Novenbre .1937 Num.10 Preu-100 Pis.

Noces d'argent (te rtaParròquia de Sant Domingo

En Paco Planas, S'Escolà Major

Banda de Cornetes La Salle Rafel Motajugador del Constancia

•nicar m it fs * •REDACCIÓ 1 CONFECCIÓ:Jaume Armengol, < JaumeGual, Antoni -Armengol, Im-maculada Cortès, Frances-ca J. Cortès, Bernat Forte-za i Antònia Llobera Tor-rens.

SUPERVISIÓ LINGÜÍSTICA:Bernat Forteza, JaumeGual i Jaume Armengol.

COL·LABORACIONS:Foto Miquel A. Quetglas,'Foto Payeras, Toni Llarg,Pere Castelló, Joan Lara,Joan Guasp, Gabriel Serra,Jaume Payeras, Col·lectiuMalferit, i Joana M1 CollDiaz.

ADMINISTRACIÓ:Cati Ferrà i Llorenç Sas-tre.

IMPRESSIÓ:"Apóstol y Civilizador", Pe-.tra.

DIPÒSIT LEGAL:PM ¿5Ui

EDITORIALUn any més. Un Dijous Bo més. Però el

Dijous Bo sempre esdevé quelcom nou, sobtat. Es un

dia, a part de la -Fira Major, de meditació per als

inquers. INCA REVISTA vol unir-se de qualque mane-

ra a la bulla d'aquesta diada, sens dubte la més

important de les Illes. Però només vol fer una

reflexió necessària: Inca travessa una de les més

importants crisis de la seva història. Un exemple

n 'és el fet que la indústria del calçat, la més

important i nombrosa de la ciutat, ha caigut en

picat. De 106 fàbriques ha passat a no més de 56.

Es alarmant. La població va minvant paulatinament.

La nostra joventut no té feina i la busca a la

costa. Les 'possibles indústries noves se'n van d 'In-

ca i cerquen pobles com Lloseta o el nou polígon de

Binissalem.

Es hora de bulla, també és hora de fer les

coses seriosament.

INCA REVISTA convida al poble a aquesta

reflexió i, com a institució ben inquera, s'afegirà

a la Diada per a fer-la més bona i més mallorqui-

na, de germanor entre tots els habitants d'aquestes

illes i de joia pensant en un futur millor per tots.

E L DIJOUS BO

E L DIJOUS DE TOTS

Projecte HomeEl "Projecte Home

de Mallorca" és un projec-te educatiu-terapèutic pera joves marginats, espe-cialment per a joves toxi-còmans.

Prové de la solida-ritat de molts i a la basede la seva resposta hi haun convenciment: l'impor-tant és l'home i no ladroga; per tant no és unprograma per combatre ladroga, sinó per lluitar enfavor de l'home. Aquesthome, esclavitzat per ladroga, que fonamentalmentno és un "malalt" (encaraque tengui malalties col·la-terals), ni un lladre (en-cara que robi per aconse-guir la droga), sinó queés una persona que en unmoment de la seva històrias'ha aturat de créixer, ien lloc d'enfrontar la se-va realitat, ha escapatmitjançant la droga, quea la llarga l 'ha aglapitde tal forma que aconse-guir-la s'ha convertit enl'únic objectiu de totesles seves accions.

Ajudar a créixer imadurar com a persona,retrobant el sentit de l'e-xistència, i l'alegria delviure, el poder sentir i elser capaç de respondre,són objectius claus delprograma educatiu-terapèu-tic.

Acompanyar aquestcreixement el Programa hofa bàsicament en tres fa-ses, amb onjectius especí-fics distints i molt clars,i amb instruments terapèu-tics apropiats a cada fasei finalitat.

Aquestes tres faseses realitzen normalmet atres llocs geogràfics dis-tints. Són els que deim:

- Centre d'Acollida:(El Terreno).

- Comunitat Terapèu-tica: (Ses Sit joies, Cam-pos).

- Comunitat Terapèu-tica de Reinserció (Pla deNa Tesa).

Junt amb aquest tre-ball amb les al·lotes i al.-lots que han estat esclausde la droga, existeix eltreball amb les famílies,que va des dels grupsd'auto-ajuda fins a la te-ràpia familiar parale.la.

El dia 26 de novem-bre de 1.985 el Bisbat deMallorca i la Conselleriade Sanitat de la C.A. deles Balears firmen un con-veni en què es comprome-ten a treballar per la pre-venció de la drogadicció iper la rehabilitació i rein-serció dels drogadictes. ElBisbat es responsabilitzade la formació de l'equipterapèutic i la C.A. de laconstrucció de la Comuni-tat Terapèutica de Ses Sit-joles.

Després d'estudiardistints projectes i progra-mes, visitar distints cen-tres de l'Estat Espanyol ide fora, assistir a Con-gressos, després de set me-sos, vàrem decidir posaren marxa el programa edu-catiu-terapèutic "ProjecteHome".

El criteri de selec-ció dels operadors de l'e-quip terapèutic està rela-cionat, més que amb elstítols acadèmics, amb lasíntesis entre les capaci-tats humanes, capacitatd'escolta, de disponibili-tat, servei i les capaci-tats professionals.

La formació de basecomprèn uns mesos de vo-luntarietat, tres mesos decurs a l'Escola de Forma-ció de Ce.l.S. de Roma(els creadors del ProgettoUomo, Mario Pichi i JoanGorelli són italians) i sismesos de pràctiques a dis-tints centres que ja estanen funcionament, que per-meten un creixement profes-sional i personal.

En aquest momentsón onze els membres del'equip terapèutic. Prove-nen de distintes profes-sions.

Un Llicenciat en Pe-dagogia Terapèutica i sa-cerdot, que és el Presi-dent del Programa a Ma-llorca .Dos Metges.Tres Sicòlegs.

Quatre Professors d'EGB.Cinc Graduats Escolars(una dependenta, un fus-ter, un educador especia-litzat). Tot aquest equipno està tancat ja que benprest es necessitarà méspersonal.

Quan i a on?.

El Centre d'Acollidas'obrí el 31 d'agost de1.987. Està en el CarrerRamon Servera Moya, 42,El Terreno, 07015 - Palma.El telèfon és el ¿5.62.12-_

- Aquest centre estàobert de 9 a 13 i de 15 a19. L'edifici ha estat dei-xat, gratuïtament per lesGermanes de la Caritat.

La Comunitat Tera-pèutica, que està a SesSitjoles (Campos) i que haestat cedida al Programaper la C.A., s'obrirà unstres mesos després. L'aper-tura dependrà del camíque faran els primers al'Acollida.

La Comunitat deReinserció, que està alCarrer Monges Agustines,en el Pla de Na Tesa -iha estat cedit l'edificitambé gratuïtament per lesMonges Agustines-, s'obri-rà uns dotze mesos des-prés de l'Acollida.

T.Cátale

e*¿¡ @

Coses de la CiutatL'AUTOPISTA ATURADA

Sembla qué, de mo-ment, l'autopista Palma-ln-ca-Alcùdia ha estat atura-da gràcies al PSOE, CDS iPSM, els quals tenen majo-ria al Parlament.

L'AFER DELS FERIANTS-A-JUNTAMENT 1 VEÏNATS AVD.REIS CATÒLICS

El conflicte s'ha pro-duit degut a què els veï-nats ( ? ) dels Reis Catòlicsenviaren una carta al bat-le d 'Inca per demanar-lila desautorització del mun-tatge de les atraccions al 'Avinguda dels Reis Catò-lics. Aquests veïnats recor-den al batle que ells vota-ren i que és hora de quècompleixi les seves prome-ses electorals.Tanmateix, els feriantshan hagut de posar lesseves indústries a la Pla-ça de Mallorca, en contrade la seva voluntad, jaque la dita plaça no reu-neix les condicions escai-ents.El representant dels fe-riants ha declarat a "IncaRevista" que tot ha estatuna maniobra d ' u n parellde senyors del barri delsReis Catòlics, i que moltsde firmants no viuen a l'-Avinguda i fins i tot al-guns són de Crist Rei iuna minoria de l 'esmenta-da Avinguda . També mani- 'festa que els problemes en-cara no han acabat, doncs-

, resulta que els industri-als de l'automòbil no vo-len exposar els seus pro-ductes a. l 'Avinguda, laqual cosa pot obligar a

traslladar-se a la dita A-vinguda. INCA REVISTA hapogut comprovar la destros-sa que s'ha produït a laPlaça Mallorca. Una autèn-

tica vergonya.Per què no es cerca unasolució definitiva, que noperjudiqui ni . 'a veïnats nia feriants?.

LES FIRESSens dubte, a poc a poc,les fires se van animant.La gent comença altra vol-ta a passejar pels carrersprincipals d ' I n c a . Tanma-teix, la labor de l'Associa-ció de comerciants ha es-tat positiva.

PROTESTES CONTRA EL BAT-LEHem sabut que al nostrebatle el pitaren i li llan-çaren algunes patates,quan intentava pronunciarun discurs en castellà aun grup de marxaires quees dirigien cap a Lluc apeu. L'acte era organitzatpel Bar Ca'n Biel i laFloristería Prohens. El mo-tiu sembla que fou deguta la manca de recolzament.Per cert, resulta que a lafesta que organitzaren a-questes entitats davant elBar Biel, el president del

Consell Insular i el nostrebatle Antoni Pons es diri-giren en castellà al pú-blic. Es un exemple clardel poc interès que tenenaquests dos senyors per lanormalització lingüística.

LA FESTA DE LES LLANTER-NESLa passada festa de lesllanternes fou un èxit to-tal. Fa tres anys s'està

.celebrant gràcies a l'ObraCultural Balear.

CONCURS DE TEATRE INFAN-TIL I J U V E N I LHa estat organit'zat per laComissió de Cultura de l'A-juntament. Sabem que hanestat convocats tots els co-l.legis d'Inca per a parti-cipar-hi.A les fotografies hom potveure l'altra cara d 'Inca.A les unes pot observar-seels fems que abunden ar-reu dels carrers d'Inca(la nostra ciutat és possi-blement la més bruta deMallorca). Però l'impostdels fems ha augmentat deforma extraordinària.

"\ una altra fotografia apa-reix el deposit d ' a i guadel Serrai. També s'haaugmentat la taxa sobreun servici molt deficient.Basta recordar els proble-mes d'aigua a l'estiu. Perafegitó, un miler d'in-quers no paga llurs impos-tos, d'entre ells destaquenmolts de bars i algun con-tribuent que no li sobramés que mancar-li les pes-setes.

També per serveis d'escor-xador haurà de pagarmés. Sabem que el projecteper fer-ho comarcal haquedat a tura t .

S'ha esfaltat l 'Avingudadels Reis Catòlics, igualque una pista de cotxes iha comtat 4 milions. Per-què no s'arregla com laGran Via? o és que s'espe-ra l 'arribada de les pròxi-mes eleccions municipals?.

Les obres d'ampliació delcementiri s 'han adelantatmolt. El que passa és queresulta molt car morir-se.

Des del meu racóA Jaume Armengol i Coll.

Segurament t'extra-nyarà aquest escrit dirigitcap a la teva persona. Esabsolutament normal. Elque passa és que m'agra-daria fer un sèrie de car-tes dirigides a personesmés o manco representati-ves de diferents estamenti he pensat començar pertu.

Sempre des del meuracó i sota el meu puntde vista, obro avui el quevoldria fos un recull demissives sense pretendrede molestar ni adular aningú, només dir sincera-ment el que penso de cadapersonatge.

Sabràs disculpar,Jaume, aquesta entrada,però calia explicar una mi-ca el que serà una novaetapa si la feina i la in-sistència m'ho permeten.-

Anem ja al gra.

Veuràs, Jaume, hecomençat per tu, senzilla-ment, perquè darreramenthas aparegut sovint a lapremsa, unes vegades perbé i d'altres per intentarde fer-te quedar mala-ment. Cadascú pot pensarel que vol, per sort japassaren els temps de laInquisició, i no seria justmenysprear cap se tmanar i •ni pensament escrit. Sola-ment vull recordar-te, Jau-me, quatre coses que hemviscut molt d'aprop i nofa pas gaire temps.

formàrem -jo j ivaig entrar de rebot-, laC.P.I. (Candidatura Pro-gressista Independent)d'Inca, amb tota la il·lu-sió del món, sense cap àn-sia de comandar ni de fi-gurar i sí de treballarpel poble d'Inca. La gentse n'adonà i formant blocamb l'esquerra, el batlefou el nostre cap de llista.

Tu, J a u m e , eres elsegon de la llista, ho re-

cordes perfectament. Trobà-~reu l 'Ajuntament tan bécom es pot trobar desprésde quaranta anys de dicta-dura i vos posàreu a ferfeina.Quin sou tenies, Jau-

me?.

Gràcies a tu i aaltres com tu, es canvia-ren els noms dels carrersi on abans hi havien gene-rals aparegueren les verta-deres arrels del poble.

Els papers de l'A-juntament s'escrivien enla nostra llengua. Elsplens eren oberts i partici-patius. Difícils, també,perquè faltava l'aprenen-tatge. Sorgiren problemesi la cosa es va trencar.

Crec que la tascafou molt seriosa i, si te-nim en compte les circums-tàncies, aprofitosa.

Te vaig veure treba-llar per Inca, Jaume. Mol-tes hores no pagades niagraïdes, des del caire na-cionalista, fent poble,fent cultura, amb il·lusiói sense cap mena de retri-bució.

Seguiren les se-güents eleccions i, totsol, vares penjar les ei-nes, i crec que feres bé.La majoria guanyadora,amb un home al cap quetenia un cert carisma, co-negut per motius molt dife-rents dels teus i amb ungrup que no tenia, ni perequivocació, cap punt co-mú amb allò que tant ha-vies lluitat per dur a ter-me. Era jugar a "fronton"i jo sé que a tu t'agradael tennis polític.

Ja som a les darre-res eleccions. Vas, i tepresentes a la llista delPSOE. En parlàrem molteshores. Quasi hi anàremjunts. Tu segon de llista,i moltes il·lusions d'acon-seguir, almenys, romprela nefasta majoria que ha-via manat fins aleshores.

Era una bona llis-ta, dues comunitats, in-•quers i peninsulars, unitsen una convivència mésque necessària i tantes ve-gades mal entesa i tanpoc tractada pel nostreAjuntament per tal d'evi-tar problemes i no "ba-nyar-se el cul". Vosaltressí voleu la integració i launió dels qui viuen a In-ca, dels fills dels que vin-gueren fa vint o trentaanys i encara no saben niuna paraula de nostra rea-litat.

Una vegada més elpoble dictà sentència; eltemps dirà si equivocadao no, però no s'haviaaconseguit el que prete-níeu. I ara tenim altrecop un govern municipalconservador i sucursalista.

A mi, Jaume, me famolta tristesa assistir aun ple, avui, amb aquestamajoria.

Veure com es col·lo-quen sous astronòmics,com s'adjudiquen obres adit, com s'ha canviat lapolítica lingüística, comes col·loquen senyeres ial matí següent desaparei-xen, com s'adjudica el ser-vei de neteja d ' Inca , o

l'ordinador, o les oposi-cions.

Me fa tristesa recor-dar aquells plens, en elsquals la gent, al final,exposava la seva opinió,oberts i clars. Els compa-ro amb els d'avui i medeman si "aquell home" hatornat. Valdria la penacantar allò d'en LluísLlac: "no és això com-panys, no és això". Séque no servirà de res.

Bé, Jaume, acaba-ré. No sé com aguantareula força de les mans enles votacions, no sé si se-reu capaços de seguir tre-ballant tant com ho féu,

sense cap profit, nomes deveure que sou conseqüentsamb els vots i un progra-ma. Crec que si no voscansau triomfareu perquèla tasca que estau fent homereix.

Tu,com algúun escritllet", etsuna líniaBarcelona,

Jaume, ex PSM,et calificava en

ple de "malaun home amb

que començà aquan eres estu-

diant i que no ha canviatfins aleshores, perquè se-guim parlant i conec tateva trajectòria. Tu sem-pre has duit la mateixajaqueta i no t'has venutni per un sou ni per uncàrrec, les ganes de co-mandar i la necessitat delsou les tenen els altres.

Sort, Jaume, a tu ial grup del qual n 'etsportaveu. El ser conse-

qüent té el premi tard oprest i el poble d'Inca sa-brà ser agraït amb quirealment treballa per ferd'Inca un poble ric, pro-gressista, amb cultura iamb convivència. Es adir, tot el que ara brillaper la seva absència.

Toni Llarg.

Dijous BoA V A N Ç I N F O R M A T I U

Dissabte :Competicions esportivesCompletes Sta. Maria LaMajorInaugurac ió fogarons(PlaçaBestiar)Inaugurac ió exposicions dep in tu raBunyols i orellanes davan tCa 'n Amer a benefici esco-la Juan X X I I I

Diumenge:Missa SolemneAmollada de colomsB a l l a d a dels cavallets d ' -ArUíConcert Banda MunicipalInaugurac ió exposició foto-g r a f i c a "Ahir i Avui d ' I n -ca". Contre socio-culturalConselleria E. i C. C/Bis-be LlompartAclUi ic ió Coral de Consell(després de la misa) . Sta.Mar ia La Major.

D i l l u n s :Concurs de redacció. Insti-tut Berenguer d 'Anoia . Le-ma: "La música dins lasocietat". En memòria delMestre A. Torrandell al 25anys de la seva mort.Actuació "Sis Som"Pregó a càrrec de JoanGu. - i ' - . ) ' . ' ' . i : . ; i l cíe Cu l tu raA c l u . u u ' Je l ' A r p a d ' I n c a

Dimar! s :Concurs de pintura Ciutatd ' I n c aI n a u g u r a c i ó Casal de Cul-t u r aInaugurac ió exposició desegells

l . i f t i ( K > ! . s imultanees d'es-i . I C S

Kern i f i r i ; ) I -

Dijous BoO P I N E N SOBRE EL DIJOUS BO.

1* Que representa, pel seu comerç,el Dijous Bo?.

2s Què és el que li agrada més delDijous Bo?.

3" Quo l r o l > i i u (|iic li manca al Di jous Bo?.

Sr. Cabanellas Coll, Torrons Delante.

1.- En el Dijous Bo hi ha una granmoviment mercantil i, com que hi ha grana f l u è n c i a de R e n t , es venen molt més elsnostres producios ja que coincideix amb latemporada de la venda del torró.

2.- HI que més m 'agrada d ' aques tdia es el t r u i i l ' ambien t que hi ha pelscarrers.

3.- Per a mi el Dijous Bo està moltbé i no hi m a n c a res.

N i c o l a u M o r r c i r i ï Amer, Bar Llabrés.

1.- Un . l ' o u dia perquè proporcionamolts i n i < M ' o s s o s .

2.- Que ve molta gent i és unagran festa pel poble d ' Inca .

3.- Manquen exposicions de pinturai de calçat, i molta seguretat ciutadana.

M. Torrens Perelló, Concessionari Citroen.

1.- Pe l nostre comerç, el Dijous Boés ' el dia més important de l ' any , ja queés l 'ún ic dia en què mostram tots elsnostres vehicles al públic, que rebrà denosaltres tota la informació i atenció quees mereix.

2.- Es el dia en què es reuneixmés gent a I n c a , i això és molt importantt a n t per nosa l t r e s com per les demés em-preses.

3.- Crec que no li fa l ta res, en totcas un poc niés d 'organització; però, quiés capaç d 'organi tzar a tants de milersde persones?.

1.- Què representa per tu el DijousBo?.

2.- Què és al que trobes que lir n n n c a al D i j o u s Bo?.

Pep Miquel Fieras , 13 anys, 8è EGB.

I,- Per mi el Dijous Bo representala fes ta més important d ' Inca on es reunei-xen tots els habitants de Mallorca. Unafesta que va precedida de tres fires quees celebren els tres diumenges abans deSanta Maria la Major , patrona de la Ciu-tat . Es un dia de molt de trui en el quemolts de mallorquins es troben per disfru-tar d ' u n dia que no es repeteix finsl ' a n y que ve.

2.- Troli que hi fa l ta algun acte«pu* c r i d i nio«; l ' a t e n c i ó dels al.lots de lanostra edat .

Maria Guai Rigo, 16 anys, estudiant F.P.

1.- Sóc de Campanet i cada DijousBo venc a Inca. M'agrada molt passejarper les exposicions. A més és digne deveure la gentada que hi ha pels carrers.

2.- Manca qualque cosa per la gentjove. Tal vol ta una bona verbena, algunaexposició dedicada al jovent. Tanmateixcrec que falta alguna dedicada al calçati a la pell, seria necessari.

M* José Garcia Antúñez, Professora del ' I n s t i t u t F .P .

1. Per mi, apart del seu significatcom a nnTca t , ós una festa totalment dis-t i n t a ¿i qualsc1 . "1 de la meva terra, Astu-r ias . Croc quo ós una forma de reunir-setota Mallorca. Tothom ve a Inca el DijousBo, és una visita obligada pels mallor-quins. Crec que és un conjunt de fira,mercat i festa, que resulta molt hermosa,mesclant la tradició de fira i allò que ésnou, les exposicions de cotxes, per exem-ple, cosa que supós que existeix des defa pocs anys. M'agrada també l'animacióque hi ha a Inca en aquest dia.

2.- Crec que falta una exposició depell i sabates que és el més típic d ' Inca ;i també una especio de mercat-exposicióartesanal mallorquí, ceràmica, brodats,etc...

Mònica Rebassa, 12 anys, 7è EGB.

1.- Una festa molt divertida on tot-hom s'ho pot. passar molt bé.

2.- Més atraccions infantils i mésfestes populars.

* *#•

CABRERA,EL PARC NACIONALDE LES BALEARS Exposició organitzada pel

GRUP BALEAR D'ORNITOLOGIAI DEFENSA DE LA NATURALESA

Una aproximació al record"Un sigio de Historia de Inca a travésde su guarnición militar (1879-1986)"

Fa molt temps, potser desque vaig tenir l'enormeplaer de llegir i rellegiraquest magnífic llibre deD. Simó G u a l - i Truyol, ti-tulat "Un siglo de historiade Inca a través de suguarnición militar", quevolia parlar-ne una micad'aquest Quarter Luque d'-Inca, sobretot ara que ésa l'espera de cloure's, d'-aquesta institució inqueraque aporta dades notablesa la història d'Inca. Tam-bé volia parlar de la His-tòria, l 'autèntica, la quo-tidiana, la que resta ama-gada, la que no surt alsllibres, però que és la re-al, l'única i la que expli-ca tots els desenvolupa-ments històrics que conei-xem amb posterioritat através dels llibres, adésobjectius, adés subjectius.

A força d'ésser sincers ijustos, agraïts com a in-quers, hem d'admetre queel llibre "Un siglo de his-toria de Inca a través desu guarnición militar(1879-1986)" és l'intentmés seriós -jo diria l'únicintent seriós- d'escometrela veritable Història d'In-ca, evidentment, de la gai-rebé meitat del segle XIXi aquest segle XX. Cap in-quer, ni cap home estu-diós, pot ignorar-lo. Coma inquers és d'ignorantsdesconèixer aquest llibreque, objectivament par-lant, agradi o no, hauràd'ésser consultat repetida-ment per a elaborar unafutura Història d ' Inca.

L'edició del llibre és moltacurada, les fotos sónmagnífiques, alguna d'el-les m'ha impressionat for-

,CA

tament, car ha assolit dedespertar-me molts re-cords, d'estimular-me lamemòria.

El llibre en concret téuna qualitat difícil d'acon-seguir en aquests tipus detreballs, l'amenitat i laclara visió de la quotidia-nitat d 'un poble, de lavida monòtona, de vega-des, agitada d'altres, d'u-na població que sovintmentés extranya a la pròpiahistòria.

Segons quins passatges delllibre han estat per micom la daga travessant-meel pit del record, un pun-yet record familiar, tanprop ara, però tant terri-blement enfora !...

Sempre he estat conseqüentamb mi mateix, amb lesmeves idees i amb les me-ves decisions polítiques,sempre he donat la cara im 'he responsabilitzat dels

meus actes, encara que devegades hagi rebut copsbaixos, covards, utilitzantl'anonimat per atacar-me.Mai no he tingut por d'en-frentar-me amb la realitati, aprofit l'ocasió per a-dreçar-me als qui intentende ferir-me, amagats reral'anonimat, i reptar-los adebat públic, a cara des-coberta, al lloc on ellstriïn, . el dia i l'hora. Esper això mateix que tambéno tinc por d'ésser cohe-rent amb mi i la mevahistòria, la meva fami l ia ,tant de mare com de pare,sempre tant relacionadaamb el Quarter d ' Inca iamb l'Exèrcit.

Malgrat tot jo segueix pen-sant com sempre. Sóc unnacionalista i d'esquerresque avui és regidor inde-pendent pel PSOE. Però lahistòria és la història; il'objectivitat, l'objectivi-tat, tant si m'agrada comsi no m'agrada.

La familia de ma mare,tradicionalment conservado-ra, fortament religiosa,va tenir un militar, elmeu oncle Mateu Coll iQuetglas. Als 21 anys eraTinent d'Infanteria. Foudestinat a Estella (Navar-ra) i després voluntarials Regulars d 'Africà. Mo-rí a Ceuta als 22 anys, apunt d'ascendir a Capità,d 'una salmonelosis. Curio-sament la família conservauna obra de teatre sevaescrita Íntegrament en ca-talà, possiblement influen-ciat pel catalanisme delseu germà major, el meuoncle Bartomeu Coll i Quet-glas, metge.

Però també a • la familiade mon pare, libera rl-bur-gesa, també hi hagué unaltre militar, el germà me-nut de mon pare, el meuoncle Francesc Armengol iVillalonga. Era Tinent als18 anys, posteriorment fouprofessor de l'Acadèmia Mi-litar de Toledo, vingué decapità al Quarter d 'Inca,després a l 'Africà, on vareempendre l'amistat amben Franco Salgado (cosídel que fou Cap de l'Es-ta t ) , companys de promo-ció. Quan esclatà la guer-ra civil era Coronel enCap del Regiment de Ter-rassa. Com a bon profes-sional es posà a les or-dres de la República i dela G e n e r a l i t a t . Fou Direc--tor de l 'Acadèmia Mi l i ta rde Barcelona (Sant Gerva-si) i Comandant Militar deGirona, des d'aquell càr-rec de tanta responsabili-tat li va correspondre l'-honor d'escortar fins a lafrontera francesa al Presi-dent de la República, elsenyor Azaña, i de dirigirles operacions parcials alFront de l'Ebre, a les or-dres de "El Campesino".Quan les tropes franquis-tes ocuparen Barcelona,fou detingut i empresonat.Se li féu Consell de Guer-ra Sumaríssim i, gràciesa la declaració personald'en Franco Salgado, fouabsolt, però retirat de l 'E-xèrcit, amb la graduacióde Coronel quan només te-

nia gairebé 40 anys, elmés jove de la seva promo-ció.

Crec que tot això queacab de contar em justifi-ca per a poder parlaramb cert coneixement decausa . del tema del Quar-ter, però sobretot perquèen Jaume Armengol i Pas-qual, el meu avi, íntimamic del General Luque,fou l 'artífex de l'oberturadel Quarter d ' Inca , carambós pertanyien al PartitLiberal.

Noms com els de D. Agus-tín Luque y Coca (TinentGeneral, Ministre que foude la Guerra, i de Gràciai Justícia durant la Monar-quia d'Alfons X I I I ) , D. A-lexandre Rosselló (Ministreque fou d 'Hisenda) , Vale-rià Weyler i Nicolau (Mar-qués de Tenerife, CapitàGeneral i Ministre de laGuerra) em traslladen almeu passat remot, a lesparaules de mon pare, ala història real d 'Inca ial meu temps viscut i jamort, al meu temps reco-brat, com diria MarcelProust en la seva monumen-tal "A la Recherche duTemps Perdu".

Totes aquestes personali-tats foren íntims del meuavi, cap del Partit Libe-ral primer, i del Liberal-

P regressista després, Batled ' Inca durant la Regènciade Doña Maria Cristina itambé durant el regnat d'-Alfons X I I I , Assessor Jurí-dic de la Diputació i Dipu-tat pel Partit Liberal. Fouun democrat absolut, rebiael vot dels republicans,car aleshores només dospartits eren legals com atais, i la República, preci-sament, li va dedicar elcarrer que avui du el seunom.

A casa de mon pare esconservava l ' a rx iu de l'-avi, amb cartes personalsdel Rei, de la Reina, i .deles esmentades amistats po-lítiques que podrien donarmolta de llum documentala la Història d ' Inca .

A l'esplèndid llibre de D.Simó Gual, només hi trobun defecte, que és escriten castellà, quan la histò-ria d 'un poble irrémédia-blement ha d'ésser escritaamb la llengua d'aquestmateix poble.

El General Luque fou desti-nat a Inca, gairebé comun desterrament, per lesseves idees, segons em con-tava mon pare, republica-nes. Posteriorment es pas-sà al partit Liberal. D'-aquell temps data l'amis-tat estretíssima del meuavi amb en Luque, tant

que el General volia queel meu oncle Paco, militaramb el seu fill, se n 'anàscom a agregat militar a1 '«ir.baixada de Par í s , fimeu avi, per centra, u t ilitzà la seva influènciaperquè vingués a Inca. Defet, en Luque no li 'n .po-dia negar cap favor.

No és estrany, doncs, quela primera pedra del Quar-ter la posas el meu avi,quan era batlle, que poste-riorment, devers el 1911,a través d'en Luque s'a-conseguís subvenció perubicar el Quarter, ja quetambé governava l 'Ajunta-ment d ' Inca . el partit Libe-ral.El Batle aleshores era elbraç dret de l 'avi, en Pa-co Llabrés "Es MetgeNou". I que, precisament,varobé el meu avi fos Dipu-tat , les cartes enlre amb-dós, en Luque i l 'avi, de-mostraven una fermesa d'-estimació poc comuna.

La primera ubicació delbatalló, inquer fou el Quar-ter dè j Ca 'n Alonso, avuidesaparegut, just a la pla-ça de Mallorca, que des-prés passà a ser propietat

" del metge Balaguer. La In-ca de llavors era un po-ble sense vida. No caldubtar que la vinguda delRegiment alhora que eldespertar industrial confor-

4H**

^^march les bases de la In-ca d'avui. Ambdós fets,ens agradi o no, són irre-nunciables, històricament iobjectivament, per compen-dre l 'arrencada de la nos-tra ciutat.

L 'ar t í fex de l'obra d'a-quest quarter fou en Lu-que, però per mor delsseus íntims amics inquers,sobretot els seus companysde partit . Així ho enten-gué la República quan de-dicà el carrer al meu avii volgué, precisament, que

**€">

ambdós carrers restassinunits, com els seus noms.

Aquesta és part de la his-tòria amagada, de passa-dissos que fa que les co-ses canviïn inesperadamenti que explica esdeveni-ments de vegades incom-^prensibles. Però que Inca,els majors, recorda, i n'-és testimoni.

Jaume Armengol

vomurova - sPOM * su siRvicm susNUIVO9 Df PARIAMEHI03

DtHilf OH3 DE 01 ICI HA

VHAUtlAL lüfORMAIIC* j

::

**Ï5D£5S[ yL^wNn^H^ÉÉ îliÍÍÉÉKflH t

t i ' ' : * ÎÍ

VIAHOV»-! rPM-fURM

C/COSTA Y UOM*A 2M 3O2MO

VaAMVA-Z : tMMIA

C/V»AL 13 903332

VLAMVA-S : MTOKMATKA

HOS t MS.« 7 B. j.« 30422»

INCA

C/Ja u ma Armengol

»K 74 Inca

ity

Dijous Bodiada nacional del poble mallorquí

DIJOUS BO, DIADA NACIO-NAL DEL POBLE MALLORQUÍ.

Quan m'assec perescriure sobre el "DIJOUSBO" el meu pensament esdespista i vaguetja pelmón de les lletres i de1rs paraules per trobar al-gunes iilces que a lmancos e m b l i n noves, i, comaque l l que diu, acabadesi l ' > • . I r ena i , perquè a tots. : agr¿tda dir alguna co-:-..i nova encara que len-guern la certesa de quèf i n s i lot la his tòr ia vui vpel in l -se . S 'han d i t tan-tes coses del DIJOUS BO iberi bé crec que quasi nin-gú, per no dir n ingú , s.ipel què és. Però cadascúho veu del seu angle bendis t in t i tots es fan laseva idea del DIJOUS BO,idees distintes i incomple-tes; però és bo això, non ' h i ha cap de perfecte.Desgraciat de l 'home per-fecte!. Lògicament no pen-sa i gua l l ' es tudiant queaquest dia fa fullet o hademana t permís per venir.1 I n c ü , ni tots aquellsque ja ho tenen ben pro-gramat de cada any. Tam-poc té la mateixa idea elvenedor que sap queaquest di.a és importantdins la seva vida comer-cial. Els padrins i els ne-tets tots tenen la seva opi-nió.

1 la monja?, i elDirector d'escola?, aquellsque cada any tenen unabrega amb els seus alum-nes perquè creuen que ésmés impor tan t un dia d'es-cola que anar a fer elDIJOUS BO?. Aquests vivena la l l u n a . I qui ta rn béestan a la lluna són elspolítics, aquests no sen 'adonen de res, el pobleva per una part i ells... no saben per on. Tam-bé vendran a fer DIJOUS

BO però per a molts seràuna visita ru t inà r i a i debona imatge, no els seràexperiència. Si tinguessinuna mica de concienciadel què és el nostre DI-JOUS BO ja l ' haur ien fetd i a d a n a c i o n a l , i certa-ment aquesta diada esta-ria més a to amb el pen-sar i sentir de la gent.

Deixau-inc que jot a m b é pugi al balcó delsdies o al terrat del tempsper, des d ' a l l à , amb pers-pectiva, vegi el nostre DI-JOUS BO.

Me resulta bastantdifícil des de les altures,a un pla distint de lespersones, veure la nostrat l i . i d n i mr n ' adori de què.'••-. c om ü¡ jo volónos dird ' u n a pomera si les pomessón o no bonos mirant-losd ' u n bon troç enfora ambuns prismàtics; per assabo-rir-les de bo m ' h e d'acos-tar , he de pujar a la po-mera i, amb fruició, hetic m e n j a r un dels seusf r u i t s . Llavors i sols lla-vors puc p a r l a t ' de la bon-dat o la m a l d a t d 'aquel ln rb re . Per a ixò mate ixba ixaré del lo r ra t o delbalcó de la prepotència,dol dogma I i sine, por sub-niergir-mc d ins la r iuadade la gent, i no per se-g u i r la roda. río per dci-xar-ine t l u r , ' i o per caured i n s líi r u l i n . ï . no per és-ser un número més dins laco l · l ec t iv i t a t , no per viu-re dins la despreocupació,sinó per acostar-me més alsent i r , al pensar, al viu-re... de la gent. Vull sen-tir com a meu el batec dela meva gent. Vull desco-brir amb el poble, no pucoblidar la meva pròpia re-a l i t a t de què també sompoble, la màgia , l 'encante-ri, l 'encís, l 'agulló, l'a-tractiu. . . del nostre DI-JOUS BO que cada any és

distint, és nou. Si fos elmateix de tots els anys jahagués desaparegut del ca-lendari, perquè hauria cai-gut dins la rutina és elcore de les coses.

Què!, hi anam afer una volta amb lagent, amb el poble. Vosadvertesc que hi trobaremgent de tots els pobles,de moltes llengües, de mol-tes cultures, de molts detemperaments i caràcters,de moltes ideologies, dedistints partits... peròamb una mateixa intenció:tots vénen per fer DIJOUSBO. Estic convençut dequè pel camí del DIJOUSBO, també, podem arribara descobrir les nostres ar-rels, la nostra identitatcom a poble -que,^ tantesvegades, a través.^ delsfets i de les decisions mésque de les paraules- se'nsnega.

Inca té la gran res-ponsabilitat, de cada anyoferir a tota Mallorca ladiada del DIJOUS BO quejo des d'aquí reivindiccom a Diada Nacional delpoble mallorquí.

Bon DIJOUS BO, amics!.

Santiago Cortés Forteza,pvre.Ciutadà d'Inca.

Noces d'argent de laParròquia de Sant Domingo

Amb motiu d'aquest25è aniversari s'ha publi-cat, escrita pel canonge,fill d ' Inca , Mn. Pere Lla-brés i Martorell, una obrat i tulada: "Sant Domingod ' I n c a : El convent, l'es-glésia, la parròquia". Enel present escrit vull re-córrer aquests vint-i-cincanys, sense pretendre feruna història molt exhausti-va; bàsicament serà unasíntesi, molt resumida, del'obra esmentada.

Diu Mn. Pere Lla-brés en el Pòrtic de l'o-bra: "En la primavera delConcili Vaticà II va reflo-rir el Roser de Sant Domin-go d'Inca. Ja no era l'Es-glésia dels vells frares,engegats per la fúria anti-clerical del segle passat:era una llar acollidorad'una família de creientsque a San£ Domingo, embe-llit i renovat, hi trobavenla font parroquial de l'ai-gua de la vida, que bro-lla en tots els sagramentsde l'Església. Concili ipost-concili han anat tei-xint durant vint-i-cincanys de la història, breuencara, de la nova parrò-quia a l'església i a lacontrada antiga, just alcor d ' Inca , que és cor deMallorca".

Aquest paràgraf,sens dubte, descriu i resu-meix el que ha reportatla creació i vida de laparròquia fins avui.

ANTECECDENTS A LA CREA-CIÓ DE LA PARRÒQUIA.

El fervor religiósera gran en el segle XVIa la nostra illa, aquestfervor s'estendrà fins ala crisi dels inicis del se-gle X V I I I . Recordem a San-ta Catalina Tomàs (m.1.574), San Alonso Rodri-guez (su. 1.617), el Venera-ble franciscà inquer P. Ra-

" l ' *

fel Serra (m. 1.620). Incava donar a l 'Ordre Domini-cana dos fills seus, onclei nebot, Pares Llorenç Mal-ferit i Guillem Malferit iLlompart, ambdós de famí-lia honorable per les se-ves virtuts i influent perla seva hisenda en la vi-la d'Inca.

En una Inca florei-xent de vida cristiana ímenestral, s 'hi afegí al 'antiga parròquia de San-ta Maria la Major, unanova església i convent,era l 'any 1.604. Hi haviaja el Convent de SantFrancesc, fundat el 1.325,i el Monestir de les Jeròni-mes, establert a l'esglésiade Sant Bartomeu des del 'any 1.534. La petició dela ntva fundació dominica-na ::u feta al prior delConví-.t de Sant Domingode r i l m a . El Consell defrari ; d 'aquest convent de-signs, com a fundador elP. Francesc Berard i pri-mer vicari el P. AntoniTorreas, natural d ' Inca.

Obtinguts els perti-nents permisos: Aprovaciópel Batle d ' Inca, GuillemDuran, i els seus jurats i

consellers (21 de novembrede 1.604). Del Vicari Gene-ral de la província domini-cana d'Aragó i també elpermís eclesiàstic del Vica-ri Capitular de Mallorca(9 de desembre de 1.604),el P. Antoni Torrens, àni-ma de la nova fundaciócomprà, ja l ' endemà, unateulera a Guillem Seguíper erigir-hi el nou Con-vent. Es construí el Con-vent al voltant del Claus-tre. Pareix ésser que elClaustre no es començàfins a l 'any 1.730 i es vaacabar a l 'any 1.800.L'església actual fou be-neïda el 4 d'agost de1.689, dia en què alesho-res es celebrava la festade Sant Domingo.

Després de l'ex-claustració i restaurat elculte a l'església, es suc-cei'ren distints custos quetengueren cura del culteen el temple i anaven fentreformes a l'església. Eldarrer custos fou Mn. Vi-cenç Bal.le i Duran, sacer-dot inquer i que encaraviu. Ell, l 'any 1.962, en-trega les claus de l'anti-ga església conventual alnou rector de la parròquia.

CREACIÓ DE LA PARROQUIA.

Segons el cens de1.960 Inca comptava amb13.816 habitants. El creixe-ment de la ciutat era evi-dent. A la barriada depassat el tren, el Bisbede Mallorca, Jesús Enciso,havia erigit la Parròquiade Crist Rei, el dia 16 dejuliol de 1.959.

A la barriada d'esBlanquer, i servint-se del'edifici de l'església con-ventual existent, es creàla Parròquia de Sant Do-mingo. El Vicari Generalde Mallorca, Mn. FrancescPayeras, fill d 'Inca, permanament exprés del Sr.Bisbe, signà el decret decreació de la nova parrò-quia, era el 2 de maig de1.962. Aleshores la parrò-quia tenia 3.511 habitantsen un cens que s'apropa-va als 15.000 habitants ala ciutat.

Dia 17 d'abril de1.963, mitjançant un de-cret del Sr. Bisbe Enciso,s'establien els nous límitsparroquials que substi-tuïen els provisionals dequan es creà la parrò-quia.La línea divisòriaquedava traçada des delsMolins, passant pels car-rers Ramon i Cajal, Tea-tre, Martí Metge, Sant Bar-tomeu, Plaça d'Espanya,L'Estrella, creuament ambel carrer de la Pau finsal carrer Jaume Armengol,plaça de l'Àngel, Na Mun-tanera, eix de la GranVia de Colon fins al car-rer Juniper Serra i s'enfi-lava fins a la via deltren. També s'establirenels límits rurals.

Des de 1.962 fins al desem-Srê ce 17972".

El pr imer Rector:

Mn. Guillem Julià iOilers era natural de Cam-pos i fou ordenat preveredia 8 de maig de 1.955.Avui és canonge de la Seude Mallorca. Fou nomenatRector de la parròquia eldia 28 de juny de 1.962 iféu la seva entrada a la

parròquia el dia 22 de ju-liol següent. Deixà la par-ròquia el dia 18 de novem-bre de 1.972, presentantla dimissió al Sr. Bisbe,Administrador Apostòlic deMallorca, Teodor Úbeda.

Altres sacerdots:

Fins al nomenamentdel primer vicari ajudarenal nou rector un missionerdels Sagrats Cors, membrede la Comunitat de Lluc,i el Vicari de Biniamar.

Mn. Marià Cortés iCortés: Natural de Ciutat,fou nomenat Vicari el dia11 de gener de 1.9-63. Vadeixar la parròquia peranar a treballar al Perú,l'any 1.965.

Mn. Bartomeu Paloui Romillo, natural de Cam-panet, nomenat Vicari enel setembre de 1.965. Vadeixar la parròquia l'any1.972 per passar a la deGalilea.

Mn. Joan Antoni Poli Company, natural de Con-sell, fou nomenat Vicari eldia 9 de juliol de 1.967,deixant la parròquia perpassar a la de Sant Fran-cesc de Paula de Ciutat,l 'any 1.968.

P. Jaume Fe i Cor-ró, franciscà natural d 'In-ca, fou nomenat vicari en

el setembre de 1.972 i hoera quan el Rector, Mn.Julià, deixà la parròquia.

Esdeveniments i_ obres mate-rials:

En el novembre de1.962 comença a publicar-se el full parroquial set-manal "Sant Domingo".

Dia 26 de gener de1.963, el Bisbe Enciso rea-litza la primera visitapastoral a la parròquia.

Durant la Quaresmade 1.963 té lloc la prime-ra Setmana de Joventut.

Durant la SetmanaSanta de 1.963 comença aactuar el Cor Parroquialdirigit pel Vicari Mn. Ma-rià Cortés.

S'havia renovat to-ta la instal·lació elèctricai es construí (1.963) lanova capella del baptiste-ri i també es va arreglarl'orgue.

En el febrer de1.964 comencen les obresper renovar el presbiteriper tal d'adaptar-lo a lesnoves línies que assenyala-ven la renovacie1 litúrgicadel Concili. Obfes'de remo-delació a les sagristies,nau central, il·luminadaper artístics lampadaris(disseny del pintor inquerAntoni Rovira Ramis).

En el juliol de1.965 la parròquia ja te-nia 5.800 habitants.

>

Del 24 de març al¿t d'abril de 1.965 es pre-dica la Missió General ala ciutat d'Inca. La diri-giren els Pares Misssio-ners dels Sagrats Cors.

Durant el curs 66-67 comença a funcionar elcentre parroquial de la jo-ventut.

En el maig de 1.967el Bisbe Alvarez Lara rea-litza la visita pastoral.

A l'estiu de 1.969es restaura totalment lateulada.

L ' a n y 1.971 es re-forma la capella del Roser.

La parròquia varestaurar i potenciar lesfestes tradicionals de labarriada, la del Sant titu-lar, Sant Domingo; la deSant Sebastià, amb fogueroi cant del rosari i goigsdavant la capelleta al car-rer del seu nom; festa dela Rosa el primer diumen-ge de maig.

L'e tapa del rector,Mn. Guillem Julià, es potconsiderar de començamenti consolidació de la novaparròquia, creant una ver-tadera famí l ia parroquial,a m b les activitats espiri-tuals , socials, culturals ihumanes, entorn de l'esglé-sia conventual de Sant Do-mingo.

1 el_ desembre de 1.972 fi n so V U Í .

IJ_ rector actual:

Mn. Antoni Estel-rich Calafat , natural deSanta Marga l ida , va ésserordenat sacerdot el 21 iledesembre de 1.956 i founomenat rector de Sant Do-

mingo el dia 13 de desem-bre de 1.972 pel Sr. BisbeAdministrador Apostòlic deMallorca, Teodor Úbeda.A v u i és encara el Kectori! . ? l í i parroquia.

•':' ' ' ' °- ¿l'i i't dots:

Kl P. Jaume Fe,i i ,. í i c i s i ,'i , continuà essentV i c a r i í u i b a l 'any 1.973.

K I P. Bernat Clo-qell, t ambé franciscà, founomenat vicari l ' any

El P. Bernat Clo-quell, i també franciscà ,fou noilienat vicari l ' a n y1.973. U e i x à la parròquiaa l ' a n y 1.985 perquè foudest inat al convent de laPorciúncula de Ciutat.

Mn. Bartomeu Genes-tra i Martorel l , n a t u r a ld ' I n c a i Vicari de Santaicar ia la Major, a juda ala parròquia des de l ' a n y1.985.

Esdeveniments i_ obres mate-rials.

El 14 de novembrede 1.974, s'adquirí la ca-sa rectoral de l'Avingudade les Germanies queabans era llogada. Es varenovar totalment l 'any1.975.

L ' a n y 1.979 s'ins-ta 1. la ren nous bancs a1'església.

A p a r e i x una novapubl icació "Més lluny" alNadal de 1.980, editadapel Club Juvenil, perdurafins a 1.984.

El 28 de gener de1.981 el Bisbe de Mallorcaor i ï i i a canònic i m e n i a Sant

LWJ

Penya

Barcelonista

Bar Miquel Inca

Apartat de Correus 185

Domingo la confraria deSant Tomàs d 'Aqu ino i n'a-provava els estatuts.

L ' a n y 1.981 s"ins-tai, là el saló parroquial< i les dependències adossa-dos ó u « rr»yw mm*** «SERVE HORA

Associació FilatèlicaL'Associació Filatèli-

ca d'Inca, com cada any,fa una exposició de se-gells durant la fira majordel Dijous Bo.

Aquesta associacióés emine'nment cultural iestà al servei de totesaquelles persones que esti-men el col·leccionisme engeneral. Es per això quedes de fa nou anys inau-guren una exposició de se-gells, una exposició reco-neguda en tota l'illa. Laseva tasca, com a associa-ció, és força meritòria imereix tot el nostre suporti elogi.

Hem volgut entrevis-tar a Gabriel Alomar, tre-sorer de l'Associació, per-què ens parli d'aquestaexposició que tindrà llocen el Centre Parroquial deSanta Maria la Major du-rant els dies 17, 18 i 19de novembre.

- Biel, ¿quin és eltema d'enguany en aques-ta IX exposició de segells?.

- Hem cregut oportútreure el tema de la saba-ta, indústria força arrela-da dintre de la nostra ciu-tat. Un dels pioners delcalçat a Inca fou mestreAntoni Fluxà, persona de-dicada en cos i ànima ala indústria sabatera.

- ¿Per què heu vol-gut homenetjar la figurade Mestre Antoni Fluxà?.

Hem consideratfer un poc de justícia aaquest personatge, estimatper tots els inquers, ique gràcies a ell, moltesfamílies han tingut unafeina. Mestre Antoni Fluxàfou el promotor d 'un noufloreixement industrial,afavorint d'aquesta mane-ra a tota una població.

- Com a tresorer de

l'Associació, ¿amb quinpressupost comptau per a*fer l'exposició i quins sónels organismes que voshan aidât?.

El pressupost ésde dues-centes mil pesse-tes, aproximadament. Lesdespeses pensam que serancobertes. Tenim subven-cions de "La Caixa" i del'Ajuntament. A més, esposaran a la venda, du-rant l'exposició, les emis-sions del sobres amb lescorresponents targetes. En-guany hem descartat sol·li-citar subvencions a la Con-selleria de Cultura del Go-vern Balear i al ConsellInsular, ja que l'any pas-sat no vàrem rebre capmena d'ajuda de les enti-tats esmentades, malgrathaver-ho demanat.

- ¿Què pretén l'As-sociació amb aquesta expo-sició?.

Fer una micad'història damunt Inca.La Direcció General de Cor-reus i Telecomunicacionsens ha concedit un Matase-gells Especial, com tambéuna Oficina Temporal a laSala de l'Exposició.Aquest matasegells correràper tota la nació; d'aques-ta manera, donam a conèi-xer la Fira del Dijous Bo,

reconeguda no només a Ma-llorca sinó també a altresindrets de fora de l 'illa.

- ¿Quina és la tas-ca que real i Uà l 'Associa-ció a més de l'exposicióque fo i s cada any?.

- Fins ara no hemfet tal volta tot el quenosaltres voldríem. Peruna part, hi ha la parteconòmica que molt sovintens dif iculta poder fer co-ses que serien prou impor-tan ts per a donar a conèi-xer el col·leccionisme.

-•«>També una de les dificul-jtats en què ens trobam,és la mancà d 'un localper a tots els associats ipersones interessades perla filatèlica. Som una so-cietat jove que només téuns quants anys d'existèn-cia , però que té moltad ' i l . lusió i ganes de ferfeina per al poble d ' Inca .

- Per acabar, ¿te-niu activitats previstes?.

- L ' a n y passat tin-guérem 1 'exper iencia d 'a-nar a a lgunes escoles, co-sa que pens.un continuardesprés de l'exposició. Te-nim ganes de tornar-hi ali do donn i ' a conèixeraques t món tan fascinanti encisador com és la fila-tè l ica . També volem am-pliar la nostra societat ala secció do numismàtica .

KP per. i ' - i l l i r i c i , quela vos t ra Asso« l a r i ó seguei-xi . endavan t , i que el seuesperit cultural animi amolta gent a col·leccionar.El segell és cultura, elsegell és història, .el se-gell és entreteniment.

Bernat Forteza.

En Paco Planas, S'Escolà MajorEn Paco Planas es

el nostre Escolà Major dela nostra ciutat. Tota unavida dedicada a la Parrò-quia de Santa Maria laMajor, al servei de l'es-glésia.

En Paco Planas ésamic meu. El conec des defa molt de temps i perquèsé que la seva feina abne-gada mereix la meva esti-ma, la meva consideraciói tot el meu reconeixement.

Va néixer un hi-vern fredoler, el dia 16de desembre de 1.951 aMancor de la Vall. Moltaviat vingueren a viure aInca, al sis anys. Elsseus primers educadors fo-ren el meu bon amic imestre D. Llorenç Ramis itambé D. Vicenç Batle.

Estam asseguts enun despatx de la Rectoria.Em mostra llibres empol-váis i -, enfarinats peltemps, com també recorda-toris d 'un temps un tantllunyà. Li agrada parlarde quan corretejava perla sacristia i de les sevesprimeres entremaliadures.

- El Rector Buades,un dia em va renyar debon de veres, perquè nohavia volgut ventar el focdel'encencer. Durant totala missa el me va fer

guantar a l'aire sensemoure'm. El Rector Buadesera un home molt recte ivolia les coses ben fetes.Són petites anècdotes quem'han passat i les recordamb una certa enyorança.

Li not una mica demelangia quan recorda eltemps enrera. La seva in-fantesa d'escolanet marcàla seva vida. Els seus pri-mers anys seran sempreevocats com uns anys quemai podrà oblidar i quesempre conservarà dintredel seu cor.

- De petit, quan te-nia sis o set anys, anavacada dia, durant tresanys seguits a servir la

missa a les monges tanca-des amb D. Joan Coli. Tam-bé vaig anar durant cincanys a la Puresa, a lesvuit del matí i a les dot-ze del migdia amb D. To-màs Mora, a més dels ser-veis que feia a la Parrò-quia.

- Paco, quins re-cords guardes dels teusprimers anys d'escolà?. Noem deixa acabar la pre-gunta i em contesta sensepensar-hi gens:

- Molt bons. Sempreels recordaré. Un temps

que sempre conservaré, jaque foren uns anys moltfeliços. L 'amo en Biel ien Martí Mascaró varen és-ser els meus mestres, ellsm'ho ensenyaren tot ivaig aprendre molt darre-ra ells. També guard unbon record dels seminaris-tes d'aquell temps: PereFiol, Jaume Rovira, PereLlabrés, Pere Dolç, Santia-go Cortés, Miquel Amen-guai; tots ara capellans.

En Paco no nomésfa d'escolà, sinó que laseva professió és la de

bomber. Una feina tambéforça sacrificada i no va-lorada per molta gent.

- Fa set anys queem dédie a aquesta profes-sió -em diu-. Set anysd'una feina molt feixuga,sense conèixer ni festes nidies festius. Després d'ha-ver fet el curset a Bella-terra, he après moltes co-ses que desconeixia. M'a-grada fer de bomber, unafeina, com he dit molt sa-crificada, però molt grati-ficant.

També ha conegutquatre rectors. Ha convis-cut amb ells, i és peraixò, que ens agradariaque donas la seva opinióde cada un d'ells.

- El Rector Buadesel vaig conèixer molt poc.Sé que era un home rectei molt rígid, honrat i d'i-dees pròpies.

El rector Martorellera molt bona persona imolt apreciat per tots elsescolanets. Tenia sempreuna cadira que l 'havia dedur allà on anava. Va seruna llàstima que passas-sin coses que no haurienhagut de succeir mai.

D. Joan Lliteres vaésser un segon pare perjo. El vaig apreciar molt.23 anys d'estar plegats ésmolt de temps. Em va sa-ber molt de greu que dei-xàs la Parròquia.

D. Sebastià Salomés molt bona persona i laseva feina que fa és moltpositiva. Si he de dir laveritat, de totd'una em vacostar canviar de rector;23 anys de conviure ambuna altra persona són difí-cils d'oblidar.

També guard unbon record de D. GabrielRossinyol i de D. Joan Pe-relló, vicaris que foren deSanta Maria la Major.

Creus que avuien dia encara fan faltaescolans?.

- Jo pens que sí.Un escolà sempre és neces-sari que estigui al serveide la Parròquia. Jo recordque quan se'n va anar elvicari Perelló, durant elrectorat de D. Joan Llite-res, havia de fer de tot:servir unes quantes missesdiàries, resar cada dia elrosari, cuidar-me'n de to-ta la parròquia. El meuquefer era com el d'un vi-cari. Ara ja no és igual,però encara hi dedic mol-tes hores.

Després d'haveracabat la jornada de bom-ber, sempre troba un es-pai lliure per anar a laParròquia. No la pot dei-xar, ha estat i és unavertadera família per aell.

- Jo venc a SantaMaria la Major perquè es-tim la Parròquia. Semprehi aniré perquè és partde la meva vida.

- Què hi trobes amancar a la Parròquia?.

Trob que hi hapoca animació. El joventd'avui no és el mateixque antany. No sé perquèserà, però la realitat ésaqueixa. Jo record quantu, Bernat, tocaves la gui-tarra i jo tocava la bate-ria; les misses eren moltalegres. El temps ha can-viat i crec que s'han decercar noves formes.

La seva abnegaciói constància vers la Parrò-quia de Santa Maria laMajor han estat constants.En Paco ha viscut diesbons i altres ennuvolats,moments feliços i altrestrists. Ha estat al costatde la Parròquia quan lescoses anaven bé i quan

les coses anaven mala-ment. Coneix tots els ra-cons més amagats de l'es-glésia; una església queestima, que aprecia, que

ha mimat amb la 'seVfc pre-sència empapada de dedica-ció.

En Paco Planas, es-colà Major de la nostraciutat, té una mirada sa-na, sincera, que diu elque sent, sense postisse-ries; una mirada d'amic,d'un vertader amic que hadedicat tots uns anys: in-fantesa i joventut a laParròquia de Santa Mariala Major d'Inca.

Bernat Forteza.

FABRICA D'ARTICLES DE PELL

guantsbosses

peces da vasti!

i marroquineria en general

Gran Via da Colón INCA TelAfonÇ£.J9ÒQ

m/MLADiumenge passat em varen fer una

entrevista per a la televisió regional alprograma Foravila, quan em vaig sentirparlar no em vaig agradar gens ni mi-ca... Es que darrerament se m'atropellenles idees, quan en vull expressar una,n'hi ha deu que empenyen, només acon-seguesc dir-ne un parell a mitges. Idò,ara amb l'article hem passa també elmateix.

He descobert a Na M* Antònia Sal-và, aquesta poetessa lluernajorera, que enparlar de foravila pareix que t 'hi trobesenmig, vaig fer un escrit per un futurllibre i, referent al tema de la gallinamallorquina, després • de cercar documenta-ció per tot, la que millor la me va defi-nir, va ser la seva poesia dels "Polletsventurers":

"...I, criats sense barrerano hi ha milana pollerani mostel que els puga haver:la lloca venturerasempre campa i viu a plaer".

Idò al final de l'escrit, quan s'a-nota la bibliografia utilitzada, he posatel seu llibre "Espigues en flor", juntamentamb altres de gent docta en genètica,aviram, ramaderia, balanços energètics,...

Retrata com ningú l'essència delcamp mallorquí de fa uns quaranta anys:

"Negreja al lluny, bestiar gros i eguina,movent l'esquella en l'ampla llibertatdins el ras dilatat de la marina".

Hom es sent transportat dins l'at-mosfera d'una guarda d'egües que pastu-ren.

Igual parla també d'ovelles escam-pades que de les ovelles arreplegades.

"...quan el sol fa tremolors,quan les ovelles remuguena l'ombra dels sestadors".

Podem viure la caça amb el camallorquí:

"...ha pegat fua el bon ca mei la perdiu és engospadapel ca fidel color de té".

Però ja vos dic, altres idees deforavila també empenyen i s 'atropellendins el cap. Encara sent el ressò de lescampanes tocant a glòria per la signatura

de l'entrada al Mercat Comú, quan hacomençat ja el toc de difunts pels preusd'uns productes, com l'ametlla, dels quela Comunitat n'és deficitària.

Sembla que la gegantina ComunitatEuropea no s'acaba de despertar. De totesmaneres poc a poc s'ha de notar cosa.La

Comissió d'Agricultura del dit Mercat Eu-ropeu acaba de convocar junta. Supòs quela Delegació Espanyola, al igual que laitaliana, posarà tots els papers damunt lataula, per tal d'estudiar accions per amillorar un sector que afecta tant al nos-tre camp.j

Pareix necessari que d ' u n producte comaquest , l 'ametlla, amb preus for tament os-cilants, i en mans del gran productormundial, que és E E . U U . , es fa ben neces-sari fer un reglament d'organització demercats, on es contemplin: drets de dua-nes, preus de referència, o inclus tractarde primar les seves transformacions... si-gui el que sigui... és hora de què aques-ta venturosa campana vagi perdent eltrist so de difunts.

Nosaltres, des d'aquí, no podem fermés que dir això, i, per una altra part,perquè pensam que pot ésser un cultiurendable, anar col·laborant, en la mesuradel que sabem, a la millora de les condi-cions tècniques. Això està més al nostreabast.

Els dies 23, 24 i 26 de novembrefarem un curset d'ametlers en els localsde les escoles de Caimari. Lògicament,convidam a tothom.

Adéu i bon Dijous Bo.

Biel Serra,Departament de Divulgació i AssistènciaAgrària (abans Servei d'Extensió Agrària)d'Inca.

L'ASE D'ESTOPAAquest número es

complau en presentar alsmeus lectors i amics, lacol·laboració especial d 'unnovel·lista excepcional: elfamós escriptor txiritoiàGauseph Jarony, tantes ve-gades candidat al premiOhbel, que ens deleitaráamb una història del gène-re "nonsense" titulada L 'A-SE D'ESTOPA, escrita ex-pressament per a INCA RE-VISTA. Tots ens hem desentir, pensam, força reco-neguts i agraïts, a més amés d'atabalats.

L'ASE D'ESTOPA.

Primera cavalcada.

Aleshores parlà ambel batle, sense entrar ala rectoria, i es va empes-solar un bon troç de cocaamb trempo de neules. Im-mediatament va sortir a lacambra posant-se el ma-riol.lo a l'enrevés, meamsi plou d 'una puta vegadai deixa de fer ximpleriesque no porten enlloc, imolt menys a la Fira Agro-pecuaria de cavalls decartró desenganxats.

De sobte, un pollas-tre de cresta incipient vaensopagar en la cortinadel saló i tothom es posàdret damunt les cadires,les taules i les llumeneresde palau. "¿S'ha acabatla conferència? ¿També lasobrassada?. No és possi-ble!". Encara que tot aixòera veritat, com ho erenles papallones d'ales depaper de fumar i ulls devidre.

Encara que no esta-va massa content del queallí succeïa. Per aquestacausa va anar a casa dela -Reina, va collir unespedres i es disposà a cons-truir una torre. Però elsabater de la reina es vamenjar un caqui amb laboca i hagueren d'ingre-sar-lo a un hospital de la

península. Després Jirias-^kyel entrà a la torre, tot'uniformat amb rellotges di-gitals i televisors en co-lor, pentinat cap enrera icarregat d'arrecades enforma de campaneta de jar-dí, i decidiren jugar alset i mig, resultant perde-dor el que no hagués anata missa de dotze.

1 així estaren, finsque les trompetes s'obstruï-ren i ho hagueren de dei-xar anar.

Gauseph Jarony.

(Continuarà).

L'ASE D'ESTOPA.

Segona cavalcada.

Quan es va treureles sabates, tots els llumsde la ciutat es van encen-dre. Però era de dia iningú no se n'assebentà."Rellamps, quina calora-da!", digueren a Moscou."Res, res, hem d'acabarde comptar els convidats",engegà una veu. Desprésla veu es dirigí a l 'hiper-mercat i tornà amb unasenalla de plàtans i se'lsmenjà pelats.

Els coronels no ha-vien vist res mai igual.Així que prosseguiren laseva tasca de donar lli-çons de cuina a Redianu,un gos color de pastanagacompletament calb.

El mort no podiadormir i cridà els seuscriats. "A les vuit, desper-tau-me". Aleshores tancàles portes del carrer perno costipar-se. "¿Per quèno es talla les ungles?",pregunta la dona. "Vostèés massa gran per pregun-tar bestieses", vaig res-pondre. El petó fou demarbre negre. Els de cotófluix s'havien exhauritfeia una hora.

- La gent ha d'a-nar molt alerta amb les

arrels de figuera, -va dir"Jen.

- Si els cavalls fes-sin llimones tal vegada elrector sols faria la col·le-cta de Cap d 'Any, -diguéJan.

- Les al·lotes s'ale-grarien de què el Barçaguanyàs alguna vegada, -digué Jin.

- Ja n,Jen i Jin nosé qui són, -digué Jon.

Jun alçà els ulls alcel i exclamà:

- Es migdia.

1 tots es posaren adinar.

Guaseph Jarony

(Continuarà).

LACONEGUEM

NOSTRA LLENGUAESCRIURE BE.

Accentuació.

La correcta accen-tuació ens indica, en cer-ta mesura, el grau de co-neixement d 'una llengua.La bona accentuació prosò-dica (en aquella síl·labaque pronunciam amb mésforça), fa que la nostralectura sigui correcta. Labona accentuació ortogràfi-ca (en aquella síl·laba ona més de pronunciar-laamb més força, també hiposam l'accent ortogràficd'acord amb unes regles),fa que també la nostra or-tografia sigui correcta.

Avui explicaré lesnormes més senzilles del'accentuació. En una al-tra ocasió parlaré dels dif-tongs i de la dièresi, as-pectes més difícils peròque sens dubte s 'han deconèixer per tal de poderaplicar bé l'accentuació.En tot moment intentaré és-ser el més clar possible.

Accentuació prosòdica:

Les paraules, se-gons la seva pronunciació,poden dividir-se en:

a) Agudes : Si duenl 'accent prosodie (més for-ça de veu) a la darrerasíl·laba. Ex. paper, cafè,picor.

b) Planes: Si duenl'accent prosodie a la pe-núltima síl·laba. Ex. Ca-ràcter, llibre, butxaca.

c) Esdrúixoles i so-breesdrúixoles : Si duen1 ' accent ã partir de latercera síl·laba del final.Ex. SíL·laba, tònica, Antò-nia.

Com haureu vistaquesta divisió prosòdicacoincideix amb la mateixaque se'ns ensenyà quan es-

tudiàvem el castellà. Su-pòs que us ha cridat l'a-tenció la paraula "Antò-nia"; l 'he presentada coma esdrúixola, en català hoés (An-tò-ni-a). En el pro-per número veurem el per-què quan parlem del dif-tong. En castellà és unaparaula plana (An-to-nia); això ens indica queel diftong en català no ésigual que el castellà.

Accentuació ortogràfica;

Hi ha dos tipusd'accent ortogràfic: Agut(ó) i greu ( ò ) , en posa-rem un o l'altre segonsles vocals o segons el so.

La vocal "a" sem-pre dur l'accent greu ( à ) ,ex. tornarà, demà.

Les vocals "i","u", sempre duen l'accentagut (í, ú), ex. camí, co-mú.

Les altres vocals"e", "o" presenten més di-ficultat ja que poden durels dos accents. Com ensaclarirem?. Duen l'accentagut (é, ó), quan presen-ten el so castellà, ex. tor-naré, canó; en els deméscasos presenten l'accentgreu (è, ò), ex. cafè,apòstol, això. Aquesta re-gla té unes petites excep-cions que obeeixen a làpronúncia mallorquina: ai-xí nosaltres hem d'escriu-re la 3s persona del pre-sent del verb ésser "és" ino "és" ja que en català

la pronúncia correcta dela "e" és la del so caste-llà, no el neutre que feima Mallorca. El mateix pas-sa amb altres paraules,(església, telèfon) enaquest darrer cas els ma-llorquins feim la "e" caste-llana i toca ser, tal comho fan els catalans, "eoberta" (igual que la "e"que fan a Lloseta o Binis-salem), són poques parau-les més.

PARLEM COM CAL.

Les reduccions delsnoms propis de persona esfan en català escapçantels principis i mantenintels finals dels mots. Així,Antoni es redueix a Toni,Gabriel a Biel, Bartomeua Tomeu, Elisabet a Bet oBel, etc...

No és aconsellablereduir pel principi, talcom fan els castellans. Ai-xí no direm Tere, Rafa,Bartolo, etc...

VOCABULARI.

Libreta = plagueta.Cubiertas = forros.Un marco = una vasa.Un pliego = un füll depaper.Tarea = tasca.Tapete = cobertor de taula.Página = plana de llibre.Tijeras = tisores.Alfileres = agulles de cap.Agujas = agulles de cosir.

CURIOSITATS.

Inca està situadaal nord de Mallorca, a lafalda de la Serra de Tra-muntana i contrada delRaiguer. En temps de laMallorca Musulmana, Incaera el centre d 'una am-plia demarcació que com-prenia, a més del termeactual d 'Inca, els de Sel-va, Campanet, Búger, SaPobla, Muro, Llubí, Man-cor, Lloseta i part de Bi-nissalem, era la major al-queria de l'illa.

Amb la conquestade Mallorca del rei En Jau-me I i amb la posteriorplanificació urbana queva promoure Jaume II, elmunicipi d 'Inca va adqui-rir ja la seva forma ac-tual i extensió. També escosntituïren en demarca-cions territorials pròpiesles viles de Selva, Sa Po-bla, Muro i Binissalemque abans depenien deldistricte d ' Inca .

Fases lunars del mes denovembre i desembre.

Novembre;

Lluna plena (ve-lla), dia 5 a les 17 h. 21m. Temps serè amb tempe-ratures suaus.

Quart minvant, dia13 a les 15 h. 13 m. Alter-naran clars i núvols.

Lluna nova, dia 21a les 7 h. i 8 m. Tempshumit i boires.

Quart creixent, dia28 a la 1 h i 12 m. Ventsi pluges.

Desembre:

Lluna plena (ve-lla), dia 5 a les 17 h. i21 m. Temps serè i tempe-ratures no molt fredes.

Quart minvant, dia13 a les 15 h. i 13 m.Anirant alternant-se tempsclars i nuvolositat.

Lluna nova, dia 21a les 7 h. i 8 m. Calitgesi temps humit.

Quart creixent, dia28 a la 1 h. i 12 m.Vents, pluges i cel moltencapotai.

Hores de sol:

Dia 15 de novem-bre: 9 h. 58 m.

Dia 1 de desembre:9 h. 30 m.

Dia 31 de desembre:9 h. 18 m.

Les llunacions i_ 1 ' agricul-tura.

Durant el mes denovembre es solen llaurarels camps i les terres quetenen herbes dolentes pertal que tornin néixer.S'han de sembrar les lletu-gues, els alls i els espi-nacs. També es sembrencarxoferes noves de lesque tenen més arrels, tam-bé altres arbres fins quearribin les gelades. Si noplou ni hi ha gelades espot intentar fer alguns em-pelts.

El minvant de no-vembre és bo per tallararbres, la fusta delsquals s'emprarà per aobrar en els tallers.

Durant el mes dedesembre són poques lesobres del camp que es po-den fer. Encara es potsembrar tota classe d'hor-talissa per a la primave-ra. El pagès pot dedicarel temps a fer altres tas-ques en el camp, recollirel farratge, fer femers,mullar l'espart i fer cor-des, adobar bótes i bode-gues. També pot fer sí-quies netes, adobar por-tells i tancats. Es podenentrecavar els arbres ma-lalts i se'ls posa terranova i ben femada.

Altres coses:

Temps de fires aMallorca. A Inca, a lesfires dels dies 25 d'octu-bre, 1 i 8 de novembre,segueix la festa de SantaMaria la Major, dia 15 denovembre. L'esclator d'a-questes fires de la tardorté lloc en el Dijous Bo,

fira major de Mallorca,que enguany es celebra eldia 19 de novembre. Coma curiositat podem dir queel Dijous Bo d'enguanycau el més tard possibleja que la primera fira escelebra sempre el diumen-ge següent a Sant Lluc(enguany Sant Lluc fou endiumenge) , hem de posarquatre diumenges (3 firesi Santa Maria la Major)abans d 'arribar al DijousBo. Mai no caurà més en-vant que el 19 de novem-bre.

En aquest dia acu-deix a Inca gent de totsels indrets de Mallorca,Inca es converteix en lacapital de l'illa.

Entre d'altres fes-tes, dia 27 de novembrees celebra a Mallorca lafesta del Beat RamonLlull, fill major de la nos-tra raça. A Santanyí te-nen lloc les festes de SantAndreu el dia 30 de novem-bre. També els músics cele-bren, dia 22 de novembre,la seva festa, Santa Cecí-lia.

En el mes de desem-bre fan festa en honor deSanta Bàrbara el dia 4 aVilafranca de Bonany. Ala Verge de l'Esperança eldia 18 a Capdepera. Aca-ba el mes i també l'anyamb la festa de la Recon-questa de Mallorca pel ReiEn Jaume I, el dia 31.

Jaume Gual Mora.

U. JO.»J^/T M. VINO DB MESA

4.Í, :*V, - T I N T OAntoni Ftoxtf, 70 (Esq. Pio. So

LE.I .M1-PM

16.'I - INCA

*&»«per«ttv«^R£es«

100.000 FIRMES. A ESTRASBURG

A Europa, tambéen català

Diumenge, dia 11, el «Tren de les Nacions», compostenguany per cinc-centes persones que han fet el viatge en

autobús, arribava a Estrasburg. En aquesta ciutat es vacelebrar una manifestació i es va lliurar al president del

Parlament europeu un document pel català amb 100.000firmes.

r. Snnmartt i Casals

Del 9 a! 12 d'octubre, la Crida a laSolidaritat en defensa de la llen-gua, la cultura i la nació catalanes or-ganitzà el Tren de les nacions'87, ambla finalitat de fer arribar a les més al-tes instàncies europees un documentque podria resumir-se en les paraules«el català, llengua oficial europea»,acompanyat de 100.000 signatures.

El Tren de les Nacions'87 estava for-mat per una caravana d'una dotzenad'autocars, amb més de cinc-centespersones procedents de tots els PaïsosCatalans. Els cridaires procedents deles diverses localitats —València, Tar-ragona, Vilafranca, Girona i Figue-res— van haver de fer, com a mitja-na, divui t hores d'autocar fins arribara Estrasburg. Una ciutat a rnil dos-cents quilòmetres de Barcelona. A mit-janit, enmig d'una forta tempesta, esva produir l'únic incident del trajecte.La policia va retenir durant dues ho-res el «Tren», a la frontera estatalfranco-espanyola, entretinguda a foto-copiar mig miler de documents d'iden-titat.

El Tren de les nacions'87 comptavaamb dos actes centrals: una manifes-tació pels carrers d'Estrasburg, diu-menge a la tarda, i la recepció de HenryPlumb, president del Parlament euro-peu, dimarts següent al capvespre.

Davant la plaça de la Catedral d'Es-trasburg, diumenge després de dinar,alguns centenars de turistes i ciutadanscontemplaven encuriosits com es con-centraven grupets amb senyeres i se si-tuaven darrere una pancarta amb la lle-genda «A Europa, també en català».

Cap a les quatre de la tarda, els con-centrats ja eren més de cinc-cents i ales senyeres s'havia afegit el blanc i elroig de la bandera d'Alsacià. Oren sim-patit/ants i dirigents del Partit Nacioj,nalista Alsacià, que no s'ho van ferVrdues vegades per sumar-se a la inicia-tiva catalana i donar-hi suport. Moltsciutadans, en el decurs de la manifes-

tació, van interessar-se pel motiu del'acció. Entenien «A Europa» i,«en ca-talà», però no caçaven el «també».

l.a manifestació acabava dues horesdesprés d'haver començat, davant laseu del Parlament Europeu, ben pro-tegida per les forces de seguretat. Du-rant el recorregut, dos eslògans van sercridar amb especial intensitat, el del le-ma de la manifestació i «Independèn-cia». L'escridassada més forta, se la vaendur l'edifici de l'ambaixada espa-nyola que lluïa pal sense bandera. Lesbanderes de l'entrada del Parlamenttambé les havien retirades en previsiód'algun incident. Al matí, en la visitaextraordinària al parlament Europeu,una cridaire, ja d'avançada edat, s'ha-> ia capficat a umportar-se la banderaespanyola de l'expositor on hi ha to-ies les de les Comunitats.

Fins a última hora de dimarts —lacaravana d'autocars ja havia marxatdiumenge després de la manifesta-ció—, no va tenir lloc el segon acte cen-t ra l , el lliurament del document i les100.000 signatures a lord Plumb.

Plumb va rebre la Comissió de lliu-rament del document en el seu despatxpesonal ¡> ¡là on d iu i « que tracta els te-mes a què ".'• especial '¡iteres. En anglès,.Josep Mai ia .laiv.à, < ' c l ;< Comissió In-tcrnacioiii'il de la ( r ida , llegí el docu-ment de nou folis a Plumb, que escol-tava amb atenció i que, en acabat,assegurà haver entès perfectament l'in-terès dels catalans a defensar la sevallengua.

El document lliurat al president delParlament europeu representa una deles iniciatives més unitàries que s'hanproduït en els darrers anys. El signa-ven Gabriel Ferrate, rector de la Uni-versitat Politècnica de Barcelona; Ra-mon Lapiedra, rector de la Universitatde València; Bici Mcsquida, vicc-rectorde la Universitat de Ics Illes; Antoni M.Badia i Margarit, president del II Con-grés Internacional de la Llengua Cata-lana; Josep Millas, president d'Òm-nium Cul tu ra l ; Aureli Argeiní ,secretari general del Centre Internacio-

nal Escarré —Ciernen—; Antoni Cas-tillo, de Xarxa Cultural; Adel Pasqual,de la Junta del Centre Excursionista deCatalunya; Trino Balaguer, presidentdel Centre Comarcal Lleidatà; CarlesGasòliba, eurodiputat per Convergèn-cia Democràtica; Xavier Rubert deVentós, eurodiputat pel Partit dels So-cialistes; Concepció Ferrer, eurodipu-tada per unió Democràtica; AntoniGutiérrez Díaz, eurodiputat per Inicia-tiva per Catalunya, i Eduard Punsel,eurodiputat pel CDS.

També van adherir-se al documentels altres eurodiputats ca ' r lp im —tretde Domènec Romev.v : . ! ' ' ' . l ianzaPopular—, i els eurodipnt t's bascos,Carlos Garaicoetxea i Txcina Montero. U

De la revista EL TEMPS

el católo, cesoie w«

Cançoner Popular.

Gloses InqueresSi a Inca vos casau,cada dijous fareu fira;allà estareu a la miracom a una vila real. Si

Si anau a Inca dijous,preguntareu qui governa.¿Que no saps que a vila externases vaques suquen es bous? Camt

A Inca cada dijoushi van ets homos sabuts;allà treuen comptes nous:blat a vint-i-quatre sous,dotze sous de tres amuds. Sel

A Inca fan ses cadufesi les venen a Ciutat.Si dius que jo som ratat,tu perds es calçons amb bufes. SJ

A Inca vaig anar-hía dur es tinter i sa ploma.D'es queixals de Na Colomane fan bigues de tafonai antenes de molí. Líos

Per Inca tothom bravejaper glosar En Jordi Catíu.I per T-,aró tothom diuque homo més guilant i viuen rodes no se'n passeja. Mu

MESTRE ANTONI FLUXA

La indústria sabatera a Inca es perd dintre de la boira espessa delstemps. Però sabem que a finals del segle XVI, el Gremi dels HonorablesSabaters d'Inca queda independitzat del de la Ciutat de Mallorca. I aixòens dóna una prova, ferm forta, de que ja aleshores era una indústriaforta i floreixen!. Però qui dona una nova manera i un nou estil a taninteressant indústria fou, sens dubte. MESTRE ANTONI FLUXAFIGUEROLA qui, dintre de la dècada dels anys 70 del passat segle,arreplega a ca seva als millors menestrals i, del que era una feina caso-lana i humil, en fa una bella comunitat per engrandir l'espai de venta icomerç del producte a la nostra Mallorca i als llocs més llunyans de lageografia Europea. Mestre ANTONI comercialitza la sabata afavorint elsabater i, a no dubtar-ho, la població inquera. Població que, durantmolts d'anys seguí les segures petjades del MESTRE. N'Antoni FluxàFiguerola forma part de la nostrada Història i no podem parlar de nosal-tres mateixos sense posar ben al davant la seva senyera figura. LaIndústria de la sabata inquera és MESTRE ANTONI FLUXA, MESTREANTONI FLUXA és la indústria sabatera d'Inca de Mallorca.

N°5

Rafel Motajugador del Constància

El nostre Constàn-cia ja és a segona B iper aquest fet s'ha vistobligat a reforçar l'equip.Sabem els esforços de ladirectiva per fer un equipcompetitiu i que s 'hanvist en la necessitat d'a-nar a cercar jugadors fo-ra de la nostra illa.Aquests jugadors vengutsper reforçar la plantilladel Constància són: Mota,Calderany, Vicdma, Rober-to Díaz i Javi.

Ens I l i - i n posat encontacte amb en Rafae l Mo-ta Sánchez i ens contaque va néixer l 'estiu de1.961 més concretament el12 d'agost a Linares(Jaén) .

Començà a jugaramb el Nàstic de Tarrassaa la categoria benjamí.Llavors passà al "San Lo-renzo" també de Tarrassaon hi jugà amb els ale-vins, infantils, jovenils 1amateurs.

Fa sis temporadesque fou fixat per l 'equipdegà de la ciutat, és adi r , el F.C. Tarrassa onhi jugà ducs temporades,d'on passà a l ' I g u a l a d f -que hi va estar duranitres temporades. Despréstornà a fixar pel Tarrassaperò aquesta vegada peruna sola temporada, aques-ta fou la passada, ara hadecidit jugar amb el Cons-tància.

Els millors triomfsaconseguits per ell fins a-ra són: amb el "San Loren-zo" jovenil va pu ja r a ladivisió d 'honor i l 'anypassat l 'ascens a 2 B ambel Tarrassa.

A la pregunta de¿Per què va venir al Cons-tància?, ell ens respon,que va ésser tot gràcies al 'amistat que l'uneix ambl'entrenador inquer i labona oferta de la directi-va.

Ens omplim -'d'orgullquan li demanam com estroba a Inca i com l'haacollit la gent; ell enscontesta que es troba moltbé, molt a gust i que aInca hi ha molt bones per-sones.

Un Rafael és cons-c i e n t de què l'afecció l'a-precia com a jugador il > e r això mateix li exigeixel màxim en el camp.

Passam a xerrar dela situació de l 'equip iens diu que a pesar delmal principi, ara l'equipva pujant llocs a la clas-sificació i que els juga-dors tenen molta moral imoltes ganes.

Passam a parlar decom és l 'ambient entre elsjugadors antics de l 'equipi els nous, i ens expressala seva satisfacció per lagran acollida rebuda i< i u o a c t u a l m e n t tots j u n t bformen una pinya.

Per acabar nomésens , queda parlar de lahistorial del Constància ien Rafaël ens comenta quereconeix el seu nou equipcom un dels històrics delíutbol espanyol i tambéque coneix la forta rivali-tat existent amb el Mallor-ca.

Rafel Cortès.

FOTO.Payeras.

Carnet d ' I d e n t i t a t

Nom: Rafael Mota Sánchez.Data naixement: 12-08-61.Lloc: Linares ( Jaén) .Estatura i pes: 1'72 i 64 kg.Estat civil: fadrí.Estudis: Graduat Escolar.

Dades esportives;

1er. partit vist: Tarrassa-Saragossa.1er. partit jugat: Nàstic-Lunen.1er. partit guanyat: aquest mateix.Descubridor: Gabriel Romero.Major satisfacció: Debut a 2ona. B amb elTarrassa.Major ambició: Jugar a Primera.

Cultura:

Poeta: Glòria Fuertes.Músic: Mozart.Diaris: Esportius.

Revista: Gigantes.Periodista: José M* Garcia.

Temps lliure:

Cantant: Sabina.Conjunt: Rolling Stones.Actriu: Mary Sampere.Actor: Alfredo Landa.Cançó: Princesa.Llibre: Memorias del Lute. .Millor jugador del món: Maradona.Millor jugador de l'estat espanyol: Michel.

Gastronomia:

Aperitiu: Pinchos.1er. plat: Paella.Carn: Lomo o ternera.Peix: merluza.Postres: almíbar i fruita del temps.Vi: de taula.

azda ôeémœna & ctn, C

¿ona cuina

LA BONA C U I N A .

J.i som de ple dinsla tardor i la nostra cui-na canvia essent molt dife-rent a la do l ' es t iu . Dei-xam de banda plats tanpopulars coni un t u m b e t ,pobres torrats l el conillamb ceba, que encara queel feim tot l 'any, és mésbo amb ceba novella, ianam a aguiats mésadients per la varietat,del mercat en aquesta èpo-ca i pel fred.

• Ara és l'hora lesesclata-sangs, dels tords,que segons sembla en-guany no hi haurà dificul-tats per caçar-los ri permejar-los, bona verdura,col, carxofes, etc...

No crec necessariexplicar com es pugui ferun llom amb esclata-sangs, ni unes sopes niuns tords o llom amb col,però si vos donaré una re-cepta d'esclata-sangs, gra-tinats al forn, i una mane-ra diferent a la nostra defer els tords amb col.

Esclata-sangs gratinats alforn.

Ingredients per a sis per-sones:

24 esclata-sangs.8 cullerfnles d 'oli.2 cullerades de julivert ta-llat petit.2 sebes.i tassó petit de vi blanc.1 tassó petit de brou decarn.6 cullerades de pa rallat.Sal.

Tallau la coa alsesclata-sangs i feis-losben nets.

Dins una pella ésposen 4 cullerades d'oli ies posa al foc i es sofre-geixen els esclata-sangs iles coes.

Dins una palanganapel forn, untada amb unamica d'oli, s 'h i posen elsesclata-sangs i es salen.Picam les coes dels escla-ta-sangs, les cebes (talla-des ben petites i sofregi-des), el julivert i es mes-cla tot. Amb això omplimels esclata-sangs i hi ti-ram per damunt el brou • icl vi blanc, posam un pocde pa rallat damunt decada esclata-sang i ho dei-xam dins el forn ben ca-lent durant deu minuts.

Ja es pot servir.

Tords amb col.

Ingredients per a sí% per-sones:

6 tords.6 tallades de "bacon".150 gr. de ventresca.3 cullaredes soperes d'olì.1 cullerada sopera de fari-na.2 cols borritxones.1 ali, un poquet de juli-vert, f r ig ola (tomillo) illorer.1 cullereta d'estracte decarn (Bouril).Aigua i sal.

Rentau els tords ifermau a cada un d'ellsuna tallada de "bacon",abans una mica salats perdedins.

Dins una greixoneraposau oli i fregiu elstords, quan han agafat co-lor, expolsau pet 'damuntla farina i posau aiguaun poc menys que la mei-tat o sigui que no arribia tapar els tords. Desprésafegiu-hi l'all, el julivertla f rigola (tomillo) i elllorer. Tapau la greixone-ra i deixau-ho coure fins•lue U f a l t i un poc perésser cuit.

Apart rentau la coli bulliu-la dins l'aiguauna mica salada amb laventresca tallada a bocinsno massa grossos, durantmitja hora. Una vegadacuita la col es cola bencolada i juntament amb laventresca es posa dins lagreixonera que hi ha elstords, al foc durant quin-ze minuts.

A l'hora de servir-l io ho treis tot 1 ho posaui l i n : > u i u i palangana, re-duïu el suc de coure elslords a la meitat, dei-xant-lo una estona al foctapat. Una vegada a puntposau-lo per damunt elstords i la col. Es pot ser-vir.

Imma. Cortés Forteza.

Banda de Cometes La Saller" ' ' '

*&

á tm^.

F*-J; iy r4¿T.'-"^*- -

A·fcdM^W/I^V^vi'«' "«ft A '• ' fi '**• A A A * * * w ' *w ' ^* w ^r v" _ . t* Wv^v"

BANDA DE TROMPETES DE LA SALLE D'.INCA.Curs 1.963-64

Dirigents: "Hermano" Lluís i Vicenç FornàsVillagrasa.

Noms començant per l'esquerra i per laprimera fila de d'alt:

1.- Jaume Fieras Tortella.2.- Manuel Chicote González.3.- Baltasar Genestar Torres.4.- Antonio Amorós Perelló.5.- Francisco Sánchez Bernal..6.- Bernart Forteza Fuster.7.- Bartomeu Martorell Gual.8.- Francesc Seguí Estrany.9.- Joan Perelló Estelrich.

10.- Antoni Ramis Pieras.11.- Manuel mercader Salom.12.- Antoni Martorell Planas.13.- Ramon Martorell Llabrés.14.-- Joan Quetglas Amer.15.- Luciano López Espejo.16.- Josep Coll Morro.17.- Joan Morro Pujadas.18.- Antoni Company Pericas.19.- Pedro Fuentespina Fullana.20.- Manuel Espejo López.

21.- Llorenç Vicens Pujades.22.- Miquel Martorell Llabrés.23.- Joan Rotger Rosselló.24.- Llorenç Mulet Ramis.25.- Miquel Gaya Torrens.26.- Joan Simonet Amer.27.- Manuel Navas Espejo.28.- Francesc Guardiola Horrach.29.- Rafel Amorós Perelló.30.- Antoni Vázquez Pefiafort.31.- Alonso Barrera Lechado.32.- R n mon Fofror Rullën.33.- Lluc Llompart Bergas.34.- Francisco Navas Espejo.35.- Miquel Llompart Seguí.36.- Antoni Miralles Sales.37.- Lluís Siquier Escat.38.- Pau Amengual Ferragut.39.- Miquel Gual Rosselló.40.- Joan Munar Cortés.41.- .Rafel Gaya Torrens.42.- Pere Cifre Quetglas.43.- Alfons Belm.in Sans.44.- Antoni Coll M a t e u .45.- Joan Amengu.ü Pascual.46.- Rafel Reus Moya.47.- Joan Torrens Prats.48.- Antoni Oliver Escat.49-- Jaume Llompart Vidal.

JUST AMB

COBRAU, INGRESAU CONEIXEU ELSAIDO1LEXTRACTE DE COMPTES

X!«!X'«¿i¿ W V V«IJi •• 09 J.•V! 'Botiga»••..•

Espanya.(Mallorca)o-:.-

lftñXXKKÜ»<

&Urit++rÍ~

f̂ccHf7̂ 'M nmtmrmlft

t mrtifitimtftSviiti* m tornititi.

C/. Palmar. 34 T.I. ao «»ioUlM. MO-«.* T*l>«00a37

I N C A - M.»«rc.