Barcelona 1714, que s’est rodant a Valls). Nm. 5/52 ... Vallenc TRICENTENARI 1714-2014 45...

download Barcelona 1714, que s’est rodant a Valls). Nm. 5/52 ... Vallenc TRICENTENARI 1714-2014 45 44TRICENTENARI 1714-2014 Divendres, 31 de gener del 2014 El Vallenc a Valls i al Camp Miquel

of 1

  • date post

    05-Apr-2018
  • Category

    Documents

  • view

    216
  • download

    2

Embed Size (px)

Transcript of Barcelona 1714, que s’est rodant a Valls). Nm. 5/52 ... Vallenc TRICENTENARI 1714-2014 45...

  • 45TRICENTENARI 1714-2014El Vallenc

    Divendres, 31 de gener del 201444 TRICENTENARI 1714-2014 El Vallenc Divendres, 31 de gener del 2014

    a Valls i al Camp

    Miquel Prez Latre Barcelona

    25 de gener de 1714. Jornada 185 del setge. Dijous.

    Avui han tornat a arribar al port diferents bastiments amb tota mena de provisions procedents de dins i de fora del Principat.

    Segons se sap de bona font, els nostres han degollat, sense pietat, centenars de presoners filipistes capturats a Balsa-reny, al terme de Sant Mart de Merls.

    Aquestes notcies provo-quen el pnic entre lexrcit de setge, que sembla immobilitzat pel fred i les notcies sobre la revolta de les quinzenades a bona part del pas. Temen que el seu ser el mateix dest.

    Disposada la defensa a aprofitar la situaci, la Nove-na de Guerra ha decidit avui instar la Conferncia dels Tres Comuns que demani al coman-dant general en cap, Antoni de Villarroel, que disposi, al ms aviat possible, una sortida de tropes en gran nombre per fer mal a lenemic i que cada nit faci sonar lalarma en diferents llocs dels cordons per fer-los la situaci del tot insostenible.

    Tamb li demana que sestudi novament la manera daconseguir mitjans i gra per mantenir la defensa, i que es fabriquin rals de bill per fi-nanar-la.

    El Consell de Cent de Barcelona ha acordat, tamb, davant la falta dassistncia dels consellers, que dificulta la celebraci dels severs Jus de Prohoms, necessaris per a mantenir la pau a la Ciutat, que sapliquin als absents les penes previstes.

    26 de gener de 1714. Jornada 186 del setge. Divendres.

    Durant tot el dia el camp enemic ha registrat gran mo-viment, contra el qual han disparat els nostres artillers. Hem rebut dos desertors din-fanteria.

    lopini

    Lesperit de 1714TRICENTENARI OPINI

    La ciutat de Valls ha tingut molt clar, des del comenament de tot, que havia de participar activament en la commemoraci dels fets de 1714. De fet, des de fa gaireb un any, la nostra ciu-tat collabora estre-tament amb lequip que roda lnic llargmetratge cinema-togrfic sobre aquests fets, que sestrenar enguany: Barcelona 1714. Per no tot sacaba aqu.

    Com s desperar de Valls, una poblaci coneguda per la forta-lesa i per la implicaci del seu teixit social i cultural, les entitats i institucions vallen-ques shan abocat a preparar un programa dactes per comme-morar els 300 anys de lluita per recuperar les nostres llibertats nacionals.

    Daquest saber fer pinya vallenc en els moments crucials de la nostra histria, ns un reflex la Comissi per la Commemora-ci del Tricentenari dels Fets del 1714, que tinc lhonor de presidir i que co-ordina Jaume Pros Fernndez.

    La Comissi s lrgan de carcter tcnic i assessor que ha de definir un programa divers i plural dactes des dun triple enfo-cament: linstitucional, el cientfic i el cultural.

    Daquests actes, en vull destacar els que estaran relacionats amb la histria de Catalunya i, de ma-nera especial, amb la ciutat de Valls i el seu context territorial.

    La Comissi la formen representants de diverses entitats i ins-titucions locals, em-preses i institucions pbliques, a les quals, des daqu, vull agrair la seva collaboraci i dedicaci. Com durant el setge de Barcelona de 1714, la nostra fora s i ser sempre la uni de les nostres institucions amb el poble.

    I aquest esperit de 1714, que hem conservat a travs de tres segles (recordem les Bases de Manre-sa, la Mancomunitat Catalana, la Genera-litat Republicana i la resistncia poltica i cultural contra el fran-quisme), el retrobem en aquesta comissi pel Tricentenari de Valls i en totes les altres comissions que arreu del pas contri-buiran a convertir la commemoraci de la lluita del passat en un cant per la llibertat en clau de futur.

    Com la Coronela de Barcelona el 1714, avui nodrim, des de la societat civil catalana, totes les iniciatives populars a favor duna consulta per aconseguir un Estat propi. Com llavors, la fora de la gent ser clau, i a Valls, com sempre hem fet, complim com a ciutadans i com a patriotes en la causa comuna de Catalunya i dels catalans.

    413 dies que van canviar tres segles de la histria del nostre pas. Memria dels catalans assetjats fa 300 anys.

    Diari de setgeA mitjanit, en aplica-

    ci de la decisi dahir del nostre alt comandament, enmig del fred i la pluja intermitent, amb el senyal general llanat a laire amb dues canonades des dels portals de lngel i de Sant Antoni, moltes de les nos-tres unitats han atacat si-multniament els cordons de lenemic al Mas Guinar-d, amb els granaders del Regiment de la Mare de Du dels Desemparats; la caserna de Grcia i la seva esquerra, amb els fusellers dels coro-nels Amill i Rau; la caserna general de Sants, amb 100 fusellers del coronel Muoz, i la caserna del Clot, amb el Regiment de Fusellers de la Ribera dEbre.

    A la rereguarda hi ha quedat la cavalleria, que ha cobert des de la Creu Cober-ta fins al Clot, i un batall de la Coronela mobilitzat. Hem obligat tot lexrcit de setge a posar-se en alarma: el foc general arreu de la lnia de bloqueig ha durat dues hores.

    Hem perdut quatre granaders i un sergent de fusellers, i ens han fet en-tre dotze i catorze ferits a tots els cossos responsables de latac. Avui ha mort tam-b, per desgrcia, el tinent del Regiment de la Ciutat Joan Ros, ferit des de feia vuit dies.

    27 de gener de 1714. Jornada 187 del setge. Dissabte.

    Encara es comenta arreu de la Ciutat lacci de la nit passada, en la qual els vo-luntaris de la plaa han fet atacs de patrulla simultanis en diversos punts de la lnia de setge. Tothom coincideix a dir que els nostres han ac-tuat amb gran disciplina i co-ratge, coordinats pel general Josep Anton Mart.

    Un desertor ha facilitat detall dels danys patits per lenemic durant el dia dahir i de la gran preocupaci que

    havia produt al camp bor-bnic latac massiu des de la plaa als cordons. Temen que aviat estiguem prou forts per descarregar-los una ofensiva general que no esti-guin en condicions daturar.

    Avui, des de Matar, han arribat algunes em-barcacions i atzembles carregades de queviures per a lenemic, amb escor-ta dinfanteria i cavalleria. Tamb, al nostre port hi han arribat provisions de boca per alleujar la Ciutat.

    La 24a de Guerra ha discutit sobre la captura de dues embarcacions angle-ses, en les quals shan trobat cartes i efectes per als jueus de Gnova, Liorna i Marse-lla, i sobre la convenincia de considerar-les en bona captura i confiscar-los-en les mercaderies.

    Pels carrers de Barce-lona, orgullosos de la seva acci, sha publicat avui un roman de lloana a la glo-riosa Coronela de la Ciutat.

    28 de gener de 1714. Jornada 188 del set-ge. Diumenge.

    Els borbnics han pro-gressat avui des de les seves lnies i han capturat un ra-

    mat de cabres de lHospital de la Ciutat. Han entrat dos desertors, que han informat que un destacament ha aban-donat el camp borbnic en direcci a Matar, on concen-tren forces.

    Aquesta nit, desprs de les dotze, el comandant gene-ral, Villarroel, ha ordenat un nou atac coordinat; aquesta vegada noms de tots els fu-sellers dels cossos situats fora de la muralla. Emparats en la incertesa que provoquen els avanos de nit, han obli-gat lenemic a retrocedir en molts punts del cord fins a arrecerar-se en posicions de tir segures.

    El combat ha durat fins a les tres de la matinada. Noms sabem de la prdua dun fuseller, i no hi ha hagut ferits de consideraci. Molts dels nostres soldats han tor-nat amb material de combat ben profits, abandonat per lenemic.

    A la Casa de la Diputaci shi ha fet junta amb repre-sentaci de la Generalitat, el Bra Militar, la Ciutat i el co-mandant general, Villarroel, i sha acordat que sorts de la plaa un destacament de fu-sellers comandat pel coronel Ermengol Amill, amb lobjec-

    tiu de desembarcar a Sant Pol, per aixecar els pobles de la marina i fer arribar provisions a la plaa.

    29 de gener de 1714. Jornada 189 del setge. Dilluns.

    Lartilleria ha continu-at avui lintercanvi de foc acostumat entre la plaa i el camp, amb efectes ms dissuasius que reals; els borbnics estan furiosos pel mal que els hem fet en

    els combats massius dels dies anteriors.

    Els nostres fusellers de la guarnici del Convent dels Caputxins shan avan-at fins als cordons, on han fet foc a lenemic. Lefecte sorpresa dels nostres atacs, naturalment, sha perdut, per lamenaa de cada nit obliga lenemic a mante-nir-se en una tensi que posa a prova la seva resis-tncia.

    Han arribat a la plaa dos desertors i al moll, al-guns llats amb provisions i notcies joioses de la re-volta dels nostres compa-tricis, amb la victria de fa uns dies a camp obert aconseguida pels paisans de Viladrau, Espinelves i Sant Hilari Sacalm, i les corregudes dels homes del tinent dinfanteria Esteve de la Creu pel Maresme. Diuen que tots els presents a la marina sumen ja uns 1.500 homes.

    Avui ha quedat orga-

    nitzada la planta del regi-ment del coronel Ermen-gol Amill, que sortir de la Ciutat envers les parts dArenys, amb Salvador Pla, com a tinent coronel, i Bernat Maspons, com a furrier major, entre altres valerosos capitans i oficials.

    30 de gener de 1714. Jornada 190 del setge. Dimarts.

    Avui lardit coronel Ermengol Amill ha de-

    sembarcat amb els seus 400 voluntaris entre Arenys i Canet, per reforar els moviments dels nostres al Maresme i obtenir-hi provements. Diuen que han pogut sumar les seves forces a la partida dEsteve de la Creu.

    El fred s tan intens i la manca de llenya s tan gran a la Ciutat que els preus han arribat a 18 sous larrova: molts vens han comenat a desfer les seves prpies cases: b per vendren la fusta i poder menjar, b per escalfar-se ells mateixos.

    El foc dartilleria entre la plaa i els assetjadors sha mantingut intens. En revenja pel saqueig dels ramats, avui una trente-na dels