lbum de fotografas

MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com

BANYOLES BESAL CASTELLFOLLIT DE LA ROCA SANTA PAU

Banyoles s capital de la comarca del Pla de l'Estany a la provncia de Girona, Catalunya. El llac va ser declarat per la Generalitat de Catalunya com a zona integrada en el Pla d'Espais d'Inters Nacional (PEIN). El 2003 es va incloure en la Llista Ramsar de Zones Humides d'Importncia Internacional i ha estat proposat per formar part de la Xarxa de Natura 2000, en l'mbit de la regi mediterrnia.

s el llac ms gran de Catalunya, que juntament amb la seva conca lacustre sn considerats com el conjunt crstic ms extens de la pennsula ibrica, a ms de ser un espai nic d'un gran valor geolgic ecolgic, cultural i paisatgstic.

L` Estany de Banyoles a nivell cientfic es pot considerar un llac, tot i que el topnim oficial del lloc i el nom utilitzat pels habitants de la zona s el d'Estany de Banyoles. El 1992 va ser escenari dels Jocs Olmpics va servir per a la competici de rem.

En el fons de l'estany de Banyoles s'han localitzat fins a 13 punts de recaptaci principals d'aigua, que totalitzen una alimentaci subterrnia d'entre 400 i 600 l / s (uns 40.000 m3 diaris d'aigua).

Longitud mxima del llac s de 2.150 metres, la profunditat mxima de 130 m. i la profunditat mitjana de 14,8 m.

Les aiges que alimenten el llac de forma subterrnia provenen de l'Alta Garrotxa a 20 km al nord.

Banyoles seva aigua turquesa, els necs, els embarcadors i les muntanyes que l'envolten fan de Banyoles un lloc idllic. s una de les ciutats catalanes on es viu millor i la setena d'Espanya. Segons un estudi realitzat el 2011 per la Universitat d'Oviedo.

Banyoles i el seu entorn sn un lloc de gran inters ecolgic, cultural i histric, i tamb una font inesgotable de recursos turstics, esportius i de lleure.

Besal s una poblaci medieval situada a 150 metres d'altitud i que compta amb una extensi de 4,92 km2 est situada en un important i tradicional crulla de camins a l'est de la Garrotxa.

Besal. El seu origen data del Segle X amb l'establiment d'un castell-fortalesa a la part alta d'un tur que a mesura del pas dels anys va anar evolucionant i ampliant-se amb la construcci d'esglsies, monestirs, muralles pels diferents comtes que van habitar el lloc.

Compta amb un conjunt histric artstic medieval considerat com un dels ms ben conservats de Catalunya. La importncia monumental de Besal ve donada fonamentalment pel seu gran valor de conjunt, per la seva unitat, que la determina com una de les mostres ms importants i singulars dels conjunts medievals de Catalunya.

El pont va ser construt al segle XI aprofitant les roques del Riu Fluvi com a base per a les columnes de la mateixa. Mesura aproximadament 105 metres i consta de 7 arcs de mig punt.

En l'antiguitat s'utilitzava per connectar els dos costats de la ciutat i controlar l'accs dels comerciants al poble, per a aix havien de pagar un impost a la torre on es va installar el "pagus comtal".

Per poder passar el pont, calia pagar l'impost de pas o pontazgo. Smbol de la ciutat, durant la guerra civil espanyola va ser dinamitat i reconstrut posteriorment per l'arquitecte Pons Sorolla.

Datat al segle XI, amb constants restauracions a travs dels segles, el pont romnic de Besal constitueix una porta d'entrada de la ciutat.

El majestus pont romnic sobre el riu Fluvi s un altre dels vestigis del Comtat de Besal, que juntament amb el de Barcelona, Ripoll i el de Girona, va veure el naixement de la naci catalana.

La dinastia de Besal la mort de Mir Bonfill al 984, Oliba Cabreta va quedar com a nic governant dels dominis del seu llinatge fins que en el 988 es va retirar al monestir de Montecassino on es va fer monjo. Llavors el seu comtats se'ls van repartir entre els seus fills, Abat Oliva que es va quedar amb Ripoll i Berga, Wifred II de Cerdanya al qual va correspondre Cerdanya i Conflent i Bernard Tallaferro que es va quedar amb Besal.

Bisuldunum, el seu nom original, era una fortalesa entre dos rius: el Fluvi, al sud i el Capellades, al nord.

Una gran porta fortificada marca l'accs des del pont a la ciutat, aix com l'arrencada del carrer del Pont Vell, precisament en aquesta zona baixa, propera la riu, on van viure els jueus de Besal.

La plaa Major o plaa de la Llibertat, en un entorn histric on els documents diuen que es dirimien els conflictes entre jueus i cristians a Besal. Edifici de l'Ajuntament.

El 4 d'octubre de 1264, Jaume I el Conqueridor atorga un privilegi a la comunitat jueva de Besal per construir la sinagoga. En els documents trobats es relaciona constantment la sinagoga de Besal amb la plaa dels jueus, o plaa dels jueus, i se la situa en la mateixa o en un lloc proper al costat del micv, en l'actual Pla dels Jueus.

El call de Besal va tenir un gran creixement fins a mitjan segle XIV, procs afavorit per les immigracions de jueus procedents d'Al-Andalus i de Frana, d'on van ser expulsats en 1306. La poblaci del call s'estimava en unes 300 persones.

L'antiga Sinagoga de la qual noms es conserva part de les parets i porta d'entrada a les sales d'oraci i el pati on la comunitat decidia molts dels assumptes importants que els afectaven. Data del segle XIII i es va aixecar al costat de la muralla.

El micv (bany ritual. Espai on es realitzen els banys de purificaci que prescriu el judaisme) van determinar la catalogaci del micv com un dels ms rellevants d'Europa. El micv de Besal s una construcci romnica del segle XII annexa a la sinagoga, amb 36 graons que descendeixen des de la plaa pblica fins al lloc de captaci de les aiges corrents. La seva funcionalitat s la purificaci espiritual a travs de la immersi total del cos a l'aigua.

Besal conserva un conjunt patrimonial jueu nic a Catalunya: un micv del segle XII i vestigis d'una sinagoga, datada al segle XIII.

L'antiga sinagoga. Un comtat prsper i poders, a l'empara dels comtes, va arribar a constituir a Besal entre un deu i un quinze per cent de la seva poblaci d'origen jueu.

La comunitat jueva es va installar al Comtat de Besal, van residir principalment al barri tot i que tamb van ocupar algunes cases fora de la zona fins a l'any 1436, data en la qual l'ltim jueu va abandonar el poble.

La jueria de Besal estava en contacte amb tots els jueus de Catalunya i fins i tot amb aljames de la resta d'Europa. La ciutat va cobrar fama amb el prestigi dels seus metges jueus la medicina va ser una professi caracterstica com es desprn d'una llista de jueus que la van exercir al llarg del segle XIV i la reputaci va traspassar fronteres.

Les petites botigues de records i objectes artesanals han substitut avui amb el seu sabor el bullici d'aquell barri jueu on els seus vens van practicar molts dels oficis imprescindibles per al desenvolupament de la vida quotidiana a la ciutat.

Situat a uns 30 quilmetres de Girona, Besal va ser un important nucli comercial durant l'Edat Mitjana, al seu territori acudien comerciants d'arreu d'Europa per a la compra de productes fabricats al poble com sabates, teixits o fusta.

No noms pels monuments s'ha de valorar Besal, sin tamb per l'aire medieval que ofereixen els seus carrers plens de records.

Les botigues que obren tot l'any per oferir al viatger els productes artesanals de la comarca.

La bellesa indiscutible de Besal ha convertit a aquesta localitat en una de les ms visitades de la provncia de Girona, atraient a amants de la histria i de l'art.

Val la pena perdre entre els seus carrers, algunes realment estretes, i passejar pel casc histric.

Besal va ser un lloc estratgic ja des de temps dels celtes i els ibers, amb senyals d'habitaci des del segle VI abans de Crist. Durant ms d'un segle, des de la mort de Guifr el Pils al 902, fins a la mort de Bernat III en 1111, quan va passar a la Casa de Barcelona.

En un ambient que ha roms gaireb inalterable des dels temps del comte Bernat I, lies "Tallaferro", amb qui Besal va viure la seva poca de glria, als segles X i XI.

Besal va constituir el cap d'un comtat independent de gran prosperitat, com recorden els bells edificis romnics que han arribat fins als nostres dies.

Monestir de Sant Pere del segle XII del que tan sols queda en peu l'esglsia, el ms destacat s la seva faana que cont les figures de dos lleons, smbol de fora i poder de l'esglsia sobre el mal, representat per la figura d'un mico .

Un dels monestirs ms destacats de la Garrotxa sn el de Sant Pere de Besal. que formava part de l'antic monestir benedict fundat al 977 pel comte-bisbe Mir.

Consagrada en 1003 per Bernat I, l'esglsia s una veritable joia essencialment romnica, custodiada per dos magnfics lleons, smbol de la fortalesa de l'Esglsia, a la part alta de la seva porta principal. i el seu campanar barroc.

Esglsia romnica de Sant Vicen que data del 977 s una construcci declarada b cultural d'inters nacional. El campanar, obra segurament del segle XVII, i format per un cos superior de planta octogonal, amb obertures d'arc de mig punt en quatre de les cares.

El Portal dels Horts, el millor conservat de la muralla del segle XIV.

Tres Arcs. Els seus carrers medievals de traat irregular i adaptades a l'orografia de la ciutat, els arcs, les escales, les cases de pedra.

Esglsia de Sant Mart de Capellada va ser fundada entorn de l'any 1000 i la seva construcci romnica s'ha datat per al segle XII. s de planta rectangular, torre campanar de planta quadrada.

Hospital de Sant Juli fundat pels Comtes de Besal al Segle XII per atendre els pelegrins i pobres que passaven per la ciutat. Aquesta singular construcci, de la qual noms ens ha arribat la magnfica portada profusament decorada, va ser l'esglsia de l'antic hospital de la ciutat.

La Matana del Porc. Fa anys quan es feia la matana del porc era un motiu de festa i de reuni d'amics i familiars. Cal atontarlo / anestesiar abans, per no traumatitzar-lo. Desprs si que es pot procedir a la seva sagnat.

Al Museu de l'Embotit hi ha tota classe d'eines utilitzades durant aquests 150 anys per a l'elaboraci de la carn, velles mquines. Taula amb els ganivets, la trinxet, el cop de grcia, ganivet degollador, ganivet multiusos, destral, tisores, ganxo per arrossegar l'animal en la matana del porc.

El Rebost del Comtat de Besal neix el desembre de l'any 1995 a partir del fons de la collecci de Ramn Sala i Canadell. Es tracta d'una exposici permanent d'estris per a l'elaboraci de productes tradicionals.

El museu s petit, per permet fer-se una idea general de com es produeixen tradicionalment els embotits en aquesta zona.

Visitar el museu de l'embotit on tamb pots satisfer el paladar de forma generosa amb una extensa gamma d'embotits i varietats crnies.

Castellfollit de la Roca. Els estrets carrerons del poble desemboquen a l'antiga esglsia de Sant Salvador, a l'extrem de la cinglera, on hi ha un mirador amb unes vistes privilegiades.

Castellfollit de la Roca s un poble de 1.048 habitants i menys d'1 Km2 de superfcie, fet que el converteix en un dels municipis ms petits en extensi de Catalunya, es troba situat sobre un penya-segat basltic de 50 metres d'altura, (El basalt s lava solidificada que, atenent al procs de refredament i contracci) format per l'acci erosiva dels rius Fluvi i Toronell sobre les restes volcniques de fa milers d'anys.

El seu traat s el millor testimoni d'origen medieval, perqu els carrers sn estrets, empedrats, del nucli antic sorprn tot, i caminant fins al final s'arriba fins a la plaa mirador Josep Pla. Des d'aqu el panorama s espectacular.

Plaa Josep Pl, Esglsia de Sant Salvador, de la qual es t constncia ja al segle XIII. L'edifici actual, remodelat en diverses ocasions, s d'estil renaixentista tard, avui convertida en museu.

Situada a la carretera de Girona a Olot, aquesta la font de Sant Roc. El dia 13 de juny de 1924. Ramon Gusier Heras va realitzar els plnols, a mitjan 1925 van finalitzar les obres. La imatge de Sant Roc amb data de 1885, s conseqncia d'una epidmia de clera.

Aquesta torre es caracteritza per la font, la imatge del sant Sant Roc, l'escut de la poblaci i el rellotge.

Santa Pau

Santa Pau t una superfcie de 48,84 km2, poblacin1.604 habitants (2012), i est a 496 m. d'altitud a nivell del mar. El 81% del municipi forma part del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa. Compta amb una nica via de comunicaci: la carretera d'Olot a Banyoles, i es troba a una distncia de 150 km de Barcelona, a 50 km de Girona i a 9 km d'Olot.

El municipi de Santa Pau, el ms ric i variat en fenmens volcnics de tot el Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa, t punts d'inters especial com el volc de Santa Margarida, el volc Croscat o la Fageda d'en Jord, un bosc que, en qualsevol poca i circumstncia la seva bellesa ofereix nous matisos.

Santa Pau, antiga poblaci medieval ben conservada, amb el castell de Santa Pau (segle XIII - XIV) que t la faana a la plaa porxada. Est declarada Monument Histric Artstic.

El pobl conserva l'interessantssim recinte de la Vila vella la plaa Major o Firal dels Bous: una plaa porxada de perfil irregular i arcs desiguals, que t una innegable personalitat, i que es disposa a l'entorn del Castell. La vida de Santa Pau gira al voltant de la seva plaa, en pendent, empedrat, suportada, rstica, i bella. Al seu voltant, els edificis mostren portalades, finestres gtiques i preciosos balcons.

Santa Pau. El castell, que no s visitable, presideix el poble, perfectament delimitat i tancat per una antiga muralla. un edifici gran, compacte i robust que s'aixeca al punt ms alt del poble.

Plaa del Mirador des d'all la panormica del conjunt medieval s magnfica.

Vista des del mirador es contempla l'entorn del castell, l'esglsia de Santa Maria i el conjunt medieval del poble.

Ajuntament de Santa Pau.

Carrer Major

El llegum ms preuat s el Fesol de Santa Pau; que el 2015 ha obtingut la Denominaci d'Origen Protegida.

MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com

FI