Barcelona, ciutat de fabriques> - Martín Checa Artasu |...

8
Barcelona, ciutat de fabriques> Barcelona. ciudad de fábricas

Transcript of Barcelona, ciutat de fabriques> - Martín Checa Artasu |...

Page 1: Barcelona, ciutat de fabriques> - Martín Checa Artasu | …martinchecaartasu.com/wp-content/uploads/2017/08/libro... · 2017-08-30 · Joan Olona Casas Joan-Eugeni Sánchez Susana

Barcelona, ciutat de fabriques>Barcelona. ciudad de fábricas

Page 2: Barcelona, ciutat de fabriques> - Martín Checa Artasu | …martinchecaartasu.com/wp-content/uploads/2017/08/libro... · 2017-08-30 · Joan Olona Casas Joan-Eugeni Sánchez Susana

_ Primera edició, setembre 2000

Edició »

Fotoqrafia »

Coordinació >Disseny qráfic >

Assessorament lingüístic >

Pintura coberta >

Fotomecánica/impressió >

Autors setecc¡ó fotoqráfica >

CoHaboradors >

Xavier BasianaNau Ivanow Hondures, 2808027 Barcelona. EspanyaTei. 933 407 468E-mail: [email protected]

Xavier Basiana & Jaume Orpinell

Ma rtí Checa Artasu

Noemi Barcina

Enric Prats & Eugénia Ustrell

Patricio Reig

Trama Técnic • Arts Tecnogrilfiques SL

Mercedes Arroyo Huquet

Martín Checa Artasu

Mcrce Tatjer Mir

Joan Caries Alayo Manubens

Miquel Berce!ó j Roca

Carolina Blaseo Lahuerta

France:sc Caballé Esteve

Dolors ea rbó Mestre

Magda Fernández Cervantes

Jordi Fossas Bonjoch

Maria José Gatnau Fortea

Anna Güell Esquius

M. üotors tópez GallardoManel Martín Pascua!

Jesús Martinez Marín

Joan Olona Casas

Joan-Eugeni Sánchez

Susana Sánchez Suárez

Antoni Vilanova i Omedas

FeJip Vivanco

Dipósit legalISBN

B-43081/200084-922~

COPYRIGHTdeis textos Hes ülustreclons.

Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduib.lIi~ _ •• SiiII:t:.._ , ,_

deis autors.

transmesa per. un sistema de recuperació d'informaciú. de csp ~ al 'E" ~

erécrr¡c. fotoquimic. mecán¡c.óptico maqnettc. per fotocópia,o~~-'!I!ra •., __ "",_ ••••"""

COPYRIGHT de los textos y las ilustraciones

transmitida por, un sistema de recuperación de i"formo;..-ion..~

totoqcímico. gráfico. clccnónico. maqnético,dtt~_-CD :JO"__ ••••""'_'" ,==,~"'••••,""'=-"'-~rSCrH3 de los autores.

--

Page 3: Barcelona, ciutat de fabriques> - Martín Checa Artasu | …martinchecaartasu.com/wp-content/uploads/2017/08/libro... · 2017-08-30 · Joan Olona Casas Joan-Eugeni Sánchez Susana

> 6 Presentació Presentación

_ El patrimoni industrial de BarcelonaEl patrimonio industrial de Barcelona

_ Barcelona, ciutat de fabriquesBarcelona, ciudad de fabricas

> 12 Selecció fotoqráfica Selección fotográfica

..al~~~--~~~-.-DI..a~~..mi--lIIIIf!II~~..mi~~-.=!iII~..mi~~

Can XatarraCatifes SertNuevo VulcanoHijos de Federico CiervoCatalana de GasNaipes ComasCasa-fabrica EstruchCentral VilanovaSA DammCan BatllóPuntes de Paris Moreno OlivellaBayer, SAMyrurgiaLehmann y Cia.Editorial Gustavo GiliEditorial SalvatEditorial Montaner i SimónGalletas MontesCa l'AranyóFarinera del ClotCan Girona-MACOSACan Felipa-CATEXUnión MetalúrgicaHispano OlivettiJosé Canela e HijosPalo Alto

~~-.IiII-.;)1~-.mi-.mi..mil~..a~..mil~--..al.-mil~lEil!II..mJI..na~..-mIl...o-.g..uJI..mil

Vapor LlullCan RicartLaboratoris UriachFarinera La EstrellaCan SaladrigasColores HispaniaCan FolchFarinera La Fama-Can Gili VellNubiola, SAApresto de sedería Pagés y PagésVicente lila, SANetol, SAHarinera La AsunciónB6bila PuigfelSederias FábreqasFundición Tipoqráfica Neufville, SALa SedetaLaboratorios GrifolsTejidos PueyoVapor VellCasaramonaCristalerias PlanellMobles ClimentCentral de MataSEATLámparas Z

..uiII

..mi

..aII~~.uDI..mili.-PJI-.mili.mili~~..mi~..rmJI~

La España IndustrialCan FarreroCan Batlló-La BordetaManufacturas Serra y BaletCan FabraFarinera La EsperanzaLa MaquinistaAlgodonera CanalsLa Veneciana Catalana, SANau IvanowBuenaventura Costa FontENMASA-Mercedes BenzAbrasivos DebrayLa Pegaso-ENASAAteneu de Nou BarrisBatlló i Cia.

Page 4: Barcelona, ciutat de fabriques> - Martín Checa Artasu | …martinchecaartasu.com/wp-content/uploads/2017/08/libro... · 2017-08-30 · Joan Olona Casas Joan-Eugeni Sánchez Susana

> 152 Textos Textos

~ Ouan Barcelona era una gran fábrica>

Cuando Barcelona era una gran fábrica~ Sants, un poble industrial>

Sants, un pueblo industrial

~ Una indústria de l'Eixample:La fábrica de nines Lehmann y Cia. >

Una industria del Eixample:

La fábrica de muñecas Lehmann y Cia.

~ La trajectória vital d'una finca: Catifes Sert >

La trayectoria vital de una finca: Catifes Sert

••• La nava Barcelona digital >La nueva Barcelona digital

...:El! La ciutat i I'espai industrial>

La ciudad y su espacio industrial~ El gas i la formació del teixit industrial de Barcelona>

El gas y la formación del tejido industrial de Barcelona

..:m:1II La documentació del patrimoni industrial.

Experiencies a la ciutat de Barcelona>La documentación del patrimonio industrial.

Experiencias en la ciudad de Barcelona

~ El valor didáctic del patrimoni industrial de Barcelona>El valor didáctico del patrimonio industrial de Barcelona

~ Intervenir en el passat industrial,refermar una arquitectura urbana>

Intervenir en el pasado industrial,

consolidar una arquitectura urbana

~ Camaleons i elefants: I'arquitectura fabril a la Barcelona

del 'desarrollismo' >Camaleones y elefantes: la arquitectura fabril en la Barcelonadel 'desarrollismo'

-.nm L'energia a la fábrica>

La energia en la fábrica~ El Rec Comtal i els aprofitaments industrials >

El Rec Comtal y sus aprovechamientos industriales

.uJII Can Saladrigas, condemna i indulte-

Can Saladrigas, condena e indulto~ Can Batlló, dies comptats >

Can Batlló, dias contados~ Que fem amb Can Fabra? >

¿Qué hacemos con Can Fabra?

~ La cultura industrial, filó d'ocupació? >La cultura industrial, ¿yacimiento de ocupación?

~ Maó, ferro i formigó: plasticitat i estética de la fabrica>

Ladrillo, hierro y hormigón: plasticidad y estética de la fábrica

~ Que és la Nau Ivanow? >

¿Qué es la Nau Ivanow?

> 238 Autors textos Autores textos

Page 5: Barcelona, ciutat de fabriques> - Martín Checa Artasu | …martinchecaartasu.com/wp-content/uploads/2017/08/libro... · 2017-08-30 · Joan Olona Casas Joan-Eugeni Sánchez Susana

Barcelona, ciutat de fabriques>

B patrimoni industrial, un recurs cultural per a BarcelonaBarceíona és una ciutat industrial des de I'inici del segle XVIII. De fet, va

ser el centre d'una de les primeres regions industrialitzades de la

editerránia i durant aquests dos segles el seu pes industrial ha estat

semblant al d'altres regions europees, com el País Base o el Piemont. Encara

avui, malgrat la terciarització creixent, continua sent aquest centre

estrateqic,

La indústria ha acompanyat el creixement urba contemporani de la ciutat,

i n'ha ocupat espais que han passat a formar part del seu paisatge: des de

1730, qua n les primeres fabriques d'indianes s'instal·len al barri de Sant

Pere, al del Portal Nou i en menor mesura al lIavors despoblat Raval, fins

a la crisi de 1973, quan les indústries fugen de la ciutat cap a altres zones

de l'área metropolitana.

820 de rnarc de 1998, Nico Calavita, professor d'urbanística de la Sant

Oiego State University, escrivia a El País l'article «La ciudad sostenible»:

.La protección del pasado urbano arquitectónico y de la rica historia de

Barcelona no se acaba con la Edad media o el Modernismo. En Barcelona

hay otro patrimonio histórico-cultural importantísimo que recibe poca

atención: las industrias que crearon la riqueza, la cultura y la política de

Barcelona y Cataluña hace unos 100 años.»

Irónicament, tot i el considerable desenvolupament industrial de la ciutat

i la petjada tan important que hi ha deixat, decJaracions com les del

professor Calavita són, malauradament, realitats contrastades, sobretot

si s'ha de considerar el patrimoni industrial com un element cultural

intrinsec de Barcelona. De fet, dues característiques fan que sigui

considerat així: la primera, la relació directa amb les novetats constructives

i de materials que la fabrica imposa, i amb els diferents corrents

arquitectónics que s'han succeit pel nostre panorama cultural; la segona,

les possibilitats tan enormes de reutilització i de reconversió de

I'arquitectura fabril.

La primera característica fa possible que, per la geografia de la ciutat,

trobem exemples dispersos de tipologies diverses: els més tradicionals,

com la fabrica de pisos (el Vapor Ve 11de Sants n'és un exemple magníficl

Barcelona, ciudad de fábricas>

El patrimonio industrial, un recurso cultural para BarcelonaBarcelona es una ciudad industrial desde inicios del siglo XVIII. De hecho,

fue el centro de una de las primeras regiones industrial izadas del

Mediterráneo y durante estos dos siglos su peso industrial ha sido parecido

al de otras regiones europeas, como el País Vasco o el Piamonte. Aún hoy,

a pesar de la creciente terciarización, continua siendo ese centro

estratégico.

La industria ha acompañado al crecimiento urbano contemporáneo de la

ciudad ocupando espacios que han pasado a formar parte de su paisaje:

desde 1730, cuando las primeras fábricas de indianas se instalan en el

barrio de Sant Pere, en el del Portal Nou y en menor medida en el entonces

despoblado Raval, hasta la crisis de 1973, cuando las industrias huyen de

la ciudad hacia otras zonas del área metropolitana.

El 20 de marzo de 1998, Nico Calavita, profesor de urbanistica de la Sant

Diego State University, escribía en El País el artículo «La ciudad sostenible»:

«La protección del pasado urbano arquitectónico y de la rica historia de

Barcelona no se acaba con la Edad media o el Modernismo. En Barcelona

hay otro patrimonio histórico-cultural muy importante que recibe poca

atención: las industrias que crearon la riqueza, la cultura y la política de

Barcelona y Cataluña hace unos 100 años.»

Irónicamente, a pesar del considerable desarrollo industrial de la ciudad y

la huella tan importante que ha dejado en ella, declaraciones como las

del profesor Calavita son, desgraciadamente, realidades contrastadas, más

aún si hay que considerar el patrimonio industrial como un elemento

cultural intrínseco de Barcelona. De hecho, dos caracteristicas hacen que

sea considerado así: la primera, la relación directa con las novedades

constructivas y de materiales que la fábrica impone, y con las diferentes

corrientes arquitectónicas que se han sucedido por nuestro panorama

cultural; la segunda, las enormes posibilidades de reutilización y

reconversión eJela arquitectura fabril.

La primera caracteristica permite que, por la geografía de la ciudad,

encontremos ejemplos dispersos de tipologias varias: de las más

tradicionales, como la fábrica de pisos (el VaporVel1 de Sants es un ejemplo

Page 6: Barcelona, ciutat de fabriques> - Martín Checa Artasu | …martinchecaartasu.com/wp-content/uploads/2017/08/libro... · 2017-08-30 · Joan Olona Casas Joan-Eugeni Sánchez Susana

o les estructures auxiliars de la indústria, com les torres d'aigües; del

Modernisme, estil que forma part de I'evolució industrial del pais (arnb

diversos exemples, alguns d'una enorme bellesa signats per reconeguts

professionals del seu temps, com la fabrica Casaramona, de Puig i

Cadafalch; la Central Eléctrica de I'avinguda Vilanova, de Pere Falqués;

I'editorial Montaner i Simon, de Doménech i Montaner, i la Torre d'aiqües

de la Catalana de Gas, de Dornenech i Estapá), i de I'arquitectura del

moviment modern (com la Myrurgia, de Puig Gairalt; I'editorial Gustavo

Gili, de Bassó i Gili; els laboratoris Uriach, de Manuel Ribas, i el complex

de la SEAT, d'Echaide i Ortiz).

la segona característica permet no només aprofitar les possibilitats de

l'edifici industrial, com ara la flexibilitat espacial, la previsió anticipada

de les accions, el bon control visual, la possibilitat de qualsevol

modernització técnica, la resituació de nous elements i la circulació

diáfana, sinó relacionar-ha tot amb les necessitats de la ciutadania. Durant

les moltes, lIargues i constants reivindicacions veinals deis darrers trenta

anys, aquestes necessitats han permes, primer, salvaguardar un ric

patrimoni i, després, donar-li un ús que respongui a nous reptes, com són

l'oci, la cultura, la formació o I'habitatge. Barcelona en té molts exemples:

la Farinera del Clot, ara centre cultural; part de Can Farrero a la Zona

Franca, ara centre cívic; el Vapor Vell de Sants, ara una biblioteca i una

escala; Can Saladrigas, futur equipament polívalent al bell mig del

Poblenou; l'Algodonera Canals, ara habitatges; l'antiqa fabrica de semoles

Ramoneda convertida en Palo Alto, Iloc de treball de dissenyadors com

Javier Mariscal; Harinas la Asunción, en part reestructurada com a bar

musical; la fabrica de pintures Ivanow, ara estudi de I'arquitecte Xavier

Basiana i centre cultural polivalent al barri de la Sagrera.

Tot i acuesta flexibilitat d'usos, i molt probablement fruit d'aixó, les restes

fabrils més antigues es traben clivellades de petits tallers i les omnipresents

pimes. Són casos com el de Vicente lila, SA, al carrer Bolívia, que avui

acull més de cinquanta empreses, o com Can Ricart, Can Buigas i el complex

de Can Batlló a la Bordeta, a punt de desapareixer, Aquí es demostra, més

que mai, que el fet industrial és autoreproductiu i assimilat contínuament.

magnífico) o las estructuras auxiliares de la industria (como las torres de

aguas); del Modernismo, estilo que forma parte de la evolución industrial

del país (con diversos ejemplos, algunos de enorme belleza firmados por

reconocidos profesionales de su tiempo, como la fábrica Casararnona, de

Puig i Cadafalch: la Central Eléctrica de la avenida Vilanova, de Pere

Falqués; la editorial Montaner i Simon, de Domenech i Montaner, y la

Torre de aguas de la Catalana de Gas, de Dornenech i Estapál. y de la

arquitectura del movimiento moderno (como la Myrurgia, de Puig Gairalt;

la editorial Gustavo Gili, de Bassó y Gili: los laboratorios Uriach, de Manuel

Ribas, y el complejo de la SEAT, de Echaide y Ortiz).

La segunda característica no sólo permite aprovechar las posibilidades

del edificio industrial, como la flexibilidad espacial, la previsión anticipada

de las acciones, el buen control visual, la posibilidad de cualquier

modernización técnica, la resituación de nuevos elementos y la circulación

diáfana, sino relacionarlo con las necesidades de la ciudadanía. Durante

las muchas, largas y constantes reivindicaciones vecinales de los últimos

treinta años, estas necesidades han permitido, primero, salvaguardar un

rico patrimonio y, después, darle un uso que responda a nuevos retos,

como el ocio, la cultura, la formación o la vivienda. Barcelona ofrece

muchos ejemplos: la Farinera del Clot, hoy centro cultural; parte de Can

Farrero en la Zona Franca, hoy centro cívico; el Vapor Vell de Sants, hoy

biblioteca y escuela; Can Saladrigas, futuro equipamiento polivalente en

el Poblenou; la Algodonera Canals, hoy viviendas; la antigua fábrica de

sémolas Ramoneda convertida en Palo Alto, lugar de trabajo de diseñadores

como Javier Mariscal; Harinas la Asunción, en parte reestructurada como

bar musical; la fábrica de pinturas Ivanow, hoy estudio del arquitecto

Xavier Basiana y centro cultural polivalente en el barrio de la Sagrera.

A pesar de esta flexibilidad de usos, y probablemente fruto de ella, los

restos fabriles más antiguos están compartirnentados en pequeños talleres

y pymes. Son casos como el de Vicente lila, SA, en la calle Bolivia, con más

de cincuenta empresas, o como el de Can Ricart, Can Buigas y Can Batlló

en la Bordeta, a punto de desaparecer. Se demuestra como nunca que e

hecho industrial es autoreproductivo y asimilado continuamente.

Page 7: Barcelona, ciutat de fabriques> - Martín Checa Artasu | …martinchecaartasu.com/wp-content/uploads/2017/08/libro... · 2017-08-30 · Joan Olona Casas Joan-Eugeni Sánchez Susana

Un projecte cultural per al patrimoni industrial de Barcelona:ciutat i fabricaDes de la concepció del patrimoni cultural com un recurs útil per a la

majoria de ciutadans i amb capacitat d'inducció d'una serie de beneficis

socials i económics en altres sectors, com el turisme i el Ileure, i amb la

idea que una ciutat com Barcelona reuneix diverses possibilitats ternátiques

pel que fa a aquest patrimoni, iniciava el desenvolupament, J'octubre de

1997,.el projecte cultural CIUTATiFABRICA. Un recorregut pel patrimoni

industrial de Barcelona.

La iniciativa va sorgir de l'interes intel-lectual d'un col-lectiu huma que,

bé per raons professionals, bé per raons d'investigació, treballa amb el

patrimoni industrial. Aquest col-lectiu el formen arquitectes, aparelladors

i enginyers implicats en projectes de rehabilitació d'edificis amb passat

industrial, i per qeóqrafs, arqueóleqs i historiadors que treballen aspectes

relacionats amb el món industrial.

La missió principal del projecte era donar a coneixer el patrimoni industrial

present a la ciutat de Barcelona. Un coneixement i una valoració que

passen per activar la sensibilitat de I'habitant de la ciutat i deis visitants.

Així, el projecte tenia l'objectiu de mostrar el valor afegit d'aquest

patrímoni com un deis components més significatius de la identitat i de

la historia de Barcelona. Esva desenvolupar en diverses fases. Una primera,

materialitzada per una exposició itinerant marcada per la torea del suport

fotografic, una clara economia de textos i una formalització senzilla

motívada per la mobilitat de I'exposició, que havia de mostrar la riquesa

del patrimoni industrial de la ciutat.

l'exposició va ser inaugurada ellO de desembre de 1998 a la sala

d'exposicions del Col-leqi d'Arquitectes de Catalunya, aprofitant la

celebració del XXI Curset sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitect6nic

que va organitzar el Colleqi sobre el tema del patrimoni industrial. Hi va

ser fins al febrer de 1999 i, després, es va exposar a l'lnstitut Catalá de

Tecnologia, al Col-leqi d'Aparelladors i Arquitectes Tecnics de Barcelona,

al Museu de la Ciencia i la Técnica de Catalunya, al Centre Cultural de les

Corts i a la Nau Ivanow.

Un proyecto cultural para el patrimonio industrialBarcelona: ciudad y fábricaPartiendo de la concepción del patrimonio cultural como un !"eC

para la mayoría de los ciudadanos y con capacidad de induceiór; de

serie de beneficios sociales y económicos en otros sectores, como el ~

Y el ocio, y con la idea de que una ciudad como Barcelona reú~e 'eSOS

posibilidades temáticas en cuanto a su patrimonio, iniciaba su oesa

en octubre de 1997, el proyecto cultural CIUDAD y FÁBRICA Un =por el patrimonio industrial de Barcelona.La iniciativa surgió del interés intelectual de un colectivo hU!I1I2\1j[J ooe..

bien por razones profesionales, bien por razones de investigación

con el patrimonio industrial. Lo forman arquitectos, apareja

ingenieros implicados en proyectos de rehabilitación de ed'fu:ios

pasado industrial, y por geógrafos, arqueólogos e historiad '5

trabajan aspectos relacionados con el mundo industrial.

La misión principal del proyecto era dar a conocer el patrimo

presente en la ciudad de Barcelona. Un conocimiento y una "

que pasan por activar la sensibilidad del habitante de la ciudad

visitantes. Así, el proyecto tenia el objetivo de mostrar el va

de este patrimonio como uno de los componentes más signr--'!Gl¡mlS'~

la identidad y de la historia de Barcelona. Se desarrolló en d- -ersas~

Una primera, materializada por una exposición itinerante rra

fuerza del soporte fotográfico, una clara economía de -=formalización sencilla motivada por la mobilidad de la ex.

tenía que mostrar la riqueza del patrimonio industria de -

La exposición fue inaugurada el 10 de diciembre de 1998 e:exposiciones del Col-Iegi d'Arquitectes de Catalunya, a:Jrn~rn.¡~o

celebración del "XXI Curset sobre la intervenció e e

arquitect6nic", que organizó el Colegio sobre el patr-

Permaneció allí hasta febrero de 1999 y, más tarde.se expeso e

Catalá de Tecnologia, el Colleqi d'Aparelladors i Amu.recres f

Barcelona, el Museu de la Ciencia i la Técnica de ea a ~

Cultural de las Corts y la Nau Ivanow.

Page 8: Barcelona, ciutat de fabriques> - Martín Checa Artasu | …martinchecaartasu.com/wp-content/uploads/2017/08/libro... · 2017-08-30 · Joan Olona Casas Joan-Eugeni Sánchez Susana

l'exposició va trobar sempre I'indispensable suport económic i logístic

d'entitats com el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, el Col·legi Oficial

d'Aparelladors i Arquitectes Tecnics de Barcelona, l'Associació-Col·legi

d'Enginyers Industrials de Catalunya, l'Associació del Museu de la Ciencia

i la Técnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya, el Departament de

Didáctica de les Ciencies Socials de la Universitat de Barcelona, l'lnstitut

Catalá de Tecnologia i la Nau Ivanow. Un suport que s'ha vist reforcat de

forma evident amb l'obtenció de la novena edició del premi Bonaplata de

Difusió, el 1999.

Ara, a la segona fase del projecte, presentem elllibre Barcelona, ciutat defóbriques, entes no tant com un cataleq d'exposició sinó com una

monografia que sigui una eina útil per donar a coneíxer I'inabastable

patrimoni fabril de la ciutat.

artí Checa ArtasuCoordinador

La exposición encontró siempre el indispensable apoyo económico y

logística de entidades como el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, el

Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tecnics de Barcelona, la

Associació-Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunva, la Asociación del

Museu de la Ciencia i la Técnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya,

el Departamento de Didáctica de las Ciencias Sociales de la Universidad

de Barcelona, ellnstitut Cata la de Tecnologia y la Nau Ivanow. Un apoyo

que se ha visto reforzado de forma evidente con la obtención de la novena

edición del premio Bonaplata de Difusión, en 1999.

Ahora, en la segunda fase del proyecto presentamos el libro Barcelona,ciudad de fábricas, entendido no sólo como un catálogo de exposición

sino como una monografía que sea una herramienta útil para dar a conocer

el inmenso patrimonio fabril de la ciudad.

Martí Checa ArtasuCoordinador