceptació de la població, al1961 s’ingressà a la Federació Catalana,però només un any ja que per motius eco-nòmics es va retornar a l’OAR fins el 1963,en que definitivament es reingressà a laCatalana.A la temporada 1964-65 es va viure el pri-mer gran èxit de l’entitat, l’ascens aSegona Nacional Espanyola, l’anomenat“Trofeu Gonzalo Aguirre”, i també s’ha derecordar la creació del primer equip Mini,que seria ja la premonició de la vocació delclub en el treball de formació dels seuspropis jugadors. Aquesta dècada dels sei-xanta s’ha de considerar com un períoded’assentament, esportiu i d’arrelamentsocial. Al 1967 es va presentar el primerequip sènior femení i poc a poc la consoli-dació de l’entitat va agafar una empremtaimportant, amb viatges a l’estranger(França, Itàlia, Iugoeslàvia, Mònaco) i l’or-ganització de tornejos locals “Airesol(1969 al 78), el “Vila de Castellar” al 1974fins l’actualitat (XXXII edició), amb partici-pacions d’equips capdavanters, com homostra que les tres primeres edicions lesguanyés el FC Barcelona.

Partit a la pista del Centre al 1957


28

Consolidació i nous pavellonsAl juny de 1972 , en el XV aniversari delclub, s’arriba a un acord amb ‘Ajuntamenti es passa a jugar a la Pista PoliesportivaMunicipal, coneguda com “de lesPiscines”, on la temporada 74-75 es produíel primer gran èxit esportiu de l’entitat, laconsecució del Campionat d’Espanya de3a Divisió, la qual cosa va permetre que enles dues temporades següents es jugués aSegona Espanyola, en aquells temps la

segona màxima categoria del bàsquetestatal. Van ser uns anys d’esplendor, degrans formacions i de gran arrelamententre la població, que vibrava amb les evo-lucions de jugadors com Earl Beechum, elsegon i magnífic estranger que va arribaral club, que ja abans havia comptat, pocsmesos, amb Albí Grant.El 7 de juny de 1976 el C.P. inaugurà elPavelló Joaquim Blume, una vella aspira-ció de l’entitat i que feu realitat el Municipide Castellar. Enrera quedaven el patimentpels dies de pluja, treure aigua de la pistai eixugar-la amb serradures o fer desapa-rèixer plaques de gel, la dutxa sempre

freda, els entrenaments sota zero, etc.S’entrava en una nova etapa i en el recordqueda una època dura, difícil, però entran-yable, i que sense l’esforç dels que la vantirar endavant no s’hagués arribat a l’ac-tual 50 aniversari.Al 1978 s’instituí el “Memorial Parcerisa”,que ja ha arribat a la 29 edició, en memò-ria del desaparegut Josep Parcerisa Batet,fill de l’ex-President Antoni Parcerisa.El final dels anys setanta i en els vuitantaes passaren dificultats econòmiques iesportivament el club se’n ressentí, peròparal·lelament s’engegava un fort treballamb l’Escola de Bàsquet, els equips feme-nins i es propicià el naixement del CBImmaculada a fi de canalitzar-hi el bàs-quet femení. El Sènior masculí passavadificultats i després d’uns anys magníficses jugà a 2a i 1a catalana, fins que el 1988-89 es va aconseguir un nou ascens a 2aNacional, fruit, sens dubte del continuat,rigorós i pacient tasca de formació delsequips inferiors. Mentre, en aquests anys 80, el CBImmaculada havia anat fent una trajectò-ria ascendent, amb creació de nousequips, de tal forma que al 1988 es formaun Sènior que al 91 ja jugava a 1a catalanai va competir, com a CB Immaculada fins el1997, any en què es va produir la fusió ambel CP Castellar.

BÀSQUET BÀSIC

CP Castellar 1957, primer equip de la història

CB Immaculada 1988-89, primer sènior femení


29

Neix el CB CastellarAmb la fusió esmentada, el prestigi espor-tiu, el treball i creixement dels equips debase, i el convenciment dels dirigentsd’haver complert un trajecte i enfocar elfutur amb noves perspectives i projecció,el 23 de maig de 1997, es constitueix elClub Bàsquet Castellar, que comptà ambuna perspectiva important, la inauguració,el 7 de març de 1998, del Pavelló dePuigverd, d’àmbit municipal. Unainstal·lació moderna on l’activitat principalserà el bàsquet i que havia estat un delsprincipals motius de fusió de les dues enti-tats que feien bàsquet a la població, ambel convençiment que amb un fort club iuna bona instal·lació la progressió seriaimportant.Al maig de 1999 s’organitzà la 1a festa del’Escola de Bàsquet, dedicant-la a una per-sona molt estimada en el bàsquet castella-renc, anomenant la trobada “MemorialJoan Rocavert”, que amb els anys s’ha con-vertit en un referent a tot Catalunya i que

enguany ha celebrat la seva 14a edició.La nova entitat es consolida i és un refe-rent a la població i en tot l’àmbit del bàs-quet català, amb dirigents que segueixenun model d’actuació i de pensament moltcoherent i semblant, amb l’objectiu bàsicde consolidar continuadament el treball ila formació en els equips de base, senseoblidar fites més ambicioses amb elsequips grans.

En el present any 2007, any del cinquante-nari, el club està totalment consolidat,compta amb 18 equips en competició, ambun Sènior masculí a Copa Catalunya, unaltre a 3a catalana, el Sènior de noies a 1acatalana i un segon Sènior a nivell B, entotal de 13 equips masculins i 5 de feme-nins, més els menuts de l’Escola deBàsquet. Més de 250 jugadors/es amb elscorresponents entrenadors i monitors,tots sota la supervisió d’un Director tèc-nic, en David González.

L’actual President és en Ramon Parcerisa iBatet, un cognom de llarga i apreciada tra-jectòria a l’entitat que en aquest 2007, almarge les activitats del Cinquantenari delclub, té la responsabilitat de l’organitzacióde les celebracions de la “Ciutat delBàsquet Català”, atorgada a Castellar delVallès, després que el Club i l’Ajuntamentho sol·licitessin a la Fundació del BàsquetCatalà. Tota una feinada que realitza ambgran rigor, efectivitat i esplendor sota lacoordinació d’una Comissió Organitzadoracomandada per un altre històric, l’ex-presi-dent del club Lluís Vial.En definitiva aquesta celebració és la cul-minació d’una trajectòria que no haguésestat possible sense la participació, com-promís i esforç dels molts dirigents i gentdel bàsquet de la població, que en el trans-curs de les celebracions d’enguany seranrecordats i es podran viure entranyablesjornades de retrobament i reconeixement.

Aquesta celebració és la culminació d’una trajectòria que

no hagués estat possible sense laparticipació, compromís i esforç

dels molts dirigents i gent delbàsquet de la població

CB Castellar 2006-07


30

Antoni Solís, una humanitat encisadora que ha fet del seu club,el JAC Sants, centre de la sevavida, i de l’amistat una guia permanentAntoni Solís, és història viva del JAC, el popular i històric club de bàsquet del carrer Begur, a Sants,Barcelona. Des d’una humanitat encisadora basada en l’humilitat personal s’ha lliurat en cos i ànima alseu club, el JAC Sants, aconseguint, sense pretendre-ho, que la seva persona gaudeixi d’un respecteimmens, mostrat per grans i petits, i la seva història personal un reconeixement unànime.

PERSONATGE

TEXT: JOAN GUIUFOTOS: ANTONI SOLÍS

L’Antoni és una d’aquelles figures delbàsquet, avui en dia ja desaparegudes,que durant anys i anys molts clubs d’a-rreu Catalunya han tingut. L’home queestà per tot. L’home que ha estat juga-dor des de petit, entrenador, directiu,que ha fet tots els papers de l’auca al’entitat, que ha obert el camp, ha arre-glat les dutxes, ha escombrat, ha fetanar el marcador manual, ha fet taules,ha estat delegat de tots els equips cadacap de setmana, ha organitzat les rifes,ha pagat vermuts, ha acompanyatequips arreu, etc, etc, etc. Els clubscatalans deuen memòria i reconeixe-ment etern a figures com la d’AntoniSolis, perquè a cada club n’hi ha hagutun de semblant i sense ells el bàsquetcatalà no hagués assolit la dimensióque avui li és reconeguda.

L’Antoni va néixer al 1930, a la Riera Blancade l’Hospitalet, i als 10 anys corria pelcamp de terra de la Parròquia Verge delsDolors, a Sants, i als 12 aconseguí entrar al’equip Infantil i participà en les competi-cions de la Diocesana, i recorda com es vacanviar el nom del club (Verge dels Dolors)perquè des del bisbat no es volia que unsant o una verge jugués contra un altre (enaquells temps d’immediata postguerra,molts clubs portaven el nom de parròquieso centres religiosos) i així va néixer el JAC(Joventut d’Acció Catòlica). Als 13 anys vaentrar a treballar a la impremta “SigloXXI”, i fins la seva jubilació als 65 anys,s’ha dedicat al gremi de les arts gràfiques,passant per diferents oficis i activitats,com impremta, tipografia, premsista d’off-set, etc, en diferents empreses. Paral·lela-ment a la feina, la seva passió ha estat i ésel basquetbol. Del JAC no s’ha mogut mai, perquè quan ja gran jugava en l’equip de “Manufactures Manau” i des-prés “Montclar”, a “Educació y Descanso”,ho feien al camp del JAC i la majoria erengent del club que havien anat posant anysi explica a tall d’anècdota que ha participaten les tres federacions oficials, Diocesana,Educación y Descanso i la Catalana.Recorda els millors anys de l’entitat, jugata 2a Divisió espanyola, i el sopar amb mésde 300 persones a la pista, quan van que-dar campions de l’esmentada categoria.

Rememora que al 1959 es va casar, amb laMaria Pau, a qui agradava molt ballar peròell li va deixar clar que els diumenges “jojugo a bàsquet” i “o lo tomas o lo dejas”. Noés l’únic històric del bàsquet català que enaquests assumptes tan seriosos i personalsarribés a aquests plantejaments, en conei-xem més. Imagineu-vos, doncs, lectors, la

passió pel bàsquet d’aquesta generació.En el JAC va créixer com a persona i coma esportista (d’Infantil a Sènior, entrena-dor, delegat, directiu), i el seu tarannà afa-ble, disposat, silent, treballador i eficaç, liaporta un regal que ell sempre agraeix a lavida però que és mèrit seu: amics! Explica mil i una “aventis” amb en JoanVinyeta, un altre remarcable històric delclub, en Francesc Fagella (actual President)i en Jordi Català que havia estat President.La passió per la vida i el bàsquet l’encoma-na a la família, i els seus fills, Simon iAntonio, participen de l’activitat esportivadel pare, jugant i col·laborant amb el club.L’any 2004 viu un ensurt important, duesembòlies. Es recupera, però el consellmèdic és la moderació, “perquè sinó enca-ra estaria fent feina”, i malgrat ell no s’a-doni, ja en fa de feina, i molta, arxivantdocuments i endreçant la secretaria delJAC, on cada tarda passa una estona com-partint partides de dòmino i recordantcom quan portava el bar va haver de dei-xar-ho perquè l’arruinava, de tant que con-vidava. “Si tenia 20 duros se’ls gastavaconvidant”, diuen al JAC. Una de les sevesaficions és el col·leccionisme, guarda ane-lles de puros, xapes de cava, bitllets imonedes de tota classe i condició, encene-dors, segells, clauers, de tot. Considera laconstrucció del Pavelló com la satisfacciómés gran que ha viscut i els amics del JACcom el millor que li ha passat. Al 2006 laFundació del Bàsquet Català el va distingircom a “Històric del Bàsquet Català”, junt elseu amic Joan Vinyeta i creu que amb elque més ha gaudit és amb la tasca d’en-senyar els joves que comencen fent-losviure la màgia i l’entusiasme pel seuesport, un esport al que s’ha lliurat en cosi ànima. Gràcies Antoni pel teu exemple.


31

Secció de BÀSQUET de l’UD TORREDEMBARRA

Amb la determina-ció, entusiasme iconvenciment delsdirigents de bàsquet,el nostre esportnomés té un camí:amunt!

REPORTATGE

TEXT: BÀSQUET UD TORREDEMBARRA I JOAN GUIUFOTOS: UD TORREDEMBARRA

Una vegada més l’autor d’aquests reportat-ges dels clubs de bàsquet d’arreu deCatalunya, ha pogut constatar la qualitat deles persones que s’ocupen que el bàsquetfuncioni, creixi i sigui un bon exemple i unaactivitat formativa, divertida i de notorietat.I ho afirmo així perquè la dualitat de la dedi-cació, en les vessants d’educació personal ieducació esportiva del bàsquet deTorredembarra, es contemplen en la pro-gramació dels aprenentatges, l’estructuradel club, la cura en l’atenció dels jugadors,la preparació dels entrenadors i també, imolt especialment, en comprovar el taran-nà dels responsables, en la feina que ja hanfet i en la seva il·limitada fe i il·lusió en laque actualment fan i en la feinada que elsqueda en el demà immediat, i que l’afrontenconscientment, segurs i convençuts, perassolir en poc temps una entitat més forta,més gran i més exemplar, si cap.

La fe moumuntanyesM’han atès per fer aquest reportatge, enCarles Cantón, “històric” dels 8 anys defuncionament del bàsquet al si de l’entitat ien Manel Rubio, Director Tècnic , i “novell”a la casa. El primer que m’expliquen, i aixòja els honora, és la vital, imprescindible,figura de Carles Farell, com a persona queva fer possible l’aparició i creixement delbàsquet a la població i al si de l’UnióDeportiva Torredembarra, com a Seccióautònoma. L’Unió és la gran entitat esporti-va de Torredembarra i disposa d’unes 23seccions, de les activitats més diverses, desdel Futbol, Atletisme, Natació, Trial, Tennis,Gimnàstica, etc, i també una SeccióMultiesportiva per a Discapacitats Psíquics,que és un suport fonamental en la millora imanteniment físic, psíquic i de convivènciad’aquestes persones.

Va ser en el mes d’agost de 1999 quanCarles Farell (que havia estat jugador d’e-quips d’àmbit estatal) i Carles Cantón,també amb molts anys de bàsquet a l’es-quena, s’entossudeixen a formar un equipper jugar i competir la temporada 1999-

2000. Cerquen amics jugadors veterans,engresquen joves de la població que havienjugat en edat escolar, alhora que amb elsuport inestimable, vital, d’una personacom José Luís Garcia Muñoz, home entre-gat sempre a les iniciatives de l‘esporttorrenc, junt a un imprescindible MauriciRuiz, llavors President de l’UD, que va creu-re i impulsar el projecte des d’un principi,aconsegueixen iniciar el bàsquet a l’entitat.S’inscriuen al Campionat Territorial deTarragona de la FCBQ. En Carles Farell fa dejugador i entrenador, i és el primerPresident de la Secció de Bàsquet de l’UD.L’entusiasme dels dos Carles no s’atura enla confecció d’un equip Sènior. La sevaexperiència els diu que sense base no hi hacontinuïtat ni progressió, i ells desitgen unfutur fort, amb equips de promoció, ambnoies, amb bàsquet de nivell, amb creixe-ment d’equips, de seguidors i afeccionats, isobretot que el bàsquet sigui un vehicled’entusiasme, per la convivència, la forma-ció, i el seu propi desenvolupament com apràctica esportiva. Al Centre Escolar dePrimaria “Molí de Vent” en Pep Garcia s’en-carrega d’engegar l’Escola de Bàsquet Molíde Vent, que serà el bressol dels futurs juga-dors/es dels equips de promoció del club.

La trajectòria del primer any és dispersa,

L'Escola de Bàsquet Molí de Vent, el bressol del club


32

difícil com totes les engegades, amb uncamp descobert al complex Municipal, peròque no els desmoralitzà pas. La segonatemporada s’afronta amb el Sènior masculíi no s’aconsegueix formar l’Infantil de noisper ben poc. Fer aquest pas de creixementamb el convenciment absolut de la necessi-tat de millorar tècnicament fa que es lluitiper aconseguir un camp amb condicions,prioritzant la consecució d’uns bons resul-tats esportius i d’aprenentatge al fet d’ha-ver de jugar fora la població, per tenir continuïtat en els entrenaments i una ins-tal·lació adient, i així es va jugar al Pavellóde Roda de Berà.

Creixement i consolidacióLa temporada 2000-01 el Sènior ja juga lalligueta d’ascens, que no s’aconsegueix,però en canvi hi ha motius de satisfaccióquan en Pep Garcia considera que hi ha tresequips del bàsquet escolar, formats al CEPMolí de Vent i l’IES , preparats per incorpo-rar-se al club i disposar en la temporada2001-02 de Infantil, Cadet i Júnior, a mésdel Sènior, tots ells masculins. Aquest petitcreixement representarà una fita notable,per quan s’aconsegueixen diferents objec-tius, des d’incentivar els més menuts de lapoblació a integrar-se al club fins el dispo-sar de l’escalonat d’equips necessaris quela Federació exigeix per poder optar a unascens de categoria, cosa que s’aconse-gueix i en la temporada 2001-02 es compe-teix a 3a catalana.

En Cantón i en Farell cuiten convençuts enfer una altre feina, callada i lenta, formarentrenadors entre el jovent del propi club.Comença l’ensenyament, però també elsenvien a formar-se convenientment en elscursos oficials de la Federació, que finançal’entitat. Les següents temporades són d’untreball constant, intens i eficaç, amb unsobjectius clars que en Carles Cantón nodeixa de repetir i defensar, amb la proble-màtica seriosa i feixuga de la manca d’ins-tal·lacions per fer front al nombre d’equips.En 2002-03, cinc equips masculins, Infantil,Cadet, Júnior, Sènior “B” i “A”; en la 2004-05 es formen per primera vegada dosequips femenins, el Pre-Infantil i el Sènior, ien nois ja es compta amb Pre-Infantil,Infantil, Cadet, Júnior i dos Sèniors, “B” i“A”, aquest últim, mirall de tota l’entitat,competeix ja a 2a catalana després de l’as-cens aconseguit l’anterior temporada. Calsignificar en aquest any, el comiat de CarlesFarell, co-fundador del club, després devint-i-cinc anys d’activitat, els sis últimsengrescat i compromès amb el projecte del’UD Torredembarra.

Per explicitar millor l’enorme problema querepresenta la manca d’instal·lacions, repro-duïm un dels diferents textos que el club(Carles Cantón) habitualment emitia,aquest de l’any 2004 :

“L’Escola de Bàsquet, ubicada al Col·legiMolí de Vent, amb les seves 3 pistes de

minibàsquet, ha quedat saturat, ja que elsdies d’entrenament, es fa insuficient l’espaiexistent per reunir les mínimes condicionspels nens que si troben. Els equips base,amb nom ja d’UDT, entrenen i disputen elsseus partits a l’IES Torredembarra, onaquest any s’ha hagut d’habilitar una sego-na pista descoberta, per poder donar cober-tura a tots els entrenaments que hi duem aterme. En aquesta zona, caldria una tercerapista, per a la propera temporada, i parado-xalment, s’estan sentin rumors que l’anyvinent tindrem moltes menys hores, per lacreació de noves activitats per part de l’APAdel Centre. L’equip Sènior femení, creataquesta temporada, per potenciar el bàs-quet femení també a l’Escola, està entre-nant i disputant els seus partits al Pavellóde Constantí. L’equip masculí Sènior B, des-prés d’haver entrenat al Pavelló de la Poblade Montornés al començament de tempora-da, va veure com se li retiraven les hores uti-litzades, i després d’estar un mes entrenanta l’IES Torredembarra, ara està jugant elspartits al Pavelló del Col·legi Teresianes deTarragona, on també hi pot entrenar un diaa la setmana, i l’altre segueix a la pista des-coberta de l’IES. I finalment, el Sènior Amasculí, que després d’haver jugat els par-tits del setembre al Pavelló de Constantí, ontambé entrenava, va veure com tampoc hihavia prou hores d’entrenament i va haverde marxar, passant a entrenar a la pista des-coberta de l’IES i algun dia a algun pavellócom el de Sant Salvador, per acabar final-ment entrenant i jugant, també, al Pavellódel Col·legi Teresianes de Tarragona.Resumint, un autèntic caos”.

Bé, el text és prou explícit. Que el bàsquet ala UD segueixi viu, és un autèntic miracle,un miracle que passa per les persones res-ponsables, amb un entusiasme i una feindesmaibles, dignes de ressaltar, que rebenuna injecció de moral quan tira endavant elprojecte del Pavelló Municipal, alhora quepren cos un “invent” coratjós d’en Cantón i

en Farell com és construir un “Minipavelló”,amb dues o tres pistes en una nau, quepoden inaugurar en la temporada 2006-07,després de tres anys de lluita per aconse-guir-ho. Precisament en la temporada queacabem, 06-07 s’ha incorporat al projecteen Manel Rubio, com a Director Tècnic, con-vençut pel projecte, i per primera vegadas’ha pogut establir una junta oficial: CarlesCantón, Charo López, José Luís Caballero,Alba Juncosa, Oscar Mataix i Manel Rubio.En Pep Garcia segueix com a responsabledels equips sènior, masculí i femení, i amb-dós a 2a catalana, ajudat per Aitor Alonso,amb Oscar Mataix al Cadet masculí, MònicaPereda a l’Infantil de nois, José LuísCaballero al Sots-21 masculí i Manel Rubio alPre-Infantil i un segon Cadet. L’AlbaJuncosa, entrena les noies del Cadet i delPre-Infantil.

En la seva curta història cal destacar l’èxitdel Sènior femení de la temporada 04-05,que entrenat per Rafa Salido va ser campióinvicte de 3a categoria, i del Pre-Infantilfemení que en la 05-06 va aconseguir sercampió de Tarragona. En definitiva, desprésde 8 anys començant amb un únic equip,aquesta temporada 06-07 han competitamb 12 equips, essent, doncs, realitat unsomni inicial a base de treball, treball i tre-ball, recolzat en un entusiasme encoratja-dor a fi d’oferir a la gent de Torredembarrai les seves rodalies la possibilitat de jugar abàsquet, d’aprendre’n i conviure, que a tra-vés del bàsquet i del club el jovent tingui unlloc per practicar esport, divertir-se i for-mar-se, ajudant així a consolidar l’entitat ifer-la créixer. “El que està clar, és que la nostra filosofiasempre serà la d’un club de base, intentanttenir sèniors el més alt possible, … però nodescuidant la importància que té consolidaruna base nombrosa i de qualitat, i ser un refe-rent en les escoles de bàsquet… Això és el queacaba fent un club fort i sent un referent”.Que sigui per molts anys.

Pre-Infantil femení, campió de Tarragona de Nivell B


33

L'obra de l'artista Maite Crespí, símbol de la "Ciutatdel Bàsquet Català, Castellar del Vallès 2007"

FUNDACIÓ

Castellar del Vallès segueix el seu camí com a “Ciutat del Bàsquet Català 2007”Arribat gairebé a la meitat del periple de la Ciutat de Bàsquet Català 2007, Castellar del Vallès ha realit-zat ja uns quant actes i activitats ben notables, que han palesat la capacitat de la Comissió Organitzadoraconjuntament amb l’esforç del CB Castellar col·laborant amb el programa establert.

TEXT: FUNDACIÓ BÀSQUET CATALÀFOTOS: JOAN CASTELLS I FBC

En els mesos de març, abril i maig, s’hanrealitzat, els diumenges a la tarda, dife-rents trobades d’ex-jugadors segons lesdècades (anys 50, 60 i 70) en que vanjugar així com de les pioneres del bàsquetfemení, i han estat uns actes de recupera-ció d’una entranyable memòria tan físicacom emocional, per quan els “actors”s’han retrobat a la pista i s’han pogut reco-nèixer, abraçar i rebre el càlid homenatgede l’afecció castellarenca.

Escultura emblemàtica de “Ciutat delBàsquet Català.Castellar delVallès 2007”Sota la presidència de l’alcaldessa de la població, Sra. Montserrat Gatell, acompanyada dels Regidors de PromocióEconòmica, Sr. Jordi Permanyer, i d’Esports,Sr. Xavier Romance, el President de laFundació Sr. Enric Piquet, altres patrons irepresentants de la Caixa de Sabadell, copa-trocinador dels actes de l’any, i del CBCastellar, es va presentar l’escultura, de

bronze, de l’artista sabadellenca MaiteCrespi, que serà la imatge i el símbol de la“Ciutat del Bàsquet Català. Castellar delVallès 2007”.

La escultura és una sabatilla de bàsquet,dels models dels anys 60, d’una mida d’uns15 cm de llargada, amb un mitjó abaixat onhi consta a un costat els logotips dels 50anys del CB Castellar i a l’altre el de “Ciutatdel Bàsquet”. Se’n han fet un primera edi-ció, limitada i numerada de 50 exemplars,tres dels quals es van oferir, en l’acte depresentació, a l’Ajuntament de Castellar, laFundació del Bàsquet Català i la Caixa deSabadell. L’obra, que es pot observar enuna de les imatges que il·lustren aquestescrit, és una peça bonica i molt aconsegui-da, per la fidelitat amb els models de saba-tilles dels anys 60, especialment amb laconeguda i recordada bamba blanca“Tatum”.


34

Pel que fa els actes ja celebrats calesmentar la exposició de la mostra d’art“BQ.ART.06”, amb les peces del concursconvocat per la Fundació que es va realit-zar a la sala WATTS ART, del 28 de febreral 15 de març, amb gran èxit de visitants.

En l’àmbit de creació artística, cal esmentarla convocatòria dels concursos de fotografiai dibuix escolar, amb temàtica de bàsquet, ipel que fa als basquetbolistes més joves, el29 d’abril es va celebrar, a l’Espai Toldrà, laTrobada d’Escoles de Bàsquet amb la parti-cipació de gairebé un miler de nens i nenes.

En l’àmbit estrictament esportiu s’hanorganitzat les fases finals de dos dels mésimportants Campionats de Catalunya dePromoció. Del 20 al 22 d ‘abril el de cate-goria Júnior Femení Preferent i de l’11 al 13de maig el Cadet Masculí Preferent, expli-cats en aquesta revista en altres reportat-ges, que van representat un èxit absolutde joc, intensitat en els partits, organitza-ció i assistència de públic.

Publicacionsde la FundacióS’han presentat les dues últimes publica-cions de la Fundació, el 3r volum de “Elbàsquet a Catalunya. El desenvolupa-ment d’una nova estructura esportiva(1956-1982)”, de Lluís Puyalto, autortambé dels dos primers volums. Enaquest tercer i últim es contempla unperíode intens i de creixement, amb lesprimeres lligues estatals, la creació denous clubs, l’aparició del professionalis-me, la conversió de les FederacionsCatalanes amb personalitat jurídica prò-pia, l’aparició del Minibàsquet i la sevaimmensa aportació en la formació de

Dibuixos premiats en el concurs escolar

La mostra "BQ.ART.06" a la sala Watts Art de Castellar

Quant aquest exemplar de “Bàsquetesport” estigui ja en mans dels lectors,s’hauran realitzat un munt més d’activi-tats: el clínic organitzat conjuntament perla Federació i l’emissora Ona Cero amb lapresència del jugador del Winthertur FCBarcelona Jordi Trias, la jugadora BettiCebrian i l’entrenador ajudant de laSelecció Espanyola Rafa Vecina, campiódel món al Japó.També s’haurà fet l’ofrena a la Verge deMontserrat a la Capella de Montserratamb una missa pels difunts del bàsquetcastellarenc, i pel mes de juny, el dissabte16, està prevista la trobada i sopar de lamassa social del CB Castellar, amb l’assis-tència de prop de 400 persones i el diu-menge 17 es celebrarà el “Fair-Play”, ontots els equips de l’entitat jugaran contraequips d’altres clubs i en l’espai de l’apar-cament davant del pavelló es celebrarà untorneig de bàsquet al carrer i les finals 3x3del bàsquet escolar.

joves basquetbolistes, etc. També s’haeditat l’opuscle “Selecció Catalana –Hindú Club de Buenos Aires. 25 de marçde 1927. 80 anys”, que recorda i comme-mora la històrica visita del club argentí,que va ser la primer aparició de laSelecció Catalana. En Joan Guiu haescrit uns textos rememorant aquellarecordada visita i ha recollit documenta-ció gràfica i periodística de 1927, compo-sant aquesta publicació a fi que no esperdi el record d’aquell esdevenimentque pel bàsquet català va representar laveritable descoberta del basquetbol.


35


BASQUET ESPORT 34-2 16/7/07 16:55 Página 1 bàsquet esport

Documents

Transcript of BASQUET ESPORT 34-2 16/7/07 16:55 Página 1 bàsquet esport