Baròmetre del Tercer Sector Social€¦ · i de la realitat social. Per fer-ho, s’ha utilitzat...

Baròmetre

del Tercer

Sector Social

Edició 2019

15 d’octubre 2019

Comarques Tarragonines

del Tercer Sector Social el baròmetre

el baròmetre del Tercer Sector

2

Comarques Tarragonines Edició 2019

3

Equip de treball

Direcció:Roger Civit i Anna Albareda

Tractament i anàlisi de les dades:i-LabSo

Equip de treball:Patrícia Casanueva

Comunicació:Laura Castro

Disseny, infografia: Toni Sánchez Poy


4

Índex de continguts


5

1. Presentació ........................................................................ 61.2. Resum Executiu ........................................................................................8

2. Metodologia .................................................................... 10

3. Context territorial ........................................................... 133.1 Organització administrativa .....................................................................15

3.1.1 Ens locals i població ..................................................................................... 15

3.1.2 Despesa dels ens locals ................................................................................ 16

Ajuntaments ....................................................................................... 17

Consells comarcals ............................................................................ 24

Diputació ........................................................................................... 29

3.2 Realitat social .......................................................................................... 30

4. Implantació al territori .................................................... 41

Glossari ............................................................................... 50


6

1. Presentació


7

Teniu a les mans els resultats de la cinquena edició del Baròmetre del Tercer Sector Social, impulsat per la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

El Baròmetre és fruit de l’esforç col·lectiu del conjunt de les 3.000 en-titats socials catalanes i és l’eina que, cada any, ens permet obtenir dades actualitzades sobre la nostra aportació a la societat, les condi-cions en les quals la fem i els mitjans amb els quals comptem.

Enguany, la principal novetat és que, per primera vegada, disposem d’un informe personalitzat per a cadascun dels territoris: comarques de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Catalunya Central. Així doncs, en aquesta edició del Baròmetre trobareu una anàlisi de la distribució de la despesa dels ens locals (ajuntaments, diputacions i consells comarcals) en l’àmbit social, dels aspectes clau demogràfics i socioeconòmics i de la implantació i l’activitat del Tercer Sector Social a cada territori.

Juntament amb altres estudis que també aprofundeixen vers la rea-litat social i el paper del Tercer Sector Social, aquest Baròmetre ens ajuda a conèixer millor la situació del nostre sector per actuar en co-herència amb les necessitats específiques de cada territori.

Estic convençuda que el fet de disposar d’aquesta radiografia terri-torial facilitarà que les entitats socials treballin amb més eficiència i eficàcia i que, per tant, puguin donar una resposta més ajustada i adaptada als reptes socials que tenim com a país.

Francina Alsina i Canudas Presidenta de la Taula d’Entitats

del Tercer Sector Social de Catalunya

Octubre de 2019


8

1.2. Resum Executiu

Context territorialL’estudi que teniu a les vostres mans se centra en l’àmbit de les Co-marques Tarragonines, el qual agrupa el 19,43% dels municipis de Ca-talunya.

Durant l’any 2018 els ajuntaments d’aquests municipis van fer una despesa en serveis socials i promoció social del 4,9% dels pressupos-tos liquidats. Això representa una mitjana de despesa en serveis i pro-moció social de 66,39€ per habitant i en atenció benèfic-assistencial de 89,42€ per habitant.

En aquest territori, la segona administració que fa més despesa en atenció benèfic-assistencial i en serveis i promoció social són els Con-sells Comarcals, que aporten 31,3€ per habitant en atenció benèfic-assistencial, i 24,7€ per habitant en serveis i promoció social.

Seguidament trobem la Diputació de Tarragona que en actuacions de protecció i promoció social fa una despesa de 0,6€ per habitant i en atenció benèfic-assistencial 3,97€ per habitant.

Realitat socialEn els municipis de l’àmbit de les Comarques Tarragonines hi viuen 795.902 persones, el 31,8% de les quals es concentra a la comarca del Tarragonès.

Pel que fa a la composició demogràfica de la població veiem que hi ha una proporció major de persones grans que de persones joves, ja que l’índex d’envelliment supera el 100%, punt a partir del qual si l’índex augmenta significa que hi ha més població gran que jove. Respecte les dades del conjunt de Catalunya, l’índex d’envelliment de les comar-ques tarragonines es troba per sota en 4,25 punts respecte la mitjana catalana, fet que significa que hi ha una concentració menor de gent gran en aquest àmbit territorial respecte les dades generals de Cata-lunya. Pel que fa al sobre-envelliment de la població de l’àmbit és gai-rebé com les dades generals de Catalunya, ja que l’índex que mesura el percentatge entre la gent de més de 65 anys i més de 85 anys és similar a la mitjana catalana.

Pel que fa a la situació socioeconòmica, en dos dels àmbits territo-rials de les Comarques Tarragonines, el percentatge de població amb


9

dificultats per arribar a final de mes, segons percepció, és superior a la mitjana catalana (49,7%). Concretament a l’Àrea Territorial de Plani-ficació del Camp de Tarragona el percentatge de llars que necessiten ajuts per béns bàsics dobla la mitjana catalana, mentre que a l’Àrea Territorial de Planificació de Terres de l’Ebre és del 24%.

Implantació al territoriEl 10% de les entitats del Tercer Sector Social a Catalunya es troben a l’àmbit de les Comarques Tarragonines. D’aquestes, el 63,8% de les entitats tenen la forma jurídica d’associació i el 12,6% són delegacions d’altres entitats.

Si analitzem a quin col·lectiu s’adreça prioritàriament la seva activitat veiem com una de cada quatre entitats ho fa a la gent gran.

La cultura és l’àmbit d’intervenció de gairebé una de cada quatre orga-nitzacions del tercer sector social a Tarragona i el 12,6% de les entitats de l’àmbit de les Comarques Tarragonines presten serveis relacionats amb la salut.


10

2. Metodologia


11

L’informe del Tercer Sector Social a l’àmbit territorial de les Comar-ques Tarragonines s’organitza a partir de dos punts de vista amb la intenció fer un repàs sobre la realitat de les entitats socials catalanes, des d’allò més genèric al fet més concret, a partir de la utilització de les dades disponibles, tant de l’estadística pública com dels propis treballs realitzats per la Taula del Tercer Sector Social a Catalunya en els darrers anys.

El primer punt de vista posa l’enfocament en el context territorial, aportant una visió àmplia de l’organització administrativa territorial i de la realitat social. Per fer-ho, s’ha utilitzat fonts d’informació pú-blica oficial: Instituto Nacional de Estadística, Institut d’Estadística de Catalunya, MUNICAT i el Ministerio de Hacienda. Les figures, en aquest apartat, mostren les dades en nombre absolut i/o en percen-tatge.

El segon punt de vista mostra quina és la implantació territorial de les entitats del Tercer Sector Social en el territori a partir de l’anàlisi de les dades censals generades per la Taula del Tercer Sector de Cata-lunya, abordant aspectes com la distribució en el territori, l’activitat i els col·lectius destinataris. En aquest apartat, les dades es mostren en percentatge acompanyades del nombre absolut entre parèntesis.

Els àmbits territorials per la realització dels informes han estat defi-nits a partir de les comarques. Tots els municipis d’una comarca es consideren part d’un mateix àmbit i, per tant, també són considera-des d’aquest àmbit les entitats que hi tenen la seu social. La única ex-cepció a aquesta norma són els municipis de la comarca del Moianès, que han quedat repartits 4 a l’àmbit de Barcelona i 6 a l’àmbit central.

En aquest informe, l’àmbit Tarragona inclou les comarques: Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Montsià, Pri-orat, Ribera d’Ebre, Tarragonès, Terra Alta.


12

En el cas de les dades de context, provinents de fonts oficials, ha estat necessari adaptar els àmbits territorials a l’agregació territorial dis-ponible. La casuística, quant a les agrupacions d’informació, es resu-meix en els següents casos:

◗ Quan ha estat possible, s’ha treballat agregant la informació a es-cala municipal.

◗ La segona opció ha estat treballar la dada per agregació comarcal.

◗ En aquells casos que només existia desagregació per àmbits territo-rials de planificació s’ha realitzat la següent assignació:

Comarques Barcelonines: Àmbit Territorial de Planificació Metro-polità i Àmbit Territorial de Planificació del Penedès

Comarques Centrals: Àmbit Territorial de Planificació de les Co-marques Centrals

Comarques Gironines: Àmbit Territorial de Planificació de les Co-marques Gironines

Comarques Lleidatanes: Àmbit Territorial de Planificació de l’Alt Pirineu i Àmbit Territorial de Planificació de l’ Aran i Ponent

Comarques Tarragonines: Àmbit Territorial de Planificació del Camp de Tarragona i Àmbit Territorial de Planificació de les Terres de l’Ebre


13

3. Context territorial


14

Tal com mostrava els resultats del Baròmetre del Tercer Sector Social a Catalunya el 2018, les entitats del Tercer Sector Social es caracteritzen, de forma majoritària, pel seu arrelament a l’àmbit territorial més pro-per, actuant en els barris i els pobles on s’estableixen, generant comu-nitat i xarxa amb els ciutadans i ciutadanes i donant i rebent suport de les administracions locals. La imbricació de les entitats del Tercer Sector Social amb les necessitats i demandes de les persones i amb les diferents xarxes i administracions, és un dels punts forts i engreix de l’engranatge que ens fa avançar com a societat. Per aquest motiu, és necessari conèixer tant el nombre i l’activitat de les entitats com el context social i administratiu del territori en el qual desenvolupen la seva activitat.

En aquest apartat es repassa quin és aquest context amb el qual con-viuen les entitats des de dos punts de vista: l’administratiu i el soci-al. En el cas de l’administratiu, s’analitza l’entorn públic amb el qual s’han de relacionar. En el cas social, es mostren alguns dels indicadors que permeten visualitzar com són i com viuen les persones amb les quals treballa el sector social.


15

3.1 Organització administrativa

3.1.1 Ens locals i poblacióEntre les administracions públiques locals de l’àmbit de les Comar-ques Tarragonines es compten 184 municipis, el 19,43% del total cata-là, 101 ens de gestió, 34 mancomunitats i consorcis i 10 comarques.

Figura 1. Nombre d’ens locals al territori segons tipus. MUNICAT 2019.

250 500 750

1

4

10 42

55

65

67

177

451

947

11

6

184

101

24

10

250 500 750 1000

Municipis

Ens de gestió

Consorcis

Mancomunitats

Comarques

Províncies

EntitatsMetropolitanes

Entitats MunicipalsDescentralitzades

Societats Mercantilsamb participació

pública local

1

0

Comarques Tarragonines Catalunya

No totes les comarques tenen el mateix nombre de municipis. La co-marca amb més municipis de la demarcació és Baix Camp, amb 28 municipis que representen el 15,22% dels municipis de l’àmbit terri-torial. Entre 22 i 23 municipis tenen les comarques del Tarragonès, la Conca de Barberà, el Priorat i l’Alt Camp. 14 municipis tenen el Baix Ebre, el Baix Penedès i la Ribera d’Ebre. I 12 municipis tenen la Terra Alta i el Montsià.


16

El nombre de municipis de la comarca no sempre ha d’estar relacio-nat amb el nombre d’habitants. La comarca amb més habitants és el Tarragonès, amb 252.790 habitants que representen el 31,8% del total de l’àmbit. El Baix Camp és la següent comarca amb més població, amb 188.841 habitants. I la tercera comarca que supera els cent mil habitants és el Baix Penedès, amb 102.409 habitants. L’Alt Camp, el Montsià i el Baix Ebre tenen entre els 44.000 i els 78.000 habitants. La Conca de Barberà i la Ribera d’Ebre tenen vint mil i vint-i-dos mil habitants. Per últim, la Terra Alta supera els deu mil habitants mentre que el Priorat no hi arriba.

D’igual manera que els habitants no es reparteixen uniformement en les comarques, els municipis també tenen poblacions diferents. Una tercera part dels municipis de l’àmbit de les Comarques Tarragonines tenen fins a 500 habitants, i una altra tercera part tenen entre 501 i 2.500 habitants. El terç restant es reparteixen, de forma decreixent, en la resta de trams de població. Els dos municipis amb més habitants es troben a la franja entre 75.001 i 150.000 habitants.

3.1.2 Despesa dels ens localsLes possibles anàlisis sobre la despesa en els ens locals són moltes. Aquest informe se centra en la liquidació consolidada dels ens locals, concretament en atenció benèfic-assistencial i en serveis i promoció social de la classificació per programes i en els capítols 4 i 7 i els arti-cles 48 i 78 de la classificació econòmica.

En el subapartat 2.1 Glossari d’aquest informe es realitza una explica-ció més detallada dels conceptes pressupostaris tractats en aquest apartat. De forma resumida, l’Àrea de despesa 2 inclou les despeses i transferències destinades a l’atenció de caràcter benèfic-assistencial, a grups amb necessitats especials i a mesures de foment de l’ocupa-ció. La política de despesa 23 és un subconcepte de l’Àrea de despesa 2 que, de forma més concreta, inclou la despesa destinada als serveis socials i la promoció social. El capítol 4 contempla les transferències corrents, destinades a cobrir, entre altres, les remuneracions al per-sonal, les despeses de béns corrents i les despeses financeres. L’article 48 és un subconcepte del capítol 4 i concentra les transferències cor-rents destinades a famílies i institucions sense ànim de lucre, com per exemple les subvencions.


17

El capítol 7 contempla les transferències de capital, destinades a cobrir les inversions de caràcter permanent, com per exemple la construcció d’immobles, la compra de mobiliari, maquinari, etc. L’article 78 és un subconcepte del capítol 7 i concentra les transfe-rències de capital destinades a famílies i institucions sense ànim de lucre.

Per facilitar la lectura de l’informe, a taules i gràfics es faran servir els termes “transferències corrents” i “transferències de capital” per referir-nos a aquests conceptes. Tanmateix, i a causa de la seva espe-cificitat, es parlarà de capítol 48 i 78 per abreujar-ne la denominació.

AjuntamentsEls ajuntaments de l’àmbit de les Comarques Tarragonines van realit-zar una despesa total en serveis i promoció social de 52.114.790,17€, el que representa un 4,9% dels pressupostos totals liquidats.

La despesa mitjana per habitant dels ajuntaments de l’àmbit de les Comarques Tarragonines en atenció benèfic-assistencial ha estat de 89,42€/habitant, 36,75€/habitant menys que la mitjana catalana, mentre que la despesa en serveis socials i promoció social ha estat de 66,39€/habitant, 42,32€/habitant menys que la mitjana catalana.

A les Comarques Tarragonines es troba la mitjana d’euros per habi-tant més baixa de Catalunya en el trams de 2.501 a 5.000 habitants.

A tots els trams de població, la despesa per habitant dels municipis de l’àmbit de les Comarques Tarragonines es troba per sota de la mitjana del tram corresponent per al conjunt de Catalunya.

S’ha de tenir en compte que, si bé tots els municipis tenen competèn-cies pròpies en matèria de prestació dels serveis socials i la promoció i la reinserció socials (article 66.k del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya), només els municipis amb una població superior als vint mil habitants han de prestar, com a mínim, els ser-veis socials (article 67.c).


18

Taula 1. Import mitjà en euros de despesa segons tram de població.

Nombres absoluts totals Despesa per persona

Nombre d’habitantsAtenció benèfic-

assistencialServeis i

promoció socialAtenció benèfic-

assistencialServeis i

promoció social

Fins a 500 habitants 7.386 6.310 29 25

De 501 a 2.500 habitants

44.446 40.979 41 38

de 2.501 a 5.000 habitants

209.574 103.398 62 31

De 5.001 a 10.000 habitants

411.376 287.486 66 46


1.523.973 909.725 92 55


3.284.225 2.514.961 105 80


13.520.867 11.209.900 115 95

Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministerio de Hacienda. 2018

Cal tenir en compte que a més dels ajuntaments, els Consells Co-marcals i els Consorcis també presten serveis i per tant, la xifra de la figura 2 podria variar si tenim en compte l’aportació d’aquests dos altres ens.


19

Figura 2. Despesa mitjana per habitant en atenció benèfic-assistencial (àrea 2) i en serveis i promoció social (política 23). Ministerio de Hacienda. 2018.

Política 23 Àrea 2Fins a 500 habitants 24,7 28,9De 501 a 2.500 habitants 37,7 40,9de 2.501 a 5.000 habitants 30,7 62,3De 5.001 a 10.000 habitants 46,5 66,5De 10.001 a 25.000 habitants 54,7 91,6De 25.001 a 75.000 habitants 80,5 105,1De 75.001 a 150.000 habitants 95,1 114,7De 150.001 a 300.000 habitants Més de 300.000 habitants

50

Euros / habitant

Atenció benèfic-assistencial Serveis i promoció social

100 150 200 250 50 100 150 200 250

28,9 39,731,9Fins a

500 habitants

54,644,5De 501 a

2.500 habitants

75,257,6de 2.501 a

5.000 habitants

91,275,4De 5.001 a

10.000 habitants

94,371,6De 10.001 a

25.000 habitants

113,485,6De 25.001 a

75.000 habitants

122,697,2De 75.001 a

150.000 habitants

114,593,6De 150.001 a

300.000 habitants

208,5208,2Més de

300.000 habitants

24,7

40,937,7

62,330,7

66,546,5

91,654,7

105,180,5

114,795,1



20

El pes que representen tant en l’atenció benèfic-assistencial de la des-pesa per programes com en serveis i promoció social decreix amb la mida poblacional del municipi, movent-se en forquilles de percentatge bastant similars l’una i l’altra.

Els percentatges de despesa dels municipis de l’àmbit es troben, en tots els trams poblacionals, per sota de la mitjana del corresponent tram per a tota Catalunya.

Figura 3. Percentatge de la despesa en l’atenció benèfic-assistencial (àrea 2) i en serveis i promoció social (política 23 ) sobre total de despesa en els ajuntaments segons tram de població. Ministerio de Hacienda. 2018.

5%

Percentatge

10% 15% 20% 25%

1,2%

5% 10% 15% 20% 25%

1,9%

1,6%

5,8%

4,5%

Atenció benèfic-assistencial Serveis i promoció social

Fins a500 habitants

De 501 a2.500 habitants

de 2.501 a5.000 habitants

De 5.001 a10.000 habitants





Més de300.000 habitants

1,5%

2,4%2,6%

2,5%5,1%

3,1%4,5%

4,1%6,9%

8%9,6%

5,7%7,4%

4,1%

3,3%

12,6%

10,3%

12,1%

12,1%

7,4%

6,1%

7,4%

5,6%

9,5%

7,2%

11%8,7%



21

Les transferències corrents s’han utilitzat en tots els trams de pobla-ció, tant pel que fa a l’atenció benèfic-assistencial com, concretament, en els serveis i promoció social. Els percentatges de la seva utilització són molt variats i no mantenen relació amb el tram de població. En el cas de l’atenció benèfic-assistencial, van entre el 8,9% i el 31,3%. En el cas dels serveis i promoció social, es mouen entre el 9,5% i el 18%. En aquest segon cas, en quatre dels set trams de població el percentatge de despesa mig dels municipis de l’àmbit ha estat superior al del cor-responent tram del total de Catalunya.

La utilització de les transferències de capital per imputar les despeses en l’atenció benèfic-assistencial i en serveis i promoció social ha estat mínima.

Figura 4. Percentatge de transferències corrents sobre el total en l’atenció benè-fic-assistencial (àrea 2) en els ajuntaments. Ministerio de Hacienda. 2018.

Capital CorrentsFins a 500 habitants 0 28De 501 a 2.500 habitants 0 31,3de 2.501 a 5.000 habitants 0 15,6De 5.001 a 10.000 habitants 0 28,8De 10.001 a 25.000 habitants 0,3 21,8De 25.001 a 75.000 habitants 0 8,9De 75.001 a 150.000 habitants 0 15,6De 150.001 a 300.000 habitants Més de 300.000 habitants

10% 20% 30% 40% 50%

28%

28,8%

21,8%

8,9%

15,6%

30,9%

10% 20% 30% 40% 50%

21,5%

22,1%

21,6%

Fins a500 habitants









15,6%

31,3%

23,4%%

23,8%

18,5%

23,8%

26,2%



22

Figura 5. Percentatge de transferències corrents sobre total en serveis i promo-ció social (política 23) en els ajuntaments. Ministerio de Hacienda. 2018.

Capital CorrentsFins a 500 habitants 0 30,8De 501 a 2.500 habitants 0 30de 2.501 a 5.000 habitants 0 30,3De 5.001 a 10.000 habitants 0 34,3De 10.001 a 25.000 habitants 0,5 31,7De 25.001 a 75.000 habitants 0 9,5De 75.001 a 150.000 habitants 0 18De 150.001 a 300.000 habitants Més de 300.000 habitants

10% 20% 30% 40% 50%

30,3%

34,3%

31,7%

9,5%

21,6%

10% 20% 30% 40% 50%

26,6%

26,8%

23,7%

Fins a500 habitants









30%

18%

30,8%

23,4%

32,1%

27,6%

20,5%

25,6%



23

Tenint en compte tot el pressupost de despesa a partir de la seva classi-ficació econòmica, s’observa com en els ajuntaments el capítol 7 (trans-ferències de capital) té molt poca rellevància en relació al total de la liquidació. La importància del capítol 4 (transferències corrents) quant al total de la liquidació no manté una relació amb la mida del municipi.

Figura 6. Percentatge que representen els capítols 4 i 7 i els articles 48 i 78 sobre el total del pressupost en els ajuntaments. Ministerio de Hacienda. 2018.

10% 20% 30% 40%

3,9%

1%

0,1%

6,6%

2,9%

0,5%

7%

3,5%

0,3%

11,3%

3,1%

0,2%

7,8%

0,1%

0,7%

5,7%

1,9%

2,7%

0,3%

0,1%

0,2%

10,4%

3,5%

3,6%

0%

0,1%

0,2%

0,2%

Fins a500 habitants









10% 20% 30% 40%

4,8%

1,1%

0%

5,6%

2,1%

0,3%

0,3%

0,1%

6,8%2,8%

0,1%

6,6%

2,6%

0,5%

0,5%

0,1%

6,6%

3,1%0,3%0,2%

9,4%

3,5%0,7

0,2%%

11,6%

3,9%

1,6%0,1%

13,5%3,7%

1,4%

0

30,2%

5,1%%0,7%

0


Transferències de capitalTransferències de capital a entitats i famílies

Transferències correntsTransferències corrents a entitats i famílies

Grandàriadel municipi


24

El total de transferències corrents realitzades pels ajuntaments de l’àm-bit de les Comarques Tarragonines a famílies i entitats sense ànim de lucre és de 29.900.552,23€ i representa el 2,8% del total de la liquidació de 2018. Les transferències de capital a famílies i entitats sense ànim de lucre suma un total de 1.176.698,79€, és a dir, un 0,1% de la liquidació.

Consells comarcalsLa despesa mitjana per habitant dels consells comarcals de l’àmbit de les Comarques Tarragonines en atenció benèfic-assistencial ha estat de 31,3€/habitant. Les dades mostren una diferència de 67€/habitant entre el consell amb una despesa mitjana major, El Priorat amb 85€/habitant, i una menor, el Tarragonès amb 18 €/habitant.

La despesa mitjana per habitant dels consells comarcals de l’àmbit de les Comarques Tarragonines en serveis socials i promoció social ha estat de 24,7€/habitant.

Taula 2. Import mitjà en euros de despesa segons consell comarcal.

Euros Euros/habitant

Comarca Atenció benèfic-assistencial

Serveis i promoció social

Atenció benèfic-assistencial


Tarragonès 4.631.840 3.971.379 18 16

Baix Ebre 3.882.783 2.761.623 50 35

Montsià 3.195.784 2.291.546 48 34

Baix Penedès 2.417.342 2.309.558 24 23

Alt Camp 1.381.420 1.113.469 31 25

Conca de Barberà 1.105.900 949.900 55 47

Terra Alta 903.839 711.354 79 62

Priorat 794.340 340.826 85 37

Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministerio de Hacienda. 2018.


25

Figura 7. Despesa mitjana per persona de la despesa en l’atenció benèfic-assis-tencial (àrea 2) i en serveis i promoció social (política 23) en els consells comar-cals. Ministerio de Hacienda. 2018.


[Dades en Euros/habitant]


31,425,3

18,315,7

49,935,5

78,762

47,634,2

23,622,6

5547,3

85,5

36,7 BaixPenedès

Tarragonès

Baix Ebre

Montsià

Priorat

Terra Alta

Alt Camp

Conca de Barberà


26

La comarca amb un percentatge de despesa en atenció benèfic-assis-tencial més elevat en relació al conjunt del pressupost és la Terra Alta, amb un 26,9%. La diferència amb la comarca que té el percentatge més baix és de 13 punts.

Quant a la despesa en serveis socials i promoció social, la diferència entre la comarca amb un percentatge més elevat (Baix Penedès) i un percentatge menor (Priorat) és de gairebé setze punts.

Figura 8. Percentatge de despesa en l’atenció benèfic-assistencial en general (àrea 2) i en serveis socials i promoció social (política 23) sobre total de pressu-post als consells comarcals. Ministerio de Hacienda. 2018.



18,3%14,7%

26,5%22,8%

24,2%

17,2%

26,9%21,2%

25,5%

18,3%

25,4%24,3%

13,7%11,7%

20,2%

8,7%

BaixPenedès

Tarragonès

Baix Ebre

Montsià

Priorat

Terra Alta

Alt Camp

Conca de Barberà


27

Les comarques no han utilitzat les transferències de capital per execu-tar la despesa en atenció benèfic-assistencial ni en serveis i promoció social de la classificació per programes de despesa.

La utilització de les despeses corrents és variada. Cinc de les vuit co-marques tenen percentatges entre el 0,3% (Terra Alta) i el 6,6% (Alt Camp) quant a l’atenció benèfic-assistencial. Les altres tres comar-ques es troben entre l’11% i el 12,5%. Els dos mateixos grups es mante-nen també quant a serveis i promoció social.

Figura 9. Percentatge de transferències corrents sobre total en l’atenció benèfic-assistencial en general (àrea 2) als consells comarcals. Ministerio de Hacienda. 2018.

6,6%

12,5%

2%

0,3%

11%

5,2%

11,5%

3,8%

BaixPenedès

Tarragonès

Baix Ebre

Montsià

Priorat

Terra Alta

Alt CampConcade Barberà


28

Figura 10. Percentatge de transferències corrents sobre total de despesa en serveis soci-als i promoció social (política 23) als consells comarcals. Ministerio de Hacienda. 2018.

8,2%

14,6%

2,1%

0,3%

12%

5,4%

13,4%

8,9%

BaixPenedès

TarragonèsBaix Ebre

Montsià

Priorat

Terra Alta

Alt CampConca

de Barberà


29

En el conjunt de la liquidació de pressupost, les comarques també fan un ús testimonial de les transferències de capital a la classificació econòmica, sense que en cap cas s’hagin realitzat despeses de capital a famílies i entitats sense ànim de lucre.

En relació a les transferències corrents (capítol 4), la comarca del Tarrago-nès i del Baix Penedès són les dues que en fan un ús més ampli, amb per-centatges sobre el total de la classificació econòmica superiors al 20%. La Terra Alta és la comarca amb els percentatges menors, sense arribar al 2%.

Figura 11. Percentatge que representen les transferències corrents (capítol 4) i les transferències corrents a entitats i famílies (articles 48) sobre el total del pressu-post als consells comarcals. Ministerio de Hacienda. 2018.

21%24,6%

7% 7,9%

4,3%6,1%

5,6% 6,3%

1,2% 1,5%

21% 22%

1,6%

14,6%

Baix Penedès

Tarragonès

Baix Ebre

5,9%9,2%

Montsià

Priorat

Terra Alta

Alt Camp

Conca de Barberà

Transferències correntsTransferències corrents a entitats i famílies

El total de transferències corrents realitzades per les comarques de l’àmbit de les Comarques Tarragonines a famílies i entitats sense ànim de lucre és de 8.274.813,09€ i representa el 10,5% del total de la liquidació de 2018. No s’han realitzat transferències de capital a famí-lies i entitats sense ànim de lucre.


30

DiputacióLa despesa total de la Diputació a l’atenció benèfic-assistencial és de 3.157.587,66€, representant un 2,14% del total del pressupost liquidat. La despesa en serveis i promoció social és un 0,32% respecte al total liquidat. L’execució de la política de despesa s’imputa en un 64,21% al capítol 4 i en un 35,79% al capítol 7.

La despesa per habitant de la diputació en atenció benèfic-assistenci-al ha estat de 3,97€/habitant.

La despesa per habitant en serveis socials i promoció social ha estat de 0,6€/habitant.

En relació al conjunt del pressupost liquidat, les transferències cor-rents a famílies i entitats sense ànim de lucre representen el 4% del total, mentre que les transferències de capital representen el 0,8%.

3.2 Realitat socialSegons dades de padró continu de l’Instituto Nacional de Estadística, en els ajuntaments de l’àmbit Tarragona hi viuen 795.902 persones. La figura 12 en mostra la piràmide de població, feta a partir de l’agrega-ció de les dades municipals.

Figura 12. Piràmide de població de l’àmbit territorial. Dades de padró continu de l’INE, 1 de gener de 2018.

5 − 90 - 4

10 − 1415 − 1920 − 2425 − 29

30 − 3435 − 3940 − 4445 − 49

50 − 5455 − 59

60 − 64

65 − 6970 − 74

75 − 7980 − 8485 − 8990 − 9495 − 99

+ de 100

edats36.000 36.00024.000 24.00012.000 12.000


31

Segons dades de l’Idescat i del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, el percentatge de famílies monoparentals es mou entre l’1,6% i el 2,6%, segons la comarca. En tots els casos, la dada es troba propera a la mitjana catalana (2%).

El percentatge de famílies amb 3 fills o més es mou entre el 3,2% i el 5,7%. La meitat de les comarques de l’àmbit es troben per sota de la mitjana catalana (4,3%).

Figura 13. Indicadors demogràfics Comarques. Famílies segons composició. Ides-cat, 2017 i Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, 2017.

Conca de Barberà

Monoparentals

3 fills o més

1,6%

4,6%

2,3%

5,7% 2,2%

5%

2,2%

4,7%

1,3%3,2%

2,6%

4%

2,2%4,8%

1,6%

4,1%

1,3%

4%

1,5%3,6%

Baix Penedès

Tarragonès

Baix Ebre

Montsià

Priorat

Terra Alta

Alt Camp

Baix Camp

Riberad'Ebre

L’índex d’envelliment és una mesura que indica la relació entre el nom-bre de persones més grans i el nombre de persones més jove en una població. Un índex igual a 100 indica que els dos grups d’edat són iguals en nombre de persones. Quan aquest índex s’incrementa indica que la població és cada cop més envellida, hi ha una proporció major de persones grans que de persones joves.


32

L’índex d’envelliment de l’àmbit de les Comarques Tarragonines és de 116,5, 4,25 punts per sobre de la mitjana catalana. Dues comarques es troben per sota de la mitjana de l’àmbit: Tarragonès i Baix Camp.

L’índex de sobreenvelliment creix a mesura que la població de més de 85 anys és més nombrosa que la població de més de 65 anys, essent 100 el punt en què les dues poblacions són igual de nombroses. A l’àmbit de les Comarques Tarragonines l’índex és de 16,2, gairebé el mateix que la mitjana catalana. El Tarragonès és la comarca amb l’ín-dex de sobreenvelliment més baix, amb un 14,9.

Figura 14. Envelliment i sobreenvelliment per comarca. INE, 2018.

Envelliment SobreenvellimentAlt Camp 117,0 17,6Baix Camp 101,5 15,3Baix Ebre 149,8 18,2Baix Penedès 116,7 12,7Conca de Barberà 150,1 21,6Montsià 143,4 18,5Priorat 208,2 20,7Ribera d'Ebre 190,4 20,8Tarragonès 98,7 14,9Terra Alta 240,1 21,8

Sobreenvelliment

Envelliment

17,6%

117%

15,3%

101,5% 14,9%

98,7%

18,2%

149,8%

21,8%

240,1%

18,5%

143,4%

12,7%

116,7%

21,6%

150,1%

20,7%

208,2%

20,8%

190,4%

BaixPenedès

Tarragonès

Baix Ebre

Montsià

Priorat

Terra Alta

Alt Camp

Baix Camp

Riberad'Ebre

Conca de Barberà


33

El 9% de la població de l’àmbit de les Comarques Tarragonines té 75 anys o més, percentatge gairebé igual a la mitjana de Catalunya. El Tarragonès, el Baix Camp i el Baix Penedès no arriben al percentatge català.

A quatre de les deu comarques, el percentatge de persones de 75 anys o més que viu sola és inferior a la mitjana catalana (28,6%).

Figura 15. Percentatge de persones de 75 anys i més sobre el total de població i percentatge de persones de 75 anys i més que viuen soles. Idescat 2017 i INE 2018.

75 anys i més que viuen soles

75 anys i més

28%

9,1%

30%

8%

29,1%

7,6%26,1%

11,2%

22,1%16,2%

24,5%

11,1%

25,7%

8,4%

28,4%

11,7%

29,1%

13,7%

30,9%

12,8%

BaixPenedès

Tarragonès

Baix Ebre

Montsià

Priorat

Terra Alta

Alt Camp

Baix Camp

Riberad'Ebre

Conca de Barberà


34

Tant a l’Àmbit Territorial de Planificació de Terres de l’Ebre com a l’Àm-bit Territorial de Planificació del Camp de Tarragona, el percentatge de població amb dificultats per arribar a final de mes és superior a la mitjana catalana (49,7%).

En els dos Àmbits Territorials de Planificació de l’àmbit de les Comar-ques Tarragonines, el percentatge de població amb necessitat d’ajudes econòmiques per a béns bàsics és molt superior a la mitjana catalana. En el cas de l’Àmbit Territorial de Planificació del Camp de Tarragona arriba a doblar-la, mentre que a l’Àmbit Territorial de Planificació de les Terres de l’Ebre és del 24%.

Figura 16. Percentatge de població segons les dificultats econòmiques. Idescat, 2017.

Han rebut ajudes per béns bàsics

Dificultat per arribar a fi de mes

Camp de Tarragona

62,6%

16,5%

56,5%

24,4%

Terres de l'Ebre


35

Gairebé la meitat de les llars de l’Àmbit Territorial de Planificació de les Terres de l’Ebre (45,2%) reben prestacions per atur, un 12% més que la mitjana catalana. A l’Àmbit Territorial de Planificació del Camp de Tar-ragona el percentatge és una mica inferior a la mitjana de Catalunya.

Gairebé el 64% de les llars de l’Àmbit Territorial de Planificació del Camp de Tarragona reben subvencions per vellesa i supervivència, cinc punts per sobre de la mitjana catalana.

El percentatge de llars que reben prestacions és, en els dos Àmbits Territorials de Planificació de l’àmbit de les Comarques Tarragonines, superiors a la mitjana catalana.

Figura 17. Llars segons tipus de prestacions socials. Idescat, 2017.

Reben prestacions

Vellesa i supervivència

Camp de Tarragona

68,5%63,9%

30,6%

61,4%

45,2%

Terres de l'Ebre

Atur

La meitat de les comarques de l’àmbit de les Comarques Tarragonines tenen un percentatge de persones que reben prestacions per desocupa-ció inferiors a la catalana (45,6%).

El percentatge de prestacions no contributives es mouen entre l’1,1%, a l’Alt Camp i la Conca de Barberà, i el 2,6%, a la Terra Alta.


36

Els percentatges de persones que perceben Renda Garantida de Ciuta-dania es troben entre el 0,4% i l’1,4%. Només a dues comarques el per-centatge és superior a la mitjana catalana (0,9%).

La Ribera d’Ebre i la Terra Alta són les dues comarques en què el percen-tatge de les llars que reben ajuts al lloguer és inferior a la mitjana ca-talana (2%). El percentatge més elevat és al Baix Penedès, amb un 3,6%.

Figura 18. Percentatge de població i de llars segons tipus de prestacions. Idescat, 2017. Renda Garantida Idescat, 2018.

DesocupacióNo contributives Renda garantida ciutadania Ajuts lloguer

Baix Penedès

Tarragonès

Baix Ebre

Montsià

Priorat

Terra Alta

Alt Camp

Conca de Barberà

Baix Camp

Ribera d'Ebre

1% 2,6%1,1%

45,6%0,4%2,8%1,1%

50,2%

0,4% 2,5%1,4%

47,8%

0,8% 1,7%1,7%

43,2%

0,4% 0,8%2,6%

54,3%

1,4% 3,6%1,4%

41,6%

0,6% 2,9%1,2%

45,2%

0,8% 3,4%1,5%

45,6%

0,7% 2,8%2%

41,8%

0,7% 3%1,9%

41,4%


37

L’atur a les comarques de l’àmbit de les Comarques Tarragonines es mou entre el 5,9% de la Terra Alta i el 12,5% del Baix Penedès. Tres comarques tenen un percentatge inferior a la mitjana catalana 8,5% .

La meitat de les comarques de l’àmbit de les Comarques Tarragonines tenen un percentatge d’atur de llarga durada inferior a la mitjana ca-talana (3,5%).

Quant a l’atur de molt llarga durada, la comarca amb el percentatge més elevat és el Baix Penedès, 1,4 punts per sobre de la mitjana a Catalunya.

Figura 19. Indicadors relatius al mercat de treball de Comarques. Persones en atur. Idescat, 2017.

Atur llarga duradaAtur Atur molt llarga durada

Baix Penedès

Tarragonès

Baix Ebre

Montsià

Priorat

Terra Alta

Alt Camp

Conca de Barberà

Baix Camp

Ribera d'Ebre

2,7%

9,5%

3,9%

1,9%

6,8%

2,7%

2,2%

7,4%

3,2%

1,8%

8,5%

3%

1,7%

5,9%2,5%

3,6%

12,5%

5,4%

2,1%

9,2%

3,2%

2,4%

10%

3,8%

2,8%

9,7%

4%

2,8%

9,8%

4,1%


38

Principals dades i conclusions

Ens locals i població

◗ A l’àmbit de les Comarques Tarragonines hi ha el 19,43% dels municipis de Catalunya.

◗ La comarca amb més municipis és el Baix Camp, amb 28.

◗ La comarca amb més habitants és el Tarragonès, amb el 31,8% d’habitants del total.

Despesa dels ens locals

Ajuntaments

◗ La despesa dels ajuntaments el 2018 en serveis socials i promoció social ha estat de 52.114.790,17€, un 4,9% dels pressupostos liquidats.

◗ La despesa mitjana per habitant dels ajuntaments de l’àmbit de les Co-marques Tarragonines en atenció benèfic-assistencial ha estat de 89,42€/habitant.

◗ A les Comarques Tarragonines es troba la mitjana d’euros per habitant més baixa de Catalunya en el trams de 2.501 a 5.000 habitants.

◗ La despesa mitjana per habitant dels ajuntaments de l’àmbit de les Co-marques Tarragonines en serveis socials i promoció social ha estat de 66,39€/habitant.

◗ Les transferències de capital, que tenen per objectiu cobrir les inversions de qui les rep, tenen poca rellevància en general en les liquidacions dels ajuntaments.

◗ Els ajuntaments han liquidat un total de 29.900.552,23€ en transferències corrents a famílies i entitats sense ànim de lucre i representa el 2,8% del total de la liquidació de 2018.

◗ Les transferències de capital a famílies i entitats sense ànim de lucre su-men 1.176.698,79€, és a dir, un 0,1% de la liquidació.


39

Consells Comarcals

◗ La despesa mitjana per habitant dels consells comarcals de l’àmbit de les Comarques Tarragonines en atenció benèfic-assistencial ha estat de 31,3€/habitant.

◗ La despesa mitjana per habitant dels ajuntaments de l’àmbit de les Co-marques Tarragonines en serveis socials i promoció social ha estat de 24,7€/habitant.

◗ Les transferències corrents realitzades pels consells comarcals a famílies i entitats sense ànim de lucre sumen 8.274.813,09€.

◗ Els consells comarcals no han realitzat transferències de capital a famílies i entitats sense ànim de lucre.

Diputació

◗ La despesa total de la Diputació en actuacions de protecció i promoció social és de 3.157.587,66€.

◗ La despesa concreta en serveis socials i promoció social és un 0,32% del total de despesa liquidada.

◗ La despesa per habitant de la diputació en atenció benèfic-assistencial ha estat de 3,97€/habitant.

◗ La despesa per habitant en serveis socials i promoció social ha estat de 0,6€/habitant.

◗ Les transferències corrents a famílies i entitats sense ànim de lucre repre-senten el 4% del total de despesa, mentre que les transferències de capital representen el 0,8%.


40

Realitat social

◗ En els municipis de l’àmbit de les Comarques Tarragonines hi viuen 795.902 persones.

◗ Entre un 1,6% i el 2,6% de les famílies són monoparentals.

◗ Entre un 3,2% i el 5,7% de les famílies tenen tres fills o més.

◗ L’índex d’envelliment de l’àmbit de les Comarques Tarragonines és de 116,5, 4,25 punts per sota de la mitjana catalana.

◗ L’índex de sobreenvelliment de l’àmbit és de 16,2, gairebé el mateix que la mitjana catalana.

◗ El percentatge de persones amb 75 anys i més respecte al total de pobla-ció és del 9%.

◗ A quatre de les deu comarques, el percentatge de persones de 75 anys o més que viu sola és inferior a la mitjana catalana (28,6%).

◗ Tant a l’Àmbit Territorial de Planificació de les Terres de l’Ebre com a l’Àm-bit Territorial de Planificació del Camp de Tarragona, el percentatge de població amb dificultats per arribar a final de mes és superior a la mitjana catalana (49,7%).

◗ A l’Àmbit Territorial de Planificació del Camp de Tarragona el percentatge de llars que necessiten ajuts per béns bàsics dobla la mitjana catalana, mentre que a l’ l’Àmbit Territorial de Planificació de les Terres de l’Ebre és del 24%.

◗ Gairebé la meitat de les llars de l’ l’Àmbit Territorial de Planificació de Ter-res de l’Ebre (45,2%) reben prestacions per atur, un 12% més que la mitjana catalana.

◗ L’atur a les comarques de l’àmbit de les Comarques Tarragonines es mou entre el 5,9% de la Terra Alta i el 12,5% del Baix Penedès. Tres comarques tenen un percentatge inferior a la mitjana catalana 8,5%.


41

4. Implantació al territori


42

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya disposa d’un Mapa d’En-titats Socials de Catalunya que consisteix en un cens de totes les en-titats del tercer sector social catalanes. En aquest mapa, que es troba en un procés constant d’actualització, s’hi recull un conjunt d’infor-mació sobre les entitats que va des de la seva ubicació fins a l’àmbit d’actuació, el col·lectiu a qui es dirigeix la seva activitat i també els serveis i productes que ofereixen.

En aquest apartat es mostren les dades d’aquest cens. La figura 20 és el mapa amb la georeferenciació de les entitats socials de l’àmbit Tarragona.

Figura 20. Mapa de la implantació de les entitats del Tercer Sector Social al territori.


43

La figura 21 mostra com es distribueixen les entitats del Tercer Sector Social en el territori. Com es pot observar, el 10% de les organitzacions (309) es troben a l’àmbit Tarragona.

Figura 21. Distribució de les entitats del Tercer Sector Social de les Comarques Tarragonines en comparació a la resta de territoris de Catalunya

GironaLleida

Central

1.931 [62,69%]

Tarragona

Barcelona

334[10,84%]

239[7,76%]

267[8,67%]

309[10,03%]


44

Les associacions són el tipus d’entitat del Tercer Sector Social majo-ritari a l’àmbit de les Comarques Tarragonines, 10,6 punts per sobre de la mitjana catalana. En segona posició es troben les delegacions d’entitats2, que representen el 12,6% de les entitats de les Comarques de Tarragona.1

Figura 22. Forma jurídica de les entitats del Tercer Sector Social al territori.

Fundació

Delegació

Empresa inserció

Cooperativa

Associació63,8%12,6%

9,7%

9,7%2,3%

Altres

Fundació

Delegació

Cooperativa

Federació

Empresa inserció

Associació53,2%

14,5%

13,6%

4,2%

11,2%

1,6%

1,6%

Altres

Catalunya

Federació 0,6%1,3%

ComarquesTarrago-nines

2 Entenem “Delegació d’entitat” aquella que té una seu central i diverses seus al territori que depenen d’aquesta seu central i que tenen el mateix NIF que l’entitat central.


45

Una de cada quatre entitats del Tercer Sector Social a l’àmbit de les Comarques Tarragonines té com a col·lectiu principal la gent gran. Infants es troba en segona posició (21,4%), seguida de persones amb discapacitat (17,8%) i pobresa i exclusió social (12,9%). Mentre que a Catalunya les entitats que dediquen la seva activitat prioritàriament a les persones amb discapacitat (21,95%), infants (21,6%), gent gran (18,1%) i pobresa i exclusió social (15,8%), les quals són principalment associacions.

A Comarques Tarragonines la forma jurídica principal de les entitats és l’associació, igual que a l’àmbit de Catalunya. Tal com mostra la figura 23, la diferència més significativa és que el col·lectiu més atès a l’àmbit de les comarques tarragonines és la gent gran, mentre que al conjunt de Catalunya és el de persones amb discapacitat.

És significatiu que el 26% de les delegacions del tercer sector a Cata-lunya són entitats que treballen per al col·lectiu d’infància, això és a causa de l’elevat nombre d’agrupaments i d’esplais els quals s’organit-zen de manera federada en la fórmula de Delegació.

Les entitats de l’àmbit de la discapacitat i de la salut mental tenen una gran diversitat de formes jurídiques, però prioritàriament són associacions (persones amb discapacitat: 20.73% i salut mental: 5%) i fundacions (persones amb discapacitat: 5% i salut mental: 5.58%).

Les entitats que tenen la forma jurídica d’empresa d’inserció són bà-sicament aquelles que treballen amb persones amb discapacitat i se-guidament, aquelles que treballen amb col·lectius en pobresa i situa-ció d’exclusió social.


46

Figura 23. Col·lectiu principal d’atenció de les entitats del Tercer Sector Social al territori. Percentatge i recompte.

Pobresa i exclusió

social

Salutmental

Gentgran

Joves

Sense atenciódirecta

1,6% [5]

0,6% [2]

0,6% [2]

2,9%[9]

0,3% [1]

0,3% [1]

5,5% [17]

Malalties

5,8% [18]

1% [3]

2,3%[7]

Aturats

Dones iLGTBI

Drogo-dependents

Diversos

Nouvinguts i minories ètniques

21,4% [66]

26,9% [83]

17,8% [55]

12,9% [40]

Personesamb

discapacitat

InfantsReclusos i exreclusos

Pobresa i exclusió

social

Salutmental

Gent gran

Joves

Sense atenciódirecta

Reclusos i exreclusos

0,2% [6]

0,7% [22]

0,9% [27]

1,1% [35]

2,6% [79]

1,8% [55]

2,4% [74]Malalties

4,6% [143]

5,1% [157]

3,3% [103]

Aturats

Dones i LGTBI

Drogodependents

Diversos

Nouvinguts i minories ètniques15,8% [488]

18,1% [559]

21,9% [676]

21,6% [669]Persones

amb discapacitat

Infants

Catalunya

ComarquesTarrago-nines


47

La cultura és l’àmbit d’intervenció de gairebé una de cada quatre orga-nitzacions del tercer sector social a Tarragona, mentre que al conjunt de Catalunya aquest àmbit és el que ocupa la tercera posició i l’àmbit d’in-tervenció principal és l’educació en el lleure i serveis educatius.

Figura 24. Àmbit d’intervenció principal de les entitats del Tercer Sector Social al territori. Percentatge i recompte.

Catalunya

Educació en el lleure i serveis educatius

69 › 21,7% 651 › 20,6%

Cultural 74 › 23,3% 454 › 14,4%

Necessitatsbàsiques

31 › 9,7% 307 › 9,7%

Atenció diürna ocentres de dia

14 › 4,4% 213 › 6,8%

Sensibilització 17 › 5,3% 122 › 3,9%

Atenció psicosociali/o rehabilitació

45 › 14,2% 465 › 14,7%

Formació ieducació formal

8 › 2,5% 116 › 3,7%

Inserció laboral (EI) 12 › 3,8% 159 › 5,0%

Atenció residencial 11 › 3,5% 176 › 5,6%



48

El 12,6% de les entitats de l’àmbit de les Comarques Tarragonines presten serveis relacionats amb la salut. Els segueix els serveis d’atenció a gent gran i/o persones dependents (7,6%).

Els productes i serveis oferts a les comarques tarragonines són més similars als de Comarques Lleidatanes que no pas als del conjunt de Catalunya. En aquest sentit, la salut i l’atenció a la gent gran i/o per-sones dependents són els dos comuns amb el conjunt de Catalunya i la neteja i el manteniment amb Lleida, per últim el quart servei més ofert és el de formació ocupacional.

Les entitats constituïdes com a empreses d’inserció principalment ofereixen formació no reglada (13,95%) i serveis de neteja i manteni-ment (7%).

Molt majoritàriament tots aquests serveis són oferts des d’entitats constituïdes com a associacions.


49

Figura 25. Els 10 serveis i productes que més ofereixen les entitats del Tercer Sector Social al territori.

Catalunya

Formacióno reglada

65%

974,2%

Atenció gent gran i/opersones depenents

97,6%

964,2%

65%

Atenció a col·lectiusvulnerabilitzats

(diversitat funcional,risc exclusió social)

783,4%

Neteja i manteniment

65%

662,9%

Jardineria 54,2%

522,3%

Processamentd’aliments

43,4%

100,4%

Salut 1512,6%

1064,6%


592,6%

Formacióocupacional

65%

Bugaderiai tintoreria

43,4%

271,2%

Agricultura 43,4%

120,5%


50

Principals dades i conclusions

◗ El 10% de les entitats del Tercer Sector Social a Catalunya es troben a l’àm-bit de les Comarques Tarragonines.

◗ El 63,8% de les entitats són associacions. Les delegacions són la segona forma més comuna, amb un 12,6%.

◗ Una de cada quatre entitats del Tercer Sector Social a l’àmbit de les Co-marques Tarragonines té com a col·lectiu principal la gent gran.

◗ La cultura és l’àmbit d’intervenció de gairebé una de cada quatre organit-zacions del tercer sector social a Tarragona.

◗ El 12,6% de les entitats de l’àmbit de les Comarques Tarragonines presten serveis relacionats amb la salut.


51

Glossari


52

Metodologia

Àmbits Territorials de Planificació (ATP):Són agrupacions de comarques senceres per al desenvolupament dels plans territorials sectorials, la finalitat dels quals són el desenvolupa-ment de la planificació territorial, competència del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Context

Àrea de despesa 2 de la classificació per programes dels pressupostos localsSeguint la descripció del text consolidat de l’ordre EHA/3565/2008, pel que s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals, l’àrea de despesa 2 de la classificació per programes inclou, entre altres con-ceptes de naturalesa similar, les despeses i transferències destinades a l’atenció de caràcter benèfic-assistencial, a grups amb necessitats especials (com joves, gent gran, minusvàlids i tercera edat)3 i mesures de foment de l’ocupació.

Política de despesa 23 de la classificació per programes dels pressupostos localsSeguint la descripció del text consolidat de l’ordre EHA/3565/2008, pel que s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals, la po-lítica de despesa 23, que forma part de l’àrea de despesa 2, concentra els serveis socials i la promoció social, essent possible imputar-hi l’as-sistència social primària, la promoció de la igualtat de gènere, la pro-moció i reinserció social de marginats, la gestió dels serveis socials, els serveis a persones dependents i l’assistència social, les residències de gent gran i altres serveis i polítiques de naturalesa anàloga, així com l’atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió so-cial. També es poden incloure les transferències finalistes a entitats i famílies que col·laborin en l’assoliment d’aquestes finalitats.

Capítol 4, sobre transferències corrents, de la classificació econòmica dels pressupostos localsSeguint la descripció del text consolidat de l’ordre EHA/3565/2008, pel que s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals, el ca-pítol 4 inclou les transferències corrents, és a dir, les aportacions que

3 En aquesta frase i en tot el Glossari S’ha transcrit estrictament la terminologia que apareix en l’Ordre de Govern, les lleis i normatives a les que es fa referència.


53

tenen com a finalitat finançar operacions corrents, on s’inclouen tam-bé les “subvencions en espècies” de caràcter corrent, referides a béns o serveis que adquireixi l’entitat local o els seus organismes autònoms i que s’entregui en concepte de subvenció prèviament concedida.

Article 48 de la classificació econòmica dels pressupostos localsL’article 48 forma part del capítol 4, sobre transferències corrents, de la classificació econòmica dels pressupostos locals. Aquest capítol in-clou les transferències corrents que tenen com a destinatari a famí-lies o institucions sense ànim de lucre. La legislació determina que en aquest article s’imputaran les transferències per a despeses cor-rents relacionades amb atencions benèfiques i assistencials; premis, beques d’estudis i investigacions; subvencions a favor de fundacions, institucions, entitats benèfiques o esportives i grups polítics de l’en-titat local.

Transferències correntsS’hi inclouen les transferències, les subvencions i els ajuts que el des-tinatari utilitzarà per finançar les seves operacions corrents. S’entén per operació corrent les despeses que, conceptualment, coincideixen amb alguna de les definicions dels capítols 1 al 4 de l’estat de despeses del pressupost com, per exemple, els pagaments de les remuneracions del personal, les despeses de béns corrents i les despeses financeres.

Capítol 7, sobre transferències de capital, de la classificació econòmica dels pressupostos localsSeguint la descripció del text consolidat de l’ordre EHA/3565/2008, pel que s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals, el ca-pítol 7 inclou les transferències de capital que contemplen els crèdits per aportacions sense contrapartida directa dels agents beneficiaris i amb l’objectiu de finançar operacions de capital.

Article 78 de la classificació econòmica dels pressupostos localsL’article 78 forma part del capítol 7, sobre transferències de capital, de la classificació econòmica dels pressupostos locals. Aquest capítol inclou les transferències de capital de l’entitat local o els seus organis-mes autònoms que concedeixen a famílies, fundacions, institucions o entitats benèfiques o esportives.


54

Transferències de capitalS’hi inclouen les transferències, les subvencions i els ajuts que el des-tinatari utilitzarà per finançar les seves operacions de capital en for-ma d’inversions de caràcter permanent S’entén per operació de capital la despesa que, conceptualment, coincideix amb alguna de les defini-cions dels capítols 6 i 7 de l’estat de despeses del pressupost com, per exemple, la construcció d’immobles, la compra de vehicles, de mobili-ari, de maquinari i programari informàtic, etc.

Índex envellimentQuocient entre el nombre de persones de 65 anys i més i el nombre de joves menors de 15 anys, expressat en percentatge.

Índex de sobreenvellimentQuocient entre el nombre de persones de 85 anys i més i el nombre de persones de 65 anys i més, expressat en percentatge.

Atur de llarga duradaPercentatge de la població activa (persones entre 16 i 64 anys) que no treballa i fa un any o més que busca feina.

Atur de molt llarga duradaPercentatge de la població activa (persones entre 16 i 64 anys) que no treballa i fa dos anys o més que busca feina.


55

uneix-te per la infància

En conveni amb: En col·laboració amb:

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya és una institució nascuda l’any 2003 que agrupa i representa 34 federacions i organitzacions que aglutinen

més de 3.000 entitats socials que atenen i ofereixen suports a les persones. L’acció de la Taula se centra sobretot a fer incidència per defensar

els drets socials i a enfortir el tercer sector.

Rocafort 242 bis 2n 08029 Barcelona

T 93 310 57 07 www.tercersector.cat

Baròmetre del Tercer Sector Social€¦ · i de la realitat social. Per fer-ho, s’ha utilitzat...

Documents

Transcript of Baròmetre del Tercer Sector Social€¦ · i de la realitat social. Per fer-ho, s’ha utilitzat...