barcelona cultura 2 7 · Setmana Aeronàutica i de l’Espai de Barcelona El so de Barcelona: BAM...

Portada_3e.FH11 Wed Sep 14 10:48:31 2005 Página 1

Composición

C M Y CM MY CY CMY K

��

��

��

��

��

2

El mes de setembre i la tardor ens tornen a portar la Festa Major de Barcelona. Les més de cinc-centes activitats de la Mercè en aquest 2005, estan marcades pels valors de la soli-daritat, la diversitat i el civisme. Hi tenen a veure els darrers esdeveniments ocorreguts a la ciutat i a l’escena mundial: solidaritat envers les persones que han patit els efectes de l’huracà Katrina al pas per Nova Orleans; la pobresa que ha deixat al descobert i que torna a estar d’actualitat al pensament de tothom. Les festes de la Mercè acullen un conjunt d’actes de caràcter solidari i s’afegeixen a la campanya de l’ONU “2015, pobresa zero”. I ara, a casa nostra, el civisme: després de les festes de Gràcia i de Sants, i de l’intens debat sobre el mal ús de l’espai públic, amb la Mercè, es presenta l’oportunitat de marcar un punt d’inflexió perquè la convivència i el civisme continuïn sent presents com ho han estat en els darrers anys. La diversitat és un altre dels valors associats a la Mercè. Així, en la programació de música del BAM destaca la presència d’artistes del nord d’Àfrica de tot l’àmbit de la Mediterrània; en cultura popular, de grups de la Catalunya Nord, i en les arts de carrer, de companyies procedents de França, Itàlia, Alemanya, el Canadà, l’Argentina, etc., juntamemt amb artistes bascos, andalusos, catalans i d’altres punts de la Península. El foment de la lectura, sobretot entre el públic més jove, és un altre dels eixos de la programació de la Festa Major, en el marc, també, de l’Any del Llibre i la Lectura.

Més enllà de la Mercè, una de les novetats més destacades d’aquest any és la celebració de la I Setmana Aeronàutica i de l’Espai a Barcelona, amb un ambiciós programa d’activitats que es vol fer ressò de la importància creixent d’aquest sector en l’economia mundial.

La Fundació Barcelona Cultura és una altra de les novetats que el sector cultural municipal ha proposat els darrers mesos, una iniciativa pionera a l’Estat espanyol que vol aportar una relació estable entre el món cultural i l’empresarial.

Una conversa amb Julià Guillamon, comissari de l’exposició “Literatures de l’exili” al CCCB i un avanç del Simposi “Els futurs de la indústria editorial” que l’Institut de Cultura està preparant per al mes de novembre són altres temes d’aquest número de la revista amb el qual encetem el curs 2005-2006.

E D I T O R I A L

Junta de Govern

Ferran MascarellRegidor president de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social

Marina Subirats Vicepresidenta

Carles MartíMaravillas RojoJaume CiuranaTeresa M. FandosÁngeles EstellerXavier BassoRicard MartínezRicard GomàJúlia PérezJosep SànchezXavier RubertJosep RamonedaCarme Riera

Lluïsa Pedrosa Secretària delegada

Oriol Balaguer Director gerent

Institut de Cultura de BarcelonaPalau de la VirreinaLa Rambla, 99 - 08002 BarcelonaTel. 93 316 10 00 - Fax 93 316 10 10 www.bcn.es/[email protected]

Imatge de la coberta: Fragment d’Integració i festa. Fotomercè 2004. Foto: M. Pilar Corbacho

Consell de redaccióOriol Balaguer, Jaume Boix, Marta Clari, Xosé Denis, Carles Giner, Ramon Aymerich, Rosa Mach, Toni Mataix, Ferran Mascarell, Isabel Montané, Conxa Rodà, Carles Sala, Vladimir de Semir, Xavier Suñol i Joan Torrella

RedaccióJordi Canyissà, Esteve Caramès, Judit Lara i Gerard Maristany

TraduccióRicard Bonmatí i Andrew Stacey

Coordinació editorialJudit Lara

Producció gràficaPrimer Segona Publicitat

D.L.: B-50591/2001ISSN: 1578-8903Revista impresa en paper ecològic ECF

3setembre-octubre 2005

Sumari

Tots som la Mercè!

Setmana Aeronàutica i de l’Espai de Barcelona

El so de Barcelona: BAM

Entrevista: Julià Guillamon

La Fundació Barcelona Cultura

L’Agenda 21 de la Cultura

Mercè 2005. Selecció

Agenda cultural setembre-octubre

Agenda Any del Llibre

Caravaggio al MNAC

Simposi d’Editors

Barcelona internacional

Es roda

Novetats editorials

Cultura a Internet

Textos en castellano

English version

Escenaris de la Mercè 2005

setembre-octubre 2005

4

8

10

12

14

16

18

19

23

24

25

26

28

29

30

31

35

39

4

Tots som la Mercè! Visquem-la amb civisme

Un cop més s’instal·la a la ciutat la Festa Major de la Mercè. Aquest any la Mercè està marcada per valors com ara la solidaritat, la diversitat i el civisme. La Festa d’en-guany tindrà un especial record per a totes les persones que han patit a Nova Orleans els efectes de l’huracà Katrina i també un desig que mira cap al futur: acabar amb la pobresa l’any 2015. Tot plegat es resumeix amb més de cinc-centes activitats amb un destinatari ben clar: les persones. Tots som la Mercè! I ara ens toca gaudir de la Festa.

Seguint un procés que ve de lluny, la Festa Major de Barcelona ha anat refermant el seu paper de punt de trobada de les inquietuds de la ciutat. Fins a dues-centes entitats, institucions i empreses posen el seu gra de sorra en l’organització de la programació festiva, cosa que ofereix un resul-tat numèricament remarcable: el programa d’aquest any consta de 515 activitats diferents que s’han

coordinat des de l’Institut de Cultura de Barcelona.

La Mercè del 2005 ha fet un espai a la solidaritat. Transmet un record molt especial per les persones que a Nova Orleans han viscut la tragèdia desencadena-da per l’huracà Katrina. També s’adhereix a la campanya “2015, pobresa zero” que va iniciar l’ONU l’any 2000. Amb aquest horitzó, s’han organitzat actes

com el concert contra la fam al centre cívic Convent de Sant Agustí dels millors discjòqueis residents a Barcelona. Els bene-ficis es destinaran a la construcció d’un menjador social a la Barce-loneta. Amb el mateix esperit, el Campament de la Pau celebrat l’any passat amb motiu del Fòrum tindrà continuïtat en una trobada, que tindrà lloc a Vallvidrera, de cent seixanta joves i educadors que representaran vuit ciutats del món: Monterrey (Mèxic), Monte-video (Uruguai), Tetuan (Marroc), Maputo (Moçambic), Kwangyu (Corea del Sud), Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina), Guadix (Granada) i la mateixa Barcelona.

Un altre dels eixos de la Mercè 2005 posa èmfasi a transmetre el valor de la lectura, amb acti-vitats que tenen a veure amb la celebració de l’Any del Llibre i la Lectura: la Cavalcada de la Mercè es constitueix enguany com un triple homenatge al Qui-xot, a Jules Verne i a tota mena de personatges literaris que han impactat amb força en la memò-

Foto

: Man

olo

Mar

tíne

z

Somriure de colors. Fotomercè 2004


ria col·lectiva del país; s’amplia el programa “La Mercè de conte”, amb experts contacontes que es dispersaran pel cor de la ciutat antiga; la pregonera de la festa és, precisament, una de les auto-res més reconegudes del país, Rosa Regàs...

El BAM i la MediterràniaCadascun dels eixos del progra-ma de música de la Mercè es cons-trueix partint de l’aposta per la feina de les formacions artístiques catalanes. Així és com va néixer el Barcelona Acció Musical, que aquest any compta en la seva programació amb prop d’un 40% d’artistes vinguts dels territoris de parla catalana. A l’altre extrem, el vessant mediterrani: en el marc del mateix BAM, s’ha convocat

Festival Internacional de Músi-ques Nòmades de Nouakchott (Mauritània), el Festival de la Medina (Tunísia) i el Festival de Música Àrab de l’Òpera del Caire (Egipte). La mateixa programa-ció del BAM acull, a la rambla del Raval, grups musicals com Daby Touré (Mauritània), Hoba Hoba Spirit (Marroc) o Fathy Salama (Egipte), que reflectei-xen les músiques banyades per aquest mar compartit. Mereix una menció a part el caràcter arriscat i curiós que sempre ha guiat el BAM: la programació de músics allunyats dels grans altaveus mediàtics, però de gran qualitat són, juntament amb la gratuïtat de cada concert, ele-ments idiosincràtics que fan d’aquest festival una proposta

convocar per primera vegada una trobada de sardanistes i un concurs de castells que va supo-sar el descobriment per part de Catalunya d’un discurs tradicional que podia adquirir un caràcter nacional més enllà dels pobles on es practicava. Aquest 2005, la Mercè recull en certa manera la llavor plantada fa cent anys, convidant diversos grups de cultura popular vinguts de la Catalunya Nord, que participaran en els actes més tradicionals de la Mercè. Amb la seva presència, es podrà constatar que, al costat de les pecualiaritats locals, for-tament arrelades, els grups de cultura popular de la Catalunya Nord viuen molt pendents del caràcter que van prenent les manifestacions tradicionals del sud dels Pirineus. Prova d’això, a la Mercè es podran veure dues colles castelleres (els Angelets del Vallespir i els Castellers del Ribe-ral) i els Diables del Riberal. Ni els castells ni els diables són formes tradicionals pròpies a la zona. La seva presència a la Festa Major

El cartell de la Mercè d’enguany és obra d’America Sánchez

”“La Trobada de Festivals

i Músiques de la Mediterrània pretén ser la llavor de futures col·laboracions entre Barcelona i ciutats de l’àmbit mediterrani

la Primera Trobada de Festivals i Músiques de la Mediterrània, que pretén ser la llavor de futures col·laboracions entre Barcelona i ciutats del nord d’Àfrica. Les converses comptaran amb la presència del Festival Gnawa d’Essaouira (Marroc), el Festi-val Timitar d’Agadir (Marroc), el Festival del Desert (Mali), el

de referència més enllà de les fronteres metropolitanes.

La festa del Cap i CasalL’obertura de la Mercè a noves geografies no és pas una ten-dència nova, però sí accentua-da. Fa poc més de cent anys, i per primera vegada, la mateixa Festa Major del Cap i Casal va

6

de Barcelona –cal recordar que el correfoc és una invenció del Cap i Casal que encara no ha arribat als trenta anys de vida– ha estat decisiva perquè l’adoptessin les festes majors d’arreu dels Països Catalans.

Mirant el conjunt de la pro-gramació, les xifres reflecteixen aquesta doble vocació catalana i mediterrània i, també, global. En l’apartat tradicional, hi participen 222 colles, 15 de les quals són de la Catalunya Nord. Dels 60 espec-tacles de carrer, 29 provenen de Catalunya; 18, de l’òrbita medi-terrània; 5, de la resta d’Europa, i encara 8 més, del continent ame-ricà. La meitat dels 121 concerts seran interpretats per grups cata-lans, 13 per formacions espanyo-les i 41 per estrangeres...

Convivència i participacióMés enllà d’influències i convi-dats, la Festa Major de Barcelona continua insistint en el seu caràc-ter de punt de trobada i de con-vivència entre els membres d’una mateixa comunitat. Prova d’això són, per exemple, les tertúlies “De primera mà” que es faran a la plaça del Rei amb destacades personalitats que tenen coses a dir sobre el món que ens envolta. També, dins d’aquest caràcter de punt de trobada, però amb una perspectiva molt més ciutada-na, subratllem la Mostra d’Asso-ciacions, en la qual entitats de tota mena exposen la seva força mobilitzadora i els seus projectes més actuals. Enguany, la Mostra celebra la seva desena edició bo i exaltant “La màgia de la parti-

cipació” i concentrant més enti-tats que mai a la plaça Catalunya: en total, hi seran representades tres-centes entitats, que, com és habitual, conviuran amb una acurada programació en els seus escenaris: sessions de màgia (amb professionals com el Màgic Andreu o Enric Magoo), concerts multitudinaris (amb Coti, Melen-di, Raimundo Amador, Quimi Por-tet, els patriarques de la rumba catalana, etc.) i propostes com la de Mans Unides, amb la seva Festa de l’Espectacle Solidari.

Compartint la centralitat que cada any obtenen les entitats de la ciutat, el passeig de Gràcia es dedica als drets i serveis de què poden gaudir tots els ciutadans de Barcelona. Per aquesta raó, diferents oficines municipals han ajuntat esforços per tal de trans-formar el passeig en “la Ciutat de les Persones”, un espai on aquelles volen donar-se a conèi-xer i també facilitar la informa-ció sobre la manera d’accedir-hi. Són les biblioteques, els centres cívics, la xarxa de serveis soci-als, els equipaments esportius, la Guàrdia Urbana, l’Agència de Salut Pública, etc. Totes aques-tes oficines han creat una agenda d’activitats per tal de fer atractiva una informació que és necessària perquè cada ciutadà pugui utilit-zar els serveis que té al seu abast amb coneixement de causa.

”“La Festa Major de Barcelona continua insistint en el

seu caràcter de punt de trobada i de convivència entre els membres d’una mateixa comunitat

Necesitas ayuda, d’Emilio Gutiérrez. 1r Premi Fotomercè 2004


També al passeig de Gràcia i dins de l’Any de l’Alimentació, la Cuina i la Gastronomia, el dia 24 es farà un sopar per a mil dues-centes persones, amb la presència de destacats cuiners i un menú dedicat a la rica gastronomia fes-tiva que posseeix Barcelona.

La ciutat i les arts de carrerCoincidint amb aquest caràcter de celebració de l’espai compar-tit, la Festa Major sol ser, també, el moment per celebrar les millores que es van instaurant a la ciutat. Aquest any, la Mercè és la porta d’entrada a Barcelona del mercat de Santa Caterina, que serà inau-gurat el dimecres 21 de setembre amb una festa gastronòmico-musi-cal. Els dies següents, aquest mateix espai passarà a convertir-se en escenari de la Festa Major: davant de les seves façanes tindrà lloc la trobada dels artistes de car-rer, que ofereixen espectacles de petit format i a tocar del públic. La presència de les arts de carrer per

la Mercè està suposant una lenta redefinició de la programació fes-tiva: més enllà de les actuacions musicals gratuïtes –necessàri-es en tota festa mediterrània: quantes parelles no s’han cone-gut compartint un ball de festa major?–, les arts de carrer cons-titueixen una alternativa progra-màtica que omple d’interès la programació en horari diürn. Pre-cisament sobre aquestes qüestions se celebrarà una Jornada Tècnica de les Arts de Carrer al CCCB, amb la participació de professionals del sector.

El mercat de Santa Caterina no serà l’únic espai al qual donar la benvinguda: el parc del Fòrum serà, per primera vegada, esce-nari de la Festa Major. De dia, el parc es convertirà en un gran parc d’atraccions amb una àmplia programació d’espectacles i acti-vitats per a tots els públics; i, de nit, serà l’escenari que tancarà més tard. Ja durant la celebra-ció del Primavera Sound, el parc del Fòrum va demostrar les seves potencialitats com a espai on reconciliar el dret a l’oci amb el dret al descans dels veïns, i per aquesta raó s’ha decidit allargar en aquest espai la programació festiva fins a les cinc de la mati-nada, amb el supot de transport públic per facilitar la mobilitat als

qui vinguin dels escenaris del cen-tre de la ciutat, que tanquen cap a la una de la matinada.

La setmana següentLa Mercè consta enguany, ja s’ha dit, de 515 activitats. Fent un càl-cul ràpid, si cada activitat durés mitja hora (movem-nos pel cap baix), necessitaríem un mínim de deu dies seguits per viure tota la Festa Major sense perdre’ns-en ni un detall. No fa falta: proba-blement, el públic dels exercicis gimnàstics suaus no és el mateix que el de l’electroBAM; així doncs, quan arribi el Piromusical, cadascú haurà fet la Festa Major que més li haurà vingut de gust. Quan arribi la traca final de l’espectacle –que aquest any compta amb la col-laboració especial de Pep Sala–, la celebració no haurà acabat del tot: continuarà, personificada en la Setmana de la Mobilitat Soste-nible i la Setmana Aeronàutica i de l’Espai, que coincideixen en el temps i que serviran, respectiva-ment, per repensar la situació de Barcelona –com ens movem?– i per plantejar el repte de futur de convertir la ciutat en un punt de trobada indispensable de la indús-tria aeroespacial.

La Mercè 2005. Del 22 al 25 de setembre • www.bcn.es/merce

”“La Mercè continuarà en

la Setmana de la Mobilitat Sostenible i la Setmana Aeronàutica i de l’Espai

El correfoc és per a tots, de Francesc Giol Molinos. Accèssit, Fotomercè 2004

8

Setmana Aeronàutica

i de l’Espai de BarcelonaDel 24 de setembre al 3 d’octubre se celebra la Primera Setmana Aeronàutica i de l’Espai de Barcelona, un esdeveniment que pretén situar la ciutat en el mapa aeronàutic internacional i que promou l’Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de la Generalitat i el Govern d’Espanya. Us oferim aquí un esbós de la situació que viu el sector de l’aeronàutica i el programa d’activitats de la Setmana.

Superat el daltabaix que va suposar el descens del trànsit aeri entre els anys 2001 i 2003, el sector aeronàutic i espacial viu els darrers anys un nou cicle alcista, exemplificat en dos pro-jectes d’abast mundial: el procés de certificació i comercialització de l’Airbús A380 i el sistema de posicionament global Galileu impulsat per la Unió Europea. El primer ha estat pensat per donar resposta a les necessitats futures del transport de passatgers en les rutes de llarg recorregut, i el segon permetrà desenvolupar nombroses aplicacions en la vida civil facilitant la mobilitat de les persones i dels mitjans de trans-port individuals i col·lectius.

També en altres sectors de l’aeronàutica, des de l’aviació

general fins als avions de passat-gers dissenyats per assolir rutes de curt i mitjà recorregut, les inno-vacions tecnològiques i l’ús de nous materials estan impulsant el sector. Per exemple, en l’aviació corporativa van apareixent bire-actors amb fuselatges i amb ales de fibra de carboni i d’altres mate-rials avançats. També actualment, alguns fabricants han entrat en el procés de certificació d’aparells per a sis passatgers propulsats per petits reactors –se’ls comen-ça a anomenar microjets– i que estan cridats a minimitzar els cos-tos operatius dels seus homòlegs del segle XX, els bimotors d’hèlix equipats amb motor de pistó. Es tracta d’un sector atractiu, fins i tot per a multinacionals molt arre-lades: el fabricant d’automòbils Honda ja ha posat en vol un proto-tip d’aquestes característiques.

I en el primer esglaó, el de l’aviació privada i esportiva, s’ha produït una notable expansió de l’ús dels materials lleugers i resis-tents que han generat l’aparició de nous fabricants que ofereixen avions de dues a quatres places amb més prestacions i confort que els fabricants tradicionals. Així,

com a novetat en l’aviació gene-ral, l’austríaca Diamond Aircraft ha incorporat motors dièsel pro-cedents de la indústria automo-bilística, que poden aportar una important reducció del consum de combustible. Les carteres de comandes d’aquests fabricants revelen que ens trobem davant d’una realitat que ja es comença a consolidar.

Un altre sector aeronàutic que es renova és el de les empreses que fabriquen l’instrumental de vol, ja que es comença a generalitzar l’aparició de panells de comandament equipats amb pantalles de cristall líquid. És a dir, la gestió del vol es digitalitza i es comença a abandonar l’ins-trumental analògic.

Pel que fa a les infraestructu-res aeroportuàries catalanes, l’ae-roport de Barcelona comença a avançar per convertir-se també en el punt de sortida i arribada de vols intercontinentals, mentre que els de Reus i Girona han experimentat un espectacular creixement en el nombre de passatgers tot dina-mitzant el turisme, el comerç i les activitats relacionades amb l’oci. A més, l’aeroport de Sabadell,

Airbús A380


centrat en l’aviació general, expe-rimenta des de l’any 2000 un pro-gressiu procés de modernització de les seves instal·lacions que ha contribuït a ampliar i dignificar el servei que ofereix a petites i mitja-nes empreses dedicades a tasques aèries, la formació de pilots i el manteniment d’avions. En darrer lloc, el pla de nous aeroports, com el projectat a Lleida per la Generalitat, tendirà a consolidar una xarxa d’aeròdroms que haurà de cobrir el dèficit d’aquest tipus d’instal·lacions.

En aquest encoratjador con-text esbossat aquí a grans trets, se celebra la Setmana Aeronàutica i de l’Espai de Barcelona. La pro-gramació es divideix en tres eixos: la Mostra de l’Aeronàutica i de l’Espai, la Festa al Cel i la Nit de l’Aviació. Els objectius principals són dos: per una banda, constru-ir una plataforma que permeti a la societat conèixer les activitats que desenvolupen les empreses i institucions del sector i, per una altra, configurar un punt de troba-da dels professionals de l’àmbit aeroespacial per mostrar la seva activitat i debatre la situació actual i els reptes futurs, sense oblidar els vessants educatiu i lúdic.

La Mostra de l’Aeronàutica i de l’Espai es desenvoluparà a la plaça del Fòrum del 29 setem-bre al 3 d’octubre. La zona dels estands compta amb les empreses del sector aeronàutic i espacial, juntament amb d’altres centrades en activitats auxiliars, entitats rela-cionades amb l’aviació, aeroclubs, escoles de pilots i les noves titu-lacions universitàries (enginyeria, aeronàutica i gestió d’empreses aeronàutiques). S’han programat

dues jornades específiques per a professionals, en les quals es preveu l’assistència de mig miler de participants. També s’ha orga-nitzat una exposició d’aeronaus històriques, exhibicions d’aero-modelisme i vol simulat mitjançant programes informàtics de gran realisme. I, coincidint amb l’Any del Llibre i la Lectura, es rendirà homenatge a Jules Verne, l’escrip-tor visionari del qual es compleix el primer centenari de la mort, amb un seguit d’activitats i tallers dirigits al públic en general i als escolars. El dia 3 d’octubre, com a cloenda de la Mostra, l’astro-nauta Pedro Duque pronunciarà una conferència sobre “La nave-gació per l’espai”, i es farà una exhibició de pel·lícules sobre salts de paracaigudistes, vol en globus i acrobàcia aèria, material seleccionat per la Federació Aèria Catalana.

La Festa al Cel, que enguany arriba a la seva tretzena edició, ampliarà l’oferta lúdica. A més del tradicional festival aeri, que se celebrarà el diumenge 2 d’oc-tubre, del 23 al 25 de setembre tindrà lloc un míting d’aerostació i paramotors a la plaça del Fòrum i zones properes, com ara la platja de Sant Sebastià i el moll de la Marina. Els dies 24 i 25 i l’1 i 2 d’octubre, es portarà a terme la Tretzena Trobada Internacional d’Estels, amb la presència de dos-cents especialistes de vint països, que desplegaran al cel de Barcelona uns dos mil estels de colors. La Festa al Cel promet igualar i fins i tot superar les cotes d’espectacularitat aconseguides en darreres edicions si arriben a bon port les gestions per aconse-

guir que intervinguin bells avions i patrulles acrobàtiques emble-màtiques.

Per acabar, la II Nit de l’Avia-ció, organitzada per l’Associació d’Enginyers Aeronàutics d’Espa-nya amb el suport de vint entitats i empreses, es configura com la gran trobada de professionals del sector aeronàutic i espacial, en la qual es lliuraran els Premis Flyer als professionals i a les empreses més notables. Com a activitats associades a la Setmana, hi ha el Congrés de l’Associació de Pilots i Propietaris d’Aeronaus els dies 20 i 30 de setembre, la inaugura-ció de l’Heliostat a CosmoCaixa i observacions astronòmiques en l’esmentada entitat de l’eclipsi parcial de sol que s’esdevindrà el 3 d’octubre.

José Fernández García

I Setmana Aeronàutica i de l’Espai de BarcelonaDel 24 de setembre al 3 d’octubre a les platges (dies 23 al 25), parc del Fòrum i altres espais de la ciutat

Mercè 2004

Foto

: Pep

Her

rero

10

El so de Barcelona.

El BAM, més que un festivalEl BAM arriba, en aquesta Mercè, a la seva tretzena edició. El Barcelona Acció Musical va néixer com el festival de música independent amb vocació europea que havia de con-vertir la ciutat en un referent musical. Des d’aleshores, s’ha recorregut força camí i l’es-cena musical ha canviat. Amb aquesta edició del 2005 s’obren noves perspectives de futur. Jordi Gratacós, el seu director, ens les explica.

El BAM no deixa indiferent, ni el públic ni el governant. Deixa empremta, al músic i al professional. Deixa un pòsit que amb el temps cristal·litza. Tot això, i més, malgrat les batzegades que les circums-tàncies polítiques, econòmi-ques i administratives li han donat, no ens enganyem, fruit d’una herència fosca en què la música no era ni cultura ni indústria.

Hem de dir que, tot i així, el BAM ha sabut avançar-se a les èpoques i resistir el pas del temps, ha marcat pautes per a altres festivals i ha estat conegut i reconegut, arreu d’Europa, per la seva especificitat.

Però el temps passa, i l’es-tructura i els objectius s’havien de replantejar de nou. Així és com al final del 2004 vàrem reu-nir els professionals i la premsa de la ciutat més lligats i com-promesos històricament amb el BAM, i d’aquesta reunió es va desprendre –atès que en aquests moments ja hi ha altres festivals com el Sónar o el Pri-mavera Sound–, la necessitat de tornar als orígens de la creació del BAM, sense menysprear les diferents etapes per les quals ha passat. I cal tornar als orígens i entomar les bases filosòfiques i programàtiques que es des-prenien en aquell primer temps quan encara el mot “indi” no era al vocabulari, les discogràfiques independents tot just naixien, els grups a penes sortien del garat-ge i el públic demanava alterna-tives a la música comercial.

Ha plogut molt des de llavors (quasi cada any durant el BAM!) i ens cal reconduir el seu camí, amb l’experiència que ens han donat cadascuna de les edicions, temperant les forces, treballant de costat amb tota la base i tot el teixit que conforma la indústria musical a casa nostra, aprofitant tots els recursos a vegades dis-persos, donant forma a l’ample sector i sobretot, i, una vegada per totes, amb una decidida, compromesa i calculada pro-jecció de futur.

Deixarem de banda les impro-visacions que comporten encara, malauradament, el rock-and-roll i la política, i, fet important, el dotarem d’una estructura sòlida que treballi al llarg de l’any, des dels fonaments fins a la teulada. El que coneixem ara per BAM deixarà de ser un festival de tres o quatre dies durant la Mercè per passar a ser una Acció Musical de Barcelona durant els 365 dies de l’any, treballant per a la ciutat, des de la ciutat, i a la vegada projectant la feina i els fruits cap enfora, essent present arreu d’Europa amb accions als fòrums

BAM 2003

Foto

: Pep

Her

rero


BAMDel dijous 22 al dissabte 24 de setembre a l’avinguda de la Catedral, rambla del Raval, Moll de la Fusta, plaça de Joan Coromines i parc del Fòrum.

i xarxes més importants, sense oblidar, per tant, la necessitat de millorar en tots els aspectes per poder ser competitius, tot apro-fitant l’embranzida que aquests moments té el nom i la música de Barcelona.

I és així, a fora de Barcelona tothom admira i es queda boca-badat pel fet que un festival d’aquestes característiques de risc (la programació no ha estat mai comercial, sinó de desco-bertes) sigui de caràcter públic, amb resultats plenament popu-lars, que més a més estigui din-tre d’una festa major, i que a la vegada doni suport al sector oferint recursos (estands, CD promocional, catàleg, convidats professionals, etc.). Però això és només la façana: a partir d’ara estem construint tots els interiors, uns interiors que faran del BAM una eina que donarà a conèixer encara més el que s’està fent en aquesta ciutat. I no en el pla publicitari i de màrqueting, sinó amb fets, accions, estris i eines... que demostraran a mitjà termini la riquesa que tenim i que de ben segur ens serà retornada i multi-plicada. Donar per rebre.

Fins ara, del BAM, se n’ha beneficiat en primer lloc el públic assistent als gairebé mil concerts fets a dia d’avui, i en segon lloc la imatge externa de la ciutat. En poca mesura, si ho compa-rem amb el que podem fer en el futur, se n’han beneficiat la resta de professionals (músics i indús-tria). A partir d’ara, tot aquest gran nombre d’accions aïllades que es fan dia a dia arreu de la ciutat, és a dir, als centres cívics, les noves iniciatives acabades d’engegar com l’“Observatori de la Música”, altres iniciatives privades provinents de les dife-rents associacions de les sales, dels promotors o de les disco-gràfiques, les nombroses revistes musicals editades a casa nostra, les discogràfiques i editorials, etc. tindran una plataforma on sen-tir-se acollits i amb recursos per desenvolupar-se, per donar-se a conèixer a l’exterior, per expor-tar-se i intercanviar, per participar en els programes europeus i les xarxes que es van construint amb bon ritme i que no podem per-dre...; formar-se i professionalit-zar-se per poder competir millor a l’exterior.

Hem d’aprofitar també, tot s’ha de dir, el bon moment polític general, el fet que les diferents institucions que poden influir en aquest camp, locals, nacionals i estatals, puguin, una vegada per totes, entendre’s i elaborar plans estructurals i legislatius de fons i de futur amb la suficient solidesa per tal que aquest sector sigui reconegut i pugui créixer, pugui aportar i rebre de la societat el que realment es mereix.

No cal anar gaire lluny per veure com es pot fer. Ens hem de deixar de cerimònies i hem de tocar de peus a terra, fer una anàlisi, una diagnosi, i establir les bases de treball.

Ja ho veieu, això no és un xou, és el que hi ha al darrere l’esce-nari; per això el BAM és més que un festival, el BAM és la Música de Barcelona en Acció.

Jordi Gratacós

”“El BAM planteja tornar

als orígens i entomar les bases filosòfiques i programàtiques dels primers temps quan el mot “indi” no era al vocabulari

BAM 2004

Foto

: Pep

Her

rero

12

Entrevista: Julià Guillamon

El crític literari Julià Guillamon (1962) és un dels comissaris de la mostra “Literatures de l’exili”, juntament amb Joaquim Jordà i Francesc Abad, responsables del contingut fílmic i del muntatge, respectivament. L’exposició recorre els llocs de l’exili literari català (1939-1975) a través de les vivències i de les obres dels mateixos escriptors. Es podrà visi-tar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) entre el 26 de setembre del 2005 i el 29 de gener del 2006 en el marc de l’Any del Llibre i la Lectura.

De quants autors tracta “Literatures de l’exili”?Parlem d’un nucli bàsic d’entre dotze i quinze escrip-tors, els que considerem més rellevants. Hi ha autors de diverses generacions: Carner és el més gran, després hi ha la generació de Carles Riba, i més enllà, els que tenien uns trenta anys durant la dècada dels trenta, cas de Rodoreda, Xavier Benguerel, Tísner o Calders, una generació que estava a punt d’entrar en la maduresa.

Com afecta l’exili a tots aquests autors?Per a la gent gran, com Rovira i Virgili o Pompeu Fabra, és una cosa dramàtica. En canvi, per als més joves és una situació ambivalent: l’exili suposa una interrupció, però per altra banda hi ha molts escriptors que hi creixen, en l’exili. Per a autors que estaven en un moment important de la seva evolu-ció l’exili obre perspectives, temes i preocupacions noves. En tots els casos, però, l’exili representa la fi d’una època i d’un món.

Són escriptors d’escoles molt diferents. L’ex-periència de l’exili proporciona algun punt comú?El punt comú és la percepció d’un món perdut. La Barcelona dels anys trenta va arribar a uns nivells de civilització molt importants, i aquest món desa-paregut va ser un referent que de vegades apareix en forma de nostàlgia. És un tema gairebé constant, però dins d’això hi ha una gran varietat de temes i de situacions humanes.

Quines són les grans obres que van néixer en aquella diàspora?Nosaltres n’hem ressaltat unes quantes. En poe-sia, Nabí, de Josep Carner, i Elegies de Bierville, de Carles Riba. En narrativa, Tots tres surten per l’Ozama, una novel·la de Vicenç Riera Llorca sobre la República Dominicana; també obres de Pere Cal-ders i obres injustament poc conegudes com El món de Joan Ferrer, una novel·la sobre Buenos Aires


de Cèsar August Jordana. També hi ha una gran quantitat de literatura memorialística de qualitat que arriba fins les recents memòries de l’artista Carles Fontserè.

Els exiliats es van integrar en els nous països?En general, els nuclis d’exiliats eren nuclis bastant tancats. Però hi ha excepcions com el cas d’Agustí Bartra a Mèxic, que va exercir una gran influència en els poetes d’allà, o el de Francesc Trabal a Xile, on va muntar un institut català i una editorial. A més, els exiliats tenen un pes decisiu en l’articula-ció d’editorials a Mèxic i a l’Argentina, i en el món acadèmic mexicà.

L’exili és encara una experiència poc expli-cada?S’ha estudiat molt des de les universitats, però no s’havia explicat mai en conjunt. No hi havia hagut una recerca iconogràfica, i la meva sorpresa és que fent el treball preparatori he visitat arxius on he estat el primer a entrar. L’exposició presenta moltes coses inèdites.

Expliqui’ns què hi veurem...Hi ha documents molt escollits, molt material gràfic inèdit, objectes amb valor simbòlic i també obres d’art. Però el més nou és tota la iconografia que mostrem. N’hi ha d’inèdita i d’altra que no s’havia vist mai en el context de l’exili català. Moltes vega-des, la novetat és trobar coses i connectar-les amb una novel·la o amb unes vivències. Hem buscat en la realitat elements que hi havia a les novel·les i hem establert correlacions. La literatura sempre recrea la realitat, les coses viscudes. No crec en la ficció pura.

El material filmat per Joaquim Jordà és una forma de fugir de l’historicisme?No hem volgut fer una exposició d’història. Hem volgut fer una exposició que expliqués l’exili a través de la peripècia humana, de les disjuntives, de les decisions que s’han de prendre...

Quines fotografies es presenten?No seran les típiques. Sempre que es parla de l’exili es mostra el pas pels Pirineus i els camps

de concentració, i se’n dóna una imatge patèti-ca. Tot això va existir, és veritat, però quan vas a Mèxic, a l’Argentina o a Xile veus que hi ha moltes més coses. A Santiago de Xile, el centre català va comprar un refugi alpí, i hi anaven a esquiar. A Mèxic, Tísner va ser escenògraf de televisió i qualsevol llibre sobre televisió a Mèxic en parla com un dels pioners. Aquesta mena de vivència no s’acostuma a explicar. En definitiva, hem intentat desdramatitzar una mica l’experi-ència de l’exili.

Com és el muntatge expositiu de Francesc Abad?És un muntatge que té un to d’instal·lació d’art contemporani, amb fotos de molt gran format i vitrines que es converteixen en petits reliquiaris amb quaderns, cartes i àlbums de fotografies.

Què contindrà el catàleg?Serà un llibre independent. Amb dotze entrevistes que són dotze històries de l’exili. Històries d’una família vinculada a un escriptor. La reconstrucció es fa de manera indirecta, perquè els protagonistes han mort tots, però el resultat és molt viu perquè pots arribar a la història des d’una nova perspectiva. He visitat els llocs on van estar aquests escriptors i he pogut veure les cases que tenien, les seves biblio-teques. A través de les cases, per exemple, es pot veure com progressa Xavier Benguerel a Xile.

“Literatures de l’exili”Del 4 d’octubre del 2005 al 29 de gener del 2006 al CCCB (Montalegre, 5)

”“El punt comú de

l’exili és la percepció d’un món perdut

1414

amb 186.000 estudiants. I el patri-moni arquitectònic de la ciutat referent avui en arquitectura i dis-seny mundials. El sector cultural realitza una aportació de prop del 6,5% al PIB de la ciutat (font: Estudi de SVP 2002). L’any 2001, el nom-bre de persones que treballaven en aquest sector a Barcelona va ser de 52.522 (amb un augment del 67,6% en deu anys), i a la regió metropolitana va arribar a la xifra de 110.923 persones (amb un augment d’un 55,7% en el mateix període). Tot aquest potencial és el punt de partida de la tasca que desenvoluparà la Fundació Barcelona Cultura.

La Fundació Barcelona Cultu-ra ha constituït formalment el seu Patronat el 14 de juliol del 2005. El suport a accions i iniciatives desti-nades a la conservació, l’exhibició i la difusió del patrimoni cultural i artístic, com també la projecció internacional de la ciutat a través de la cultura, en definiran les prio-ritats. Les actuacions culturals que la Fundació té en perspectiva, són entre d’altres, l’actualització del Pla estratègic adaptat a la nova reali-tat amb l’Agenda 21 de la Cultura, reforçar el sector editorial (Any del Llibre i la Lectura), impulsar el món

La Fundació Barcelona CulturaAmb l’objectiu de promoure i fomentar la cultura a la nostra ciutat, l’Ajuntament de Barcelona ha creat la Fundació Barcelona Cultura, impulsada per l’Institut de Cultura. La Fundació, que facilitarà la relació estable entre el món empresarial i la cultura, incentivarà un augment del patrocini privat en les activitats culturals.

La constitució de la Fundació Barcelona Cultura, una iniciativa pionera a tot l’Estat espanyol, és conseqüència de l’interès per part de l’Administració municipal de millorar la ja existent relació amb el sector econòmic per tal d’impulsar i donar suport a les nombroses activitats culturals de la ciutat.

La Fundació Barcelona Cul-tura neix en un moment en què la cultura té un pes creixent en l’economia de la ciutat del coneixement. Alguns dels seus

principals actius culturals són: una xarxa de 46 museus i fun-dacions amb més de 10 milions de visitants l’any 2004 (+18% respecte del 2003); una xarxa de 29 biblioteques (l’any 2010 en seran 40), amb una xifra de 4,1 milions d’usuaris l’any; una xarxa d’equipaments musicals, amb 2 milions d’espectadors a concerts, i 22 festivals i cicles musicals; una xarxa d’equipaments per a les arts escèniques que inclou 32 teatres, amb 2 milions d’espectadors l’any 2004; una xarxa de 7 universitats

El 14 de juliol es va constituir el Patronat de la Fundació Barcelona Cultura, presidit per l’alcalde de Barcelona Joan Clos, i format per representants de l’Ajuntament i personalitats del món empresarial

Foto

: Pep

Her

rero


audiovisual, oferir un accés fàcil a la cultura a través d’un Portal físic i virtual de la Cultura a Barcelona, deu noves biblioteques, un nou Museu de la Música integrat a l’Auditori i un Born singular.

Possibilitar el debat sobre Barcelona, la cultura i l’economia se situa en el centre dels inte-ressos de la Fundació Barcelona Cultura. És en aquest sentit que s’ha traçat com a objectiu la creació d’un espai que ha de permetre l’intercanvi d’informa-ció amb les empreses sobre les línies estratègiques de la política cultural de la ciutat, que faciliti la col·laboració econòmica entre la iniciativa pública i la iniciati-va privada i que es constitueixi en canal capaç de vehicular les idees i els suggeriments que puguin millorar la política cultu-ral de l’Ajuntament de Barcelona i especialment les seves relaci-ons amb el món empresarial de la ciutat.

La col·laboració estable entre el món empresarial i les actuacions culturals es pro-mourà des del Patronat de la Fundació Barcelona Cultura. En aquest moment, el formen empreses rellevants del teixit econòmic de la ciutat i del país vinculades al món de la cultura i de la innovació. Està presidit per l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, que ha nomenat vicepresi-dents del Patronat el regidor de Cultura i president de l’Institut de Cultura de Barcelona, Ferran Mascarell, i el president de Gas Natural, Salvador Gabarró.

Les 19 empreses que formen la Fundació, més la representació municipal, són les següents:

La Fundació Barcelona Cultura gestionarà les operacions relatives al patrocini i altres actuacions de mecenatge, àmbits en els quals preveu incrementar significativa-ment les aportacions privades. Les empreses del Patronat podran aconseguir també un millor trac-te fiscal en les seves activitats de patrocini de la cultura.

També s’ha constituït el Con-sell Social de Patrocinadors de la Fundació com a marc estable de relació entre les empreses patrocinadores i l’Ajuntament en qüestions culturals. És un òrgan consultiu i per formar-ne part s’ha de realitzar una aportació econò-mica que es destinarà a activitats

culturals i artístiques a les quals dóna suport la Fundació.

El Cercle d’Amics, una altra estructura d’organització, el for-men un grup d’empresaris que recolza un projecte concret; en aquesta primera fase de la Fun-dació, s’ha constituït el Cercle d’Amics del Museu d’Història de la Ciutat, presidit per Salvador Gabarró, president de la Fundació Gas Natural, i en el qual participa-ran en el seu inici la Caja de Ahorros del Mediterráneo, El Periódico de Cataluña i la Societat Econòmi-ca Barcelonesa d’Amics del País, entre d’altres. Actualment, es treballa en la formació del Cercle d’Amics del Museu Picasso.

Ginés Alarcón – Conseller delegat i director general

de T-Systems

Antonio Asensio – Vicepresident executiu d’El Periódico

Antoni Brufau – President executiu de Repsol YPF

Jordi Clos – President de Derby Hotels

Francisco Daurella – President de Cobega

Bruno Figueras – President d’Hàbitat Grup Empresarial

Pedro Fontana – Director general a Catalunya de BBVA

Isidre Fainé – Director general de la Caixa de Pensions

Salvador Gabarró – President de la Fundació Gas Natural

Javier Godó – President de La Vanguardia

Helena Guardans – Presidenta de Sellbytel Singular

José Manuel Lara – President del Grup Planeta

Santiago Mercader – Conseller delegat de Layetana

Pilar Mijangos – Presidenta de ZasTwo

Josep Oliu – President del Banc de Sabadell

M. del Mar Raventós – Presidenta de Codorniu

Miquel Roca – President de la Fundació Abertis

Narcís Serra – President de la Caixa de Catalunya

Pilar Solans – Gerent municipal de l’Ajuntament de Barcelona

Director general de Telefònica, pendent de nomenament

16

La difusió internacional de l’Agenda 21 de la

Cultura avança

L’alcalde de Barcelona, Joan Clos, va presentar el dia 9 de juny del 2005, al Buró Executiu de Ciutats i Governs Locals Units el programa del Grup de Treball en Cultura que presidirà Barcelona els dos propers anys. Aquest grup tindrà les ciutats d’Estocolm i de Buenos Aires com a vicepresi-dentes, i reuneix més de trenta ciutats de tot el món que situen la cultura en el centre de les seves estratègies de desenvolupament. El programa aprovat a Pequín proposa difondre el treball que sobre desenvolupament cultural realitzen les administracions locals del món, i assumeix l’Agenda 21 de la Cultura com la proposta per vincular identitat cultural, proxi-mitat i desenvolupament.

La cultura va prenent una presència central en els debats mundials entorn de la globalit-zació. El proper mes d’octubre del 2005, en el marc de la Con-ferència General de la Unesco, s’ha previst aprovar la Convenció per la Diversitat Cultural. Aques-ta Convenció, que haurà de ser ratificada pels Estats, represen-

tarà el compromís mundial per convertir la diversitat cultural en un principi formal del dret jurídic internacional i, per tant, d’apli-cació als tractats internacionals. Les autoritats locals, mitjançant el Grup de Treball en Cultura de Ciutats Unides, avancen en paral·lel, constitueixen una xarxa mundial d’actors locals per la cultura, i, d’aquesta manera, situen la perspectiva local en l’agenda del debat internacional actualment en curs sobre globa-

lització i diversitat cultural. És pre-cisament a les grans ciutats del món on la tensió entre identitat i diversitat es fa avui més present, i on esdevé més pertinent oferir respostes que situïn el desenvo-lupament cultural, la participació ciutadana i la defensa dels drets i deures culturals al centre de les seves prioritats.

Aquest és el compromís que ja han adquirit les ciutats membres del Grup de Treball en Cultura, que situen la cultura

El Buró Executiu de l’organització mundial de ciutats Ciutats i Governs Locals Units va aprovar a Pequín el programa del Grup de Treball en Cultura, que té com a prioritat la difusió internacional de l’Agenda 21 de la Cultura.

Moltes ciutats com Barcelona miren d’articular la pròpia política cultural amb les polítiques locals que incideixen sobre la convivència i la governança en l’àmbit urbà. Mercè 2004

Foto

: Pep

Her

rero


com a vector clau en el plante-jament de les seves polítiques urbanes, i posen les bases per a la reformulació del pacte de convivència sobre el qual es funda el projecte col·lectiu de ciutat. Aquest és també el com-promís de la ciutat de Mont-real, que va aprovar, el 20 de juny, la seva adhesió a l’Agenda 21 de la Cultura, reivindicant la impor-tància de situar la cultura en la reformulació de la seva problemà-tica urbana, o també el de Cultural Development Network, la xarxa de l’Estat australià de Victòria que reuneix comunitats locals, artistes i autoritats locals per reivindicar la cultura de la participació i la democratització del saber com el quart pilar sobre el qual fundar el desenvolupament sostenible de les ciutats.

L’Agenda 21 de la Cultura ha despertat també l’interès d’orga-nitzacions internacionals (com Habitat o Unesco), de governs nacionals i societat civil interna-cional (representats en les xarxes internacionals per la diversitat cultural) que consideren necessa-ri establir una cooperació estreta amb les administracions locals en el plantejament de situar la cultu-ra en el centre de les estratègies de desenvolupament local i de cooperació internacional.

De manera paral·lela, diver-ses xarxes regionals o continen-tals de ciutats, com són Interlocal

(la xarxa de ciutats iberoamerica-nes per la cultura) o Eurocities (la xarxa de grans ciutats euro-pees), han iniciat també grups de treball per desenvolupar la implementació de l’Agenda 21 de la Cultura. Aquesta tasca es basa en la posada en comú dels plans d’acció o plans estratègics en cultura que moltes ciutats com Barcelona ja han engegat, i que miren d’articular la política cultural de la ciutat amb la resta de polítiques locals que incidei-xen en la convivència i la gover-nança en l’àmbit urbà.

En l’exercici de l’estrenada presidència d’aquest Grup de Treball, Barcelona, a través del seu Institut de Cultura, es propo-sa desenvolupar el marc polític adequat per fer d’aquest grup la xarxa mundial de referència sobre desenvolupament, cultura i ciu-

tat; oferir serveis i mecanismes a les autoritats locals del món per implementar les recomanacions i propostes de l’Agenda 21 de la Cultura; estendre la difusió del document entre les agències i organitzacions internacionals que treballen en els àmbits de cultura i polítiques urbanes; i, finalment, promoure la recerca sobre el paper de la cultura en els processos i estratègies de desenvolupament local.

Ciutats i Governs Locals Units es va fundar el maig del 2004 com a portaveu únic i procura-dor de la defensa dels principis de la democràcia i l’autonomia local. Representa l’associació de governs locals més gran del món, amb la representació directa de més de mil municipis distribuïts en més de cent vint Estats mem-bres de Nacions Unides.

Pàgines web de referència:

Agenda 21 de la Cultura: www.agenda21cultura.net

Ciutats i Governs Locals Units: www.cities-localgovernments.org

Cultural Development Network: www.culturaldevelopment.net

Eurocities: www.eurocities.org

Interlocal: www.campus-oei.es/interlocal

Convenció sobre la Diversitat Cultural: http://www.mcc.gouv.qc.ca/international/diversite-culturelle/esp/index.html

”“La cultura va prenent una presència central en els debats mundials entorn de la globalització

18

Mercè 2005. Selecció

Mercè de conteLa programació de contes i tradició oral de la Festa Major s’estén per tota la ciutat vella. Del divendres 23 al diumenge 25 al Verger del Museu Marès, pl. de Sant Just, Fossar de les Moreres, pl. de Montcada, pl. de les Olles, Museu de Zoologia i diverses biblioteques

BAMLa tretzena edició segueix fidel a la línia de descobrir noves músiques a la ciutat. Inclou també una Trobada de Festivals Mediterranis al CCCB.Del dijous 22 al dissabte 24 a l’av. de la Catedral, rambla del Raval, Moll de la Fusta, pl. de Joan Coromines i parc del Fòrum

La Ciutat de les PersonesEl passeig de Gràcia fa d’aparador dels diferents serveis municipals. Per conèixer-los i aprendre a utilitzar-los festivament, amb activitats per a tota la família. Del divendres 23 al diumenge 25, al pg. de Gràcia entre Aragó i la pl. de Catalunya

10a Mostra d’AssociacionsLa reunió més concorreguda d’associacions de la ciutat. Es posen a disposició de qui vulgui informar-se’n i conèixer-les de prop. Del dijous 22 al diumenge 25 a la pl. de Catalunya

VIII Festival Pirotècnic InternacionalAmb la presència de tres reconegudes empreses de focs artificials: Xaravia (Galícia), Promo 3 (Brasil) i SAS (França). 22, 23 i 24 a les 22.00 h entre les platges de la Barceloneta i de Sant Sebastià

Matí de Festa MajorGrallers, trabucaires, gegants, castells... el dia de la Mercè.Divendres 24 al matí a les places de la Mercè i de Sant Jaume

Perpinyà, ciutat convidadaAssistiran a la Mercè grups de cultura popular d’aquesta ciutat i del conjunt de la Catalunya Nord, com el Bou Roig dels Angles, els gegants de Taltaüll o el contrapàs de Prats de Molló. Se’ls veurà als diferents cercaviles tradicionals i, el diumenge 25, en un conjunt d’actes monogràfics

Cavalcada de la MercèEl cercavila més multitudinari de la Festa Major recordarà enguany les aventures del Quixot a Barcelona. Hi haurà imatges del Quixot de tot l’Estat. Dissabte 24, a les 17.30 h des de la pl. de Catalunya fins a l’av. de la Catedral

El gran circ de la Ciutadella El parc torna a ser escenari central de la festa. S’hi ha

programat un festival de circ amb algunes de les millors companyies catalanes i internacionals. Inclou jocs infantils i festival PulgasMix. Divendres 23 i dissabte 24 al parc de la Ciutadella

PiromusicalEl Piromusical d’enguany s’ha dissenyat segons una selecció musical de Pep Sala enregistrada en bona part per ell mateix. Diumenge 25, 21.30 h, av. de la Reina Maria Cristina

Setmana Aeronàutica i de l’Espai a BarcelonaAmb aquest nom s’aplega una Mostra dedicada a aquest sector professional, acompanyada de la tradicional Festa al Cel i un conjunt d’activitats al voltant de l’imaginari de Jules Verne. Del 24 de setembre al 3 d’octubre, a les platges (dies 23 a 25), parc del Fòrum i Cosmocaixa.

www.bcn.es/merce

Mercè 2004

Foto

: Txe

ma

Salv

ans

Setembre - octubre a BarcelonaAquesta selecció conté una mostra de les activitats culturals més destacades organitzades per l’Institut de Cultura de Barcelona o altres entitats. Informació exhaustiva i permanentment actualitzada, a Internet:

www.bcn.es/culturawww.bcn.es/canalcultura

Cicle de cinema: “Inèdits: grans autors del cinema contemporani”

Pel·lícules dirigides per autors consagrats que no han arribat a la nostra cartellera i resten inèdites.

Del 7 de setembre al 5 d’octubre a CaixaForum (av. Marquès de Comillas, 6-8)

Cinema a la fresca

Fins al 30 d’octubre al parc del Fòrum - Barcelona (Rambla Prim, 2-4)

Festival de Cinema Polític

Secció competitiva i França com a pais convidat.

Del 28 de setembre al 2 d’octubre al CCCB, FNAC i Institut Francès

Docúpolis

V Festival Internacional Documental de Barcelona.

AUDIOVISUAL

Del 5 al 9 d’octubre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (Montalegre, 5)

Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona

S’hi exhibeixen pel·lícules, curtmetratges i documentals de més d’una vintena de països.

Del 14 al 23 d’octubre al Teatre Mercat de les Flors (Lleida, 59)

ArtFutura 2005. Festival d’Art i Tecnologia

ArtFutura és el festival d’art i tecnologia de referència a Espanya. Artistes electrònics, noms essencials de la cultura d’Internet, cineastes digitals d’impacte i creadors d’universos sintètics es reuneixen per especular sobre les relacions presents i futures entre creació i tecnologia.

Del 27 al 30 d’octubre al Teatre Mercat de les Flors (Lleida, 59)

setembre-octubre 2005 19

“Art Nouveau”

Amb el subtítol de “El llegat de Sigfried Bing”, l’exposició aplega més de 400 objectes que van passar per la galeria de S. Bing, com la vidrieria de Tiffany, quadres de Van Gogh, Toulouse-Lautrec i Vuillard, escultures de Rodin, entre d’altres.

Fins al 29 de gener del 2006 a CaixaForum

EXPOSICIONS

Gerra de Tiffany, c. 1896. Musée des Arts décoratifs, Par

Isabella’s Room

Coreografia i direcció: Jan Lanwers. Interpreta: Needcompany

18 i 19 d’octubre al Teatre Lliure (pl. Margarita Xirgu, s/n)

Ballet Béjart Lausanne

Última reencarnació d’una companyia que l’any 2004 va complir cinquanta anys, al capdavant de la qual hi ha Maurice Béjart.

Del 28 al 31 d’octubre al Gran Teatre del Liceu (la Rambla, 51-59)

DANSA

20

“Col·lecció”

Es presenta un nou repertori d’obres del fons de la col·lecció de la Fundació representatives de l’obra d’Antoni Tàpies, pintures i dibuixos, obres matèriques i objectes, des dels anys quaranta fins a les pintures del 2000, com també la donació d’enguany d’Antoni i Teresa Tàpies, de l’obra Cascada (2004).

Fins al 16 d’octubre a la Fundació Antoni Tàpies (Aragó, 255)

“Cultures creuades: ficcions i ritus”

Fotografia contemporània i art africà de la Col·lecció Rafael Tous

Del 9 de setembre al 26 de novembre a Metrònom (Fussina, 9)

“Robert Whitman. Playback”

Un dels primers artistes que als anys seixanta van adoptar el nou llenguatge de la performance i que va estar a l’avantguarda de la incorporació de projeccions de cinema a les escenografies teatrals.

Del 15 de setembre del 2005 al 8 de gener del 2006 al MACBA (pl. dels Àngels, 1)

“Caravaggio i la pintura realista europea”

Presenta un conjunt d’obres de Caravaggio juntament amb

artistes del Segle d’Or espanyol com Carducho, Zurbarán, Velázquez, Ribera i altres destacats pintors barrocs com el francès La Tour o la italiana Artemisia Gentileschi, entre d’altres.

Del 6 d’octubre del 2005 al 5 de gener del 2006 al MNAC (Mirador Palau Nacional, 6-10)

“Günter Brus”

Retrospectiva d’aquest artista vinculat a l’accionisme vienès i el grup Fluxus, amb una heterogènia producció que inclou pintures, dibuixos i performances en les quals utilitza el seu cos com a superfície on s’inscriu la relació entre text i imatges.

Del 14 d’octubre del 2005 al 15 de gener del 2006 al MACBA (pl. dels Àngels, 1)

“Víctor Erice - Abbas Kiarostami”

L’exposició reuneix a Víctor Erice i a Abbas Kiarostami i acull l’obra fotogràfica dels dos cineastes i unes peces realitzades expressament per a l’ocasió basades en una correspondència visual. Comissaris: Alain Bergala i Jordi Balló.

Octubre al CCCB (Montalegre, 5)

EXPOSICIONS

Encara es poden veure...

“Occident vist des d’Orient”. Fins al 25 de setembre al CCCB.

“Stanley Brouwn. Obres 1960-2004”. Fins al 25 de setembre al MACBA.

“La Bauhaus es diverteix. Fes-tes i vida quotidiana”. Fins al 30 de setembre a CaixaForum.

“Entre Orient i Occident”. Cerà-mica oriental, nord-africana i euro-pea. Fins al 2 d’octubre al Museu de Ceràmica. “Abajo las murallas!!!” 150 anys de l’enderroc de les muralles de Barcelona. Fins al 16 d’octubre al Museu d’Història de la Ciutat (pl. del Rei).

“Un dia a Pompeia. Entre el Vesubi i la Mediterrània”. Fins al 20 d’octubre al Museu Marítim.

“L’esplendor de la ruïna”. Fins al 30 d’octubre al Centre Cultural Caixa Catalunya, la Pedrera (Pro-vença, 261-265).

Foto

: R. C

asan

ovas

“Einstein 1905, cent anys de física”

Dins dels actes de l’Any Mundial de la Física.

Del 5 d’octubre al gener de 2007 a Cosmocaixa

15è Festival l’Hora del Jazz - Memorial Tete Montoliu

Un aparador del jazz i la música moderna que es fan actualment a Catalunya, on participen des de bandes clàssiques ben conegudes fins a formacions més joves.

Del 4 al 30 de setembre a la plaça Rius i Taulet

Amaral + Elefantes

15 de setembre al Palau Sant Jordi (pg. Olímpic, 5-7)

La Gioconda

D’Amilcare Ponchielli. Nova coproducció del Gran Teatre del Liceu, Teatro Real i l’Arena di Verona amb la col·laboració especial d’Ángel Corella. Cor Vivaldi-Ipsi-Petits Cantors de Catalunya, Orquestra Simfònica i Cor del Liceu.

Del 4 al 25 d’octubre al Gran Teatre del Liceu (la Rambla, 51-59)

Concert de Ludwig van Beethoven

Amb l’Orquestra Simfònica de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu, dirigida per Aleksandr Anissimov.

Del 8 al 14 d’octubre al Gran Teatre del Liceu

Concert Homenatge a Victòria dels Àngels

9 d’octubre al Gran Teatre del Liceu

Els grans romàntics. Euroconcert

Amb Alexander Baillie i James Lisney. Obres de Fryderyc Chopin, Robert Schumann i Ludwing van Beethoven.

17 d’octubre al Palau de la Música Catalana (Sant Francesc de Paula, 2)

London Symphony Orchestra. Palau 100

Direcció: Daniel Harding.

18 d’octubre al Palau de la Música Catalana

Zèppelin. Festival d’Art Sonor 2005

Vuitena edició de projectes sonors. Zèppelin 2005 reflexiona sobre el paper del so i la música en els mecanismes del control social.

Del 19 al 22 d’octubre al CCCB

Festival LEM 2005

47 concerts i 150 músics de deu països. L’illa invitada és Sardenya.

Del 7 d’octubre al 16 d’octubre en diversos espais de la ciutat

Festival de Músiques del món

Acull músics i música d’arreu del món en concerts nocturns i concerts familiars, a més d’altres relacionats amb les cultures d’origen d’aquestes músiques.

De l’octubre al novembre 2005 a CaixaForum

37è Festival Internacional de Jazz

Els grans noms del jazz visiten cada tardor la nostra ciutat per oferir-hi concerts que van des del jazz més clàssic fins al més modern.

De l’octubre al desembre en diversos espais de la ciutat

L’OBC a l’Auditori

La nova temporada de l’OBC comença un any més amb el Festival Mozart, enguany sota la direcció de Thomas Zehetmair, amb el protagonisme d’un instrument que coneixia i tocava des que era un nen, el violí. D’altra banda, Franz Schubert és el convidat d’honor d’aquesta cita mozartiana, i la flauta, l’arpa i el clarinet són els protagonistes dels altres dos concerts del festival, amb Magdalena Martínez, flauta; Magdalena Barrera, arpa, i Larry Passin, clarinet. A l’octubre l’OBC dedica els concerts temàtics a peces de Montsalvatge, Falla, Prokófiev, Debussy, Fauré, i Brotons. També cal destacar la celebració del naixement del darrer gran simfonista Xostakòvitx, sota la direcció de Salvador Brotons i David Abramovitz al piano, i el Zarathustra de Strauss: el naixement èpic de la intel·ligència humana, tal com el va concebre Stanley Kubrick a 2001, una odissea a l’espai, resta per sempre més associat a la potència orquestral de la música de Richard Strauss basada en el text de Nietzsche.


MÚSICA

Foto

: A. B

ofill

22

La quietud del movimiento

De Kike Torres Infantes. Amb textos de Baudelaire. Cia. Chikivitrueque Teatro.

Fins al 25 de setembre al Versus Teatre (Castillejos, 179)

La torna de la torna

A càrrec de la Cia. Els Joglars.

Fins al 16 d’octubre al Teatre Romea (Hospital, 51)

Un matrimoni de Boston

De David Mamet. Dissecció dels convencionalismes d’una parella no gens convencional. Mamet ens parla de prejudicis, de morals, de bons i mals costums, d’amor i, sobretot, de complicitat. I ho fa, com un Oscar Wilde dels

TEATREnostres dies, utilitzant un gènere sovint menystingut com és l’alta comèdia. Anna Lizaran, Marta Marco, Emma Vilarasau.

Del 14 de setembre al 13 de novembre al Teatre Lliure

Van Gogh

D’Ever Blanchet. Una reflexió sobre l’obra, la capacitat de treball i l’honestedat de Van Gogh.

Del 28 de setembre al 23 d’octubre al Versus Teatre

Tot és perfecte

Director: Roger Bernat. Un grup d’adolescents d’entre catorze i setze anys representen una novel·la de cavalleries d’autor anònim del segle XIV.

Del 29 de setembre al 2 d’octubre al Teatre Lliure

Solas

Versió teatral de la pel·lícula de Benito Zambrano.

Del 17 d’octubre al 13 de novembre al Teatre Romea

El mètode de Gronhölm

De Jordi Galceran, dirigit per Sergi Belbel.

Del 19 d’octubre al 6 de novembre al Teatre Poliorama (la Rambla, 115)

Diada Nacional de CatalunyaConferència commemorativa.

12 de setembre al Saló de Cent de l’Ajuntament

XII Festa del Col·leccionismeEl Verger del Museu Frederic Marès com a centre de referència del col·leccionisme, es converteix tot el matí del diumenge en un espai d’intercanvi de tota mena d’objectes: baldufes, adhesius, bosses de sucre, targetes d’autobús, pins, plaques de cava, etiquetes, didals, campanetes, capicues...

18 de setembre al Museu Frederic Marès (pl. Sant Iu, 6)

MÉS CULTURA

Passarel·la GaudíModa Barcelona- BCN Fashion Week.

Del 19 al 22 de setembre, Fira Barcelona Montjuïc, 1 (av. Reina Maria Cristina, 2-16)

Sonimagfoto 2005Fira del món de la imatge. Un espai per promoure la relació entre expositors, professionals i aficionats del sector.

Del 5 al 9 d’octubre a la Fira Barcelona Montjuïc

Hipnotik Festival 2005II festival de Hip-hop: del Bronx al moviment global.

Del 14 al 16 d’octubre al CCCB

53a Fira del Llibre d’Ocasió Antic i ModernDel 16 de setembre al 20 d’octubre al passeig de Gràcia

Festival d’Arts Escèniques del PoblenouA l’octubre al Poblenou

“Les grans equacions de la física” Cicle de conferències dins dels actes de l’Any Mundial de la Física.

Fins al 24 de novembre a CosmoCaixa


Any del Llibre i la Lectura. Una selecció

Setembre-octubre

“Editat / Exposat. La fotografia, del llibre al museu”

Un dels períodes recents (dels anys 50 fins als 70) més importants de la fotografia, el moment de la Transició.Del 15 de setembre del 2005 al 8 de gener del 2006 al MNAC (mirador Palau Nacional, 6-10)

“50 aniversari Editorial Minotauro”

Exposició de llibres de ciència-ficció de l’Editorial Minotauro, i taules rodones els dies 28 i 29.Del 15 de setembre al 8 de gener del 2006 al Palau de la Virreina (la Rambla, 99)

“Lectura fàcil”

Exposició de materials de lectura fàcil: llibres, revistes, diaris, discos, etc.Del 3 al 28 d’octubre a la Biblioteca Francesca Bonnemaison (Sant Pere més baix, 7)

“Paraules divines. Dels jeroglífics a l’egiptologia”

Recorregut mil·lenari que condueix del papir al llibre. Del 5 d’octubre del 2005 al 28 de febrer del 2006 al Museu Egipci (València, 284)

“Literatures de l’exili”

Joaquim Amat-Piniella, Xavier Benguerel, Joan Oliver, Josep

Ferrat, Agustí Bartra, Anna Murià, Pere Calders, Mercè Rodoreda, entre d’altres. Recorregut per la literatura catalana des de la caiguda de Barcelona el 1939 fins als anys setanta, i les seves connexions amb les literatures amb les quals va conviure.Del 4 d’octubre del 2005 al 29 de gener del 2006 al CCCB (Montalegre, 5)

www.anyllibre2005.bcn.es

Expos ic ions Més cu l tura

British Dream Team

Martin Amis, Julian Bar, Ian McEwan, Kazuo Ishiguro i Hanif Kureishi presenten els seus llibres editats per Anagrama.

Del 8 al 15 de setembre al The British Council - Institut Britànic (Amigó, 83)

Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris

Del 14 al 16 d’octubre a la Residència per a Investigadors CSIC (Hospital, 64 )

Festival de Tardor Ribermúsica ‘05

Del 21 al 23 d’octubre al barri de la Ribera

CyberPoem, 2a Mostra Internacional de Poesia Digital

Del 22 d’octubre al 5 de novembre al centre cívic Torre Llobeta (Santa Fe, 2)

Llibres per pensar, llibres per somiar

Cicle de conferències dins les Converses a Barcelona, on pensadors i narradors llegiran els grans textos de la nostra cultura: F.Sabater, B.Atxaga, V.Camps,B.Gopegui, J.M.Terricabras i J.Cruz són alguns dels participants.

Els dijous de l’octubre i el novembre al Palau de la Virreina

Encara es poden veure

“Joan Miró, arquitectura d’un llibre”. Fins al 6 de novembre a la Fundació Joan Miró (parc de Montjuïc).

“El Quixot i Barcelona”. Fins al 11 de desembre al Museu d’Histò-ria de la Ciutat (pl. del Rei, s/n).

“El Perich sense concessions”. Fins al 8 de gener de 2006 al Pa-lau de la Virreina (la Rambla, 99).

“Jules Verne. Viatjar, viatjar, viatjar”. Fins al 30 de gener a CosmoCaixa (Teodor Roviralta, 55).

“Mitologia dels dinosaures”. Fins al 21 d’abril del 2006 al Mu-seu de Ciències Naturals de la Ciutadella (M. de Zoologia).


2424

Caravaggio i la pintura realista europea

Michelangelo Merisi da Caravaggio (1571 - 1610), considerat l’iniciador de la pintura moderna, va tenir una vida breu, esquitxada de llegendes i episodis violents, però tan fecunda i significativa que va marcar la història de l’art. A l’entorn de Caravaggio, el MNAC reuneix prop de vuitanta-cinc obres dels grans mestres de la pintura europea del segle XVII per mostrar el que va significar realment la revolució “caravaggista”.

L’exposició presenta una mirada sobre la trajec-tòria artística del mestre del tenebrisme naturalista, reflex de la seva actitud vital. Caravaggio va trencar convencionalismes i normes a la recerca d’un camí personal que va tenir una gran influència en tota la pintura europea del seu temps i, especialment, a Espanya, en Ribera, Velázquez y Zurbarán. El cru realisme i la monumentalitat dels seus personatges –triava els models entre les classes més humils del seu temps–, la utilització del clarobscur a través dels quals les figures fortament il·luminades semblen sorgir de l’obscuritat del fons i la consideració de la natura morta com a gènere artístic autònom són alguns dels trets definitoris de l’obra de Caravaggio.

La mostra ofereix l’oportunitat de veure jun-tes importants obres del mestre italià, procedents de museus i col·leccions particulars nacionals i internacionals, com L’arrencaqueixals, del Palazzo

Pitti, de Florència, Sant Francesc, del Museo di Cremona, La flagel·lació, del Museo di Capo-dimonte, de Nàpols, David vencedor de Goliat, del Museo del Prado o la Santa Cate-rina, de la Fundación Thyssen-Bornemisza, entre d’altres. Aquesta mostra porta també a Barcelona una de les

primeres obres que l’artista va pintar, titulada Noi mossegat per un llangardaix, del 1594, procedent de la Fondazione Longhi, de Florència, i l’última, Martiri de Santa Úrsula, de l’any 1610, actualment al Palazzo Zevallos, de Nàpols.

A l’excepcional conjunt d’obres de Caravag-gio que el Museu Nacional d’Art de Catalunya ha aplegat, s’uniran altres dels grans artistes del Segle d’Or espanyol. Vicente Carducho, Luis Tristán, Juan Bautista Maíno, Francisco i Juan Ribalta, Ribera, Francisco i Juan de Zurbarán i Velázquez són els altres protagonistes d’aquesta gran exposició, en la qual també estaran representats els francesos Geor-ge de La Tour i Nicolás Regnier, l’holandès Hendrick Terbrugghen; i els italians Orazio i Artemisia Genti-leschi, Orazio Borgianni, Carlo Saraceni, Battistello Caracciolo, Cecco del Caravaggio, Massimo Stan-zione, Bernardo Cavallino, Antiveduto Grammatica i Pensionante de Saraceni, entre d’altres.

L’exposició s’inicia amb una sala dedicada en exclusiva a Caravaggio, i mostra a continuació obres dels artistes que treballaven a Roma i Nàpols. Segueix un espai dedicat a la natura morta. El pas entre Itàlia i Espanya es pot veure en les obres de José de Ribera. A Espanya, els tres focus princi-pals d’influència del caravaggisme són València, amb Ribalta; Andalusia, amb Zurbarán i Velázquez, i Castella, amb Maíno i Tristán. Tanca l’exposició un petit àmbit europeu amb obres d’artistes com Regnier i Georges de La Tour.

“Caravaggio i la pintura realista europea”Del 6 d’octubre de 2005 al 15 de gener de 2006 al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Palau Nacional – parc de Montjuïc)

David vencedor de Goliat, Museu del Prado


Organitzat per l’Any del Llibre i la Lectura, aquest simposi pretén abordar els aspectes més rellevants des del punt de vista econòmic i de negoci, així com tecnològic, que estan transfor-mant el sector.

En un entorn de grans canvis, aquesta trobada ofereix una ocasió excepcional perquè els líders del sector intercanviïn opinions i comparteixin estratègies i diagnòstics amb el públic assistent, en una ciutat històricament caracteritzada per la seva vocació editorial i literària.

Sota el títol “Els futurs de la indústria editorial” els temes de discussió s’agrupen a l’entorn de tres eixos temàtics.

El primer eix, “Indústria editorial i indústria cultural”, té entre els convidats la presidenta de Harper Collins USA, Jane Friedman, que debatrà amb Riccardo Cavallero, director general de Random House Mondadori, sobre “Els grans grups: creativitat empresarial i competència”. Una altra personalitat internacional, l’editor escocès Jamie Byng, propietari del segell Canongate i elegit el 2004 millor editor anglès de l’any, discutirà amb la directora de Sala-mandra, Sigrid Kraus, “Com impulsar la innovació editorial des de la cultura i des de la perifèria”.

També en aquest capítol, l’editora de Tusquets Beatriz de Moura i el director de la Fira de Frankfurt Jürgen Boss parlaran sobre “Indústria editorial i creació cultural: vies complementàries”.

El segon eix temàtic aborda “Les noves tecno-logies i mitjans de comunicació”. Figures del món periodístic, com el director de La Vanguardia, José Antich, i el d’El Periódico, Antonio Franco, discuti-ran la presència del llibre en el món mediàtic i les noves formes de difusió de la lectura. L’ex-directora del suplement de Llibres de Le Monde, Josyanne Savigneau, i altres protagonistes del periodisme

europeu i americà donaran les seves visions contra-posades sobre el llibre i la lectura en les dues ribes de l’Atlàntic. I també comentaran la incidència de les publicacions especialitzades en el mercat lector. En el mateix capítol, representants de les noves llibreries digitals i grans companyies d’informàtica explicaran el gir tecnològic que travessa el món del llibre.

El tercer eix, “Els nous drets d’autor i el futur de la indústria editorial”, l’obrirà un convidat d’excep-ció: l’agent literari Andrew Wylie, representant de Salman Rushdie i del llegat de Borges, entre altres autors. La visió global de l’edició no podia faltar-hi, i sengles representants de l’Associació d’Editors de Corea i de l’Associació Nacional del Llibre de l’Índia, països convidats en les properes fires de Frankfurt, aportaran els seus punts de vista a la trobada.

El futur de la indústria editorial passa, ningú no ho dubta, per crear nous lectors, i sobre com fer-ho parlarà algú que ha demostrat la seva mestria en aquest camp: Carlos Ruiz Zafón.

En darrer lloc, l’Administració té la paraula: representants de l’Ajuntament de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya i del Govern de l’Estat aportaran també el seu punt de vista per definir fins a quin punt el llibre és un eix industrial emblemàtic avui dia i quines són les fórmules que el poden potenciar.

Simposi “Els futurs de la indústria editorial”. 16, 17 i 18 de novembre. Lloc a determinar.

Grans figures del món del llibre debaten el futur de la indústria editorial

El Quixot en una impremta. Gravat de Moreno Tejada basat

en un dibuix de Paret (segle XVIII)

26

Barcelona...Han visitat

Aleksander Sokurov (Sibèria, 1951), director de pel·lícules com El arca rusa i Padre e hijo, ha clausurat el I Congrés sobre Cinema Europeu Contemporani, que es va celebrar al CCCB i en el qual s’ha parlat de cinema d’Europa i identi-tats. Hi han participat realitzadors com Bela Tarr, Olivier Assayas, Pascal Bonitzer, Marc Recha, Isabel Coixet, Enrique Urbizu, Mariano Barro-so, Joaquim Jordà, Javier Maqua, Víctor Erice i José Luis Guerín.

L’escriptora i pensadora Hélène Cixous (Oran, Algèria, 1937), ha estat a Barcelona per participar en el cicle “Dissidències: geogra-fies del pensament”. Cixous és un referent de la teoria feminista i els estudis de gènere i a l’entorn dels conceptes de la diferència i la femi-nitat, l’alteritat i la relació entre la pròpia escriptura i el cos.

Juan Gatti, premi nacional de disseny 2005 i conegut pels cartells d’algunes pel·lícules d’Almo-dóbar com Tacones lejanos, ha estat a Barcelona. Ha defensat que, dibuixant el mínim en un cartell, es pot aconseguir el màxim en qui el mira, i que el disseny s’ha d’amagar, no s’ha d’exhibir.

Julian Barnes (Leicester, 1946) ha participat en el cicle “Nous narradors i el Quixot”, que s’ha celebrat a la Pedrera amb motiu de l’Any del Llibre i la Lectura. Ha explicat que la seva veritable relació amb el Quixot va ser a través de la cultura francesa en general i de Gustave Flaubert en particular, i ha afegit que El Quixot és, essencialment, una novel·la sobre el fracàs.

L’antropòleg Néstor García Canclini (Argentina, 1939) ha participat en un seminari al CCCB sobre les noves estratègies de les polítiques culturals. Ha

defensat que, en el context actual, marcat per la ruptura definitiva de les fronteres en l’àmbit de la cultura, cal abandonar la simple exportació de béns culturals a favor de les coproduccions.

Dario Fo (San Giano, Itàlia, 1926), actor, director i escriptor teatral i premi Nobel de literatura del 1997, ha estat a Barcelona amb motiu de l’estrena al Gran Teatre del Liceu de La Gazzetta, de Rossini, de la qual ell ha estat el director d’escena, i que ha definit de la manera següent: “El gran mèrit de Goldoni i Rossini és haver-se anticipat dos segles a denunciar la manipulació que suposa la publicitat. Una manipulació que atempta contra la cultura i que jo satiritzo, de la mà de la commedia dell’arte, en aquesta òpera”.

La cantant algeriana Xeikha Rimitti, de 82 anys, ha actuat a la Sala Apolo. Mare de la música rai, va enregistrar el seu primer àlbum el 1936, en uns anys en què poques dones canta-ven en públic a Algèria. Els seus temes sobre la pobresa i el sexe la van convertir en un referent de la música rai, la qual, amb el seu gran carisma vocal, ha anat actualitzant al llarg dels anys amb tendènci-es com el pop i el rock.

El físic britànic Stephen Hawking (1942) va parlar, el juliol passat, a la Universitat de Barcelona, on va confirmar la conclusió a la qual ha arribat després de més de trenta anys d’investigació –oposada a la que inicialment va defensar–: la informació que contenen els forats negres no es perd, de manera que no hi ha possibilitat de viatjar o perdre’s a través seu cap a altres universos. En la seva estada a Barcelona, Hawking va visitar el Museu Picasso.

27

Trobada de Festivals i Músiques de la Mediterrània

Les festes de la Mercè acullen un cicle de concerts de música mediterrània a càrrec de grups proposats pels festivals de Tunísia, el Marroc, Algèria, Mauritània i Egipte. Paral·lelament, al CCCB, entre el 22 i el 24 de setembre, se celebra un seminari amb els directors d’aquests festivals –el de Gnawa d’Essaouira, el de Timi-tar d’Agadir, del Desert (Algèria / Mali), de Músiques Nòmades de Nouakchott (Mauritània), de la Medina (Tunísia) i de l’Òpera del Caire–, que té com a finali-tat posar en contacte els agents culturals del sector musical de Catalunya (discogràfiques, pro-motors, crítics, etc.) amb els orga-nitzadors de festivals emergents de la riba sud de la Mediterrània. És a través de la música tradi-cional que es pretén contribuir a l’establiment de la coopera-ció cultural entre nord i sud, com també de relacions i d’intercan-vis estables a la Mediterrània. El projecte ha estat finançat per l’Agència Espanyola de Coope-ració Internacional (AECI), del Ministeri d’Afers Exteriors.

El MAD al JAPÓVuit peces de la col·lecció de

disseny industrial del Museu de les Arts Decoratives de Barcelona s’exhibeixen a l’exposició “300% Spanish Design”, que té lloc al Museu d’Art Modern de la Pre-fectura de Saitama, al Japó, fins al

Barcelona al món


Cadira Marinel·lo i llum Tatú

Foto

s: M

artí

Gas

ull

10 d’octubre. Es tracta de peces d’Antoni de Moragas, Enric Mira-lles, Oriol Bohigas, Carles Riart i André Ricard, entre d’altres. L’exposició, comissariada per Juli Capella, ha estat organitzada per la Sociedad Estatal para Expo-siciones Internacionales (SEEI) amb motiu de l’Exposició Inter-nacional 2005 que se celebra a les ciutats japoneses de Nagoya, Toyota i Seto.

El projecte APPEAR El Museu d’Història de la Ciu-

tat de Barcelona (MHCB) partici-pa en un projecte europeu sobre gestió de patrimoni arqueològic en àmbits urbans, anomenat APPEAR (acrònim anglès d’Ac-cessibility Projects. Sustainable Preservation and Enhancement of urban subsoil Archaeological Remains). El projecte es desen-volupa durant el trienni 2003-2005 i hi participen organismes públics i privats de cinc països europeus, concretament Bèlgica, França, Anglaterra, Itàlia, Hongria i Espanya (www.in-situ.be).

El projecte APPEAR es propo-sa aportar solucions pràctiques

als problemes derivats de l’arti-culació del patrimoni arqueològic dins l’àmbit urbà europeu, una integració que es vol que sigui respectuosa amb el creixement sostenible de les ciutats actuals, la conservació preventiva del patri-moni cultural i el seu apropament a la ciutadania, per tal de crear modernes marques d’identitat cultural i turística en relació amb el passat històric.

Barcelona-JerusalemDins del programa d’intercan-

vi internacional d’artistes que duu a terme la Capella, el “Round-about encounter programme”, actualment es treballa en un pro-jecte amb Jerusalem. El director del programa, Martí Peran, ha estat al centre JCVA (Jerusalem Center for the Visual Arts) per tal d’escollir els artistes que vindran a fer una residència a Barcelona. Dos artistes catalans triats per la comissària Nirith Nelson (de Jerusalem) faran el viatge a la inversa. Fruit d’aquest intercan-vi, el 2006 es farà una exposició a la Capella, que posteriorment s’exposarà a Jerusalem.

28

PerfumeAquest estiu s’ha estat rodant a Barcelona Perfume, l’adaptació cinematogràfica del best-seller escrit per Patrick Süskind i editat el 1985. Durant més de vint anys, grans realitzadors com Stanley Kubrick van intentar portar-lo al cinema sense èxit. Dirigida per Tom Tykwer (autor de la reconeguda Corre, Lola,

Es roda!Perfume és una superproducció europea, la més

ambiciosa que mai s’ha realitzat a Europa, capaç de moure equips tècnics i humans d’un volum i d’una complexitat considerables. Algunes xifres així ens ho indiquen: 5.000 extres, 1.200 jornades d’assajos, 3.200 proves de vestuari i selecció de 750 persones per a l’escena final de la pel·lícula. Aquest rodatge suposa per a la ciutat un impacte econòmic realment valuós.

La pel·lícula ha estat adquirida per DreamWorks, de Steven Spielberg, per als Estats Units. A Espanya serà distribuïda per Filmax.

SalvadorLa productora barcelonina MediaPro treballa en la preproducció del llargmetratge Salvador, un film que tractarà sobre la vida i la mort del jove anarquista català Salvador Puig Antich. Basada en el llibre Cuenta atrás. Historia de Salvador Puig Antich, de Francesc Escribano, la pel·lícula, dirigida per Manuel Huerga, explica una història de perso-natges antiherois, lligats a un context sociopolític i històric d’una etapa crítica del passat més recent de Catalunya i Espanya.

Altres llargmetratges al juliol del 2005

En preproducció: Gàbies d’or, dirigida per Antoni Ribas.Yo soy la Juani, dirigida per Bigas Luna. Nadie es perfecto, dirigida per Joaquín Oristrell.

En rodatge: Animals que es llepen les ferides, dirigida per Ventura Pons. Las vidas de Celia, dirigida per Antonio Chavarrías. Remake, dirigida per Roger Gual.

Un moment del rodatge de Perfume al carrer Ferran

Foto

: Con

stan

tin

Film

Gm

bH

corre), entre els seus protagonistes hi ha Ben Whis-haw, Dustin Hoffman i Alan Rickman. Compta també amb actors de Barcelona, el càsting dels quals ha anat a càrrec de Pep Armengol, i una part de la direcció artística s’ha encomanat a la Fura dels Baus.

Barcelona ha estat el centre d’operacions del rodatge de Perfume, que s’ha prolongat durant dos mesos. La productora alemanya Constantin Film i la seva productora delegada a Espanya, la companyia catalana Ikiru Films, han escollit diverses localitza-cions de la ciutat. El barri Gòtic ha estat un dels escenaris en els quals s’ha intervingut d’una manera més destacada, i alguns carrers s’han ambientat com el París del segle XVIII. El Laberint d’Horta, la plaça de la Mercè i el Poble Espanyol han estat altres escenaris. La Guàrdia Urbana, el Districte de Ciutat Vella, Patrimoni Artístic i els Serveis Urbans i de Medi Ambient han estat col·laborant en la coordinació d’aquest rodatge.

Novetatseditorials

Fotomercè 2004Aquest llibre presenta les fotografies premiades i seleccionades del concurs Fotomercè 2004, que l’any passat va estar prota-gonitzat per la cloenda de les festes en el marc del Fòrum Barcelona 2004. Les imatges s’acompa-nyen amb el treball de

Txema Salvans, el fotògraf convidat a la passada edició de la Mercè. Editat per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. 130 pàgines.

El Perich. Humor sin concesiones (1941-1995)

Editat amb motiu de l’exposició al Palau de la Virreina per recor-dar Jaume Perich i la seva obra gràfica als deu anys de la seva mort. Les vinyetes del Perich eren pensament dibuixat per interpel·lar la realitat, abordar-la, qüestionar-la o, senzillament, fixar-la en un instant gràfic. De Josep M. Cadena, aquest llibre

recorre la vida i l’humor gràfic del Perich, marcat pel compromís i per l’esperit de lluita contra el règim fran-quista i la crònica de la Transició. Editat per El Jueves Ediciones. 247 pàgines. En castellà.

Mitologia dels dinosauresCatàleg de l’exposició al Museu de Ciències Natu-rals de la Ciutadella, que tracta d’analitzar diferents aspectes del mite dels dinosaures: el seu origen i desenvolupament històric, diverses facetes de la seva estructura a través d’exem-

ples del cine i el còmic i la dinomania. Edita el Museo Nacional de Ciencias Naturales, a Madrid. Castellà. 64 pàgines.

Entre Orient i OccidentAmb el subtítol Ceràmica oriental, nord-africana i euro-pea del Museu de Ceràmica de Barcelona, aquest catàleg recull els fons de ceràmica pro-duïda fora de l’àmbit espanyol. La ceràmica és un testimoni directe de les fluctuacions i les modes de cada moment i també de l’intercanvi cultural entre els pobles. Així, el mapa

de les relacions comercials que han existit entre l’Orient i l’Occident es pot dibuixar a través de la influència de la ceràmica persa en la pisa hispanomu-sulmana valenciana, i del ressò de la porcellana xine-sa en les obres catalanes i aragoneses, entre d’altres exemples. Edició molt acurada a càrrec del Museu de Ceràmica (Institut de Cultura). 174 pàgines. Textos en català, castellà i anglès.

El llegat de Ramon Violant i SimorraTreball col·lectiu en com-memoració del centenari de l’etnògraf Ramon Violant. Durant els anys quaranta i des del Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona (avui Museu Etnològic), Violant va fer una tasca ingent de recol-lecció i estudi del patrimoni etnogràfic a molts indrets de Catalunya, bàsicament

d’objectes de vida quotidiana, procedents d’una societat rural ja en vies de desaparició. Museus etnològics de tot Catalunya han col·laborat aportant articles que són, en part, una biografia professio-nal d’aquest etnògraf. També recull anàlisis sobre l’estat de l’antropologia i dels museus etnogràfics en l’època de Ramon Violant i en l’actualitat, i les alternatives de futur. Editat per Garsineu en català, té 148 pàgines.


30

Clickcultura

Mercè 2005www.bcn.es/merce

Un any més, al web de la Mercè es poden trobar totes les activitats que tindran lloc durant els dies de la Festa, d’una manera pràctica i funcional. Es pot consultar el programa d’activitats dia a dia i, si es vol, es pot imprimir un programa en format PDF que s’actualitza constantment. Inclou, també, un apartat de notícies amb informació de darrera hora del batec de la Festa Major de Barcelona.

Fira de Teatre al Carrer de Tàrregawww.firatarrega.com

Aquesta serà la 25a edició de la Fira, que tindrà lloc del 8 a l’11 de setembre i comptarà amb la participa-ció d’unes vuitanta companyies procedents d’arreu del món que representaran més de dues-centes funcions. El web, molt complet, ofereix el contingut de la programació, informació útil classificada per àrees professional, artística, etc. juntament amb les dades pràctiques per al públic assistent. Inclou també una llotja virtual: es tracta d’un catàleg d’ofertes artís-tiques, productes i serveis, consultable permanent-ment a través de la xarxa. En català, castellà i anglès.

Hangar. Centre de Producció d’Arts Visualswww.hangar.org

Web d’aquest centre de producció artística situat al barri del Poblenou. Amb una configuració visual molt simple, el web ofereix una gran quantitat de recursos que Hangar planteja com a objectius programàtics del centre: donar suport a les noves generacions d’artistes a través de tallers, accés a equips, programes i personal per a la creació amb tecnologies digitals, organització de workshops, intercanvis internacionals, etc. Destaca l’apartat d’enllaços amb centres de pro-ducció digital d’Espanya i Europa, recursos per a producció multimèdia i vídeo, informació de certà-mens i un apartat per penjar “el teu web”.

Unescowww.portal.unesco.org

Web oficial de la Unesco, una organització amb un objectiu ampli i ambiciós: construir la pau en la ment d’homes i dones mitjançant l’educació, la cultura, la ciència i la comunicació. L’apartat de patrimoni cultural hi ocupa un espai destacat, ja que una de les principals funcions de la Unesco és preservar-lo. També s’hi pot trobar informació sobre els disset espais culturals que recentment han estat inscrits en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, i entre els quals hi ha tres edificis de Gaudí: la Casa Vicens (1883-1885), la façana de la Nativitat i la cripta de la Sagrada Família (1884-1926), la Casa Batlló (1904-1906) i la Cripta de la Colònia Güell (1898-1905).

30

Textos en castellano

Página 8Semana Aeronáutica y del Espacio de Barcelona

Del 24 de septiem-bre al 3 de octu-bre, se celebra la primera Semana Aeronáutica y del

Espacio de Barcelona, un aconteci-miento que pretende situar la ciudad en el mapa aeronáutico internacional y que es promovido por el Ajuntament de Barcelona, con la colaboración de la Generalitat y el Gobierno de España. Les ofrecemos aquí un esbozo de la situación que vive el sector de la aero-náutica y el programa de actividades de la Semana.Superada la problemática que supuso el descenso del tráfico aéreo entre los años 2001 y 2003, el sector aeronáutico y espa-cial vive en los últimos años un nuevo ciclo alcista, como ejemplifican dos proyectos de alcance mundial: el proceso de certifi-cación y comercialización del Airbús A380 y el sistema de posicionamiento global Galileo impulsado por la Unión Europea. El primero ha sido pensado para dar respuesta a las necesidades futuras del transporte de pasajeros en las rutas de largo recorrido, y el segundo permitirá desarrollar numerosas aplicaciones en la vida civil facilitando la movilidad de las personas y de los medios de transporte individuales y colectivos.En otros sectores de la aeronáutica, desde la aviación general hasta los aviones de pasajeros diseñados para seguir rutas de corto y medio recorrido, las innovaciones tecnológicas y el uso de nuevos materia-les también están impulsando el sector. Por ejemplo, en la aviación corporativa están apareciendo birreactores con fuse-lajes y con alas de fibra de carbono y de otros materiales avanzados. Asimismo, actualmente algunos fabricantes se están dedicando al proceso de certificación de aparatos para seis pasajeros propulsados por pequeños reactores –que se empie-zan a llamar microjets– y que están llama-dos a minimizar los costes operativos de sus homólogos del siglo XX, los bimotores de hélice equipados con motor de pis-tón. Se trata de un sector atractivo, incluso para multinacionales muy arraigadas: el fabricante de automóviles Honda ya ha puesto en vuelo un prototipo de estas características.Y en el primer eslabón, el de la aviación privada y deportiva, se ha producido una

notable expansión del uso de los materia-les ligeros y resistentes, que han genera-do la aparición de nuevos fabricantes que ofrecen aviones de dos a cuatro plazas con más prestaciones y confort que los fabricantes tradicionales. Así, en la avia-ción general tenemos como novedad la de la austriaca Diamond Aircraft, que ha incorporado motores diesel procedentes de la industria automovilística y que pue-den aportar una importante reducción del consumo de combustible. Las carteras de pedidos de estos fabricantes revelan que nos encontramos ante una realidad que ya comienza a consolidarse.Otro sector aeronáutico que se renueva es el de las empresas que fabrican el ins-trumental de vuelo, ya que se empieza a generalizar la aparición de cuadros de mando equipados con pantallas de cris-tal líquido. Es decir, la gestión del vuelo se digitaliza y empieza a abandonarse el instrumental analógico.Por lo que respecta a las infraestructuras aeroportuarias catalanas, el aeropuerto de Barcelona empieza a trabajar para convertirse también en el punto de sali-da y llegada de vuelos intercontinentales, mientras que los de Reus y Girona han experimentado un espectacular crecimien-to en número de pasajeros, dinamizando el turismo, el comercio y las actividades relacionadas con el ocio. Además, el aero-puerto de Sabadell, centrado en la aviación general, experimenta desde el año 2000 un proceso de modernización progresiva de sus instalaciones que ha contribuido a ampliar y dignificar el servicio que da a pequeñas y medianas empresas dedicadas a tareas aéreas, la formación de pilotos y el mantenimiento de aviones. Por último, el proyecto de nuevos aeropuertos, como el proyectado en Lérida por la Generalitat, tenderá a consolidar una red de aeródro-mos que deberá cubrir el déficit de este tipo de instalaciones.Dentro de este alentador contexto esbo-zado aquí a grandes rasgos, se celebra la Semana Aeronáutica y del Espacio de Barcelona. La programación de la Semana se divide en tres ejes: la Muestra de la Aeronáutica y del Espacio, la Fiesta en el Cielo y la Noche de la Aviación. Los objetivos principales son dos: por un lado construir una plataforma para que la sociedad pueda conocer las actividades que desarrollan las empresas e institucio-nes del sector y, por otro, configurar un punto de encuentro de los profesionales del ámbito aeroespacial para dar a cono-cer su actividad y debatir sobre la situa-ción actual y los retos futuros, sin olvidar la vertiente educativa y lúdica. La Muestra de la Aeronáutica y del Espacio se desarrollará en la plaza del Fòrum, del 29 de septiembre al 3 de octubre. La zona de stands cuenta con las empresas del sector aeronáutico y espacial, junto con otras dedicadas a actividades auxiliares, entidades relacio-

nadas con la aviación, aeroclubes, escue-las de pilotos y las nuevas titulaciones universitarias (ingeniería, aeronáutica y gestión de empresas aeronáuticas). Se han programado dos jornadas especí-ficas para profesionales, en las que se prevé la asistencia de medio millar de participantes. También se ha organizado una exposición de aeronaves históricas, exhibiciones de aeromodelismo y vuelo simulado mediante programas informá-ticos de gran realismo. Y, coincidiendo con el Año del Libro y la Lectura, se rendirá homenaje a Julio Verne, escritor visionario de quien se cumple el primer centenario de su muerte, con una serie de actividades y talleres dirigidos al públi-co en general y a los escolares. El día 3 de octubre, como acto de clausura de la Muestra, el astronauta Pedro Duque dará una conferencia sobre “La navega-ción por el espacio”, y está prevista una exhibición de películas sobre saltos de paracaidistas, vuelo en globo y acroba-cia aérea, material seleccionado por la Federació Aèria Catalana.La Fiesta en el Cielo, que este año llega a su decimotercera edición, ampliará su oferta lúdica. Además del tradicional fes-tival aéreo, que se celebrará el domingo 2 de octubre, del 23 al 25 de septiembre tendrá lugar un meeting de aerostación y paramotores en la plaza del Fòrum y zonas próximas, como la playa de Sant Sebastià y el Moll de la Marina. Los días 24 y 25 de septiembre y el 1 y 2 de octubre, se llevará a cabo el decimotercero Encuentro Internacional de Cometas con la presen-cia de doscientos especialistas de veinte países que desplegarán en el cielo de Barcelona unos dos mil cometas de colo-res. La Fiesta del Cielo promete igualar e incluso superar las cotas de espectacu-laridad logradas en últimas ediciones si llegan a buen puerto las gestiones para conseguir que intervengan bellos aviones y patrullas acrobáticas emblemáticas.Para terminar, la Segunda Noche de la Aviación, organizada por la Asociación de Ingenieros Aeronáuticos de España con la colaboración de veinte entidades y empresas, se configura como el gran encuentro de profesionales del sector aeronáutico y espacial, durante el que se entregarán los Premios Flyer a los profe-sionales y a las empresas más notables. Como actividades asociadas a la Semana figuran el Congreso de la Asociación de Pilotos y Propietarios de Aeronaves los días 20 y 30 de septiembre, la inaugu-ración del Heliostato en CosmoCaixa y observaciones astronómicas en la men-cionada entidad del eclipse parcial de sol que se producirá el 3 de octubre. José Fernández GarcíaI Semana Aeronáutica y del Espacio de Barcelona. Del 24 de septiembre al 3 de octubre en las playas (días 23 al 25), parque del Fòrum y otros espacios de la ciudad


El sonido de Barcelona. El BAM, más que un festival

El BAM llega, en esta Mercè, a su decimoter-cera edición. La Barcelona Acció Musical nació como el festival

de música independiente con vocación europea que debía convertir la ciudad en un referente musical. Desde enton-ces, se ha recorrido mucho camino y la escena musical ha cambiado. Con esta edición de 2005 se abren nuevas pers-pectivas de futuro. Nos las cuenta Jordi Gratacós, su director. El BAM no deja indiferente, ni al público ni a quien gobierna. Deja huella, en el músi-co y en el profesional. Deja un poso que con el tiempo cristaliza. Todo eso, y más, a pesar de las sacudidas que las circuns-tancias políticas, económicas y adminis-trativas le han dado, no nos engañemos, fruto de una herencia oscura en la que la música no era ni cultura ni industria. Debemos decir que, a pesar de todo, el BAM ha sabido avanzarse a las épocas y resistir al paso del tiempo, ha marca-do pautas para otros festivales y ha sido conocido y reconocido, en toda Europa, por su especificidad. Pero el tiempo pasa, y la estructura y los objetivos se debían replantear de nuevo. Así es como a finales de 2004 reunimos a los profesionales y a la prensa de la ciudad más ligados y comprometidos histórica-mente con el BAM, y de esta reunión se desprendió, dado que en estos momentos ya existen otros festivales como el Sónar o la Primavera Sound, la necesidad de volver a los orígenes de la creación del BAM, sin menospreciar las diferentes etapas por las cuales ha pasado. Y hay que volver a los orí-genes y retomar las bases filosóficas y pro-gramáticas que se desprendían en aquel primer momento, cuando aún la palabra “indi” no se encontraba en el vocabulario, las discográficas independientes apenas nacían, los grupos acababan de salir del garaje y el público pedía alternativas a la música comercial.Ha llovido mucho desde entonces (¡casi cada año durante el BAM!) y hay que reconducir su camino, con la experien-cia que nos han dado cada una de sus ediciones, templando las fuerzas, traba-jando directamente con toda la base y el tejido que conforma la industria musical en Cataluña, aprovechando todos los recursos a veces dispersos, dando forma al amplio sector y especialmente, y de una vez por todas, con una decidida, compro-metida y calculada proyección de futuro. Dejaremos de lado las improvisaciones que comportan aún, desgraciadamente, el rock-and-roll y la política, y, algo impor-tante, lo dotaremos de una estructura sóli-da que trabaje a lo largo del año, desde

los cimientos hasta el tejado. Lo que cono-cemos ahora por BAM dejará de ser un festival de tres o cuatro días durante La Mercè para pasar a ser una Acció Musical de Barcelona durante los 365 días del año, trabajando para la ciudad, desde la ciudad, y a la vez proyectando el esfuerzo y los resultados hacia fuera, estando pre-sente en toda Europa con acciones en los foros y las redes más importantes sin olvi-dar, por lo tanto, la necesidad de mejorar en todos los aspectos para poder ser com-petitivos, aprovechando al mismo tiempo la fuerza que en estos momentos tiene el nombre y la música de Barcelona. Hasta ahora, del BAM se ha beneficia-do en primer lugar el público asistente a los casi mil conciertos hechos a día de hoy, y en segundo lugar la imagen exter-na de la ciudad. En poca medida, si lo comparamos con lo que podemos hacer en un futuro, se han beneficiado el resto de profesionales (músicos e industria). A partir de ahora, todo este gran número de acciones aisladas que se hacen día a día en toda la ciudad, es decir, en los centros cívicos, las nuevas iniciativas aca-badas de nacer como el “Observatori de la Música”, otras iniciativas privadas provenientes de las diferentes asociacio-nes de las salas, de los promotores o de las discográficas, las numerosas revis-tas musicales editadas en Cataluña, las discográficas y editoriales, etc. tendrán una plataforma donde sentirse acogi-dos y con recursos para desarrollarse, para darse a conocer en el exterior, para exportarse e intercambiar, para participar en los programas europeos y las redes que se van construyendo a buen ritmo y que no podemos perder...; formarse y profesionalizarse para poder competir mejor en el exterior.Debemos aprovechar también, hay que decirlo todo, el buen momento político general, el hecho de que las diferentes instituciones que pueden influir en este tema, locales, nacionales y estatales, puedan, de una vez por todas, enten-derse y elaborar planes estructurales y legislativos de fondo y de futuro con la suficiente solidez para que este sector sea reconocido y pueda crecer, pueda aportar y recibir de la sociedad lo que realmente se merece.No hay que ir muy lejos para ver cómo se puede hacer. Hay que dejarse de ceremo-nias y debemos tener los pies en el suelo, establecer un análisis, un diagnóstico, y determinar las bases de trabajo.Ya lo veis, esto no es un show, es lo que hay detrás del escenario, por eso el BAM es más que un festival, el BAM es la Música de Barcelona en Acció. Jordi GratacósBAMDe jueves 22 a sábado 24 de septiembre en la avenida de la Catedral, rambla del Raval, Moll de la Fusta, plaza de Joan Coromines y parque del Fòrum

32

Página 14La Fundació Barcelona Cultura

Con el objeti-vo de promo-ver y fomentar la cultura en nuestra ciudad, el Ajuntament

de Barcelona ha creado la Fundació Barcelona Cultura, impulsada por el Institut de Cultura. La constitución de la Fundació, que facilitará la relación estable entre el mundo empresarial y la cultura, posibilitará un aumento del patrocinio privado en las actividades culturales.La constitución de la Fundació Barcelona Cultura, una iniciativa pionera en todo el Estado español, es consecuencia del inte-rés por parte de la Administración muni-cipal de mejorar la ya existente relación con el sector económico para impulsar y dar apoyo a las numerosas actividades culturales de la ciudad. La Fundació Barcelona Cultura nace en un momento en el que la cultura tiene un peso creciente en la economía de la ciudad del conocimiento. Algunos de sus principales activos culturales son: una red de 46 museos y fundaciones con más de 10 millones de visitantes el año 2004 (+18% respecto de 2003); una red de 29 biblio-tecas (en 2010 serán 40), con una cifra de 4,1 millones de usuarios al año; una red de equipamientos musicales, con 2 millones de espectadores a conciertos, y 22 festivales y ciclos musicales; una red de equipamientos para las artes escénicas que incluye 32 teatros, con 2 millones de espectadores el año 2004; una red de 7 universidades con 186.000 estudiantes. Y el patrimonio arquitectónico de la ciudad, referente hoy en arquitectura y diseño mundiales. El sector cultural realiza una aportación en torno al 6,5% al PIB de la ciudad (fuentes: SMP 2002). El año 2001, el número de personas que trabajaban en este sector en Barcelona fue de 52.522 (con un aumento del 67,6% en 10 años), y en la región metropolitana se llegó a la cifra de 110.923 personas (con un aumen-to de un 55,7% en el mismo período). Todo este potencial es el punto de partida del trabajo que desarrollará la Fundació Barcelona Cultura. La Fundació Barcelona Cultura ha consti-tuido formalmente su Patronato el 14 de julio de 2005. El apoyo a acciones e inicia-tivas adscritas a la conservación, la exhibi-ción y la difusión del patrimonio cultural y artístico, así como también la proyección internacional de la ciudad a través de la cul-tura, definirán sus prioridades. Las actua-ciones culturales que la Fundació tiene en perspectiva son entre otras la actualización del Plan estratégico adaptado a la nueva realidad con la Agenda 21 de la Cultura, reforzar el sector editorial (Año del Libro y la Lectura), impulsar el mundo audiovisual, ofrecer un acceso fácil a la cultura a través

de un Portal físico y virtual de la Cultura en Barcelona, diez nuevas bibliotecas, un nuevo Museu de la Música integrado en el Auditori y un Born singular. Posibilitar el debate sobre Barcelona, la cultura y la economía se sitúa en el centro de los intereses de la Fundació Barcelona Cultura. En este sentido, se ha marcado como objetivo la creación de un espacio que ha de permitir el intercambio de información con las empresas sobre las líneas estratégicas de la política cultural de la ciudad, que facilite la colaboración económica entre la iniciativa pública y la iniciativa privada y que se constituya en canal capaz de vehicular las ideas y las sugerencias que puedan mejorar la polí-tica cultural del Ajuntament de Barcelona y especialmente sus relaciones con el mundo empresarial de la ciudad.La colaboración estable entre el mundo empresarial y las actuaciones culturales se promoverá desde el Patronato de la Fundació Barcelona Cultura. En este momento, lo forman empresas relevantes del tejido económico de la ciudad y del país vinculadas al mundo de la cultura y de la innovación. Está presidido por el alcalde de Barcelona, Joan Clos, que ha nombrado como vicepresidentes del Patronato al regidor de Cultura y presi-dente del Institut de Cultura de Barcelona, Ferran Mascarell, y el presidente de Gas Natural, Salvador Gabarró. Las 19 empresas que forman la Fundació, más la representación municipal, son:Ginés Alarcón – Consejero delegado y director general de T-SystemsAntonio Asensio – Vicepresidente ejecu-tivo de El PeriódicoAntoni Brufau – Presidente ejecutivo de Repsol YPFJordi Clos – Presidente de Derby HotelesFrancisco Daurella – Presidente de CobegaBruno Figueras – Presidente de Habitat Grup EmpresarialPedro Fontana – Director general en Cataluña de BBVAIsidre Fainé – Director General de la Caixa de PensionsSalvador Gabarró – Presidente de la Fundació Gas NaturalJavier Godó – Presidente de La Vanguar-diaHelena Guardans – Presidenta de Sellbytel SingularJosé Manuel Lara – Presidente del Grupo PlanetaSantiago Mercader – Consejero delega-do de LayetanaPilar Mijangos – Presidenta de ZasTwoJosep Oliu – Presidente del Banc de SabadellM. del Mar Raventós – Presidenta de CodorniuMiquel Roca – Presidente de la Fundación AbertisNarcís Serra – Presidente de la Caixa de Catalunya

Pilar Solans – Gerente municipal del Ajuntament de BarcelonaDirector General de Telefónica, pendien-te de nombramientoLa Fundació Barcelona Cultura gestionará las operaciones relativas al patrocinio y otras actuaciones de mecenazgo, ámbitos en los que prevé incrementar significati-vamente las aportaciones privadas. Las empresas del Patronato podrán lograr también un mejor trato fiscal en sus acti-vidades de patrocinio de la cultura. Asimismo, se ha constituido el Consejo Social de Patrocinadores de la Fundació como marco estable de relación entre las empresas patrocinadoras y el Ayun-tamiento en temas culturales. Es un órgano consultivo y para formar parte de él se debe realizar una aportación económica que se destinará a actividades culturales y artísti-cas a las cuales da apoyo la Fundació.El Círculo de Amigos, otra estructura de la organización, está formado por un grupo de empresarios que apoya un pro-yecto concreto; en esta primera fase de la Fundació, se ha constituido el Cercle d’Amics del Museu d’Història de la Ciutat, presidido por Salvador Gabarró, presi-dente de la Fundació Gas Natural, y en el que participarán en su inicio la Caja de Ahorros del Mediterráneo, El Periódico de Cataluña y la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, entre otros. Actualmente, se trabaja en la formación del Cercle d’Amics del Museu Picasso.

Página 16La difusión internacional de la Agenda 21 de la Cultura avanza

El Buró Ejecutivo de la organización mundial de ciuda-des. Ciudades y Gobiernos Locales Unidos aprobó en

Pequín el programa del Grupo de Trabajo en Cultura, que tiene como prioridad la difusión internacional de la Agenda 21 de la Cultura.El alcalde de Barcelona, Joan Clos, pre-sentó el día 9 de junio de 2005 en el Buró Ejecutivo de Ciudades y Gobiernos Locales Unidos el programa del Grupo de Trabajo en Cultura que presidirá Barcelona los dos próximos años. Este grupo tendrá las ciudades de Estocolmo y de Buenos Aires como vicepresidentas, y reúne a más de treinta ciudades de todo el mundo que sitúan la cultura en el centro de sus estrate-gias de desarrollo. El programa aprobado en Pequín propone difundir el trabajo que sobre desarrollo cultural realizan las admi-nistraciones locales del mundo, y asume la Agenda 21 de la Cultura como la pro-puesta para vincular identidad cultural, proximidad y desarrollo. La cultura va tomando una presencia cen-tral en los debates mundiales alrededor de la globalización. El próximo mes de octu-

bre de 2005, en el marco de la Conferencia General de la Unesco, se ha previsto aprobar la Convención por la Diversidad Cultural. Esta Convención, que deberá ser ratificada por los Estados, representa-rá el compromiso mundial para convertir la diversidad cultural en un principio for-mal del derecho jurídico internacional y, por lo tanto, de aplicación en los tratados internacionales. Las autoridades locales, mediante el Grupo de Trabajo en Cultura de Ciudades Unidas, avanzan en paralelo, constituyen una red mundial de actores locales por la cultura, y, de esta manera, sitúan la perspectiva local en la agenda del debate internacional actualmente en curso sobre globalización y diversidad cultural. Es precisamente en las grandes ciudades del mundo donde la tensión entre iden-tidad y diversidad se hace hoy más pre-sente, y donde es más pertinente ofrecer respuestas que sitúen el desarrollo cultural, la participación ciudadana y la defensa de los derechos y deberes culturales en el centro de sus prioridades.Éste es el compromiso que ya han adqui-rido las ciudades miembros del Grupo de Trabajo en Cultura, que sitúan la cultura como vector clave en el planteamiento de sus políticas urbanas, y ponen las bases para la reformulación del pacto de convi-vencia sobre la cual se funda el proyecto colectivo de ciudad. Éste es también el compromiso de la ciudad de Montreal, que aprobó el 20 de junio su adhesión a la Agenda 21 de la Cultura, reivindican-do la importancia de situar la cultura en la reformulación de su problemática urbana, o también el de “Cultural Development Network”, la red del Estado australiano de Victoria que reúne a comunidades locales, artistas y autoridades locales para reivindicar la cultura de la participación y la democratización del saber como el cuarto pilar sobre el cual fundar el desa-rrollo sostenible de las ciudades.La Agenda 21 de la Cultura ha desperta-do también el interés de organizaciones internacionales (como Habitat o Unesco), de gobiernos nacionales y sociedad civil internacional (representados en las redes internacionales por la diversidad cultural) que consideran necesario establecer una cooperación estrecha con las adminis-traciones locales en el planteamiento de situar la cultura en el centro de las estrate-gias de desarrollo local y de cooperación internacional.Paralelamente, diversas redes regionales o continentales de ciudades, como son Interlocal (la red de ciudades iberoameri-canas por la cultura) o Eurocities (la red de grandes ciudades europeas), han iniciado también grupos de trabajo para desarrollar la implementación de la Agenda 21 de la Cultura. Esta tarea se basa en la puesta en común de los planes de acción o planes estratégicos en cultura que muchas ciu-dades como Barcelona han puesto ya en marcha, y que intentan articular la política


34

cultural de la ciudad con el resto de políti-cas locales que inciden en la convivencia y la gobernanza en el ámbito urbano.En el ejercicio de la estrenada presidencia de este Grupo de Trabajo, Barcelona, a través de su Institut de Cultura, se propo-ne desarrollar el marco político adecuado para hacer de este grupo la red mundial de referencia sobre desarrollo, cultura y ciudad; ofrecer servicios y mecanismos a las autoridades locales del mundo para implementar las recomendaciones y pro-puestas de la Agenda 21 de la Cultura; extender la difusión del documento entre las agencias y organizaciones internacio-nales que trabajan en los ámbitos de cultura y políticas urbanas; y, finalmente, promover la búsqueda sobre el papel de la cultura en los procesos y estrategias de desarrollo local.Ciudades y Gobiernos Locales Unidos se fundó en mayo de 2004 como portavoz único y procurador de la defensa de los principios de la democracia y la autonomía local. Representa la asociación de gobier-nos locales más grande del mundo, con la representación directa de más de 1.000 municipios distribuidos en más de 120 Estados miembros de Naciones Unidas.www.agenda21cultura.netwww.cities-localgovernments.orgwww.culturaldevelopment.netwww.eurocities.orgwww.campus-oei.es/interlocalhttp://www.mcc.gouv.qc.ca/internatio-nal/diversite-culturelle/esp/index.html

Página 25Grandes figuras del mundo del libro debaten el futuro de la industria editorial Organizado por el Año

del Libro y la Lectura, este simposio pretende abordar los aspectos más relevantes desde el punto de vista econó-mico y de negocio, así como tecnológico, que

están transformando el sector. En un entorno de grandes cambios, este encuentro brinda una ocasión excepcional para que los líderes del sector intercam-bien opiniones y compartan estrategias y diagnósticos con el público asistente, en una ciudad históricamente caracteri-zada por su vocación editorial y literaria. El encuentro tendrá lugar los días 16, 17 y 18 de noviembre.Bajo el título “Los futuros de la industria editorial”, los temas de discusión se agru-pan en torno a tres ejes temáticos.El primer eje, “Industria editorial e indus-tria cultural”, cuenta entre sus invitados con la presidenta de Harper Collins USA, Jane Friedman, que debatirá con Riccardo Cavallero, director general de Random House Mondadori, en torno a “Los grandes grupos: creatividad empresarial y compe-

tencia”. Otra personalidad internacional, el editor escocés Jamie Byng, propietario del sello Canongate y elegido en 2004 mejor editor inglés del año, discutirá con la directora de Salamandra, Sigrid Kraus, “Cómo impulsar la innovación editorial desde la cultura y desde la periferia”. También en este capítulo, la editora de Tusquets Beatriz de Moura y el director de la Feria de Francfort Jürgen Boss hablarán sobre “Industria editorial y creación cultu-ral: vías complementarias”.El segundo el eje temático aborda “Las nuevas tecnologías y medios de comu-nicación”. Figuras del mundo periodís-tico, como el director de La Vanguardia José Antich y el de El Periódico, Antonio Franco, discutirán la presencia del libro en el mundo mediático y las nuevas formas de difusión de la lectura. La ex directora del suplemento de Libros de Le Monde, Josyanne Savigneau, y otros protagonis-tas del periodismo europeo y americano darán sus visiones contrapuestas sobre el libro y la lectura en las dos orillas del Atlántico. Y también comentarán la inci-dencia de las publicaciones especializa-das en el mercado lector.En el mismo capítulo, representantes de las nuevas librerías digitales y grandes compañías de informática explicarán el giro tecnológico que está atravesando el mundo del libro.El tercer eje, “Los nuevos derechos de autor y el futuro de la industria editorial”, cuenta con un invitado de excepción: el agente literario Andrew Wylie, representante de Salman Rushdie y del legado de Borges, entre otros autores, quien abrirá la sesión sobre este tema. La visión global de la edi-ción no podía faltar aquí, y sendos repre-sentantes de la Asociación de Editores de Corea y de la Asociación Nacional del Libro de la India, países invitados en las próximas ferias de Francfort, aportarán sus puntos de vistas al encuentro.El futuro de la industria editorial pasa, nadie lo duda, por crear nuevos lectores, y sobre cómo hacerlo hablará alguien que ha demostrado su maestría al respecto: Carlos Ruiz Zafón, el multitraducido autor de La sombra del viento.Por último, la administración tiene la pala-bra: representantes del Ajuntament de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya y del Gobierno del Estado aportarán tam-bién su punto de vista para definir hasta qué punto el libro es un eje industrial emblemático hoy día y cuáles son las fór-mulas para potenciarlo.Simposio “Los futuros de la industria editorial”. 16, 17 y 18 de noviembre

Página 27Barcelona en el mundoEncuentro de Festivales y Músicas del MediterráneoLas fiestas de la Mercè acogen un ciclo de conciertos de música mediterránea

con cargo a grupos propuestos por los festivales de Túnez, Marruecos, Argelia, Mauritania y Egipto. Paralelamente, en el

CCCB, entre el 22 y el 24 de septiembre, se celebra un seminario con los direc-tores de estos festivales –el de Gnawa de Essaouira, el de Timitar de Agadir, del Desierto (Argelia / Mali), de Músicas Nómadas de Nouakchott (Mauritania), de la Medina (Túnez) y de la Ópera de El Cairo–, que tiene como finalidad poner en contacto a los agentes culturales del sector musical de Cataluña (discográfi-cas, promotores, críticos, etc.) con los organizadores de festivales emergentes de la orilla sur del Mediterráneo. A tra-vés de la música tradicional se preten-de contribuir al establecimiento de la cooperación cultural entre norte y sur, de relaciones y de intercambios estables en el Mediterráneo. El proyecto ha sido financiado por la Agencia Española de Cooperación Internacional (AECI) del Ministerio de Asuntos Exteriores.El proyecto APPEAR El Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (MHCB) participa en un proyecto europeo sobre gestión de patrimonio arqueológico en ámbitos urbanos, denominado APPEAR (acrónimo inglés de Accessibility Projects. Sustainable Preservation and Enhancement of urban subsoil Archaeological Remains). El proyecto se desarrolla durante el trie-nio 2003-2005, con la participación de organismos públicos y privados de cinco países europeos, concretamente Bélgica, Francia, Inglaterra, Italia, Hungría y España (www.in-situ.be). El proyecto APPEAR se propone aportar soluciones prácticas a los problemas deri-vados de la articulación del patrimonio arqueológico dentro del ámbito urbano europeo, una integración que se quiere res-petuosa con el crecimiento sostenible de las ciudades actuales, la conservación preventi-va del patrimonio cultural y su acercamiento a la ciudadanía, para crear modernas marcas de identidad cultural y turística en relación con el pasado histórico. Arte: Barcelona-JerusalénDentro del programa de intercambio internacional de artistas que lleva a cabo la Capella, el “Roundabout encounter programme”, actualmente se está tra-bajando en un proyecto con la ciudad de Jerusalén. El director del programa, Martí Peran, ha visitado el centro JCVA (Jerusalem Center for the Visual Arts) para escoger a dos artistas, los cuales residirán en Barcelona durante tres semanas. Dos artistas catalanes elegidos por la comi-saria Nirith Nelson (de Jerusalén) harán el viaje a la inversa. Fruto de este inter-cambio será una exposición que se podrá ver en la Capella en diciembre de 2006 y que posteriormente pasará a exhibirse en Jerusalén.

English version

Page 8Aeronautics and space week in Barcelona

The first Aeronautics and Space Week in Barcelona will be held from Sep-tember 24th to

October 3rd, an event that intends to put the city of Barcelona on the inter-national aeronautical map, promoted by Barcelona City Council, with the col-laboration of the Generalitat and the Spanish government. Here we offer you a summary of the current situation of the aeronautics sector and the week’s programme of activities.After the disaster caused by the drop in air traffic between 2001 and 2003, the aero-nautics and space sector has lately been experiencing a new boom, exemplified by two projects on a worldwide scale: the process of certification and commercialisa-tion of the Airbus A380 and the Galileo Global Positioning System promoted by the European Union. The former was designed to respond to the future needs of passen-ger transport on long-distance routes, and the latter will make it possible to develop numerous applications in civil life, facilitat-ing the mobility of people and of individual and collective means of transport.In other sectors of aeronautics also, from general aviation to passenger planes designed to cover short- and middle-dis-tance routes, technological innovations and the use of new materials are giving a boost to the sector. For example, appearing in corporate aviation are twin-engine jets with fuselages and wings made of carbon fibre and other advanced materials. At the same time, some manufacturers have begun the process of the certification of six-seater planes propelled by small jet engines –they are already being called microjets– which are destined to minimise the operating costs of their 20th-century counterparts, the twin-engine propeller planes equipped with piston engines. It is an attractive sector, even for well-established multinationals: the car manufacturer Honda has already flown a prototype of this nature.And on the first rung, that of private and leisure aviation, there has been a nota-ble expansion in the use of light durable materials that have led to the appear-ance of new manufacturers offering two to four-seater planes with more features and comfort than traditional manufactur-

ers do. Thus, as a novelty in general avia-tion, the Austrian Diamond Aircraft has incorporated diesel engines from the car industry, which may produce an important reduction in fuel consumption. The order books of these manufacturers reveal that we are faced with a situation that is already beginning to consolidate itself.Another aeronautical sector that is renew-ing itself is that of companies making flight instruments, as the appearance of instru-ments featuring liquid crystal screens is becoming generalised. In other words, flight control is digitalising and is beginning to abandon analogue instrumentation.With regard to airport infrastructures in Catalonia, Barcelona airport is on the way to becoming a point of arrival and depar-ture for intercontinental flights, whilst Reus and Girona have experienced spec-tacular growth in passenger numbers, thus giving a boost to tourism, business and leisure-related activities. Moreover, since 2000 Sabadell airport, based on general aviation, has been undergoing a gradual process of modernisation of its installations that has contributed to broadening and dignifying the service it offers to small and medium-sized compa-nies involved in aerial work, pilot training and aircraft maintenance. Lastly, the plan for new airports, such as the one planned for Lleida by the Generalitat, will tend to consolidate a network of aerodromes that will have to make up for the deficit of this type of installation.In this encouraging context, here outlined very generally, the Aeronautics and Space Week is being held in Barcelona. The pro-gramme is divided into three parts: the Aeronautics and Space Show, the Sky Festival and Aviation Night. There are two main aims: on one hand, to build a platform to enable the general public to learn about the activities being carried out by companies and institutions in the sector and, on the other, to provide a forum for professionals in the aerospace field to show what they are doing and debate the current situation and future goals, without forgetting the educational and leisure side of things.The Aeronautics and Space Show will take place in the Plaça del Fòrum from September 29th to October 3rd. The area of the stands will feature companies in the aeronautics and space sector, together with others focused on auxiliary activities, bodies associated with aviation, flying clubs, flying schools and the new univer-sity degrees (engineering, aeronautics and airline company management). Two specific days have been programmed for professionals that at least 500 participants are expected to attend. Also organised is a display of veteran aircraft, exhibitions of model aircraft and flight simulation using very realistic computer programs. And to coincide with Books and Reading Year, a tribute will be paid to Jules Verne,

the visionary writer who died a hundred years ago this year, with a series of activi-ties and workshops for the general pub-lic and schoolchildren. On October 3rd, to close the Show, the astronaut Pedro Duque will give a talk on “Navigation in Space”, and there will be an exhibition of films on parachute jumping, balloon flights and aerobatics, material chosen by the Catalan Federation of Aviation.The Sky Festival, which this year is celebrat-ing its thirteenth edition, is to broaden its offer. As well as the traditional air display, which will be held on Sunday October 2nd, from September 23rd to 25th there will be a meeting of ballooning and paramotors in the Plaça del Fòrum and nearby areas, such as the Sant Sebastià beach and the quay-side of La Marina. On the 24th and 25th and the 1st and 2nd of October, the thirteenth International Kite Festival will be held, with 200 specialists from 20 countries, who will fly about 2,000 colourful kites in the sky over Barcelona. The Sky Festival promises to equal and even surpass the spectacular displays achieved in previous editions if the efforts to ensure the participation of beautiful planes and emblematic aerobatic squadrons are successful.To finish with, the 2nd Aviation Night, organised by the Spanish Association of Aeronautical Engineers with the support of 20 groups and companies, is the grand forum for professionals in the aeronau-tics and space sector, at which the Flyer awards will be presented to the most out-standing professionals and companies. Activities associated with the Week are the Association of Pilots and Aircraft Owners’ Congress and, on September 29th and 30th, the inauguration of Heliostat at CosmoCaixa and astronomical observa-tions there of the partial eclipse of the sun due to take place on October 3rd.José Fernández García1st Aeronautics and Space Week, BarcelonaFrom September 24th to October 3rd in the Plaça del Fòrum and other parts of the city

Page 10The Sound of Barcelona. The BAM, More Than a Festival

With this Mercè, the BAM reach-es its thirteenth edition. The Barcelona Acció Musical was cre-ated as the inde-

pendent music festival with a European vocation that was to turn the city into a musical point of reference. It has come a long way since then and the music scene has changed. With this 2005 edi-tion new prospects for the future are opened up. Jordi Gratacós, its director, explains them to us.


The BAM leaves no one indifferent, nei-ther the public nor the authorities. It leaves its mark on musicians and professionals alike. It leaves a trail that over time crystal-lises. All that, and more, despite the scares that the political, economic and adminis-trative circumstances have given it, let’s not kid ourselves, the result of a gloomy legacy in which music was neither culture nor an industry.We have to say, however, that the BAM has managed to get ahead of its time and withstand the passage of time; it has set guidelines for other festivals and has been known and recognised all over Europe for its specificity.But the time passes, and the structure and the objectives have had to be rethought. So it was that at the end of 2004 we got together with the press and profession-als in the city most closely linked and historically committed to the BAM; from this meeting the need emerged, see-ing as there are now other festivals like Sonar or Primavera Sound, to return to the origins of the creation of BAM, with-out overlooking the different phases it has passed through. And we have to go back to the roots and pick up the threads of the philosophical and programmatic foundations that emerged in the begin-ning, when the word “indie” was not yet in the dictionary, the independent record labels were just starting out, the groups had barely come out of the garage and the public was demanding alternatives to commercial music.It has rained a lot since then (almost every year during the BAM!) and we have to redirect its path, with the experience we have gained from each edition, tempering our strengths, working side by side with the entire base and the entire fabric that makes up the music industry in this coun-try, taking advantage of all the at times dispersed resources, shaping the broad sector and especially, once and for all, with a determined, committed and calculated project for the future.We’re going to forget about the improvisa-tions that, unfortunately, are still involved in rock and roll and politics, and, impor-tantly, we’re going to give it a solid struc-ture that will work throughout the year, from the foundations to the roof. What we now know as the BAM will cease to be a music festival lasting three or four days during La Mercè to become an Acció Musical de Barcelona for 365 days a year, working for the city, from the city, and at the same time projecting the work and the results outwards, being present all over Europe with actions in the most important forums and networks, without forgetting, therefore, the need to improve in all areas in order to be competitive, taking advan-tage of the impetus that the music and name of Barcelona currently have.And this is how it is; outside Barcelona everyone admires and is astonished by the

fact that a festival with this degree of risk (the programme has never been commer-cial, but full of new discoveries) is public in nature, with totally popular results, that moreover it takes place within a city festi-val, and at the same time it gives support to the sector, offering resources (stands, promo CDs, professional guests…). But this is just the exterior: from now on, we will be building all the interiors, interiors that will turn the BAM into an instrument for publicising even more what is being done in this city. And not on a publicity and marketing level, but with deeds, actions and tools… which will demonstrate in the medium term the wealth we have and which most surely will be repaid and mul-tiplied. To give is to receive.Up to now, the beneficiaries of the BAM have been, in the first place, the audiences attending the thousand or so concerts put on so far, and secondly the external image of the city. Compared to what we will be able to do in the future, the rest of the professionals (musicians and industry) have benefited from it to a limited extent. From now on, the huge number of isolated events put on done day after day around the city, in the civic centres; the new initiatives that have just got off the ground, like the ‘Observatori de la Música’; other private initiatives coming from the different associations of the halls, from the promoters or from the record labels; the many music magazines published here; the record labels and publishers, etc., all of them will have a platform where they can feel welcome, given resources with which to develop, to publicise themselves outside, to export themselves and exchange, to take part in the European programmes and the networks that are rapidly being constructed and which we cannot miss out on… to train and become professional in order to be able to compete abroad better.We also have to take advantage, it has to be said, of the favourable general political moment, the fact that the various institu-tions that can have an effect on this matter, whether local, national or state, may, once and for all, agree with one another and draw up fundamental structural and legisla-tive plans, and for the future, solid enough for this sector to be recognised and to be able to grow, contribute and receive from society what it really deserves.We don’t have to look too far to see what can be done. We have to get our heads out of the clouds and come back down to earth, make an analysis, a diagnosis and establish the working bases.As you can see, this is not just for show, it is what there is backstage. Therefore the BAM is more than a festival. The BAM is the Music of Barcelona in Action.Jordi GratacósBAMThursday 22nd to Saturday 24th in Avinguda de la Catedral, Rambla del Raval, Moll de la Fusta, Plaça de Joan Coromines and Parc del Fòrum

36

Page 14Fundació Barcelona Cultura

With the aim of pro-moting and encourag-ing culture in our city, Barcelona City Council (Ajuntament) has cre-

ated the Fundació Barcelona Cultura, promoted by the Institut de Cultura. The establishment of the Foundation, which will facilitate stable relations between the business world and culture, will make it possible to increase private sponsorship of cultural activities. The establishment of the Fundació Barcelona Cultura (Barcelona Culture Foundation), a pioneering initiative in Spain, is the result of the interest shown by the municipal administration in improv-ing the already existing relationship with the financial sector in order to promote and support the numerous cultural activi-ties in the city.The Fundació Barcelona Cultura has been created at a time when culture is growing in importance in the economy of the city of knowledge. Some of its main cultural assets are: a network of 46 museums and founda-tions with over 10 million visitors in 2004 (18% up on 2003); a network of 29 libraries (by 2010 there will be 40), with a figure of 4.1 million users per year; a network of music venues, with 2 million concertgoers, and 22 music festivals and series of concerts; a net-work of facilities for the performing arts that includes 32 theatres, with 2 million specta-tors in 2004; a network of 7 universities with 186,000 students. Plus the city’s architec-tural heritage, currently a point of reference in world architecture and design. The cul-tural sector makes a contribution of around 6.5% to the city’s GDP (sources SPV 2002). In 2001, there were 52,522 people working in this sector in Barcelona (an increase of 67.6% in 10 years), and in the metropoli-tan region the figure reached 110, 923 (an increase of 55.7% over the same period). All this potential is the point of departure for the task that the Fundació Barcelona Cultura will carry out.The Board of the Fundació Barcelona Cultura was formally constituted on July 14th 2005. Its priorities will be defined as support for actions and initiatives aimed at the conservation, exhibition and dis-semination of the cultural and artistic heritage, as well as the international pro-jection of the city through culture. The cultural action that the Foundation has in the pipeline includes the updating of the Pla Estratègic (Strategic Plan) adapted to the new situation with Agenda 21 for Culture, the strengthening of the publishing sector (Books and Reading Year), giving a boost to the audiovisual world, offering easy access to culture through a physical and vir-tual Portal of Culture in Barcelona, ten new libraries, a new Museum of Music integrated in the Auditori and a singular Born.Making the debate on Barcelona, culture

and the economy possible is at the heart of the Fundació Barcelona Cultura’s inter-ests. It is for this reason that the objective has been drawn up of creating a space that will permit the exchange of informa-tion with companies about the strategic outlines of cultural policy in the city, to facilitate financial collaboration between public and private initiatives and which will become a channel to act as a vehicle for any ideas and suggestions that might improve Barcelona City Council’s cultural policy and especially its relations with the city’s business classes.The stable collaboration between the business world and cultural events will be promoted from the Board of the Fundació Barcelona Cultura. At the present time, it is made up of important companies in the financial fabric of the city and the country linked to the world of culture and innovation. It is presided over by the Mayor of Barcelona, Joan Clos, who has appointed as vice-presidents of the Board the Councillor for Culture and President of the Institut de Cultura de Barcelona, Ferran Mascarell, and the President of Gas Natural, Salvador Gabarró.The 19 companies represented in the Foundation, alongside the municipal representatives, are as follows:Ginés Alarcón – Chief Executive Officer and Managing Director T-SystemsAntonio Asensio – Executive Vice-President El PeriódicoAntoni Brufau – Executive President Repsol YPFJordi Clos – President Derby HotelsFrancisco Daurella – President CobegaBruno Figueras – President Habitat Grup EmpresarialPedro Fontana – Managing Director BBVA Catalunya Isidre Fainé – Managing Director Caixa de PensionsSalvador Gabarró – President Fundació Gas NaturalJavier Godó – President La VanguardiaHelena Guardans – President Sellbytel SingularJosé Manuel Lara – President Grup PlanetaSantiago Mercader – Chief Executive Officer LayetanaPilar Mijangos – President ZasTwoJosep Oliu – President Banc de SabadellMª del Mar Raventós – President CodorniuMiquel Roca – President Fundació AbertisNarcís Serra – President Caixa de CatalunyaPilar Solans – City Manager Ajuntament de BarcelonaManaging Director of Telefónica – to be appointed The Fundació Barcelona Cultura will man-age the operations relative to sponsor-ship and other acts of patronage, areas in which it foresees significantly increasing private contributions. The companies on the Board will moreover be able to achieve

better fiscal treatment for their cultural sponsorship activities.The Foundation’s Consell Social de Patrocinadors (Sponsors’ Social Council) has also been established as a stable framework for relations between the spon-soring companies and the City Council on cultural matters. It is a consultative body and in order to be part of it a financial contribution has to be made that will be allocated to cultural and artistic activities supported by the Foundation.The Cercle d’Amics (Circle of Friends), another organisational structure, is made up of a group of business people that supports a specific project; in this first phase of the Foundation, the Circle of Friends of the Museu d’Història de la Ciutat has been established, presided over by Salvador Gabarró, president of the Fundació Gas Natural, and in which to begin with the Caja de Ahorros del Mediterráneo, El Periódico de Catalunya and the Sociedad Económica Barcelonesa d’Amics del País are participating, among others. At the moment efforts are being made to form the Circle of Friends of the Museu Picasso.

Page 16The international dissemination of Agenda 21 for Culture is advancing

In Beijing, the Executive Bureau of the world or-ganisation of cit-ies: United Cities

and Local Governments approved the programme of the Working Party on Culture, which has as its priority the international dissemination of Agenda 21 for Culture.On June 9th 2005, the Mayor of Bar-celona, Joan Clos, presented to the Executive Bureau of United Cities and Local Governments the programme of the Working Party on Culture that Barcelona will preside for the next two years. This work-ing party will have the cities of Stockholm and Buenos Aires as vice-presidents, and brings together over thirty cities from all over the world that place culture at the cen-tre of their development strategies. The programme approved in Beijing proposes to disseminate the work on cultural devel-opment carried out by local authorities of the world, and takes on board Agenda 21 for Culture as the way to link cultural iden-tity, proximity and development.Culture is acquiring a central place in the world’s debates on the subject of globali-sation. In October 2005, in the framework of the Unesco General Conference, it is planned to approve the Convention for Cultural Diversity. This Convention, which will have to be ratified by countries, will represent the world’s commitment to turn cultural diversity into a formal principle of

international juridical law and therefore of application to international treaties. The local authorities, through the United Cities Working Party on Culture, are advancing in parallel, and constitute a worldwide network of local players for culture and, in this way, place the local perspective on the agenda for the international debate now underway on globalisation and cultural diversity. It is precisely in the great cities of the world where the tension between iden-tity and diversity is today most palpable, and where it becomes more pertinent to offer responses that place cultural devel-opment, the citizens’ participation and the defence of cultural rights and responsibili-ties at the centre of their priorities.This is the commitment that the member cities of the Working Party on Culture have taken on, making culture a key vector in the setting out of their urban policies, and laying the foundations for the refor-mulation of the pact of co-existence on which the city’s collective project is based. This is also the commitment of the city of Montreal, which on June 20th approved its support for Agenda 21 for Culture, stress-ing the importance of placing culture in the reformulation of its urban problems, or also that of the “Cultural Development Network”, the network of the Australian State of Victoria that brings together local communities, artists and local authorities to support the culture of participation and democratization of knowledge as the fourth pillar on which to found the sustain-able development of cities.Agenda 21 for Culture has also aroused the interest of international organisations (like Habitat or Unesco), national governments and international civil society (represented in the international networks by cultural diversity) that consider it necessary to establish close cooperation with the local authorities in the approach to placing cul-ture at the centre of local development and international cooperation strategies.In a similar way, several regional or conti-nental networks of cities, such as Interlocal (the network of Latin-American cities for culture) or Eurocities (the network of major European cities), have also set up working parties to develop the introduction of Agenda 21 for Culture. This task is based on the sharing of the plans of action or strategic plans on culture that many cities like Barcelona have already put into effect, and which are hoping to articulate the city’s cultural policy with the rest of local policies that have an impact on co-existence and the governance of the urban ambit.In the course of the presidency of this Working Party, Barcelona, through its Institute of Culture, proposes to develop the political framework suitable for mak-ing this group the world network of ref-erence on development, culture and the city; to offer services and mechanisms to the local authorities of the world to intro-duce the recommendations and propos-


3838

als of Agenda 21 for Culture; to extend the diffusion of the document between the agencies and international organisations that work in the fields of culture and urban policy; and, finally, to promote research into the role of culture in the processes and strategies of local development.United Cities and Local Governments was founded in May 2004 as a single voice and ombudsman of the defence of the princi-ples of democracy and local autonomy. It represents the largest association of local governments in the world, with the direct representation of over 1,000 municipali-ties distributed among over 120 member states of the United Nations.Web pages of reference:Agenda 21 for Culture: www.agenda-21cultura.netUnited Cities and Local Governments: www.cities-localgovernments.orgCultural Development Network: www.cul-turaldevelopment.netEurocities: www.eurocities.orgInterlocal: www.campus-oei.es/interlocalConvention on Cultural Diversity: http://www.mcc.gouv.qc.ca/international/diver-site-culturelle/esp/index.html

Page 25Major figures from the world of books talk about the future of the publishing industry

In Barcelona, in November, some of the principal fig-ures from the world of Spanish and international books are to discuss the challenges currently facing the publishing industry, at a symposium organised by

‘Books and Reading Year’. The initiative intends to deal with the most important aspects from the financial and business, as well as the technological, standpoints that are transforming the sector.Against a backdrop of great changes, this symposium offers an exceptional opportunity for the leaders in the sector to exchange opinions and share strategies and diagnoses with the attending public, in a city characterised historically by its publishing and literary vocation. The sym-posium will take place on the 16th, 17th and 18th of November. Entitled “The Futures of the Publishing Industry”, the subjects for discussion are grouped around three core themes.For the first theme, “Publishing Industry and Cultural Industry”, among the invited speakers is the president of Harper Collins USA, Jane Friedman, who will discuss with Riccardo Cavallero, director general of Random House Mondadori, “The major groups: business creativity and compe-tence”. Another internationally known figure, the Scottish publisher Jamie Byng, owner of Canongate publishers and in 2004 chosen as the best British publisher

of the year, will discuss “How to promote publishing innovation from culture and from the periphery” with the director of Salamandra, Sigrid Kraus.Also in this chapter, the director of Tusquets, Beatriz de Moura, and the director of the Frankfurt Book Fair Jürgen Boss will talk about “The publishing industry and cul-tural creation: complementary paths”.The second core theme deals with “The new technologies and the media”. Figures from the world of journalism, like the editor of La Vanguardia, José Antich, and of El Periódico, Antonio Franco, will discuss the presence of books in the world of the media and the new ways of encouraging reading. The former editor of the Le Monde book supplement, Josyanne Savigneau, and other figures from European and American journalism will give their contrasting views on books and reading on both sides of the Atlantic. They will also comment on the impact of specialised publications on the reading market.In the same chapter, representatives of the new digital bookshops and major compu-ter companies will explain the technologi-cal changes the world of books is going through.For the third theme, “The new royalties and the future of the publishing industry”, we have an exceptional guest: literary agent Andrew Wylie, representative of Salman Rushdie and of the Borges legacy, among other authors, who will open the session on this subject. The global view of publishing had to be included, and representatives of the Korean Publishers’ Society and the National Book Trust, India, countries invited to forthcoming Frankfurt Fairs, will put forward their points of view at the symposium.The future of the publishing industry lies, no one is in any doubt, in creating new readers, and someone who has demon-strated their mastery in this respect will speak on how to do it: Carlos Ruiz Zafón, the much-translated author of The Shadow of the Wind (L’ombra del vent).Lastly, the authorities are given an opportu-nity to speak: representatives of Barcelona City Council, the Generalitat de Catalunya and the Spanish Government will also contribute their points of view in order to define how much of an emblematic indus-trial core books are today and what are the ways of giving them a boost. Symposium “The Futures of the Publishing Industry”16th, 17th and 18th November

Page 27Barcelona in the WorldFestival of Mediterranean Festivals and MusicThe festivals of La Mercè are to host a series of concerts of Mediterranean music given by groups proposed by the festivals of Tunisia, Morocco, Algeria,

Mauritania and Egypt. At the same time, at the CCCB, from the 22nd to the 24th of September, a semi-nar will be held with

the directors of these festivals –Gnawa in Essaouira, Timitar in Agadir, the Desert (Algeria / Mali), Nomad Music of Nouakchott (Mauritania), the Medina (Tunisia) and the Cairo Opera– whose aim is to put the cultural agents of the Catalan music business (record labels, promoters, critics, etc.) in contact with the organis-ers of emerging festivals on the south shore of the Mediterranean. Through traditional music it is hoped to contribute to the establishment of cultural coopera-tion between north and south, and also of relationships and stable exchanges in the Mediterranean. The project has been financed by the Agencia Española de Cooperación Internacional (AECI), of the Ministry of External Affairs.The APPEAR projectThe Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (MHCB) is taking part in a European project on the management of the archaeological patrimony in urban areas, called APPEAR (Accessibility Projects. Sustainable Preservation and Enhancement of urban subsoil Archaeological Remains). The project is being carried out during the three-year period 2003-2005 and taking part in it are public and private bodies from six European countries: Belgium, France, Great Britain, Italy, Hungary and Spain (www.in-situ.be).The APPEAR project is intended to provide practical solutions to the problems deriv-ing from the articulation of the archaeo-logical patrimony in the European urban ambit, an integration that is intended to be respectful of the sustainable growth of modern cities, the preventive conservation of the cultural heritage and its approxima-tion to citizens, in order to create modern signs of cultural and tourist identity with regard to the historical past.Art: Barcelona-JerusalemAs part of the international artists’ exchange programme being carried out by the Capella, the “Roundabout Encounter Programme”, work is now in progress on a joint project with Jerusalem. The programme director, Martí Peran, has been at the JCVA (Jerusalem Center for the Visual Arts) in order to choose two artists who will come to Barcelona to live here for three weeks. Two Catalan artists chosen by curator Nirith Nelson (from Jerusalem) will do the journey the other way round. As a result of this exchange, there will be an exhibition mounted at the Capella in December 2006, which will be put on afterwards in Jerusalem.


Espais de la Mercè ‘05

39

PASSEIG DE GRÀCIALa Ciutat de les Persones

PLAÇA DE CATALUNYAX Mostra d’AssociacionsConcerts de la Mostra d’Associacions i Cadena SerConcerts MercèfolkInici de la Cavalcada de la Mercè

LA RAMBLACercaviles

PALAU DE LA VIRREINA (la Rambla, 99)Exposició Fotomercè 2004Inici del Seguici InauguralCercavila Mercèfolk Catalunya Nord

PLAÇA REIALBalls i concerts de Festa Major

PLAÇA SANT JAUMEPregó al Saló de CentCastellersMatí gegantConcerts MercèfolkBalls i concerts de Festa MajorConcert de Carilló

La informació completa i actualitzada, la trobareu al programa oficial i a www.bcn.es/merce

Inici del CorrefocNit de les bèsties

PLAÇA DEL REIConcerts MercèfolkConcert dels Cors de ClavéTertúlies “de primera mà”

AVINGUDA CATEDRALBalls i concerts de Festa Major

PLAÇA I BASÍLICA DE LA MERCÈMissa concelebradaActivitats del Matí de Festa MajorConcert Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona

PLAÇA DE JOAN COROMINESConcerts BAM

RAMBLA DEL RAVALConcerts BAM

DEL MUSEU MARÈS AL PARC DE LA CIUTADELLAMercè de conte

PARC DE LA CIUTADELLAEl gran circ de la Ciutadella, arts de carrer Off

ENTORNS DEL MERCAT DE SANTA CATERINATrobada d’artistes de barret, arts de carrer Off

MOLL DE LA FUSTAConcerts BAM

PORTAL DE LA PAUHavaneres + rumbesTabalada del Correfoc

PLATGES / BARCELONETAFesta al CelTravessa Nedant al Port de BarcelonaFestival Pirotècnic Internacional

MUSEUS DE LA CIUTATJornades de portes obertes

PARC DEL FÒRUMSetmana de l’Aeronàutica i de l’EspaiFestival Aeri de BarcelonaConcerts BAMConcerts Cadena 100

MUNTANYA DE MONTJUÏCPiromusical

Els Museus, de festaDivendres 24 de setembre, jornada de portes obertes als museus i els centres culturals següents:

– Centre d’Interpretació del Parc Güell– Jardí Botànic– Museu de Ciències Naturals

de la Ciutadella: Zoologia i Geologia

– Museu de les Arts Decoratives– Museu de Ceràmica– Museu Tèxtil i de la Indumentària

– Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí– Museu Etnològic– Museu Frederic Marès– Museu d’Història de la Ciutat– Museu Casa Verdaguer– Museu Monestir de Pedralbes– Museu Picasso

– Museu Nacional d’Art de Catalunya– Museu d’Història de Catalunya– Museu Marítim– Institut Botànic– CCCB (portes obertes els dies

23 i 25)– Fundació Joan Miró (portes obertes

el dia 25)

Els vint grans escenaris de la Mercè 2005Del 22 al 25 de setembre

Portada_3e.FH11 Wed Sep 14 10:48:31 2005 Página 1

Composición

C M Y CM MY CY CMY K

��

��

��

��

��

barcelona cultura 2 7 · Setmana Aeronàutica i de l’Espai de Barcelona El so de Barcelona: BAM...

Documents

Transcript of barcelona cultura 2 7 · Setmana Aeronàutica i de l’Espai de Barcelona El so de Barcelona: BAM...