BANDUNG I EL NAIXEMENT DEL TERCER

MÓN

CRONOLOGIA DE LA CONFERENCIA DE BANDUNG

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE LA CONFERÈNCIA DE

BANDUNG I EL SEU OBJECTIU• La Conferència de Bandung va ser una reunió d'estats asiàtics i africans, la majoria dels quals acabaven d'accedir a la independència. Va ser organitzada pels grans capdavanters independentistes: Nehru de l'Índia i Sukarno d'Indonèsia, a més dels líders de Pakistan, Birmània i Sri Lanka.

•Es va celebrar entre el 18 d'abril i el 24 d'abril de 1955 a Bandung, Indonèsia, amb l'objectiu d'afavorir la cooperació econòmica i cultural afroasiàtica, en oposició al colonialisme i el neocolonialisme de les antigues metròpolis.

BIOGRAFIA DE NEHRU (1889-1964) Polític indi. Prové d'una família aristocràtica, el 1905 va marxar al

Regne Unit, on va estudiar dret. Va formar part del corrent de joves intel.lectuals i en dècada de 1920 va defensar les idees nacionalistes Gandhi.

Amb una trajectòria en la política activa el 1918 com a membre del Partit del Congrés, que va presidir a partir de 1929. La seva ideologia va evolucionar cap a l'esquerra, simpatitzar amb el socialisme i va arribar a enfrontar-se amb Gandhi per aquest motiu. A causa de les seves repetides crides a la desobediència civil, va ser empresonat diverses vegades pels britànics. Va presidir la conferència panhindú de 1934, i el 1942 va col.laborar en les negociacions de Crippen amb l'Administració britànica.

Al proclamar, el 1947, la independència de l'Índia; que va implicar la creació de l'Estat musulmà de Pakistan, va ser nomenat primer ministre de la Unió Índia, càrrec que va fer fins a la seva mort, i ministre d'Afers Exteriors. El govern indi es va servir del prestigi internacional del seu mandatari per enfortir els valors democràtics i millorar les condicions socials en el pla interior. Convertit en un dels principals líders del Tercer Món, Nehru va adoptar una posició neutral davant dels dos grans blocs. L'Índia va passar llavors a ser un important referent dels països no alineats, i va tenir un paper destacat en les conferències de Bandung (1955) i Belgrad.

Però Nehru no va poder contenir els brots nacionalistes, que van conduir al conflicte del Caixmir, a l'aclaparadora derrota índia en el conflicte amb la Xina de 1962 ia la pèrdua de Ladaj. Llavors, el país va començar a perdre la seva influència entre les nacions afroasiàtiques, i Nehru va acabar per modificar el seu posicionament.

 Biografia de Gamal Abdel Nasser

(Alexandria, 1918 - El Caire, 1970) Polític i militar egipci, president de la república egípcia entre 1954 i 1970. Fill d'un funcionari de correus, va acudir a l'escola primària en al-Khatatibah, un llogaret al delta del Nil a la qual aquell havia estat destinat. Prosseguir els seus estudis al Caire i va participar en les freqüents manifestacions antibritàniques i antimonàrquiques, el que li va suposar el seu primer ingrés a la presó als 17 anys acusat de conspiració. Després de l'ensenyament secundari i una breu estada en una escola de Dret, el 1937 va ser autoritzat a ingressar a la Reial Acadèmia Militar cairota i tres anys després es va graduar com sotstinent.Després de l'ensenyament secundari i una breu estada en una escola de Dret, el 1937 va ser autoritzat a ingressar a la Reial Acadèmia Militar cairota i tres anys després es va graduar com sotstinent.

Es va educar a la Reial Acadèmia Militar del Caire i va ingressar en l'exèrcit El 1952 va col.laborar en l'organització del cop d'estat que va enderrocar al rei Faruk i

instal.lar al poder una junta militar presidida pel general Mohammed Naguib, amb Nasser com a primer ministre.

El 1956 va nacionalitzar la Companyia del Canal de Suez, però en represàlia les forces britàniques i franceses van desembarcar a la zona del canal (novembre), mentre les tropes israelianes avançaven a través de la península del Sinaí.

Al juny de 1967, durant la Guerra dels Sis Dies, Israel va destruir l'exèrcit de Nasser, va ser el més rude cop del cabdill àrab, que va oferir la seva dimissió a les masses, encara que va ser «recuperat» per elles.

A finals d'agost de 1970 es va retirar a l'illa de Marsa Matruh per a una cura de repòs, el 28 de setembre va morir d'un atac de cor.

Biografia de Josip Broz (Tito) Josip Broz va nèixer a Kurovec, Croacia el 1892 i va morir o Ljiubljana, Eslovènia

el 1980. Va ser el creador d’un règim comunista a l’antiga Yugoslavia.   Va ser un obrer humil però a través de l’acció sindical es va apropar al socialisme. Durant la 1ª Guerra Mundial…

Ja durant la 2ª Guerra Mundial quan el país va ser ocupat per l’alemanya nazi al 1941, Tito va passar a la clandestinitat i va organitzar una guerrila en contra dels nazis, sense cap ajuda per part de la Unió Soviètica ni dels aliats occidentals que tenien.

Aquesta guerrilla va alliberar el país per ells mateixos i van instaurar alesmores un règim polític propi independent de les dues superpotències que en aquell moment es repartien el món ( americans i rusos).

El 1945 va proclamar la República Popular Federativa de Yugoslavia que compatava amb un únic partit, i era un règim comunista. En aquesta Yugoslavia és en la que va exercir primer de cap de govern ( de 1945 a 1953) i després de president de la república (de 1953 a 1980 moment de la seva mort).

Al 1948 Tito va tallar tota relació amb Stalin, i en conseqüència no es va aliar al COMECON o el Pacte de Varsovia ( aliances soviètiques).

Les dificultats econòmiques amb el pas dels anys van provocar que Tito hagués de fer més dura la “dictadura” fins el moment de la seva mort. Els seus successors no van saber com frenar el final del país, que anava arribant, i al poc temps va esdevindre la guerra civil.

DISCURS DE CLAUSURA A LA CONFERÈNCIA DE

BANDUNG

TERCER MÓN DEFINICIÓ…

ALFRED SAUVY Alfred Sauvy va nèixer el 31 d’octubre de 1898 a

Villeneuve-de-la-Raho, França i va morir a París al 1990. Va ser economista, demògraf i sociòleg francès. Se’l coneix per ser el creador de l’expressió el “tercer món”.

Originalment l’expressió era “tiers monde” i l’article es titulava <<Tres mons, un planeta>> i va estar publicat a la revista francesa L’observateur el 14 d’agost de 1952.

Segons ells hi havia tres mons: el capitalista (primer), el comunista (segon), el subdesenvolupat, explotat i oblidat (tercer). Cal dir que tercer, s’utilitza co a clasificació, de manera que el tercer seria el menys important o de menys valor.

LA POBRESA AL 3r MÓN Podem observar del

1940 al 1950 els preus van pujar per la gran demanda occidental d'aquesta matèria. Però va disminuir moltíssim la demanda i per tant el preu am la crisi de 1973. Després els preus es van estabilitzar.

LA POBRESA AL 3r MÓN En el segon gràfic la

mortalitat comparada de països desenvolupats, era molt menor a la que tenien a l'Àfrica. La situació com es demostra era devastadora.

Fets rellevants que demostren el subdesenvolupament al 1950

Els països descolonitzats eren molt diversos en les seves condicions econòmiques, socials i culturals. Va afectar negativament en: l'altificialidad de les fronteres, diversitat ètnica, fragilitat de l'estructura administrativa, baix nivell educatiu i sanitari i l'absència de la classe mitjana.

En la dècada de 1950 va ser declarada el “decenni del desenvolupament”, amb consolidació de les economies nacionals mitjançant les polítiques de producció, en comptes de les restrictives actives. Però van trobar amb dificultats; la gran diversitat de situacions i la persistència de problemes demogràfics, econòmics i financers.

EL NEOCOLONIALISME

El neocolonialisme és el control o tutela que les potències colonials segueixen exercint sobre les seves colònies antigues, sent aquest l’herència del colonialisme històric i una manera de donar continuïtat al capitalisme globalitzador.

La descolonització per tant, com podem comprovar, no va suposar l’independència econòmica pels països subdesenvolupats, eren les potències imperialistes les que continuaven organitzant l’economia i política mundials, i així podien continuar amb la submissió.

Períodes convulsos que portà el neocolonialisme: el 1970

Amb la independència política i cultural formal, on s’amaga una dependència cultural i econòmica , en una ingerència en els afers interns; per part dels països més rics , on a més tenien conseqüències terribles ( la guerra de Nigèria).

Al 1967 , els països occidentals van sostenir econòmicament i militarment la secció de la regió del sud-est de Nigèria , Biafra ; molt rica en minerals i en petroli, on volia aconseguir el control de les seves riqueses naturals. Però això va portar a una guerra civil sagnant entre ètnies diferents.

LA GUERRA DE NIGÈRIA - BIAFRA

La Guerra Civil de Nigèria, també coneguda com a Guerra de Biafra (6 juliol 1967 a 13 de gener de 1970), va ser el conflicte polític causat per l'intent de secessió de les províncies del Sud-est de Nigèria sota el nom de República de Biafra . La guerra va saltar als mitjans per la fam en diverses zones assetjades, i la conseqüent acusació de genocidi procedent en gran mesura dels Igbo (Ibo) d'aquestes regions. Bernard Kouchner i altres doctors francesos que van estar a la Biafra assetjada van crear, el 1971, l'ONG Metges Sense Fronteres com a resultat de la guerra.

Cop militar La secessió Els estats bel.ligerants Guerra Civil: Ofensives biafreras Contraatac nigerià Abagana El Setge de Biafra

Característiques del neocolonialime

Intercanvi desigual Dependència tecnològica

El neocolonialisme: mapa d’interessos

En el mapa es pot observar com segons el país China i EUA buscaven matèries diferents.