Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès, Cerdanya Alt Urgell, Anoia i Baix Llobregat Nord

RECICLA’MAquest diari utiliza paper reciclat en el 80,5%

EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL

www.regio7.catANY: XL NÚMERO: 11.723DIRECTOR: Marc Marcè i Casaponsa

PREU 1,20 EUROS | DIJOUS, 23 DE MARÇ DEL 2017

IL·LUSTRACIÓ DE BET PADRÓ SOBRE EL DIBUIX DE JAUME PAHISSA

Manresa reuneix demà lespresidències de la Generalitat,del Parlament i de la Diputació,una concentració de poderpolític inèdita a la ciutat PÀG. 2 A 9

ANÀLISI: DE LES BASES ALPRIMER ESTATUT HI HA NOMÉS40 ANYS PERÒ TOT UN MÓN

QUÈ EN SABEN EN UNA AULAD’INSTITUT I AL FRANKFURTQUE EN PORTA EL NOM

LA IMPORTÀNCIA DE LES BASES,VISTA PER 30 PERSONALITATS DELA CATALUNYA CENTRAL

Bases de Manresa

JXS CULMINA EL PRIMER TRAM DEL FULL DE RUTA APROVADA L’ESMENA DELA CUP QUE ELS LLETRATS DE LA CAMBRA CONSIDEREN INCONSTITUCIONAL 25

El Parlament aprova el pressupostque traça el camí cap al referèndum

El Suprem imposaa Homs una penamés baixa que lesdel TSJC pel 9-N 24

Cinc morts en unatropellamentterrorista al peudel Big Ben 27

La Generalitat diucontra les xifres queels accidents hanbaixat a la C-55 10

ÉS LA PRIMERA DELRÀNQUING CATALÀEN METRES QUADRATSPER CAPITA 28

Manresa és laquarta ciutatmitjanadel país ambmés botiguesper habitant

T E N I M N O U M E N J A D O R , E T S O R P R E N D R E M !

Restaurant de peix i marisc fresc de Manresa

46 anys al servei dels nostres clients

Ctra. de Vic, 157 · 08243 ManresaTel. 93 873 51 16 · M. 609 921 825www.calspaguetti.es

FÓRMULA MIGDIA14,95 €de dilluns a dissabte

FÓRMULA NIT22,50 €de dimecres a dissabte

PASSEIG PERE III 49-51 (GALERIES) TEL. 938774447

premsa@ajmanresa.org - 23/03/2017 08:11 - 212.121.228.8

Fa 25 anys, el saló de sessions del’ajuntament de Manresa va acollirun acte amb els presidents de la Ge-neralitat i del Parlament. Aquest di-vendres serà la segona vegada, ambl’afegit que, al costat de Carles Puig-demont i de Carme Forcadell, tam-bé hi haurà la presidenta de la Di-putació de Barcelona, Mercè Cone-sa. Serà la cita amb més poder ins-titucional que haurà acollit mai laciutat. El motiu: commemorar l’ani-versari de les Bases de Manresa. El1992 va fer 100 anys; ara, 125.

Aquell 25 de març del 1992, comrecordava ahir Juli Sanclimens, quealeshores era l’alcalde de la ciutat,«hi va ser tothom». Al costat delspresidents Jordi Pujol –que tambéhi serà demà– i Joaquim Xicoy, hi vahaver un representant de tots elsgrups parlamentaris i set consellers,i els municipis hi van ser represen-tats per Joaquim Nadal, presidentde la Federació de Municipis de Ca-talunya, i el mateix Sanclimens, pre-sident de l’Associació Catalana deMunicipis i Comarques.

Demà, a la presidència, al costatde Puigdemont, Forcadell i Conesa,hi seuran l’alcalde, Valentí Junyent,i la primera tinent d’alcalde, MireiaEstefanell. De la corporació muni-cipal, ahir hi havia confirmats tots

els regidors, llevat de Mercè Rosich(CDC), els tres de la CUP i AndrésRojo (Cs). Hi haurà la senadora Mi-rella Cortès i els diputats al Parla-ment David Bonvehí, Adriana Del-gado, Àngels Ponsa i Antonio Espi-nosa. També hi serà la delegada delGovern a la Catalunya Central, Lau-

ra Vilagrà, i els alcaldes de Reus i Ba-laguer, on, amb Olot, Girona, Ter-rassa i Barcelona, es van celebrar lesassemblees següents de la Unió Ca-talanista després de la de Manresa.De Vic, hi haurà la tinent d’alcaldede Cultura i Museus, Convivència iSeguretat, Susagna Roura.

A banda del manresà Antoni Llo-bet, secretari de Polítiques Educa-tives, de la Generalitat hi haurà setcàrrecs dels serveis territorials a laCatalunya Central. També hi seranels presidents dels consells comar-cals del Bages (Agustí Comas), delBerguedà (David Font) i del Solso-

nès (Pilar Fons), i els exalcaldes deManresa Juli Sanclimens i JosepCamprubí, juntament amb una vin-tena de membres de la comissió cí-vica del 125è aniversari de l’efemè-ride, dels dos comissaris, de mem-bres del consell de ciutat i de tresMedalles de la Ciutat.

PODER CENTRAL

Base 1a. Ses atribucions.Vindran a càr-rec del Poder Central:a)Les relacions internacionals.b)L’exèrcit de mar i terra, les obres de de-

fensa i l’ensenyança militar.c)Les relacions econòmiques d’Espanyaab los demés països, i, en conseqüència,la fixació dels aranzels i lo ram d’Aduanes.d)La construcció i conservació de carre-teres, ferrocarrils, canals i ports que siend’interès general. En les d’interès interre-gional podran posar-se d’acord lliurementles regions interessades, intervenint loPoder central, sols en cas de desavinença.Les vies de comunicació d’interès regio-nal, seran d’exclusiva competència de lesregions. Igual criteri se seguirà en los ser-veis de correus i telègrafos.e)La resolució de totes les qüestions iconflictes interregionals.f)La formació del pressupost anyal degastos que, en lo que no arribin les rendesd’Aduanes, deurà distribuir-se entre lesregions a proporció de sa riquesa.

Sa organització.Lo Poder central s’orga-nissarà baix lo concepte de la separacióde les funcions llegislativa, executiva i ju-dicial. Lo Poder llegislatiu central radicaràen lo Rei o Cap de l’Estat i en una Assem-

blea composta de representants de les re-gions, elegits en forma que cada un estimiconvenient; lo número de representantsserà proporcional al d’habitants i a la tri-butació, tenint-ne tres la regió a la quen’hi corresponguin menos.

Lo Poder executiu central s’organissaràper medi de Secretaries o Ministeris, quepodran ser: de relacions exteriors, deGuerra, de Marina, d’Hisenda i de l’Inte-rior.

Constituirà lo Poder suprem judicial, unAlt Tribunal format per magistrats de lesregions, un per cada una d’elles, elegitsper les mateixes; cuidarà de resoldre losconflictes interregionals i de ls regions ablo Poder central, i d’exigir la responsabili-tat als funcionaris del Poder executiu.Aquest Tribunal no es considerarà supe-rior jeràrquic dels Tribunals regionals quefuncionaran ab completa independència.

Disposicions transitòries. Atenent aque les relacions que segons los pre-

ceptes constitucionals vigents, uneixenl’Estat ab la Iglesia, han sigut sanciona-des per la Potestat d’aquesta, es man-tindran aquelles, mentres abduesPotestats, de comú acord, no les modi-fiquin.Lo poder central procurarà ab lo SantPare de manera de subvenir la dotaciódel Cult i Clero, i de proveir les dignitatsi prebendes eclesiàstiques, en harmo-nia ab l’organisació regional: i tant si essosté el Real Patronat, com si es resta-bleix la disciplina general de la Iglésia,deurà procurar-se que, respecte de Ca-talunya, se previngui en lo Concordatque hagin de ser catalans els que exer-ceixin jurisdicció eclesiàstica pròpia odelegada, com també els obtentors dedignitats i prebdendes.Lo Deute Públic avui aexistent vindrà acàrrec del Poder central; mes aquest nopodrà crear-ne de nou, i quedarà decompte de les diverses regions lo queen l’esdevenidor contreguin per a sonsosteniment i el de les cargues delPoder central.

PODER REGIONAL

Base 2a.En la part dogmàtica de la Constitució Regional Catalana es mantindràlo temperament expansiu de la nostra lle-gislació antiga, reformant per a posar-lesd’acord ab les noves necessitats, les sàviesdisposicions que conté respecte dels dretsi llibertats dels catalans.

Base 3a. La llengua catalana serà l’únicaque, ab caràcter oficial, podrà usar-se aCatalunya i en les relacions d’aquestaregió ab lo Poder central.

Base 4a. Sols los catalans, ja ho sien denaixença, ja per virtut de naturalisació,podran desempenyar a Catalunya càrrecspúblics, fins tractant-se dels governatius iadministratius que depenguin del Podercentral. També deuran esser exercits percatalans los càrrecs militars que compor-tin jurisdicció.

Base 5a. La divisió territorial sobre la quees desenrotlla la gradació jeràrquica dels

LES BASESDE MANRESADEL 1892

COMMEMORACIÓ L’any 1992, el centenari de les Bases de Manresa va reunir a la capital del Bages els presidents de la Generalitat i del Parlament. Era elprimer cop que la ciutat els aplegava al saló de sessions. Demà serà el segon. Aquesta vegada s’hi afegirà la presidenta de la Diputació de Barcelona

Al costat de Carles Puigdemont i de Carme Forcadell, demà seran a la capital del Bages per celebrar els 125 anys de l’assembleade la Unió Catalanista la presidenta de la Diputació de Barcelona juntament amb una quarantena més d’autoritats locals i nacionals

L’acte de les Bases generarà la suma de poderinstitucional més important vista a Manresa

Gemma CampsMANRESA

TEMA

El 25 de març del 1992 el saló de sessions de l’ajuntament de Manresa es va omplir per commemorar el centenari de lesBases de Manresa. Al cap de dos mesos, el 20 de juny, al mateix indret, va tenir lloc la proclamació de les noves Bases per alFutur Nacional de Catalunya, la redacció de les quals havia implicat quinze entitats. Va llegir el text Pilar Rahola. L’acte, re-cordava, ahir, Juli Sanclimens, en aquell moment alcalde de Manresa, es va fer sense la bandera espanyola a petició delsmembres de la comissió gestora. Per evitar problemes, ell no va presidir l’acte i va cedir l’honor a Josep Millàs, llavors presi-dent d’Òmnium. La placa que hi ha al costat de l’entrada al saló de sessions recorda aquell dia (a la foto, amb Sanclimens).

L’acte del centenari i la proclamació de les noves Bases sense la bandera

G. C.

L’ACTEL’acte institucional tindràlloc aquest divendres, a les 7de la tarda, al saló de sessionsde l’ajuntament. S’iniciarà ambla intervenció del comissari dela commemoració, FrancescComas, que presentarà el pro-grama d’actes commemora-tius. Posteriorment, es farà unalectura dels textos que LluísDomènech i Montaner, ÀngelGuimerà i Jorge, Josep Torras iSampol i Lluís Espinalt i Padróvan llegir l’any 1892 durant l’as-semblea. Seguiran els parla-ments de Junyent, Conesa, For-cadell i Puigdemont. L’acte esclourà amb la interpretació del’himne nacional de Catalunya,per l’Orfeó Manresà i la Capellade Música de la Seu. Un cop fi-nalitzat, les autoritats presen-ciaran el ball de l’àliga de Man-resa a la plaça Major.

TEMA DEL DIADIJOUS, 23 DE MARÇ DEL 20172 3

premsa@ajmanresa.org - 23/03/2017 08:11 - 212.121.228.8

Poders governatius, administratius i ju-dicials, tindrà per fonament la comarcanatural i el municipi.

Base 6a. Catalunya serà l’única soberanade son govern interior. Per lo tant, dictaràlliurement ses lleis orgàniques; cuidaràde sa llegislació civil, penal, mercantil,administrativa i processal; de l’establi-ment i percepció d’impostos; de l’encun-yació de la moneda, i tindrà totes lesdemés atribucions inherents a la sobera-nia que no corresponguin al Poder cen-tral, segons la Base 1ª.

Base 7a. Lo Poder llegislatiu Regional ra-dicarà en les Corts Catalanes, que deu-ran reunir-se tots los anys en èpocadeterminada, i en lloc diferent.Les Cortses formaran per sufragi de tots los capsde casa agrupats en classes fundades enlo treball manual, en la capacitat o en lescarreres professionals i en la propietat,indústria i comerç, mitjançant la corres-ponent organisació gremial en lo quepossible sia.

Base 8a. Lo Poder judicial s’organisaràrestablint l’antiga Audiència de Catalunya.Son president i vis-presidents, nombratsper les Corts, constituiran la suprema au-toritat judicial de la Regió, i s’establiran losTribunals inferiors que sien necessaris,devent ser fallats en un periodo de tempsdeterminat i en última instància, dintre deCatalunya, tots los plets i causes.S’organisaran jurisdiccions especials comla industrial i la de comerç.Los funcionaris de l’ordre judicial seranresponsables.

Base 9a. Exerciran lo Poder executiu cinco set alts funcionaris nombrats per lesCorts, los qui estaran al davant dels diver-sos rams de l’administració regional.

Base 10a. Se regoneixerà a la comarcanatural, la major latitud possible d’atribu-cions administratives per al govern de sosinteressos i satisfacció de ses necessitats.En cada comarca s’organisarà un Consellnombrat per los municipis de la mateixa,quin exercirà les citades atribucions.

Base 11a. Se concediran al municipi totesles atribucions que necessita per al cui-dado de sos interessos propis i exclusius.Per a l’elecció dels càrrecs municipals, seseguirà el mateix sistema de representacióper classes adoptat per a la formació deles Corts.

Base 12a. Catalunya contribuirà a la for-mació de l’exèrcit permanent de mar iterra per medi de voluntaris o bé d’unacompensació en diners, prèviament con-vinguda, com abans de 1845. Lo cos d’eèr-cit que a Catalunya correspongui, seràfixo, i a ells deuran pertànyer los volunta-ris ab què hi contribueixi.S’establirà ab organisació regional la re-serva, a la que quedaran subjecte tots losminyons d’una edat determinada.

Base 13a. La conservació de l’ordre pú-blic i seguretat interiors de Catalunya es-taran confiades al Sometent, i per alservei actiu permanent es crearà un cossemblant al de Mossos de l’Esquadra o dela Guàrdia Civil. Dependran en absolut,

totes aquestes forces, del Poder regional.

Base 14a. En l’encunyació de la moneda,Catalunya haurà de subjectar-se als tipusunitaris en què convinguen les regions ilos tractats internacionals d’Unió mone-tària, essent lo curs de la moneda cata-lana, com lo de les demés regionals,obligatori en tota Espanya.

Base 15a. L’Ensenyança pública, en sosdiferents rams i graus, deurà organisar-sed’una maneraadequada a les necessitats icaràcter de la civilisació de Catalunya.L’ensenyança primària la sostindrà el mu-nicipi, i en son defecte, la comarca; encada comarca segons sia son caràcteragrícola, industrial, comercial, etc., s’esta-bliran escoles pràctiques d’agricultura,d’arts i oficis, de comerç, etc. Deurà infor-mar los plans d’ensenyança, el principi dedividir i especialisar les carreres, evitantles ensenyances enciclopèdiques.

Base 16a. La Constitució Catalana i losdrets dels catalans, estaran baix la salva-

guarda del Poder executiu català, i qualse-vol ciutadà podrà deduir demanda da-vant dels tribunals contra els funcionarisque la infringeixin.

Base 17a. Disposicions transitòries. Con-tinuaran aplicant-se el Codi penal i elCodi de comerç, però en l’esdevenidorserà de competència exclusiva de Cata-lunya reformar-los.Es reformarà la llegislació civil de Cata-lunya, prenent per base son estat anterioral Decret de Nova Planta i les noves ne-cessitats de la civilisació catalana.Se procurarà immediatament acomodarles lleis processals a la nova organisaciójudicial establerta, i mentrestant s’aplica-ran les lleis processals a la nova organisa-ció judicial establerta, i mentrestants’aplicaran les lleis d’Enjudiciament civil icriminal.

Manresa, 27 de març de 1992. Per acord del’Assemblea, lo President, Lluís Domènechi Montaner. Los secretaris, Enric Prat de laRiba i Josep Soler i Palet.

Un centenar de delegatsde la Unió Catalanista,encapçalats per fabri-cants, advocats, metges,

hisendats, enginyers, artistes, mes-tres, sacerdots, arquitectes i mestresd’obres, van assistir, el 25, 26 i 27 demarç de fa 125 anys, a l’assembleacelebrada al saló de sessions del’ajuntament de Manresa. La majo-ria, hi van arribar el divendres, en eltren de les 11 del matí i de les 4 de latarda, i es van allotjar en els hotels ifondes de la ciutat. Aleshores n’hihavia més que no pas ara.

L’assemblea va estudiar i aprovarper unanimitat les Bases per a laConstitució Regional Catalana, for-mades per disset articles. Hi vanparticipar quatre manresans, socisde la Lliga Regional: el metge i pro-hom Oleguer Miró i Borràs; l’advo-cat Manel Vallès; el també advocatbarceloní Francesc de Moragas,fundador de La Caixa i cunyat de Va-llès; i Lluís Espinalt, com a secretarilocal. Si bé l’esdeveniment va tenirun ressò local escàs, a Catalunya lesBases acabarien esdevenint un re-ferent del catalanisme polític.«L’aspecte de Manresa és molt

pintoresch, de qualsevol part que’smiri, sobre tot dominantla, comquan se puja al campanar de la Seu,ó tant sols desde’l bonich parch quevolta á la catedral de la montanya yque constitueix un excelent passeig

per pendre la fresca». L’any 1892,L. García del Real feia aquesta petitadescripció de la ciutat a La IlustracióCatalana, després de visitar-la perprimera vegada. A banda de les pin-toresques vistes des de la Seu, tam-bé en va destacar els llums, a la nit,de les fàbriques que treballaven alcostat del riu, el fet que «la base deManresa és una veritable montan-ya», i que gairebé tots els carrers es-taven molt ben empedrats.

Manresa era en aquell momentla quarta ciutat de Catalunya, darrerede Barcelona, Reus i Tarragona.L’arribada del ferrocarril, el 1859,el procés d’industrialització i laconstrucció de noves vies de co-municació, com les carreteres deVic i de Cardona, n’havien trans-format la fisonomia en poc temps.

El 1892 va ser l’any que va arribara la ciutat l’enllumenat elèctric. Lapoblació superava els 20.000 habi-tants, la taxa de natalitat se situavaal voltant del 35% i la de mortalitathavia baixat en relativament poctemps del 40% al 28%. El municipi,que es dividia en cinc districtes,tenia una taxa d’analfabetisme del34%, i el sector econòmic predo-minant era l’industrial (50%), seguitde l’agrícola (30%) i del dels serveis(19%). Un any abans, s’havia inau-gurat la urbanització del tram delPasseig entre Sant Domènec i l’actualplaça de Crist Rei, i el carrer d’ÀngelGuimerà, conegut en aquells tempscom a camí del pas de Cardona. Eldarrer terç del segle XIX, el 60% dela població tenia entre 0 i 30 anys ihi havia més dones que homes.

La ciutat pintorescaque van trobar uncentenar de delegatsEl 25, 26 i 27 de març del 1892, Manresa va entrarper sempre en el mapa històric del catalanisme

HISTÒRIA GRÀFICA DE MANRESA/ARXIU VILLEGAS

SALVADOR REDÓ

Unes vistes de la ciutat des del cingle de sobre de l’estació de tren de la Renfe amb 125 anys de diferència

1892

2017

Regió7

G. C. | MANRESA

EL REPORTATGE

premsa@ajmanresa.org - 23/03/2017 08:11 - 212.121.228.8

El retorn de la Constitució«Va ser quan van demanar la devo-lució de la Constitució catalana. Noen sé gaire cosa més. També que vaser presidida per Domènec i Munta-ner i que el secretari va ser EnricPrat de la Riba. Estic al cas de la ce-lebració del 125è aniversari».

ALBA BALTIÉRREZMESTRA RETIRADA

Compromís amb el país«Va ser un moment històric per a laciutat i també per a tots els catalansi catalanes. D’alguna manera va serimportant perquè arribés l’autogo-vern de Catalunya, les bases perquèavancéssim. Representa el compro-mís d’unes persones amb el país».

ENRIC MARTÍPRESIDENT DE LA FEDERACIÓ DE VEÏNS

Gent de diversos àmbits«Són 17 punts bàsics per a una pos-sible redacció d’una constitució pera un govern propi de Catalunya. Caldestacar que hi havia personalitatsimportants de tots els àmbits. Per ami és el resultat del moviment cata-lanista que va sorgir al segle XIX».

GLÒRIA BALLÚS EXCAP DE PROTOCOL DE L’AJUNTAMENT

Clara significació política«En l’àmbit social i històric, va serun esdeveniment de clara significa-ció política en una Europa on renai-xien les nacions amb un conceptemodern. Deixa com a llegat un textque ha estat un clar referent en elcatalanisme».

XAVIER DE LAS HERASDOCTOR EN QUÍMICA. PROFESSOR UPC

Una sacsejada«És la sacsejada que inicia un re-plantejament catalanista a l’èpocamoderna. Va ser el punt inicial d’in-flexió. Era una època diferent enquè es plantejava una constitucióregionalista, i ara es vol un altretipus de constitució».

ABEL PIÉDEGÀ DEL COL·LEGI D’ADVOCATS

Un gir polític«És el primer document en què esplanteja seriosament una sortidapolítica diferent per a Catalunya,conservadora i allunyada del que vaacabar passant, però va ser un pasmolt important de cara a la poste-rior Mancomunitat i la República».

LLORENÇ FERRERNAVARCLES, HISTORIADOR I ALCALDE

La constitució del s. XIX«Un referent jurídic a partir del quales va constituir un nou marc legalcatalà, que va suposar un reafirma-ment de la identitat com a país inació. És la nostra constitució dels.XIX, feta a Manresa, i això ensaporta singularitat com a comarca».

ÀLEX TRIPIANACARDONA, FUNDACIÓ CARDONA HISTÒRICA

Més prestigi per a Manresa«És un document que va arribar enun moment molt oportú per feravançar políticament Catalunya, i elfet que es constituís a Manresa ésmolt significatiu per a la ciutat, per-què això podria haver ajudat adonar-li un cert prestigi».

DOLORS GÓMEZMANRESA, CUINERES DEL BAGES

Un punt d’inflexió «Una declaració d’intencions sobrecom calia configurar el país en con-sens entre tots els agents implicats.Va ser un punt d’inflexió en la vidapolítica de Catalunya, i que es fes aManresa va ser un gest: la políticano només passava per la capital».

DAVID ATZETSANTPEDOR, DIRECTOR SINS CARDENER

La base del catalanisme«Van ser el punt de partida del cata-lanisme, del nacionalisme, i de l’in-dependentisme que pugui venir aldarrere. Com a manresà d’adopcióés molt gratificant que la meva ciu-tat hagi estat un referent cabdal enaquest tema gràcies a les Bases».

JOSEP EMILI PUIGMANRESA, COORDINADOR ANC BAGES

Catalunya, país sobirà«El primer document que sintetitzael pensament polític del catala-nisme a final del segle XIX, que pro-clama que Catalunya es un paíssobirà i per al qual proposa unmodel d’organització propi, encaixatdins l’estat espanyol».

ROSA SERRAPUIG-REIG. HISTORIADORA

Un lloc de treball«Les Bases de Manresa suposen unabans i un després per a Catalunya.Personalment, suposen el meu llocde treball, ja que fa més de 30 anysque faig classes d’enginyeria quí-mica a a la UPC de Manresa, a l’avin-guda de les Bases, 61-73».

DOLORS GRAUBERGA. PROFESSORA

Text bàsic del catalanisme«Per a mi, són un document bàsicdel catalanisme, reflecteixen unsentiment polític consolidat en elmoment de ser redactades, i la con-tinuïtat d’una reivindicació política,independentment de la seva difícilconcreció real».

XAVIER PEDRALSBERGA. HISTORIADOR

Una fita històrica«Van ser una fita històrica en elcamí cap a la sobirania, i avui, 125anys després, se’n continua parlant.Palesen que la reivindicació d’unaautonomia més gran per a Cata-lunya ve de lluny, i en l’actualitat,encara no hi hem arribat».

PEP RAFARTAVIÀ. ESTUDIÓS

En el seu context«Les Bases de Manresa cal enten-dre-les dins el seu context polític ihistòric. Tot i ser una proposta molttèbia si la comparem amb les que esvan fer posteriorment des de l’inde-pendentisme, són un dels primerspassos del catalanisme polític».

ÒSCAR GARCIASOLSONA. REGIDOR DE LA CUP

Vist des de MANRESA

QUÈ SÓN PER A VOSTÈ LES BASES DE MANRESA?

Vist des del BAGES

Vist des del BERGUEDÀ/SOLSONÈS

TEMA DEL DIADIJOUS, 23 DE MARÇ DEL 20174 5

premsa@ajmanresa.org - 23/03/2017 08:11 - 212.121.228.8

«No representaven tothom»«Va ser la primera manifestació pú-blica organitzada del catalanisme.La sensació que tinc és que no se’nva fer gaire cas, en el seu moment,perquè semblaven elaborades perun grup social que no representavatothom».

PERE CASALSPRESIDENT DE LA CAMBRA DE MANRESA

«Un preestatut»«Ho entenc com un preestatut d’au-tonomia. Va significar el ressorgird’un catalansime polític, com ho vasignificar de la cultura la Renai-xença. Amb tot, llavors era un pen-sament minoritari i no global aCatalunya».

LLUÍS-VIDAL SIXTODIRIGENT TERRITORIAL DE CCOO

«Se’n poden obtenir rèdits»«L’hem de considerar com l’inici delprocés sobiranista, que ha anat con-tinuant. Tinc pocs elements per va-lorar-ho, però crec que hatranscendit poc. Amb tot, és positiuque fos a Manresa, perquè se’n po-drien obtenir rèdits».

JORDI FRANCHPROFESSOR DE LA FUB

«Manresa era important»«Van significar els fonaments delcatalanisme polític, qüestió que vamolt lligada a la modernització delpaís, com passa ara amb el procésindependentista. Que fossin a Man-resa parla de la importància que lla-vors tenia la ciutat».

DAVID SANCLIMENSPROFESSOR DE LA FUB

«El principi de moltes coses»«Van ser el principi de moltes coses.Avui molt dels seus punts no tenenvigència perquè el món ha evolucio-nat molt. A més, demostren queManresa en el seu moment era unagran ciutat. Crec que han significatmés per al país que per a Manresa».

JOSEP SINCAPRESIDENT DE GEST!

L’embrió de la política«Per a mi van ser l’embrió de la polí-tica catalana, que ja començava apensar en un futur amb estat propi.Catalunya sempre ha sigut un paísdins un estat que uneix moltes na-cionalitats diferents. I era el primerpas per tenir drets propis»

JOSEP EMPEZPRESIDENT DEL CONSELL ESPORTIU BAGES

Un paral·lelisme actual«Va passar fa molts anys i crec queva ser semblant i que es podria ferun paral·lelisme amb el que estemvivint ara. Però són temps diferents,i si abans demanàvem quelcom dinsd’un tot, ara ja demanem el tot. Vaser l’inici del camí».

MANEL BURÓNPRESIDENT DE L’IGUALADA CALAF GRUP

Un tractat històric català«Les Bases de Manresa és un tractathistòric, no només de la ciutat, sinó al’àmbit nacional català, com més tardho va ser l’Estatut de Núria o l’Estatutde Miravet. Va ser com una Constitu-ció a escala catalana, que per algunmotiu, es va fer a Manresa».

NÚRIA PICASCORREDORA DE MUNTANYA

Un acord d’Unió Catalanista«Les Bases van ser un acord polític,però no sé ben bé de què anava per-què el meu camp no és la política.Sé que va ser un acord històric, quees va redactar un document però nosé en què es basava. Sé que va serimpulsat per la Unió Catalanista».

JOAN LLEONARTDIRECTOR ESPORTIU DEL CAM

La voluntat de ser un poble«Per a mi és un dels capítols de lahistòria del nostre país més signifi-catius, i més sent manresà com sóc,ja que va ser una redacció del queseria una Constitució catalana, unelement de la voluntat de ser unpoble en tota la seva plenitud».

JORDI SERRACANTAREGIDOR D’ESPORTS DE MANRESA

La base del nacionalisme«Van ser les bases del nacionalismecatalà. El principi va ser el regiona-lisme i més tard es va convertir enla força del nacionalisme que es vaestendre a Catalunya. L’any no us elsabria dir exactament. Devia ser a laRenaixença o a principi del XX».

ALBERT FÀBREGAESTUDIÓS SURIENC

Semblances«És una situació que s’assembla a laque tenim ara. S’estava buscant unaforma d’autogovern diferent a tra-vés d’una constitució nova. Va serun moment d’efervescència del na-cionalisme català i una etapa cabdalper entendre la història del país».

NÚRIA CHECADIRECTORA ESCOLA DE MÚSICA DE ST. JOAN

Aniversari«Les Bases de Manresa es van crearfa 125 anys i ara la ciutat comme-mora aquest aniversari. Represen-ten la primera constitució catalanaque es va fer i són un pas importantper al moviment polític nacionalistadel país».

JORDI BASOMBAGERENT DEL KURSAAL

Idees regionalistes«Va ser una constitució regional ca-talana. Es van fer un seguit de pro-jectes per a la unió de tots elscatalans. I es van redactar les basesque van servir per establir unesidees regionalistes. El 25 de març esfarà un acte per celebrar-ho».

ANNA ROTLLANCATEDRÀTICA DE FRANCÈS

Quilòmetre zero«Són el quilòmetre zero del catala-nisme polític i el naixement del ca-talanisme modern. És un momenten el qual el nivell econòmic del paíspuja coincidint amb la industrialit-zació, i Catalunya té la necessitat derealitzar-se en altres esferes».

ERNEST MACIÀPERIODISTA MANRESÀ

Vist des de l’ECONOMIA

Vist des de l’ESPORT

Vist des de la CULTURA

Regió7

premsa@ajmanresa.org - 23/03/2017 08:11 - 212.121.228.8

«Té molta importància»«Què va passar perquè tanta gentes posés d’acord? Ara no es deixafer ni un referèndum per por de laresposta, però qui sap si sortirà quesí? Va ser el primer acte de catala-nisme polític, i va aconseguir agluti-nar molta gent».

JOSEP DEL VALLEMANRESA, 80 ANYS

«La gent se n’ha oblidat»«Va ser un intent català de reformarla llei espanyola per aconseguir l’es-tatus de nació que Catalunya haviatingut en el passat. El primer actepolític d’un sentiment que encaraavui perdura, i que la gent semblahaver oblidat el seu inici».

FRANCESC VALCÁRCELMANRESA, 57 ANYS

«No són transcendents»«No sóc de Manresa i no conec exac-tament què són les Bases de Man-resa, però suposo que han tingut unpes molt important en el que és Ca-talunya avui en dia. És història. Tot ique per a mi no han tingut gairetranscendència».

MARIA TERESA PAUSASMANRESA, 78 ANYS

«Em diuen poqueta cosa»«En sento parlar però no les acabode situar. Sé que van ser els comen-çaments del procés catalanistad’avui i que han tingut molta impor-tància en l’àmbit històric. És el prin-cipi d’un tot i penso que té la sevarellevància».

JOAN FARRÉ CARMONAMANRESA, 61 ANYS

«L’inici del catalanisme»«Gràcies a les Bases som on sompolíticament. Va ser l’inici del cata-lanisme, no només ideològic, sinópolític. El procés actual deu molt ales Bases de Manresa, un acte histò-ric que tenia la intenció de demanarmés autonomia per al país».

XAVIER FÍGULSMANRESA, 36 ANYS

QUÈ SÓN PER A VOSTÈ LES BASES? ENQUESTA AL CARRER

TEMA DEL DIADIJOUS, 23 DE MARÇ DEL 20176 7

«Les què?», diu fluixet una noia auna altra quan el professor presentael nouvingut com un periodista dis-posat a recollir opinions sobre lesBases de Manresa. Disposats en cer-cle hi ha una quinzena d’alumnesdel Cicle Formatiu de Grau Superiord’Animació Sociocultural i Turísti-ca. N’hi ha de Manresa, de la comar-ca i de més enllà, fins a Olesa deMontserrat. Però els manresans noes mostren més informats que elsaltres. «Jo visc a l’avinguda de les Ba-ses de Manresa, però mai no he sa-but què eren», confessa una de lesalumnes. Probablement no és l’úni-ca, però ella ho admet. «Potser ésperquè vinc de cicles», afegeix. Elprofessor intervé de seguida percombatre qualsevol menysteni-ment d’aquest itinerari formatiu.

Qui sap alguna cosa de les Basesde Manresa? «Jo sé el que hem es-tudiat: és com una constitució delscatalans, que es va fer aquí», diu una

noia de Sant Fruitós de Bages. Mésaportacions. «El mil vuit cents no séquè es van reunir per fer la consti-tució catalana». El concepte consti-tucional els ha quedat. «Però m’hosé d’una manera molt lleugera».

Uns diuen que ho van veure aESO, altres a batxillerat, però en totcas «era un trosset així a la pàgina».I en l’espai que delimiten hi cap es-cassament mitja dotzena de línies.«Sortia abans o després de la Man-comunitat». «Abans», precisa algúque se’n recorda. «Com una cosavinculada a la Mancomunitat», diuun de Sallent. La Mancomunitat síque tenia pàgines, afirmen.

Hi ha una certa coincidència quees donava com de passada, un detants esments que apareixen en elllibre d’història i en els quals nos’aprofundeix. «Això depèn del pro-fessor», diu un. «La nostra professo-ra seguia el llibre, no se n’apartavani un mil·límetre, i només ho va es-mentar», contesta una altra.

Un noi d’Olesa diu que li va sortiren un examen, en el comentari detext. Però ja no es recorda de res. Di-verses veus avalen l’amnèsia sobta-da com a inseparable de la seva ex-periència educativa. «M’aprenia eltext del llibre paraula per paraula,com si en fes una fotografia, aixíaprovava l’examen, i al cap d’unasetmana ja l’havia oblidat». Ara que

estan aprenent un ofici, blasmenl’ensenyament memorístic. El pro-fessor hi té alguna discrepància,però no hi entra, no és el moment.

Un noi fa estona que vol demos-trar els seus coneixements. Final-ment venç la timidesa i ho deixaanar: «la reunió es va fer a Manresaperquè en aquell temps era una ciu-tat important a causa de la indústriatèxtil que tenia gràcies a la força hi-dràulica dels rius». I respira.

Es vencen més timideses, ambmés o menys encert. Una: «es vanreunir per fer lleis però no les vanaprovar». Una altra: «es reivindica-ven els drets dels treballadors».Més: «deien que la llengua principalseria el català i recollien la divisió depoders, legislatiu, executiu i judi-cial». Això darrer ho ha dit un noique s’ho acaba de mirar a la viqui-pèdia, però ha fet una lectura massaràpida, s’ha saltat la part del mig delprimer paràgraf, i ha situat la reunióal 1585. Alertat per l’estranyesa ge-neral, s’ho torna a mirar i rectifica.La reunió va ser el 1892, i les bases«bevien de les antigues constitu-cions catalanes del 1585», segons

l’enciclopèdia col·laborativa.Els sembla que pot ser vigent un

text de fa 125 anys? Hi ha una petitapluja d’intervencions coincidents:és vigent «en la mesura en què es de-manaven uns drets que encara avuiestem reivindicant». Naturalment,el contingut s’hauria de modificarper posar-lo al dia, però «també l’ac-tual constitució espanyola caldriamodificar-la per actualitzar-la, ibastant a fons», i de les Bases «algu-na cosa serviria».

I si en fem un joc?La irrupció de l’actualitat encén laparticipació, i comença a planar perl’aula el debat sobre la independèn-cia, tema sobre el qual sí que tothomté un munt d’informació i d’idees, ino sempre coincidents. El periodis-ta recorda el caràcter confederal delmodel d’estat que proposen les Ba-ses. «O sigui, Catalunya seria un Es-tat federal», resumeix una alumna.«No, l’Estat federal seria Espanya».«No, Catalunya seria un Estat fede-ral dins d’Espanya». Com els estatsd’Estats Units? Això.

El periodista fa una proposta: «ja

que sou futurs animadors sociocul-turals, com plantejarien una activi-tat per tal que un grup de personess’interessés per les Bases?» Vàriesrespostes coincidents: «posant-lesen relació amb la situació actual».Llegir el document punt per punt iveure en què s’ha avançat i en quèes va endarrerit. «Pot impactar ado-nar-se quines idees actuals ja les te-nien llavors». Un noi fa una propos-ta lúdica: un joc d’estratègia de so-bretaula amb un gran mapa d’Es-panya com a tauler. «Això pot fun-cionar a l’ESO», afirma un altre.

El professor ajuda a situar la pro-posta en els seus termes acadèmics:d’això se’n diu «gamificació» (se-gons la viquipèdia, «ús dels ele-ments i de la mecànica del joc encontextos aliens a aquest, amb l'ob-jectiu d'orientar el comportamentde les persones i aconseguir deter-minades fites»), i hi ha una regla bà-sica: «el que pensa l’animador no ésrellevant». Quan els professors aco-miaden el periodista, les posicionsde cadscú sobre la independènciasón del tot rellevants en el debat es-pontani que s’organitza.

XAVIER DOMÈNECH MANRESA

Del llibre que endeia poca cosa a laproposta de fer-neun joc de taulaEstudiants d’Animació Sociocultural mostren unconeixement molt superficial de l’esdeveniment

Crònica

QUÈ EN SABEN I COM HOVEUEN... ELS ALUMNESDEL GUILLEM CATÀ

MIREIA ARSO

No saben gran cosa de les Bases però es mostren molt interessats en l’actual debat polític de Catalunya

premsa@ajmanresa.org - 23/03/2017 08:11 - 212.121.228.8

«Sé que són una avinguda»«Realment no sé la importància i elpes que han tingut en la història lesBases de Manresa, només que hi hauna avinguda a la zona de la FUBque porta aquest nom. Em sonen,perquè n’he sentit a parlar, però noho sé».

CLAUDIA ASTILEANMANRESA, 19 ANYS

«No les conec»«Sóc de València, i tot i que fa tresanys que visc a Manresa mai non’havia sentit a parlar. Sé que hi hauna avinguda que porta aquestnom, però no conec el seu pes histò-ric. Suposo que han estat transcen-dents al llarg de la història».

FRANCESC MOYÀVALÈNCIA, 37 ANYS

«No em diuen res»«Mai havia sentit a parlar del conceptede catalanisme polític ni de les Basesde Manresa. En no ser d’aquí emqueda una mica lluny. Suposo que síque han tingut molta importància enel procés sobiranista actual, ja que endeuen ser els orígens».

NÚRIA MENGUALVALÈNCIA, 32 ANYS

«S’han de recuperar»«Les recordarien si realment les po-guéssim aplicar i portar-les a lapràctica. Que tot vagi tan lent fa quela majoria se n’hagi oblidat i que non’hi hagi prou memòria. S’hauriende recuperar, ja que són una partimportant de la història».

TONI ROSELLMANRESA, 58 ANYS

«125 anys del primer pas»«Sé que ara se celebrarà el seu 125èaniversari, i això ens ha de fer mirarenrere per saber on som i d’onvenim. Són un referent històric i cul-tural que fa que avui en dia tingueml’oportunitat de lluitar pel nostrefutur».

SALVADOR FONTANÉMANRESA, 53 ANYS

Regió7

JOSEP SALLENT MANRESA

Els comissaris que l’any 1892 vanaprovar les Bases de Manresa benpoc s’imaginaven que dècades des-prés donarien nom a la principalavinguda d’un nou barri de la ciutat,i encara menys que seria el nomd’un conegut bar d’entrepans i ta-pes, el frankfurt Les Bases, situat almateix carrer. I a l’inrevés? Els ac-tuals clients i treballadors de l’esta-bliment coneixen, ni que sigui va-gament, el significat original delnom amb què es coneix el local? Laresposta és idèntica: la majoria tam-poc no s’ho imagina. I alguns quecreuen saber-ho es confonen ambla història dels dipòsits d’aigua.

«Les Bases de Manresa és allò deles aigües, oi?», deia ahir una clientadel bar, Mercè Prat, comerciant dela zona. Ho va preguntar poc con-vençuda i de seguida va veure ques’equivocava. «No, no ho sé... I hohauria de saber. Tinc la botiga enaquest carrer!», exclamava.

La Mercè, amb la menció a les ai-gües, es referia a la creença erròniad’alguns manresans (constatadaper historiadors) que confonen«Bases» amb «Basses», pensant-seque el nom té relació amb els dipò-sits de l’aigua que hi ha a la zona.Aquest diari va parlar ahir amb unaveïna d’aquest carrer, Montse Sera-rols, que passava per davant delfrankfurt Les Bases i que, quan vaser preguntada al respecte, tambéva explicar que Les Bases feien refe-rència als dipòsits d’aigua: «crec que

les Bases són aquestes basses que hiha aquí a sobre, les d’Aigües deManresa. Abans, l’aigua arribava alsdipòsits vells, on ara hi ha el Museude la Tècnica. Però, com que se’lsvan fer petits, els van construir aquímés amunt», explicava amb forçaconvicció la Montse. Tot i així, vaacabar dient: «bé, no ho sé si té aveure o no! És que tampoc no men’he informat gaire», reconeixia.

A dins del bar, ahir a la tarda, tresjoves del barri, en José, en Xavier ien Marc, menjaven un entrepà i be-vien cervesa en una taula, parlantanimadament. Quan se’ls preguntaquè són les Bases de Manresa, es fael silenci i les cares són de circums-tàncies. Tot i així, un d’ells respon iho fa també per referir-se als dipò-sits d’aigua: «és una història moltrara, d’aquí a baix a la carretera deSantpedor, on van trobar uns pous,o uns dipòsits, o el que sigui...», vacomençar a dir. «No té res a veureamb això?», va acabar preguntant,buscant la complicitat de l’interlo-cutor. «No, realment, no sabem quèsón les Bases», confessava la resta.

Altres clients i veïns consultats ex-pressaven la mateixa ignorància, toti que alguns en tenien alguna ideamés o menys vaga. És el cas d’unaveïna de 40 anys, a qui el nom de les

Bases li recorda una obra de teatreque va fer d’adolescent. «Quan jo eramolt jove, vam fer una obra de teatreal Poble Nou, i en aquesta obra esparlava de les Bases de Manresa. Nosé si eren un tipus d’estatuts, o uneslleis que es van fer fa molts anys... noho recordo, la veritat», admetia.

I els cambrers que treballen alfrankfurt Les Bases? Algú els ha ex-plicat mai el significat del nom? No.Ni el Paul, que treballa al torn dematins, ni l’empleat de tardes no entenien ni idea. Tots dos són origina-ris de l’Europa de l’Est, però ja fa al-guns anys que viuen a Manresa. Enel cas del Paul, ja fa temps que tre-balla al frankfurt. «No, no sé què sónles Bases. Sé que és el nom del car-rer, però res més», se sincerava.

A prop d’ell, assegut a la barra fentel cafè i llegint el Regió7,hi havia enJordi Rivero, que també ignorava

què són les Bases. «Diria que és al-guna cosa política, però desconecben bé què. Potser fa més temps síque sabia què era, però com que ésuna cosa que no aprofundeixes... hodec haver oblidat», considerava. Enuna taula apartada hi havia SabrinaEchevoye, una brasilera que fa no-més mig any que viu a la capital delBages i, evidentment, tampoc no hosabia. «És el nom del carrer, oi?»,preguntava.

Hi ha qui confonia el nom de lesBases amb algun suposat topònimde l’entorn. «Tot això, abans, erencamps... Els afores de la ciutat. No sési té alguna cosa a veure...», aventu-rava un veí del barri, en Lluís, quepassava per davant del bar.

Però no tothom ignorava el signi-ficat de les Bases, si bé els qui el co-neixien eren la franca minoria delsconsultats per aquest diari. «Man-resa és el lloc on es va assentar unacord, on es van assentar les basesd’alguna cosa relacionada amb Ca-talunya», deia ben encaminadaLola Pérez, tot i que després, el seumarit, Lluís Martínez, errava el tret:«diria que va ser una reunió de po-lítics que es va fer aquí a sobre de lesBases, en una torre que hi ha...»

Un altre matrimoni que passavaper davant del frankfurt Les Basestambé donava mostres de saber unamica la història del mot. «Em sonacom si fos la constitució d’algunacosa, algun tractat de no sé què...»,deia Joan López, mentre la seva es-posa, Pilar Luján, reconeixia que hoignorava completament.

A prop del bar hi ha la llibreria-quiosc Les Bases, però els seus pro-pietaris admetien que coneixen benpoca cosa del nom i que, el que sa-ben, ho han llegit aquesta setmanaal Regió7. «Tenia la noció que lesBases era una reunió de diferentsgrups polítics, però no em perguntisgaire més...», confessava la Josefa.

«Les Bases és allò de les aigües, oi?»La majoria dels clients del bar batejat amb aquest nom històric desconeixen què significa i alguns ho confonen amb els dipòsits vells

«Crec que les Bases sónaquestes basses que hi ha aquí a prop, d’Aigües de Manresa»,deia una veïna força convençuda

Algú ho confón amb el nomd’algun suposat topònim del’entorn: «Tot això, abans, erencamps... les afores de la ciutat»

J. S.

Entrada del Frankfurt Les Bases, situat a l’Avinguda de les Bases de Manresa

Crònica

QUÈ EN SABEN I COM HO VEUEN... AL FRANKFURT LES BASES

premsa@ajmanresa.org - 23/03/2017 08:11 - 212.121.228.8

Entre la proclamació de lesBases de Manresa i l’apro-vació de l’Estatut d’Auto-nomia del 1932, aprovat

durant la Segona República, vanpassar quaranta anys. Entre l’Estatutdel 1932 i el moment present hatranscorregut més del doble detemps: 85 anys. Però una lectura de-tecta molta més proximitat de con-ceptes entre el text del 1932 i elsd’avui, que entre les Bases i el text del1932. Com si entre aquests dos nohaguessin passat quaranta anys,sinó molts més.

El cert és que aquell estatut va serfill de la revolució democràtica queva portar a la república, mentre queles Bases de Manresa eren fillesd’una mentalitat tradicionalista quees resistia als avenços cap a la demo-cràcia moderna que s’anaven obrintpas a molts llocs d’Europa. Enfrontata un estat espanyol centralista, el ca-talanisme representat a l’assembleade Manresa havia girat els ulls cap alpassat per buscar inspiració en elssegles anteriors al 1714, quan la mo-narquia penisular respectava la per-sonalitat política catalana.

Un model d’estat per a Espanya Però la primera diferència que saltaa la vista és una altra: mentre l’Esta-tut del 1932, com els del 1979 i el2006, regulen l’exercici de l’autogo-vern català, les Bases de Manresaarrenquen amb un projecte de cons-titució espanyola.

Ho fan en uns pocs apartats d’unasola de les bases, però que entrenplenament en qüestions com la for-ma d’estat, el sistema de govern i ladivisió de poders espanyols. És, pertant, un projecte no només per a Ca-talunya sinó per a Espanya, a partirde la idea que canviar el sistema po-lític espanyol era condició necessà-ria per assolir les cotes desitjadesd’autogovern.

Així, si el primer apartat de la pri-mera base definia les «atribucions»del «poder central» (avui en diríemcompetències), el segon apartat de-finia l’«organització» d’aquest podercentral.

Deia el següent, en un català òb-viament anterior a Pompeu Fabra:«lo Poder central s’organissarà baixlo concepte de la separació de lesfuncions llegislativa, executiva i ju-dicial. Lo Poder llegislatiu central ra-dicarà en lo Rei o Cap de l’Estat i enuna Assemblea composta de repre-sentants de les regions, elegits en for-ma que cada un estimi convenient;lo número de representants seràproporcional al d’habitants i a la tri-butació, tenint-ne tres la regió a laque n’hi corresponguin menos».

El rei legisladorDes d’una visió moderna sobta queel poder legislatiu sigui atribuït deforma conjunta al rei i al parlament,però aquesta era també la fórmulaemprada en la constitució espanyo-la vigent, corresponent a la restau-ració monàrquica del 1874, i que vadurar fins a la Segona República.

Allò revolucionari, per a un estatunitari i progressivament centralit-zat com l’espanyol, era proposar queel seu parlament estigués format per«representants de les regions» ele-gits de la manera que a cada regió lisemblés més convenient.

Aquest detall ja mostrava el queavui en diríem caràcter confederaldel projecte, que partia de les partso regions per conformar el sistemade govern de les matèries conjuntes,definides de forma explícita i pertant excloent en l’apartat d’atribu-cions del poder central. És a dir: totel que no estava a la llista del podercentral era competència del «poderregional», i cada regió decidia pelseu compte com s’organitzava perexercir aquest poder.

Concepte confederalAquest concepte confederal, que vade baix a dalt, és molt clar en la des-cripció del «Poder judicial suprem»,exercit per un «Alt Tribunal formatper magistrats de les regions, un percada una d’elles, elegits per les ma-teixes». Més que d’un tribunal su-prem o de darrera instància, haviade ser una mena de tribunal arbitralper als conflictes de competències,ja que «cuidarà de resoldre los con-flictes interregionals i de ls regionsab lo Poder central, i d’exigir la res-ponsabilitat als funcionaris del Po-der executiu».

Que l’alt tribunal no seria la da-rrera instància judicial, com sí que

ho són els actuals tribunals supremi constitucional, queda palès quanel document afirma: «aquest Tribu-nal no es considerarà superior jeràr-quic dels Tribunals regionals quefuncionaran ab completa indepen-dència». La darrera instància judi-cial perquè els particulars pogues-sin acudir en apel·lació seria doncsla «regional».

Els poders de l’estatI quines eren les competències o«atribucions» d’aquest poder cen-tral? La llista és curta: les relacionsinternacionals, els exèrcits i la de-fensa en general, el sistema de dua-nes i aranzels, les infraestructuresd’«interès general» (però «en lesd’interès interregional podran po-sar-se d’acord lliurement les regionsinteressades»; amb aquest concep-te, per exemple, el corredor medite-rrani el farien conjuntament les ge-neralitats catalana i valenciana), laresolució de conflictes interregio-nals (ja hem vist que a través de l’Alttribunal, no de l’executiu ni del le-gislatiu centrals) i el pressupost perexercir aquestes competències.

Val la pena aturar-se un momenten aquest pressupost, del qual diu:«en lo que no arribin les rendesd’Aduanes, deurà distribuir-se entreles regions a proporció de sa rique-sa». Refiar-se dels aranzels duanerscom a base del pressupost de l’estatindica fins a quin punt l’estat mateixera d’unes dimensions reduïdescomparades amb els estats actuals.Això no el privava de tenir deute, i alrespecte les Bases estableixen quel’«avui existent» no serà transferit ales regions sinó que se’l menjarà elpoder central, i que en el futur seràcada regió la que decidirà si s’en-deuta o no s’endeuta, tant per a «sonsosteniment» com per atendre «lescargues del poder central».

Catalunya encunyaI la moneda? En l’apartat sobre el po-der central no se’n diu res, ja quel’encunyació es reserva per al «poderregional». Però en l’apartat corres-ponent s’indica que aquesta encu-nyació s’ha de subjectar als «tipusunitaris» que acordin els diferentspoders regionals i «els tractatsd’Unió monetària», i que les mone-des encunyades en cada regió hau-ran de ser acceptades a tot el territoriespanyol.

Catalunya va encunyar monedadurant molts segles, però la seca deBarcelona va cessar la seva activitatl’any 1879, tretze anys abans de l’as-semblea de Manresa, i de fet en elsdarrers anys d’activitat funcionavacom a mera sucursal de l’autoritatmonetària única establerta amb lareforma monetària del ministre ca-lafí Laureà Figuerola, que el 1868 vaunificar el sistema monetari de totl’estat al voltant de la pesseta. Les Ba-ses pretenien tornar a la situació an-terior i que Catalunya fabriqués mo-nedes autònomament.

Bisbes catalansEl document es preocupa de no dei-xar desemparat del poder de l’Esglé-sia; però com que les relacions que«uneixen l’Estat ab la Iglesia» havienestat «sancionades» per la «potes-tat» eclesial, doncs això de momentno es toca. Aquestes relacions les fi-xava un acord o «concordat» entre elRegne d’Espanya i la Santa Seu, i lesBases el mantenen i estableixen queel poder central «procurarà ab losant Pare» la manera de «subvenir elClero i el Culte». Això sí: diu que cal-drà «procurar» que «se previngui enlo Concordat que hagin de ser cata-lans els que exerceixin jurisdiccióeclesiàstica pròpia o delegada, comtambé els obtentors de dignitats iprebdendes» a Catalunya.

Aquesta mena de «volem bisbescatalans» del segle XIX es reclama«tant si es sosté el Real Patronat, comsi es restableix la disciplina generalde la Iglésia». El «Real Patronat» eraun conjunt de privilegis conceditspel Vaticà a les «monarquies catòli-ques», entre aquestes l’espanyola,que permetien als monarques in-fluir de forma determinant en el go-

De les Bases als Estatuts,quatre dècades queseparen dues èpoquesDel document del 1892 a l’autonomia de la República van passar 40 anys, però semblen pertànyer a monsdiferents; en canvi aquell primer Estatut conté conceptes polítics més semblants als d’avui, 85 anys després

Les Bases no són només unprojecte per a Catalunya, sinóper a l’organització política del’estat espanyol

A l’estat se li preveia la separacióde poders, però atribuïa el poderlegislatiu al rei i al Parlament demanera conjunta

El Parlament espanyol s’haviade formar amb representantsregionals, elegits de la maneraque cada regió decidís fer-ho

TEMA DEL DIADIJOUS, 23 DE MARÇ DEL 20178 9

Xavier DomènechMANRESA

L’ANÀLISI

premsa@ajmanresa.org - 23/03/2017 08:11 - 212.121.228.8

vern de l’Església catòlica en el seuterritori. Una de les fórmules era eldret de proposta o, directament, denomenament de bisbes i resta d’au-toritats de la jerarquia eclesiàstica.Les Bases de Manresa no preveuenalliberar el monarca d’aquest poder,ni canviar les regles del joc fins quemonarca i pontífex no decideixinfer-ho per mutu acord (i no van fer-ho en les dècades següents). En con-seqüència, parlen de «procurar» queen un futur indefinit el concordat re-clami la catalanitat dels nomenats.

Catalunya «sobirana»Ja hem dit que les Bases de Manresaatorgaven al «poder regional» totesaquelles competències que no for-messin part de la llista reservada alpoder central. «Catalunya serà l’úni-ca soberana de son govern interior»,s’hi afirmava. «Cuidarà de sa llegis-lació civil, penal, mercantil, admi-nistrativa i processal; de l’establi-ment i percepció d’impostos; del’encunyació de la moneda, i tindràtotes les demés atribucions inhe-rents a la soberania que no corres-ponguin al Poder central».

L’ordre públic es confiava al so-metent i a un cos permanent «sem-blant» al dels Mossos d’Esquadra ola Guàrdia Civil. L’ensenyament pri-mari es confiava als municipis o, sini poguessin, a la «comarca natural»,a la qual atorgava plens poders pera l’exercici de les seves funcions. Elcatalà era l’única llengua oficial i no-més els catalans (per naixement onaturalització) podien ocupar càr-recs públics, fins i tot a les delega-cions del govern central.

Quant als exèrcits «de mar i terra»,tot i ser competència del poder cen-tral, s’establia que Catalunya hi con-tribuiria per mitjà de voluntaris od’una compensació en diners, «comabans de 1845», i que els voluntariscatalans serien destinats al cosd’exèrcit establert de forma fixa a Ca-talunya. Correspondria al poder re-gional organitzar el cos de reservis-tes, és a dir, la relació de joves mobi-litzables en cas de necessitat, formatper «tots los minyons d’una edat de-terminada».

Poc estat del benestarEn el text de les Bases no es parla desanitat i salut, no es parla d’ensenya-ment secundari i universitari, ni demuseus i biblioteques. No es recu-llen les polítiques socials que avui nopoden mancar en cap constitució niestatut. Tot això és present, en canvi,a l’Estatut del 1932.

Hi ha dues raons per explicar la di-ferència. Una és que el text del 1892

són només unes bases per a la futuraconstitució, i no la constitució com-pleta. I l’altra, que a final del segleXIX els poders públics no tenien po-lítiques definides en molts dels as-pectes que hem esmentat, i especial-ment en el vessant social. El 1932, encanvi, la sensibilitat social i políticaamb què es van abordar tant la cons-titució republicana com l’estatut ca-talà ja era força més semblant a l’ac-tual, encara que amb recursos moltlimitats.

Sufragi medievalOn hi ha un salt espectacular entreles Bases i els posteriors estatuts ésen la forma de nodrir les Corts. Al’Estatut del 1932 s’afirma que el Par-lament serà elegit «per sufragi uni-versal, directe, igual i secret», unafórmula pràcticament idèntica a laque es va servir avui en la majoria dedemocràcies. En canvi, les Bases,només quaranta anys abans (pocmés d’una generació), establien queles Corts catalanes «es formaran persufragi de tots los caps de casa agru-pats en classes fundades en lo treballmanual, en la capacitat o en les ca-rreres professionals i en la propietat,indústria i comerç, mitjançant la co-rresponent organisació gremial enlo que possible sia».

Per als que s’estiguin fregant elsulls, intentarem explicar-ho: a lesCorts no hi haurien d’anar els repre-sentants dels partits polítics votatspels ciutadans a les eleccions, sinóels representants de grups econò-mics i professionals per raó de laseva activitat: propietaris rurals, pro-pietaris urbans, fabricants, comer-ciants, els diferents oficis menes-trals, les diferents professions libe-rals... A cadascuna d’aquestes «clas-ses» hi hauria eleccions «internes»per designar el corresponent repre-sentant a les Corts. I a les votacionsnomés hi participarien els «caps decasa».

Legislació antigaAquest concepte «orgànic» de la re-presentació provenia d’un passatque l’Europa democràtica ja haviadeixat enrere, i això inclou l’Estat es-panyol, que havia basat el règim dela restauració en l’alternança entrepartits polítics, i que elegia els seusdiputats al Congrés per districtes ter-ritorials i no per agrupacions gre-mials. La major part del temps s’ha-via tractat d’un «sufragi censatari»,és a dir, restringit als homes inscritsen el «cens» de contribuents que pa-gaven a Hisenda a partir d’una certaquantitat, però el 1869 es va ampliarel dret de vot a tots els homes (no ales dones), amb independència dela riquesa. El 1878 va tornar el siste-ma censatari, però el 1890 es va re-cuperar el sufragi masculí, reestre-nat a les eleccions espanyoles de1891, és a dir, abans de l’assembleaque va aprovar les Bases, que van ig-norar el signe dels temps.

Potser perquè, com diu la base se-gona, «en la part dogmàtica de laConstitució Regional Catalana esmantindrà lo temperament expan-siu de la nostra llegislació antiga, re-formant per a posar-les d’acord ables noves necessitats, les sàvies dis-posicions que conté respecte delsdrets i llibertats dels catalans».Reunió de les Corts catalanes, segons una miniatura continguda en un incunable del segle XV

No qüestionava les relacionsentre el rei i el Vaticà, peròdemanava «procurar» nomenarbisbes catalans a Catalunya

Establia el català com a únicallengua oficial i reservava alscatalans tots els càrrecs públics,incloses delegacions de l’estat

Preveia un parlament elegitsobre una base gremial queignorava els avenços ja existentsen els sistemes democràtics

Regió7

premsa@ajmanresa.org - 23/03/2017 08:11 - 212.121.228.8