DISSENYANT LA MOBILITAT DEL PROGRÉS /// 24

B30La seu de l’IEIT s’allunya de Sant Cugat /// 8 Antoni Farrés, Associació d’Amics de la UAB/// 29

N. 5 /// 6.06.2008Revista de l’eix empresarial B-30

3B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 KM ZERO

6.06.2008VALLÈS: LES INFRAESTRUCTURES COM A PRIORITATAgents polítics, econòmics i socials no dubten a assenyalar la mobilitat com un dels àmbits estratègics per garantir el desenvolupament d’un territori. L’Eix de la B-30, com el seu nom indica, és una iniciativa estretament vinculada a la idea de connectivitat i comunicació. Però la projecció d’aquest pol tecnològic i empresarial no té ara per ara unes infraestructures a l’altura de les seves potencialitats. Ho han advertit els empresaris de la zona reclamant actuacions immediates per resoldre l’actual situació de col·lapse viari i inversions per afrontar l’impacte de futurs equipaments de gran abast com Creàpolis o el sincrotró Alba. La veu dels empresaris té ressonàncies als ajuntaments, a les cambres de comerç, a les patronals i a diferents entitats i associacions privades. El govern autonòmic es remet al Pla Territorial Metropolità com a full de ruta de les actuacions a curt i mitjà termini i es compromet a jugar fort pel Vallès Occidental. No és una qüestió de respondre a l’interès local, sinó d’actuar d’acord amb l’interès general del país.

Sant Cugat perd les opcions d’acollir l’IEIT tot i la seva exhibicióa Brussel·les

L’Eix de la B-30 des de l’òptica de l’AutònomaAntoni Farrés ///Director del projecte ‘B-30, eix d’innovació de Catalunya (Amics UAB)’

DISSENYANT LA MOBILITAT DEL PROGRÉS

Els Premis Cambra reconeixen dotze empreses de la comarca

Les altres cares de Rubí: modernisme i modernitat

RADAR

8ROTONDA

29

GAS A FONS

24 GPS

32

ÀREA DE DESCANS

40ESTACIÓ DE SERVEI

44Curs d’intel·ligència emocional a la Cambra de Terrassa

EDITA: Corporació Catalana de Comunicació i Premsa Local Grup de Comunicació. PRESIDENTS: Antoni Cambredó i Ramon Grau. DIRECCIÓ EDITORIAL:

Carles Flo i Pere Esquerda. DIRECTORA EDITORIAL: Carmen S. Larraburu. SOTSDIRECTOR: Josep M. Vallès. COORDINADOR DE REDACCIÓ: Francesc Casta-

nyer (PAUTA). COL·LABORADORS: Xavier Amat, Xavier Barba, Carme Colomina, Pere Fernández, Concha Forteza, Mariona Sagalés, Teresa Vallbona,

Ivanna Vallespín. PROjECTE GRÀFIC: eixida.cat IL·LUSTRACIÓ PORTADA: Ivanòvitx. PRODUCCIÓ I MAqUETACIÓ: pecomunicacio.com. CORRECCIÓ: Susanna

Turon. ADMINISTRACIÓ: Anna Comella i Ivan Grau. IMPRESSIÓ: Rotocayfo. /// PREMSA LOCAL SANT CUGAT, carrer Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del

Vallès (93 590 86 00). /// REDACCIÓ: redacciob-30@periodistes.org PUBLICITAT: b30@premsalocal.com DIPòSIT LEGAL: B-9826-2008

3B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 KM ZERO

6.06.2008VALLÈS: LES INFRAESTRUCTURES COM A PRIORITATAgents polítics, econòmics i socials no dubten a assenyalar la mobilitat com un dels àmbits estratègics per garantir el desenvolupament d’un territori. L’Eix de la B-30, com el seu nom indica, és una iniciativa estretament vinculada a la idea de connectivitat i comunicació. Però la projecció d’aquest pol tecnològic i empresarial no té ara per ara unes infraestructures a l’altura de les seves potencialitats. Ho han advertit els empresaris de la zona reclamant actuacions immediates per resoldre l’actual situació de col·lapse viari i inversions per afrontar l’impacte de futurs equipaments de gran abast com Creàpolis o el sincrotró Alba. La veu dels empresaris té ressonàncies als ajuntaments, a les cambres de comerç, a les patronals i a diferents entitats i associacions privades. El govern autonòmic es remet al Pla Territorial Metropolità com a full de ruta de les actuacions a curt i mitjà termini i es compromet a jugar fort pel Vallès Occidental. No és una qüestió de respondre a l’interès local, sinó d’actuar d’acord amb l’interès general del país.

Sant Cugat perd les opcions d’acollir l’IEIT tot i la seva exhibicióa Brussel·les

L’Eix de la B-30 des de l’òptica de l’AutònomaAntoni Farrés ///Director del projecte ‘B-30, eix d’innovació de Catalunya (Amics UAB)’

DISSENYANT LA MOBILITAT DEL PROGRÉS

Els Premis Cambra reconeixen dotze empreses de la comarca

Les altres cares de Rubí: modernisme i modernitat

RADAR

8ROTONDA

29

GAS A FONS

24 GPS

32

ÀREA DE DESCANS

40ESTACIÓ DE SERVEI

44Curs d’intel·ligència emocional a la Cambra de Terrassa

EDITA: Corporació Catalana de Comunicació i Premsa Local Grup de Comunicació. PRESIDENTS: Antoni Cambredó i Ramon Grau. DIRECCIÓ EDITORIAL:

Carles Flo i Pere Esquerda. DIRECTORA EDITORIAL: Carmen S. Larraburu. SOTSDIRECTOR: Josep M. Vallès. COORDINADOR DE REDACCIÓ: Francesc Casta-

nyer (PAUTA). COL·LABORADORS: Xavier Amat, Xavier Barba, Carme Colomina, Pere Fernández, Concha Forteza, Mariona Sagalés, Teresa Vallbona,

Ivanna Vallespín. PROjECTE GRÀFIC: eixida.cat IL·LUSTRACIÓ PORTADA: Ivanòvitx. PRODUCCIÓ I MAqUETACIÓ: pecomunicacio.com. CORRECCIÓ: Susanna

Turon. ADMINISTRACIÓ: Anna Comella i Ivan Grau. IMPRESSIÓ: Rotocayfo. /// PREMSA LOCAL SANT CUGAT, carrer Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del

Vallès (93 590 86 00). /// REDACCIÓ: redacciob-30@periodistes.org PUBLICITAT: b30@premsalocal.com DIPòSIT LEGAL: B-9826-2008

�B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008

RADARL’INDICADOR

Parets compartirà la seva Oficina Local d’Habitatge

Els ajuntaments de Parets, Montmeló i Montornès del Vallès van arribar a un acord de col·laboració el 20 de maig passat per a l’establiment d’una Oficina Local d’Habitatge que gestioni totes les accions en matèria d’ha-bitatge d’aquests tres municipis del Vallès Ori-ental. Les gestions es faran a través de la so-cietat pública HabitaParets SL, que disposarà d’un equip tècnic especialitzat. L’Oficina Lo-cal d’Habitatge oferirà serveis d’informació i assessorament general sobre l’habitatge, de gestió del registre únic d’habitatges protegits i la tramitació d’ajuts.El conveni de col·laboració, de caràcter prorrogable, s’estableix, de moment, fins a l’any 2010. L’oficina central d’aquest ser-vei s’ubicarà a l’edifici de Can Caliu, al carrer Major de Parets del Vallès, i s’inaugurarà el pròxim 17 de juny.

La Vinyota obre les seves portes

El nou barri de la Vinyota, a Mollet, ja és una realitat. L’empresa municipal Promosòl, amb un pressupost de 8,� milions d’euros, ha estat l’encarregada d’urbanitzar aquest nou

espai de la ciutat vallesana, amb un disseny urbanístic innovador: el nou sector ha adoptat l’ús de noves tecnologies quant a enllumenat públic i xarxa de clavegueram, i disposa també de zones verdes i d’amplis espais per a ús dels vianants i ciclistes. Pel que fa a equipaments, el barri de la Vinyota disposarà d’una residèn-cia per a discapacitats, d’un institut de secun-dària, d’una escola oficial d’idiomes, d’una es-cola bressol municipal, del Centre de Recursos Educatius i de l’ampliació de l’escola Cal Músic; d’aquesta manera concentra un dels nuclis educatius més importants de la ciutat. De les deu hectàrees d’espai públic, més de la meitat es destinaran a zones verdes, entre elles la del parc de Ca l’Estrada.

La MAT comença a fer-se visible

Si no en tenien prou amb la instal·lació després de la polèmica provocada pel ga-soducte d’Enagás, a Sentmenat els malde-caps arriben ara en forma d’energia elèctri-ca. En concret, amb la línia de molt alta ten-sió, la MAT, que s’està començant a aixecar en alguns punts de la connexió entre el munici-pi vallesà i Bescanó (Girona). La polèmica ha tornat a sorgir amb l’anunci del govern fran-cès que en el seu pas per la Catalunya Nord la línia de la MAT estarà soterrada, cosa que suposa un greuge comparatiu amb la resta de poblacions. Així ho van fer saber els alcal-des de l’Associació de Municipis contra la MAT

(l’AMMAT), que reclamen soterrar el tram en-tre Sentmenat i Santa Llogaia d’Àlguema, al-legant també que el fet que a França es pugui soterrar demostra que també és possible fer-ho amb les mateixes condicions a Catalunya.

II Congrés de Mercats Municipals a Cerdanyola

La ciutat de Cerdanyola i, en concret, l’Ho-tel Sehrs Campus, situat al Campus de la UAB, va acollir, el 26 de maig passat, la segona edi-ció del Congrés de Mercats Municipals, que or-ganitza l’Oficina de Mercats i Fires Locals de l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona. Amb l’objectiu de compartir experiències i co-neixements i debatre sobre el present i futur dels mercats municipals arrencava aquest con-grés destinat a professionals del sector, asso-ciacions de comerciants i entitats de mercats. L’acte inaugural va comptar amb la presència de Xavier Florensa, president delegat de l’Àrea de Comerç; Antoni Fogué, president de la Di-putació de Barcelona, i Antoni Morral, alcalde de Cerdanyola. El programa el van completar dues taules rodones, una sobre el valor soci-al dels mercats municipals i l’altra sobre la nova cultura dels mercats, més quatre tallers de de-bat i participació. Josep Huguet, conseller d’In-novació, Universitats i Empresa de la Generali-tat de Catalunya, va ser l’encarregat de tancar aquesta jornada.

Mollet

Sentmenat

Bellaterra

Sant Quirze

Sant Cugat

Castellbisbal

Parets

Santa Perpètua

Sabadell

Cerdanyola

Terrassa

Rubí

El Papiol

1

2

3

4

1

2

3

4

RADAR B30

1,42% DEL PIBÉs el percentatge dels recursos que Catalunya destina a R+D+i, encara molt allunyat dels índexs que es re-gistren a la majoria de països del nos-tre entorn comunitari. Antoni Peñar-roya, president de la Fundació Ascamm, amb seu al Parc Tecnolò-gic del Vallès, ha advertit a través d’un comunicat que sense un incre-ment més elevat de les inversions en R+D+i, tant públiques com privades, Catalunya no podrà mantenir en el futur la seva capacitat industrial.

�B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008

RADARL’INDICADOR

Parets compartirà la seva Oficina Local d’Habitatge

Els ajuntaments de Parets, Montmeló i Montornès del Vallès van arribar a un acord de col·laboració el 20 de maig passat per a l’establiment d’una Oficina Local d’Habitatge que gestioni totes les accions en matèria d’ha-bitatge d’aquests tres municipis del Vallès Ori-ental. Les gestions es faran a través de la so-cietat pública HabitaParets SL, que disposarà d’un equip tècnic especialitzat. L’Oficina Lo-cal d’Habitatge oferirà serveis d’informació i assessorament general sobre l’habitatge, de gestió del registre únic d’habitatges protegits i la tramitació d’ajuts.El conveni de col·laboració, de caràcter prorrogable, s’estableix, de moment, fins a l’any 2010. L’oficina central d’aquest ser-vei s’ubicarà a l’edifici de Can Caliu, al carrer Major de Parets del Vallès, i s’inaugurarà el pròxim 17 de juny.

La Vinyota obre les seves portes

El nou barri de la Vinyota, a Mollet, ja és una realitat. L’empresa municipal Promosòl, amb un pressupost de 8,� milions d’euros, ha estat l’encarregada d’urbanitzar aquest nou

espai de la ciutat vallesana, amb un disseny urbanístic innovador: el nou sector ha adoptat l’ús de noves tecnologies quant a enllumenat públic i xarxa de clavegueram, i disposa també de zones verdes i d’amplis espais per a ús dels vianants i ciclistes. Pel que fa a equipaments, el barri de la Vinyota disposarà d’una residèn-cia per a discapacitats, d’un institut de secun-dària, d’una escola oficial d’idiomes, d’una es-cola bressol municipal, del Centre de Recursos Educatius i de l’ampliació de l’escola Cal Músic; d’aquesta manera concentra un dels nuclis educatius més importants de la ciutat. De les deu hectàrees d’espai públic, més de la meitat es destinaran a zones verdes, entre elles la del parc de Ca l’Estrada.

La MAT comença a fer-se visible

Si no en tenien prou amb la instal·lació després de la polèmica provocada pel ga-soducte d’Enagás, a Sentmenat els malde-caps arriben ara en forma d’energia elèctri-ca. En concret, amb la línia de molt alta ten-sió, la MAT, que s’està començant a aixecar en alguns punts de la connexió entre el munici-pi vallesà i Bescanó (Girona). La polèmica ha tornat a sorgir amb l’anunci del govern fran-cès que en el seu pas per la Catalunya Nord la línia de la MAT estarà soterrada, cosa que suposa un greuge comparatiu amb la resta de poblacions. Així ho van fer saber els alcal-des de l’Associació de Municipis contra la MAT

(l’AMMAT), que reclamen soterrar el tram en-tre Sentmenat i Santa Llogaia d’Àlguema, al-legant també que el fet que a França es pugui soterrar demostra que també és possible fer-ho amb les mateixes condicions a Catalunya.

II Congrés de Mercats Municipals a Cerdanyola

La ciutat de Cerdanyola i, en concret, l’Ho-tel Sehrs Campus, situat al Campus de la UAB, va acollir, el 26 de maig passat, la segona edi-ció del Congrés de Mercats Municipals, que or-ganitza l’Oficina de Mercats i Fires Locals de l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona. Amb l’objectiu de compartir experiències i co-neixements i debatre sobre el present i futur dels mercats municipals arrencava aquest con-grés destinat a professionals del sector, asso-ciacions de comerciants i entitats de mercats. L’acte inaugural va comptar amb la presència de Xavier Florensa, president delegat de l’Àrea de Comerç; Antoni Fogué, president de la Di-putació de Barcelona, i Antoni Morral, alcalde de Cerdanyola. El programa el van completar dues taules rodones, una sobre el valor soci-al dels mercats municipals i l’altra sobre la nova cultura dels mercats, més quatre tallers de de-bat i participació. Josep Huguet, conseller d’In-novació, Universitats i Empresa de la Generali-tat de Catalunya, va ser l’encarregat de tancar aquesta jornada.

Mollet

Sentmenat

Bellaterra

Sant Quirze

Sant Cugat

Castellbisbal

Parets

Santa Perpètua

Sabadell

Cerdanyola

Terrassa

Rubí

El Papiol

1

2

3

4

1

2

3

4

RADAR B30

1,42% DEL PIBÉs el percentatge dels recursos que Catalunya destina a R+D+i, encara molt allunyat dels índexs que es re-gistren a la majoria de països del nos-tre entorn comunitari. Antoni Peñar-roya, president de la Fundació Ascamm, amb seu al Parc Tecnolò-gic del Vallès, ha advertit a través d’un comunicat que sense un incre-ment més elevat de les inversions en R+D+i, tant públiques com privades, Catalunya no podrà mantenir en el futur la seva capacitat industrial.

6 RADAR B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 7B30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 RADAR

1 ///

Maria Segarra Mateu és directora de Comerç, Turisme i Serveis de la Cambra de Comerç de Barcelona. Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, és graduada en economia regional i urbana i també assessora tècnica comercial. Segarra és representant del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya en el grup de treball sobre formació en comerç interior de la Direcció General de Comerç de la Generalitat de Catalunya. Representa la Cambra de Barcelona a la Comissió de Comerç Interior i Turisme del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya i del Consell Superior de Cambres de Comerç. És membre del Comitè Executiu de l’Agència per a la Promoció del Comerç Urbà i vocal representant, igualment, de les cambres de comerç de Catalunya a la Comissió Tècnica d’Equipaments Comerci-als des de l’any 1999. A més, ha estat professora en diferents cursos de formació per a dinamitzadors comercials i consultora d’empreses.

EL PERFIL

Segons el seu parer, quins haurien de ser els canvis prioritaris?Si mirem l’estructura comercial que tenim a Catalunya, s’observa que de les 110.000 em-preses que estructuren el teixit del sector, més del 54% són molt petites. Ens hem acos-tumat a un model de comerç que despatxa i ven, i no tant d’un comerç que té una acti-tud més proactiva, de captar, de seduir i de convèncer el consumidor amb una propos-ta coherent. Aquest és un dels canvis impor-tants que s’han de fer: plantejar una propos-ta coherent del producte que s’està oferint, o sigui, saber exactament si el que s’ofereix és especialització, proximitat, millor preu o una compra lúdica. Encara ara trobem un concepte comercial que pretén abastar-ho tot i aquesta és una forma de fer desfasada, que ja no funciona: no perquè s’abasti molt s’arribarà a tots els consumidors.

Aquí apareix la polèmica sobre grans superfícies o petit comerç, no és així?Tots som consumidors, però en funció del moment, de les necessitats, de les condici-ons, com a persones i consumidors funcio-nem de formes diverses que demanen for-mats comercials diferents. I això s’ha de va-lorar. Hi ha diferents tipus de compres que s’han de tenir en compte. En primer ter-me, les de reposició, feixugues i repetiti-ves, que demanen fonamentalment les mà-ximes facilitats, poder comprar-ho tot de-dicant-hi el menor temps possible. Després hi ha la compra de la immediatesa per satis-fer les necessitats bàsiques; aquí es valora el comerç de proximitat i de barri, el que fa cò-mode el procés de compra i el que ofereix el que el consumidor necessita. El format de botiga petita i pròxima continua funcionant perquè el consumidor el reclama. Però tam-bé hi ha vegades que el que es vol és sortir a

En quin sentit?Em refereixo a posicions estratègiques pel que fa, per exemple, a la gestió, és a dir, el seu concepte de negoci, de vendes, la de-finició del seu mix comercial, la seva visió comercial. Això és el que s’està percebent, sobretot en previsió d’una desacceleració econòmica que cada cop és més evident. A causa d’aquest nou escenari que te-nim, cada vegada és més important estar ben posicionat i conèixer a fons allò que el consumidor demanda. És per aquesta raó que es pot dir que el moment present, a diferència d’altres èpoques, és un mo-ment de canvis.

de la institució barcelonina, valora la situa-ció actual del sector i es mostra moderada-ment optimista malgrat el moment de des-acceleració econòmica.

quina és avui la situació del comerç a Catalunya?El comerç català en aquests moments es tro-ba en una fase de canvis a causa, entre altres factors, de l’evolució que s’està registrant en les pautes de consum de la societat. Les em-preses que d’aquí a deu anys volen estar po-sicionades en el sector del retail i la distri-bució són empreses que actualment estan adoptant posicions estratègiques.

L’estructura empresarial de Catalunya està integrada per 110.000 petites i mitjanes empreses. D’aquest conjunt, un 73,7% són empreses individuals, un ��,7% de les quals tenen una antiguitat superior als 10 anys TEXT i FOTOS: CARMEN S. LARRABURU

La densitat comercial de Catalunya, o sigui, el nom-bre d’establiments comerci-als per cada 1.000 habitants, és del 14,14%, un dels percentatges més alts si el comparem amb al-

tres comunitats autònomes. Prop de 110.000 petites i mitjanes empreses configuren un sector actiu que s’ha d’enfrontar amb el rep-te de la innovació i la globalització, amb les conseqüències que això comporta. La Cam-bra de Comerç és una observadora privilegi-ada del batec comercial del país. Des del seu despatx, Maria Segarra, que actualment ocu-pa la direcció de Comerç, Turisme i Serveis

Una especialista en comerç al servei de la Cambra

comprar, i això demanda un entorn amb ser-veis lúdics, botigues maques, cafeteries, va-rietat per triar, carrers il·luminats, apara-dors i altres serveis.

Triar el lloc adequat és la clau de l’èxit.És aquí on hi ha el gran repte del comerç; davant d’aquests reclams del consumidor, saber on s’ha de situar l’empresari. Si s’ha de convertir en una botiga de barri on no es tinguin en compte els metres quadrats de negoci sinó altres factors, o en un format gran on es negocia amb el preu i que exigeix moure grans quantitats. Tot té els seus pros i contres. Sens dubte, en cas d’un format petit és imprescindible disposar d’una cen-tral de compres. Si no es té una central de compres darrere, significa que el producte que s’ofereix és molt exclusiu, diferenciat. O porta un valor afegit d’exclusivitat, servei o especialització o no té sentit.

quin es pot dir que és el model de comerç català?Hi ha trets culturals i socials que es donen amb una intensitat a Catalunya que no es donen en altres comunitats autònomes i això fa, evidentment, que tinguem un mo-del propi. Tradicionalment s’ha dit que som un país de botigues i botiguers. I és veritat que hi ha un arrelament social del món del botiguer i tenim un extens teixit d’empre-sa familiar. Però si observem les nostres ca-pitals de comarques, totes tenen centres comercials molt potents i amb molta vari-etat. Alhora, disposem d’empreses de dis-tribució amb processos d’expansió interna-cional: moltes de les empreses que trobem fora de les nostres fronteres són catalanes. La realitat és que la densitat comercial que tenim és una de les més altes i els opera-dors comercials, que són prop de 10.000 a

Catalunya, constitueixen un lobby molt po-tent. Tenir 10.000 operadors comercials no és ni molt menys una xifra petita. Final-ment, hi ha a Catalunya una indústria ali-mentària de gran importància i vitalitat.

quins són els avantatges de disposar de tants botiguers?Si s’analitzen aquests 10.000 operadors co-mercials, es pot apreciar que es tracta fo-namentalment d’empreses familiars i au-tònoms, o sigui, és un model redistribuïdor de la renda. Això té un valor afegit impor-tant. Aquestes pimes constitueixen un tei-xit molt enriquidor per a l’economia ca-talana i aquest sistema empresarial el te-nim integrat com a propi. Tot i que es diu que falta ocupació en el sector del comerç o que manquen dependents, el que està clar és que hi ha moltes pimes que tenen quatre o cinc treballadors i aquests treballadors són professionals que s’acaben jubilant en aquestes empreses. És a dir, el model ofe-reix una certa estabilitat laboral que no es troba en altres formats comercials, que tre-ballen amb una mobilitat molt més alta, amb treballadors a temps parcial, treball temporal i contractes precaris. El comerç català és un sistema econòmic eficient.

Malgrat l’increment de la taxa d’atur, les botigues continuen cercant dependents.Falten dependents, però això té el seu ori-gen en un problema i és que aquesta es-tructura de pimes, que és bàsicament fa-miliar, té un repte i és el traspàs dels va-lors del negoci a les noves generacions. Hi ha una falta de relleu generacional que probablement implicarà que molts d’aquests operadors comercials vagin des-apareixent. Això és una llàstima, perquè hi

ha molts d’aquests negocis que poden te-nir una presència en el mercat. Precisa-ment, l’exemple de noves generacions por-tant els negocis familiars amb criteris més empresarials que de botiga ha donat resul-tats molt satisfactoris. En altres casos no s’ha sabut transmetre el valor del comerç i aquest ha estat un sector refugi, margi-nal. Personalment considero que s’ha de dignificar més la funció del comerciant, perquè la gent se senti orgullosa de treba-llar en aquest sector. La manca de voca-ció comença de vegades dins les famílies, que sovint han volgut que els fills tingues-sin estudis universitaris per fugir de l’em-presa, ja que associen el comerç a una fei-na dura, esclava.

Considera que l’Administració col·labora suficientment o adequadament amb el sector?Hi ha diferents àmbits d’actuació. Princi-palment hi ha la funció d’ordenar i regular les regles del joc en un sector complex on hi ha una relació sovint complicada entre fabricants i distribuïdors. En aquest sen-tit, considero que sí que s’ha fet una bona actuació en els darrers anys a Catalunya. Amb independència d’ideologies políti-ques, s’ha de situar en el balanç positiu el fet que hi hagi hagut una coherència i con-tinuïtat per ordenar el sector del comerç. Arriba un moment, però, en què les em-preses que prenen decisions per entrar en processos d’expansió o internacionalitza-ció reclamen que algú els acompanyi en aquest procés. Aquí probablement és on falta més imaginació i coneixement de les necessitats reals de les empreses.

De quina forma afectarà el comerç la desacceleració econòmica?

L’estructura de pimes, que és bàsicament familiar, té el repte de traspassar els valors del negoci a les noves generacions. […] La manca de relleu implicarà que molts comerços desapareguinS’ha de situar en el balanç positiu el fet que hi hagi hagut una coherència i continuïtat per ordenar el sector del comerç per part del governÉs cert que no és moment d’expansió ni d’obrir comerços, però això no implica no vendre, o no tenir bons resultats

En qualsevol procés en què hi ha decisi-ons que impliquen inversions hi ha un cert alentiment. Això és normal. Però tenint en compte que venim d’una etapa de bonança, en què les empreses han pogut posicionar-se, considero que ara és qüestió d’aguan-tar. Si realment s’estava en una posició cla-ra quant a proposta per al consumidor, es te-nia una oferta coherent i sòlida, ara es pot esperar. És cert que no és moment d’expan-sió ni d’obrir comerços, però això no impli-ca no vendre, o no tenir bons resultats. Te-nint en compte que el que s’ha viscut en eta-pes passades era “per sobre de”, ara potser és un moment més normalitzat, però no del tot negatiu. No es poden esperar els matei-xos ritmes de creixement. Ara és el moment de solidificar i consolidar el que s’obté.

quins efectes té la immigració en tot aquest procés?Els grans formats l’han vist com una oportu-nitat de negoci molt important. De tots els col·lectius de consum més destacats que tenim, com la gent gran, els solters o els joves, jo hi afegeixo també els immigrants. Destaquen principalment les seves pautes alimentàries, que han fet reeixir determinats productes que als mercats municipals ja no es venien: la unitat familiar encara és una unitat de consum, no mengen precuinats, sinó que prefereixen els productes frescos i la roba no la compren en botigues petites, sinó en grans superfícies. Les ciutats que han tingut la sort de no fer guetos de la seva població immigrant han vist beneficiat el seu comerç. En aquelles ciutats on la immigració s’ha refugiat en guetos que tenen els seus propis comerços, els efectes no han estat tan positius. Quan la situació econòmica millora, l’immigrant també és bon consumidor de tecnologia i d’altres béns de consum.

El comerç català és un sistema econòmic eficient

Maria Segarra /// Directora de Comerç, Turisme i Serveis de la Cambra de Barcelona

6 RADAR B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 7B30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 RADAR

1 ///

Maria Segarra Mateu és directora de Comerç, Turisme i Serveis de la Cambra de Comerç de Barcelona. Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, és graduada en economia regional i urbana i també assessora tècnica comercial. Segarra és representant del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya en el grup de treball sobre formació en comerç interior de la Direcció General de Comerç de la Generalitat de Catalunya. Representa la Cambra de Barcelona a la Comissió de Comerç Interior i Turisme del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya i del Consell Superior de Cambres de Comerç. És membre del Comitè Executiu de l’Agència per a la Promoció del Comerç Urbà i vocal representant, igualment, de les cambres de comerç de Catalunya a la Comissió Tècnica d’Equipaments Comerci-als des de l’any 1999. A més, ha estat professora en diferents cursos de formació per a dinamitzadors comercials i consultora d’empreses.

EL PERFIL

Segons el seu parer, quins haurien de ser els canvis prioritaris?Si mirem l’estructura comercial que tenim a Catalunya, s’observa que de les 110.000 em-preses que estructuren el teixit del sector, més del 54% són molt petites. Ens hem acos-tumat a un model de comerç que despatxa i ven, i no tant d’un comerç que té una acti-tud més proactiva, de captar, de seduir i de convèncer el consumidor amb una propos-ta coherent. Aquest és un dels canvis impor-tants que s’han de fer: plantejar una propos-ta coherent del producte que s’està oferint, o sigui, saber exactament si el que s’ofereix és especialització, proximitat, millor preu o una compra lúdica. Encara ara trobem un concepte comercial que pretén abastar-ho tot i aquesta és una forma de fer desfasada, que ja no funciona: no perquè s’abasti molt s’arribarà a tots els consumidors.

Aquí apareix la polèmica sobre grans superfícies o petit comerç, no és així?Tots som consumidors, però en funció del moment, de les necessitats, de les condici-ons, com a persones i consumidors funcio-nem de formes diverses que demanen for-mats comercials diferents. I això s’ha de va-lorar. Hi ha diferents tipus de compres que s’han de tenir en compte. En primer ter-me, les de reposició, feixugues i repetiti-ves, que demanen fonamentalment les mà-ximes facilitats, poder comprar-ho tot de-dicant-hi el menor temps possible. Després hi ha la compra de la immediatesa per satis-fer les necessitats bàsiques; aquí es valora el comerç de proximitat i de barri, el que fa cò-mode el procés de compra i el que ofereix el que el consumidor necessita. El format de botiga petita i pròxima continua funcionant perquè el consumidor el reclama. Però tam-bé hi ha vegades que el que es vol és sortir a

En quin sentit?Em refereixo a posicions estratègiques pel que fa, per exemple, a la gestió, és a dir, el seu concepte de negoci, de vendes, la de-finició del seu mix comercial, la seva visió comercial. Això és el que s’està percebent, sobretot en previsió d’una desacceleració econòmica que cada cop és més evident. A causa d’aquest nou escenari que te-nim, cada vegada és més important estar ben posicionat i conèixer a fons allò que el consumidor demanda. És per aquesta raó que es pot dir que el moment present, a diferència d’altres èpoques, és un mo-ment de canvis.

de la institució barcelonina, valora la situa-ció actual del sector i es mostra moderada-ment optimista malgrat el moment de des-acceleració econòmica.

quina és avui la situació del comerç a Catalunya?El comerç català en aquests moments es tro-ba en una fase de canvis a causa, entre altres factors, de l’evolució que s’està registrant en les pautes de consum de la societat. Les em-preses que d’aquí a deu anys volen estar po-sicionades en el sector del retail i la distri-bució són empreses que actualment estan adoptant posicions estratègiques.

L’estructura empresarial de Catalunya està integrada per 110.000 petites i mitjanes empreses. D’aquest conjunt, un 73,7% són empreses individuals, un ��,7% de les quals tenen una antiguitat superior als 10 anys TEXT i FOTOS: CARMEN S. LARRABURU

La densitat comercial de Catalunya, o sigui, el nom-bre d’establiments comerci-als per cada 1.000 habitants, és del 14,14%, un dels percentatges més alts si el comparem amb al-

tres comunitats autònomes. Prop de 110.000 petites i mitjanes empreses configuren un sector actiu que s’ha d’enfrontar amb el rep-te de la innovació i la globalització, amb les conseqüències que això comporta. La Cam-bra de Comerç és una observadora privilegi-ada del batec comercial del país. Des del seu despatx, Maria Segarra, que actualment ocu-pa la direcció de Comerç, Turisme i Serveis

Una especialista en comerç al servei de la Cambra

comprar, i això demanda un entorn amb ser-veis lúdics, botigues maques, cafeteries, va-rietat per triar, carrers il·luminats, apara-dors i altres serveis.

Triar el lloc adequat és la clau de l’èxit.És aquí on hi ha el gran repte del comerç; davant d’aquests reclams del consumidor, saber on s’ha de situar l’empresari. Si s’ha de convertir en una botiga de barri on no es tinguin en compte els metres quadrats de negoci sinó altres factors, o en un format gran on es negocia amb el preu i que exigeix moure grans quantitats. Tot té els seus pros i contres. Sens dubte, en cas d’un format petit és imprescindible disposar d’una cen-tral de compres. Si no es té una central de compres darrere, significa que el producte que s’ofereix és molt exclusiu, diferenciat. O porta un valor afegit d’exclusivitat, servei o especialització o no té sentit.

quin es pot dir que és el model de comerç català?Hi ha trets culturals i socials que es donen amb una intensitat a Catalunya que no es donen en altres comunitats autònomes i això fa, evidentment, que tinguem un mo-del propi. Tradicionalment s’ha dit que som un país de botigues i botiguers. I és veritat que hi ha un arrelament social del món del botiguer i tenim un extens teixit d’empre-sa familiar. Però si observem les nostres ca-pitals de comarques, totes tenen centres comercials molt potents i amb molta vari-etat. Alhora, disposem d’empreses de dis-tribució amb processos d’expansió interna-cional: moltes de les empreses que trobem fora de les nostres fronteres són catalanes. La realitat és que la densitat comercial que tenim és una de les més altes i els opera-dors comercials, que són prop de 10.000 a

Catalunya, constitueixen un lobby molt po-tent. Tenir 10.000 operadors comercials no és ni molt menys una xifra petita. Final-ment, hi ha a Catalunya una indústria ali-mentària de gran importància i vitalitat.

quins són els avantatges de disposar de tants botiguers?Si s’analitzen aquests 10.000 operadors co-mercials, es pot apreciar que es tracta fo-namentalment d’empreses familiars i au-tònoms, o sigui, és un model redistribuïdor de la renda. Això té un valor afegit impor-tant. Aquestes pimes constitueixen un tei-xit molt enriquidor per a l’economia ca-talana i aquest sistema empresarial el te-nim integrat com a propi. Tot i que es diu que falta ocupació en el sector del comerç o que manquen dependents, el que està clar és que hi ha moltes pimes que tenen quatre o cinc treballadors i aquests treballadors són professionals que s’acaben jubilant en aquestes empreses. És a dir, el model ofe-reix una certa estabilitat laboral que no es troba en altres formats comercials, que tre-ballen amb una mobilitat molt més alta, amb treballadors a temps parcial, treball temporal i contractes precaris. El comerç català és un sistema econòmic eficient.

Malgrat l’increment de la taxa d’atur, les botigues continuen cercant dependents.Falten dependents, però això té el seu ori-gen en un problema i és que aquesta es-tructura de pimes, que és bàsicament fa-miliar, té un repte i és el traspàs dels va-lors del negoci a les noves generacions. Hi ha una falta de relleu generacional que probablement implicarà que molts d’aquests operadors comercials vagin des-apareixent. Això és una llàstima, perquè hi

ha molts d’aquests negocis que poden te-nir una presència en el mercat. Precisa-ment, l’exemple de noves generacions por-tant els negocis familiars amb criteris més empresarials que de botiga ha donat resul-tats molt satisfactoris. En altres casos no s’ha sabut transmetre el valor del comerç i aquest ha estat un sector refugi, margi-nal. Personalment considero que s’ha de dignificar més la funció del comerciant, perquè la gent se senti orgullosa de treba-llar en aquest sector. La manca de voca-ció comença de vegades dins les famílies, que sovint han volgut que els fills tingues-sin estudis universitaris per fugir de l’em-presa, ja que associen el comerç a una fei-na dura, esclava.

Considera que l’Administració col·labora suficientment o adequadament amb el sector?Hi ha diferents àmbits d’actuació. Princi-palment hi ha la funció d’ordenar i regular les regles del joc en un sector complex on hi ha una relació sovint complicada entre fabricants i distribuïdors. En aquest sen-tit, considero que sí que s’ha fet una bona actuació en els darrers anys a Catalunya. Amb independència d’ideologies políti-ques, s’ha de situar en el balanç positiu el fet que hi hagi hagut una coherència i con-tinuïtat per ordenar el sector del comerç. Arriba un moment, però, en què les em-preses que prenen decisions per entrar en processos d’expansió o internacionalitza-ció reclamen que algú els acompanyi en aquest procés. Aquí probablement és on falta més imaginació i coneixement de les necessitats reals de les empreses.

De quina forma afectarà el comerç la desacceleració econòmica?

L’estructura de pimes, que és bàsicament familiar, té el repte de traspassar els valors del negoci a les noves generacions. […] La manca de relleu implicarà que molts comerços desapareguinS’ha de situar en el balanç positiu el fet que hi hagi hagut una coherència i continuïtat per ordenar el sector del comerç per part del governÉs cert que no és moment d’expansió ni d’obrir comerços, però això no implica no vendre, o no tenir bons resultats

En qualsevol procés en què hi ha decisi-ons que impliquen inversions hi ha un cert alentiment. Això és normal. Però tenint en compte que venim d’una etapa de bonança, en què les empreses han pogut posicionar-se, considero que ara és qüestió d’aguan-tar. Si realment s’estava en una posició cla-ra quant a proposta per al consumidor, es te-nia una oferta coherent i sòlida, ara es pot esperar. És cert que no és moment d’expan-sió ni d’obrir comerços, però això no impli-ca no vendre, o no tenir bons resultats. Te-nint en compte que el que s’ha viscut en eta-pes passades era “per sobre de”, ara potser és un moment més normalitzat, però no del tot negatiu. No es poden esperar els matei-xos ritmes de creixement. Ara és el moment de solidificar i consolidar el que s’obté.

quins efectes té la immigració en tot aquest procés?Els grans formats l’han vist com una oportu-nitat de negoci molt important. De tots els col·lectius de consum més destacats que tenim, com la gent gran, els solters o els joves, jo hi afegeixo també els immigrants. Destaquen principalment les seves pautes alimentàries, que han fet reeixir determinats productes que als mercats municipals ja no es venien: la unitat familiar encara és una unitat de consum, no mengen precuinats, sinó que prefereixen els productes frescos i la roba no la compren en botigues petites, sinó en grans superfícies. Les ciutats que han tingut la sort de no fer guetos de la seva població immigrant han vist beneficiat el seu comerç. En aquelles ciutats on la immigració s’ha refugiat en guetos que tenen els seus propis comerços, els efectes no han estat tan positius. Quan la situació econòmica millora, l’immigrant també és bon consumidor de tecnologia i d’altres béns de consum.

El comerç català és un sistema econòmic eficient

Maria Segarra /// Directora de Comerç, Turisme i Serveis de la Cambra de Barcelona

8 RADAR B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 9B30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 RADAR

gy (MIT), Ken Morse, també va donar suport a la proposta. Morse va argumentar que Sant Cugat és germana de Boston i que la seva candidatura és “millor que qualsevol altra localització”. Per sug-gerir fins a quin punt Morse estava implicat amb un possible IEIT santcugatenc, el director del MIT, organisme al qual l’IEIT s’emmiralla, va anunciar que, en una enquesta feta per ell mateix, amics d’escoles tan prestigioses com Harvard i Stan-ford creien “que és millor anar a Sant Cugat que a qualsevol de les altres possibles seus”.

RECEPCIÓ CATALANA. Un dia abans de l’oficialit-zació, la delegació del govern català a la Unió Eu-ropea va oferir una recepció a la comitiva sant-cugatenca que promovia l’opció de la ciutat per acollir l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnolo-gia. En aquesta visita la delegada del govern da-vant de la Unió Europea, Anna Terrón, va posar de relleu l’esforç de Sant Cugat per ajudar a “cons-truir Europa” i va manifestar que l’IEIT era “la lli-ga que volem guanyar”. Anna Terrón va posar el punt de distensió assenyalant que “a diferència del futbol, aquesta l’hem de guanyar”, mentre que Recoder va voler agrair el compromís de la Generalitat i va apuntar que el municipi “ha de ser el protagonista del món de la recerca, la uni-versitat i l’empresa”. /// M. SAGALéS I MAS

Sant Cugat s’allunya de la cursa per ser la seu de l’IEIT

Sant Cugat del Vallès perd opcions com a pos-sible seu per acollir l’Institut Europeu d’Inno-

vació i Tecnologia (IEIT). Els ministres de Cièn-cia i Tecnologia de la Unió Europea han acordat que la seu central del cobejat organisme recaigui en un nou estat membre de la UE, encara que en el moment de tancar aquesta edició no s’havien posat d’acord sobre la ubicació definitiva. Durant el transcurs d’una llarga reunió entre els 27 mi-nistres europeus celebrada a finals de maig es va consensuar que la seu de l’IEIT s’emplaci en algun dels nous països de l’Est, que no tingui encara cap seu europea. De poc ha servit la presentació ofi-cial a Brussel·les de l’opció santcugatenca, el di-mecres 14 de maig passat, on es va desplegar tot el potencial per posicionar-se com la millor as-pirant de les quatre que volen acollir l’Institut, ja que la decisió ha estat estrictament política. En el complex Albert Hall de Brussel·les, l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, assenyalava que la seva candidatura era la més preparada i treballa-da de totes les que es presentaven, i defensava la importància que, a l’hora d’escollir la ubicació de-finitiva de l’IEIT, s’imposés la lògica per buscar la millor oportunitat, més enllà d’una mera decisió política. L’alcalde també va apuntar que si final-ment el futur Institut Europeu requeia en alguna altra de les quatre ciutats que aspiraven a ser-ne la seu “seria una llàstima, no només per a Sant Cugat, sinó també per a Europa”. El polític va re-calcar que s’havia d’escollir “la millor opció, no en funció de quotes de països”. A aquesta petició se li va sumar el conseller d’Innovació i Univer-sitats, Josep Huguet, que va estendre la mà cap a l’opció vallesana i va alertar que els interessos po-lítics serien els únics que podrien deixar la candi-datura catalana fora del projecte. “Sabem que hi ha qüestions polítiques que s’escapen de la qua-litat de les candidatures, però farem el que pu-guem per recollir tots els vots possibles”.

UN POTENCIAL SENSE PRECEDENTS. Durant l’oficialització de la candidatura a la capital bel-ga es van posar de manifest les propostes que Sant Cugat oferia per obtenir la seu de l’Institut i amb les quals el municipi marcava la diferèn-cia respecte de les altres quatre ciutats amb les quals competia en la cursa per l’IEIT. En aquest

sentit, la ciutat havia projectat un BPU –Busi-ness and Performance Unit–, un organisme que hauria definit la gestió de l’institut i la joia de la corona de la candidatura santcugatenca: la cre-ació d’un IEIT júnior. Aquest institut, totalment abocat a la innovació i la recerca, s’enfocava ex-clusivament a estudiants de secundària per de-tectar el talent en edat juvenil, hagués treba-llat en xarxa amb els altres instituts de la zona i, igual que el seu germà gran, hagués connec-tat el món de l’empresa amb el dels joves estu-diants. Entre les propostes de Sant Cugat, que competia com a part integrant del Catalonia In-novation Triangle (CIT), juntament amb Rubí i Cerdanyola, hi entrava la construcció de l’edifici de l’IEIT, que s’havia de projectar dins del com-plex del Centre Borja, al costat d’ESADE-Creà-polis. Fins que l’edifici de l’IEIT no hagués po-gut entrar en funcionament, Sant Cugat dona-va la possibilitat, a través del centre d’ESADE, de disposar de 6.000 metres quadrats perquè la Junta de Govern de l’IEIT comencés a treballar. També en l’acte de presentació de la candida-tura, el rector de la Universitat de Luxemburg, Rolf Tarrach, va donar suport a la ciutat catala-na i es va sumar a la petició que es tinguessin en compte els interessos tècnics per sobre dels estrictament polítics. Tarrach va assenyalar la qualitat de vida del municipi, un punt en què va coincidir amb el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, que va posar de relleu la disposició del banc a “col·laborar amb el projecte”, i va as-segurar que la resta de ciutats “tècnicament es-tan molt lluny de la candidatura de Sant Cugat. Si perd l’opció catalana serà perquè hauran pe-sat més qüestions polítiques”.

De la seva banda, el secretari d’Estat d’Investiga-ció, Carlos Martínez, es va declarar impressio-nat pel valor afegit que opera en l’àrea d’influèn-cia de Sant Cugat, on hi ha deu universitats, quin-ze parcs científics i s’està construint el sincrotró Alba, i va sostenir que l’oferta del municipi cata-là era una clara mostra de la força que Europa té en aquest moment.

SUPORT DEL MIT. El director del centre d’empre-nedoria del Massachusetts Institute of Technolo-

Com a element diferenciador per acollir l’Institut, la ciutat vallesana presentava un Business and Performance Unit i la joia de la corona de la candidatura: la creació d’un IEIT júnior

COMPETICIÓ A LA UNIÓ EUROPEA /// BRUSSEL·LES

4COMPETIDORES MÉS Sant Cugat del Vallès lluitava per ser la seu central de l’Institut Europeu d’In-novació i Tecnologia (IEIT) amb quatre candidatures més. En concret, la ciu-tat vallesana competia amb Budapest (Hongria), Wroclaw (Polònia), Jena (Alemanya) i la candidatura conjunta que presenten Viena (Àustria) i Bratis-lava (Eslovàquia).

Pel fet de no haver arribat a un acord sobre la seu definitiva per instal·lar l’IEIT –en una reunió en què Polònia ha vetat la candidatura d’Hongria–, ara la presidència de la UE té previst convo-car una nova reunió de ministres d’In-novació per al dimecres 18 de juny, en què ja es podria decidir definitivament la seu. En cas de no ser així, els caps d’estat i de govern dels 27 estats de la Unió Europea haurien de reobrir el de-bat entre els dies 19 i 20 de juny.

1 ///LA DIRECTORA DE TV3, MÒNICA TERRIBAS, VA CONDUIR LA PRESENTACIÓ DE L’IEIT

2 /// LA COMITIVA CATALANA EN UNA VISITA AL PARLAMENT DE LA UE3 ///L’ALCALDE DE SANT CUGAT, LLUÍS RECODER, EN UN MOMENT DE LA SEVA INTERVENCIÓ4 ///L’ALCALDE DE SANT CUGAT AMB LA DELEGADA DEL GOVERN DAVANT DE LA UE, ANNA TERRÓN5 ///A LA CURSA ‘SANT CUGAT IS RUNNING FOR IEIT’

6 /// EL PROJECTE DE L’EDIFICI DE L’IEIT PER SANT CUGAT7 ///

EL RECTOR DE LA UNIVER-SITAT DE LUXEMBURG, ROLF TARRACH, AMB MÓ-NICA TERRIBAS, DEFEN-SANT LA CANDIDATURA CATALANA8 ///EN EL MUSEU DEL CÒMIC DE BRUSSEL·LES

2///

3///

4///

5///

6///

7/// 8///

1///

8 RADAR B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 9B30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 RADAR

gy (MIT), Ken Morse, també va donar suport a la proposta. Morse va argumentar que Sant Cugat és germana de Boston i que la seva candidatura és “millor que qualsevol altra localització”. Per sug-gerir fins a quin punt Morse estava implicat amb un possible IEIT santcugatenc, el director del MIT, organisme al qual l’IEIT s’emmiralla, va anunciar que, en una enquesta feta per ell mateix, amics d’escoles tan prestigioses com Harvard i Stan-ford creien “que és millor anar a Sant Cugat que a qualsevol de les altres possibles seus”.

RECEPCIÓ CATALANA. Un dia abans de l’oficialit-zació, la delegació del govern català a la Unió Eu-ropea va oferir una recepció a la comitiva sant-cugatenca que promovia l’opció de la ciutat per acollir l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnolo-gia. En aquesta visita la delegada del govern da-vant de la Unió Europea, Anna Terrón, va posar de relleu l’esforç de Sant Cugat per ajudar a “cons-truir Europa” i va manifestar que l’IEIT era “la lli-ga que volem guanyar”. Anna Terrón va posar el punt de distensió assenyalant que “a diferència del futbol, aquesta l’hem de guanyar”, mentre que Recoder va voler agrair el compromís de la Generalitat i va apuntar que el municipi “ha de ser el protagonista del món de la recerca, la uni-versitat i l’empresa”. /// M. SAGALéS I MAS

Sant Cugat s’allunya de la cursa per ser la seu de l’IEIT

Sant Cugat del Vallès perd opcions com a pos-sible seu per acollir l’Institut Europeu d’Inno-

vació i Tecnologia (IEIT). Els ministres de Cièn-cia i Tecnologia de la Unió Europea han acordat que la seu central del cobejat organisme recaigui en un nou estat membre de la UE, encara que en el moment de tancar aquesta edició no s’havien posat d’acord sobre la ubicació definitiva. Durant el transcurs d’una llarga reunió entre els 27 mi-nistres europeus celebrada a finals de maig es va consensuar que la seu de l’IEIT s’emplaci en algun dels nous països de l’Est, que no tingui encara cap seu europea. De poc ha servit la presentació ofi-cial a Brussel·les de l’opció santcugatenca, el di-mecres 14 de maig passat, on es va desplegar tot el potencial per posicionar-se com la millor as-pirant de les quatre que volen acollir l’Institut, ja que la decisió ha estat estrictament política. En el complex Albert Hall de Brussel·les, l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, assenyalava que la seva candidatura era la més preparada i treballa-da de totes les que es presentaven, i defensava la importància que, a l’hora d’escollir la ubicació de-finitiva de l’IEIT, s’imposés la lògica per buscar la millor oportunitat, més enllà d’una mera decisió política. L’alcalde també va apuntar que si final-ment el futur Institut Europeu requeia en alguna altra de les quatre ciutats que aspiraven a ser-ne la seu “seria una llàstima, no només per a Sant Cugat, sinó també per a Europa”. El polític va re-calcar que s’havia d’escollir “la millor opció, no en funció de quotes de països”. A aquesta petició se li va sumar el conseller d’Innovació i Univer-sitats, Josep Huguet, que va estendre la mà cap a l’opció vallesana i va alertar que els interessos po-lítics serien els únics que podrien deixar la candi-datura catalana fora del projecte. “Sabem que hi ha qüestions polítiques que s’escapen de la qua-litat de les candidatures, però farem el que pu-guem per recollir tots els vots possibles”.

UN POTENCIAL SENSE PRECEDENTS. Durant l’oficialització de la candidatura a la capital bel-ga es van posar de manifest les propostes que Sant Cugat oferia per obtenir la seu de l’Institut i amb les quals el municipi marcava la diferèn-cia respecte de les altres quatre ciutats amb les quals competia en la cursa per l’IEIT. En aquest

sentit, la ciutat havia projectat un BPU –Busi-ness and Performance Unit–, un organisme que hauria definit la gestió de l’institut i la joia de la corona de la candidatura santcugatenca: la cre-ació d’un IEIT júnior. Aquest institut, totalment abocat a la innovació i la recerca, s’enfocava ex-clusivament a estudiants de secundària per de-tectar el talent en edat juvenil, hagués treba-llat en xarxa amb els altres instituts de la zona i, igual que el seu germà gran, hagués connec-tat el món de l’empresa amb el dels joves estu-diants. Entre les propostes de Sant Cugat, que competia com a part integrant del Catalonia In-novation Triangle (CIT), juntament amb Rubí i Cerdanyola, hi entrava la construcció de l’edifici de l’IEIT, que s’havia de projectar dins del com-plex del Centre Borja, al costat d’ESADE-Creà-polis. Fins que l’edifici de l’IEIT no hagués po-gut entrar en funcionament, Sant Cugat dona-va la possibilitat, a través del centre d’ESADE, de disposar de 6.000 metres quadrats perquè la Junta de Govern de l’IEIT comencés a treballar. També en l’acte de presentació de la candida-tura, el rector de la Universitat de Luxemburg, Rolf Tarrach, va donar suport a la ciutat catala-na i es va sumar a la petició que es tinguessin en compte els interessos tècnics per sobre dels estrictament polítics. Tarrach va assenyalar la qualitat de vida del municipi, un punt en què va coincidir amb el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, que va posar de relleu la disposició del banc a “col·laborar amb el projecte”, i va as-segurar que la resta de ciutats “tècnicament es-tan molt lluny de la candidatura de Sant Cugat. Si perd l’opció catalana serà perquè hauran pe-sat més qüestions polítiques”.

De la seva banda, el secretari d’Estat d’Investiga-ció, Carlos Martínez, es va declarar impressio-nat pel valor afegit que opera en l’àrea d’influèn-cia de Sant Cugat, on hi ha deu universitats, quin-ze parcs científics i s’està construint el sincrotró Alba, i va sostenir que l’oferta del municipi cata-là era una clara mostra de la força que Europa té en aquest moment.

SUPORT DEL MIT. El director del centre d’empre-nedoria del Massachusetts Institute of Technolo-

Com a element diferenciador per acollir l’Institut, la ciutat vallesana presentava un Business and Performance Unit i la joia de la corona de la candidatura: la creació d’un IEIT júnior

COMPETICIÓ A LA UNIÓ EUROPEA /// BRUSSEL·LES

4COMPETIDORES MÉS Sant Cugat del Vallès lluitava per ser la seu central de l’Institut Europeu d’In-novació i Tecnologia (IEIT) amb quatre candidatures més. En concret, la ciu-tat vallesana competia amb Budapest (Hongria), Wroclaw (Polònia), Jena (Alemanya) i la candidatura conjunta que presenten Viena (Àustria) i Bratis-lava (Eslovàquia).

Pel fet de no haver arribat a un acord sobre la seu definitiva per instal·lar l’IEIT –en una reunió en què Polònia ha vetat la candidatura d’Hongria–, ara la presidència de la UE té previst convo-car una nova reunió de ministres d’In-novació per al dimecres 18 de juny, en què ja es podria decidir definitivament la seu. En cas de no ser així, els caps d’estat i de govern dels 27 estats de la Unió Europea haurien de reobrir el de-bat entre els dies 19 i 20 de juny.

1 ///LA DIRECTORA DE TV3, MÒNICA TERRIBAS, VA CONDUIR LA PRESENTACIÓ DE L’IEIT

2 /// LA COMITIVA CATALANA EN UNA VISITA AL PARLAMENT DE LA UE3 ///L’ALCALDE DE SANT CUGAT, LLUÍS RECODER, EN UN MOMENT DE LA SEVA INTERVENCIÓ4 ///L’ALCALDE DE SANT CUGAT AMB LA DELEGADA DEL GOVERN DAVANT DE LA UE, ANNA TERRÓN5 ///A LA CURSA ‘SANT CUGAT IS RUNNING FOR IEIT’

6 /// EL PROJECTE DE L’EDIFICI DE L’IEIT PER SANT CUGAT7 ///

EL RECTOR DE LA UNIVER-SITAT DE LUXEMBURG, ROLF TARRACH, AMB MÓ-NICA TERRIBAS, DEFEN-SANT LA CANDIDATURA CATALANA8 ///EN EL MUSEU DEL CÒMIC DE BRUSSEL·LES

2///

3///

4///

5///

6///

7/// 8///

1///

10 RADAR B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 11B30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 RADAR

Reportatge /// Els supersalaris

La fractura entre el poder adquisitiu dels grans executius i els seus assalariats ha arribat a límits “escandalosos”, segons la Unió Europea. Brussel·les vol posar fi a les retribucions milionàries en època de crisi PER: C. COLOMINA

Europa reclama responsabilitat social als alts executius

2 ///

Amb la inflació als nivells més alts des del 1999, amb crides constants a la moderació salari-al i el poder adquisitiu dels tre-balladors en descens des de fa temps, la classe política euro-

pea comença a sentir la pressió de posar fre als salaris milionaris dels grans executius. La discussió dels ministres d’Economia i Finan-ces dels països de l’euro, aquest mes de maig a Brussel·les, es va omplir d’arguments eco-nòmics i financers per atacar els efectes per-versos d’aquests plusos milionaris, ja siguin en forma de bons, contractes blindats o stock op-tions, que premien resultats a molt curt termi-ni. Una situació que pot contribuir a l’adopció de riscos financers desproporcionats.

El rerefons, però, també és polític: la pèr-dua de credibilitat de governs i bancs cen-trals davant d’una ciutadania que cada cop s’ha d’estrènyer més el cinturó mentre les grans corporacions empresarials i bancàri-es publiquen les seves xifres de negocis i sa-laris. El president de l’Eurogrup, Jean-Clau-de Juncker –primer ministre de Luxemburg i un dels aspirants a esdevenir el primer pre-sident de la Unió Europea–, no es va mosse-gar la llengua. “Creiem que els excessos que hem vist en alguns països per part dels grans caps de la indústria són un escàndol i un fla-gell social”, va dir Juncker, que demanava, a més, mesures fiscals per posar fre a tanta generositat. També s’hi va sumar el comis-sari europeu de Finances, Joaquín Almunia, parlant de “salaris completament irrespon-sables”, després d’admetre, però, que la ini-ciativa de la Comissió Europea, d’ara fa qua-tre anys, demanant més control i transpa-rència en aquest tipus de retribucions no ha tingut gaire èxit.

REACCIONS A L’ESCÀNDOL

Les grans indústries de països com ara Ale-manya, França o Holanda han acabat pro-vocant la ira pública dels seus governants. El president alemany, Horst Köhler, ha acu-sat el sector empresarial del país de posar en perill la “cohesió social”. L’empresa automo-bilística Daimler va apujar el salari del seu consell de direcció un 45% l’any 2007, mal-grat els mals resultats que els van portar al trencament amb el fabricant nord-ameri-cà Chrysler. La cancellera alemanya, Ange-la Merkel, també es va apuntar a les críti-ques al màxim directiu de Porsche, Wende-lin Wiedeking, pel seu salari de 60 milions d’euros anual.

Alguns països europeus, com Holanda, França o Alemanya, preparen reformes legals per limitar aquests beneficis. Però la situació més vergonyosa es va viure recentment en un dels principals consorcis europeus, EADS, l’aeronàutica europea fabricant de l’Airbus. L’antiga direcció va rebre indemnitzacions supermilionàries tot i deixar el grup en plena crisi per la seva mala gestió i amb l’anunci de milers d’acomiadaments. L’antic copresident d’EADS, Noël Forgeard –home molt pròxim a l’expresident francès Jacques Chirac–, va re-bre 8,5 milions d’euros d’indemnització per la seva sortida. Unes compensacions cone-gudes com el paracaigudes d’or. El grup aero-nàutic europeu va tancar l’exercici 2007 amb pèrdues de 446 milions d’euros.

Holanda s’ha convertit, de moment, en el primer país de la Unió Europea que pren-drà mesures fiscals per controlar aquest fe-nomen. Els Països Baixos gravaran un 30% la retribució fixa i variable dels alts execu-tius, sempre que la xifra en qüestió sigui su-perior als 500.000 euros anuals o la retri-bució variable sigui més alta que el sou fix. Els que superin el mig milió d’euros de sala-ri també hauran d’augmentar considerable-ment les seves aportacions al fons de pensi-ons de l’empresa.

LA BANCA ESPANYOLA, AL CAPDAVANT

A l’Estat espanyol és el sector bancari qui, dar-rerament, ocupa el punt més alt de la piràmide retributiva, i en especial els bancs Santander i BBVA. El president del BBVA, Francisco Gon-zález, va cobrar gairebé 9 milions d’euros du-rant l’any 2007 i Alfredo Sáenz, conseller dele-gat del Banc Santander, va superar els 8 mili-

1 ///

ELS ALTS DIRECTIUS DE LES 100 EMPRESES MÉS GRANS D’ALEMANyA COBREN, DE MITJANA, 43 VEGADES MÉS qUE ELS SEUS TREBALLADORS

JOAqUíN ALMUNIA, COMISSARI EUROPEU DE FINANCES: “ALGUNS SALARIS SóN TOTALMENT IRRESPONSABLES”

ons durant l’exercici del 2006. Aquestes xifres milionàries empetiteixen davant les grans re-tribucions que paga la banca dels Estats Units.

Segons un estudi de Comissions Obreres, la fractura salarial s’ha multiplicat per 10 en els últims 20 anys. A partir del sou dels 540 di-rectius més ben pagats de l’Estat espanyol, entre membres dels consells d’administra-ció i alts executius, el sindicat ha calculat que les seves retribucions equivalen a 45 vegades el salari mitjà anual d’un treballador. Propor-cions molt semblants recull també un infor-me intern de la CDU, el partit de la cancellera Merkel, que ha constatat que els alts directius de les 100 empreses més grans d’Alemanya cobren, de mitjana, 43 vegades més que els seus treballadors. Una diferència que s’ha més que doblat des de mitjans dels noranta.

PARTIDARIS DE LA REGULACIÓ

Després de la discussió dels ministres de la zona euro a Brussel·les, la Unió Europea encara ha de passar de les paraules a l’assumpció de mesures concretes. En ple debat d’aquells que, com ha passat a l’altre costat de l’Atlàntic, clamen perquè el mercat s’autoreguli sol, el president alemany, Horst Köhler –antic director gerent de l’FMI–, ha fet una crida a endurir les regulacions. “El mercat financer global”, ha dit el polític democristià, “ha esdevingut un monstre que cal tornar a posar a lloc”.

3 ///

1 /// EL PRESIDENTDE L’EUROGRUP,JEAN-CLAUDE JUNCkER, UN DELS CRÍTICS AMB ELS SUPERSALARIS /// ARXIU

2 /// ELS DIRECTIUS DE LES 100 EMPRESES MéS GRANS D’ALEMANYA COBREN 43 VEGADESMéS qUE ELS SEUS TREBALLADORS,SEGONS UN INFORME DE LA CDU, EL PARTIT DE LA CANCELLE-RA MERkEL /// ARXIU

3 /// EL COMISSARI EUROPEU DE FINANCES, JOAqUÍN ALMUNIA /// ARXIU

Circutor crea una nova societat exclusiva de R+D a Terrassa

L’empresa Circutor ha creat una nova socie-tat, GEM Group, amb l’objectiu de centra-

litzar les seves activitats de R+D relacionades amb el sector energètic. La filial de la compa-nyia, amb seu a Terrassa, vol ser un espai ex-clusiu per organitzar i reforçar totes les acti-vitats de l’àrea d’innovació tecnològica de Cir-cutor. Aquesta voluntat de separar respon a la necessitat de reduir esforços i apostar decidi-dament per la innovació. La divisió en dos de Circutor i GEM Group ha provocat també un relleu de directius a l’empresa: el fins ara ge-rent de Circutor, Ignasi Mier, serà el nou di-rector de GEM Group; mentre que Fernando Rosique, antic director comercial de General Electric Power Controls, es farà càrrec de la ge-rència de la companyia.

Circutor es dedica al disseny, la fabricació i la comercialització d’equips de protecció, mesu-ra, control i compensació d’energia elèctrica. Concretament, a GEM Group es dedicaran a la introducció de noves tecnologies en el control de dispositius elèctrics i a desenvolupar pro-cessos eficaços de fabricació de materials. La seu central de Circutor es troba a Viladecavalls i té més de cinquanta enginyers que es dedi-quen a la R+D. Només a Barcelona, la compa-nyia disposa de sis centres especialitzats on es dissenyen i fabriquen més de 3.000 produc-tes. L’empresa, que es va fundar l’any 1973, és ara una de les grans companyies exportado-res d’equips de mesura, control i compensa-ció d’energia reactiva. Gairebé el 50% del vo-lum total de facturació de l’empresa prové de les exportacions que fan a 90 països.

VISITA DEL CONSELLER. El conseller d’Innova-ció, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet, va visitar la seu de Circutor a Viladecavalls, abans de reunir-se amb empresaris a la patronal CECOT. Precisa-ment a la CECOT, el conseller va demanar “uni-tat de posicions a Catalunya” i unitat per nego-ciar amb els territoris que també tenen proble-mes de finançament, com ara les Illes Balears, Aragó o el País Valencià. Fent balanç de l’actu-al conjuntura econòmica, Huguet va assegurar que “cal invertir en la indústria innovadora”, que en cap cas és, segons el conseller, la causa de l’estancament econòmic. Huguet va atribu-ir els mals de l’economia catalana a la bombo-lla immobiliària. /// REDACCIÓ

EMPRESA /// TERRASSA

Seu de Circutor /// CIRCUTOR

Telstar renova la seva imatge corporativaEMPRESA /// TERRASSA

La companyia americana Telstar, amb seu a Terrassa i Sant Cugat, que fabrica i dis-

senya equips d’alta tecnologia per a empre-ses vinculades a les ciències de la vida i la salut, ha renovat la seva pàgina web per re-forçar la seva imatge corporativa i la seva identitat de marca. El disseny de la nova pà-gina web, informa l’empresa, “afavoreix la identificació de la solidesa de la companyia com a líder en la fabricació i comercialitza-ció d’equips d’alta tecnologia per a cadascun dels seus mercats objectiu”. La web està divi-

dida en tres grans grups, cadascun dels quals té el seu propi portal.

DISTRIBUCIÓ DE PORTALS. El primer dels por-tals web és Life Sciences, orientat al mercat de ciències de la vida i en concret a la indús-tria farmacèutica, sectors medicohospitala-ris i laboratoris; el segon és Vacuum, orientat al mercat de tecnologies del buit, i el tercer és Instruments for solutions, que està orientat al mercat d’instrumentació d’alta tecnologia per al sector industrial, la recerca i el desen-

volupament científic. Cada portal es caracte-ritza per concentrar tota la informació d’in-terès en un mateix espai i facilitar la navega-ció i la recerca de manera fàcil i fluida.

La nova imatge s’identifica amb els valors de marca de confiança, compromís, experi-ència, innovació, flexibilitat, tecnologia, vo-cació personal i solucions personalitzades. A més reforça també el seu compromís amb la innovació en els mercats de les life scien-ces. /// REDACCIÓ

10 RADAR B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 11B30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 RADAR

Reportatge /// Els supersalaris

La fractura entre el poder adquisitiu dels grans executius i els seus assalariats ha arribat a límits “escandalosos”, segons la Unió Europea. Brussel·les vol posar fi a les retribucions milionàries en època de crisi PER: C. COLOMINA

Europa reclama responsabilitat social als alts executius

2 ///

Amb la inflació als nivells més alts des del 1999, amb crides constants a la moderació salari-al i el poder adquisitiu dels tre-balladors en descens des de fa temps, la classe política euro-

pea comença a sentir la pressió de posar fre als salaris milionaris dels grans executius. La discussió dels ministres d’Economia i Finan-ces dels països de l’euro, aquest mes de maig a Brussel·les, es va omplir d’arguments eco-nòmics i financers per atacar els efectes per-versos d’aquests plusos milionaris, ja siguin en forma de bons, contractes blindats o stock op-tions, que premien resultats a molt curt termi-ni. Una situació que pot contribuir a l’adopció de riscos financers desproporcionats.

El rerefons, però, també és polític: la pèr-dua de credibilitat de governs i bancs cen-trals davant d’una ciutadania que cada cop s’ha d’estrènyer més el cinturó mentre les grans corporacions empresarials i bancàri-es publiquen les seves xifres de negocis i sa-laris. El president de l’Eurogrup, Jean-Clau-de Juncker –primer ministre de Luxemburg i un dels aspirants a esdevenir el primer pre-sident de la Unió Europea–, no es va mosse-gar la llengua. “Creiem que els excessos que hem vist en alguns països per part dels grans caps de la indústria són un escàndol i un fla-gell social”, va dir Juncker, que demanava, a més, mesures fiscals per posar fre a tanta generositat. També s’hi va sumar el comis-sari europeu de Finances, Joaquín Almunia, parlant de “salaris completament irrespon-sables”, després d’admetre, però, que la ini-ciativa de la Comissió Europea, d’ara fa qua-tre anys, demanant més control i transpa-rència en aquest tipus de retribucions no ha tingut gaire èxit.

REACCIONS A L’ESCÀNDOL

Les grans indústries de països com ara Ale-manya, França o Holanda han acabat pro-vocant la ira pública dels seus governants. El president alemany, Horst Köhler, ha acu-sat el sector empresarial del país de posar en perill la “cohesió social”. L’empresa automo-bilística Daimler va apujar el salari del seu consell de direcció un 45% l’any 2007, mal-grat els mals resultats que els van portar al trencament amb el fabricant nord-ameri-cà Chrysler. La cancellera alemanya, Ange-la Merkel, també es va apuntar a les críti-ques al màxim directiu de Porsche, Wende-lin Wiedeking, pel seu salari de 60 milions d’euros anual.

Alguns països europeus, com Holanda, França o Alemanya, preparen reformes legals per limitar aquests beneficis. Però la situació més vergonyosa es va viure recentment en un dels principals consorcis europeus, EADS, l’aeronàutica europea fabricant de l’Airbus. L’antiga direcció va rebre indemnitzacions supermilionàries tot i deixar el grup en plena crisi per la seva mala gestió i amb l’anunci de milers d’acomiadaments. L’antic copresident d’EADS, Noël Forgeard –home molt pròxim a l’expresident francès Jacques Chirac–, va re-bre 8,5 milions d’euros d’indemnització per la seva sortida. Unes compensacions cone-gudes com el paracaigudes d’or. El grup aero-nàutic europeu va tancar l’exercici 2007 amb pèrdues de 446 milions d’euros.

Holanda s’ha convertit, de moment, en el primer país de la Unió Europea que pren-drà mesures fiscals per controlar aquest fe-nomen. Els Països Baixos gravaran un 30% la retribució fixa i variable dels alts execu-tius, sempre que la xifra en qüestió sigui su-perior als 500.000 euros anuals o la retri-bució variable sigui més alta que el sou fix. Els que superin el mig milió d’euros de sala-ri també hauran d’augmentar considerable-ment les seves aportacions al fons de pensi-ons de l’empresa.

LA BANCA ESPANYOLA, AL CAPDAVANT

A l’Estat espanyol és el sector bancari qui, dar-rerament, ocupa el punt més alt de la piràmide retributiva, i en especial els bancs Santander i BBVA. El president del BBVA, Francisco Gon-zález, va cobrar gairebé 9 milions d’euros du-rant l’any 2007 i Alfredo Sáenz, conseller dele-gat del Banc Santander, va superar els 8 mili-

1 ///

ELS ALTS DIRECTIUS DE LES 100 EMPRESES MÉS GRANS D’ALEMANyA COBREN, DE MITJANA, 43 VEGADES MÉS qUE ELS SEUS TREBALLADORS

JOAqUíN ALMUNIA, COMISSARI EUROPEU DE FINANCES: “ALGUNS SALARIS SóN TOTALMENT IRRESPONSABLES”

ons durant l’exercici del 2006. Aquestes xifres milionàries empetiteixen davant les grans re-tribucions que paga la banca dels Estats Units.

Segons un estudi de Comissions Obreres, la fractura salarial s’ha multiplicat per 10 en els últims 20 anys. A partir del sou dels 540 di-rectius més ben pagats de l’Estat espanyol, entre membres dels consells d’administra-ció i alts executius, el sindicat ha calculat que les seves retribucions equivalen a 45 vegades el salari mitjà anual d’un treballador. Propor-cions molt semblants recull també un infor-me intern de la CDU, el partit de la cancellera Merkel, que ha constatat que els alts directius de les 100 empreses més grans d’Alemanya cobren, de mitjana, 43 vegades més que els seus treballadors. Una diferència que s’ha més que doblat des de mitjans dels noranta.

PARTIDARIS DE LA REGULACIÓ

Després de la discussió dels ministres de la zona euro a Brussel·les, la Unió Europea encara ha de passar de les paraules a l’assumpció de mesures concretes. En ple debat d’aquells que, com ha passat a l’altre costat de l’Atlàntic, clamen perquè el mercat s’autoreguli sol, el president alemany, Horst Köhler –antic director gerent de l’FMI–, ha fet una crida a endurir les regulacions. “El mercat financer global”, ha dit el polític democristià, “ha esdevingut un monstre que cal tornar a posar a lloc”.

3 ///

1 /// EL PRESIDENTDE L’EUROGRUP,JEAN-CLAUDE JUNCkER, UN DELS CRÍTICS AMB ELS SUPERSALARIS /// ARXIU

2 /// ELS DIRECTIUS DE LES 100 EMPRESES MéS GRANS D’ALEMANYA COBREN 43 VEGADESMéS qUE ELS SEUS TREBALLADORS,SEGONS UN INFORME DE LA CDU, EL PARTIT DE LA CANCELLE-RA MERkEL /// ARXIU

3 /// EL COMISSARI EUROPEU DE FINANCES, JOAqUÍN ALMUNIA /// ARXIU

Circutor crea una nova societat exclusiva de R+D a Terrassa

L’empresa Circutor ha creat una nova socie-tat, GEM Group, amb l’objectiu de centra-

litzar les seves activitats de R+D relacionades amb el sector energètic. La filial de la compa-nyia, amb seu a Terrassa, vol ser un espai ex-clusiu per organitzar i reforçar totes les acti-vitats de l’àrea d’innovació tecnològica de Cir-cutor. Aquesta voluntat de separar respon a la necessitat de reduir esforços i apostar decidi-dament per la innovació. La divisió en dos de Circutor i GEM Group ha provocat també un relleu de directius a l’empresa: el fins ara ge-rent de Circutor, Ignasi Mier, serà el nou di-rector de GEM Group; mentre que Fernando Rosique, antic director comercial de General Electric Power Controls, es farà càrrec de la ge-rència de la companyia.

Circutor es dedica al disseny, la fabricació i la comercialització d’equips de protecció, mesu-ra, control i compensació d’energia elèctrica. Concretament, a GEM Group es dedicaran a la introducció de noves tecnologies en el control de dispositius elèctrics i a desenvolupar pro-cessos eficaços de fabricació de materials. La seu central de Circutor es troba a Viladecavalls i té més de cinquanta enginyers que es dedi-quen a la R+D. Només a Barcelona, la compa-nyia disposa de sis centres especialitzats on es dissenyen i fabriquen més de 3.000 produc-tes. L’empresa, que es va fundar l’any 1973, és ara una de les grans companyies exportado-res d’equips de mesura, control i compensa-ció d’energia reactiva. Gairebé el 50% del vo-lum total de facturació de l’empresa prové de les exportacions que fan a 90 països.

VISITA DEL CONSELLER. El conseller d’Innova-ció, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet, va visitar la seu de Circutor a Viladecavalls, abans de reunir-se amb empresaris a la patronal CECOT. Precisa-ment a la CECOT, el conseller va demanar “uni-tat de posicions a Catalunya” i unitat per nego-ciar amb els territoris que també tenen proble-mes de finançament, com ara les Illes Balears, Aragó o el País Valencià. Fent balanç de l’actu-al conjuntura econòmica, Huguet va assegurar que “cal invertir en la indústria innovadora”, que en cap cas és, segons el conseller, la causa de l’estancament econòmic. Huguet va atribu-ir els mals de l’economia catalana a la bombo-lla immobiliària. /// REDACCIÓ

EMPRESA /// TERRASSA

Seu de Circutor /// CIRCUTOR

Telstar renova la seva imatge corporativaEMPRESA /// TERRASSA

La companyia americana Telstar, amb seu a Terrassa i Sant Cugat, que fabrica i dis-

senya equips d’alta tecnologia per a empre-ses vinculades a les ciències de la vida i la salut, ha renovat la seva pàgina web per re-forçar la seva imatge corporativa i la seva identitat de marca. El disseny de la nova pà-gina web, informa l’empresa, “afavoreix la identificació de la solidesa de la companyia com a líder en la fabricació i comercialitza-ció d’equips d’alta tecnologia per a cadascun dels seus mercats objectiu”. La web està divi-

dida en tres grans grups, cadascun dels quals té el seu propi portal.

DISTRIBUCIÓ DE PORTALS. El primer dels por-tals web és Life Sciences, orientat al mercat de ciències de la vida i en concret a la indús-tria farmacèutica, sectors medicohospitala-ris i laboratoris; el segon és Vacuum, orientat al mercat de tecnologies del buit, i el tercer és Instruments for solutions, que està orientat al mercat d’instrumentació d’alta tecnologia per al sector industrial, la recerca i el desen-

volupament científic. Cada portal es caracte-ritza per concentrar tota la informació d’in-terès en un mateix espai i facilitar la navega-ció i la recerca de manera fàcil i fluida.

La nova imatge s’identifica amb els valors de marca de confiança, compromís, experi-ència, innovació, flexibilitat, tecnologia, vo-cació personal i solucions personalitzades. A més reforça també el seu compromís amb la innovació en els mercats de les life scien-ces. /// REDACCIÓ

12 RADAR B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 13B30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 RADAR

ACORD. Finalment, es va arribar a un pac-te que es va materialitzar després de diver-ses entrevistes que van mantenir les dues parts i, en els darrers contactes, amb la in-tervenció del Departament de Treball de la Generalitat.

El nou marc laboral tindrà una durabilitat de tres anys, això vol dir que estarà vigent fins al 2010, i recull que els salaris dels tre-balladors tindran un increment anual de l’IPC en vigor més el 0,75%. A més, el nou conveni estableix una única setmana de tancament de la planta, que es farà al mes d’agost, i la no ampliació de la jornada labo-ral, que era una de les reivindicacions que exigia amb més ímpetu el comitè d’empre-sa en les negociacions.

En aquest sentit es va expressar el presi-dent del comitè d’empresa de Delphi, Anto-nio Morán, que es va mostrar satisfet amb l’acord a què s’havia arribat i va assenyalar que amb l’entesa “s’acaba un procés de mo-bilització que no era el més idoni, pel gran volum de treball que tenim”. Morán va dir que la plantilla es podrà centrar “en el que més els interessa, que és treballar”, i va as-senyalar que l’acord “cobreix les pretensi-ons del comitè, ”perquè, a més, recull altres increments salarials, com una paga per la signatura del conveni”.

El nou acord serà ratificat pel conjunt dels treballadors de Delphi en les pròximes set-manes. Mentrestant, les vagues ja han estat desconvocades. /// M.S.

El Comitè de Delphi arriba a una entesa i suspèn les vagues

L’estira-i-arronsa entre els treballadors de Delphi i l’empresa ha donat finalment

els seus fruits. Després d’una setmana de va-gues, les dues parts van arribar, el 16 de maig, a un principi d’acord en la negociació del con-veni col·lectiu 2008-2010 de l’empresa. Les diferències entre uns i altres són més curtes, tot i que ambdues parts s’han vist obligades a cedir en les seves peticions.

El 9 de maig, el comitè d’empresa de Delphi va convocar una vaga que consistia a aturar la producció de la fàbrica durant tres hores en cadascun dels tres torns que té l’empre-sa, amb l’objectiu, segons Antonio Morán, president del comitè, de “desbloquejar la negociació del conveni col·lectiu”. Jordi Ar-naiz, representant de CCOO a Delphi, va as-segurar que dels 1.200 treballadors de l’em-presa, el 86% donaven suport a la vaga. La reivindicació no es va allargar més de dos dies d’aturades intermitents d’una hora. El dia 16 tot havia tornat, aparentment, a la normalitat.

Delphi va oferir als sindicats un augment sa-larial de l’IPC real, més un 0,75% per cadas-cun dels tres anys del conveni, a més de l’in-crement de la jornada laboral d’entre 8 i 16 hores l’any i poder produir durant tot el mes d’agost, a través d’un corredor de vacances. El comitè va posar sobre la taula passar de 0,75 a un punt, i es va negar a acceptar l’am-pliació de l’horari laboral, “fos retribuït o no”, i la producció durant tot el mes d’agost. La di-recció de Delphi havia exposat que “les con-dicions actuals de treball, amb jornades infe-riors a 35 hores setmanals i salaris entorn als 30.000 euros anuals, estan entre les millors de la indústria de l’automoció estatal”. El co-mitè, per la seva part, va argumentar que si “l’empresa augmenta significativament la seva producció de bombes, la seva factura-ció anirà en funció d’aquest increment en la fabricació, per la qual cosa es poden assumir les peticions dels treballadors”. A més, els re-presentants dels treballadors van manifestar que la direcció no parlava de plans més en-llà de l’any 2010.

Els sindicats i l’empresa signen un principi d’acord que dibuixa un nou conveni col·lectiu

EMPRESA /// SANT CUGAT DEL VALLÈS

Adhesius de protesta al cartell d’entrada /// I. MARqUÈS

Henkel Ibérica centralitza la seva activitat a Montornès

La direcció general de la multinacional Henkel Ibérica ha anunciat que tras-

lladarà el 2010 la seva producció de deter-gents líquids de Malgrat de Mar a la plan-ta de Montornès del Vallès, on la compa-nyia té instal·lat un centre especialitzat en productes de neteja, adhesius i de tecnolo-gia. Henkel Ibérica ha pres aquesta decisió per garantir la “màxima capacitat de pro-ducció a Catalunya i Espanya, així com el ni-vell d’ocupació associat, perquè la concen-tració en un únic centre”, assegura la mul-tinacional en un comunicat, “permetrà una millor consecució dels objectius de negoci de l’empresa”.

Amb aquesta operació, a més, Henkel Ibérica vol traslladar els 135 treballadors de la plan-ta de Malgrat a Montornès, tot i que primer haurà de negociar amb els sindicats les con-dicions del tancament i de traspàs, i les in-demnitzacions que s’hagin de pagar als tre-balladors que no vulguin anar a treballar a la localitat vallesana.

PROGRAMA MUNDIAL. La decisió presa for-ma part del programa mundial Global Exce-llence, que té l’objectiu de millorar la com-petitivitat del grup. Aquest programa es va

anunciar durant el mes de febrer d’aquest any i es concreta en diverses mesures per a cada país per afavorir i enfortir de forma sos-tenible tant la rendibilitat de la companyia com la competitivitat a llarg termini.

La filial de Henkel té cinc centres de produc-ció i distribució a la Península. A escala inter-nacional, Henkel treballa en tres àrees de pro-ducció: atenció de la llar, atenció personal i adhesius i tecnologies. Dóna feina a 58.000 persones arreu del món i comercialitza els seus productes a 125 països. El 2007 va obte-nir 13.074 milions en vendes i un benefici ope-ratiu de 1.344 milions. /// REDACCIÓ

Seu de Henkel a Montornès /// HENkEL

EMPRESA /// MONTORNÈS DEL VALLÈS

Vallès Avança, nou pla estratègic per a l’ocupació

El Consorci per l’Ocupació i la Promo-ció Econòmica del Vallès Occidental

va aprovar el 30 de maig, a Ca l’Estruch, a Sabadell, un pla estratègic per fomentar l’ocupació i la innovació a la comarca du-rant el període 2008-2013. Vallès Avança, nom amb què es coneix el document, recull dotze programes d’actuació en l’entorn de la promoció i el desenvolupament econòmic. El pla té un pressupost de 8 milions d’euros, 6 dels quals estan finançats per la Genera-litat de Catalunya i el Fons Social Europeu, i els dos restants els aporta el territori, a tra-vés del Consorci. Montserrat Capdevila, de-legada del Consorci, va intervenir en la re-unió fent constar el notable increment del pressupost amb relació a l’últim pla signat: ”Partíem d’un pressupost d’un milió onze mil euros. És un increment considerable de l’actual pressupost”.

A la signatura del pla estratègic van assis-tir, entre d’altres, els representants dels 23 municipis del Vallès Occidental, la conselle-ra de Treball de la Generalitat de Catalunya, Mar Serna, el president del Consorci i alcal-de de Terrassa, Pere Navarro, el vicepre-sident i alcalde de Sabadell, Manuel Bus-tos, el president de la CECOT, Antoni Abad, i el president de PIMEC Vallès Occidental, Martí Puig.

En el mateix acte de presentació del Vallès Avança, el Consorci per l’Ocupació i el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) van aprovar un conveni per al desenvolupament de políti-ques d’ocupació i desenvolupament territorial a la comarca durant el període 2008-2009.

PLA D’ACTUACIÓ. El pla estratègic Vallès Avan-ça s’ha elaborat de forma consensuada entre les parts implicades per afavorir el Vallès Oc-cidental i posicionar-lo com el principal nu-cli de la indústria i la innovació a Catalunya i aconseguir així un mercat basat en la forma-ció, la igualtat d’oportunitats i la qualitat de l’ocupació. El pla ha donat prioritat a les ne-cessitats de la comarca, definint-ne l’escena-ri actual, amb la voluntat de fer del Vallès Oc-cidental un territori cohesionat socialment. Vallès Avança treballa en dotze línies d’actua-ció, dotze programes en àmbits diferents.

Entre d’altres, el pla vol fomentar polítiques d’igualtat, modernitzar els serveis d’ocupa-ció i impulsar noves formes de concertació laboral. També es treballarà per millorar la comunicació entre les pimes, donant suport als joves emprenedors, així com a tots els treballadors afectats per reestructuracions empresarials, o treballar més la formació qualificada dels treballadors. Pere Navarro, com a president del Consorci, va citar altres àmbits d’actuació: “La millora de les infraes-tructures, els serveis d’accessibilitat a les di-ferents àrees d’activitat, la promoció i millo-ra de les localitzacions d’activitat econòmica i dels polígons industrials, la valoració de la recerca i el desenvolupament tecnològic i la seva transferència a les empreses fent pos-sible una innovació i redefinició de les polí-tiques actives d’ocupació, millorant les xar-xes de coordinació i de cooperació”.

Per la seva part, la consellera de Treball, Mar Serna, va afirmar que el Vallès Occidental “és una de les comarques motor de Catalunya en l’àmbit econòmic, activa eco-nòmicament, dinàmica i emprenedora”. Ser-na va assegurar que aquest acord és “pio-ner” i que davant de la desacceleració, el creixement econòmic de Catalunya s’ha de basar “en l’ocupació de sectors que donin valor afegit”. /// P. F.

Els 23 municipis de la comarca, el Consorci per l’Ocupació i el Departament de Treball de la Generalitat signen un pla estratègic en matèria de promoció econòmica

8MILIONS D’EUROSÉs el pressupost de què disposarà el nou pla estràtegic signat pels vint-i-tres mu-nicipis del Vallès, set milions més que l’últim pla signat.

OCUPACIÓ /// VALLÈS OCCIDENTAL

Fotografia de família dels signants del pla estratègic /// CEDIDA

Boehringer factura més de 525 milions d’euros en l’últim exercici

La multinacional alemanya Boehringer Ingelheim ha tancat l’any amb una fac-

turació de 525,3 milions d’euros, cosa que suposa un benefici de 35,8 milions l’any 2007 i un creixement “per sobre de la mitja-na del mercat”, segons informa la compa-nyia. Boehringer atribueix aquests bons re-sultats als beneficis que aporten els fàrmacs de R+D de producció pròpia i al bon funcio-nament de les dues plantes de producció. A Espanya, i concretament a les plantes de Sant Cugat del Vallès i Malgrat de Mar, la in-versió en R+D ha estat, aquest últim any, de 9 milions d’euros, amb un increment del 14% amb relació a l’exercici anterior. Amb aquests resultats, Boehringer se situa en onzena posició en el rànquing del mercat farmacèutic espanyol. Les previsions de fu-tur són bones. A finals d’any, la companyia té previst comercialitzar Pradaxa, un nou anticoagulant de posologia única diària, que facilitarà el compliment del tractament als pacients. Més endavant també preveu posar en el mercat Respimat, un inhalador de nova generació per als pacients de MPOC, i Fli-banserina, medicament per tractar la dis-funció sexual femenina. /// REDACCIÓ

EMPRESA /// SANT CUGAT DEL VALLÈS

Aigües de Terrassa tanca el 2007 amb un benefici de 2,3 milions d’euros

El grup Aigües de Terrassa va presentar, el 7 de maig passat, els seus resultats de

l’exercici 2007 a la Junta General Ordinària d’Accionistes. Segons l’empresa, els beneficis d’aquest exercici superen els 2,3 milions d’eu-ros, i situen el valor total de l’empresa en 64 milions d’euros, dotze menys que en l’anteri-or exercicis. Els resultats no amaguen els pro-blemes latents d’escassetat d’aigua a les re-serves hídriques o el descens de la demanda en els sectors de la indústria i l’habitatge, però malgrat tot, es van invertir 2,7 milions d’euros en obres i instal·lacions per a l’ampliació i mi-llora de les xarxes de distribució. Quant a les inversions financeres i patrimonials, van su-perar els 3,25 milions d’euros. Revermina i Patmina, les dues grans societats filials, pre-senten resultats satisfactoris tot i no assolir els de l’exercici anterior. A través de Patmina es van invertir dos milions d’euros en socie-tats i immobles participats, mentre que les in-versions financeres de Revermina se situen en els 1,2 milions d’euros. El president del grup, Marià Galí, va esmentar el Pla Mina 2010-2015, un document que marca les directrius per fer evolucionar l’empresa com a grup em-presarial. /// REDACCIÓ

EMPRESA /// TERRASSA

12 RADAR B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 13B30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 RADAR

ACORD. Finalment, es va arribar a un pac-te que es va materialitzar després de diver-ses entrevistes que van mantenir les dues parts i, en els darrers contactes, amb la in-tervenció del Departament de Treball de la Generalitat.

El nou marc laboral tindrà una durabilitat de tres anys, això vol dir que estarà vigent fins al 2010, i recull que els salaris dels tre-balladors tindran un increment anual de l’IPC en vigor més el 0,75%. A més, el nou conveni estableix una única setmana de tancament de la planta, que es farà al mes d’agost, i la no ampliació de la jornada labo-ral, que era una de les reivindicacions que exigia amb més ímpetu el comitè d’empre-sa en les negociacions.

En aquest sentit es va expressar el presi-dent del comitè d’empresa de Delphi, Anto-nio Morán, que es va mostrar satisfet amb l’acord a què s’havia arribat i va assenyalar que amb l’entesa “s’acaba un procés de mo-bilització que no era el més idoni, pel gran volum de treball que tenim”. Morán va dir que la plantilla es podrà centrar “en el que més els interessa, que és treballar”, i va as-senyalar que l’acord “cobreix les pretensi-ons del comitè, ”perquè, a més, recull altres increments salarials, com una paga per la signatura del conveni”.

El nou acord serà ratificat pel conjunt dels treballadors de Delphi en les pròximes set-manes. Mentrestant, les vagues ja han estat desconvocades. /// M.S.

El Comitè de Delphi arriba a una entesa i suspèn les vagues

L’estira-i-arronsa entre els treballadors de Delphi i l’empresa ha donat finalment

els seus fruits. Després d’una setmana de va-gues, les dues parts van arribar, el 16 de maig, a un principi d’acord en la negociació del con-veni col·lectiu 2008-2010 de l’empresa. Les diferències entre uns i altres són més curtes, tot i que ambdues parts s’han vist obligades a cedir en les seves peticions.

El 9 de maig, el comitè d’empresa de Delphi va convocar una vaga que consistia a aturar la producció de la fàbrica durant tres hores en cadascun dels tres torns que té l’empre-sa, amb l’objectiu, segons Antonio Morán, president del comitè, de “desbloquejar la negociació del conveni col·lectiu”. Jordi Ar-naiz, representant de CCOO a Delphi, va as-segurar que dels 1.200 treballadors de l’em-presa, el 86% donaven suport a la vaga. La reivindicació no es va allargar més de dos dies d’aturades intermitents d’una hora. El dia 16 tot havia tornat, aparentment, a la normalitat.

Delphi va oferir als sindicats un augment sa-larial de l’IPC real, més un 0,75% per cadas-cun dels tres anys del conveni, a més de l’in-crement de la jornada laboral d’entre 8 i 16 hores l’any i poder produir durant tot el mes d’agost, a través d’un corredor de vacances. El comitè va posar sobre la taula passar de 0,75 a un punt, i es va negar a acceptar l’am-pliació de l’horari laboral, “fos retribuït o no”, i la producció durant tot el mes d’agost. La di-recció de Delphi havia exposat que “les con-dicions actuals de treball, amb jornades infe-riors a 35 hores setmanals i salaris entorn als 30.000 euros anuals, estan entre les millors de la indústria de l’automoció estatal”. El co-mitè, per la seva part, va argumentar que si “l’empresa augmenta significativament la seva producció de bombes, la seva factura-ció anirà en funció d’aquest increment en la fabricació, per la qual cosa es poden assumir les peticions dels treballadors”. A més, els re-presentants dels treballadors van manifestar que la direcció no parlava de plans més en-llà de l’any 2010.

Els sindicats i l’empresa signen un principi d’acord que dibuixa un nou conveni col·lectiu

EMPRESA /// SANT CUGAT DEL VALLÈS

Adhesius de protesta al cartell d’entrada /// I. MARqUÈS

Henkel Ibérica centralitza la seva activitat a Montornès

La direcció general de la multinacional Henkel Ibérica ha anunciat que tras-

lladarà el 2010 la seva producció de deter-gents líquids de Malgrat de Mar a la plan-ta de Montornès del Vallès, on la compa-nyia té instal·lat un centre especialitzat en productes de neteja, adhesius i de tecnolo-gia. Henkel Ibérica ha pres aquesta decisió per garantir la “màxima capacitat de pro-ducció a Catalunya i Espanya, així com el ni-vell d’ocupació associat, perquè la concen-tració en un únic centre”, assegura la mul-tinacional en un comunicat, “permetrà una millor consecució dels objectius de negoci de l’empresa”.

Amb aquesta operació, a més, Henkel Ibérica vol traslladar els 135 treballadors de la plan-ta de Malgrat a Montornès, tot i que primer haurà de negociar amb els sindicats les con-dicions del tancament i de traspàs, i les in-demnitzacions que s’hagin de pagar als tre-balladors que no vulguin anar a treballar a la localitat vallesana.

PROGRAMA MUNDIAL. La decisió presa for-ma part del programa mundial Global Exce-llence, que té l’objectiu de millorar la com-petitivitat del grup. Aquest programa es va

anunciar durant el mes de febrer d’aquest any i es concreta en diverses mesures per a cada país per afavorir i enfortir de forma sos-tenible tant la rendibilitat de la companyia com la competitivitat a llarg termini.

La filial de Henkel té cinc centres de produc-ció i distribució a la Península. A escala inter-nacional, Henkel treballa en tres àrees de pro-ducció: atenció de la llar, atenció personal i adhesius i tecnologies. Dóna feina a 58.000 persones arreu del món i comercialitza els seus productes a 125 països. El 2007 va obte-nir 13.074 milions en vendes i un benefici ope-ratiu de 1.344 milions. /// REDACCIÓ

Seu de Henkel a Montornès /// HENkEL

EMPRESA /// MONTORNÈS DEL VALLÈS

Vallès Avança, nou pla estratègic per a l’ocupació

El Consorci per l’Ocupació i la Promo-ció Econòmica del Vallès Occidental

va aprovar el 30 de maig, a Ca l’Estruch, a Sabadell, un pla estratègic per fomentar l’ocupació i la innovació a la comarca du-rant el període 2008-2013. Vallès Avança, nom amb què es coneix el document, recull dotze programes d’actuació en l’entorn de la promoció i el desenvolupament econòmic. El pla té un pressupost de 8 milions d’euros, 6 dels quals estan finançats per la Genera-litat de Catalunya i el Fons Social Europeu, i els dos restants els aporta el territori, a tra-vés del Consorci. Montserrat Capdevila, de-legada del Consorci, va intervenir en la re-unió fent constar el notable increment del pressupost amb relació a l’últim pla signat: ”Partíem d’un pressupost d’un milió onze mil euros. És un increment considerable de l’actual pressupost”.

A la signatura del pla estratègic van assis-tir, entre d’altres, els representants dels 23 municipis del Vallès Occidental, la conselle-ra de Treball de la Generalitat de Catalunya, Mar Serna, el president del Consorci i alcal-de de Terrassa, Pere Navarro, el vicepre-sident i alcalde de Sabadell, Manuel Bus-tos, el president de la CECOT, Antoni Abad, i el president de PIMEC Vallès Occidental, Martí Puig.

En el mateix acte de presentació del Vallès Avança, el Consorci per l’Ocupació i el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) van aprovar un conveni per al desenvolupament de políti-ques d’ocupació i desenvolupament territorial a la comarca durant el període 2008-2009.

PLA D’ACTUACIÓ. El pla estratègic Vallès Avan-ça s’ha elaborat de forma consensuada entre les parts implicades per afavorir el Vallès Oc-cidental i posicionar-lo com el principal nu-cli de la indústria i la innovació a Catalunya i aconseguir així un mercat basat en la forma-ció, la igualtat d’oportunitats i la qualitat de l’ocupació. El pla ha donat prioritat a les ne-cessitats de la comarca, definint-ne l’escena-ri actual, amb la voluntat de fer del Vallès Oc-cidental un territori cohesionat socialment. Vallès Avança treballa en dotze línies d’actua-ció, dotze programes en àmbits diferents.

Entre d’altres, el pla vol fomentar polítiques d’igualtat, modernitzar els serveis d’ocupa-ció i impulsar noves formes de concertació laboral. També es treballarà per millorar la comunicació entre les pimes, donant suport als joves emprenedors, així com a tots els treballadors afectats per reestructuracions empresarials, o treballar més la formació qualificada dels treballadors. Pere Navarro, com a president del Consorci, va citar altres àmbits d’actuació: “La millora de les infraes-tructures, els serveis d’accessibilitat a les di-ferents àrees d’activitat, la promoció i millo-ra de les localitzacions d’activitat econòmica i dels polígons industrials, la valoració de la recerca i el desenvolupament tecnològic i la seva transferència a les empreses fent pos-sible una innovació i redefinició de les polí-tiques actives d’ocupació, millorant les xar-xes de coordinació i de cooperació”.

Per la seva part, la consellera de Treball, Mar Serna, va afirmar que el Vallès Occidental “és una de les comarques motor de Catalunya en l’àmbit econòmic, activa eco-nòmicament, dinàmica i emprenedora”. Ser-na va assegurar que aquest acord és “pio-ner” i que davant de la desacceleració, el creixement econòmic de Catalunya s’ha de basar “en l’ocupació de sectors que donin valor afegit”. /// P. F.

Els 23 municipis de la comarca, el Consorci per l’Ocupació i el Departament de Treball de la Generalitat signen un pla estratègic en matèria de promoció econòmica

8MILIONS D’EUROSÉs el pressupost de què disposarà el nou pla estràtegic signat pels vint-i-tres mu-nicipis del Vallès, set milions més que l’últim pla signat.

OCUPACIÓ /// VALLÈS OCCIDENTAL

Fotografia de família dels signants del pla estratègic /// CEDIDA

Boehringer factura més de 525 milions d’euros en l’últim exercici

La multinacional alemanya Boehringer Ingelheim ha tancat l’any amb una fac-

turació de 525,3 milions d’euros, cosa que suposa un benefici de 35,8 milions l’any 2007 i un creixement “per sobre de la mitja-na del mercat”, segons informa la compa-nyia. Boehringer atribueix aquests bons re-sultats als beneficis que aporten els fàrmacs de R+D de producció pròpia i al bon funcio-nament de les dues plantes de producció. A Espanya, i concretament a les plantes de Sant Cugat del Vallès i Malgrat de Mar, la in-versió en R+D ha estat, aquest últim any, de 9 milions d’euros, amb un increment del 14% amb relació a l’exercici anterior. Amb aquests resultats, Boehringer se situa en onzena posició en el rànquing del mercat farmacèutic espanyol. Les previsions de fu-tur són bones. A finals d’any, la companyia té previst comercialitzar Pradaxa, un nou anticoagulant de posologia única diària, que facilitarà el compliment del tractament als pacients. Més endavant també preveu posar en el mercat Respimat, un inhalador de nova generació per als pacients de MPOC, i Fli-banserina, medicament per tractar la dis-funció sexual femenina. /// REDACCIÓ

EMPRESA /// SANT CUGAT DEL VALLÈS

Aigües de Terrassa tanca el 2007 amb un benefici de 2,3 milions d’euros

El grup Aigües de Terrassa va presentar, el 7 de maig passat, els seus resultats de

l’exercici 2007 a la Junta General Ordinària d’Accionistes. Segons l’empresa, els beneficis d’aquest exercici superen els 2,3 milions d’eu-ros, i situen el valor total de l’empresa en 64 milions d’euros, dotze menys que en l’anteri-or exercicis. Els resultats no amaguen els pro-blemes latents d’escassetat d’aigua a les re-serves hídriques o el descens de la demanda en els sectors de la indústria i l’habitatge, però malgrat tot, es van invertir 2,7 milions d’euros en obres i instal·lacions per a l’ampliació i mi-llora de les xarxes de distribució. Quant a les inversions financeres i patrimonials, van su-perar els 3,25 milions d’euros. Revermina i Patmina, les dues grans societats filials, pre-senten resultats satisfactoris tot i no assolir els de l’exercici anterior. A través de Patmina es van invertir dos milions d’euros en socie-tats i immobles participats, mentre que les in-versions financeres de Revermina se situen en els 1,2 milions d’euros. El president del grup, Marià Galí, va esmentar el Pla Mina 2010-2015, un document que marca les directrius per fer evolucionar l’empresa com a grup em-presarial. /// REDACCIÓ

EMPRESA /// TERRASSA

14 RADAR B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 1�B30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 RADAR

L’empresa Enagás, per mitjà del seu pre-sident, Antoni Llardén, va anunciar, el 5

de maig passat, que el gasoducte que la com-panyia té projectat construir entre Martorell i Figueres seguirà, tant com sigui possible, l’autopista AP-7, el Quart Cinturó i el traçat de l’AVE. La direcció d’Enagás ha pres aquesta decisió després d’escoltar les nombroses al-legacions que van presentar molts dels mu-

nicipis afectats per la construcció d’aquesta infraestructura de 164 quilòmetres.

Tot i que la proposta definitiva encara no s’ha presentat, Enagás ha fet un pas en-davant per arribar a un consens amb els municipis afectats. Sabadell, Terrassa, Viladecavalls, Sentmenat o Castellar són al-gunes de les poblacions vallesanes que van

presentar queixes formals i van demanar que el traçat s’ajustés a altres infraestructu-res existents o en fase de construcció, com són el cas de l’AP-7 i el Quart Cinturó. Del que encara no se’n té notícia és de la possi-ble construcció d’una estació de compressió de gas a Sentmenat, que faria de punt d’en-llaç amb un altre gasoducte que connecta-ria amb Andorra.

INVERSIÓ A CATALUNYA. Enagás va anunciar també que s’invertiran fins a l’any 2012 a Catalunya 652 milions d’euros, es construi-ran nous gasoductes i s’ampliarà la capacitat de la planta del Port de Barcelona. El gaso-ducte Martorell-Figueres estarà construït, segons Enagás, l’any 2011. /// REDACCIÓ

Enagás escolta els municipis afectats pel gasoducte

Antoni Llardén, president d’Enagás /// ENAGÁS

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS ORIENTAL I OCCIDENTAL

Les cambres pressionen perquè es desencalli el quart Cinturó

permetre descongestionar la xarxa viària actual (n’és un exemple clar la B-30). Aquest anome-nat corredor del Mediterrani, assegura la Cam-bra, “actua com un veritable motor de l’econo-mia espanyola”. Representa el 28% del PIB i el 38% de les exportacions de l’Estat. Per aquest motiu, creu la Cambra, el Ministeri de Foment hauria de moure peça en un espai curt de temps: la infraestructura ha de ser d’execució priori-tària. De la mateixa manera, la Cambra dema-na que la Generalitat i, en concret, el Departa-ment de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), no elabori documents “que suposin un nou obstacle per al desenvolupament, ja de-morat de per si, d’una obra que depèn en defi-nitiva del Ministeri de Foment”.

Amb tot, el Quart Cinturó continua sent objec-te de polèmica: té tants defensors com retrac-tors. Fins i tot, dins el govern del tripartit, ICV i ERC segueixen fent oposició a una infraestruc-tura que no s’acaba mai.

PROPOSTES DE LA CAMBRA DE TERRASSA. Però no n’hi ha prou amb el Quart Cinturó. La Cambra de Terrassa, per mitjà del seu presi-dent, Marià Galí, va traslladar a Josep Mir, co-ordinador del Pacte Nacional d’Infraestruc-tures, propostes per a la redacció definitiva del document. Una de les preocupacions evi-dents és precisament la de la xarxa de comu-nicacions viària. La Cambra creu que la xar-xa ha de ser més fluida, s’ha de reduir el temps de transport i facilitar la interconne-xió d’altres maneres que no siguin el foment i l’ús del transport públic: activar el transport per via marítima, aèria, que hi hagi nuclis empresarials, fires... Per altra banda, Galí va proposar millores en la connectivitat tant dins dels polígons industrials, com entre aquests i les ciutats. Pel que fa al transport per via fèrria, la Cambra proposa, entre d’al-tres, aprovar el Pla de l’Orbital Ferroviària, potenciar la línia de Rodalies Terrassa-Manresa i l’enllaç ferroviari Sabadell-Terras-sa, la creació d’una nova estació de Renfe a Can Boada, i la creació d’una línia de merca-deries independent de la de passatgers. Quant a la xarxa viària, per descomptat, va demanar l’execució del tram Terrassa-Granollers del Quart Cinturó i l’aplicació de descomptes als usuaris de la C-16 i els Túnels de Vallvidrera. Entre les propostes restants figura la creació d’un centre logístic entre Sabadell i Terrassa i la creació d’un Acord Na-cional sobre Infraestructures de Telecomu-nicacions a Catalunya. /// PERE FERNÁNDEz

Terrassa-Granollers, amb el termini de redacció exhaurit, ni el tram Granollers-Maçanet tenen llum verd. I en aquest sentit és especialment preocupant el darrer tram, el de Granollers-Maçanet, del qual encara no s’ha fet cap estu-di. La Cambra reclama que s’iniciïn els tràmits de contractació de l’estudi informatiu d’aquest tram amb urgència.

PRIORITAT DE L’ESTAT. La B-40 representa, se-gons la Cambra, “una peça clau per completar l’itinerari d’autovia al corredor del Mediterra-ni”, que ha de facilitar la comunicació a la segona corona de la Regió Metropolitana de Barcelona i

L’actual xarxa d’infraestructures de l’àrea metropolitana de Barcelona necessita

canvis. Ja se’n van fer ressò els empresaris de Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí amb el Pacte de l’Eix de la B-30, demanant solucions per descon-gestionar la xarxa local i comarcal d’infraestruc-tures, i ara ho fan les cambres, en concret les de Barcelona i Terrassa. La primera pressiona les administracions per donar llum verd a l’execu-ció definitiva de les obres del Quart Cinturó, un projecte que acumula un retard d’anys i que no passa d’esborrany en algunes de les seves fases. La Cambra de Terrassa, per la seva banda, ha fet arribar a Josep Mir, coordinador del futur Pac-te Nacional d’Infraestructures de Catalunya, les seves propostes per fer una millora completa de les infraestructures en l’àmbit metropolità.

La Cambra de Comerç de Barcelona ha fet pú-blic un comunicat en què posa de manifest la falta de compromís de les administracions –especialment del Ministeri de Foment– per fer front a l’execució de l’autovia orbital B-40, co-neguda també com a Quart Cinturó o ronda del Vallès. Els empresaris demanen a Foment que “no obviï les seves competències i execu-ti els trams pendents, ja que la necessitat està més que justificada”. D’una banda, exigeix la Cambra, Foment ha de fer públics “els estu-dis informatius dels trams Vilafranca-Abrera i Terrassa-Granollers, iniciats fa quatre anys”, així com “l’estudi del tram pendent Granollers-Maçanet”. De l’altra, suggereix que els estu-dis paral·lels encarregats per la Generalitat no “endarrereixin més el projecte”.

Actualment, i després de vint-i-tres anys –el projecte es va incloure en el Pla de Carreteres de l’any 1985–, només el tram Abrera-Terras-sa té les obres adjudicades i estan en fase d’exe-cució. Ni el tram Vilafranca-Abrera, en fase fi-nal del corresponent estudi informatiu, ni el de

La delegació de Terrassa ha fet arribar les seves aportacions al Pacte Nacional d’Infraestructures de Catalunya

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS OCCIDENTAL

Marià Galí, president de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa /// CEDIDA

23ANYS D’ESPERAEl projecte de la B-40 es va incloure en el Pla de Carreteres de l’any 198�. Des d’aleshores ha estat una de les assigna-tures pendents de tots els governs que han anat rellevant-se en el càrrec, fins i tot canviant el nom: de B-40 a quart Cinturó o ronda del Vallès.

El Rubifira tanca amb èxit la seva setena edició

Amb el lema Activa’t i activa, Rubí va en-gegar la setena edició del Rubifira, un

esdeveniment organitzat per l’Associació Pla Estratègic que, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Rubí, pretén potenciar l’ac-tivitat econòmica de Rubí, la promoció de l’oferta comercial, gastronòmica, cultural, esportiva i de serveis de la ciutat, i les relaci-ons entre les entitats, els comerços i les em-preses de la ciutat. El Rubifira va tenir lloc du-rant tres dies –els dies 16, 17 i 18 de maig– i va comptar amb la presència de quaranta-set expositors i quinze entitats esportives distri-buïdes en setanta-tres estands.

El conjunt d’activitats del Rubifira va complir amb totes les expectatives i, malgrat la pluja, “s’ha igualat el nivell d’assistència de l’edició anterior”, va assegurar Àngels Tornero, di-rectora del Pla Estratègic; en l’última edició van participar-hi prop de seixanta mil perso-nes. En l’acte inaugural, l’alcaldessa de Rubí, Carme García, va qualificar la fira “d’apara-dor de la ciutat, on tothom pot trobar una pe-tita mostra del que té la ciutat”.

RUBIFIRA I RUBIEMPRESA. La primera jornada del Rubifira 2008 va donar el tret de sortida amb el Rubiempresa, un programa de confe-

rències centrat en temes d’implantació de no-ves tecnologies i una roda de negocis organit-zada per la Cambra de Comerç de Terrassa. Un dia sencer dedicat a l’entorn de l’empresa en l’àmbit de les relacions i negociacions empre-sarials. En el cicle de conferències van parti-cipar-hi Carles Gòmara, gerent de l’Àrea d’In-novació d’ACC1Ó, i Núria Gil, de PIMESTIC. En la seva ponència, Gil va plantejar l’ús de les noves tecnologies per fer més competitives la petita i mitjana empreses. Van participar-hi al voltant de cinquanta empreses d’àmbit local, entre les quals n’hi havia una de Barcelona, una de Sant Cugat, una de Castellar i una de Barberà. /// PERE FERNÁNDEz

Un moment del Rubifira /// CEDIDA

FIRES /// RUBí

El Vapor Llonch impulsa projectes per als treballadors i les empreses

El Servei de Promoció Econòmica de l’Ajun-tament de Sabadell, el Vapor Llonch, i la

patronal Pimec Vallès Occidental van tancar un acord de col·laboració, el 20 de maig, per fomentar el creixement del teixit productiu de Sabadell amb accions destinades, princi-palment, a empreses i treballadors. Aquestes accions es concreten en la formació de nous professionals i reciclatge de treballadors en actiu, la sensibilització sobre valors socials i en accions destinades a reconèixer els drets dels treballadors autònoms. El conveni tindrà dos anys de vigència i es podrà perllongar au-tomàticament.

Per altra banda, la mateixa Vapor Llonch va aco-llir una trobada per dur a terme el projecte eu-ropeu Einstein, amb l’objectiu de millorar l’efi-ciència de la petita i mitjana empresa a través de l’estalvi energètic i l’ús d’energies renova-bles davant de l’increment dels costos energè-tics d’hidrocarburs i elèctrics. Enrique Vázquez, president del Grup de Gestors Energètics, va declarar, segons l’Agència Catalana de Notícies, que és “fonamental” reduir el consum d’ener-gia un 20%, perquè això permetria també redu-ir els costos un 20%. /// REDACCIÓ

jORNADES /// SABADELL

El Fòrum Ascamm alerta de la necessitat d’invertir en R+D

El CaixaForum de Barcelona va acollir, el 22 de maig, el Fòrum Ascamm 2008,

una jornada que organitza la Fundació As-camm, centre amb seu al Parc Tecnològic del Vallès, a Cerdanyola. Aquest fòrum té l’objectiu de ser un punt de trobada anual d’empresaris per debatre aspectes d’inno-vació que incideixin en la competitivitat empresarial des dels vessants organitzatiu i de gestió. En l’edició d’aquest any, en què van participar més de 200 empresaris i ex-perts, el lema genèric de la trobada va ser Innovació empresarial: innovar per crear va-lor, amb l’objectiu de fer incidir en l’empre-sari la necessitat d’invertir més en R+D+i per garantir el futur de la indústria a Catalunya. El programa del fòrum es va es-tructurar en dos eixos: el primer va portar per nom Aprenent a innovar: el cas del dis-seny industrial com a creació de valor, a càr-rec d’Alfons Sauquet, degà, i Jordi Montaña, director de la Càtedra de Gestió del Disseny-ESADE, i el segon va ser un seguit de confe-rències en què es van presentar estratègies competitives i casos d’èxit en innovació empresarial orientada a crear valor i gene-rar resultats. /// REDACCIÓ

FòRUMS /// CERDANyOLA

Des de Pimec també van alertar que s’ha de finalitzar el Quart Cinturó, que s’han de prestar més serveis als polígons empresari-als i industrials en matèria de senyalització i seguretat i que s’ha d’impulsar l’aeroport de Sabadell.

‘BUSINESS AIRPORT’. Des de la Pimec es va assenyalar la importància de convertir l’ae-roport de Sabadell en un business airport. Puig va exposar que per assolir aquest repte caldria ampliar en 900 metres lineals més la pista d’aterratge i va alertar que si no ho feia aquest aeroport, s’ho quedaria el d’Igualada. Des de la patronal proposen que la instal-lació passi a dir-se aeroport del Vallès i que se’n beneficiïn els 24 municipis que compo-nen la comarca dels prop de 30 milions d’eu-ros anuals que mou l’aeroport sabadellenc. Elías, que amb Pimec Vallès Sud represen-ta, entre altres municipis, Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola, va exposar que el consorci que han creat aquestes tres ciutats per impulsar l’activitat econòmica a la zona a través del Catalonia Innovation Triangle (CIT) “estaria molt interessat que aquest aeroport tingués vols business, pel nombre elevat d’empreses de tecnologia que hi ha a la zona i que reque-reixen aquesta oferta”.

TOC D’ATENCIÓ DOCENT. Per finalitzar, Elías va posar sobre la taula la manca de ponts de dià-leg entre la comunitat educativa i l’empresari-al. En aquest context l’empresari rubinenc va apuntar la necessitat d’unir empresa, univer-sitat i recerca, “una qüestió fonamental per ser un país de primera”. /// MARIONA SAGALéS

Pimec exigeix una solució a la manca d’infraestructures

Pimec, la patronal de la micro, la petita i la mitjana empresa catalana, demana que es

posi fi a les necessitats en infraestructures a Catalunya i en particular al Vallès Occidental i que “s’iniciïn, de manera urgent, tots aquells projectes que estan projectats i pressupos-tats”. En el transcurs d’un dinar amb perio-distes el president de Pimec Vallès Occidental, Martí Puig, i el president de Pimec Vallès Sud, Francesc Elías, van dir que el posicionament de Pimec cada cop és més fort i que l’acció de l’entitat ara “és més visible que mai”.

Puig va dir que la falta d’infraestructures és un tema molt debatut arreu de Catalunya i que aquestes “són bàsiques per continuar creixent com a empreses i per poder ser compatibles” en una economia cada cop més globalitzada. El president va assenyalar que aquestes actua-cions han de beneficiar el conjunt del territori, perquè, segons ell, de res serveix que una zona estigui desenvolupada i l’altra no, i va apuntar que la xarxa de carreteres que “sempre estan col·lapsades” han de ser una prioritat.

La patronal reclama que l’aeroport de Sabadell esdevingui un ‘business airport’

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS OCCIDENTAL

Puig, Elías i el vicepresident de Pimec Vallès Occidental, Carles Gironès /// LLUÍS LLEBOT

14 RADAR B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 1�B30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 RADAR

L’empresa Enagás, per mitjà del seu pre-sident, Antoni Llardén, va anunciar, el 5

de maig passat, que el gasoducte que la com-panyia té projectat construir entre Martorell i Figueres seguirà, tant com sigui possible, l’autopista AP-7, el Quart Cinturó i el traçat de l’AVE. La direcció d’Enagás ha pres aquesta decisió després d’escoltar les nombroses al-legacions que van presentar molts dels mu-

nicipis afectats per la construcció d’aquesta infraestructura de 164 quilòmetres.

Tot i que la proposta definitiva encara no s’ha presentat, Enagás ha fet un pas en-davant per arribar a un consens amb els municipis afectats. Sabadell, Terrassa, Viladecavalls, Sentmenat o Castellar són al-gunes de les poblacions vallesanes que van

presentar queixes formals i van demanar que el traçat s’ajustés a altres infraestructu-res existents o en fase de construcció, com són el cas de l’AP-7 i el Quart Cinturó. Del que encara no se’n té notícia és de la possi-ble construcció d’una estació de compressió de gas a Sentmenat, que faria de punt d’en-llaç amb un altre gasoducte que connecta-ria amb Andorra.

INVERSIÓ A CATALUNYA. Enagás va anunciar també que s’invertiran fins a l’any 2012 a Catalunya 652 milions d’euros, es construi-ran nous gasoductes i s’ampliarà la capacitat de la planta del Port de Barcelona. El gaso-ducte Martorell-Figueres estarà construït, segons Enagás, l’any 2011. /// REDACCIÓ

Enagás escolta els municipis afectats pel gasoducte

Antoni Llardén, president d’Enagás /// ENAGÁS

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS ORIENTAL I OCCIDENTAL

Les cambres pressionen perquè es desencalli el quart Cinturó

permetre descongestionar la xarxa viària actual (n’és un exemple clar la B-30). Aquest anome-nat corredor del Mediterrani, assegura la Cam-bra, “actua com un veritable motor de l’econo-mia espanyola”. Representa el 28% del PIB i el 38% de les exportacions de l’Estat. Per aquest motiu, creu la Cambra, el Ministeri de Foment hauria de moure peça en un espai curt de temps: la infraestructura ha de ser d’execució priori-tària. De la mateixa manera, la Cambra dema-na que la Generalitat i, en concret, el Departa-ment de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), no elabori documents “que suposin un nou obstacle per al desenvolupament, ja de-morat de per si, d’una obra que depèn en defi-nitiva del Ministeri de Foment”.

Amb tot, el Quart Cinturó continua sent objec-te de polèmica: té tants defensors com retrac-tors. Fins i tot, dins el govern del tripartit, ICV i ERC segueixen fent oposició a una infraestruc-tura que no s’acaba mai.

PROPOSTES DE LA CAMBRA DE TERRASSA. Però no n’hi ha prou amb el Quart Cinturó. La Cambra de Terrassa, per mitjà del seu presi-dent, Marià Galí, va traslladar a Josep Mir, co-ordinador del Pacte Nacional d’Infraestruc-tures, propostes per a la redacció definitiva del document. Una de les preocupacions evi-dents és precisament la de la xarxa de comu-nicacions viària. La Cambra creu que la xar-xa ha de ser més fluida, s’ha de reduir el temps de transport i facilitar la interconne-xió d’altres maneres que no siguin el foment i l’ús del transport públic: activar el transport per via marítima, aèria, que hi hagi nuclis empresarials, fires... Per altra banda, Galí va proposar millores en la connectivitat tant dins dels polígons industrials, com entre aquests i les ciutats. Pel que fa al transport per via fèrria, la Cambra proposa, entre d’al-tres, aprovar el Pla de l’Orbital Ferroviària, potenciar la línia de Rodalies Terrassa-Manresa i l’enllaç ferroviari Sabadell-Terras-sa, la creació d’una nova estació de Renfe a Can Boada, i la creació d’una línia de merca-deries independent de la de passatgers. Quant a la xarxa viària, per descomptat, va demanar l’execució del tram Terrassa-Granollers del Quart Cinturó i l’aplicació de descomptes als usuaris de la C-16 i els Túnels de Vallvidrera. Entre les propostes restants figura la creació d’un centre logístic entre Sabadell i Terrassa i la creació d’un Acord Na-cional sobre Infraestructures de Telecomu-nicacions a Catalunya. /// PERE FERNÁNDEz

Terrassa-Granollers, amb el termini de redacció exhaurit, ni el tram Granollers-Maçanet tenen llum verd. I en aquest sentit és especialment preocupant el darrer tram, el de Granollers-Maçanet, del qual encara no s’ha fet cap estu-di. La Cambra reclama que s’iniciïn els tràmits de contractació de l’estudi informatiu d’aquest tram amb urgència.

PRIORITAT DE L’ESTAT. La B-40 representa, se-gons la Cambra, “una peça clau per completar l’itinerari d’autovia al corredor del Mediterra-ni”, que ha de facilitar la comunicació a la segona corona de la Regió Metropolitana de Barcelona i

L’actual xarxa d’infraestructures de l’àrea metropolitana de Barcelona necessita

canvis. Ja se’n van fer ressò els empresaris de Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí amb el Pacte de l’Eix de la B-30, demanant solucions per descon-gestionar la xarxa local i comarcal d’infraestruc-tures, i ara ho fan les cambres, en concret les de Barcelona i Terrassa. La primera pressiona les administracions per donar llum verd a l’execu-ció definitiva de les obres del Quart Cinturó, un projecte que acumula un retard d’anys i que no passa d’esborrany en algunes de les seves fases. La Cambra de Terrassa, per la seva banda, ha fet arribar a Josep Mir, coordinador del futur Pac-te Nacional d’Infraestructures de Catalunya, les seves propostes per fer una millora completa de les infraestructures en l’àmbit metropolità.

La Cambra de Comerç de Barcelona ha fet pú-blic un comunicat en què posa de manifest la falta de compromís de les administracions –especialment del Ministeri de Foment– per fer front a l’execució de l’autovia orbital B-40, co-neguda també com a Quart Cinturó o ronda del Vallès. Els empresaris demanen a Foment que “no obviï les seves competències i execu-ti els trams pendents, ja que la necessitat està més que justificada”. D’una banda, exigeix la Cambra, Foment ha de fer públics “els estu-dis informatius dels trams Vilafranca-Abrera i Terrassa-Granollers, iniciats fa quatre anys”, així com “l’estudi del tram pendent Granollers-Maçanet”. De l’altra, suggereix que els estu-dis paral·lels encarregats per la Generalitat no “endarrereixin més el projecte”.

Actualment, i després de vint-i-tres anys –el projecte es va incloure en el Pla de Carreteres de l’any 1985–, només el tram Abrera-Terras-sa té les obres adjudicades i estan en fase d’exe-cució. Ni el tram Vilafranca-Abrera, en fase fi-nal del corresponent estudi informatiu, ni el de

La delegació de Terrassa ha fet arribar les seves aportacions al Pacte Nacional d’Infraestructures de Catalunya

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS OCCIDENTAL

Marià Galí, president de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa /// CEDIDA

23ANYS D’ESPERAEl projecte de la B-40 es va incloure en el Pla de Carreteres de l’any 198�. Des d’aleshores ha estat una de les assigna-tures pendents de tots els governs que han anat rellevant-se en el càrrec, fins i tot canviant el nom: de B-40 a quart Cinturó o ronda del Vallès.

El Rubifira tanca amb èxit la seva setena edició

Amb el lema Activa’t i activa, Rubí va en-gegar la setena edició del Rubifira, un

esdeveniment organitzat per l’Associació Pla Estratègic que, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Rubí, pretén potenciar l’ac-tivitat econòmica de Rubí, la promoció de l’oferta comercial, gastronòmica, cultural, esportiva i de serveis de la ciutat, i les relaci-ons entre les entitats, els comerços i les em-preses de la ciutat. El Rubifira va tenir lloc du-rant tres dies –els dies 16, 17 i 18 de maig– i va comptar amb la presència de quaranta-set expositors i quinze entitats esportives distri-buïdes en setanta-tres estands.

El conjunt d’activitats del Rubifira va complir amb totes les expectatives i, malgrat la pluja, “s’ha igualat el nivell d’assistència de l’edició anterior”, va assegurar Àngels Tornero, di-rectora del Pla Estratègic; en l’última edició van participar-hi prop de seixanta mil perso-nes. En l’acte inaugural, l’alcaldessa de Rubí, Carme García, va qualificar la fira “d’apara-dor de la ciutat, on tothom pot trobar una pe-tita mostra del que té la ciutat”.

RUBIFIRA I RUBIEMPRESA. La primera jornada del Rubifira 2008 va donar el tret de sortida amb el Rubiempresa, un programa de confe-

rències centrat en temes d’implantació de no-ves tecnologies i una roda de negocis organit-zada per la Cambra de Comerç de Terrassa. Un dia sencer dedicat a l’entorn de l’empresa en l’àmbit de les relacions i negociacions empre-sarials. En el cicle de conferències van parti-cipar-hi Carles Gòmara, gerent de l’Àrea d’In-novació d’ACC1Ó, i Núria Gil, de PIMESTIC. En la seva ponència, Gil va plantejar l’ús de les noves tecnologies per fer més competitives la petita i mitjana empreses. Van participar-hi al voltant de cinquanta empreses d’àmbit local, entre les quals n’hi havia una de Barcelona, una de Sant Cugat, una de Castellar i una de Barberà. /// PERE FERNÁNDEz

Un moment del Rubifira /// CEDIDA

FIRES /// RUBí

El Vapor Llonch impulsa projectes per als treballadors i les empreses

El Servei de Promoció Econòmica de l’Ajun-tament de Sabadell, el Vapor Llonch, i la

patronal Pimec Vallès Occidental van tancar un acord de col·laboració, el 20 de maig, per fomentar el creixement del teixit productiu de Sabadell amb accions destinades, princi-palment, a empreses i treballadors. Aquestes accions es concreten en la formació de nous professionals i reciclatge de treballadors en actiu, la sensibilització sobre valors socials i en accions destinades a reconèixer els drets dels treballadors autònoms. El conveni tindrà dos anys de vigència i es podrà perllongar au-tomàticament.

Per altra banda, la mateixa Vapor Llonch va aco-llir una trobada per dur a terme el projecte eu-ropeu Einstein, amb l’objectiu de millorar l’efi-ciència de la petita i mitjana empresa a través de l’estalvi energètic i l’ús d’energies renova-bles davant de l’increment dels costos energè-tics d’hidrocarburs i elèctrics. Enrique Vázquez, president del Grup de Gestors Energètics, va declarar, segons l’Agència Catalana de Notícies, que és “fonamental” reduir el consum d’ener-gia un 20%, perquè això permetria també redu-ir els costos un 20%. /// REDACCIÓ

jORNADES /// SABADELL

El Fòrum Ascamm alerta de la necessitat d’invertir en R+D

El CaixaForum de Barcelona va acollir, el 22 de maig, el Fòrum Ascamm 2008,

una jornada que organitza la Fundació As-camm, centre amb seu al Parc Tecnològic del Vallès, a Cerdanyola. Aquest fòrum té l’objectiu de ser un punt de trobada anual d’empresaris per debatre aspectes d’inno-vació que incideixin en la competitivitat empresarial des dels vessants organitzatiu i de gestió. En l’edició d’aquest any, en què van participar més de 200 empresaris i ex-perts, el lema genèric de la trobada va ser Innovació empresarial: innovar per crear va-lor, amb l’objectiu de fer incidir en l’empre-sari la necessitat d’invertir més en R+D+i per garantir el futur de la indústria a Catalunya. El programa del fòrum es va es-tructurar en dos eixos: el primer va portar per nom Aprenent a innovar: el cas del dis-seny industrial com a creació de valor, a càr-rec d’Alfons Sauquet, degà, i Jordi Montaña, director de la Càtedra de Gestió del Disseny-ESADE, i el segon va ser un seguit de confe-rències en què es van presentar estratègies competitives i casos d’èxit en innovació empresarial orientada a crear valor i gene-rar resultats. /// REDACCIÓ

FòRUMS /// CERDANyOLA

Des de Pimec també van alertar que s’ha de finalitzar el Quart Cinturó, que s’han de prestar més serveis als polígons empresari-als i industrials en matèria de senyalització i seguretat i que s’ha d’impulsar l’aeroport de Sabadell.

‘BUSINESS AIRPORT’. Des de la Pimec es va assenyalar la importància de convertir l’ae-roport de Sabadell en un business airport. Puig va exposar que per assolir aquest repte caldria ampliar en 900 metres lineals més la pista d’aterratge i va alertar que si no ho feia aquest aeroport, s’ho quedaria el d’Igualada. Des de la patronal proposen que la instal-lació passi a dir-se aeroport del Vallès i que se’n beneficiïn els 24 municipis que compo-nen la comarca dels prop de 30 milions d’eu-ros anuals que mou l’aeroport sabadellenc. Elías, que amb Pimec Vallès Sud represen-ta, entre altres municipis, Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola, va exposar que el consorci que han creat aquestes tres ciutats per impulsar l’activitat econòmica a la zona a través del Catalonia Innovation Triangle (CIT) “estaria molt interessat que aquest aeroport tingués vols business, pel nombre elevat d’empreses de tecnologia que hi ha a la zona i que reque-reixen aquesta oferta”.

TOC D’ATENCIÓ DOCENT. Per finalitzar, Elías va posar sobre la taula la manca de ponts de dià-leg entre la comunitat educativa i l’empresari-al. En aquest context l’empresari rubinenc va apuntar la necessitat d’unir empresa, univer-sitat i recerca, “una qüestió fonamental per ser un país de primera”. /// MARIONA SAGALéS

Pimec exigeix una solució a la manca d’infraestructures

Pimec, la patronal de la micro, la petita i la mitjana empresa catalana, demana que es

posi fi a les necessitats en infraestructures a Catalunya i en particular al Vallès Occidental i que “s’iniciïn, de manera urgent, tots aquells projectes que estan projectats i pressupos-tats”. En el transcurs d’un dinar amb perio-distes el president de Pimec Vallès Occidental, Martí Puig, i el president de Pimec Vallès Sud, Francesc Elías, van dir que el posicionament de Pimec cada cop és més fort i que l’acció de l’entitat ara “és més visible que mai”.

Puig va dir que la falta d’infraestructures és un tema molt debatut arreu de Catalunya i que aquestes “són bàsiques per continuar creixent com a empreses i per poder ser compatibles” en una economia cada cop més globalitzada. El president va assenyalar que aquestes actua-cions han de beneficiar el conjunt del territori, perquè, segons ell, de res serveix que una zona estigui desenvolupada i l’altra no, i va apuntar que la xarxa de carreteres que “sempre estan col·lapsades” han de ser una prioritat.

La patronal reclama que l’aeroport de Sabadell esdevingui un ‘business airport’

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS OCCIDENTAL

Puig, Elías i el vicepresident de Pimec Vallès Occidental, Carles Gironès /// LLUÍS LLEBOT

16 RADAR B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 17B30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 RADAR

Empresa familiar /// Grup Clapé

La firma preveu diversificar el negoci amb una xarxa de gasolineres i una d’hotels PER: MAITE COCA

1 ///

Grup Clapé projecta nous parcs industrials i d’oficines al Vallès

1 /// EDIfICI D’OfICINES ADVANCE SANT CUGAT, SITUAT AL PARC EMPRESA-RIAL CAN SANT JOAN DE SANT CUGAT DEL VALLÈS ///GRUP CLAPé

2 /// A7 LLINARS PARk, UBICAT AL TERME MUNI-CIPAL DE LLINARS DEL VALLÈS ///GRUP CLAPé

2 ///

L’alentiment de l’activitat del sector de la construcció re-sidencial no s’ha fet notar de la mateixa manera en el seg-ment industrial i logístic. Una mostra n’és l’activitat del

Grup Clapé, que disposa d’una superfície industrial d’1,5 milions de metres quadrats bruts entre els projectes que té en marxa i la reserva de terrenys que té a les comar-ques del Vallès i del Baix Llobregat. L’em-presa familiar preveu iniciar noves promo-cions a Granollers, Parets i Bigues en fun-ció dels terminis d’entrega de les naus que acabarà de comercialitzar entre aquest any i el 2010 als polígons de Santa Maria de Palautordera i Llinars, al Vallès Oriental, i Gavà, al Baix Llobregat, a més d’altres pro-mocions d’oficines singulars a Sant Cugat i Terrassa. Aquestes inversions ja iniciades acumulen 240 milions d’euros.

Durant l’exercici passat, el grup va superar el llindar de més de 200 edificis industrials promoguts, amb una superfície constru-ïda consolidada superior als 240.000 me-tres quadrats.

Grup Clapé espera finançar els nous projec-tes amb recursos propis. “Hem tingut la sort de poder compaginar la construcció dels nostres parcs industrials amb la seva comer-cialització, per la qual cosa no hem necessi-tat endeutar-nos”, afirma el director general adjunt, Albert Martí. Això explica el salt im-portant d’ingressos que espera per a aquest any, passant dels 70 milions del 2007 als 120 milions amb què tancarà l’exercici present. Els parcs industrials en marxa s’aniran fent de forma esglaonada. Primer serà el de San-ta Maria de Palautordera. Després, el Gavà Park, que s’acabarà l’any que ve, exceptuant l’hotel i les oficines. El projecte de Llinars s’acabarà el 2010. I el més nou, el de Por-ta Terrassa, s’iniciarà en els propers mesos i consta d’una parcel·la de 26.000 metres quadrats al costat de l’autopista.

Pel que fa a les promocions d’oficines, a més de les que s’instal·laran en cadascun dels polígons, Clapé enllestirà aquest estiu el pro-jecte de Sant Cugat, on precisament preveu traslladar la seva seu corporativa, situada actualment a Lliçà d’Amunt. De fet, a Albert Martí no li agrada parlar de polígons. “Justa-ment, ens vam embrancar en el negoci per trencar una mica la visió tradicional dels

equipaments industrials mal acabats, amb un gran dèficit de serveis”, assegura. “No-saltres hem volgut desenvolupar la idea del parc basada en el model anglosaxó, que es caracteritza per la qualitat i el disseny, i per ser al costat de vies de comunicació impor-tants”, afegeix Martí. La voluntat de la com-panyia és incloure-hi els serveis que neces-siten les empreses: restauració, gasolinera, botiga de conveniència, instal·lacions es-portives o oficina bancària, entre d’altres.

LA DIVERSIfICACIÓ

Grup Clapé ha protagonitzat una diversifi-cació permanent. Josep Clapé Fidel va

fundar la companyia el 1962, amb l’adquisi-ció d’una zona d’extracció d’àrids per a la construcció situada al Vallès Oriental. Des d’aquell any i fins al 1996, el tractament d’àrids va ser l’activitat principal, realit-zant de forma puntual urbanitzacions i construccions a les dues comarques vallesanes. L’any 1994, Santi Clapé, la segona generació de la família, va assumir la direcció del grup i després d’una anàlisi va decidir crear la divisió de promoció immobiliària industrial. “Actualment concentra la principal activitat de la companyia, gairebé el 90% del total”, assegura Albert Martí, que va ingressar al grup l’any 2003. La plantilla de Clapé està formada per 45 professionals. El 2004, Clapé va crear la marca Quality Parks, com a segell de garantia de les seves promoci-ons. Dos anys més tard, davant la necessi-tat de completar el catàleg de serveis que ofereix als polígons, va llançar la marca de gasolineres Octano. Un altre pas endavant, també el 2007, va ser la creació de la divisió immobiliària especialitzada en la promoció d’oficines, amb el llançament de la marca Advance. L’última idea de la família Clapé ha estat l’entrada en el segment hoteler. Així, la companyia negocia amb diverses cadenes la instal·lació d’un hotel en cadascun dels seus parcs industrials.

EL GRUP CLAPÉ HA DESENVOLUPAT PARCS INDUSTRIALS DE qUALITAT I AMB DISSENy SEGUINT EL MODEL ANGLOSAXó

IDP té a punt el Parc Empresarial Blume

El Parc Empresarial Blume, situat a la zona Hermètica del municipi de Sabadell, és a

prop de veure la llum. L’empresa IDP Engi-nyeria i Arquitectura, propietària del projec-te, va iniciar al mes de maig la fase final de construcció del parc empresarial, que ha tin-gut una inversió de 7,5 milions d’euros i que desenvolupa la promotora PROINVER.

El centre de negocis està integrat per dotze edificis independents, amb un superfície edi-ficada total de 13.112 metres quadrats, distri-

buïts entre primera planta, planta baixa i so-terrani. Tots els edificis disposen d’una zona d’estacionament (amb entrada i sortida de vehicles), que es troba precisament al soter-rani de cadascun d’ells. El conjunt arquitec-tònic és, segons l’empresa, “únic a la zona, fa prevaler l’estètica, però sense renunciar a la funcionalitat”. Destaca també per l’aplicació de criteris de sostenibilitat i eficiència ener-gètica que en minimitzaran el manteniment posterior i en reduiran els consums energè-tics. /// REDACCIÓVista del Parc Empresarial Blume /// CEDIDA

INFRAESTRUCTURES /// SABADELL

La Generalitat i el territori es faran càrrec de l’aeroport de Sabadell

El director general de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat de Catalunya,

Oriol Balaguer, va intervenir, el 7 de maig, a la Cambra de Comerç, en el Fòrum Club d’Em-preses Segle XXI. En la seva ponència, Balaguer va explicar les competències que tindrà l’empresa Aeroports Públics de Catalunya, que, a través de la Generalitat, ges-tionarà l’aeroport de Sabadell. El director ge-neral va recordar que en un espai curt de temps es crearà una societat per promocio-nar l’aeroport vallesà. L’alcalde Bustos, els re-presentants de la Cambra i del Consell Comar-cal i Balaguer, van acordar, al mes de febrer, la creació d’aquesta societat que gestionarà l’aeròdrom de Sabadell –que fins ara es troba en mans d’AENA– i que es repartirà de la ma-nera següent: el 51% del capital serà compe-tència de la Generalitat, i el 49% restant el compartiran la resta d’entitats del territori: l’Ajuntament de Sabadell en tindrà el 19% i la Cambra de Sabadell, el Consell Comarcal i la Diputació de Barcelona en tindran un 10% ca-dascun. Balaguer va anunciar també la crea-ció d’un “aeroport empresarial” a l’àrea me-tropolitana de Barcelona, però va desmentir que fos a Sabadell. /// REDACCIÓ

INFRAESTRUCTURES /// SABADELL

La Cambra de Terrassa signa un conveni amb la revista ‘B30’

Ramon Grau i Carles Flo, en representació de la Corporació Catalana de Comunicació i

Premsa Local Grup de Comunicació, empreses editores de la revista mensual B30, han signat un conveni de col·laboració amb el president de la Cambra de Comerç de Terrassa, Marià Galí. L’acord suposa un impuls a la tasca divulgativa de la realitat econòmica i comercial del Vallès Occi-dental, en la qual la Cambra de Comerç hi contri-bueix decisivament amb la seva activitat forma-tiva i de suport a les empreses. La revista econò-mica B30 surt el primer divendres de cada mes juntament amb el diari Avui i el Diari de Sant Cugat i es distribueix a punts estratègics de l’àrea me-tropolitana de Barcelona com ara empreses, or-ganismes i institucions. /// REDACCIÓ

CONVENIS ///TERRASSA

Ramon Grau, Marià Galí i Carles Flo /// LLUÍS LLEBOT

16 RADAR B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 17B30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 RADAR

Empresa familiar /// Grup Clapé

La firma preveu diversificar el negoci amb una xarxa de gasolineres i una d’hotels PER: MAITE COCA

1 ///

Grup Clapé projecta nous parcs industrials i d’oficines al Vallès

1 /// EDIfICI D’OfICINES ADVANCE SANT CUGAT, SITUAT AL PARC EMPRESA-RIAL CAN SANT JOAN DE SANT CUGAT DEL VALLÈS ///GRUP CLAPé

2 /// A7 LLINARS PARk, UBICAT AL TERME MUNI-CIPAL DE LLINARS DEL VALLÈS ///GRUP CLAPé

2 ///

L’alentiment de l’activitat del sector de la construcció re-sidencial no s’ha fet notar de la mateixa manera en el seg-ment industrial i logístic. Una mostra n’és l’activitat del

Grup Clapé, que disposa d’una superfície industrial d’1,5 milions de metres quadrats bruts entre els projectes que té en marxa i la reserva de terrenys que té a les comar-ques del Vallès i del Baix Llobregat. L’em-presa familiar preveu iniciar noves promo-cions a Granollers, Parets i Bigues en fun-ció dels terminis d’entrega de les naus que acabarà de comercialitzar entre aquest any i el 2010 als polígons de Santa Maria de Palautordera i Llinars, al Vallès Oriental, i Gavà, al Baix Llobregat, a més d’altres pro-mocions d’oficines singulars a Sant Cugat i Terrassa. Aquestes inversions ja iniciades acumulen 240 milions d’euros.

Durant l’exercici passat, el grup va superar el llindar de més de 200 edificis industrials promoguts, amb una superfície constru-ïda consolidada superior als 240.000 me-tres quadrats.

Grup Clapé espera finançar els nous projec-tes amb recursos propis. “Hem tingut la sort de poder compaginar la construcció dels nostres parcs industrials amb la seva comer-cialització, per la qual cosa no hem necessi-tat endeutar-nos”, afirma el director general adjunt, Albert Martí. Això explica el salt im-portant d’ingressos que espera per a aquest any, passant dels 70 milions del 2007 als 120 milions amb què tancarà l’exercici present. Els parcs industrials en marxa s’aniran fent de forma esglaonada. Primer serà el de San-ta Maria de Palautordera. Després, el Gavà Park, que s’acabarà l’any que ve, exceptuant l’hotel i les oficines. El projecte de Llinars s’acabarà el 2010. I el més nou, el de Por-ta Terrassa, s’iniciarà en els propers mesos i consta d’una parcel·la de 26.000 metres quadrats al costat de l’autopista.

Pel que fa a les promocions d’oficines, a més de les que s’instal·laran en cadascun dels polígons, Clapé enllestirà aquest estiu el pro-jecte de Sant Cugat, on precisament preveu traslladar la seva seu corporativa, situada actualment a Lliçà d’Amunt. De fet, a Albert Martí no li agrada parlar de polígons. “Justa-ment, ens vam embrancar en el negoci per trencar una mica la visió tradicional dels

equipaments industrials mal acabats, amb un gran dèficit de serveis”, assegura. “No-saltres hem volgut desenvolupar la idea del parc basada en el model anglosaxó, que es caracteritza per la qualitat i el disseny, i per ser al costat de vies de comunicació impor-tants”, afegeix Martí. La voluntat de la com-panyia és incloure-hi els serveis que neces-siten les empreses: restauració, gasolinera, botiga de conveniència, instal·lacions es-portives o oficina bancària, entre d’altres.

LA DIVERSIfICACIÓ

Grup Clapé ha protagonitzat una diversifi-cació permanent. Josep Clapé Fidel va

fundar la companyia el 1962, amb l’adquisi-ció d’una zona d’extracció d’àrids per a la construcció situada al Vallès Oriental. Des d’aquell any i fins al 1996, el tractament d’àrids va ser l’activitat principal, realit-zant de forma puntual urbanitzacions i construccions a les dues comarques vallesanes. L’any 1994, Santi Clapé, la segona generació de la família, va assumir la direcció del grup i després d’una anàlisi va decidir crear la divisió de promoció immobiliària industrial. “Actualment concentra la principal activitat de la companyia, gairebé el 90% del total”, assegura Albert Martí, que va ingressar al grup l’any 2003. La plantilla de Clapé està formada per 45 professionals. El 2004, Clapé va crear la marca Quality Parks, com a segell de garantia de les seves promoci-ons. Dos anys més tard, davant la necessi-tat de completar el catàleg de serveis que ofereix als polígons, va llançar la marca de gasolineres Octano. Un altre pas endavant, també el 2007, va ser la creació de la divisió immobiliària especialitzada en la promoció d’oficines, amb el llançament de la marca Advance. L’última idea de la família Clapé ha estat l’entrada en el segment hoteler. Així, la companyia negocia amb diverses cadenes la instal·lació d’un hotel en cadascun dels seus parcs industrials.

EL GRUP CLAPÉ HA DESENVOLUPAT PARCS INDUSTRIALS DE qUALITAT I AMB DISSENy SEGUINT EL MODEL ANGLOSAXó

IDP té a punt el Parc Empresarial Blume

El Parc Empresarial Blume, situat a la zona Hermètica del municipi de Sabadell, és a

prop de veure la llum. L’empresa IDP Engi-nyeria i Arquitectura, propietària del projec-te, va iniciar al mes de maig la fase final de construcció del parc empresarial, que ha tin-gut una inversió de 7,5 milions d’euros i que desenvolupa la promotora PROINVER.

El centre de negocis està integrat per dotze edificis independents, amb un superfície edi-ficada total de 13.112 metres quadrats, distri-

buïts entre primera planta, planta baixa i so-terrani. Tots els edificis disposen d’una zona d’estacionament (amb entrada i sortida de vehicles), que es troba precisament al soter-rani de cadascun d’ells. El conjunt arquitec-tònic és, segons l’empresa, “únic a la zona, fa prevaler l’estètica, però sense renunciar a la funcionalitat”. Destaca també per l’aplicació de criteris de sostenibilitat i eficiència ener-gètica que en minimitzaran el manteniment posterior i en reduiran els consums energè-tics. /// REDACCIÓVista del Parc Empresarial Blume /// CEDIDA

INFRAESTRUCTURES /// SABADELL

La Generalitat i el territori es faran càrrec de l’aeroport de Sabadell

El director general de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat de Catalunya,

Oriol Balaguer, va intervenir, el 7 de maig, a la Cambra de Comerç, en el Fòrum Club d’Em-preses Segle XXI. En la seva ponència, Balaguer va explicar les competències que tindrà l’empresa Aeroports Públics de Catalunya, que, a través de la Generalitat, ges-tionarà l’aeroport de Sabadell. El director ge-neral va recordar que en un espai curt de temps es crearà una societat per promocio-nar l’aeroport vallesà. L’alcalde Bustos, els re-presentants de la Cambra i del Consell Comar-cal i Balaguer, van acordar, al mes de febrer, la creació d’aquesta societat que gestionarà l’aeròdrom de Sabadell –que fins ara es troba en mans d’AENA– i que es repartirà de la ma-nera següent: el 51% del capital serà compe-tència de la Generalitat, i el 49% restant el compartiran la resta d’entitats del territori: l’Ajuntament de Sabadell en tindrà el 19% i la Cambra de Sabadell, el Consell Comarcal i la Diputació de Barcelona en tindran un 10% ca-dascun. Balaguer va anunciar també la crea-ció d’un “aeroport empresarial” a l’àrea me-tropolitana de Barcelona, però va desmentir que fos a Sabadell. /// REDACCIÓ

INFRAESTRUCTURES /// SABADELL

La Cambra de Terrassa signa un conveni amb la revista ‘B30’

Ramon Grau i Carles Flo, en representació de la Corporació Catalana de Comunicació i

Premsa Local Grup de Comunicació, empreses editores de la revista mensual B30, han signat un conveni de col·laboració amb el president de la Cambra de Comerç de Terrassa, Marià Galí. L’acord suposa un impuls a la tasca divulgativa de la realitat econòmica i comercial del Vallès Occi-dental, en la qual la Cambra de Comerç hi contri-bueix decisivament amb la seva activitat forma-tiva i de suport a les empreses. La revista econò-mica B30 surt el primer divendres de cada mes juntament amb el diari Avui i el Diari de Sant Cugat i es distribueix a punts estratègics de l’àrea me-tropolitana de Barcelona com ara empreses, or-ganismes i institucions. /// REDACCIÓ

CONVENIS ///TERRASSA

Ramon Grau, Marià Galí i Carles Flo /// LLUÍS LLEBOT

18 RADAR B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 19B30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 RADAR

A partir de les conclusions aportades per l’es-tudi, l’Ajuntament s’ha posat a treballar amb rapidesa, i ha preparat un pla de treball espe-cífic per al foment del sector i d’activitats lo-gístiques a la ciutat, pla de treball que ja s’es-tà presentant a les diferents empreses i que ja s’està posant en funcionament. Els princi-pals punts del pla de foment de la logística a Barberà del Vallès són:

a. Implementació d’una borsa de treball es-pecífica per al sector logístic.

b. Generació de plans de requalificació for-mativa.

c. Implementació d’un servei d’informa-ció a subvencions i ajuts a la logística i la R+D+i.

d. Organització de tallers, seminaris i jor-nades, adequats al sector logístic.

e. Creació d’una guia per al sector logístic.

Així doncs, tant l’estudi presentat com el pla de treball immediatament engegat confir-men la voluntat de l’Ajuntament de la ciutat d’apropar-se i implicar-se amb el teixit em-presarial assentat a Barberà, insistint en la generació d’un context socioeconòmic òptim per al correcte desenvolupament empresa-rial a la ciutat. /// AJ. BARBERÀ

Barberà presenta un estudi sobre la seva situació al sector logístic

El 13 de maig, l’Ajuntament de Barberà del Vallès va presentar a Nodus Barberà

les principals conclusions sobre les carac-terístiques i els requeriments que el sector de la logística presenta a la ciutat. La jor-nada va ser presentada pel regidor de Pro-moció Econòmica, Sr. Xavier Garcés, i va ser clausurada per l’alcaldessa, Sra. Ana del Frago. Com a ponents va comptar amb membres de l’Institut Cerdà i del consorci Cenit (Centre d’Innovació en el Transport de Catalunya).

D’inici, cal conèixer les principals caracterís-tiques del sector a la nostra ciutat, per poder actuar-hi. Aquestes característiques són:

Barberà està plenament integrada a la Regió Metropolitana de Barcelona, amb la qual comparteix característiques (ter-ritori fortament industrialitzat, amb cinc polígons d’activitats econòmiques). El desenvolupament de la intermodalitat logística resta minvat, i es concentra en el transport per carretera (això sí, s’ob-

•

•

serva un canvi del transport de llarg re-corregut al capil·lar). Les empreses productives tendeixen a externalitzar (subcontractar) el trans-port i la gestió dels espais d’emmagat-zematge (estocs). Les empreses de Barberà es caracterit-zen per la seva capacitat d’adaptació a les exigències dels clients (flexibilitat, estratègies ad hoc). Les empreses logístiques més punteres

•

•

•

disposen de la informació de les merca-deries on line per a la seva traçabilitat. Cada vegada són més les empreses que han de preocupar-se de les devolucions de productes en mal estat o lliurats errò-niament al client. A aquests fluxos de re-torn se’ls comença a buscar solucions.

D’altra banda, l’Ajuntament de Barberà del Vallès, mitjançant la Regidoria de Promoció Econòmica, i les empreses públiques que en depenen (AISA-Nodus Barberà i Barberà Pro-moció), desenvolupa una tasca intensiva ori-entada a la millora de la competitivitat de les empreses. En aquest sentit, una de les lectu-res possibles del foment de la competitivitat està vinculada amb l’optimització de la pro-ducció i dels serveis oferts per les empreses. I com fer-ho, des de l’administració local? Al-gunes de les variables més estratègiques en aquest sentit són:

a. D’una banda, la gestió de la formació i qualificació de l’ocupació.

b. D’altra, la R+D+i.

•

L’Àrea de Promoció Econòmica del consistori ha presentat un estudi diagnòstic del sector logístic de la ciutat remarcant la situació actual i els requeriments en formació i R+D+i

Cartell de presentació de l’estudi /// AJ. BARBERÀ

La Fira del Cavall omple de visitants el Parc Central

Al voltant de 250.000 persones es van apro-par, entre els dies 15 i 18 de maig, al Parc

Central del Vallès, a Sabadell, per gaudir de la Fira del Cavall. L’edició d’enguany, la novena, va destacar pel complet cartell de modalitats i concursos, entre els quals, la novetat més des-tacada va ser la del concurs morfològic de ca-valls de raça cartoixana, una raça andalusa con-siderada base de sustentació i millora dels Pura Raça Espanyola. Les activitats eqüestres de la Fira es van completar amb les proves habitu-als de doma clàssica, concurs de salts, doma vaquera i, en definitiva, tot un ventall de pro-ves, moltes d’elles puntuables per als campio-nats d’Espanya i Catalunya. El programa 2008 es va completar amb altres activitats noves, com el número demostració de Steve Harris, reconegut genet expert en la doma natural, o el programa de xerrades sobre la hipoteràpia, una activitat terapèutica que aprofita els mo-viments dels cavalls per estimular músculs i articulacions, sobretot a gent amb discapaci-tat física o psíquica. Aquesta última activitat es va poder fer gràcies a l’acord a què va arri-bar l’organització amb les Escoles Università-ries Gimbernat.

ACTIVITATS PER A TOTHOM. Durant els quatre dies de fira s’estima que hi van participar prop

de 500 cavalls i seixanta ramaderies. Però més enllà dels concursos, la Fira del Cavall destaca per ser un aparador cultural i gastronòmic de la zona i un espai on tenen cabuda activitats per a totes les edats. Aquestes activitats es van dur a terme a la Fira Comercial i Ramadera, un espai d’exposició destinat a ramaderies, pro-ductes relacionats amb el sector del cavall i també un espai de promoció turística i econò-mica, amb la participació d’entitats culturals i gastronòmiques de Sabadell i Barberà del Vallès. Els més petits també van tenir el seu es-pai a la Fira dels Nens on, per mitjà d’activitats lúdiques, van conèixer de més a prop el món dels cavalls. /// REDACCIÓ

Una de les proves de la Fira del Cavall 2008 /// CEDIDA

FIRES /// SABADELL

L’Euram reclama un finançament millor

L’Escola Universitària de Terrassa va ser escenari, el 8 de maig, de la sisena edició

de les Jornades Econòmiques de l’Euram (Eu-roregió de l’Arc Mediterrani, que integren els territoris de Catalunya, Illes Balears, País Va-lencià, Andorra i la Catalunya Nord). En la in-auguració, Josep Huguet, conseller d’Innova-ció i Universitats de la Generalitat de Catalunya, va demanar que es produeixi un transvasament fiscal de l’Estat amb un nou model de finançament que afavoreixi l’Euram

i va assegurar que aquest debat està per da-munt de les discussions sobre infraestructu-res i recursos. Per altra banda, Huguet va pro-posar que l’Euram aposti decididament per la innovació i la internacionalització de les pe-tites i mitjanes empreses. En l’acte inaugural van participar-hi, entre d’altres, Juli Minoves, ministre del portaveu de Desenvolupament Econòmic, Turisme, Cultura i Universitats del govern d’Andorra, i el president de Caixa Ter-rassa, Francesc Astals. /// REDACCIÓ

Huguet al centre i Minoves a la dreta /// CEDIDA

jORNADES /// TERRASSA

Caixa Sabadell uneix forces amb el grup assegurador suís Zurich

El grup assegurador suís Zurich ha tancat un acord amb Caixa Sabadell per la com-

pra del 50% de les companyies d’asseguran-ces de l’entitat financera sabadellenca, per un import de 227 milions d’euros, als quals se n’afegiran 96 milions més en funció del compliment del pla de negoci. En concret, Zurich tindrà el 50% de Caixa Sabadell Vida i el 50% de Caixa Sabadell Companyia d’Asse-gurances Generals, amb l’objectiu de crear una aliança que beneficiï ambdues parts: Cai-xa Sabadell aporta les seves 366 oficines a Catalunya, València i Madrid i la seva experi-ència de vint anys en la banca d’asseguran-ces i Zurich ofereix la seva experiència en la gestió del negoci assegurador, els seus pro-ductes i serveis, així com la seva dimensió in-ternacional. L’acord el van signar el director general de Caixa Sabadell, Jordi Mestre, i el conseller delegat de Zurich Espanya, Julián López. Mestre va assenyalar: “Hem optat per una aliança estratègica amb Zurich perquè és la millor opció per impulsar la nostra activi-tat de banca d’assegurances”. Es preveu que l’adquisició es tanqui durant el tercer trimes-tre d’aquest any. /// REDACCIÓ

ENTITATS FINANCERES /// SABADELL

Les gestores d’inversió analitzen les perspectives del mercat actual

Banif Banca Privada va oferir, dimecres 7 de maig, una conferència sobre les Pers-

pectives de mercat dels Estats Units, Europa i Espanya al Centre de Negocis SC Trade Cen-ter de Sant Cugat. El director d’inversions de Banif, Pedro Mas, va moderar un acte en què van intervenir especialistes de les gestores Pioneer Investments, JP Morgan Asset Ma-nagement, Cygnus Funds i Banif Gestión. En la primera part, els conferenciants van fer una anàlisi general de l’economia actual i del futur més proper, advertint de la desaccele-ració generalitzada en tots els mercats, es-pecialment l’americà. Les estimacions que van donar coincideixen a dir que el creixe-ment dels Estats Units estarà al voltant d’un 1-1,5%; el d’Europa, un 1,5%, i el d’Espanya, un 2,5%, amb els problemes latents d’infla-ció. José María Amusategui, de Cygnus, va ex-plicar el pes especial que estan adquirint els hedge funds –fons d’inversió lliure– i la ges-tió alternativa actualment. També van deixar entreveure que el dòlar es revalorarà a mitjà termini i que l’euro podria haver arribat al seu màxim històric, alhora que van recoma-nar invertir en grans valors: bancs, teleco-municacions i petroli. /// P.F.

ENTITATS FINANCERES /// SANT CUGAT

www.nodusbarbera.comnodus@nodusbarbera.com Tel.: 93 729 72 72

MÉS INFORMACIÓ

PUBLICITAT///AJUNTAMENT DE BARBERÀ

18 RADAR B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 19B30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 RADAR

A partir de les conclusions aportades per l’es-tudi, l’Ajuntament s’ha posat a treballar amb rapidesa, i ha preparat un pla de treball espe-cífic per al foment del sector i d’activitats lo-gístiques a la ciutat, pla de treball que ja s’es-tà presentant a les diferents empreses i que ja s’està posant en funcionament. Els princi-pals punts del pla de foment de la logística a Barberà del Vallès són:

a. Implementació d’una borsa de treball es-pecífica per al sector logístic.

b. Generació de plans de requalificació for-mativa.

c. Implementació d’un servei d’informa-ció a subvencions i ajuts a la logística i la R+D+i.

d. Organització de tallers, seminaris i jor-nades, adequats al sector logístic.

e. Creació d’una guia per al sector logístic.

Així doncs, tant l’estudi presentat com el pla de treball immediatament engegat confir-men la voluntat de l’Ajuntament de la ciutat d’apropar-se i implicar-se amb el teixit em-presarial assentat a Barberà, insistint en la generació d’un context socioeconòmic òptim per al correcte desenvolupament empresa-rial a la ciutat. /// AJ. BARBERÀ

Barberà presenta un estudi sobre la seva situació al sector logístic

El 13 de maig, l’Ajuntament de Barberà del Vallès va presentar a Nodus Barberà

les principals conclusions sobre les carac-terístiques i els requeriments que el sector de la logística presenta a la ciutat. La jor-nada va ser presentada pel regidor de Pro-moció Econòmica, Sr. Xavier Garcés, i va ser clausurada per l’alcaldessa, Sra. Ana del Frago. Com a ponents va comptar amb membres de l’Institut Cerdà i del consorci Cenit (Centre d’Innovació en el Transport de Catalunya).

D’inici, cal conèixer les principals caracterís-tiques del sector a la nostra ciutat, per poder actuar-hi. Aquestes característiques són:

Barberà està plenament integrada a la Regió Metropolitana de Barcelona, amb la qual comparteix característiques (ter-ritori fortament industrialitzat, amb cinc polígons d’activitats econòmiques). El desenvolupament de la intermodalitat logística resta minvat, i es concentra en el transport per carretera (això sí, s’ob-

•

•

serva un canvi del transport de llarg re-corregut al capil·lar). Les empreses productives tendeixen a externalitzar (subcontractar) el trans-port i la gestió dels espais d’emmagat-zematge (estocs). Les empreses de Barberà es caracterit-zen per la seva capacitat d’adaptació a les exigències dels clients (flexibilitat, estratègies ad hoc). Les empreses logístiques més punteres

•

•

•

disposen de la informació de les merca-deries on line per a la seva traçabilitat. Cada vegada són més les empreses que han de preocupar-se de les devolucions de productes en mal estat o lliurats errò-niament al client. A aquests fluxos de re-torn se’ls comença a buscar solucions.

D’altra banda, l’Ajuntament de Barberà del Vallès, mitjançant la Regidoria de Promoció Econòmica, i les empreses públiques que en depenen (AISA-Nodus Barberà i Barberà Pro-moció), desenvolupa una tasca intensiva ori-entada a la millora de la competitivitat de les empreses. En aquest sentit, una de les lectu-res possibles del foment de la competitivitat està vinculada amb l’optimització de la pro-ducció i dels serveis oferts per les empreses. I com fer-ho, des de l’administració local? Al-gunes de les variables més estratègiques en aquest sentit són:

a. D’una banda, la gestió de la formació i qualificació de l’ocupació.

b. D’altra, la R+D+i.

•

L’Àrea de Promoció Econòmica del consistori ha presentat un estudi diagnòstic del sector logístic de la ciutat remarcant la situació actual i els requeriments en formació i R+D+i

Cartell de presentació de l’estudi /// AJ. BARBERÀ

La Fira del Cavall omple de visitants el Parc Central

Al voltant de 250.000 persones es van apro-par, entre els dies 15 i 18 de maig, al Parc

Central del Vallès, a Sabadell, per gaudir de la Fira del Cavall. L’edició d’enguany, la novena, va destacar pel complet cartell de modalitats i concursos, entre els quals, la novetat més des-tacada va ser la del concurs morfològic de ca-valls de raça cartoixana, una raça andalusa con-siderada base de sustentació i millora dels Pura Raça Espanyola. Les activitats eqüestres de la Fira es van completar amb les proves habitu-als de doma clàssica, concurs de salts, doma vaquera i, en definitiva, tot un ventall de pro-ves, moltes d’elles puntuables per als campio-nats d’Espanya i Catalunya. El programa 2008 es va completar amb altres activitats noves, com el número demostració de Steve Harris, reconegut genet expert en la doma natural, o el programa de xerrades sobre la hipoteràpia, una activitat terapèutica que aprofita els mo-viments dels cavalls per estimular músculs i articulacions, sobretot a gent amb discapaci-tat física o psíquica. Aquesta última activitat es va poder fer gràcies a l’acord a què va arri-bar l’organització amb les Escoles Università-ries Gimbernat.

ACTIVITATS PER A TOTHOM. Durant els quatre dies de fira s’estima que hi van participar prop

de 500 cavalls i seixanta ramaderies. Però més enllà dels concursos, la Fira del Cavall destaca per ser un aparador cultural i gastronòmic de la zona i un espai on tenen cabuda activitats per a totes les edats. Aquestes activitats es van dur a terme a la Fira Comercial i Ramadera, un espai d’exposició destinat a ramaderies, pro-ductes relacionats amb el sector del cavall i també un espai de promoció turística i econò-mica, amb la participació d’entitats culturals i gastronòmiques de Sabadell i Barberà del Vallès. Els més petits també van tenir el seu es-pai a la Fira dels Nens on, per mitjà d’activitats lúdiques, van conèixer de més a prop el món dels cavalls. /// REDACCIÓ

Una de les proves de la Fira del Cavall 2008 /// CEDIDA

FIRES /// SABADELL

L’Euram reclama un finançament millor

L’Escola Universitària de Terrassa va ser escenari, el 8 de maig, de la sisena edició

de les Jornades Econòmiques de l’Euram (Eu-roregió de l’Arc Mediterrani, que integren els territoris de Catalunya, Illes Balears, País Va-lencià, Andorra i la Catalunya Nord). En la in-auguració, Josep Huguet, conseller d’Innova-ció i Universitats de la Generalitat de Catalunya, va demanar que es produeixi un transvasament fiscal de l’Estat amb un nou model de finançament que afavoreixi l’Euram

i va assegurar que aquest debat està per da-munt de les discussions sobre infraestructu-res i recursos. Per altra banda, Huguet va pro-posar que l’Euram aposti decididament per la innovació i la internacionalització de les pe-tites i mitjanes empreses. En l’acte inaugural van participar-hi, entre d’altres, Juli Minoves, ministre del portaveu de Desenvolupament Econòmic, Turisme, Cultura i Universitats del govern d’Andorra, i el president de Caixa Ter-rassa, Francesc Astals. /// REDACCIÓ

Huguet al centre i Minoves a la dreta /// CEDIDA

jORNADES /// TERRASSA

Caixa Sabadell uneix forces amb el grup assegurador suís Zurich

El grup assegurador suís Zurich ha tancat un acord amb Caixa Sabadell per la com-

pra del 50% de les companyies d’asseguran-ces de l’entitat financera sabadellenca, per un import de 227 milions d’euros, als quals se n’afegiran 96 milions més en funció del compliment del pla de negoci. En concret, Zurich tindrà el 50% de Caixa Sabadell Vida i el 50% de Caixa Sabadell Companyia d’Asse-gurances Generals, amb l’objectiu de crear una aliança que beneficiï ambdues parts: Cai-xa Sabadell aporta les seves 366 oficines a Catalunya, València i Madrid i la seva experi-ència de vint anys en la banca d’asseguran-ces i Zurich ofereix la seva experiència en la gestió del negoci assegurador, els seus pro-ductes i serveis, així com la seva dimensió in-ternacional. L’acord el van signar el director general de Caixa Sabadell, Jordi Mestre, i el conseller delegat de Zurich Espanya, Julián López. Mestre va assenyalar: “Hem optat per una aliança estratègica amb Zurich perquè és la millor opció per impulsar la nostra activi-tat de banca d’assegurances”. Es preveu que l’adquisició es tanqui durant el tercer trimes-tre d’aquest any. /// REDACCIÓ

ENTITATS FINANCERES /// SABADELL

Les gestores d’inversió analitzen les perspectives del mercat actual

Banif Banca Privada va oferir, dimecres 7 de maig, una conferència sobre les Pers-

pectives de mercat dels Estats Units, Europa i Espanya al Centre de Negocis SC Trade Cen-ter de Sant Cugat. El director d’inversions de Banif, Pedro Mas, va moderar un acte en què van intervenir especialistes de les gestores Pioneer Investments, JP Morgan Asset Ma-nagement, Cygnus Funds i Banif Gestión. En la primera part, els conferenciants van fer una anàlisi general de l’economia actual i del futur més proper, advertint de la desaccele-ració generalitzada en tots els mercats, es-pecialment l’americà. Les estimacions que van donar coincideixen a dir que el creixe-ment dels Estats Units estarà al voltant d’un 1-1,5%; el d’Europa, un 1,5%, i el d’Espanya, un 2,5%, amb els problemes latents d’infla-ció. José María Amusategui, de Cygnus, va ex-plicar el pes especial que estan adquirint els hedge funds –fons d’inversió lliure– i la ges-tió alternativa actualment. També van deixar entreveure que el dòlar es revalorarà a mitjà termini i que l’euro podria haver arribat al seu màxim històric, alhora que van recoma-nar invertir en grans valors: bancs, teleco-municacions i petroli. /// P.F.

ENTITATS FINANCERES /// SANT CUGAT

www.nodusbarbera.comnodus@nodusbarbera.com Tel.: 93 729 72 72

MÉS INFORMACIÓ

PUBLICITAT///AJUNTAMENT DE BARBERÀ

20 RADAR B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 21B30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 RADAR

Sant Cugat acull la signatura de la confederació de centres de negoci

Sant Cugat va ser l’escenari de la constitu-ció oficial de l’European Confederation of

Business Center Associations (EUROCBCA). A la signatura, que es va oficialitzar durant el IX Congrés Nacional de Centres de Negocis, al SC Trade Center, els representants de les Associacions dels Centres de Negocis d’Espa-nya, Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, Bèlgica i Holanda van signar els estatuts de la confederació, en un acte que el president de l’Asociación Española de Centros de Nego-cios, José Luis Moreno, va catalogar de “mo-ment històric, pel que representa la suma de tots aquests països”.

PONÈNCIES. En el Congrés, que es va allargar durant dos dies i en què van participar uns 160 representants de centres de negocis europeus, el president de l’Associació Internacional de Centres de Negocis de Nord-amèrica, Troy Fa-bish, va explicar cap a on s’encaminaran i les oportunitats de futur d’aquests centres, que als EUA operen des dels anys seixanta. En la seva intervenció el nord-americà va destacar el creixent mercat en els serveis empresarials, que cada cop demanden més centres de nego-cis, el lloguer per hores de les sales de reunions i oficines i l’augment d’oficines virtuals, com algunes de les oportunitats que tindran en un futur els centres de negocis. A més, Fabish va apuntar que en els pròxims anys els centres canviaran el seu concepte per adequar-se als nous temps, rebaixant els seus metres qua-drats d’oficina per ampliar la seva oferta en sales per a equips tecnològics, cosa que farà “canviar d’aquí a cinc anys la visió de les ofici-nes tradicionals”.

L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va repas-sat les excel·lències empresarials i financeres de Sant Cugat i va recordar que la ciutat cele-bra periòdicament el fòrum econòmic Sant-cugatribuna, que és membre del Catalonia In-novation Triangle (CIT), que té una associació empresarial pròpia, l’AESC, i que a més ha es-tat una de les candidates en la cursa per acollir l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (IEIT). Pel que fa als centres de negocis, Reco-der els va vaticinar “un bon futur, ja que a l’Es-tat espanyol tenen molt d’espai per créixer”, per esdevenir “uns grans dinamitzadors eco-nòmics i empresarials, ja que generen moltes oportunitats de negoci.” /// M. SAGALéS

CONGRÉS /// SANT CUGAT

Moment del congrés /// LLUÍS LLEBOT

Rubí aprova una nova versió del POUMURBANISME /// RUBí

El ple de l’Ajuntament de Rubí va tornar a dir que sí, el 20 de maig, a l’aprovació ini-

cial del Pla d’Ordenació Urbanística Munici-pal (POUM), que inclou modificacions res-pecte de la proposta inicial presentada al mes de gener. Dinou regidors –dels vint-i-cinc que té el ple– es van posicionar a favor i només sis ho van fer en contra, els dos regidors d’Al-ternativa Ciutadana i els quatre d’ICV-EUiA. Les sis formacions polítiques representades van presentar un total de 135 esmenes, de les quals 50 s’han incorporat al nou document.

D’ara endavant, i fins al 31 de juliol, es podran presentar les al·legacions que es conside-rin oportunes abans que es torni a traslladar la proposta del POUM a aprovació pel ple de l’Ajuntament. El segon document aprovat al ple haurà de ser aprovat també per la Comis-sió d’Urbanisme de Barcelona, que igualment té potestat per presentar esmenes en un ter-mini màxim de sis mesos.

PLA COMPLET. El Pla d’Ordenació Urbanísti-ca Municipal estructura i planifica les zones

verdes, els equipaments, les infraestructu-res, els polígons industrials, l’habitatge i, en definitiva, tot allò que té a veure amb el des-envolupament urbanístic i econòmic de la ciutat. Proposa un creixement ordenat, co-herent i sostenible del territori. L’alcaldes-sa de Rubí, Carme García, el defineix com una eina “per millorar la nostra qualitat de vida, sobretot, la de les persones que ja vi-vim a la ciutat”. García va agrair també “l’es-forç de les forces polítiques per millorar la proposta inicial”. /// REDACCIÓ

Ciutats /// Desenvolupament econòmic de Sabadell

La cocapital del Vallès Occidental basa la seva economia en una amplíssima oferta de serveis, que es completa amb l’aportació de la indústria tradicional i el seu extens teixit empresarial PER: PERE fERNÁNDEZ

Sabadell, un pol comercial que manté la tradició industrial

Al segle xv, la vila de Sabadell era una cruïlla de camins. Co-merciants i pagesos que ve-nien d’aquí i d’allà sovint cre-uaven una petita població que aleshores era de tan sols

500 habitants. La indústria tèxtil no hi va fer acte de presència fins ben entrat el segle xvi i, fins al xviii, la llana i el tissatge de lli van ser les dues activitats industrials més ex-plotades. El 1838 s’hi va instal·lar la prime-ra màquina de vapor, que va marcar l’ini-ci de la industrialització. A finals del segle xix, Sabadell era el primer centre llaner de tot l’Estat espanyol. Des d’aleshores, la ciu-tat ha crescut fins a assolir els més de dos-cents mil habitants que té ara.

Sabadell comparteix amb Terrassa la coca-pitalitat del Vallès Occidental. De ser aque-lla vila rural del segle xv, Sabadell és ara una de les ciutats més dinàmiques de Catalunya i es posiciona com un dels motors econò-mics de la comarca, especialment en els sectors de serveis i de comerç. No deixa de banda el seu passat industrial i concentra al voltant de 6.900 empreses amb treballa-dors assalariats.

A Sabadell hi viuen prop de 203.000 perso-nes. L’any 2007 va registrar un creixement del 0,85%. És especialment representatiu el saldo migratori positiu, d’un 53% el 2007. Pel que fa a l’ocupació, el primer semestre del 2007, Sabadell va finalitzar amb 60.686 persones afiliades a la Seguretat Social, la qual cosa representa un increment anual del 8,97%. Per contra, la taxa d’atur frega el 10% de la població activa total. Per sectors d’activitat, el nombre d’empreses afiliades al sector de serveis representa el 70% del to-tal, mentre que les de la construcció i la in-dústria representen un 15,4% i un 14,3% del total, respectivament.

fUTUR EMPRESARIAL

Tot i que l’economia sabadellenca té un im-pacte importantíssim en el sector tercia-ri i de serveis, l’Ajuntament no perd de vis-ta el pes que continua tenint la indústria en el territori. La representació més clara d’aquesta aposta és la construcció del Parc Empresarial de Sant Pau de Riu-sec, un pro-jecte que ocuparà 155 hectàrees de terreny i que pretén dotar Sabadell d’un nou espai per a la instal·lació d’indústries relaciona-des amb el sector terciari. El que demana Sabadell és una indústria moderna, actua-

IMATGE DEL PERfIL URBÀ DE SABADELL ON ACTUALMENT VIUEN Mé DE 200.000 PERSONES /// CEDIDA

litzada. En aquest sentit, un altre dels pro-jectes destacats en què treballa el consis-tori és la creació de Gran Via Digital, un es-pai al voltant de la Gran Via que liderarà dins de Sabadell tots els projectes vinculats a la societat de la informació i el coneixement, cosa que afavorirà la creació d’empreses vinculades a les noves tecnologies. Dins d’aquest gran projecte s’hi inscriu, entre d’altres, el projecte del Parc de Salut. Aquest parc serà un gran espai dedicat a la recerca en els àmbits de la medicina i la farmàcia.

Pel que fa al teixit empresarial, cal desta-car que actualment a Sabadell tres de cada quatre empreses tenen menys de cinc tre-balladors, amb la qual cosa es constata el predomini de les microempreses, davant l’1,9% d’empreses de més de cinquanta tre-

LA CIUTAT ESTÀ DOTADA DE MÉS DE 3.000 COMERÇOS, CINC MERCATS MUNICIPALS, SET MERCATS AMBULANTS I MÉS DE 1.000 ESTABLIMENTS DE RESTAURACIó

balladors que concentren, això sí, el 44,8% del total de llocs de treball. Banc Sabadell i Mango són les companyies que lideren el rànquing de volum de facturació.

Per sectors industrials, el metal·lúrgic re-presenta el 40% del total de treballadors as-salariats, seguit del tèxtil, que es consoli-da com el segon sector en importància a Sabadell, amb un 28%. Els sectors del pa-per i les arts gràfiques i la indústria química concentren el 17% de treballadors. En aquest context, tot i que és evident que la metal-lúrgia és el sector amb més volum d’activi-tat, el declivi en aquest sector és molt pro-nunciat: entre el 2001 i el 2007 van desa-parèixer 112 empreses relacionades amb el metall. El mateix passa amb el tèxtil, que ha perdut el 14% del total en els últims sis anys. El sector de les TIC és el que més creix.

GRAN CIUTAT COMERCIAL

Sens dubte, el sector terciari és el que té més pes a Sabadell, i el comerç, l’activitat econòmica més important. Actualment, la ciutat està dotada de més de 3.000 comer-ços, cinc mercats municipals (Mercat Cen-tral, Mercat de Campoamor, Mercat de la Creu Alta, Mercat dels Merinals i Mercat de Torre-romeu), set mercats ambulants i més de 1.000 establiments de restauració. La zona d’Eix Macià i Centre són les de més ac-tivitat, en què conviuen el petit i mitjà co-merç, el comerç tradicional i les grans su-perfícies. L’oferta comercial de Sabadell es completa amb comerços dels sectors de l’alimentació, l’equipament per a la llar i de la persona, l’automoció, el lleure i la cultura.

En l’àmbit de les infraestructures, recent-ment s’han iniciat les obres de perllonga-ment dels Ferrocarrils de la Generalitat, amb la creació de Metro Sabadell. La construcció del nou metro preveu l’amplia-ció de quatre estacions més que enllaçaran l’actual Sabadell Estació amb les zones de Plaça Major-Centre, Creu Alta-Eix Macià, Plaça d’Espanya i Ca n’Oriac-Nord. Per altra banda, l’Ajuntament de Sabadell té la intenció de dotar la zona de l’aeroport amb un sostre edificable de 177.000 m2, i d’aquesta manera facilitar la instal·lació d’empreses relacionades amb la indústria aeronàutica. Sabadell evoluciona cap a la internacionalització. Prova d’això són les 900 empreses exportadores que hi ha actualment a la demarcació de la Cambra de Comerç de Sabadell.

20 RADAR B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 21B30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 RADAR

Sant Cugat acull la signatura de la confederació de centres de negoci

Sant Cugat va ser l’escenari de la constitu-ció oficial de l’European Confederation of

Business Center Associations (EUROCBCA). A la signatura, que es va oficialitzar durant el IX Congrés Nacional de Centres de Negocis, al SC Trade Center, els representants de les Associacions dels Centres de Negocis d’Espa-nya, Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, Bèlgica i Holanda van signar els estatuts de la confederació, en un acte que el president de l’Asociación Española de Centros de Nego-cios, José Luis Moreno, va catalogar de “mo-ment històric, pel que representa la suma de tots aquests països”.

PONÈNCIES. En el Congrés, que es va allargar durant dos dies i en què van participar uns 160 representants de centres de negocis europeus, el president de l’Associació Internacional de Centres de Negocis de Nord-amèrica, Troy Fa-bish, va explicar cap a on s’encaminaran i les oportunitats de futur d’aquests centres, que als EUA operen des dels anys seixanta. En la seva intervenció el nord-americà va destacar el creixent mercat en els serveis empresarials, que cada cop demanden més centres de nego-cis, el lloguer per hores de les sales de reunions i oficines i l’augment d’oficines virtuals, com algunes de les oportunitats que tindran en un futur els centres de negocis. A més, Fabish va apuntar que en els pròxims anys els centres canviaran el seu concepte per adequar-se als nous temps, rebaixant els seus metres qua-drats d’oficina per ampliar la seva oferta en sales per a equips tecnològics, cosa que farà “canviar d’aquí a cinc anys la visió de les ofici-nes tradicionals”.

L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va repas-sat les excel·lències empresarials i financeres de Sant Cugat i va recordar que la ciutat cele-bra periòdicament el fòrum econòmic Sant-cugatribuna, que és membre del Catalonia In-novation Triangle (CIT), que té una associació empresarial pròpia, l’AESC, i que a més ha es-tat una de les candidates en la cursa per acollir l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (IEIT). Pel que fa als centres de negocis, Reco-der els va vaticinar “un bon futur, ja que a l’Es-tat espanyol tenen molt d’espai per créixer”, per esdevenir “uns grans dinamitzadors eco-nòmics i empresarials, ja que generen moltes oportunitats de negoci.” /// M. SAGALéS

CONGRÉS /// SANT CUGAT

Moment del congrés /// LLUÍS LLEBOT

Rubí aprova una nova versió del POUMURBANISME /// RUBí

El ple de l’Ajuntament de Rubí va tornar a dir que sí, el 20 de maig, a l’aprovació ini-

cial del Pla d’Ordenació Urbanística Munici-pal (POUM), que inclou modificacions res-pecte de la proposta inicial presentada al mes de gener. Dinou regidors –dels vint-i-cinc que té el ple– es van posicionar a favor i només sis ho van fer en contra, els dos regidors d’Al-ternativa Ciutadana i els quatre d’ICV-EUiA. Les sis formacions polítiques representades van presentar un total de 135 esmenes, de les quals 50 s’han incorporat al nou document.

D’ara endavant, i fins al 31 de juliol, es podran presentar les al·legacions que es conside-rin oportunes abans que es torni a traslladar la proposta del POUM a aprovació pel ple de l’Ajuntament. El segon document aprovat al ple haurà de ser aprovat també per la Comis-sió d’Urbanisme de Barcelona, que igualment té potestat per presentar esmenes en un ter-mini màxim de sis mesos.

PLA COMPLET. El Pla d’Ordenació Urbanísti-ca Municipal estructura i planifica les zones

verdes, els equipaments, les infraestructu-res, els polígons industrials, l’habitatge i, en definitiva, tot allò que té a veure amb el des-envolupament urbanístic i econòmic de la ciutat. Proposa un creixement ordenat, co-herent i sostenible del territori. L’alcaldes-sa de Rubí, Carme García, el defineix com una eina “per millorar la nostra qualitat de vida, sobretot, la de les persones que ja vi-vim a la ciutat”. García va agrair també “l’es-forç de les forces polítiques per millorar la proposta inicial”. /// REDACCIÓ

Ciutats /// Desenvolupament econòmic de Sabadell

La cocapital del Vallès Occidental basa la seva economia en una amplíssima oferta de serveis, que es completa amb l’aportació de la indústria tradicional i el seu extens teixit empresarial PER: PERE fERNÁNDEZ

Sabadell, un pol comercial que manté la tradició industrial

Al segle xv, la vila de Sabadell era una cruïlla de camins. Co-merciants i pagesos que ve-nien d’aquí i d’allà sovint cre-uaven una petita població que aleshores era de tan sols

500 habitants. La indústria tèxtil no hi va fer acte de presència fins ben entrat el segle xvi i, fins al xviii, la llana i el tissatge de lli van ser les dues activitats industrials més ex-plotades. El 1838 s’hi va instal·lar la prime-ra màquina de vapor, que va marcar l’ini-ci de la industrialització. A finals del segle xix, Sabadell era el primer centre llaner de tot l’Estat espanyol. Des d’aleshores, la ciu-tat ha crescut fins a assolir els més de dos-cents mil habitants que té ara.

Sabadell comparteix amb Terrassa la coca-pitalitat del Vallès Occidental. De ser aque-lla vila rural del segle xv, Sabadell és ara una de les ciutats més dinàmiques de Catalunya i es posiciona com un dels motors econò-mics de la comarca, especialment en els sectors de serveis i de comerç. No deixa de banda el seu passat industrial i concentra al voltant de 6.900 empreses amb treballa-dors assalariats.

A Sabadell hi viuen prop de 203.000 perso-nes. L’any 2007 va registrar un creixement del 0,85%. És especialment representatiu el saldo migratori positiu, d’un 53% el 2007. Pel que fa a l’ocupació, el primer semestre del 2007, Sabadell va finalitzar amb 60.686 persones afiliades a la Seguretat Social, la qual cosa representa un increment anual del 8,97%. Per contra, la taxa d’atur frega el 10% de la població activa total. Per sectors d’activitat, el nombre d’empreses afiliades al sector de serveis representa el 70% del to-tal, mentre que les de la construcció i la in-dústria representen un 15,4% i un 14,3% del total, respectivament.

fUTUR EMPRESARIAL

Tot i que l’economia sabadellenca té un im-pacte importantíssim en el sector tercia-ri i de serveis, l’Ajuntament no perd de vis-ta el pes que continua tenint la indústria en el territori. La representació més clara d’aquesta aposta és la construcció del Parc Empresarial de Sant Pau de Riu-sec, un pro-jecte que ocuparà 155 hectàrees de terreny i que pretén dotar Sabadell d’un nou espai per a la instal·lació d’indústries relaciona-des amb el sector terciari. El que demana Sabadell és una indústria moderna, actua-

IMATGE DEL PERfIL URBÀ DE SABADELL ON ACTUALMENT VIUEN Mé DE 200.000 PERSONES /// CEDIDA

litzada. En aquest sentit, un altre dels pro-jectes destacats en què treballa el consis-tori és la creació de Gran Via Digital, un es-pai al voltant de la Gran Via que liderarà dins de Sabadell tots els projectes vinculats a la societat de la informació i el coneixement, cosa que afavorirà la creació d’empreses vinculades a les noves tecnologies. Dins d’aquest gran projecte s’hi inscriu, entre d’altres, el projecte del Parc de Salut. Aquest parc serà un gran espai dedicat a la recerca en els àmbits de la medicina i la farmàcia.

Pel que fa al teixit empresarial, cal desta-car que actualment a Sabadell tres de cada quatre empreses tenen menys de cinc tre-balladors, amb la qual cosa es constata el predomini de les microempreses, davant l’1,9% d’empreses de més de cinquanta tre-

LA CIUTAT ESTÀ DOTADA DE MÉS DE 3.000 COMERÇOS, CINC MERCATS MUNICIPALS, SET MERCATS AMBULANTS I MÉS DE 1.000 ESTABLIMENTS DE RESTAURACIó

balladors que concentren, això sí, el 44,8% del total de llocs de treball. Banc Sabadell i Mango són les companyies que lideren el rànquing de volum de facturació.

Per sectors industrials, el metal·lúrgic re-presenta el 40% del total de treballadors as-salariats, seguit del tèxtil, que es consoli-da com el segon sector en importància a Sabadell, amb un 28%. Els sectors del pa-per i les arts gràfiques i la indústria química concentren el 17% de treballadors. En aquest context, tot i que és evident que la metal-lúrgia és el sector amb més volum d’activi-tat, el declivi en aquest sector és molt pro-nunciat: entre el 2001 i el 2007 van desa-parèixer 112 empreses relacionades amb el metall. El mateix passa amb el tèxtil, que ha perdut el 14% del total en els últims sis anys. El sector de les TIC és el que més creix.

GRAN CIUTAT COMERCIAL

Sens dubte, el sector terciari és el que té més pes a Sabadell, i el comerç, l’activitat econòmica més important. Actualment, la ciutat està dotada de més de 3.000 comer-ços, cinc mercats municipals (Mercat Cen-tral, Mercat de Campoamor, Mercat de la Creu Alta, Mercat dels Merinals i Mercat de Torre-romeu), set mercats ambulants i més de 1.000 establiments de restauració. La zona d’Eix Macià i Centre són les de més ac-tivitat, en què conviuen el petit i mitjà co-merç, el comerç tradicional i les grans su-perfícies. L’oferta comercial de Sabadell es completa amb comerços dels sectors de l’alimentació, l’equipament per a la llar i de la persona, l’automoció, el lleure i la cultura.

En l’àmbit de les infraestructures, recent-ment s’han iniciat les obres de perllonga-ment dels Ferrocarrils de la Generalitat, amb la creació de Metro Sabadell. La construcció del nou metro preveu l’amplia-ció de quatre estacions més que enllaçaran l’actual Sabadell Estació amb les zones de Plaça Major-Centre, Creu Alta-Eix Macià, Plaça d’Espanya i Ca n’Oriac-Nord. Per altra banda, l’Ajuntament de Sabadell té la intenció de dotar la zona de l’aeroport amb un sostre edificable de 177.000 m2, i d’aquesta manera facilitar la instal·lació d’empreses relacionades amb la indústria aeronàutica. Sabadell evoluciona cap a la internacionalització. Prova d’això són les 900 empreses exportadores que hi ha actualment a la demarcació de la Cambra de Comerç de Sabadell.

22 RADAR B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 23B30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 RADAR

1 ///Capio Hospital General de Catalunya inicia una nova etapa. Sota el guiatge d’una nova direcció, el centre fa una aposta clara per convertir-se en un hospital de referència i estrènyer el seu vincle amb el Vallès TEXT: XAVIER AMAT/// FOTOS: LLUÍS LLEBOT

Xavier Mate /// Director general de Capio Hospital General de Catalunya

que hi hauria d’haver. Estem mirant de po-sar les eines per agilitar aquest tema, i a ve-gades una cosa tan senzilla com poder envi-ar un SMS al pacient per recordar-li el dia i l’hora de visita pot ser de gran utilitat, ja que a vegades l’acumulació es produeix perquè la gent s’oblida que té visita, i es perden ho-res. També estem enllestint el sistema per-què es pugui demanar visita directament a través de la web.

El pressupost actual de l’Hospital General és de més de 60 milions d’euros. És suficient per als objectius que vostè planteja?Esperem que es vagi incrementant. Com deia, estem en un entorn molt potent, que en els darrers anys ha crescut per sobre de la mitjana del país quant a nombre d’habi-tants, i el nostre perfil d’usuari és de pare-lles joves. Volem crear unitats transversals, i també generar un model d’instituts amb es-pecial atenció a la dona i a l’infant. La nos-tra funció és oferir un servei sanitari de qua-litat, però no considerem que el centre sigui ni excloent ni elitista.

quin és, segons el seu parer, el paper que ha de tenir un hospital privat com aquest en el sistema sanitari català?Ens hem de moure en l’entorn comarcal. El 70% dels nostres clients són del Vallès Oc-cidental i de l’Oriental, i només un 8% són de Barcelona ciutat. O sigui que, pel que fa a usuaris, l’arrelament al territori és clar, però no es visualitza ni se sent prou en altres ni-vells. Voldríem que les administracions o sectors diversos, quan tinguin un projecte, comptin també amb nosaltres, que recordin que som aquí, que ens truquin.

Potser, per aconseguir fer aquest pas, és important comprometre’s amb les prioritats que té avui el Vallès Occidental. Ara es torna a parlar molt de la mobilitat i les infraestructures.Si l’Hospital General es construís avui, de segur que moltes coses serien diferents de com es van fer. Però un dels grans encerts va ser la ubicació. Nosaltres en aquest debat no crec que hi puguem intervenir gaire, som al costat de l’autopista i hi ha una parada dels FGC pràcticament a la porta. Amb petites millores en el transport públic local l’hospi-tal ja estaria del tot ben comunicat.

s’hi, i no hi va haver una ruptura suficient-ment clara després de la fallida tècnica de l’any 1999 i l’entrada posterior del Grup Ca-pio. És cert que la història hi és i no es pot es-borrar, però potser s’hauria d’haver produït un trencament més evident, començar una nova etapa, i ara ho intentarem.

I per on es comença?De coses per millorar en el dia a dia n’hi ha moltes. Per exemple, reconeixem que el ser-vei d’Urgències no és el que era. Actualment hi ha mancança de metges, en general, i és una qüestió difícil. Tenim una nova respon-sable del servei, i volem fer un canvi concep-tual, convertir Urgències en el que la gent re-alment espera, amb més accessibilitat. Les urgències vitals funcionen raonablement bé, però hem de reduir el temps d’espera de les altres urgències i, sobretot, explicar-li al pa-cient per què està esperant, que no tingui la sensació que se l’han oblidat. La gent vol es-tar informada, i volem ser un hospital de confiança, proper.

El funcionament dels serveis d’urgències, ho escoltem sovint en els informatius, preocupa també els usuaris de la sanitat pública, com també les llistes d’espera tant per a visites a especialistes com per a intervencions quirúrgiques. En aquestes qüestions o preocupacions coincideixen també amb la pública? Per a intervencions no hi ha esperes, però per a especialistes sí que n’hi ha més de les

tal punter, amb un equip potent, però que no està ubicat al territori.

Comenta la necessitat de vincular-se amb el Vallès.Segurament fins ara no hi estava prou im-mers. Ens trobem en una zona de gran pro-jecció i no s’ha aprofitat. Un hospital no dei-xa de ser una gran empresa, que dóna feina a molts treballadors i servei a molts ciuta-dans. Cal establir més relació amb els ajun-taments, amb les escoles, amb altres centres sanitaris de l’àrea... Hi ha grans possibili-tats per desenvolupar. D’altra banda, també he vist que pesa massa l’històric de l’hospi-tal. Tot i els grans canvis socials que hi ha ha-gut, a l’Hospital General li ha costat adaptar-

El doctor Xavier Mate García és especialista en medicina famili-ar, i va estar vinculat a l’Hospital de Sant Celoni des de l’any 1996 fins fa ben pocs mesos, quan va acceptar dirigir el Capio Hospital

General de Catalunya.

Va accedir al càrrec fa mig any, el novembre del 2007. quines han estat les seves prioritats en aquest temps?Primer calia observar com estava tot, fer-se’n una idea pròpia. A partir d’aquí he for-mat un equip de treball per desenvolupar un projecte. Una de les coses que m’han preo-cupat és la necessitat de situar l’hospital al mapa. He tingut la sensació que és un hospi-

Ens hem de moure en l’entorn comarcal. El 70% dels nostres clients són del Vallès, i només un 8% són de Barcelona ciutat Ens trobem en una zona de gran projecció. Un hospital no deixa de ser una gran empresa, que dóna servei a molts ciutadans

Volem ser un hospital proper i de confiança

6 DE JUNy

CERCADOR DE POLÍGONS INDUSTRIALS Acte de presentació del Cercador de Polí-gons Industrials, que comptarà amb la pre-sència del conseller de Governació i Admi-nistracions Públiques, Jordi Ausàs i Coll. LLOC: Centre d’Empreses de Noves Tec-nologies, Auditori del Parc Tecnològic del Vallès HORARI: de les 12 a les 14 h MÉS INFO: www.ptv.es

PANELL INFO

FINS AL 31 DE JULIOLL’ADN DE RUBÍ. LA CONSTRUCCIÓ D’UN POBLELLOC: El Castell - Ecomuseu Urbà. Rubí HORARI: de dimarts a dissabte, de 16 a 20 h. Diumenges, d’11 a 14 h

DEL 2 AL 1� DE JUNyCOL·LECTIVA DELS TALLERS D’ARTS DECORATIVES DEL CENTRE CULTURALLLOC: Sala 1 del Centre Cultural de Ripollet MÉS INFO: www.ripollet.cat

9 DE JUNyGESTIÓ EfICIENT DE RISCOS LABORALSEl risc és clarament un concepte intangi-ble, afecta sens dubte a parts iguals tant per la por com per l’optimisme antropolò-gic de l’ésser humà, omnipresent en l’acti-vitat diària de les empreses, des de la pre-sa de decisions fins a l’execució de les tas-ques més simples.La informatització d’aquest model de ges-tió constitueix una potent solució, que per-met el disseny i l’automatització eficients dels controls destinats a mitigar els riscos vinculats als processos de negoci, a l’entorn corporatiu i als estats financers de l’empre-sa, prenent en compte la seva evolució en el temps. LLOC: Centre d’Empreses de Noves Tecnolo-gies, Parc Tecnològic del VallèsHORARI: de les 12 a les 14 hMÉS INFO: www.ptv.es

9 DE JUNyPROMOTORES I CONSTRUCTORES DAVANT LA CRISI. PERSPECTIVA ECONòMICA I jURÍDICALLOC: ESADEFORUM - Av. Pedralbes, 60-62. BarcelonaHORARI: de 9 a 13.30 h MÉS INFO: www.esade.edu

10 DE JUNykEIRETSU fORUM: INVERTINT EN EMPRESES INNOVADORES DE BASE TECNOLòGICA LLOC: Centre d’Empreses de Noves Tecno-logies, Parc Tecnològic del Vallès HORARI: de 10 a 12 h MÉS INFO: www.ptv.es

12 DE JUNyPRESENTACIÓ DEL LLIBRE ‘¡SERÁ MEjOR QUE LO CUENTES!’LLOC: ESADEFORUM. Av. Pedralbes, 60-62. BarcelonaHORA: 19.30 hMÉS INFO: www.esade.edu

FINS AL 12 DE JUNyLES REGLES DE CÀLCUL AL LLARG DE LA hISTòRIALLOC: Sala l’Escola Industrial de l’EUETIT MÉS INFO: www.terrassa.upc.edu

16 DE JUNyjORNADA: PREVENCIÓ DE LA LIPOATRòfIA SEMICIRCULAR EN EDIfICIS D’OfICINESLLOC: Centre d’Empreses de Noves Tecno-logies, Parc Tecnològic del Vallès MÉS INFO: www.ptv.es

18 DE JUNyEL CONSORCI DE LA ZONA fRANCA, UNA EINA AL SERVEI DE BARCELONAA càrrec de Manuel Royes, delegat especi-al de l’Estat al Consorci de la Zona Franca. ORGANITZA: Associació d’Amics UABLLOC: Hotel ClarisHORA: a les 21 hMÉS INFO: amics@uab.es

22 RADAR B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 23B30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 RADAR

1 ///Capio Hospital General de Catalunya inicia una nova etapa. Sota el guiatge d’una nova direcció, el centre fa una aposta clara per convertir-se en un hospital de referència i estrènyer el seu vincle amb el Vallès TEXT: XAVIER AMAT/// FOTOS: LLUÍS LLEBOT

Xavier Mate /// Director general de Capio Hospital General de Catalunya

que hi hauria d’haver. Estem mirant de po-sar les eines per agilitar aquest tema, i a ve-gades una cosa tan senzilla com poder envi-ar un SMS al pacient per recordar-li el dia i l’hora de visita pot ser de gran utilitat, ja que a vegades l’acumulació es produeix perquè la gent s’oblida que té visita, i es perden ho-res. També estem enllestint el sistema per-què es pugui demanar visita directament a través de la web.

El pressupost actual de l’Hospital General és de més de 60 milions d’euros. És suficient per als objectius que vostè planteja?Esperem que es vagi incrementant. Com deia, estem en un entorn molt potent, que en els darrers anys ha crescut per sobre de la mitjana del país quant a nombre d’habi-tants, i el nostre perfil d’usuari és de pare-lles joves. Volem crear unitats transversals, i també generar un model d’instituts amb es-pecial atenció a la dona i a l’infant. La nos-tra funció és oferir un servei sanitari de qua-litat, però no considerem que el centre sigui ni excloent ni elitista.

quin és, segons el seu parer, el paper que ha de tenir un hospital privat com aquest en el sistema sanitari català?Ens hem de moure en l’entorn comarcal. El 70% dels nostres clients són del Vallès Oc-cidental i de l’Oriental, i només un 8% són de Barcelona ciutat. O sigui que, pel que fa a usuaris, l’arrelament al territori és clar, però no es visualitza ni se sent prou en altres ni-vells. Voldríem que les administracions o sectors diversos, quan tinguin un projecte, comptin també amb nosaltres, que recordin que som aquí, que ens truquin.

Potser, per aconseguir fer aquest pas, és important comprometre’s amb les prioritats que té avui el Vallès Occidental. Ara es torna a parlar molt de la mobilitat i les infraestructures.Si l’Hospital General es construís avui, de segur que moltes coses serien diferents de com es van fer. Però un dels grans encerts va ser la ubicació. Nosaltres en aquest debat no crec que hi puguem intervenir gaire, som al costat de l’autopista i hi ha una parada dels FGC pràcticament a la porta. Amb petites millores en el transport públic local l’hospi-tal ja estaria del tot ben comunicat.

s’hi, i no hi va haver una ruptura suficient-ment clara després de la fallida tècnica de l’any 1999 i l’entrada posterior del Grup Ca-pio. És cert que la història hi és i no es pot es-borrar, però potser s’hauria d’haver produït un trencament més evident, començar una nova etapa, i ara ho intentarem.

I per on es comença?De coses per millorar en el dia a dia n’hi ha moltes. Per exemple, reconeixem que el ser-vei d’Urgències no és el que era. Actualment hi ha mancança de metges, en general, i és una qüestió difícil. Tenim una nova respon-sable del servei, i volem fer un canvi concep-tual, convertir Urgències en el que la gent re-alment espera, amb més accessibilitat. Les urgències vitals funcionen raonablement bé, però hem de reduir el temps d’espera de les altres urgències i, sobretot, explicar-li al pa-cient per què està esperant, que no tingui la sensació que se l’han oblidat. La gent vol es-tar informada, i volem ser un hospital de confiança, proper.

El funcionament dels serveis d’urgències, ho escoltem sovint en els informatius, preocupa també els usuaris de la sanitat pública, com també les llistes d’espera tant per a visites a especialistes com per a intervencions quirúrgiques. En aquestes qüestions o preocupacions coincideixen també amb la pública? Per a intervencions no hi ha esperes, però per a especialistes sí que n’hi ha més de les

tal punter, amb un equip potent, però que no està ubicat al territori.

Comenta la necessitat de vincular-se amb el Vallès.Segurament fins ara no hi estava prou im-mers. Ens trobem en una zona de gran pro-jecció i no s’ha aprofitat. Un hospital no dei-xa de ser una gran empresa, que dóna feina a molts treballadors i servei a molts ciuta-dans. Cal establir més relació amb els ajun-taments, amb les escoles, amb altres centres sanitaris de l’àrea... Hi ha grans possibili-tats per desenvolupar. D’altra banda, també he vist que pesa massa l’històric de l’hospi-tal. Tot i els grans canvis socials que hi ha ha-gut, a l’Hospital General li ha costat adaptar-

El doctor Xavier Mate García és especialista en medicina famili-ar, i va estar vinculat a l’Hospital de Sant Celoni des de l’any 1996 fins fa ben pocs mesos, quan va acceptar dirigir el Capio Hospital

General de Catalunya.

Va accedir al càrrec fa mig any, el novembre del 2007. quines han estat les seves prioritats en aquest temps?Primer calia observar com estava tot, fer-se’n una idea pròpia. A partir d’aquí he for-mat un equip de treball per desenvolupar un projecte. Una de les coses que m’han preo-cupat és la necessitat de situar l’hospital al mapa. He tingut la sensació que és un hospi-

Ens hem de moure en l’entorn comarcal. El 70% dels nostres clients són del Vallès, i només un 8% són de Barcelona ciutat Ens trobem en una zona de gran projecció. Un hospital no deixa de ser una gran empresa, que dóna servei a molts ciutadans

Volem ser un hospital proper i de confiança

6 DE JUNy

CERCADOR DE POLÍGONS INDUSTRIALS Acte de presentació del Cercador de Polí-gons Industrials, que comptarà amb la pre-sència del conseller de Governació i Admi-nistracions Públiques, Jordi Ausàs i Coll. LLOC: Centre d’Empreses de Noves Tec-nologies, Auditori del Parc Tecnològic del Vallès HORARI: de les 12 a les 14 h MÉS INFO: www.ptv.es

PANELL INFO

FINS AL 31 DE JULIOLL’ADN DE RUBÍ. LA CONSTRUCCIÓ D’UN POBLELLOC: El Castell - Ecomuseu Urbà. Rubí HORARI: de dimarts a dissabte, de 16 a 20 h. Diumenges, d’11 a 14 h

DEL 2 AL 1� DE JUNyCOL·LECTIVA DELS TALLERS D’ARTS DECORATIVES DEL CENTRE CULTURALLLOC: Sala 1 del Centre Cultural de Ripollet MÉS INFO: www.ripollet.cat

9 DE JUNyGESTIÓ EfICIENT DE RISCOS LABORALSEl risc és clarament un concepte intangi-ble, afecta sens dubte a parts iguals tant per la por com per l’optimisme antropolò-gic de l’ésser humà, omnipresent en l’acti-vitat diària de les empreses, des de la pre-sa de decisions fins a l’execució de les tas-ques més simples.La informatització d’aquest model de ges-tió constitueix una potent solució, que per-met el disseny i l’automatització eficients dels controls destinats a mitigar els riscos vinculats als processos de negoci, a l’entorn corporatiu i als estats financers de l’empre-sa, prenent en compte la seva evolució en el temps. LLOC: Centre d’Empreses de Noves Tecnolo-gies, Parc Tecnològic del VallèsHORARI: de les 12 a les 14 hMÉS INFO: www.ptv.es

9 DE JUNyPROMOTORES I CONSTRUCTORES DAVANT LA CRISI. PERSPECTIVA ECONòMICA I jURÍDICALLOC: ESADEFORUM - Av. Pedralbes, 60-62. BarcelonaHORARI: de 9 a 13.30 h MÉS INFO: www.esade.edu

10 DE JUNykEIRETSU fORUM: INVERTINT EN EMPRESES INNOVADORES DE BASE TECNOLòGICA LLOC: Centre d’Empreses de Noves Tecno-logies, Parc Tecnològic del Vallès HORARI: de 10 a 12 h MÉS INFO: www.ptv.es

12 DE JUNyPRESENTACIÓ DEL LLIBRE ‘¡SERÁ MEjOR QUE LO CUENTES!’LLOC: ESADEFORUM. Av. Pedralbes, 60-62. BarcelonaHORA: 19.30 hMÉS INFO: www.esade.edu

FINS AL 12 DE JUNyLES REGLES DE CÀLCUL AL LLARG DE LA hISTòRIALLOC: Sala l’Escola Industrial de l’EUETIT MÉS INFO: www.terrassa.upc.edu

16 DE JUNyjORNADA: PREVENCIÓ DE LA LIPOATRòfIA SEMICIRCULAR EN EDIfICIS D’OfICINESLLOC: Centre d’Empreses de Noves Tecno-logies, Parc Tecnològic del Vallès MÉS INFO: www.ptv.es

18 DE JUNyEL CONSORCI DE LA ZONA fRANCA, UNA EINA AL SERVEI DE BARCELONAA càrrec de Manuel Royes, delegat especi-al de l’Estat al Consorci de la Zona Franca. ORGANITZA: Associació d’Amics UABLLOC: Hotel ClarisHORA: a les 21 hMÉS INFO: amics@uab.es

24 GAS A FONS B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 2�GAS A FONSB30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008

Mobilitat al Vallès

1 ///

TOTS ELS PROBLEMES QUE TENIM ARA SÓN PER MANCA DE PREVISIÓ EN EL PASSAT. NO VOLEM QUE EN UN FUTUR ENS ACUSIN DE NO HAVER PLANIFICAT LES INFRAESTRUCTURES”, AFIRMA FRANQUESA, EN NOM DELS EMPRESARIS DE SANT CUGATMANEL NADAL CONFIA A APROVAR L’AVANTPROJECTE DEL PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ, QUE PREVEU MOLTES DE LES ACCIONS PROPOSADES DES DELS MUNICIPIS, A PRINCIPIS DE L’ANY 2009 EL SECRETARI PER A LA MOBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA SUBRATLLA QUE LA GENERALITAT TÉ MOLT CLAR QUE CAL INVERTIR I JUGAR FORT AL VALLÈS OCCIDENTAL, EN BENEFICI DE TOT EL PAÍS

La mobilitat és un àmbit estratè-gic de desenvolupament per a qualsevol territori, per això els agents polítics, econòmics i soci-als del Vallès Occidental han as-senyalat la necessitat de corre-

gir els dèficits d’infraestructures com una de les prioritats per garantir l’impuls de l’Eix de la B-30 que es contempla al mateix temps com una peça bàsica per a la competitivi-tat de Catalunya. El full de ruta de les políti-ques d’infraestructures el marca el Pla Terri-torial Metropolità de Barcelona, resultat dels treballs de la ponència tècnica de la Comissió d’Ordenació Territorial, del qual se n’ha re-dactat l’avantprojecte, que incorpora la docu-mentació bàsica per a la seva consulta públi-ca. Tanmateix, l’actual situació de col·lapse del Vallès Occidental i l’anunci d’iniciatives de gran abast com Creàpolis o el sincrotró Alba provoquen que el debat s’accentuï i s’acceleri. En aquest sentit, els diversos actors coin-cideixen que cal una planificació àmplia i amb visió de futur. En el marc actual, en què s’està negociant un nou sistema de finan-çament i en què s’ha fet evident una situa-ció de recessió econòmica, els responsables dels ajuntaments i el teixit empresarial són conscients que cal està posicionat en la gra-ella de sortida perquè els diners no passin de llarg de la comarca.

LA VEU DELS EMPRESARIS

La posició de l’empresariat de Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola s’ha definit en l’anomenada De-claració de l’Eix de la B-30. Una posició des de la iniciativa privada per a un projecte global de país. Joan Franquesa, vicepresident de l’As-sociació Empresaris de Sant Cugat, subrat-lla la importància de la mobilitat en aquest do-cument estratègic. “O ens posem a treballar ara en les solucions, o la saturació d’aquí a dos anys pot ser absoluta, perquè podem morir d’èxit, i per això hem fet públic aquest mani-fest, que farem arribar a les administracions, esperant que l’acullin favorablement”. Fran-quesa adverteix de la necessitat d’actuar da-vant l’entrada en funcionament d’aquí a pocs mesos de nous equipaments, com el sincro-tró Alba a Cerdanyola, que amb unes instal-lacions de 22.780 m2 donarà servei a inves-tigadors i empreses d’alta tecnologia, i per tant suposarà un nou pol d’atracció de vehi-cles. “Tots els problemes que tenim ara són per manca de previsió en el passat. No volem que en un futur ens acusin de no haver planifi-cat les infraestructures”, comenta. Per tot ple-gat, el vicepresident de l’Associació Empre-saris de Sant Cugat demana “deixar de reme-nar la perdiu i pronunciar-se clarament des de les administracions sobre el Quart Cinturó i el Túnel d’Horta”. Franquesa considera que s’hi està treballant fermament, com ho demostra l’avantprojecte del Pla Territorial Metropoli-tà, però reclama accions: “Sembla que a vega-des l’urgent passa davant de l’important, el dia a dia se’ls menja”.

En la declaració posen de manifest el compro-mís dels empresaris d’aquestes tres ciutats amb el desenvolupament de la zona: “Des de la iniciativa privada ens comprometem a orien-tar els esforços de gestió i de visió a contribuir al creixement en clau de creixement, producti-vitat i internacionalització. Des de les instituci-

ons econòmiques i empresarials, el compromís es materialitza en el desenvolupament de polí-tiques globals que facilitin la projecció del terri-tori, la captació d’inversions i el desenvolupa-ment de projectes de dinamització empresari-al”. La patronal Pimec, a través dels presidents de les delegacions del Vallès, s’ha sumat a la pressió dels empresaris reclamant que s’inici-ïn les obres projectades “de manera urgent”. El president de la Cambra de Comerç i Indús-tria de Terrassa, Marià Galí, també ha fet ar-ribar aquest mes el seu posicionament en matèria d’infraestructures al govern cata-là. La Cambra demana, entre altres mesures, que el Quart Cinturó arribi fins a Granollers i que s’ampliï la C-58 entre Sant Quirze i Ter-rassa. En matèria ferroviària, es vol el refor-çament de la línia C4 de Rodalies, la cons-trucció d’un tramvia entre les dues capi-tals de la comarca, i fer realitat l’estació de la Renfe a Can Boada. Galí considera que actu-alment hi ha una seixantena de polígons in-dustrials mal comunicats a la zona.

PER UN DEBAT AMPLI

El portaveu de la plataforma ciutadana Cam-panya contra el Quart Cinturó, que agru-pa més de 270 entitats de naturalesa diver-sa, Toni Altaió, afirma estar d’acord amb as-

1 /// XARXA VIÀRIA I XARXA fERROVIÀRIA DE L’ENTORN METROPOLITÀ

pectes de la declaració dels empresaris, com ara la necessitat d’impulsar l’economia pro-ductiva i no l’especulativa. Altaió exposa que la plataforma no fa la política del no pel no: “Simplement demanem un debat ampli so-bre les infraestructures, que hi hagi un model territorial clar abans de començar a fer noves carreteres, i que sigui una anàlisi objectiva i tècnica, i no per interessos polítics”, concre-ta. El portaveu considera que “ni el Quart Cin-turó o ronda del Vallès solucionaran tots els problemes que tenim actualment, com tam-poc no ho faria només la línia orbital de ferro-carril. Calen diverses accions però ben plani-ficades i no anar a batzegades”.

La plataforma ja fa quinze anys que està cons-tituïda. “Des del seu inici, la campanya plante-java la necessitat d’invertir en la xarxa de car-reteres secundàries i el reforçament del trans-port públic amb tren. En diferents estudis hem constatat que ens trobem un 20% per sobre de la mitjana de les àrees metropolitanes d’Euro-pa en quilòmetres d’autopista, i en canvi estem un 50% per sota en dotació de ferrocarril. Cal millorar la mobilitat de persones i mercaderi-es, però hem de tenir en compte moltes coses a l’hora de definir un model: l’amenaça del can-vi climàtic i l’esgotament de les fonts d’energia tradicionals plantegen la necessitat d’un canvi dràstic”, explica Altaió.

SABADELL

Amb consensos més o menys amplis, els ajun-taments del Vallès Occidental fan les seves de-mandes i propostes, ja que, tot i que el seu àm-bit d’actuació és limitat, és ben clar que tota infraestructura de la comarca els afecta direc-tament. Un consistori que s’ha pronunciat amb un document públic i clar fa pocs dies és el de Sabadell. El Pacte per a les Infraestructures ha cercat acords entre els grups municipals i la ciu-tadania, si bé, en el terreny polític, finalment se n’han desmarcat ICV-EUiA, ERC i ES. L’objectiu del pacte és traslladar a la Generalitat la posi-ció del municipi en matèria de mobilitat. El text és molt detallat, amb precs que fins i tot inclo-uen la gestió de l’aeroport de Sabadell. Entre les mesures concretes destaca el suport al concep-te de ronda del Vallès, entesa com a infraestruc-tura intermèdia entre les dues vies de comuni-cació de gran capacitat, l’AP-7 i l’Eix Transver-sal, que permet comunicar per la part nord els diferents municipis de la segona corona metro-politana de Barcelona. I quant al ferrocarril, el pacte planteja una nova connexió amb el Vallès Oriental que uneixi, a través de la xarxa de Fer-rocarrils de la Generalitat, els municipis de Granollers, Sabadell i Terrassa. Aquesta línia ha de donar servei a la zona est de la ciutat i ha de comunicar millor amb els municipis de l’entorn de Sabadell. Es proposa també desenvolupar la nova línia dels FGC de connexió a Barcelona (La Sagrera) a través de Collserola –túnel d’Horta ferroviari–, que, a més de donar servei a la zona sud de Sabadell, comuniqui amb altres punts de la comarca actualment no coberts.

TERRASSA

Pel que fa a Terrassa, l’alcalde del municipi, Pere Navarro, es mostra força satisfet perquè s’es-tan executant, o estan dibuixades a l’avant-projecte del Pla Territorial Metropolità, moltes de les peticions del municipi. Navarro es refe-reix sobretot al tram de la ronda del Vallès entre

AGENTS SOCIALS I ADMINISTRACIONS SóN PARTIDARIS DE RACIONA-LITZAR EL DEBAT PÚBLIC SOBRE INFRAESTRUCTURES PER GARAN-TIR EL DESENVOLUPAMENT DEL VALLÈS OCCIDENTAL. L’AVANTPRO-JECTE DE PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ MARCA EL FULL DE RUTA TEXT: XAVIER AMAT /// FOTOS: CEDIDES

DISSENYANT LA MOBILITAT DEL PROGRÉS

Xarxa d’altes prestacions

Xarxa exclusiva per a mercaderies

Xarxa de Rodalies Renfe

Xarxa de metro comarcal de FGC

Connexions per estudiar a la xarxa de FGC

Xarxa de metro

Vies estructurants primàries

Vies estructurants secundàries i suburbanes

Plataformes BUS/VAO

Traçats alternatius o transitoris

1 Nova línia de Rodalies orbital

2 Nova línia de Rodalies Castelldefels-Cornellà

3 Trasllat i desdoblament de la línia de Rodalies al Maresme

4 Desdoblament de la línia de Rodalies Barcelona-Vic

5 Millores de traçat en la línia de Rodalies Barcelona-Manresa

6 Perllongament de la línia de Terrassa (FGC)

7 Perllongament de la línia de Sabadell (FGC)

10 Nova línia ferroviària entre Terrassa i Granollers

11 Nova línia 9 de metro i perllongaments de línies de metro existents

8 Nova línia ferroviària Barcelona-Cerdanyola-Sabadell-Terrassa

9 Nova línia ferroviària Cerdanyola-Riera de Caldes

12 Penetracions a Barcelona de l’Eix Transversal Ferroviari

13 Nova línia específica per a mercaderies

1 Ronda del Vallès

2 Laterals AP-7

3 Eix central del Penedès

4 Desdoblament de la C-15

5 Millora general de la C-17

6 C-59 túnel de la Conreria

7 Desdoblament de l’A-2

8 Millora de la C-35

9 Noves plataformes BUS/VAO

24 GAS A FONS B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 2�GAS A FONSB30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008

Mobilitat al Vallès

1 ///

TOTS ELS PROBLEMES QUE TENIM ARA SÓN PER MANCA DE PREVISIÓ EN EL PASSAT. NO VOLEM QUE EN UN FUTUR ENS ACUSIN DE NO HAVER PLANIFICAT LES INFRAESTRUCTURES”, AFIRMA FRANQUESA, EN NOM DELS EMPRESARIS DE SANT CUGATMANEL NADAL CONFIA A APROVAR L’AVANTPROJECTE DEL PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ, QUE PREVEU MOLTES DE LES ACCIONS PROPOSADES DES DELS MUNICIPIS, A PRINCIPIS DE L’ANY 2009 EL SECRETARI PER A LA MOBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA SUBRATLLA QUE LA GENERALITAT TÉ MOLT CLAR QUE CAL INVERTIR I JUGAR FORT AL VALLÈS OCCIDENTAL, EN BENEFICI DE TOT EL PAÍS

La mobilitat és un àmbit estratè-gic de desenvolupament per a qualsevol territori, per això els agents polítics, econòmics i soci-als del Vallès Occidental han as-senyalat la necessitat de corre-

gir els dèficits d’infraestructures com una de les prioritats per garantir l’impuls de l’Eix de la B-30 que es contempla al mateix temps com una peça bàsica per a la competitivi-tat de Catalunya. El full de ruta de les políti-ques d’infraestructures el marca el Pla Terri-torial Metropolità de Barcelona, resultat dels treballs de la ponència tècnica de la Comissió d’Ordenació Territorial, del qual se n’ha re-dactat l’avantprojecte, que incorpora la docu-mentació bàsica per a la seva consulta públi-ca. Tanmateix, l’actual situació de col·lapse del Vallès Occidental i l’anunci d’iniciatives de gran abast com Creàpolis o el sincrotró Alba provoquen que el debat s’accentuï i s’acceleri. En aquest sentit, els diversos actors coin-cideixen que cal una planificació àmplia i amb visió de futur. En el marc actual, en què s’està negociant un nou sistema de finan-çament i en què s’ha fet evident una situa-ció de recessió econòmica, els responsables dels ajuntaments i el teixit empresarial són conscients que cal està posicionat en la gra-ella de sortida perquè els diners no passin de llarg de la comarca.

LA VEU DELS EMPRESARIS

La posició de l’empresariat de Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola s’ha definit en l’anomenada De-claració de l’Eix de la B-30. Una posició des de la iniciativa privada per a un projecte global de país. Joan Franquesa, vicepresident de l’As-sociació Empresaris de Sant Cugat, subrat-lla la importància de la mobilitat en aquest do-cument estratègic. “O ens posem a treballar ara en les solucions, o la saturació d’aquí a dos anys pot ser absoluta, perquè podem morir d’èxit, i per això hem fet públic aquest mani-fest, que farem arribar a les administracions, esperant que l’acullin favorablement”. Fran-quesa adverteix de la necessitat d’actuar da-vant l’entrada en funcionament d’aquí a pocs mesos de nous equipaments, com el sincro-tró Alba a Cerdanyola, que amb unes instal-lacions de 22.780 m2 donarà servei a inves-tigadors i empreses d’alta tecnologia, i per tant suposarà un nou pol d’atracció de vehi-cles. “Tots els problemes que tenim ara són per manca de previsió en el passat. No volem que en un futur ens acusin de no haver planifi-cat les infraestructures”, comenta. Per tot ple-gat, el vicepresident de l’Associació Empre-saris de Sant Cugat demana “deixar de reme-nar la perdiu i pronunciar-se clarament des de les administracions sobre el Quart Cinturó i el Túnel d’Horta”. Franquesa considera que s’hi està treballant fermament, com ho demostra l’avantprojecte del Pla Territorial Metropoli-tà, però reclama accions: “Sembla que a vega-des l’urgent passa davant de l’important, el dia a dia se’ls menja”.

En la declaració posen de manifest el compro-mís dels empresaris d’aquestes tres ciutats amb el desenvolupament de la zona: “Des de la iniciativa privada ens comprometem a orien-tar els esforços de gestió i de visió a contribuir al creixement en clau de creixement, producti-vitat i internacionalització. Des de les instituci-

ons econòmiques i empresarials, el compromís es materialitza en el desenvolupament de polí-tiques globals que facilitin la projecció del terri-tori, la captació d’inversions i el desenvolupa-ment de projectes de dinamització empresari-al”. La patronal Pimec, a través dels presidents de les delegacions del Vallès, s’ha sumat a la pressió dels empresaris reclamant que s’inici-ïn les obres projectades “de manera urgent”. El president de la Cambra de Comerç i Indús-tria de Terrassa, Marià Galí, també ha fet ar-ribar aquest mes el seu posicionament en matèria d’infraestructures al govern cata-là. La Cambra demana, entre altres mesures, que el Quart Cinturó arribi fins a Granollers i que s’ampliï la C-58 entre Sant Quirze i Ter-rassa. En matèria ferroviària, es vol el refor-çament de la línia C4 de Rodalies, la cons-trucció d’un tramvia entre les dues capi-tals de la comarca, i fer realitat l’estació de la Renfe a Can Boada. Galí considera que actu-alment hi ha una seixantena de polígons in-dustrials mal comunicats a la zona.

PER UN DEBAT AMPLI

El portaveu de la plataforma ciutadana Cam-panya contra el Quart Cinturó, que agru-pa més de 270 entitats de naturalesa diver-sa, Toni Altaió, afirma estar d’acord amb as-

1 /// XARXA VIÀRIA I XARXA fERROVIÀRIA DE L’ENTORN METROPOLITÀ

pectes de la declaració dels empresaris, com ara la necessitat d’impulsar l’economia pro-ductiva i no l’especulativa. Altaió exposa que la plataforma no fa la política del no pel no: “Simplement demanem un debat ampli so-bre les infraestructures, que hi hagi un model territorial clar abans de començar a fer noves carreteres, i que sigui una anàlisi objectiva i tècnica, i no per interessos polítics”, concre-ta. El portaveu considera que “ni el Quart Cin-turó o ronda del Vallès solucionaran tots els problemes que tenim actualment, com tam-poc no ho faria només la línia orbital de ferro-carril. Calen diverses accions però ben plani-ficades i no anar a batzegades”.

La plataforma ja fa quinze anys que està cons-tituïda. “Des del seu inici, la campanya plante-java la necessitat d’invertir en la xarxa de car-reteres secundàries i el reforçament del trans-port públic amb tren. En diferents estudis hem constatat que ens trobem un 20% per sobre de la mitjana de les àrees metropolitanes d’Euro-pa en quilòmetres d’autopista, i en canvi estem un 50% per sota en dotació de ferrocarril. Cal millorar la mobilitat de persones i mercaderi-es, però hem de tenir en compte moltes coses a l’hora de definir un model: l’amenaça del can-vi climàtic i l’esgotament de les fonts d’energia tradicionals plantegen la necessitat d’un canvi dràstic”, explica Altaió.

SABADELL

Amb consensos més o menys amplis, els ajun-taments del Vallès Occidental fan les seves de-mandes i propostes, ja que, tot i que el seu àm-bit d’actuació és limitat, és ben clar que tota infraestructura de la comarca els afecta direc-tament. Un consistori que s’ha pronunciat amb un document públic i clar fa pocs dies és el de Sabadell. El Pacte per a les Infraestructures ha cercat acords entre els grups municipals i la ciu-tadania, si bé, en el terreny polític, finalment se n’han desmarcat ICV-EUiA, ERC i ES. L’objectiu del pacte és traslladar a la Generalitat la posi-ció del municipi en matèria de mobilitat. El text és molt detallat, amb precs que fins i tot inclo-uen la gestió de l’aeroport de Sabadell. Entre les mesures concretes destaca el suport al concep-te de ronda del Vallès, entesa com a infraestruc-tura intermèdia entre les dues vies de comuni-cació de gran capacitat, l’AP-7 i l’Eix Transver-sal, que permet comunicar per la part nord els diferents municipis de la segona corona metro-politana de Barcelona. I quant al ferrocarril, el pacte planteja una nova connexió amb el Vallès Oriental que uneixi, a través de la xarxa de Fer-rocarrils de la Generalitat, els municipis de Granollers, Sabadell i Terrassa. Aquesta línia ha de donar servei a la zona est de la ciutat i ha de comunicar millor amb els municipis de l’entorn de Sabadell. Es proposa també desenvolupar la nova línia dels FGC de connexió a Barcelona (La Sagrera) a través de Collserola –túnel d’Horta ferroviari–, que, a més de donar servei a la zona sud de Sabadell, comuniqui amb altres punts de la comarca actualment no coberts.

TERRASSA

Pel que fa a Terrassa, l’alcalde del municipi, Pere Navarro, es mostra força satisfet perquè s’es-tan executant, o estan dibuixades a l’avant-projecte del Pla Territorial Metropolità, moltes de les peticions del municipi. Navarro es refe-reix sobretot al tram de la ronda del Vallès entre

AGENTS SOCIALS I ADMINISTRACIONS SóN PARTIDARIS DE RACIONA-LITZAR EL DEBAT PÚBLIC SOBRE INFRAESTRUCTURES PER GARAN-TIR EL DESENVOLUPAMENT DEL VALLÈS OCCIDENTAL. L’AVANTPRO-JECTE DE PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ MARCA EL FULL DE RUTA TEXT: XAVIER AMAT /// FOTOS: CEDIDES

DISSENYANT LA MOBILITAT DEL PROGRÉS

Xarxa d’altes prestacions

Xarxa exclusiva per a mercaderies

Xarxa de Rodalies Renfe

Xarxa de metro comarcal de FGC

Connexions per estudiar a la xarxa de FGC

Xarxa de metro

Vies estructurants primàries

Vies estructurants secundàries i suburbanes

Plataformes BUS/VAO

Traçats alternatius o transitoris

1 Nova línia de Rodalies orbital

2 Nova línia de Rodalies Castelldefels-Cornellà

3 Trasllat i desdoblament de la línia de Rodalies al Maresme

4 Desdoblament de la línia de Rodalies Barcelona-Vic

5 Millores de traçat en la línia de Rodalies Barcelona-Manresa

6 Perllongament de la línia de Terrassa (FGC)

7 Perllongament de la línia de Sabadell (FGC)

10 Nova línia ferroviària entre Terrassa i Granollers

11 Nova línia 9 de metro i perllongaments de línies de metro existents

8 Nova línia ferroviària Barcelona-Cerdanyola-Sabadell-Terrassa

9 Nova línia ferroviària Cerdanyola-Riera de Caldes

12 Penetracions a Barcelona de l’Eix Transversal Ferroviari

13 Nova línia específica per a mercaderies

1 Ronda del Vallès

2 Laterals AP-7

3 Eix central del Penedès

4 Desdoblament de la C-15

5 Millora general de la C-17

6 C-59 túnel de la Conreria

7 Desdoblament de l’A-2

8 Millora de la C-35

9 Noves plataformes BUS/VAO

26 GAS A FONS B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 27GAS A FONSB30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008

Abrera i Terrassa, i al tren orbital que ha d’en-llaçar des de Mataró fins a Vilanova i la Geltrú passant pels dos Vallès. “Hem d’anar cap a un model de comunicacions en xarxa. Anem vint anys endarrerits en totes aquestes obres, però esperem que ara tot avanci a ritme constant”. Creu que amb els municipis veïns ara mateix “les contradiccions són mínimes, i s’està arri-bant a amplis consensos”. L’alcalde de Terras-sa veu amb molt optimisme la posada en funci-onament de l’anomenat Metro del Vallès, “però cal potenciar més el ferrocarril amb els recorre-guts Vallvidrera - Sant Cugat - Rubí - Terrassa, i Cerdanyola - UAB - Sabadell - Terrassa”.

RUBÍ

A Rubí, el govern municipal també es mos-tra favorable a la ronda del Vallès, si bé l’alcal-dessa, Carme García, té com a prioritat de fa temps en termes de mobilitat una segona es-tació de FGC a la població, que es construiria a la Llana. “Aquesta estació permetrà que una part important de veïns del centre de la ciutat i d’altres punts estalviïn temps en els despla-çaments”. Per això veu molt positiu que aquest punt ja estigui recollit en l’avantprojecte del Pla Territorial Metropolità, i igualment se sent satisfeta pel perllongament fins a Sant Cugat de l’actual L-7 dels FGC.

SANT CUGAT

Precisament a Sant Cugat celebren que s’ha-gin adjudicat recentment les obres de l’estació dels FGC de Vulpalleres, “tot i que amb retard”, ha indicat Lluís Recoder. El veterà alcalde, par-tidari del Quart Cinturó, també demana com a prioritat el túnel d’Horta ferroviari: “L’estació de l’avinguda del Tibidabo dels FGC és una es-tació final d’una línia de tren que surt de la pla-ça de Catalunya de Barcelona. Nosaltres vo-lem que es perllongui per sota de la serra de Collserola i que millori, així, la connexió fer-roviària entre el Vallès i el Barcelonès”. L’alcal-de de Sant Cugat fa una anàlisi més a fons del que ha succeït els darrers anys al seu munici-pi amb referència a la mobilitat: “Sant Cugat ha doblat els llocs de treball en els darrers deu anys, un creixement que està marcat per una forta interrelació metropolitana, amb molts equipaments intermunicipals, seus de grans empreses i institucions, grans hospitals. Tot això ha comportat que hi hagi un nombre de desplaçaments interns molt elevat. Podríem dir que n’hi ha 130.000. El 60% d’aquests són viatges intermunicipals per motius de feina. És a dir, el que anomenem mobilitat externa. El cotxe privat és el model de transport més uti-litzat, en un 55% dels desplaçaments externs”.

L’AVANTPROjECTE, EN EXPOSICIÓ PÚBLICA

En aquests moments, l’avantprojecte del Pla Territorial Metropolità es troba en exposició pública i, per tant, com recorda Manel Nadal, secretari per a la Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, “tothom és a temps de posicionar-s’hi i aportar-hi nous elements”. Pel que fa a les demandes dels municipis, empresaris i enti-tats, Nadal es mostra partidari del debat am-pli. “És molt positiu que la societat opini i pre-senti propostes, i que es busquin els consen-sos als municipis i a les comarques”. Recorda, però, que moltes de les coses aprovades per plens municipals o manifestades públicament fa pocs dies ja les recull l’avantprojecte, “que es-perem que s’aprovi definitivament a principis de l’any 2009”.

Mobilitat al Vallès

EL PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONA

qUÈ ÉS?

L’avantprojecte del Pla Territorial Metropolità de Barcelona s’ha elaborat desenvolupant el Programa de Planeja-ment Territorial i, d’acord amb l’especificitat d’aquest pla, l’elaboració s’ha portat a terme mitjançant la ponència tècnica de la Comissió d’Ordenació Territorial Metropoli-tana de Barcelona, creada amb aquesta finalitat.

La concreció i materialització de l’avant-projecte l’ha fet l’Institut d’Estudis Territori-als sota la direcció del Programa de Planeja-ment Territorial.

qUIN ÉS EL SEU ÀMBIT?

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona és un dels set plans territorials parcials en què es desenvolupa el Pla Territorial General de Catalunya. Com a tal, s’emmarca en un programa de planeja-

ment més ampli. El Pla Territorial Metropo-lità de Barcelona comprèn el territori que abasten les comarques de l’Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental, amb una superfície de 3.236 km2 repartits entre 164 municipis.

qUIN N’ÉS EL CONTINGUT?

El pla estableix les seves determinacions sobre la base de tres estratègies: la d’espais oberts, la d’assentaments urbans i la d’infraestructures de mobilitat. L’avant-projecte del PTMB és un document que ja incorpora la documentació completa del pla per a la seva consulta pública, amb les excepcions de l’informe de sostenibilitat ambiental de l’Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) i l’estudi econòmic i financer, que hauran d’incorporar-se a la documentació del pla en la fase de projecte per a la seva aprovació inicial.

2 /// MANIFESTACIÓ EN CON-TRA DEL qUART CINTURÓ DEL FEBRER DEL 2007 A VILADECAVALLS

3 /// TOTES DIRECCIONS: EL VALLÈS éS ACTUAL-MENT UNA COMARCA ES-TRATÈGICA EN LES COMU-NICACIONS DE CATALUNYA AMB L’EXTERIOR

4 /// EL PLA TERRITORIAL ME-TROPOLITÀ PRESENTA NOVETATS A LA XARXA FERROVIÀRIA

2 ///

3 ///

Sobre si el Quart Cinturó o ronda del Vallès se-guirà sent el punt més difícil d’acord, Manel Nadal deixa clar que “el projecte actual té poc a veure amb l’anterior, respecta molt més l’en-torn i la permeabilitat del territori”. Nadal està convençut que la situació es desencallarà a curt termini: “L’acord és molt a prop, entre altres co-ses perquè ja ningú no qüestiona que es neces-sita aquesta autovia”. Allargar els laterals de l’AP-7 fins a Mollet és un dels altres punts clau de l’avantprojecte, segons Nadal.

El representant de l’Administració autonòmi-ca assenyala que és en el ferrocarril on hi ha les principals novetats i la gran transformació en la mobilitat de la comarca. Confirma la realit-zació del túnel d’Horta només ferroviari –“no hi ha consens sobre un túnel viari, i en canvi sí per al tren”–, i també d’una cua de maniobres a l’estació dels FGC de la plaça de Catalunya de Barcelona, que permetrà augmentar la freqüèn-cia d’aquest transport”. També que la línia orbi-tal, en aquest cas de Renfe, està perfectament di-buixada, i considera molt satisfactòries les millo-res i els canvis que es van fent al Metro del Vallès.

Les inversions en transport públic, segons Nadal, han d’anar més enllà. El tramvia sembla que també serà una aposta de futur immediat per part de la Generalitat, i aquest podria cobrir el recorregut entre Ripollet i Sant Cugat. Sí que està més clara, i fins i tot les obres començaran a dur-se a terme aquest mateix any, la construc-ció d’un carril bus entre Ripollet i Barcelona.

Totes aquestes infraestructures, no dependran només de la Generalitat. Nadal creu que si es compleix la disposició addicional tercera de l’Estatut, s’estarà en molt bones condicions per a aquests projectes. “La Generalitat té molt clar que cal invertir i jugar fort al Vallès Occidental, en benefici de tot el país, i ara ja s’hi està invertint, independentment del nou sistema de finança-ment que s’està debatent, però que lògicament també ha d’ajudar a totes aquestes millores”.

4 ///

Des de la Comissió de Mobilitat i Transports del Col·legi d’Enginyers Industrials, Josep M. Rovira fomenta el debat de la situació de les infraestructures i fixa les prioritats per millorar la mobilitat TEXT: EVA DÍAZ /// FOTO: CEDIDA

josep M. Rovira ///President de la Comissió de Mobilitat i Transport del Col·legi Oficial d’Enginyers de Catalunya

construcció de la cua de maniobres de Plaça de Catalunya i de l’intercanviador central. Cal tenir present també les futures prolongacions cap a Castellar del Vallès, Matadepera i altres indrets que s’estan estudiant en aquest mateix àmbit.

Com valora l’arribada de l’AVE a Barcelona?De forma molt positiva. En el primer mes de funcionament s’han registrat 350.000 vi-atges i s’espera que a finals d’any s’arribi als 6.000.000. Amb la posada en servei dels serveis regionals Avant entre Barcelona i Tarragona, Lleida i Saragossa, aquestes xi-fres es poden incrementar considerable-ment a causa del baix cost dels bitllets com-parat amb el servei actual. Això permetrà instaurar un servei regional exprés molt efi-caç que afavorirà un nou tipus de mobilitat entre aquestes ciutats.

En l’àmbit viari, el debat gira al voltant del quart Cinturó. quina és la seva posició?Les nostres institucions –el Col·legi i l’As-sociació d’Enginyers Industrials– han estat sempre a favor de dotar d’una millor con-nectivitat viària el Vallès, bàsicament per a la seva mobilitat interna, cosa que implica la construcció de noves vies i l’adaptació de tot el sistema viari per no traslladar el col-lapse a altres indrets, especialment a les entrades de les poblacions. Ara bé, decidir com s’executa aquesta necessitat i es con-creta en un determinat traçat o tipus de via no creiem que sigui la nostra tasca.

La cultura del no ha arrelat en la nostra vida diària, però hi ha infraestructures necessàries per al desenvolupament del nostre país. Com s’ha de gestionar l’impacte en el territori de la creació de noves infraestructures?Desgraciadament estem en una situació incòmoda respecte de l’acceptació de noves infraestructures en aquest territori, ja ocupat des de fa temps per moltes infraestructures vitals per a la nostra activitat diària. Una nova ocupació del territori ha de ser explicada amb cura per tal que es puguin apreciar els avantat-ges que representa i minimitzar l’oposició, que segurament hi serà igualment. Cal pensar que s’haurà de compensar l’afectació amb mesures pal·liatives, que, donada la sensibilitat de la població al respecte, es traduiran molt proba-blement en noves peticions de soterrament d’infraestructures existents.

metropolità. En aquest punt es concentren els eixos ferroviaris actuals i futurs dels ports de Barcelona i Tarragona, d’Igualada i Manresa, a través de l’Eix Transversal Ferroviari i la con-nexió amb França, així com la porta de sorti-da de les expedicions de les empreses més im-portants dels polígons industrials d’aquest en-torn, entre les quals hi figuren Seat i Celsa.

També és important la penetració al Vallès des de Barcelona des d’un punt de vista ferroviari.En aquest sentit, una de les possibilitats és la prolongació de la línia de Balmes fins a Sant Cugat o Bellaterra, aprofitant la propera

FGC a Terrassa i Sabadell com a molt impor-tants pel que fa a la relació amb Barcelona ciu-tat i, en un segon terme, els serveis de curt abast. Quant a la relació entre ciutats de la se-gona corona, cal fer l’adaptació a Rodalies del tram que queda entre Cerdanyola i Mollet i la construcció dels intercanviadors de Vul-palleres i de l’Hospital General entre Renfe i FGC, així com accelerar al màxim la construc-ció de la línia orbital entre Mataró i Vilanova i la Geltrú, passant pel Vallès. Amb relació a les mercaderies, considerem que el Vallès té una gran importància a causa de la transformació del nus de Castellbisbal en el veritable nus cab-dal de comunicacions ferroviàries de l’entorn

Josep Maria Rovira reuneix tèc-nics i experts en els sectors del transport i la mobilitat al vol-tant de la Comissió de Mobilitat i Transports del Col·legi d’En-ginyers. Les seves conclusions

creen una línia d’opinió que els permet in-fluir en el debat general.

El Vallès és una zona clau en el desen-volupament de l’àrea metropolitana. quines són, segons el seu parer, les infraestructures més necessàries per a aquesta zona en l’àmbit ferroviari?Destacaria les prolongacions de la xarxa de

Defensem una millor connectivitat viària al Vallès, bàsicament per a la seva mobilitat interna, cosa que implica la construcció de noves vies i l’adaptació de tot el sistema viari per no traslladar el col·lapse a altres indrets

El nus ferroviari de Castellbisbal ésestratègic per al Vallès

26 GAS A FONS B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 27GAS A FONSB30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008

Abrera i Terrassa, i al tren orbital que ha d’en-llaçar des de Mataró fins a Vilanova i la Geltrú passant pels dos Vallès. “Hem d’anar cap a un model de comunicacions en xarxa. Anem vint anys endarrerits en totes aquestes obres, però esperem que ara tot avanci a ritme constant”. Creu que amb els municipis veïns ara mateix “les contradiccions són mínimes, i s’està arri-bant a amplis consensos”. L’alcalde de Terras-sa veu amb molt optimisme la posada en funci-onament de l’anomenat Metro del Vallès, “però cal potenciar més el ferrocarril amb els recorre-guts Vallvidrera - Sant Cugat - Rubí - Terrassa, i Cerdanyola - UAB - Sabadell - Terrassa”.

RUBÍ

A Rubí, el govern municipal també es mos-tra favorable a la ronda del Vallès, si bé l’alcal-dessa, Carme García, té com a prioritat de fa temps en termes de mobilitat una segona es-tació de FGC a la població, que es construiria a la Llana. “Aquesta estació permetrà que una part important de veïns del centre de la ciutat i d’altres punts estalviïn temps en els despla-çaments”. Per això veu molt positiu que aquest punt ja estigui recollit en l’avantprojecte del Pla Territorial Metropolità, i igualment se sent satisfeta pel perllongament fins a Sant Cugat de l’actual L-7 dels FGC.

SANT CUGAT

Precisament a Sant Cugat celebren que s’ha-gin adjudicat recentment les obres de l’estació dels FGC de Vulpalleres, “tot i que amb retard”, ha indicat Lluís Recoder. El veterà alcalde, par-tidari del Quart Cinturó, també demana com a prioritat el túnel d’Horta ferroviari: “L’estació de l’avinguda del Tibidabo dels FGC és una es-tació final d’una línia de tren que surt de la pla-ça de Catalunya de Barcelona. Nosaltres vo-lem que es perllongui per sota de la serra de Collserola i que millori, així, la connexió fer-roviària entre el Vallès i el Barcelonès”. L’alcal-de de Sant Cugat fa una anàlisi més a fons del que ha succeït els darrers anys al seu munici-pi amb referència a la mobilitat: “Sant Cugat ha doblat els llocs de treball en els darrers deu anys, un creixement que està marcat per una forta interrelació metropolitana, amb molts equipaments intermunicipals, seus de grans empreses i institucions, grans hospitals. Tot això ha comportat que hi hagi un nombre de desplaçaments interns molt elevat. Podríem dir que n’hi ha 130.000. El 60% d’aquests són viatges intermunicipals per motius de feina. És a dir, el que anomenem mobilitat externa. El cotxe privat és el model de transport més uti-litzat, en un 55% dels desplaçaments externs”.

L’AVANTPROjECTE, EN EXPOSICIÓ PÚBLICA

En aquests moments, l’avantprojecte del Pla Territorial Metropolità es troba en exposició pública i, per tant, com recorda Manel Nadal, secretari per a la Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, “tothom és a temps de posicionar-s’hi i aportar-hi nous elements”. Pel que fa a les demandes dels municipis, empresaris i enti-tats, Nadal es mostra partidari del debat am-pli. “És molt positiu que la societat opini i pre-senti propostes, i que es busquin els consen-sos als municipis i a les comarques”. Recorda, però, que moltes de les coses aprovades per plens municipals o manifestades públicament fa pocs dies ja les recull l’avantprojecte, “que es-perem que s’aprovi definitivament a principis de l’any 2009”.

Mobilitat al Vallès

EL PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONA

qUÈ ÉS?

L’avantprojecte del Pla Territorial Metropolità de Barcelona s’ha elaborat desenvolupant el Programa de Planeja-ment Territorial i, d’acord amb l’especificitat d’aquest pla, l’elaboració s’ha portat a terme mitjançant la ponència tècnica de la Comissió d’Ordenació Territorial Metropoli-tana de Barcelona, creada amb aquesta finalitat.

La concreció i materialització de l’avant-projecte l’ha fet l’Institut d’Estudis Territori-als sota la direcció del Programa de Planeja-ment Territorial.

qUIN ÉS EL SEU ÀMBIT?

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona és un dels set plans territorials parcials en què es desenvolupa el Pla Territorial General de Catalunya. Com a tal, s’emmarca en un programa de planeja-

ment més ampli. El Pla Territorial Metropo-lità de Barcelona comprèn el territori que abasten les comarques de l’Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental, amb una superfície de 3.236 km2 repartits entre 164 municipis.

qUIN N’ÉS EL CONTINGUT?

El pla estableix les seves determinacions sobre la base de tres estratègies: la d’espais oberts, la d’assentaments urbans i la d’infraestructures de mobilitat. L’avant-projecte del PTMB és un document que ja incorpora la documentació completa del pla per a la seva consulta pública, amb les excepcions de l’informe de sostenibilitat ambiental de l’Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) i l’estudi econòmic i financer, que hauran d’incorporar-se a la documentació del pla en la fase de projecte per a la seva aprovació inicial.

2 /// MANIFESTACIÓ EN CON-TRA DEL qUART CINTURÓ DEL FEBRER DEL 2007 A VILADECAVALLS

3 /// TOTES DIRECCIONS: EL VALLÈS éS ACTUAL-MENT UNA COMARCA ES-TRATÈGICA EN LES COMU-NICACIONS DE CATALUNYA AMB L’EXTERIOR

4 /// EL PLA TERRITORIAL ME-TROPOLITÀ PRESENTA NOVETATS A LA XARXA FERROVIÀRIA

2 ///

3 ///

Sobre si el Quart Cinturó o ronda del Vallès se-guirà sent el punt més difícil d’acord, Manel Nadal deixa clar que “el projecte actual té poc a veure amb l’anterior, respecta molt més l’en-torn i la permeabilitat del territori”. Nadal està convençut que la situació es desencallarà a curt termini: “L’acord és molt a prop, entre altres co-ses perquè ja ningú no qüestiona que es neces-sita aquesta autovia”. Allargar els laterals de l’AP-7 fins a Mollet és un dels altres punts clau de l’avantprojecte, segons Nadal.

El representant de l’Administració autonòmi-ca assenyala que és en el ferrocarril on hi ha les principals novetats i la gran transformació en la mobilitat de la comarca. Confirma la realit-zació del túnel d’Horta només ferroviari –“no hi ha consens sobre un túnel viari, i en canvi sí per al tren”–, i també d’una cua de maniobres a l’estació dels FGC de la plaça de Catalunya de Barcelona, que permetrà augmentar la freqüèn-cia d’aquest transport”. També que la línia orbi-tal, en aquest cas de Renfe, està perfectament di-buixada, i considera molt satisfactòries les millo-res i els canvis que es van fent al Metro del Vallès.

Les inversions en transport públic, segons Nadal, han d’anar més enllà. El tramvia sembla que també serà una aposta de futur immediat per part de la Generalitat, i aquest podria cobrir el recorregut entre Ripollet i Sant Cugat. Sí que està més clara, i fins i tot les obres començaran a dur-se a terme aquest mateix any, la construc-ció d’un carril bus entre Ripollet i Barcelona.

Totes aquestes infraestructures, no dependran només de la Generalitat. Nadal creu que si es compleix la disposició addicional tercera de l’Estatut, s’estarà en molt bones condicions per a aquests projectes. “La Generalitat té molt clar que cal invertir i jugar fort al Vallès Occidental, en benefici de tot el país, i ara ja s’hi està invertint, independentment del nou sistema de finança-ment que s’està debatent, però que lògicament també ha d’ajudar a totes aquestes millores”.

4 ///

Des de la Comissió de Mobilitat i Transports del Col·legi d’Enginyers Industrials, Josep M. Rovira fomenta el debat de la situació de les infraestructures i fixa les prioritats per millorar la mobilitat TEXT: EVA DÍAZ /// FOTO: CEDIDA

josep M. Rovira ///President de la Comissió de Mobilitat i Transport del Col·legi Oficial d’Enginyers de Catalunya

construcció de la cua de maniobres de Plaça de Catalunya i de l’intercanviador central. Cal tenir present també les futures prolongacions cap a Castellar del Vallès, Matadepera i altres indrets que s’estan estudiant en aquest mateix àmbit.

Com valora l’arribada de l’AVE a Barcelona?De forma molt positiva. En el primer mes de funcionament s’han registrat 350.000 vi-atges i s’espera que a finals d’any s’arribi als 6.000.000. Amb la posada en servei dels serveis regionals Avant entre Barcelona i Tarragona, Lleida i Saragossa, aquestes xi-fres es poden incrementar considerable-ment a causa del baix cost dels bitllets com-parat amb el servei actual. Això permetrà instaurar un servei regional exprés molt efi-caç que afavorirà un nou tipus de mobilitat entre aquestes ciutats.

En l’àmbit viari, el debat gira al voltant del quart Cinturó. quina és la seva posició?Les nostres institucions –el Col·legi i l’As-sociació d’Enginyers Industrials– han estat sempre a favor de dotar d’una millor con-nectivitat viària el Vallès, bàsicament per a la seva mobilitat interna, cosa que implica la construcció de noves vies i l’adaptació de tot el sistema viari per no traslladar el col-lapse a altres indrets, especialment a les entrades de les poblacions. Ara bé, decidir com s’executa aquesta necessitat i es con-creta en un determinat traçat o tipus de via no creiem que sigui la nostra tasca.

La cultura del no ha arrelat en la nostra vida diària, però hi ha infraestructures necessàries per al desenvolupament del nostre país. Com s’ha de gestionar l’impacte en el territori de la creació de noves infraestructures?Desgraciadament estem en una situació incòmoda respecte de l’acceptació de noves infraestructures en aquest territori, ja ocupat des de fa temps per moltes infraestructures vitals per a la nostra activitat diària. Una nova ocupació del territori ha de ser explicada amb cura per tal que es puguin apreciar els avantat-ges que representa i minimitzar l’oposició, que segurament hi serà igualment. Cal pensar que s’haurà de compensar l’afectació amb mesures pal·liatives, que, donada la sensibilitat de la població al respecte, es traduiran molt proba-blement en noves peticions de soterrament d’infraestructures existents.

metropolità. En aquest punt es concentren els eixos ferroviaris actuals i futurs dels ports de Barcelona i Tarragona, d’Igualada i Manresa, a través de l’Eix Transversal Ferroviari i la con-nexió amb França, així com la porta de sorti-da de les expedicions de les empreses més im-portants dels polígons industrials d’aquest en-torn, entre les quals hi figuren Seat i Celsa.

També és important la penetració al Vallès des de Barcelona des d’un punt de vista ferroviari.En aquest sentit, una de les possibilitats és la prolongació de la línia de Balmes fins a Sant Cugat o Bellaterra, aprofitant la propera

FGC a Terrassa i Sabadell com a molt impor-tants pel que fa a la relació amb Barcelona ciu-tat i, en un segon terme, els serveis de curt abast. Quant a la relació entre ciutats de la se-gona corona, cal fer l’adaptació a Rodalies del tram que queda entre Cerdanyola i Mollet i la construcció dels intercanviadors de Vul-palleres i de l’Hospital General entre Renfe i FGC, així com accelerar al màxim la construc-ció de la línia orbital entre Mataró i Vilanova i la Geltrú, passant pel Vallès. Amb relació a les mercaderies, considerem que el Vallès té una gran importància a causa de la transformació del nus de Castellbisbal en el veritable nus cab-dal de comunicacions ferroviàries de l’entorn

Josep Maria Rovira reuneix tèc-nics i experts en els sectors del transport i la mobilitat al vol-tant de la Comissió de Mobilitat i Transports del Col·legi d’En-ginyers. Les seves conclusions

creen una línia d’opinió que els permet in-fluir en el debat general.

El Vallès és una zona clau en el desen-volupament de l’àrea metropolitana. quines són, segons el seu parer, les infraestructures més necessàries per a aquesta zona en l’àmbit ferroviari?Destacaria les prolongacions de la xarxa de

Defensem una millor connectivitat viària al Vallès, bàsicament per a la seva mobilitat interna, cosa que implica la construcció de noves vies i l’adaptació de tot el sistema viari per no traslladar el col·lapse a altres indrets

El nus ferroviari de Castellbisbal ésestratègic per al Vallès

28 ROTONDA B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 29ROTONDAB30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008

EL TRIANGLE D’INNOVACIÓ DE CATALUNYA: UN PROjECTE DE FUTUR

El Triangle d’Innovació de Catalunya (TIC), que es va constituir al mes de febrer a les instal-lacions del Parc Tec-nològic del Vallès de Cerdanyola, és un pro-jecte ambiciós que tot

just comença a fer els primers passos, després de molt de temps de parlar-ne. L’entorn social, econòmic i educatiu, així com la seva ubicació al centre de la regió metropolitana i en una zona de qualitat am-biental, fan que el TIC es trobi en una zona privilegiada i de gran projecció. Les potenci-alitats d’aquest projecte, del qual les ciutats de Rubí, Sant Cugat i Cerdanyola en seran centre neuràlgic, queden clares analitzant algunes xifres: ens trobem en un entorn on viuen gairebé 200.000 persones, on hi ha si-tuades més de 10.000 empreses, on treba-llen més de 90.000 treballadors i treballado-res i en el qual es genera més del 3% de l’ac-tivitat econòmica del país.

CIUTAT DE LA INNOVACIÓ. Estem impulsant, doncs, un projecte que no és d’àmbit local, sinó que és un projecte que va molt més en-llà. Es tracta d’un projecte de país que ha de tenir ressò internacional. Com no podia ser d’una altra manera, la ciutat de Cerdanyola té la voluntat de formar part d’aquesta ini-ciativa de forma decidida i ambiciosa. En els darrers anys ens hem posat com un dels nostres objectius el de guanyar-nos el segell de ciutat de la innovació. I la nostra partici-pació en el Triangle és un pas més en aquest sentit. Un pas important.

UN PLUS DE qUALITAT. Cerdanyola dispo-sa de grans potencialitats i d’actors econò-mics, socials i educatius de prestigi que po-sen de manifest que tenim la capacitat ne-cessària per formar part d’aquest projecte, i que amb les seves especificitats poden aportar un plus de qualitat i excel·lència per convertir el TIC en una polaritat eco-nòmica de Catalunya i en un nou referent econòmic i social no només dins de l’entra-mat de la xarxa metropolitana, sinó també en l’àmbit internacional. Per una banda, la nostra ciutat acull una de les universitats de més prestigi del país: la Universitat Autòno-ma de Barcelona (UAB). Centre d’educació

superior de referència estatal i internacio-nal, que també s’ha posat entre els seus ob-jectius principals el d’esdevenir un marc de referència en el camp de la recerca i la in-novació tecnològica i científica. El Parc de Recerca de la UAB inaugurat recentment és una bona mostra d’aquesta voluntat. Aques-ta iniciativa neix com una aliança estratègi-ca de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consell Superior d’Investigacions Cien-tífiques i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, amb l’objectiu de reafir-mar i enfortir el compromís amb la societat i el compromís amb la creació i transmissió del coneixement científic.

LIDERATGE INTERNACIONAL. D’altra banda, comptem amb el lideratge internacional que, de ben segur, exerciran el futur sincro-tró Alba i el futur Parc de la Ciència, que se situaran en els terrenys de la Plana del Cas-tell. El fet de disposar d’una instal·lació com el sincrotró Alba donarà, indubtablement, un plus de qualitat i prestigi al TIC.

El Parc Tecnològic del Vallès continuarà te-nint un paper important en aquesta zona, a través de la seva tasca de dinamització eco-nòmica i empresarial, i del protagonisme que les empreses situades en aquest Parc donen a la promoció de la innovació i la re-cerca tecnològiques.

Però tenim també un element de gran im-portància: la voluntat política d’aprofundir en l’aposta necessària cap a una entesa i la construcció d’aliances i complicitats entre el sector públic, l’empresa i la universitat. Aquesta aliança és una aliança de futur que ha de garantir el bon camí de projectes com el Triangle d’Innovació de Catalunya, i el bon camí, al cap i a la fi, del conjunt del país.

La potència i el prestigi d’aquests actors econòmics i socials, sumats a la voluntat po-lítica de l’Ajuntament de Cerdanyola, fan que la nostra ciutat tingui la voluntat de conver-tir-se en un dels motors dinamitzadors del TIC i, a la inversa, la potencialitat econòmi-ca, social i tecnològica del TIC farà que la nostra ciutat, igual que les ciutats de Sant Cugat i Rubí, en tregui un benefici que ha de revertir en una millor qualitat de vida de la ciutadania.

Durant el passat mes de maig hem estat observadors dels grans esforços realitzats per Sant Cugat per posicionar-se en la cursa per a l’obten-ció de la seu de l’Institut Eu-ropeu de Tecnologia. Sant Cugat ha presentat la seva

candidatura a Brussel·les i ha demostrat les possi-bilitats que té la ciutat i el seu entorn per rebre l’es-mentada institució al seu territori. Al marge de la decisió final, segurament ha estat una bona ocasió per treballar en aquesta direcció, en el futur.

Són molts els deures que han de fer encara l’Es-tat i les administracions locals per pensar i pla-nificar actuacions amb la mirada posada a Euro-pa. Un d’aquests deures pendents demana tenir en compte el fet que el territori es pensa i plane-ja cada vegada més en una dimensió europea. Se-gons l’estudi realitzat per Joan Miquel Piqué, de l’Institut d’Estudis Regionals de Barcelona, docu-ments recents publicats per la Unió Europea mos-tren aquesta voluntat, que queda reflectida també en l’elaboració de les diferents polítiques sectori-als. Una de les línies prioritàries d’actuació institu-cional hauria de ser sens dubte un estudi profund dels documents oficials sobre l’Estratègia Territo-rial Europea publicats l’any 1999 i l’elaboració d’es-tratègies d’acord amb les propostes de l’estudi.

Segons Piqué, resulta imprescindible la creació de bases de dades oficials unificades sobre el pla-nejament urbanístic i territorial als diferents pa-ïsos de la UE, que ara com ara no existeixen. La informació sobre l’ordenació del territori, trans-ferida on line entre els estats europeus, arribarà quan es doni la total generalització de l’ús de les tecnologies de la informació. I com tenim aquest tema? L’increment de l’ús de les noves tecnolo-gies continua sent una assignatura pendent. La seva utilització i qualitat s’ hauria de reforçar a bastament en un territori que pretén ser base de recerca tecnològica. En aquests moments la ban-da ampla arriba poc i malament a molts polígons industrials del Vallès Occidental o a molts pobles que acullen empreses de gran pes en el seu con-text econòmic.

Què podem dir de les infraestructures, tema ob-jecte de constant reivindicació pels estaments empresarials? O dels plans de mobilitat, tan so-vint esmentats? Sens dubte el repte europeu ens deixa força feina pendent.

PLANIFICAR ACTUACIONS AMB LA MIRADA POSADA A EUROPA

Cerdanyola té grans poten-cialitats i ac-tors econò-mics, socials i educatius de prestigi que la capaciten per formar part del TIC

Són molts els deures que han de fer en-cara l’Estat i les adminis-tracions lo-cals i autonò-miques per pensar i pla-nificar actua-cions amb la mirada posa-da a Europa

L’EIX DE LA B-30 DES DE L’òPTICA DE LA UNIVERSITAT AUTòNOMA L’Associació d’Amics de la UAB exerceix el rol de donar a conèixer i promoure l’animació interna del projecte de la B-30

RECOMANO

Grup Claris‘CONVERSES’. JORDI VALLSL’Associació d’Amics UAB ha publicat, a larevista Converses, la conferència de JordiValls, president de l’Autoritat Portuària deBarcelona: El port de Barcelona, una fines-tra física a la globalització. Converses recull les conferències del Grup Claris.

L’Associació d’Amics de la UAB ha encarregat un estudi sobre el tei-xit industrialdels vuit munici-pis de l’entorn de la B-30

Més enllà de les acti-vitats de docència i de recerca que li són pròpies, la Univer-sitat Autònoma de Barcelona és un ins-trument que ajuda a articular el territo-

ri que l’envolta, que denominem l’àmbit de la B-30. Tant és així que fa alguns mesos el Consell Social UAB va organitzar una jornada per refle-xionar sobre aquest vessant i el paper de la uni-versitat com un agent territorial metropolità. Aquest territori té caràcter estratègic en el con-text de l’economia del coneixement.

TRETS COMUNS D’INNOVACIÓ. El Cercle per al Coneixement va fer un treball titulat La So-cietat del Coneixement: una oportunitat per a Catalunya. En aquesta publicació s’exami-naven una quinzena de centres d’innovació en l’àmbit mundial: els pols tecnològics més avançats, per intentar-ne identificar els trets comuns entre tots ells. Se’n van identificar deu: ser en un àmbit metropolità dinàmic; l’existència de centres de recerca en el terri-tori i formació universitària en projecció in-ternacional; la presència d’un teixit empresa-rial ampli amb capacitat d’actuació interna-cional; la disponibilitat d’un espai geogràfic delimitat capaç d’acollir les instal·lacions del nucli central del Parc; infraestructures per possibilitar la simbiosi entre treballar i viure; hipercomunicació pel que fa a l’exportació i importació de persones i productes; àmplia i eficient xarxa de transports interna i amb els territoris propers; una potent xarxa tele-màtica; l’existència d’una àrea d’oportunitats pel que fa a la innovació, i l’impuls polític de l’Administració per dotar el projecte de l’es-forç i els recursos necessaris.

El nucli central de la B-30 el formen els mu-nicipis de Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí, complementat per ciutats de llarga tradi-ció industrial com són Terrassa i Sabadell. L’estructuració de pols d’innovació al vol-tant d’eixos viaris importants té diversos precedents arreu del món. En el nostre cas, l’àmbit d’aquest nucli podríem allargar-lo per una banda fins a Martorell (centre de R+D de Seat) i, per l’altra, fins a la Roca del Vallès, on s’ubicarà la Universitat Corpora-tiva de Telefónica.

TERRITORI EN MOVIMENT. En els darrers temps, i pel que fa al nucli central de l’àmbit de la B-30, hi estan passant moltes coses que evidencien un dinamisme superior a la resta de territoris del nostre país. Fa poc, els mu-nicipis de Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí van constituir un consorci per coordinar les seves actuacions a les parts dels seus municipis ad-jacents a la B-30 i per projectar-ne una imat-ge conjunta en l’àmbit internacional. Pel que fa a la presència de les universitats, aquest territori acull fonamentalment el Campus de la UAB, però hi té presència la Universitat Po-litècnica de Catalunya amb l’Escola d’Arqui-tectura i el Campus de Terrassa, la Universi-tat Internacional de Catalunya a l’edifici de l’Hospital General i la Ramon Llull amb l’Es-cola de Disseny (ESDI) de Sabadell, a la qual caldrà sumar-hi l’operació de trasllat d’ESA-DE a Sant Cugat. A través d’aquestes universi-tats s’estan fent operacions importants, com la del sincrotró Alba (UAB) a Cerdanyola i Cre-àpolis, com a instrument per afavorir la trans-ferència de coneixements cap al teixit indus-trial dins l’operació d’ESADE. Destaca també

l’estructuració del Parc de Recerca de la UAB amb el Consell Superior d’Investigacions Ci-entífiques i l’IRTA, i aquests dies la Unió Eu-ropea ha decidit si l’Institut Europeu d’Inno-vació i Tecnologia s’instal·lava a Sant Cugat, amb el resultat que ja coneixem.

Les empreses d’aquests territoris s’estan movent i organitzant; a l’Associació Empre-sarial de Sant Cugat cal sumar-hi l’Agrupa-ció dels Empresaris de Cerdanyola i el Fòrum Empresarial Cecot Rubí.

Tots aquests fets van portar-nos, a l’Associ-ació d’Amics de la UAB, amb la col·laboració del Consell Social, a encarregar al Centre d’Economia Industrial, dirigit pel Dr. Serra Ramoneda, un estudi sobre el teixit industrial dels vuit municipis de l’entorn del nucli cen-tral de la B-30: Cerdanyola, Sant Cugat, Rubí, Sabadell, Terrassa, Sant Quirze, Barberà i Ripollet. Es tracta de constatar que el vell tei-xit industrial de la zona ha estat progressiva-ment substituït per noves activitats. Volem identificar quin és el grau d’innovació en pro-ducte, organització, logística, de les empre-ses existents i si s’està produint, i fins a quin punt una certa especialització amb sectors emergents que puguin ajudar a configurar la zona de la B-30 com una part dinamitzado-ra del procés de transformació de l’estructu-ra econòmica catalana en el context de l’eco-nomia del coneixement. El resultat d’aquest estudi el coneixerem a finals d’any i esperem que pugui afavorir una millor simbiosi entre el teixit empresarial i el món universitari, i que siguem capaços de transformar el conei-xement en creixement econòmic.

El potencial de l’àmbit de la B-30 ja va ser constatat per Trullen en el seu treball sobre aquest parc tecnològic, on deia que tenia una activitat superior a la de l’àrea metropolita-na valenciana. No podem oblidar que la B-30 té un paper de frontissa i pot ser un element d’equilibri entre la Catalunya metropolitana i el rere país.

La B-30 és un element cabdal per situar Catalunya en el context de l’economia del coneixement. Cal continuar pel camí em-près per acabar de consolidar-ne l’articula-ció entre tots els actors que hi són presents i sumar esforços.

Aldea Global‘CREATIVIDAD y GENERACIóN DE IDEAS’La Dra. Matilde Obradors, professora de la Universitat Pompeu Fabra, ha publi-cat un estudi sobre la pràctica creativa al cinema i a la publicitat. La col·lecció Al-dea Global és una coedició de la Universi-tat Autònoma de Barcelona, la Universi-tat de València, la Universitat Jaume I i la UPF sobre temes de comunicació.

ANTONI MORRAL I BERENGUERALCALDE DE CERDANyOLA DEL VALLÈS

CARMEN S. LARRABURUDIRECTORA EDITORIAL DE ‘B30’

ANTONI FARRÉS DIRECTOR DEL PROJECTE ‘B-30, EIX D’INNOVACIó DE CATALUNyA (AMICS UAB)’

28 ROTONDA B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 29ROTONDAB30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008

EL TRIANGLE D’INNOVACIÓ DE CATALUNYA: UN PROjECTE DE FUTUR

El Triangle d’Innovació de Catalunya (TIC), que es va constituir al mes de febrer a les instal-lacions del Parc Tec-nològic del Vallès de Cerdanyola, és un pro-jecte ambiciós que tot

just comença a fer els primers passos, després de molt de temps de parlar-ne. L’entorn social, econòmic i educatiu, així com la seva ubicació al centre de la regió metropolitana i en una zona de qualitat am-biental, fan que el TIC es trobi en una zona privilegiada i de gran projecció. Les potenci-alitats d’aquest projecte, del qual les ciutats de Rubí, Sant Cugat i Cerdanyola en seran centre neuràlgic, queden clares analitzant algunes xifres: ens trobem en un entorn on viuen gairebé 200.000 persones, on hi ha si-tuades més de 10.000 empreses, on treba-llen més de 90.000 treballadors i treballado-res i en el qual es genera més del 3% de l’ac-tivitat econòmica del país.

CIUTAT DE LA INNOVACIÓ. Estem impulsant, doncs, un projecte que no és d’àmbit local, sinó que és un projecte que va molt més en-llà. Es tracta d’un projecte de país que ha de tenir ressò internacional. Com no podia ser d’una altra manera, la ciutat de Cerdanyola té la voluntat de formar part d’aquesta ini-ciativa de forma decidida i ambiciosa. En els darrers anys ens hem posat com un dels nostres objectius el de guanyar-nos el segell de ciutat de la innovació. I la nostra partici-pació en el Triangle és un pas més en aquest sentit. Un pas important.

UN PLUS DE qUALITAT. Cerdanyola dispo-sa de grans potencialitats i d’actors econò-mics, socials i educatius de prestigi que po-sen de manifest que tenim la capacitat ne-cessària per formar part d’aquest projecte, i que amb les seves especificitats poden aportar un plus de qualitat i excel·lència per convertir el TIC en una polaritat eco-nòmica de Catalunya i en un nou referent econòmic i social no només dins de l’entra-mat de la xarxa metropolitana, sinó també en l’àmbit internacional. Per una banda, la nostra ciutat acull una de les universitats de més prestigi del país: la Universitat Autòno-ma de Barcelona (UAB). Centre d’educació

superior de referència estatal i internacio-nal, que també s’ha posat entre els seus ob-jectius principals el d’esdevenir un marc de referència en el camp de la recerca i la in-novació tecnològica i científica. El Parc de Recerca de la UAB inaugurat recentment és una bona mostra d’aquesta voluntat. Aques-ta iniciativa neix com una aliança estratègi-ca de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consell Superior d’Investigacions Cien-tífiques i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, amb l’objectiu de reafir-mar i enfortir el compromís amb la societat i el compromís amb la creació i transmissió del coneixement científic.

LIDERATGE INTERNACIONAL. D’altra banda, comptem amb el lideratge internacional que, de ben segur, exerciran el futur sincro-tró Alba i el futur Parc de la Ciència, que se situaran en els terrenys de la Plana del Cas-tell. El fet de disposar d’una instal·lació com el sincrotró Alba donarà, indubtablement, un plus de qualitat i prestigi al TIC.

El Parc Tecnològic del Vallès continuarà te-nint un paper important en aquesta zona, a través de la seva tasca de dinamització eco-nòmica i empresarial, i del protagonisme que les empreses situades en aquest Parc donen a la promoció de la innovació i la re-cerca tecnològiques.

Però tenim també un element de gran im-portància: la voluntat política d’aprofundir en l’aposta necessària cap a una entesa i la construcció d’aliances i complicitats entre el sector públic, l’empresa i la universitat. Aquesta aliança és una aliança de futur que ha de garantir el bon camí de projectes com el Triangle d’Innovació de Catalunya, i el bon camí, al cap i a la fi, del conjunt del país.

La potència i el prestigi d’aquests actors econòmics i socials, sumats a la voluntat po-lítica de l’Ajuntament de Cerdanyola, fan que la nostra ciutat tingui la voluntat de conver-tir-se en un dels motors dinamitzadors del TIC i, a la inversa, la potencialitat econòmi-ca, social i tecnològica del TIC farà que la nostra ciutat, igual que les ciutats de Sant Cugat i Rubí, en tregui un benefici que ha de revertir en una millor qualitat de vida de la ciutadania.

Durant el passat mes de maig hem estat observadors dels grans esforços realitzats per Sant Cugat per posicionar-se en la cursa per a l’obten-ció de la seu de l’Institut Eu-ropeu de Tecnologia. Sant Cugat ha presentat la seva

candidatura a Brussel·les i ha demostrat les possi-bilitats que té la ciutat i el seu entorn per rebre l’es-mentada institució al seu territori. Al marge de la decisió final, segurament ha estat una bona ocasió per treballar en aquesta direcció, en el futur.

Són molts els deures que han de fer encara l’Es-tat i les administracions locals per pensar i pla-nificar actuacions amb la mirada posada a Euro-pa. Un d’aquests deures pendents demana tenir en compte el fet que el territori es pensa i plane-ja cada vegada més en una dimensió europea. Se-gons l’estudi realitzat per Joan Miquel Piqué, de l’Institut d’Estudis Regionals de Barcelona, docu-ments recents publicats per la Unió Europea mos-tren aquesta voluntat, que queda reflectida també en l’elaboració de les diferents polítiques sectori-als. Una de les línies prioritàries d’actuació institu-cional hauria de ser sens dubte un estudi profund dels documents oficials sobre l’Estratègia Territo-rial Europea publicats l’any 1999 i l’elaboració d’es-tratègies d’acord amb les propostes de l’estudi.

Segons Piqué, resulta imprescindible la creació de bases de dades oficials unificades sobre el pla-nejament urbanístic i territorial als diferents pa-ïsos de la UE, que ara com ara no existeixen. La informació sobre l’ordenació del territori, trans-ferida on line entre els estats europeus, arribarà quan es doni la total generalització de l’ús de les tecnologies de la informació. I com tenim aquest tema? L’increment de l’ús de les noves tecnolo-gies continua sent una assignatura pendent. La seva utilització i qualitat s’ hauria de reforçar a bastament en un territori que pretén ser base de recerca tecnològica. En aquests moments la ban-da ampla arriba poc i malament a molts polígons industrials del Vallès Occidental o a molts pobles que acullen empreses de gran pes en el seu con-text econòmic.

Què podem dir de les infraestructures, tema ob-jecte de constant reivindicació pels estaments empresarials? O dels plans de mobilitat, tan so-vint esmentats? Sens dubte el repte europeu ens deixa força feina pendent.

PLANIFICAR ACTUACIONS AMB LA MIRADA POSADA A EUROPA

Cerdanyola té grans poten-cialitats i ac-tors econò-mics, socials i educatius de prestigi que la capaciten per formar part del TIC

Són molts els deures que han de fer en-cara l’Estat i les adminis-tracions lo-cals i autonò-miques per pensar i pla-nificar actua-cions amb la mirada posa-da a Europa

L’EIX DE LA B-30 DES DE L’òPTICA DE LA UNIVERSITAT AUTòNOMA L’Associació d’Amics de la UAB exerceix el rol de donar a conèixer i promoure l’animació interna del projecte de la B-30

RECOMANO

Grup Claris‘CONVERSES’. JORDI VALLSL’Associació d’Amics UAB ha publicat, a larevista Converses, la conferència de JordiValls, president de l’Autoritat Portuària deBarcelona: El port de Barcelona, una fines-tra física a la globalització. Converses recull les conferències del Grup Claris.

L’Associació d’Amics de la UAB ha encarregat un estudi sobre el tei-xit industrialdels vuit munici-pis de l’entorn de la B-30

Més enllà de les acti-vitats de docència i de recerca que li són pròpies, la Univer-sitat Autònoma de Barcelona és un ins-trument que ajuda a articular el territo-

ri que l’envolta, que denominem l’àmbit de la B-30. Tant és així que fa alguns mesos el Consell Social UAB va organitzar una jornada per refle-xionar sobre aquest vessant i el paper de la uni-versitat com un agent territorial metropolità. Aquest territori té caràcter estratègic en el con-text de l’economia del coneixement.

TRETS COMUNS D’INNOVACIÓ. El Cercle per al Coneixement va fer un treball titulat La So-cietat del Coneixement: una oportunitat per a Catalunya. En aquesta publicació s’exami-naven una quinzena de centres d’innovació en l’àmbit mundial: els pols tecnològics més avançats, per intentar-ne identificar els trets comuns entre tots ells. Se’n van identificar deu: ser en un àmbit metropolità dinàmic; l’existència de centres de recerca en el terri-tori i formació universitària en projecció in-ternacional; la presència d’un teixit empresa-rial ampli amb capacitat d’actuació interna-cional; la disponibilitat d’un espai geogràfic delimitat capaç d’acollir les instal·lacions del nucli central del Parc; infraestructures per possibilitar la simbiosi entre treballar i viure; hipercomunicació pel que fa a l’exportació i importació de persones i productes; àmplia i eficient xarxa de transports interna i amb els territoris propers; una potent xarxa tele-màtica; l’existència d’una àrea d’oportunitats pel que fa a la innovació, i l’impuls polític de l’Administració per dotar el projecte de l’es-forç i els recursos necessaris.

El nucli central de la B-30 el formen els mu-nicipis de Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí, complementat per ciutats de llarga tradi-ció industrial com són Terrassa i Sabadell. L’estructuració de pols d’innovació al vol-tant d’eixos viaris importants té diversos precedents arreu del món. En el nostre cas, l’àmbit d’aquest nucli podríem allargar-lo per una banda fins a Martorell (centre de R+D de Seat) i, per l’altra, fins a la Roca del Vallès, on s’ubicarà la Universitat Corpora-tiva de Telefónica.

TERRITORI EN MOVIMENT. En els darrers temps, i pel que fa al nucli central de l’àmbit de la B-30, hi estan passant moltes coses que evidencien un dinamisme superior a la resta de territoris del nostre país. Fa poc, els mu-nicipis de Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí van constituir un consorci per coordinar les seves actuacions a les parts dels seus municipis ad-jacents a la B-30 i per projectar-ne una imat-ge conjunta en l’àmbit internacional. Pel que fa a la presència de les universitats, aquest territori acull fonamentalment el Campus de la UAB, però hi té presència la Universitat Po-litècnica de Catalunya amb l’Escola d’Arqui-tectura i el Campus de Terrassa, la Universi-tat Internacional de Catalunya a l’edifici de l’Hospital General i la Ramon Llull amb l’Es-cola de Disseny (ESDI) de Sabadell, a la qual caldrà sumar-hi l’operació de trasllat d’ESA-DE a Sant Cugat. A través d’aquestes universi-tats s’estan fent operacions importants, com la del sincrotró Alba (UAB) a Cerdanyola i Cre-àpolis, com a instrument per afavorir la trans-ferència de coneixements cap al teixit indus-trial dins l’operació d’ESADE. Destaca també

l’estructuració del Parc de Recerca de la UAB amb el Consell Superior d’Investigacions Ci-entífiques i l’IRTA, i aquests dies la Unió Eu-ropea ha decidit si l’Institut Europeu d’Inno-vació i Tecnologia s’instal·lava a Sant Cugat, amb el resultat que ja coneixem.

Les empreses d’aquests territoris s’estan movent i organitzant; a l’Associació Empre-sarial de Sant Cugat cal sumar-hi l’Agrupa-ció dels Empresaris de Cerdanyola i el Fòrum Empresarial Cecot Rubí.

Tots aquests fets van portar-nos, a l’Associ-ació d’Amics de la UAB, amb la col·laboració del Consell Social, a encarregar al Centre d’Economia Industrial, dirigit pel Dr. Serra Ramoneda, un estudi sobre el teixit industrial dels vuit municipis de l’entorn del nucli cen-tral de la B-30: Cerdanyola, Sant Cugat, Rubí, Sabadell, Terrassa, Sant Quirze, Barberà i Ripollet. Es tracta de constatar que el vell tei-xit industrial de la zona ha estat progressiva-ment substituït per noves activitats. Volem identificar quin és el grau d’innovació en pro-ducte, organització, logística, de les empre-ses existents i si s’està produint, i fins a quin punt una certa especialització amb sectors emergents que puguin ajudar a configurar la zona de la B-30 com una part dinamitzado-ra del procés de transformació de l’estructu-ra econòmica catalana en el context de l’eco-nomia del coneixement. El resultat d’aquest estudi el coneixerem a finals d’any i esperem que pugui afavorir una millor simbiosi entre el teixit empresarial i el món universitari, i que siguem capaços de transformar el conei-xement en creixement econòmic.

El potencial de l’àmbit de la B-30 ja va ser constatat per Trullen en el seu treball sobre aquest parc tecnològic, on deia que tenia una activitat superior a la de l’àrea metropolita-na valenciana. No podem oblidar que la B-30 té un paper de frontissa i pot ser un element d’equilibri entre la Catalunya metropolitana i el rere país.

La B-30 és un element cabdal per situar Catalunya en el context de l’economia del coneixement. Cal continuar pel camí em-près per acabar de consolidar-ne l’articula-ció entre tots els actors que hi són presents i sumar esforços.

Aldea Global‘CREATIVIDAD y GENERACIóN DE IDEAS’La Dra. Matilde Obradors, professora de la Universitat Pompeu Fabra, ha publi-cat un estudi sobre la pràctica creativa al cinema i a la publicitat. La col·lecció Al-dea Global és una coedició de la Universi-tat Autònoma de Barcelona, la Universi-tat de València, la Universitat Jaume I i la UPF sobre temes de comunicació.

ANTONI MORRAL I BERENGUERALCALDE DE CERDANyOLA DEL VALLÈS

CARMEN S. LARRABURUDIRECTORA EDITORIAL DE ‘B30’

ANTONI FARRÉS DIRECTOR DEL PROJECTE ‘B-30, EIX D’INNOVACIó DE CATALUNyA (AMICS UAB)’

30 ROTONDA B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008

SANTI GIMENO41 anysTerrassa

Treballo a Mollet del Vallès i habitualment em moc en cotxe, perquè les opcions alternatives, com ara el tren, impliquen una inver-sió de temps massa gran, ja que hauria d’anar fins a Barcelona i allà fer trans-bordament fins a Mollet. Els caps de setmana inten-to utilitzar el mínim el cot-xe i vaig a peu per la ciutat, però si hem de sortir amb la família, anem en cotxe, ja que sent quatre persones és més econòmic el trans-port privat.Prioritàriament, crec que s’hauria d’ampliar la xarxa de ferrocarril, però no promocionant una estructura radial que tingui com a centre Barcelona, sinó una estructura perimetral que connecti els diferents municipis. D’altra banda, és necessari ampliar la connexió dels polígons industrials mitjançant autobusos.

CARME BARRÓN71 anysTerrassa

Habitualment em moc molt, però allà on vaig sempre ho faig a peu. De fet, normalment tan sols em moc per la ciutat; a més, visc bastant al cen-tre i m’agrada caminar. No utilitzo gairebé mai l’auto-bús, només quan he d’anar a l’hospital, que és als afo-res de la ciutat. Això sí que ho considero una mancan-ça, ja que només hi ha un autobús i passa cada 20 o 2� minuts.quan vaig a Barcelona uti-litzo els Ferrocarrils de la Generalitat i conside-ro que funcionen molt bé i que la freqüència de trens és molt bona.Tot i això, a vegades sento que la gent es queixa dels autobusos urbans i diuen que en hores punta l’auto-bús no va a l’hora.Per a les meves necessi-tats, ho trobo tot bastant correcte; personalment només demanaria més freqüència en l’autobús que va a l’hospital de Terrassa.

jAUME AÍZA28 anysBarcelona

Jo visc i treballo a Barcelona, però aviat vindré a viure a Terrassa perquè m’acabo de com-prar un pis aquí, així que quan m’he de traslladar ho faig en Ferrocarrils de la Generalitat, que em permeten anar de cen-tre a centre de ciutat.Els caps de setmana, si anem a Barcelona, ho fem en cotxe, però per dins la ciutat ens movem en transport públic, ja si-gui metro o autobús.Un dels problemes més habituals als matins són els col·lapses de les carreteres, per això jo proposaria, per exem-ple, fer un nou carril als Túnels de Vallvidrera.

jULIO ESTEBA41 anysPallejà

Visc a Pallejà, però tre-ballo a Barcelona. Em de-dico a activitats comer-cials, així que per motius de feina sempre utilitzo el cotxe. quan en el meu temps lliure surto amb la família, també utilitzem el cotxe com a mitjà de transport habitual.De vegades, però, faig servir els Ferrocarrils de la Generalitat i considero que el servei és molt bo. Aquest no és el cas dels trens de la Renfe, que no agafem mai.Considero que s’hauria de millorar la connexió entre les carreteres de tota la xarxa. I alhora també eliminaria els peatges en aquells trams que connecten diferents ciutats de comarca. I és que a vegades per anar d’un punt a un altre de forma directa i ràpida et trobes amb un peatge i l’alternativa és fer drecera per altres carreteres que, a més, estan col·lapsades.

MONTSE fERNÁNDEZ33 anysTerrassa

Jo visc a Terrassa, però treballo a Barcelona i sempre utilitzo el trans-port públic per anar a la feina. De fet, cada dia agafo autobús, tren i me-tro per arribar fins al meu lloc de treball.En canvi, els caps de set-mana amb la família habi-tualment utilitzem el cot-xe. Per dins de la ciutat uti-litzo l’autobús, ja que és molt difícil aparcar, però si he d’anar a qualsevol altre municipi del Vallès, llavors faig servir el cotxe.Per mi, el principal pro-blema del transport pú-blic a Terrassa és que els autobusos acaben el ser-vei massa aviat, abans de les deu de la nit. En canvi, molta gent surt de la feina a Barcelona més tard, així que quan arribes aquí en tren et trobes que ja no hi ha autobusos i has d’anar a casa a peu.D’altra banda, he de dir que iniciatives com el Bicing i l’Ambicia’t estan molt bé.

MONTSE fÍGULS27 anysCastellar del Vallès

Jo treballo a Rubí i he d’anar-hi cada dia en cot-xe, ja que la meva empre-sa està ubicada en un po-lígon i allà no hi arriba ni l’autobús, ni el tren, ni res. Els caps de setmana tam-bé utilitzem el vehicle pri-vat, perquè vagis on vagis es triga menys, tot és una qüestió de temps.Per mi, la prioritat és que el tren arribi a Castellar. També s’hauria d’augmentar la freqüència d’autobusos amb les grans ciutats, com Sabadell i Terrassa. Però paral·lelament, i per fer que anar en autobús valgui la pena pel que fa al temps, s’haurien de potenciar els carrils bus en carreteres com la que uneix Castellar i Sabadell.

CRISTINA fERRÉ28 anysMatadepera

Jo treballo a Barcelona, així que cada dia he d’agafar el cotxe fins a Terrassa i aquí agafo el tren fins a Barcelona. A Matadepera el transport públic està bastant ma-lament, ja que només hi ha un autobús que pas-sa cada hora i això et fa perdre molt de temps. Així que en cotxe vaig més ràpid.Els Ferrocarrils moltes vegades van plens i crec que aquesta situació empitjorarà ara que s’estan construint noves estacions. Per aquest motiu, crec que caldria ampliar el nombre de vagons dels trens i també ampliar-ne la freqüència de pas. També m’agrada-ria que el tren pogués arribar a Matadepera.

LA MOBILITAT GENERA DEBAT ENTRE ELS VALLESANS qUE ES DESPLACEN CADA DIAEl col·lapse de les carreteres principals, les connexions ferroviàries o l’horari dels autobusos urbans són algunes de les queixes a peu de carrer TEXT I FOTOS: IVANNA VALLESPÍN

1 /// Segons el seu parer, quins són els prin-cipals problemes del aVallès Occidental?Fas servir transport públic o privat per als teus desplaçaments? Què proposes per millorar la mobilitat al Vallès?

OPINIÓ qUÈ EN PENSEN ELS VIANANTS...

30 ROTONDA B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008

SANTI GIMENO41 anysTerrassa

Treballo a Mollet del Vallès i habitualment em moc en cotxe, perquè les opcions alternatives, com ara el tren, impliquen una inver-sió de temps massa gran, ja que hauria d’anar fins a Barcelona i allà fer trans-bordament fins a Mollet. Els caps de setmana inten-to utilitzar el mínim el cot-xe i vaig a peu per la ciutat, però si hem de sortir amb la família, anem en cotxe, ja que sent quatre persones és més econòmic el trans-port privat.Prioritàriament, crec que s’hauria d’ampliar la xarxa de ferrocarril, però no promocionant una estructura radial que tingui com a centre Barcelona, sinó una estructura perimetral que connecti els diferents municipis. D’altra banda, és necessari ampliar la connexió dels polígons industrials mitjançant autobusos.

CARME BARRÓN71 anysTerrassa

Habitualment em moc molt, però allà on vaig sempre ho faig a peu. De fet, normalment tan sols em moc per la ciutat; a més, visc bastant al cen-tre i m’agrada caminar. No utilitzo gairebé mai l’auto-bús, només quan he d’anar a l’hospital, que és als afo-res de la ciutat. Això sí que ho considero una mancan-ça, ja que només hi ha un autobús i passa cada 20 o 2� minuts.quan vaig a Barcelona uti-litzo els Ferrocarrils de la Generalitat i conside-ro que funcionen molt bé i que la freqüència de trens és molt bona.Tot i això, a vegades sento que la gent es queixa dels autobusos urbans i diuen que en hores punta l’auto-bús no va a l’hora.Per a les meves necessi-tats, ho trobo tot bastant correcte; personalment només demanaria més freqüència en l’autobús que va a l’hospital de Terrassa.

jAUME AÍZA28 anysBarcelona

Jo visc i treballo a Barcelona, però aviat vindré a viure a Terrassa perquè m’acabo de com-prar un pis aquí, així que quan m’he de traslladar ho faig en Ferrocarrils de la Generalitat, que em permeten anar de cen-tre a centre de ciutat.Els caps de setmana, si anem a Barcelona, ho fem en cotxe, però per dins la ciutat ens movem en transport públic, ja si-gui metro o autobús.Un dels problemes més habituals als matins són els col·lapses de les carreteres, per això jo proposaria, per exem-ple, fer un nou carril als Túnels de Vallvidrera.

jULIO ESTEBA41 anysPallejà

Visc a Pallejà, però tre-ballo a Barcelona. Em de-dico a activitats comer-cials, així que per motius de feina sempre utilitzo el cotxe. quan en el meu temps lliure surto amb la família, també utilitzem el cotxe com a mitjà de transport habitual.De vegades, però, faig servir els Ferrocarrils de la Generalitat i considero que el servei és molt bo. Aquest no és el cas dels trens de la Renfe, que no agafem mai.Considero que s’hauria de millorar la connexió entre les carreteres de tota la xarxa. I alhora també eliminaria els peatges en aquells trams que connecten diferents ciutats de comarca. I és que a vegades per anar d’un punt a un altre de forma directa i ràpida et trobes amb un peatge i l’alternativa és fer drecera per altres carreteres que, a més, estan col·lapsades.

MONTSE fERNÁNDEZ33 anysTerrassa

Jo visc a Terrassa, però treballo a Barcelona i sempre utilitzo el trans-port públic per anar a la feina. De fet, cada dia agafo autobús, tren i me-tro per arribar fins al meu lloc de treball.En canvi, els caps de set-mana amb la família habi-tualment utilitzem el cot-xe. Per dins de la ciutat uti-litzo l’autobús, ja que és molt difícil aparcar, però si he d’anar a qualsevol altre municipi del Vallès, llavors faig servir el cotxe.Per mi, el principal pro-blema del transport pú-blic a Terrassa és que els autobusos acaben el ser-vei massa aviat, abans de les deu de la nit. En canvi, molta gent surt de la feina a Barcelona més tard, així que quan arribes aquí en tren et trobes que ja no hi ha autobusos i has d’anar a casa a peu.D’altra banda, he de dir que iniciatives com el Bicing i l’Ambicia’t estan molt bé.

MONTSE fÍGULS27 anysCastellar del Vallès

Jo treballo a Rubí i he d’anar-hi cada dia en cot-xe, ja que la meva empre-sa està ubicada en un po-lígon i allà no hi arriba ni l’autobús, ni el tren, ni res. Els caps de setmana tam-bé utilitzem el vehicle pri-vat, perquè vagis on vagis es triga menys, tot és una qüestió de temps.Per mi, la prioritat és que el tren arribi a Castellar. També s’hauria d’augmentar la freqüència d’autobusos amb les grans ciutats, com Sabadell i Terrassa. Però paral·lelament, i per fer que anar en autobús valgui la pena pel que fa al temps, s’haurien de potenciar els carrils bus en carreteres com la que uneix Castellar i Sabadell.

CRISTINA fERRÉ28 anysMatadepera

Jo treballo a Barcelona, així que cada dia he d’agafar el cotxe fins a Terrassa i aquí agafo el tren fins a Barcelona. A Matadepera el transport públic està bastant ma-lament, ja que només hi ha un autobús que pas-sa cada hora i això et fa perdre molt de temps. Així que en cotxe vaig més ràpid.Els Ferrocarrils moltes vegades van plens i crec que aquesta situació empitjorarà ara que s’estan construint noves estacions. Per aquest motiu, crec que caldria ampliar el nombre de vagons dels trens i també ampliar-ne la freqüència de pas. També m’agrada-ria que el tren pogués arribar a Matadepera.

LA MOBILITAT GENERA DEBAT ENTRE ELS VALLESANS qUE ES DESPLACEN CADA DIAEl col·lapse de les carreteres principals, les connexions ferroviàries o l’horari dels autobusos urbans són algunes de les queixes a peu de carrer TEXT I FOTOS: IVANNA VALLESPÍN

1 /// Segons el seu parer, quins són els prin-cipals problemes del aVallès Occidental?Fas servir transport públic o privat per als teus desplaçaments? Què proposes per millorar la mobilitat al Vallès?

OPINIÓ qUÈ EN PENSEN ELS VIANANTS...

32 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 33B30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

La santcugatenca Boehringer Ingelheim ha rebut el premi a la Responsabilitat Soci-al Corporativa per les seves actuacions de cura del medi ambient, per sobre de la le-gislació obligatòria, i la seva col·laboració en campanyes en contra de la sida. Al cen-tre de producció farmacèutica de Sant Cugat es dediquen a la recerca, al desenvo-lupament, a la producció i a la comercialit-zació de fàrmacs, en concret injectables, xarops i càpsules de gelatina dura. L’altra guardonada en la categoria de Responsabi-litat Social Corporativa és Fundació Presi-dent Amat Roumens (FUPAR), una entitat privada que proporciona activitat laboral, formació professional, cultural i d’aten-ció diürna a persones adultes amb disca-pacitat psíquica o minusvalideses físiques i sensorials amb l’objectiu d’inserir-los en els mitjans normals de producció. Ha estat guardonada pel llançament d’una nova lí-nia de producció de suports publicitaris to-talment ecològics que dóna feina a 10 per-sones discapacitades.

En els Premis Cambra a la Millor Iniciativa Comercial i de Serveis, Carnisseries Tubau ha estat guardonada per la seva trajectòria de més de 50 anys d’història a Sant Cugat del Vallès, en què ha passat de ser una em-presa familiar a ser empresa líder en el sec-tor. Grup Núria Penina Anfruns, per la seva banda, rep el premi per la seva trajectòria comercial al centre de la ciutat de Terrassa i la seva adaptació contínua a les necessi-tats i tendències del moment.

L’últim dels guardons és el d’Empreses de Nova Creació. En aquest apartat es troben Bed’s Matalasseria, creada l’any 2005 a Ter-rassa, dedicada a la venda d’equipaments de descans i complements per a la llar, i Lean Focus, consultoria en optimització de costos de Sant Cugat del Vallès que ha cre-at un producte innovador destinat a opti-mitzar els costos estructurals no estratè-gics de les empreses amb una metodologia pròpia i eines d’avançada tecnologia.

Entre els membres del jurat dels Premis Cambra hi figuren Enric Aloy, secretari ge-neral d’Innovació, Marià Galí, president de la Cambra, i representants de la Cambra, de la Generalitat de Catalunya, dels consis-toris de Terrassa, Sant Cugat i Rubí, d’em-preses i dels mitjans de premsa escrita, rà-dio i televisió.

LLIURAMENT DE PREMIS. La Cambra lliura-rà els premis en el marc d’un sopar que tin-drà lloc a Can Magí, a Sant Cugat, el pròxim 1 de juliol, i en el qual es convidaran al vol-tant de sis-centes persones. El presidirà l’actual president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, de la mateixa ma-nera que anys enrere van fer-ho els presi-dents Jordi Pujol o Pasqual Maragall o el conseller d’Innovació, Universitats i Em-pres, Josep Huguet, que ho va fer l’any pas-sat. A més dels dotze premis, la Cambra lliurarà dos guardons més. Un d’ells distin-girà la trajectòria d’un empresari que hagi destacat per liderar un projecte propi amb èxit i impulsar la seva empresa i l’altre guardó premiarà la col·laboració d’un pe-riodista o líder d’opinió en un mitjà de co-municació. /// REDACCIÓ

disseny i la fabricació de dispositius de protec-ció contra els llamps i les sobretensions, i és el primer fabricant nacional del sector. Rep el premi per ser la millora registrada en la com-petitivitat de l’empresa derivada d’un procés acurat de R+D+I, la creació d’un important la-boratori del sector i la seva col·laboració amb iniciatives de centres de recerca i universitats. Proceli i Turull, per la seva part, està especi-alitzada en l’elaboració d’aliments sense glu-ten, especialment brioixeria i forneria. Recent-ment ha creat un departament de R+D, que ha propiciat l’augment de la quota de mercat de l’empresa a l’Estat espanyol.

Quant a Formació i Coneixement, la Mútua d’Accidents Laborals Egarsat, amb seu a Sant Cugat, ha estat premiada pel seu pla de for-mació de l’any 2007, en el qual van participar 252 treballadors i es van invertir 19.622 hores d’activitat formativa. Transports Daví, de Ter-rassa, és una empresa transportista, especia-litzada en l’emmagatzematge i el transport de mercaderies. En el seu pla de formació bien-nal van participar-hi 54 treballadors i es van invertir 6.986 hores de formació distribuïdes en 54 cursos.

La Cambra de Comerç de Terrassa distin-girà dotze empreses per la seva contri-

bució al desenvolupament econòmic i soci-al de la zona. Set de les empreses guardona-des són de Terrassa, quatre de Sant Cugat del Vallès i una de Rubí. El jurat està presidit per Marià Galí, president de la Cambra de Terras-sa i Enric Alcoy, secretari general d’Innova-ció. L’acte d’entrega tindrà lloc el dia 1 de ju-liol i serà presidit pel president de la Gene-ralitat, José Montilla.

Fins a vint-i-tres candidatures –vint-i-tres empreses de la demarcació de la Cambra– es van presentar a l’edició d’enguany dels Pre-mis Cambra 2008. Les dotze guanyadores són: Ipagsa i VSN (Video Stream Networks) en la categoria d’Internacionalització; Cir-protec i Proceli Turull en la categoria d’Im-puls de la Innovació, la Recerca i el Desen-volupament; Egarsat i Transports Daví en la categoria de Formació i Coneixement; Boe-hringer Ingelheim España i Fundació Presi-dent Amat Roumens (FUPAR) en la categoria de Responsabilitat Social Corporativa; Car-nisseries Tubau i Grup Núria Penina Anfruns per la Millor Iniciativa Comercial i de Ser-veis, i Bed’s Matalasseria i Lean Focus en la categoria d’Empreses de Nova Creació.

PERFIL, UNA PER UNA. Ipagsa és una empre-sa de Rubí que produeix i comercialitza plan-xes litogràfiques per a òfset i productes en general per a la indústria gràfica. Ha estat re-coneguda per la Cambra per la seva àmplia trajectòria d’internacionalització, que des-taca per l’establiment d’una filial comerci-al a Hong Kong, la construcció d’una plan-ta de producció al Vietnam i un gran volum d’exportació. El 80% de la producció d’Ipagsa està destinada al mercat internacional.

La terrassenca Video Stream Networks es de-dica al disseny i la fabricació de sistemes ba-sats en software i hardware IT i en la digita-lització i automatització de TV. En els últims anys ha registrat un creixement molt impor-tant, amb l’exportació dels seus productes a més de cinquanta països. Té tres delegacions comercials, a França, Uruguai i Dubai.

Pel que fa als Premis Cambra a l’Impuls de la Innovació, la Recerca i el Desenvolupament, les guardonades han estat dues empreses de Terrassa. La primera, Cirprotec, es dedica al

José Montilla presidirà l’acte de lliurament dels premis, que distingeixen les iniciatives i les propostes destacades en l’àmbit estratègic

Els membres del jurat dels Premis Cambra 2008 /// CEDIDA

La Cambra de Terrassareconeix dotze empresesmodèliques del Vallès

12GUARDONSEn l’edició d’aquest any es podia pre-sentar candidatura en sis categori-es diferents: a la Internacionalització, a l’Impuls de la Innovació, la Recerca i el Desenvolupament, a la Formació i el Creixement, a la Responsabilitat Social Corporativa, a la Millor Iniciativa Comer-cial i a la d’Empreses de Nova Creació. En cada categoria es donen dos premis, de manera que sumen un total de dot-ze premiats.

CAMBRES /// PREMIS CAMBRA 2008

La Cecot crea un servei de licitacions internacionals

La patronal Cecot disposa, des de fa dos me-sos, d’un nou servei destinat a les petites i

mitjanes empreses perquè puguin participar en concursos de contractació pública interna-cional. Així ho van fer saber, el 19 de maig pas-sat, el president de la Cecot, Antoni Abad, i el responsable del Servei de Licitacions Interna-cionals, Daniel Elies, acompanyats del gerent de l’Àrea de Cooperació Internacional d’ACC1Ó, Isidre Sala.

D’ençà que es va anunciar la creació d’aquest servei, prop de quaranta empreses ja s’havi-en interessat a formar part del projecte. El nou servei permetrà a la patronal catalana adminis-trar i assessorar les petites i mitjanes empre-ses sobre el tipus de licitació que més els con-vé i sobre a quins concursos els interessa més presentar-se. A més de la tasca d’assessora-ment, es farà càrrec de les tramitacions de cada cas. La Cecot va recomanar a les empreses que es presentin a concurs que ho facin entre dues o més empreses associades o sota el guiatge d’una empresa líder.

PRESTIGI MUNDIAL. Ara fa prop d’un any, la Ce-cot va guanyar la primera licitació internacio-nal del fons del Banc Mundial destinat a orga-nitzacions i empreses gestionades pel Copca,

que consistia a assessorar el servei de forma-ció de la patronal algeriana Ceimi. Va ser el pri-mer pas per facilitar l’entrada d’agents catalans als mercats internacionals, i que s’ha concretat ara amb la creació d’un servei que pot minimit-zar el procés de desacceleració de l’economia que pateixen especialment les pimes catalanes. Daniel Elies va assegurar en l’acte de presenta-ció que “la licitació internacional és una de les principals vies d’expansió que donen prestigi mundial” i que permetran a les pimes de parti-cipar en contractes de subministrament de béns, execució d’obres i prestacions de serveis per part de les grans organitzacions internaci-onals. /// REDACCIÓ

Seu de la Cecot /// CEDIDA

CECOT/// LICITACIONS INTERNACIONALS

Mútua de Terrassa promou accions per als autònoms

L’Organització d’Autònoms de Catalunya (Autcat) va signar, el 8 de maig, un conve-

ni de col·laboració amb Assegurances Mútua de Terrassa per promoure accions conjuntes adreçades als col·lectius d’autònoms associ-ats a la patronal Cecot. D’aquesta manera, Mú-tua de Terrassa esdevé col·laborador estratè-gic d’Autcat i possibilitarà, segons informa la Mútua en un comunicat, que els associats es beneficiïn de productes i serveis creats en ex-clusiva per a aquest col·lectiu. L’Autcat es va constituir a finals de l’any 2004 amb l’objectiu de defensar els interessos dels autònoms en di-ferents àmbits. Representa prop de 10.000 as-sociats a la Cecot.

ACCIONS. Amb aquest conveni de col·laboració, les dues entitats van acordar crear l’Asseguran-ça Autònoms Autcat, que inclou un subsidi di-ari per baixa per malaltia o accident, una in-demnització de 100.000 euros per invalidesa permanent per accident, l’assegurança de sa-lut amb cobertura d’intervencions quirúrgi-ques i estades hospitalàries a la Clínica Mútua de Terrassa i en altres centres hospitalaris del país. Inclou també una revisió mèdica anual gratuïta per a tots els assegurats i cobertura gratuïta de defunció per accident durant tot l’any 2008. /// REDACCIÓ Seu de la Mútua de Terrassa /// CEDIDA

CECOT /// CONVENI MÚTUA-AUTCAT

32 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 33B30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

La santcugatenca Boehringer Ingelheim ha rebut el premi a la Responsabilitat Soci-al Corporativa per les seves actuacions de cura del medi ambient, per sobre de la le-gislació obligatòria, i la seva col·laboració en campanyes en contra de la sida. Al cen-tre de producció farmacèutica de Sant Cugat es dediquen a la recerca, al desenvo-lupament, a la producció i a la comercialit-zació de fàrmacs, en concret injectables, xarops i càpsules de gelatina dura. L’altra guardonada en la categoria de Responsabi-litat Social Corporativa és Fundació Presi-dent Amat Roumens (FUPAR), una entitat privada que proporciona activitat laboral, formació professional, cultural i d’aten-ció diürna a persones adultes amb disca-pacitat psíquica o minusvalideses físiques i sensorials amb l’objectiu d’inserir-los en els mitjans normals de producció. Ha estat guardonada pel llançament d’una nova lí-nia de producció de suports publicitaris to-talment ecològics que dóna feina a 10 per-sones discapacitades.

En els Premis Cambra a la Millor Iniciativa Comercial i de Serveis, Carnisseries Tubau ha estat guardonada per la seva trajectòria de més de 50 anys d’història a Sant Cugat del Vallès, en què ha passat de ser una em-presa familiar a ser empresa líder en el sec-tor. Grup Núria Penina Anfruns, per la seva banda, rep el premi per la seva trajectòria comercial al centre de la ciutat de Terrassa i la seva adaptació contínua a les necessi-tats i tendències del moment.

L’últim dels guardons és el d’Empreses de Nova Creació. En aquest apartat es troben Bed’s Matalasseria, creada l’any 2005 a Ter-rassa, dedicada a la venda d’equipaments de descans i complements per a la llar, i Lean Focus, consultoria en optimització de costos de Sant Cugat del Vallès que ha cre-at un producte innovador destinat a opti-mitzar els costos estructurals no estratè-gics de les empreses amb una metodologia pròpia i eines d’avançada tecnologia.

Entre els membres del jurat dels Premis Cambra hi figuren Enric Aloy, secretari ge-neral d’Innovació, Marià Galí, president de la Cambra, i representants de la Cambra, de la Generalitat de Catalunya, dels consis-toris de Terrassa, Sant Cugat i Rubí, d’em-preses i dels mitjans de premsa escrita, rà-dio i televisió.

LLIURAMENT DE PREMIS. La Cambra lliura-rà els premis en el marc d’un sopar que tin-drà lloc a Can Magí, a Sant Cugat, el pròxim 1 de juliol, i en el qual es convidaran al vol-tant de sis-centes persones. El presidirà l’actual president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, de la mateixa ma-nera que anys enrere van fer-ho els presi-dents Jordi Pujol o Pasqual Maragall o el conseller d’Innovació, Universitats i Em-pres, Josep Huguet, que ho va fer l’any pas-sat. A més dels dotze premis, la Cambra lliurarà dos guardons més. Un d’ells distin-girà la trajectòria d’un empresari que hagi destacat per liderar un projecte propi amb èxit i impulsar la seva empresa i l’altre guardó premiarà la col·laboració d’un pe-riodista o líder d’opinió en un mitjà de co-municació. /// REDACCIÓ

disseny i la fabricació de dispositius de protec-ció contra els llamps i les sobretensions, i és el primer fabricant nacional del sector. Rep el premi per ser la millora registrada en la com-petitivitat de l’empresa derivada d’un procés acurat de R+D+I, la creació d’un important la-boratori del sector i la seva col·laboració amb iniciatives de centres de recerca i universitats. Proceli i Turull, per la seva part, està especi-alitzada en l’elaboració d’aliments sense glu-ten, especialment brioixeria i forneria. Recent-ment ha creat un departament de R+D, que ha propiciat l’augment de la quota de mercat de l’empresa a l’Estat espanyol.

Quant a Formació i Coneixement, la Mútua d’Accidents Laborals Egarsat, amb seu a Sant Cugat, ha estat premiada pel seu pla de for-mació de l’any 2007, en el qual van participar 252 treballadors i es van invertir 19.622 hores d’activitat formativa. Transports Daví, de Ter-rassa, és una empresa transportista, especia-litzada en l’emmagatzematge i el transport de mercaderies. En el seu pla de formació bien-nal van participar-hi 54 treballadors i es van invertir 6.986 hores de formació distribuïdes en 54 cursos.

La Cambra de Comerç de Terrassa distin-girà dotze empreses per la seva contri-

bució al desenvolupament econòmic i soci-al de la zona. Set de les empreses guardona-des són de Terrassa, quatre de Sant Cugat del Vallès i una de Rubí. El jurat està presidit per Marià Galí, president de la Cambra de Terras-sa i Enric Alcoy, secretari general d’Innova-ció. L’acte d’entrega tindrà lloc el dia 1 de ju-liol i serà presidit pel president de la Gene-ralitat, José Montilla.

Fins a vint-i-tres candidatures –vint-i-tres empreses de la demarcació de la Cambra– es van presentar a l’edició d’enguany dels Pre-mis Cambra 2008. Les dotze guanyadores són: Ipagsa i VSN (Video Stream Networks) en la categoria d’Internacionalització; Cir-protec i Proceli Turull en la categoria d’Im-puls de la Innovació, la Recerca i el Desen-volupament; Egarsat i Transports Daví en la categoria de Formació i Coneixement; Boe-hringer Ingelheim España i Fundació Presi-dent Amat Roumens (FUPAR) en la categoria de Responsabilitat Social Corporativa; Car-nisseries Tubau i Grup Núria Penina Anfruns per la Millor Iniciativa Comercial i de Ser-veis, i Bed’s Matalasseria i Lean Focus en la categoria d’Empreses de Nova Creació.

PERFIL, UNA PER UNA. Ipagsa és una empre-sa de Rubí que produeix i comercialitza plan-xes litogràfiques per a òfset i productes en general per a la indústria gràfica. Ha estat re-coneguda per la Cambra per la seva àmplia trajectòria d’internacionalització, que des-taca per l’establiment d’una filial comerci-al a Hong Kong, la construcció d’una plan-ta de producció al Vietnam i un gran volum d’exportació. El 80% de la producció d’Ipagsa està destinada al mercat internacional.

La terrassenca Video Stream Networks es de-dica al disseny i la fabricació de sistemes ba-sats en software i hardware IT i en la digita-lització i automatització de TV. En els últims anys ha registrat un creixement molt impor-tant, amb l’exportació dels seus productes a més de cinquanta països. Té tres delegacions comercials, a França, Uruguai i Dubai.

Pel que fa als Premis Cambra a l’Impuls de la Innovació, la Recerca i el Desenvolupament, les guardonades han estat dues empreses de Terrassa. La primera, Cirprotec, es dedica al

José Montilla presidirà l’acte de lliurament dels premis, que distingeixen les iniciatives i les propostes destacades en l’àmbit estratègic

Els membres del jurat dels Premis Cambra 2008 /// CEDIDA

La Cambra de Terrassareconeix dotze empresesmodèliques del Vallès

12GUARDONSEn l’edició d’aquest any es podia pre-sentar candidatura en sis categori-es diferents: a la Internacionalització, a l’Impuls de la Innovació, la Recerca i el Desenvolupament, a la Formació i el Creixement, a la Responsabilitat Social Corporativa, a la Millor Iniciativa Comer-cial i a la d’Empreses de Nova Creació. En cada categoria es donen dos premis, de manera que sumen un total de dot-ze premiats.

CAMBRES /// PREMIS CAMBRA 2008

La Cecot crea un servei de licitacions internacionals

La patronal Cecot disposa, des de fa dos me-sos, d’un nou servei destinat a les petites i

mitjanes empreses perquè puguin participar en concursos de contractació pública interna-cional. Així ho van fer saber, el 19 de maig pas-sat, el president de la Cecot, Antoni Abad, i el responsable del Servei de Licitacions Interna-cionals, Daniel Elies, acompanyats del gerent de l’Àrea de Cooperació Internacional d’ACC1Ó, Isidre Sala.

D’ençà que es va anunciar la creació d’aquest servei, prop de quaranta empreses ja s’havi-en interessat a formar part del projecte. El nou servei permetrà a la patronal catalana adminis-trar i assessorar les petites i mitjanes empre-ses sobre el tipus de licitació que més els con-vé i sobre a quins concursos els interessa més presentar-se. A més de la tasca d’assessora-ment, es farà càrrec de les tramitacions de cada cas. La Cecot va recomanar a les empreses que es presentin a concurs que ho facin entre dues o més empreses associades o sota el guiatge d’una empresa líder.

PRESTIGI MUNDIAL. Ara fa prop d’un any, la Ce-cot va guanyar la primera licitació internacio-nal del fons del Banc Mundial destinat a orga-nitzacions i empreses gestionades pel Copca,

que consistia a assessorar el servei de forma-ció de la patronal algeriana Ceimi. Va ser el pri-mer pas per facilitar l’entrada d’agents catalans als mercats internacionals, i que s’ha concretat ara amb la creació d’un servei que pot minimit-zar el procés de desacceleració de l’economia que pateixen especialment les pimes catalanes. Daniel Elies va assegurar en l’acte de presenta-ció que “la licitació internacional és una de les principals vies d’expansió que donen prestigi mundial” i que permetran a les pimes de parti-cipar en contractes de subministrament de béns, execució d’obres i prestacions de serveis per part de les grans organitzacions internaci-onals. /// REDACCIÓ

Seu de la Cecot /// CEDIDA

CECOT/// LICITACIONS INTERNACIONALS

Mútua de Terrassa promou accions per als autònoms

L’Organització d’Autònoms de Catalunya (Autcat) va signar, el 8 de maig, un conve-

ni de col·laboració amb Assegurances Mútua de Terrassa per promoure accions conjuntes adreçades als col·lectius d’autònoms associ-ats a la patronal Cecot. D’aquesta manera, Mú-tua de Terrassa esdevé col·laborador estratè-gic d’Autcat i possibilitarà, segons informa la Mútua en un comunicat, que els associats es beneficiïn de productes i serveis creats en ex-clusiva per a aquest col·lectiu. L’Autcat es va constituir a finals de l’any 2004 amb l’objectiu de defensar els interessos dels autònoms en di-ferents àmbits. Representa prop de 10.000 as-sociats a la Cecot.

ACCIONS. Amb aquest conveni de col·laboració, les dues entitats van acordar crear l’Asseguran-ça Autònoms Autcat, que inclou un subsidi di-ari per baixa per malaltia o accident, una in-demnització de 100.000 euros per invalidesa permanent per accident, l’assegurança de sa-lut amb cobertura d’intervencions quirúrgi-ques i estades hospitalàries a la Clínica Mútua de Terrassa i en altres centres hospitalaris del país. Inclou també una revisió mèdica anual gratuïta per a tots els assegurats i cobertura gratuïta de defunció per accident durant tot l’any 2008. /// REDACCIÓ Seu de la Mútua de Terrassa /// CEDIDA

CECOT /// CONVENI MÚTUA-AUTCAT

34 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 3�B30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

joves emprenedors /// Ecosun

Ser sostenible és tan important com tenir web

Els temps estan canviant. I el clima, també. Això fa necessari, entre altres coses, replantejar el concepte d’indústria. Moltes joves empreses ja neixen amb la premissa de la sostenibilitat incorporada. Ecosun n’és un exemple PER: IVANNA VALLESPÍN

Esteban Callejón i Germán López són els dos enginyers fundadors que hi ha darrere la jove empresa Eco-sun, creada l’any 2006. Ambdós re-corden aquells temps no gaire llu-nyans en què la il·lusió i la intuïció

els va portar a emprendre una aventura em-presarial: “Estàvem convençuts que el futur era en les anomenades energies alternatives”. Des-prés d’acabar els estudis van fer el pas i van constituir l’empresa Ecosun, amb l’assessora-ment del Departament de Promoció Econòmica de Sabadell. Van optar per instal·lar-se al viver d’empreses, un servei de l’Ajuntament que per-met als emprenedors llogar una oficina durant tres anys a un preu més baix que el del mercat.

Tot i les ajudes, els principis no van ser fàcils: “Vam haver de resoldre la paperassa, optar a subvencions i, el més important, trobar el fi-nançament. Realment, es perd molt de temps en qüestions i aspectes que no són de la teva especialitat”, reflexionen. “Encara recordem

algunes campanyes comercials sense respos-ta. Però un cop fas el primer client i funciona el boca-orella, la progressió és fantàstica”.

Ecosun és una jove empresa que espera supe-rar el llindar dels tres primers anys malèfics, en què molts projectes empresarials no acon-segueixen prosperar. En aquest sentit, aquests dos ecoemprenedors proposen que es fomenti més l’ajuda quant a assessorament en aspec-tes aliens a l’estricta activitat comercial: “Seria interessant disposar d’uns serveis centrals co-muns per als emprenedors per part dels ajun-taments. Això significa disposar d’ajuda ex-terna en qüestions fonamentals com el màr-queting, l’assessoria legal, les subvencions o el finançament, entre d’altres. D’aquesta ma-nera, l’emprenedor no ha de fer tasques de co-mercial, de secretària, d’advocat o de compta-ble, sinó que podria comptar amb els serveis de l’ajuntament per un cert espai de temps i a un preu raonable, tal com passa amb el lloguer de les oficines en el viver d’empreses”.

Tot i els entrebancs del camí, moltes persones opten per crear les seves empreses. L’Esteban Callejón i el Germán López valoren molt posi-tivament la decisió presa i tot allò que els apor-ta: “Són moltes coses positives, com la sensació d’independència, el poder treballar amb l’equip que tu has escollit i, el més important, la satis-facció de fer realitat un projecte”.

UN MERCAT EN ECLOSIÓ

Aquests dos emprenedors sabadellencs han fet una aposta per un dels sectors més nous del mercat, però no per això més arriscats. I és que es tracta d’una empresa especialitzada en un concepte tan de moda actualment com és la sostenibilitat. Més concretament, Ecosun ofereix serveis integrals d’eficiència energè-tica, energies renovables i solucions integrals de tecnologia de la llar, que ells mateixos resu-meixen en el concepte de llar sostenible, “un àmbit on viure o treballar amb harmonia amb l’entorn. Això implica moltes línies d’activitat: enginyeria, instal·lacions elèctriques, eficièn-cia energètica, energies renovables, cogene-ració, trigeneració, domòtica, seguretat... Tot, per oferir benestar, utilitat i sostenibilitat”.

La demanda de construccions cada cop més ecològiques i saludables es troba en ple creixe-ment, gràcies en part a la gran empenta que va donar l’aprovació del Codi Tècnic de l’Edifica-ció (CTE) l’any 2006 i que obliga que una part de l’energia consumida a l’habitatge provingui de fonts renovables. Això ha disparat la prolife-ració d’empreses que es dediquen a fer instal-lacions d’energia solar tèrmica. Ecosun, però, s’ha plantejat desmarcar-se d’aquest mercat tan competitiu i buscar així el seu tret distintiu: “L’oferta actual està especialitzada per produc-tes, n’hi ha que fan energia solar; altres, coge-neració o tecnologia de la llar. Però el nostre tret diferenciador és el fet de donar una solució in-tegral en eficiència i oferir una solució comple-ta i clau en mà a la seva necessitat”.

qUAN LA FILOSOFIA ÉS NEGOCI

Cada cop és més evident que el desenvolupa-ment sostenible es pot traduir en noves vies de negoci i està generant un sector econòmic molt lucratiu. Molts veuen ara com una actitud i una filosofia de vida es pot convertir en negoci, tot mantenint la coherència amb la vida quotidiana. Això és el que han aconseguit posar en pràctica l’Esteban Callejón i el Germán López amb Ecosun: “Per nosaltres sostenibilitat és no ser depredador i agressiu amb l’entorn. L’entorn és l’amic, l’oficina, la natura, la relació amb els clients o proveïdors. Però també és cooperació. Nosaltres apostem tant pel nostre negoci, que fomenta la reducció del consum energètic alhora que fa la vida més agradable, com pel nostre dia a dia. No només es tracta de reciclar o no malbaratar energia, és també no esprémer un proveïdor, no enganyar un client, no fallar en un compro-mís. Això per nosaltres és cooperació, honestedat i és pensar en el futur”. I és que la sostenibilitat ha transcendit l’àmbit privat i les actituds individuals per convertir-se en un element necessàriament present en el dia a dia i, per descomptat, també en les empreses: “És important que tots entenguem que ser sostenible pot ser un bon negoci. Però també el consumidor ho ha de demanar. Així aviat serà indispensable per ser en el mercat, serà com la web: si no en tens, no existeixes”.

L’APROVACIó, L’ANy 2006, DEL CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIó HA AFAVORIT qUE APAREGUIN, COM BOLETS, NOVES EMPRESES ESPECIALITZADES EN EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I ENERGIES RENOVABLES

GERMÁN LÓPEz I JUAN LAzO, DOS DELS RES-PONSABLES D’ECOSUN, EN UNA IMATGE A BELLA-TERRA, ON ESTAN DESEN-VOLUPANT UNA CASA DO-MÒTICA AMB ENERGIA RE-NOVABLE /// I. VALLESPÍN

sol·licitar una sessió de prova. Els plans d’es-tudi dels dos graduats a distància són exac-tament iguals que els graduats que es realit-zen al centre; per aquest motiu, els alumnes que ho desitgin podran assistir a les classes sempre que vulguin.

PREGUNTES I TEORIA. L’organització de les classes es divideix en dues parts. Durant la primera, el professor aclareix els dubtes que l’alumne hagi enviat mitjançant missatges de text a través del campus virtual, revisa les pràctiques dels estudiants i fa avaluacions a temps real. A la segona part, el professor explica els nous continguts, planteja exerci-cis que els alumnes hauran de fer durant la setmana i presenta els materials perquè els alumnes facin els exercicis, ja siguin apunts o pràctiques. L’avaluació és contínua i també mitjançant un examen que es duu a terme a les instal·lacions.

A part dels dos graduats, el CITM també am-plia l’oferta de postgraus a distància. Al curs vinent es podrà estudiar digitalització i pro-cessament per a la millora i restauració d’imatges, direcció d’art en projectes de pu-blicitat interactiva, tècniques avançades en interactius 3D i tècniques avançades de post-producció. El CITM aposta per les noves tec-nologies per desenvolupar aquest nou mèto-de de graduat a distància. Una proposta revo-lucionària que democratitza una mica més els estudis universitaris. Ara ja no caldrà anar de forma presencial a classe, amb un simple clic la classe anirà on l’alumne desitgi en cada moment. /// F. CASTANYER

El CITM de Terrassa projecta un graduat multimèdia a distància

L’any que ve ja es podrà estudiar el Gradu-at Multimèdia i el Graduat en Fotografia

i Creació Digital a distància. El Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) de Terrassa posarà al servei de l’alumnat les més innovadores tecnologies de la informació per ampliar i millorar la seva oferta docent no presencial. A més, el CITM també oferirà, a partir del curs 2008-2009, quatre postgraus a distància.

ESPAIS VIRTUALS. El mètode de CITM per a la formació a distància es basa en la videocon-ferència entre els diferents participants. Pro-fessor i alumne abandonen l’aula per com-partir un espai virtual. D’aquesta manera desapareix l’antiga idea que estudiar a dis-tància implica estudiar sol davant de l’ordi-nador. Ara, tot es torna més interactiu. Els alumnes es veuen amb els companys de clas-se i poden debatre com si tots estiguessin en una mateixa aula. I és que el treball en equip és un dels pilars de la formació universitària en aquest centre adscrit a la Universitat Poli-

tècnica de Catalunya (UPC). Els alumnes i el professor fan classe a una hora determina-da i en una aula virtual: el professor explica i els alumnes poden fer preguntes. Fins i tot, si donen el control del seu ordinador al profes-sor, aquest podrà corregir les pràctiques des de la seva terminal. Aquesta nova forma de comunicació també permet compartir docu-ments a temps real. Hi ha, per tant, un estal-vi de temps en trasllats i també de documen-tació impresa.

CLASSES ENREGISTRADES. A més, si un dia l’alumne no pot anar a classe, no perd els apunts perquè tot queda enregistrat. La do-cumentació del curs es pot consultar sem-pre que l’estudiant ho cregui oportú. Cada dia es fan tres hores de classe en directe, de les 18.30 a les 21.30 h. La matrícula per als nous graduats virtuals ja és oberta i es pot formalitzar la inscripció. Això sí, per sa-ber com funciona aquesta nova metodolo-gia virtual hi ha l’opció de veure el vídeo i la presentació a la web del CITM. També es pot

La Universitat Politècnica amplia l’oferta de graduats ‘on line’ amb vista al curs vinent

Un dels platós de la UPC /// UPC

CITM /// GRADUATS A DISTÀNCIA

L’ETSEIAT acull el curs de Tecnologia Ferroviària

El clúster Railgrup i Applus+Formación van organitzar, els dies 22 i 23 de maig,

el curs Tecnologia ferroviària per a no ferro-viaris a l’Escola Tècnica Superior d’Enginye-ries Industrial i Aeronàutica (ETSEIAT) de la UPC de Terrassa, amb l’objectiu de proporci-onar un coneixement bàsic sobre la tecnolo-gia i la tècnica ferroviària a estudiants sense formació tècnica en aquest terreny.

Albert Tortajada, director de Desenvolupa-ment i Planificació de FGC, va obrir el pro-grama de conferències esmentant especial-ment la falta d’un sistema de comunicació comú a escala europea. Tortajada va substi-tuir Joan Torres, president de FGC, que havia de ser la persona encarregada d’inaugurar el curs, però que, a causa de l’accident que van patir dimecres 20 de maig els dos combois de FGC entre les estacions de la Floresta i les Planes, no va poder ser-hi present.

PONENTS. El curs va comptar, entre d’altres, amb la presència de Joan Rull, professor del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC, que va aportar els seus coneixements sobre subministrament elèctric, subestaci-ons i catenàries; Carles Casas, professor del Departament d’Infraestructura i Territori,

que va parlar dels components de la via; Ramon Busquet, director de Siemens, que va parlar sobre modalitats de transport; Joan Amorós, president de Ferrmed, que va expli-car la problemàtica del transport de merca-deries, trens de contenidors i l’intercanvi modal, o Albert Alcarraz, gerent d’explota-ció d’Ifercat, que en la seva ponència va ex-plicar els diferents tipus de sistemes de se-nyalització i control existents. Van tancar el curs Manel Nadal, secretari per a la mobili-tat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, i Guillermo Yenes, president de Railgrup. /// REDACCIÓ

jaume Gibert i Albert Tortajada /// ETSEIAT

ETSEIAT/// TECNOLOGIA FERROVIÀRIA

34 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 3�B30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

joves emprenedors /// Ecosun

Ser sostenible és tan important com tenir web

Els temps estan canviant. I el clima, també. Això fa necessari, entre altres coses, replantejar el concepte d’indústria. Moltes joves empreses ja neixen amb la premissa de la sostenibilitat incorporada. Ecosun n’és un exemple PER: IVANNA VALLESPÍN

Esteban Callejón i Germán López són els dos enginyers fundadors que hi ha darrere la jove empresa Eco-sun, creada l’any 2006. Ambdós re-corden aquells temps no gaire llu-nyans en què la il·lusió i la intuïció

els va portar a emprendre una aventura em-presarial: “Estàvem convençuts que el futur era en les anomenades energies alternatives”. Des-prés d’acabar els estudis van fer el pas i van constituir l’empresa Ecosun, amb l’assessora-ment del Departament de Promoció Econòmica de Sabadell. Van optar per instal·lar-se al viver d’empreses, un servei de l’Ajuntament que per-met als emprenedors llogar una oficina durant tres anys a un preu més baix que el del mercat.

Tot i les ajudes, els principis no van ser fàcils: “Vam haver de resoldre la paperassa, optar a subvencions i, el més important, trobar el fi-nançament. Realment, es perd molt de temps en qüestions i aspectes que no són de la teva especialitat”, reflexionen. “Encara recordem

algunes campanyes comercials sense respos-ta. Però un cop fas el primer client i funciona el boca-orella, la progressió és fantàstica”.

Ecosun és una jove empresa que espera supe-rar el llindar dels tres primers anys malèfics, en què molts projectes empresarials no acon-segueixen prosperar. En aquest sentit, aquests dos ecoemprenedors proposen que es fomenti més l’ajuda quant a assessorament en aspec-tes aliens a l’estricta activitat comercial: “Seria interessant disposar d’uns serveis centrals co-muns per als emprenedors per part dels ajun-taments. Això significa disposar d’ajuda ex-terna en qüestions fonamentals com el màr-queting, l’assessoria legal, les subvencions o el finançament, entre d’altres. D’aquesta ma-nera, l’emprenedor no ha de fer tasques de co-mercial, de secretària, d’advocat o de compta-ble, sinó que podria comptar amb els serveis de l’ajuntament per un cert espai de temps i a un preu raonable, tal com passa amb el lloguer de les oficines en el viver d’empreses”.

Tot i els entrebancs del camí, moltes persones opten per crear les seves empreses. L’Esteban Callejón i el Germán López valoren molt posi-tivament la decisió presa i tot allò que els apor-ta: “Són moltes coses positives, com la sensació d’independència, el poder treballar amb l’equip que tu has escollit i, el més important, la satis-facció de fer realitat un projecte”.

UN MERCAT EN ECLOSIÓ

Aquests dos emprenedors sabadellencs han fet una aposta per un dels sectors més nous del mercat, però no per això més arriscats. I és que es tracta d’una empresa especialitzada en un concepte tan de moda actualment com és la sostenibilitat. Més concretament, Ecosun ofereix serveis integrals d’eficiència energè-tica, energies renovables i solucions integrals de tecnologia de la llar, que ells mateixos resu-meixen en el concepte de llar sostenible, “un àmbit on viure o treballar amb harmonia amb l’entorn. Això implica moltes línies d’activitat: enginyeria, instal·lacions elèctriques, eficièn-cia energètica, energies renovables, cogene-ració, trigeneració, domòtica, seguretat... Tot, per oferir benestar, utilitat i sostenibilitat”.

La demanda de construccions cada cop més ecològiques i saludables es troba en ple creixe-ment, gràcies en part a la gran empenta que va donar l’aprovació del Codi Tècnic de l’Edifica-ció (CTE) l’any 2006 i que obliga que una part de l’energia consumida a l’habitatge provingui de fonts renovables. Això ha disparat la prolife-ració d’empreses que es dediquen a fer instal-lacions d’energia solar tèrmica. Ecosun, però, s’ha plantejat desmarcar-se d’aquest mercat tan competitiu i buscar així el seu tret distintiu: “L’oferta actual està especialitzada per produc-tes, n’hi ha que fan energia solar; altres, coge-neració o tecnologia de la llar. Però el nostre tret diferenciador és el fet de donar una solució in-tegral en eficiència i oferir una solució comple-ta i clau en mà a la seva necessitat”.

qUAN LA FILOSOFIA ÉS NEGOCI

Cada cop és més evident que el desenvolupa-ment sostenible es pot traduir en noves vies de negoci i està generant un sector econòmic molt lucratiu. Molts veuen ara com una actitud i una filosofia de vida es pot convertir en negoci, tot mantenint la coherència amb la vida quotidiana. Això és el que han aconseguit posar en pràctica l’Esteban Callejón i el Germán López amb Ecosun: “Per nosaltres sostenibilitat és no ser depredador i agressiu amb l’entorn. L’entorn és l’amic, l’oficina, la natura, la relació amb els clients o proveïdors. Però també és cooperació. Nosaltres apostem tant pel nostre negoci, que fomenta la reducció del consum energètic alhora que fa la vida més agradable, com pel nostre dia a dia. No només es tracta de reciclar o no malbaratar energia, és també no esprémer un proveïdor, no enganyar un client, no fallar en un compro-mís. Això per nosaltres és cooperació, honestedat i és pensar en el futur”. I és que la sostenibilitat ha transcendit l’àmbit privat i les actituds individuals per convertir-se en un element necessàriament present en el dia a dia i, per descomptat, també en les empreses: “És important que tots entenguem que ser sostenible pot ser un bon negoci. Però també el consumidor ho ha de demanar. Així aviat serà indispensable per ser en el mercat, serà com la web: si no en tens, no existeixes”.

L’APROVACIó, L’ANy 2006, DEL CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIó HA AFAVORIT qUE APAREGUIN, COM BOLETS, NOVES EMPRESES ESPECIALITZADES EN EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I ENERGIES RENOVABLES

GERMÁN LÓPEz I JUAN LAzO, DOS DELS RES-PONSABLES D’ECOSUN, EN UNA IMATGE A BELLA-TERRA, ON ESTAN DESEN-VOLUPANT UNA CASA DO-MÒTICA AMB ENERGIA RE-NOVABLE /// I. VALLESPÍN

sol·licitar una sessió de prova. Els plans d’es-tudi dels dos graduats a distància són exac-tament iguals que els graduats que es realit-zen al centre; per aquest motiu, els alumnes que ho desitgin podran assistir a les classes sempre que vulguin.

PREGUNTES I TEORIA. L’organització de les classes es divideix en dues parts. Durant la primera, el professor aclareix els dubtes que l’alumne hagi enviat mitjançant missatges de text a través del campus virtual, revisa les pràctiques dels estudiants i fa avaluacions a temps real. A la segona part, el professor explica els nous continguts, planteja exerci-cis que els alumnes hauran de fer durant la setmana i presenta els materials perquè els alumnes facin els exercicis, ja siguin apunts o pràctiques. L’avaluació és contínua i també mitjançant un examen que es duu a terme a les instal·lacions.

A part dels dos graduats, el CITM també am-plia l’oferta de postgraus a distància. Al curs vinent es podrà estudiar digitalització i pro-cessament per a la millora i restauració d’imatges, direcció d’art en projectes de pu-blicitat interactiva, tècniques avançades en interactius 3D i tècniques avançades de post-producció. El CITM aposta per les noves tec-nologies per desenvolupar aquest nou mèto-de de graduat a distància. Una proposta revo-lucionària que democratitza una mica més els estudis universitaris. Ara ja no caldrà anar de forma presencial a classe, amb un simple clic la classe anirà on l’alumne desitgi en cada moment. /// F. CASTANYER

El CITM de Terrassa projecta un graduat multimèdia a distància

L’any que ve ja es podrà estudiar el Gradu-at Multimèdia i el Graduat en Fotografia

i Creació Digital a distància. El Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) de Terrassa posarà al servei de l’alumnat les més innovadores tecnologies de la informació per ampliar i millorar la seva oferta docent no presencial. A més, el CITM també oferirà, a partir del curs 2008-2009, quatre postgraus a distància.

ESPAIS VIRTUALS. El mètode de CITM per a la formació a distància es basa en la videocon-ferència entre els diferents participants. Pro-fessor i alumne abandonen l’aula per com-partir un espai virtual. D’aquesta manera desapareix l’antiga idea que estudiar a dis-tància implica estudiar sol davant de l’ordi-nador. Ara, tot es torna més interactiu. Els alumnes es veuen amb els companys de clas-se i poden debatre com si tots estiguessin en una mateixa aula. I és que el treball en equip és un dels pilars de la formació universitària en aquest centre adscrit a la Universitat Poli-

tècnica de Catalunya (UPC). Els alumnes i el professor fan classe a una hora determina-da i en una aula virtual: el professor explica i els alumnes poden fer preguntes. Fins i tot, si donen el control del seu ordinador al profes-sor, aquest podrà corregir les pràctiques des de la seva terminal. Aquesta nova forma de comunicació també permet compartir docu-ments a temps real. Hi ha, per tant, un estal-vi de temps en trasllats i també de documen-tació impresa.

CLASSES ENREGISTRADES. A més, si un dia l’alumne no pot anar a classe, no perd els apunts perquè tot queda enregistrat. La do-cumentació del curs es pot consultar sem-pre que l’estudiant ho cregui oportú. Cada dia es fan tres hores de classe en directe, de les 18.30 a les 21.30 h. La matrícula per als nous graduats virtuals ja és oberta i es pot formalitzar la inscripció. Això sí, per sa-ber com funciona aquesta nova metodolo-gia virtual hi ha l’opció de veure el vídeo i la presentació a la web del CITM. També es pot

La Universitat Politècnica amplia l’oferta de graduats ‘on line’ amb vista al curs vinent

Un dels platós de la UPC /// UPC

CITM /// GRADUATS A DISTÀNCIA

L’ETSEIAT acull el curs de Tecnologia Ferroviària

El clúster Railgrup i Applus+Formación van organitzar, els dies 22 i 23 de maig,

el curs Tecnologia ferroviària per a no ferro-viaris a l’Escola Tècnica Superior d’Enginye-ries Industrial i Aeronàutica (ETSEIAT) de la UPC de Terrassa, amb l’objectiu de proporci-onar un coneixement bàsic sobre la tecnolo-gia i la tècnica ferroviària a estudiants sense formació tècnica en aquest terreny.

Albert Tortajada, director de Desenvolupa-ment i Planificació de FGC, va obrir el pro-grama de conferències esmentant especial-ment la falta d’un sistema de comunicació comú a escala europea. Tortajada va substi-tuir Joan Torres, president de FGC, que havia de ser la persona encarregada d’inaugurar el curs, però que, a causa de l’accident que van patir dimecres 20 de maig els dos combois de FGC entre les estacions de la Floresta i les Planes, no va poder ser-hi present.

PONENTS. El curs va comptar, entre d’altres, amb la presència de Joan Rull, professor del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC, que va aportar els seus coneixements sobre subministrament elèctric, subestaci-ons i catenàries; Carles Casas, professor del Departament d’Infraestructura i Territori,

que va parlar dels components de la via; Ramon Busquet, director de Siemens, que va parlar sobre modalitats de transport; Joan Amorós, president de Ferrmed, que va expli-car la problemàtica del transport de merca-deries, trens de contenidors i l’intercanvi modal, o Albert Alcarraz, gerent d’explota-ció d’Ifercat, que en la seva ponència va ex-plicar els diferents tipus de sistemes de se-nyalització i control existents. Van tancar el curs Manel Nadal, secretari per a la mobili-tat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, i Guillermo Yenes, president de Railgrup. /// REDACCIÓ

jaume Gibert i Albert Tortajada /// ETSEIAT

ETSEIAT/// TECNOLOGIA FERROVIÀRIA

36 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 37B30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

tants del Gremi de Fabricants de Sabadell, de Sabadell Comerç Centre, de l’Ajunta-ment de Sabadell, del Centre Metal·lúrgic i del Col·legi d’Enginyers Industrials de Sabadell. Les propostes d’actuació de l’As-sociació d’Amics de la UAB respecte al pro-jecte de la B-30 són entendre la B-30 com un àmbit territorial específic, inventariar tots els instruments de recerca de l’àrea, millorar el coneixement de l’estructura empresarial innovadora i generar sinergi-es entre universitats i empreses, i millorar la projecció d’aquest àmbit a Catalunya, a Espanya i al món.

En aquesta àrea hi ha una concentració uni-versitària important: la Universitat Autòno-ma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya a Sant Cugat, Mollet i Terrassa, la Universitat Internacional de Catalunya a l’edifici de l’Hospital General i, potencial-ment, el centre Creàpolis d’ESADE a Sant Cugat i la Universitat Corporativa de Telefó-nica a la Roca del Vallès. En el teixit industri-al d’aquest àmbit s’hi han instal·lat moltes empreses punteres amb sectors emergents i d’alt valor afegit que signifiquen una verita-ble regeneració de l’antic teixit industrial d’aquesta zona. /// AMICS DE LA UAB

L’Escola Universitària de Negocis Cai-xa Terrassa va organitzar, el 6 de maig

passat, el primer fòrum empresarial Eun-cet-Empresa, amb l’objectiu de crear un es-pai de contacte i sinergies entre les empre-ses i els estudiants, un espai que, en defi-nitiva, fos atractiu per als estudiants que volen accedir per primera vegada a un lloc de treball. En aquesta primera jornada uni-

versitària van participar les empreses Pri-cewaterhouseCoopers, Allende, Decathlon, Celsa, T-Systems, Hay Selección, Nortia Cor-poration, Fluidra, Sanofi-Aventis, Sony i Cai-xa Terrassa.

PROCEDIMENT DE LES jORNADES. Cadascu-na de les empreses disposava d’un estand propi, on els alumnes que prèviament havi-

en estat seleccionats per l’empresa podien fer una entrevista personal. Cada alumne havia omplert amb anterioritat una fitxa on detallava quin era el seu projecte empresa-rial i plantejava les seves ofertes laborals, de manera que les empreses interessades en un perfil concret entrevistessin només les persones que, per les seves necessitats, es-taven més interessades a contractar. A ban-da de les entrevistes personals entre empre-sa i estudiant, la jornada va organitzar tres tallers, presentacions en què cada empresa exposava la seva política de recursos hu-mans, una conferència titulada El nou espai europeu d’educació superior i una taula ro-dona sobre el Desenvolupament d’una carre-ra professional exitosa. /// REDACCIÓ

Estudiants i empreses es reuneixen a l’EUNCET

Un moment de les jornades de l’EUNCET /// CEDIDA

La UAB reuneix els actors implicats en l’estudi sobre la B-30

La UAB i el seu Consell Social presenta-ran, a la Sala d’Actes del Rectorat de la

UAB, el pròxim 17 de juny, les primeres con-clusions de l’estudi sobre la B-30 com a eix d’innovació de Catalunya, exclusivament per a les persones implicades. L’estudi L’estruc-tura empresarial d’innovació al voltant de la B-30, dirigit pel doctor Antoni Serra Ramo-neda, director del Centre d’Economia Indus-trial, comprèn la realitat industrial dels mu-nicipis de Cerdanyola, Sant Cugat, Rubí, Sant Quirze, Barberà, Sabadell, Terrassa i Ripollet. L’estudi identifica el pes de les activitats en els diferents sectors i el grau d’innovació em-presarial per afavorir la transferència de co-neixement, la modernització i la competiti-vitat del teixit industrial de la zona i la seva capacitat de dinamitzador del conjunt del territori. L’estudi s’acabarà durant el segon semestre d’enguany.

Des de Martorell fins a la Roca del Vallès, pas-sant pel nucli Cerdanyola-Sant Cugat-Rubí, l’Eix de la B-30 ha de ser considerat un àmbit especí-fic i les seves característiques s’han de poten-ciar. Antoni Farrés, director del projecte que condueix l’Associació d’Amics, en el marc de la UAB, considera que s’han de millorar les infra-estructures en aquest àmbit, dissenyant una estratègia específica per aconseguir-ho i, en el marc de la col·laboració universitat-empresa, incrementar la transferència de coneixement, especialment en la recerca aplicada.

Jordi Marquet, vicerector de Projectes Es-tratègics i director del Parc de Recerca de la

UAB, que ha estat entrevistat per l’Associ-ació, considera que aquesta és una àrea en expansió i que l’entorn de la B-30 compleix les característiques inherents a la teoria de la regió innovadora, que ha de disposar de diverses empreses innovadores i una, o di-verses, universitats innovadores. La UAB és a totes les iniciatives de l’entorn B-30, en al-gunes també com a promotora.

L’Associació posa com a exemples d’iniciati-ves que compten amb tot el seu suport el Ca-talonia Innovation Triangle (consorci entre els municipis de Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat i Rubí) i la petició a Brussel·les per part de Sant Cugat de la seu central de l’Ins-titut Europeu d’Innovació i Tecnologia.

ACCIONS. Per materialitzar aquests objec-tius, Farrés va proposar la creació d’un pla director de l’àmbit de la B-30, un estudi de les empreses innovadores de l’àmbit i un catàleg de bones pràctiques en col-laboració amb les cambres de Sabadell i Terrassa; una web amb l’inventari de tots els instruments de recerca; organitzar un esdeveniment anual de primera línia in-ternacional, i la possible instauració d’uns premis a la innovació.

El president de l’Associació d’Amics, Xavier Muñoz, i Antoni Farrés, van avançar la presentació de l’estudi, el pla L’estructu-ra empresarial d’innovació al voltant de la B-30, en un acte a la Cambra de Comerç de Sabadell, que va comptar amb represen-

La convocatòria de la universitat i el seu Consell Social tindrà lloc el dia 17 de juny a la Sala d’Actes del Rectorat de la UAB. L’estudi s’acabarà durant el segon semestre

Brunet, president de la Cambra de Comerç de Sabadell, i Muñoz, president Amics UAB, en un acte ///AMICS UAB

UAB /// AMICS DE LA UAB

Discrepàncies en l’estudi d’hàbits de consumUGT, CCOO i la patronal Cecot s’adhereixen a la Xarxa Taleia

La Cambra de Terrassa edita una guia d’interpretació del nou PGC

L’ 1 de gener del 2008 va entrar en vigor la nova versió del Pla General Comptable.

Des d’aleshores, totes les empreses tenen un nou marc normatiu en matèria de comptabili-tat que han de complir, però moltes s’han tro-bat amb l’inconvenient que suposa aplicar-lo correctament. Amb aquesta problemàtica sobre la taula, la Cambra de Comerç i Indús-tria de Terrassa ha editat una Guia pràctica d’interpretació del nou Pla General Compta-ble, amb l’objectiu de facilitar a les empreses el procés d’adaptació a un nou pla que és im-prescindible que totes el coneguin i l’apliquin adequadament. La guia inclou un apartat on s’especifiquen les principals novetats en nor-mes de valoració i dels comptes anuals i un darrer apartat pel que fa a estructura del PGC per a les petites i mitjanes empreses.

El nou Pla General Comptable presenta nove-tats pel que fa als comptes d’immobilitzat, in-versions immobiliàries, arrendaments finan-ces, passius financers, existències, provisi-ons, fons de comerç i modificacions en els comptes anuals. La Cambra farà arribar a to-tes les empreses de la seva demarcació un exemplar gratuït de la guia. /// REDACCIÓ

La patronal Cecot i els sindicats de la UGT i CCOO es van integrar, el 8 de maig, a la Xar-

xa Taleia, una associació d’entitats terrassen-ques que té com a objectiu promoure el treball en xarxa en l’àmbit del desenvolupament local i la promoció econòmica de Terrassa. Aquesta nova adhesió a la Xarxa Taleia segueix la línia de concertació específica amb els agents soci-oeconòmics que actuen en el municipi, una de les deu mesures que preveu l’Ajuntament de Terrassa per mirar d’apaivagar l’actual escena-ri de desacceleració econòmica. Amb les incor-poracions d’aquestes tres entitats s’inicia una segona fase d’organització estructural de la xarxa, que té com a objectiu principal la cons-titució d’una Comissió Tècnica Permanent per dur a terme actuacions destinades a la promo-ció i millora de l’ocupabilitat, a la difusió de les activitats de la xarxa i a la participació dels agents socioeconòmics de la ciutat en aques-tes activitats. La Xarxa Taleia la completen dot-ze entitats: AIDE, ALEI, Associació ALBA, Cà-ritas Diocesana de Terrassa, Centre de Jardine-ria Heura, Creu Roja de Terrassa, Foment de Terrassa, Fundació Busquets, Grup d’Esplai La Fàbrica, L’Heura del Vallès, Prodis i Teixidors SCCL. /// REDACCIÓ

La Cambra de Comerç de Sabadell i l’Ajun-tament de Sabadell continuen mantenint

diferències respecte de les conclusions que es deriven de l’estudi d’hàbits de consum fet per la Cambra de Sabadell, que alertava d’una fuga de clients als comerços del municipi i de la con-següent pèrdua de pes com a capital comer-cial de la demarcació. El 19 de maig passat, la Cambra de Comerç, encapçalada pel seu pre-sident, Antoni Maria Brunet, va presentar ofi-cialment l’estudi a comerciants, associacions de comerciants i ajuntaments de la demarca-

ció de la Cambra. Brunet va assenyalar que l’es-tudi era un document orientatiu, però que en cap cas es podia titllar de poc rigorós, perquè la mostra de 2.000 famílies és prou significati-va per treure’n conclusions fiables. En tot cas, va assegurar Brunet, és una eina que perme-trà impulsar millores en el futur i observar les oportunitats comercials que tenen els munici-pis de la demarcació de la Cambra.

RESPON L’AjUNTAMENT. Per la seva part, el regidor de Comerç i Turisme de l’Ajunta-

ment de Sabadell, Carles Marlés, va insistir a dir que l’estudi té moltes lectures, perquè “és un univers, no una ciència exacta”, i va assegurar que actualment hi ha un equilibri correcte perquè Sabadell manté la seva ofer-ta comercial i els altres municipis “van mi-llorant”. En aquest sentit, el regidor sabade-llenc va apuntar que Sabadell continua sent capital comercial i que les conclusions ne-gatives que es puguin treure de l’estudi són fruit de l’actual escenari econòmic en què vivim. /// REDACCIÓ

FORMACIÓ /// TERRASSA

CECOT I SINDICATS /// TERRASSA CAMBRA /// SABADELL

CAMBRA ///TERRASSA

36 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 37B30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

tants del Gremi de Fabricants de Sabadell, de Sabadell Comerç Centre, de l’Ajunta-ment de Sabadell, del Centre Metal·lúrgic i del Col·legi d’Enginyers Industrials de Sabadell. Les propostes d’actuació de l’As-sociació d’Amics de la UAB respecte al pro-jecte de la B-30 són entendre la B-30 com un àmbit territorial específic, inventariar tots els instruments de recerca de l’àrea, millorar el coneixement de l’estructura empresarial innovadora i generar sinergi-es entre universitats i empreses, i millorar la projecció d’aquest àmbit a Catalunya, a Espanya i al món.

En aquesta àrea hi ha una concentració uni-versitària important: la Universitat Autòno-ma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya a Sant Cugat, Mollet i Terrassa, la Universitat Internacional de Catalunya a l’edifici de l’Hospital General i, potencial-ment, el centre Creàpolis d’ESADE a Sant Cugat i la Universitat Corporativa de Telefó-nica a la Roca del Vallès. En el teixit industri-al d’aquest àmbit s’hi han instal·lat moltes empreses punteres amb sectors emergents i d’alt valor afegit que signifiquen una verita-ble regeneració de l’antic teixit industrial d’aquesta zona. /// AMICS DE LA UAB

L’Escola Universitària de Negocis Cai-xa Terrassa va organitzar, el 6 de maig

passat, el primer fòrum empresarial Eun-cet-Empresa, amb l’objectiu de crear un es-pai de contacte i sinergies entre les empre-ses i els estudiants, un espai que, en defi-nitiva, fos atractiu per als estudiants que volen accedir per primera vegada a un lloc de treball. En aquesta primera jornada uni-

versitària van participar les empreses Pri-cewaterhouseCoopers, Allende, Decathlon, Celsa, T-Systems, Hay Selección, Nortia Cor-poration, Fluidra, Sanofi-Aventis, Sony i Cai-xa Terrassa.

PROCEDIMENT DE LES jORNADES. Cadascu-na de les empreses disposava d’un estand propi, on els alumnes que prèviament havi-

en estat seleccionats per l’empresa podien fer una entrevista personal. Cada alumne havia omplert amb anterioritat una fitxa on detallava quin era el seu projecte empresa-rial i plantejava les seves ofertes laborals, de manera que les empreses interessades en un perfil concret entrevistessin només les persones que, per les seves necessitats, es-taven més interessades a contractar. A ban-da de les entrevistes personals entre empre-sa i estudiant, la jornada va organitzar tres tallers, presentacions en què cada empresa exposava la seva política de recursos hu-mans, una conferència titulada El nou espai europeu d’educació superior i una taula ro-dona sobre el Desenvolupament d’una carre-ra professional exitosa. /// REDACCIÓ

Estudiants i empreses es reuneixen a l’EUNCET

Un moment de les jornades de l’EUNCET /// CEDIDA

La UAB reuneix els actors implicats en l’estudi sobre la B-30

La UAB i el seu Consell Social presenta-ran, a la Sala d’Actes del Rectorat de la

UAB, el pròxim 17 de juny, les primeres con-clusions de l’estudi sobre la B-30 com a eix d’innovació de Catalunya, exclusivament per a les persones implicades. L’estudi L’estruc-tura empresarial d’innovació al voltant de la B-30, dirigit pel doctor Antoni Serra Ramo-neda, director del Centre d’Economia Indus-trial, comprèn la realitat industrial dels mu-nicipis de Cerdanyola, Sant Cugat, Rubí, Sant Quirze, Barberà, Sabadell, Terrassa i Ripollet. L’estudi identifica el pes de les activitats en els diferents sectors i el grau d’innovació em-presarial per afavorir la transferència de co-neixement, la modernització i la competiti-vitat del teixit industrial de la zona i la seva capacitat de dinamitzador del conjunt del territori. L’estudi s’acabarà durant el segon semestre d’enguany.

Des de Martorell fins a la Roca del Vallès, pas-sant pel nucli Cerdanyola-Sant Cugat-Rubí, l’Eix de la B-30 ha de ser considerat un àmbit especí-fic i les seves característiques s’han de poten-ciar. Antoni Farrés, director del projecte que condueix l’Associació d’Amics, en el marc de la UAB, considera que s’han de millorar les infra-estructures en aquest àmbit, dissenyant una estratègia específica per aconseguir-ho i, en el marc de la col·laboració universitat-empresa, incrementar la transferència de coneixement, especialment en la recerca aplicada.

Jordi Marquet, vicerector de Projectes Es-tratègics i director del Parc de Recerca de la

UAB, que ha estat entrevistat per l’Associ-ació, considera que aquesta és una àrea en expansió i que l’entorn de la B-30 compleix les característiques inherents a la teoria de la regió innovadora, que ha de disposar de diverses empreses innovadores i una, o di-verses, universitats innovadores. La UAB és a totes les iniciatives de l’entorn B-30, en al-gunes també com a promotora.

L’Associació posa com a exemples d’iniciati-ves que compten amb tot el seu suport el Ca-talonia Innovation Triangle (consorci entre els municipis de Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat i Rubí) i la petició a Brussel·les per part de Sant Cugat de la seu central de l’Ins-titut Europeu d’Innovació i Tecnologia.

ACCIONS. Per materialitzar aquests objec-tius, Farrés va proposar la creació d’un pla director de l’àmbit de la B-30, un estudi de les empreses innovadores de l’àmbit i un catàleg de bones pràctiques en col-laboració amb les cambres de Sabadell i Terrassa; una web amb l’inventari de tots els instruments de recerca; organitzar un esdeveniment anual de primera línia in-ternacional, i la possible instauració d’uns premis a la innovació.

El president de l’Associació d’Amics, Xavier Muñoz, i Antoni Farrés, van avançar la presentació de l’estudi, el pla L’estructu-ra empresarial d’innovació al voltant de la B-30, en un acte a la Cambra de Comerç de Sabadell, que va comptar amb represen-

La convocatòria de la universitat i el seu Consell Social tindrà lloc el dia 17 de juny a la Sala d’Actes del Rectorat de la UAB. L’estudi s’acabarà durant el segon semestre

Brunet, president de la Cambra de Comerç de Sabadell, i Muñoz, president Amics UAB, en un acte ///AMICS UAB

UAB /// AMICS DE LA UAB

Discrepàncies en l’estudi d’hàbits de consumUGT, CCOO i la patronal Cecot s’adhereixen a la Xarxa Taleia

La Cambra de Terrassa edita una guia d’interpretació del nou PGC

L’ 1 de gener del 2008 va entrar en vigor la nova versió del Pla General Comptable.

Des d’aleshores, totes les empreses tenen un nou marc normatiu en matèria de comptabili-tat que han de complir, però moltes s’han tro-bat amb l’inconvenient que suposa aplicar-lo correctament. Amb aquesta problemàtica sobre la taula, la Cambra de Comerç i Indús-tria de Terrassa ha editat una Guia pràctica d’interpretació del nou Pla General Compta-ble, amb l’objectiu de facilitar a les empreses el procés d’adaptació a un nou pla que és im-prescindible que totes el coneguin i l’apliquin adequadament. La guia inclou un apartat on s’especifiquen les principals novetats en nor-mes de valoració i dels comptes anuals i un darrer apartat pel que fa a estructura del PGC per a les petites i mitjanes empreses.

El nou Pla General Comptable presenta nove-tats pel que fa als comptes d’immobilitzat, in-versions immobiliàries, arrendaments finan-ces, passius financers, existències, provisi-ons, fons de comerç i modificacions en els comptes anuals. La Cambra farà arribar a to-tes les empreses de la seva demarcació un exemplar gratuït de la guia. /// REDACCIÓ

La patronal Cecot i els sindicats de la UGT i CCOO es van integrar, el 8 de maig, a la Xar-

xa Taleia, una associació d’entitats terrassen-ques que té com a objectiu promoure el treball en xarxa en l’àmbit del desenvolupament local i la promoció econòmica de Terrassa. Aquesta nova adhesió a la Xarxa Taleia segueix la línia de concertació específica amb els agents soci-oeconòmics que actuen en el municipi, una de les deu mesures que preveu l’Ajuntament de Terrassa per mirar d’apaivagar l’actual escena-ri de desacceleració econòmica. Amb les incor-poracions d’aquestes tres entitats s’inicia una segona fase d’organització estructural de la xarxa, que té com a objectiu principal la cons-titució d’una Comissió Tècnica Permanent per dur a terme actuacions destinades a la promo-ció i millora de l’ocupabilitat, a la difusió de les activitats de la xarxa i a la participació dels agents socioeconòmics de la ciutat en aques-tes activitats. La Xarxa Taleia la completen dot-ze entitats: AIDE, ALEI, Associació ALBA, Cà-ritas Diocesana de Terrassa, Centre de Jardine-ria Heura, Creu Roja de Terrassa, Foment de Terrassa, Fundació Busquets, Grup d’Esplai La Fàbrica, L’Heura del Vallès, Prodis i Teixidors SCCL. /// REDACCIÓ

La Cambra de Comerç de Sabadell i l’Ajun-tament de Sabadell continuen mantenint

diferències respecte de les conclusions que es deriven de l’estudi d’hàbits de consum fet per la Cambra de Sabadell, que alertava d’una fuga de clients als comerços del municipi i de la con-següent pèrdua de pes com a capital comer-cial de la demarcació. El 19 de maig passat, la Cambra de Comerç, encapçalada pel seu pre-sident, Antoni Maria Brunet, va presentar ofi-cialment l’estudi a comerciants, associacions de comerciants i ajuntaments de la demarca-

ció de la Cambra. Brunet va assenyalar que l’es-tudi era un document orientatiu, però que en cap cas es podia titllar de poc rigorós, perquè la mostra de 2.000 famílies és prou significati-va per treure’n conclusions fiables. En tot cas, va assegurar Brunet, és una eina que perme-trà impulsar millores en el futur i observar les oportunitats comercials que tenen els munici-pis de la demarcació de la Cambra.

RESPON L’AjUNTAMENT. Per la seva part, el regidor de Comerç i Turisme de l’Ajunta-

ment de Sabadell, Carles Marlés, va insistir a dir que l’estudi té moltes lectures, perquè “és un univers, no una ciència exacta”, i va assegurar que actualment hi ha un equilibri correcte perquè Sabadell manté la seva ofer-ta comercial i els altres municipis “van mi-llorant”. En aquest sentit, el regidor sabade-llenc va apuntar que Sabadell continua sent capital comercial i que les conclusions ne-gatives que es puguin treure de l’estudi són fruit de l’actual escenari econòmic en què vivim. /// REDACCIÓ

FORMACIÓ /// TERRASSA

CECOT I SINDICATS /// TERRASSA CAMBRA /// SABADELL

CAMBRA ///TERRASSA

39ÀREA DE DESCANSB30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008

Gastronomia /// Embotits artesans

ÀREA DE DESCANS

Abans que ningú a l’Estat parlés del ‘fast food’ o que el quetxup deixés de semblar-nos el nom d’una au exòtica, Isidre Vallès obria el primer ‘frankfurt’ del món a Terrassa amb un èxit fulgurant

Quan parlem de menjar ràpid o de fast food normalment ho associem a ingerir calories sense solta ni volta amb for-tes dosis d’essències i una elevada densitat energèti-

ca de dubtós valor nutritiu. Però també hi ha formes de menjar en poc temps sense fer-nos malbé la salut. Els frankfurts, fenomen emi-nentment català, representen una part im-portant dels locals on podem fer un àpat sen-zill però molt gustós i agradable.

A la vinya del senyor hi ha de tot, però si cal destacar uns establiments que s’han guanyat la fama al llarg dels anys, hem de parlar dels frankfurts Casa Vallès. Cap al 1958, i aprofitant la seva professió de marxant de vins, Isidre Vallès va veure clara la idea d’oferir, a més de vi, uns entrepans amb embotits alemanys. A poc a poc, entre fires, festes majors i reunions, els seus entrepans van anar guanyant fama i, amb l’arribada dels primers turistes, la de-manda es va multiplicar. És així com l’any 1960 Isidre Vallès decideix obrir el primer frankfurt a Terrassa, que seria l’origen de l’actual cade-na Frankfurt’s Casa Vallès, actualment integra-da per dotze establiments, dos a Terrassa, dos a Badalona i tres a Barcelona. Des de bon co-mençament, els seus establiments s’han dis-tingit per la bona qualitat del producte i l’origi-nalitat de l’oferta, i s’han convertit en una ins-titució egarenca de primera divisió.

La visió empresarial d’Isidre Vallès el va portar a ampliar el negoci. L’any 1984 adquireix la fàbri-ca d’embotits Leo Boeck, on s’elaboren els pro-ductes que se serveixen als seus frankfurts i així assegura la màxima qualitat dels seus embotits i una producció gairebé artesanal.

La diversitat de salsitxes i altres entrepans, sempre amb pa del dia, que avui podem trobar a qualsevol del set establiments, és molt gran, i el toc final amb les salses de producció prò-pia donen als productes de Can Vallès un ca-ràcter entranyable. A qualsevol dels establi-ments de la cadena també s’hi poden trobar cerveses d’importació, que asseguren el mari-datge perfecte per a un àpat que ja és popular a Catalunya.

Casa Vallès dóna un valor afegit a la fórmu-la que ha assegurat l’èxit dels fast foods arreu del món i que consisteix en rapidesa de ser-vei, amplis horaris, preus competitius i una bona xarxa d’establiments.

PER TRIAR I REMENAR

Frankfurt: Tot i ser una salsitxa d’ori-gen vienès, s’identifica amb la ciutat de Frankfurt, ja que és d’on era l’inventor. Es tracta d’un producte de carn de porc em-botit en tripa natural i posteriorment fu-mat amb vapor d’aigua.Bratwurst: Embotit molt típic a Alema-nya, coneguda com la Blanca a tots els lo-cals de Casa Vallès. Combinació de gustos lactis i cítrics i un punt de picant per aca-bar-la d’arrodonir.Krakoski: Xoriço típic de la ciutat de Cra-còvia, a Polònia. Destaca pel seu sabor in-tens i la seva consistència. Cerveles: D’inspiració alsaciana, es trac-ta d’una salsitxa de frankfurt però més curta i més gruixuda. Amb el panet de pa tendre del dia es converteix en el berenar perfecte.Bockwurst: Llarga i prima i feta amb la mateixa textura que l’original. Per a estones llargues o gent amb molta gana.Perol: No només se serveixen produc-

•

•

•

•

•

•

La primera salsitxa es diu Vallès

tes d’origen alemany, sinó que últimament es poden trobar salsitxes originàries de Catalunya, com la del Perol, que, provinent de la zona de l’Empordà i salpebrada, arri-ba als nostres plats.

Com que no hi ha bon menjar sense un bon beure, podem maridar els entrepans amb una bona carta de cerveses d’importació. Per a les salsitxes més lleugeres de gust (frankfurts) podrem prendre cerveses suaus, com les de blat alemanyes, o les cerveses blanques belgues. I, en canvi, per als productes més contundents, ens decantarem per cerveses especials (amb més grau alcohòlic) o torrades. /// XAVIER BARBA

Els Frankfurt’s Casa Vallès destaquen per la bona qualitat del producte i l’originalitat de l’oferta, i són una institució egarenca de primera divisió

Un dels establiments que Casa Vallès té a Terrassa /// CASA VALLÈS

39ÀREA DE DESCANSB30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008

Gastronomia /// Embotits artesans

ÀREA DE DESCANS

Abans que ningú a l’Estat parlés del ‘fast food’ o que el quetxup deixés de semblar-nos el nom d’una au exòtica, Isidre Vallès obria el primer ‘frankfurt’ del món a Terrassa amb un èxit fulgurant

Quan parlem de menjar ràpid o de fast food normalment ho associem a ingerir calories sense solta ni volta amb for-tes dosis d’essències i una elevada densitat energèti-

ca de dubtós valor nutritiu. Però també hi ha formes de menjar en poc temps sense fer-nos malbé la salut. Els frankfurts, fenomen emi-nentment català, representen una part im-portant dels locals on podem fer un àpat sen-zill però molt gustós i agradable.

A la vinya del senyor hi ha de tot, però si cal destacar uns establiments que s’han guanyat la fama al llarg dels anys, hem de parlar dels frankfurts Casa Vallès. Cap al 1958, i aprofitant la seva professió de marxant de vins, Isidre Vallès va veure clara la idea d’oferir, a més de vi, uns entrepans amb embotits alemanys. A poc a poc, entre fires, festes majors i reunions, els seus entrepans van anar guanyant fama i, amb l’arribada dels primers turistes, la de-manda es va multiplicar. És així com l’any 1960 Isidre Vallès decideix obrir el primer frankfurt a Terrassa, que seria l’origen de l’actual cade-na Frankfurt’s Casa Vallès, actualment integra-da per dotze establiments, dos a Terrassa, dos a Badalona i tres a Barcelona. Des de bon co-mençament, els seus establiments s’han dis-tingit per la bona qualitat del producte i l’origi-nalitat de l’oferta, i s’han convertit en una ins-titució egarenca de primera divisió.

La visió empresarial d’Isidre Vallès el va portar a ampliar el negoci. L’any 1984 adquireix la fàbri-ca d’embotits Leo Boeck, on s’elaboren els pro-ductes que se serveixen als seus frankfurts i així assegura la màxima qualitat dels seus embotits i una producció gairebé artesanal.

La diversitat de salsitxes i altres entrepans, sempre amb pa del dia, que avui podem trobar a qualsevol del set establiments, és molt gran, i el toc final amb les salses de producció prò-pia donen als productes de Can Vallès un ca-ràcter entranyable. A qualsevol dels establi-ments de la cadena també s’hi poden trobar cerveses d’importació, que asseguren el mari-datge perfecte per a un àpat que ja és popular a Catalunya.

Casa Vallès dóna un valor afegit a la fórmu-la que ha assegurat l’èxit dels fast foods arreu del món i que consisteix en rapidesa de ser-vei, amplis horaris, preus competitius i una bona xarxa d’establiments.

PER TRIAR I REMENAR

Frankfurt: Tot i ser una salsitxa d’ori-gen vienès, s’identifica amb la ciutat de Frankfurt, ja que és d’on era l’inventor. Es tracta d’un producte de carn de porc em-botit en tripa natural i posteriorment fu-mat amb vapor d’aigua.Bratwurst: Embotit molt típic a Alema-nya, coneguda com la Blanca a tots els lo-cals de Casa Vallès. Combinació de gustos lactis i cítrics i un punt de picant per aca-bar-la d’arrodonir.Krakoski: Xoriço típic de la ciutat de Cra-còvia, a Polònia. Destaca pel seu sabor in-tens i la seva consistència. Cerveles: D’inspiració alsaciana, es trac-ta d’una salsitxa de frankfurt però més curta i més gruixuda. Amb el panet de pa tendre del dia es converteix en el berenar perfecte.Bockwurst: Llarga i prima i feta amb la mateixa textura que l’original. Per a estones llargues o gent amb molta gana.Perol: No només se serveixen produc-

•

•

•

•

•

•

La primera salsitxa es diu Vallès

tes d’origen alemany, sinó que últimament es poden trobar salsitxes originàries de Catalunya, com la del Perol, que, provinent de la zona de l’Empordà i salpebrada, arri-ba als nostres plats.

Com que no hi ha bon menjar sense un bon beure, podem maridar els entrepans amb una bona carta de cerveses d’importació. Per a les salsitxes més lleugeres de gust (frankfurts) podrem prendre cerveses suaus, com les de blat alemanyes, o les cerveses blanques belgues. I, en canvi, per als productes més contundents, ens decantarem per cerveses especials (amb més grau alcohòlic) o torrades. /// XAVIER BARBA

Els Frankfurt’s Casa Vallès destaquen per la bona qualitat del producte i l’originalitat de l’oferta, i són una institució egarenca de primera divisió

Un dels establiments que Casa Vallès té a Terrassa /// CASA VALLÈS

40 ÀREA DE DESCANS B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 41ÀREA DE DESCANSB30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008

identitat i la pertinença dels rubinencs”. “El Vapor Nou és un dels edificis més emble-màtics de Rubí”, afegeix Pujol. Lluís Ribas, propietari del Vapor Nou, va deixar escrit al testament que amb els seus béns s’al-cés “un edifici escola al poble de Rubí”. El 1919 es van inaugurar les Escoles Ribas, un majestuós edifici modernista, amb jardins d’inspiració anglesa, decoració classicista i historicista. L’edifici, de l’arquitecte Emili Sala i Cortés, té més de 2.900 metres qua-drats. Avui encara és una escola.

“El celler té un caràcter diferent”, comenta Martí Pujol. El celler, on s’elaborava, s’em-magatzemava i es venia el vi, va ser bas-tit per propietaris agrícoles a principis del segle xx. L’edifici de maó, avui en procés de restauració, “a la llarga acollirà el mu-seu de la ciutat”, expliquen des del consis-tori de Rubí.

LA CASA DEL BURGÈS

Al costat de la plaça del Doctor Pearson i a tocar de l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat, hi ha un seguit de cases que han restat intactes al pas del temps. Avui, situades al costat de blocs de pisos, aquestes casetes modernistes projectades per l’arquitecte Muncunill són una autènti-ca joia arquitectònica del modernisme. Jocs decoratius a portes i finestres, baranes treballades amb elements vege-tals i estuc que imita els carreus a la façana. Molt a prop, a la cantonada de la plaça amb l’avinguda de Barcelona, l’eix comercial de Rubí, hi ha Casa Imbert, una casa privada construïda el 1914 i que té uns acabats exquisits. Destaca el pom de la porta de ferro forjat, que té forma de drac. La gran finestra lateral permetia contem-plar, com si es tractés d’un aparador, el modus vivendi burgès. Pels carrers de Balmes i Prim, també a tocar de la plaça, hi ha diverses cases unifamiliars d’estil modernista, així com al carrer Pau Claris, on destaca cal Arch, una casa amb esgrafi-ats, cornisa i balustrada. La ciutat té molts edificis que n’acrediten el passat burgès. Descobreix les altres cares de Rubí. ///

T. VALLBONA /// FOTOS: LLUÍS LLEBOT

Les altres cares de Rubí Poc conegut per a alguns, i desconegut per d’altres, el llegat modernista de Rubí està en plena promoció. La ciutat, important pol industrial a finals del segle xix, té molts edificis que rememoren el seu passat burgès

Ciutats /// Un passeig per Rubí

La ciutat de Rubí ha sabut mante-nir viva l’essència del seu pas-sat. Al costat de les noves instal-lacions que han donat el caràcter

modern a la vila, hi ha un reguitzell d’edi-ficis emblemàtics que, a les darreries del segle xix, van fer de Rubí un referent in-dustrial i arquitectònic. Els edificis mo-dernistes omplen d’història una ciutat ac-tiva i jove. “Rubí està en plena promoció del seu llegat artístic”, explica Martí Pu-jol, regidor d’Identitat i Projecció Exteri-or de l’Ajuntament de la ciutat. Situat a mig camí entre Barcelona i Terrassa, dos grans llocs de burgesia industrial, Rubí es vol transformar en un pol d’irradiació del modernisme.

Només cal aixecar una mica la vista per adonar-se dels arguments patrimonials d’aquest municipi: les xemeneies de les antigues fàbriques que s’estenen al llarg de la Riera recorden l’activitat industrial de Rubí; les columnes treballades d’algu-nes cases simbolitzen un passat esplendo-rós, i els vitralls de moltes portes i fines-tres són molt més que un simple element ornamental. Una passejada pel centre urbà posa al descobert les altres cares de Rubí.

LA BIBLIOTECA I EL VAPOR NOU

Anar a la Biblioteca Municipal de Rubí signi-fica endinsar-se en una de les antigues fà-briques més importants de la ciutat: l’Es-

A mig camí entre Barcelona i Terrassa, Rubí es vol transformar en un pol d’irradiació del modernisme

cardívol. Coneguda popularment com la Pe-lleria, per l’activitat de tints i acabats que s’hi realitzava, aquesta fàbrica de dues naus manté intacta la xemeneia de maó. Va ser construïda als anys vint del segle pas-sat per Lluís Muncunill, deixeble de Gau-dí i arquitecte municipal de Rubí entre el 1892 i el 1925. La ciutat conserva molts edi-ficis d’aquest artista. Just a l’altre costat de la Riera hi ha el Vapor Nou, un gran conjunt fabril format per la fàbrica tèxtil i l’antiga casa de l’amo. Avui, encara hi resten alguns tallers, asseguren des de l’Ajuntament. “La voluntat és restaurar l’edifici per dedicar-lo a instal·lacions culturals”, explica el titular de Projecció Exterior, una àrea creada fa un parell d’anys per “reforçar l’autoestima, la

1 ///LA CASA DE LA VILA REFOR-MADA PER L’ARqUITECTE MODERNISTA LLUÍS MUNCUNILL

2 /// LA PLAçA PEARSON, AMB LA CASA IMBERT AL FONS

3 ///EDIFICI EMBLEMÀTIC

4 ///LA TORRE BASSAS, UN DELS EDIFICIS EMBLEMÀ-TICS DE RUBÍ, qUE ACTUAL-MENT ACTUA D’ESPAI JOVE

2 ///

1/// 3///

4 ///

La Botiga de Rubí - Oficina de Turisme

Maximí Fornés / Sant Ignasi, 16-18

Tel.: 93 �87 27 60

Web: www.rubiidentitat.cat/

A/e: labotigaderubi@ajrubi.cat

Horari: de dilluns a divendres, de 10 a 13.30 h i de 16.4� a 20.1� h. Dissabtes, de 10 a 13.30 h

Plànol turístic de Rubí (gratuït)

Publicat per l’Ajuntament de Rubí

Un plànol que destaca 21 punts d’in-terès de la ciutat, que va de les restes romanes a l’arquitectura industrial i modernista.

Es pot fer tota la ruta que proposa en un matí.

FITXA

40 ÀREA DE DESCANS B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 41ÀREA DE DESCANSB30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008

identitat i la pertinença dels rubinencs”. “El Vapor Nou és un dels edificis més emble-màtics de Rubí”, afegeix Pujol. Lluís Ribas, propietari del Vapor Nou, va deixar escrit al testament que amb els seus béns s’al-cés “un edifici escola al poble de Rubí”. El 1919 es van inaugurar les Escoles Ribas, un majestuós edifici modernista, amb jardins d’inspiració anglesa, decoració classicista i historicista. L’edifici, de l’arquitecte Emili Sala i Cortés, té més de 2.900 metres qua-drats. Avui encara és una escola.

“El celler té un caràcter diferent”, comenta Martí Pujol. El celler, on s’elaborava, s’em-magatzemava i es venia el vi, va ser bas-tit per propietaris agrícoles a principis del segle xx. L’edifici de maó, avui en procés de restauració, “a la llarga acollirà el mu-seu de la ciutat”, expliquen des del consis-tori de Rubí.

LA CASA DEL BURGÈS

Al costat de la plaça del Doctor Pearson i a tocar de l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat, hi ha un seguit de cases que han restat intactes al pas del temps. Avui, situades al costat de blocs de pisos, aquestes casetes modernistes projectades per l’arquitecte Muncunill són una autènti-ca joia arquitectònica del modernisme. Jocs decoratius a portes i finestres, baranes treballades amb elements vege-tals i estuc que imita els carreus a la façana. Molt a prop, a la cantonada de la plaça amb l’avinguda de Barcelona, l’eix comercial de Rubí, hi ha Casa Imbert, una casa privada construïda el 1914 i que té uns acabats exquisits. Destaca el pom de la porta de ferro forjat, que té forma de drac. La gran finestra lateral permetia contem-plar, com si es tractés d’un aparador, el modus vivendi burgès. Pels carrers de Balmes i Prim, també a tocar de la plaça, hi ha diverses cases unifamiliars d’estil modernista, així com al carrer Pau Claris, on destaca cal Arch, una casa amb esgrafi-ats, cornisa i balustrada. La ciutat té molts edificis que n’acrediten el passat burgès. Descobreix les altres cares de Rubí. ///

T. VALLBONA /// FOTOS: LLUÍS LLEBOT

Les altres cares de Rubí Poc conegut per a alguns, i desconegut per d’altres, el llegat modernista de Rubí està en plena promoció. La ciutat, important pol industrial a finals del segle xix, té molts edificis que rememoren el seu passat burgès

Ciutats /// Un passeig per Rubí

La ciutat de Rubí ha sabut mante-nir viva l’essència del seu pas-sat. Al costat de les noves instal-lacions que han donat el caràcter

modern a la vila, hi ha un reguitzell d’edi-ficis emblemàtics que, a les darreries del segle xix, van fer de Rubí un referent in-dustrial i arquitectònic. Els edificis mo-dernistes omplen d’història una ciutat ac-tiva i jove. “Rubí està en plena promoció del seu llegat artístic”, explica Martí Pu-jol, regidor d’Identitat i Projecció Exteri-or de l’Ajuntament de la ciutat. Situat a mig camí entre Barcelona i Terrassa, dos grans llocs de burgesia industrial, Rubí es vol transformar en un pol d’irradiació del modernisme.

Només cal aixecar una mica la vista per adonar-se dels arguments patrimonials d’aquest municipi: les xemeneies de les antigues fàbriques que s’estenen al llarg de la Riera recorden l’activitat industrial de Rubí; les columnes treballades d’algu-nes cases simbolitzen un passat esplendo-rós, i els vitralls de moltes portes i fines-tres són molt més que un simple element ornamental. Una passejada pel centre urbà posa al descobert les altres cares de Rubí.

LA BIBLIOTECA I EL VAPOR NOU

Anar a la Biblioteca Municipal de Rubí signi-fica endinsar-se en una de les antigues fà-briques més importants de la ciutat: l’Es-

A mig camí entre Barcelona i Terrassa, Rubí es vol transformar en un pol d’irradiació del modernisme

cardívol. Coneguda popularment com la Pe-lleria, per l’activitat de tints i acabats que s’hi realitzava, aquesta fàbrica de dues naus manté intacta la xemeneia de maó. Va ser construïda als anys vint del segle pas-sat per Lluís Muncunill, deixeble de Gau-dí i arquitecte municipal de Rubí entre el 1892 i el 1925. La ciutat conserva molts edi-ficis d’aquest artista. Just a l’altre costat de la Riera hi ha el Vapor Nou, un gran conjunt fabril format per la fàbrica tèxtil i l’antiga casa de l’amo. Avui, encara hi resten alguns tallers, asseguren des de l’Ajuntament. “La voluntat és restaurar l’edifici per dedicar-lo a instal·lacions culturals”, explica el titular de Projecció Exterior, una àrea creada fa un parell d’anys per “reforçar l’autoestima, la

1 ///LA CASA DE LA VILA REFOR-MADA PER L’ARqUITECTE MODERNISTA LLUÍS MUNCUNILL

2 /// LA PLAçA PEARSON, AMB LA CASA IMBERT AL FONS

3 ///EDIFICI EMBLEMÀTIC

4 ///LA TORRE BASSAS, UN DELS EDIFICIS EMBLEMÀ-TICS DE RUBÍ, qUE ACTUAL-MENT ACTUA D’ESPAI JOVE

2 ///

1/// 3///

4 ///

La Botiga de Rubí - Oficina de Turisme

Maximí Fornés / Sant Ignasi, 16-18

Tel.: 93 �87 27 60

Web: www.rubiidentitat.cat/

A/e: labotigaderubi@ajrubi.cat

Horari: de dilluns a divendres, de 10 a 13.30 h i de 16.4� a 20.1� h. Dissabtes, de 10 a 13.30 h

Plànol turístic de Rubí (gratuït)

Publicat per l’Ajuntament de Rubí

Un plànol que destaca 21 punts d’in-terès de la ciutat, que va de les restes romanes a l’arquitectura industrial i modernista.

Es pot fer tota la ruta que proposa en un matí.

FITXA

42 ÀREA DE DESCANS B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 43ÀREA DE DESCANSB30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008

Extrem Team, una oportunitat per gaudir de l’esport a l’aire lliure amb els bicampions del món de raids d’aventura. Un servei al gust de la clientela

Extrem Team, una empresa dedica-da a l’organització d’activitats out-door a mida, va néixer de l’esforç d’un equip de competició de raids.

L’èxit de l’equip, que va guanyar durant dos anys consecutius el Campionat del Món de Raids d’Aventura, no va acabar aquí. Ja des del principi, Extrem Team tenia la vocació de promocionar els raid d’aventura i de for-mar futurs competidors. La idea era clara: compartir els coneixements i les experiènci-es adquirides. D’aquí va néixer una empre-sa dedicada als esports d’aventura. La base d’Extrem Team, que té la seu al Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat, és la for-

mació. L’oferta de cursos, adreçats a parti-culars i empreses, és infinita: des de curs de barrancs, esquí, vies ferrades i escalada, fins a cursos d’orientació. Això sí, “tot s’organit-za a mida de la gent”, explica Lluís Capdevila, propietari d’Extrem Team.

Un dels cursos de més èxit és el d’orientació, que ha canviat l’antic sistema de mapa i brúi-xola per adaptar-se a les exigències dels nous temps. Ara s’imparteix curs de GPS per la muntanya, “per aprendre a fer-lo funcionar”, explica Capdevila. Els cursos, de durada vari-able, tenen una part en què el guia de munta-nya fa tota mena d’explicacions, però sobre-

tot tenen molta pràctica. El lloc de realització del curs també varia en funció de la demanda. Des de la Cerdanya, fins al Pallars, Collserola o Montserrat. “Fem el curs on ens el demanen, ens podem adaptar bastant”, explica el direc-tor. Es tracta ben bé d’un servei a la carta.

Per tastar-ho tot, hi ha l’opció dels Training Camps, una pràctica que combina les dife-rents activitats outdoor. És com una compe-tició on es practiquen diverses disciplines al-hora. Com una etapa d’un raid d’aventura. En els Training Camp s’acostuma a fer bicicleta de muntanya, ràfting, canoa, hidrospeed, des-cens de barrancs, escalada, tresc d’alta mun-

Esportistes com Nani Roma, Marc Gené o Ronaldinho han fet entrenaments guiats a Extrem Team

Oci /// Esports d’aventuratanya, patins en línia i cursa d’orientació. “Va dirigit a gent que comença a competir”, expli-ca Capdevila. A més, els Training Camp van acompanyats de continguts formatius.

ENTRENAMENTS fETS A MIDA

Els esportistes professionals, en certs mo-ments de la temporada, necessiten un tipus d’entrenament diferent al de la seva modali-tat. Extrem Team ofereix entrenaments gui-ats adaptats a les característiques específi-ques de cada esportista. Lluís Capdevila està entrenant, entre d’altres, el corredor de mo-tos Carlos Checa. “Fem bicicleta de carretera o barrancs”, explica l’entrenador. Aquesta ac-tivitat significa un complement físic addicio-nal per a l’esportista. Nani Roma, Marc Coma, Marc Gené o Ronaldinho també han fet entre-naments guiats a Extrem Team. Els entrena-ments es dissenyen amb els responsables fí-sics dels esportistes.

INCENTIUS D’EMPRESA: MOTIVAR

Una de les activitats que organitza Extrem Team són els incentius d’empresa, un meca-nisme de motivació empresarial. “Mai no són jocs, sinó activitats de contingut esportiu”, explica Capdevila, que afegeix que l’impor-tant és que la gent aprengui a fer alguna cosa, d’aquesta manera surt satisfeta. En els incen-tius “se superen pors, s’ajuden entre ells i xer-ren. A més, quan superen l’activitat, hi ha un

punt d’eufòria”, assegura. Les activitats que es poden fer són múltiples: rutes a peu o en bici pels Pirineus, sobrevolar paratges com el Del-ta de l’Ebre en globus, o combinar activitats de riu com el ràfting, la canoa o l’hidrospeed.

Extrem Team també organitza expedicions ar-reu del món. Tot i tractar-se d’una forma dife-rent de viatjar, Extrem Team “no és una agèn-cia de viatges”, aclareix el director. Es poden fer cims com el Montblanc, pujar al Kilimanja-ro o conèixer la Patagònia. A més, també orga-nitza rutes d’aventura a tot el món, com les ru-tes en BTT pel Colorado o Tanzània.

PROjECTES DE fUTUR

Extrem Team es va encarregar de preparar els sis nois que van pujar l’Aconcagua en el programa de televisió El cim; també va ser l’encarregat de la tirolina que es va instal·lar entre la Torre Mapfre i l’Hotel Arts per a la Marató de TV3. Ara, el projecte que Capdevila té entre mans és l’entrenament guiat d’Edurne Pasabán, la primera alpinista espanyola que ha conquerit deu muntanyes de vuit mil metres. A Pasabán només li resten quatre cims per haver ascendit tots els vuit mil del món. L’objectiu d’Extrem Team és traspassar l’esperit de competició. “Si la gent es prepara i es mentalit-za, es poden arribar a fer coses que un ni s’ho imagina”, conclou Capdevila. /// TERESA

VALLBONA /// FOTOS: EXTREM TEAM

Aventures a la carta

1 ///

1 /// MARC COMA DURANT UN ASCENS A LA CERDANYA

2 /// NANI ROMA ESCALANT A MONTSERRAT

3 /// UNA PARTICIPANT PAS-SANT PEL PONT DE MICO

4 /// BROMES I SOMRIURES ABANS DE LLANçAR-SE PER LA SUPERTIROLINA

2 /// 3///

4 ///

42 ÀREA DE DESCANS B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 43ÀREA DE DESCANSB30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008

Extrem Team, una oportunitat per gaudir de l’esport a l’aire lliure amb els bicampions del món de raids d’aventura. Un servei al gust de la clientela

Extrem Team, una empresa dedica-da a l’organització d’activitats out-door a mida, va néixer de l’esforç d’un equip de competició de raids.

L’èxit de l’equip, que va guanyar durant dos anys consecutius el Campionat del Món de Raids d’Aventura, no va acabar aquí. Ja des del principi, Extrem Team tenia la vocació de promocionar els raid d’aventura i de for-mar futurs competidors. La idea era clara: compartir els coneixements i les experiènci-es adquirides. D’aquí va néixer una empre-sa dedicada als esports d’aventura. La base d’Extrem Team, que té la seu al Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat, és la for-

mació. L’oferta de cursos, adreçats a parti-culars i empreses, és infinita: des de curs de barrancs, esquí, vies ferrades i escalada, fins a cursos d’orientació. Això sí, “tot s’organit-za a mida de la gent”, explica Lluís Capdevila, propietari d’Extrem Team.

Un dels cursos de més èxit és el d’orientació, que ha canviat l’antic sistema de mapa i brúi-xola per adaptar-se a les exigències dels nous temps. Ara s’imparteix curs de GPS per la muntanya, “per aprendre a fer-lo funcionar”, explica Capdevila. Els cursos, de durada vari-able, tenen una part en què el guia de munta-nya fa tota mena d’explicacions, però sobre-

tot tenen molta pràctica. El lloc de realització del curs també varia en funció de la demanda. Des de la Cerdanya, fins al Pallars, Collserola o Montserrat. “Fem el curs on ens el demanen, ens podem adaptar bastant”, explica el direc-tor. Es tracta ben bé d’un servei a la carta.

Per tastar-ho tot, hi ha l’opció dels Training Camps, una pràctica que combina les dife-rents activitats outdoor. És com una compe-tició on es practiquen diverses disciplines al-hora. Com una etapa d’un raid d’aventura. En els Training Camp s’acostuma a fer bicicleta de muntanya, ràfting, canoa, hidrospeed, des-cens de barrancs, escalada, tresc d’alta mun-

Esportistes com Nani Roma, Marc Gené o Ronaldinho han fet entrenaments guiats a Extrem Team

Oci /// Esports d’aventuratanya, patins en línia i cursa d’orientació. “Va dirigit a gent que comença a competir”, expli-ca Capdevila. A més, els Training Camp van acompanyats de continguts formatius.

ENTRENAMENTS fETS A MIDA

Els esportistes professionals, en certs mo-ments de la temporada, necessiten un tipus d’entrenament diferent al de la seva modali-tat. Extrem Team ofereix entrenaments gui-ats adaptats a les característiques específi-ques de cada esportista. Lluís Capdevila està entrenant, entre d’altres, el corredor de mo-tos Carlos Checa. “Fem bicicleta de carretera o barrancs”, explica l’entrenador. Aquesta ac-tivitat significa un complement físic addicio-nal per a l’esportista. Nani Roma, Marc Coma, Marc Gené o Ronaldinho també han fet entre-naments guiats a Extrem Team. Els entrena-ments es dissenyen amb els responsables fí-sics dels esportistes.

INCENTIUS D’EMPRESA: MOTIVAR

Una de les activitats que organitza Extrem Team són els incentius d’empresa, un meca-nisme de motivació empresarial. “Mai no són jocs, sinó activitats de contingut esportiu”, explica Capdevila, que afegeix que l’impor-tant és que la gent aprengui a fer alguna cosa, d’aquesta manera surt satisfeta. En els incen-tius “se superen pors, s’ajuden entre ells i xer-ren. A més, quan superen l’activitat, hi ha un

punt d’eufòria”, assegura. Les activitats que es poden fer són múltiples: rutes a peu o en bici pels Pirineus, sobrevolar paratges com el Del-ta de l’Ebre en globus, o combinar activitats de riu com el ràfting, la canoa o l’hidrospeed.

Extrem Team també organitza expedicions ar-reu del món. Tot i tractar-se d’una forma dife-rent de viatjar, Extrem Team “no és una agèn-cia de viatges”, aclareix el director. Es poden fer cims com el Montblanc, pujar al Kilimanja-ro o conèixer la Patagònia. A més, també orga-nitza rutes d’aventura a tot el món, com les ru-tes en BTT pel Colorado o Tanzània.

PROjECTES DE fUTUR

Extrem Team es va encarregar de preparar els sis nois que van pujar l’Aconcagua en el programa de televisió El cim; també va ser l’encarregat de la tirolina que es va instal·lar entre la Torre Mapfre i l’Hotel Arts per a la Marató de TV3. Ara, el projecte que Capdevila té entre mans és l’entrenament guiat d’Edurne Pasabán, la primera alpinista espanyola que ha conquerit deu muntanyes de vuit mil metres. A Pasabán només li resten quatre cims per haver ascendit tots els vuit mil del món. L’objectiu d’Extrem Team és traspassar l’esperit de competició. “Si la gent es prepara i es mentalit-za, es poden arribar a fer coses que un ni s’ho imagina”, conclou Capdevila. /// TERESA

VALLBONA /// FOTOS: EXTREM TEAM

Aventures a la carta

1 ///

1 /// MARC COMA DURANT UN ASCENS A LA CERDANYA

2 /// NANI ROMA ESCALANT A MONTSERRAT

3 /// UNA PARTICIPANT PAS-SANT PEL PONT DE MICO

4 /// BROMES I SOMRIURES ABANS DE LLANçAR-SE PER LA SUPERTIROLINA

2 /// 3///

4 ///

44 ESTACIÓ DE SERVEI B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 4�B30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 ESTACIÓ DE SERVEI

2 I 9 DE JULIOLSOLUCIONS DE fINANÇAMENT D’EXPORTACIONS

CURSOS I SEMINARIS

Programa adreçat a directors, comandaments i tècnics amb responsabilitat en la gestió d’operacions internacionals, que tracta les diferents possibilitats de finançament d’exportació. El curs està dirigit per l’advocat Xavier yúfera, assessor de comerç internacional i professor del Centre d’Estudis Internacionals (CEI) de la UB, de l’Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) de la UPF i de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de la Fundació Universitària del Bages (FUB-UAB).

El temari està dividit en dues parts. A la primera es plantegen les solucions tradicionals de finançament d’exportacions: prefinançament, finançament, descompte comercial de títols executius i finalment la pràctica en la qual es calculen els costos de finançament d’exportacions amb assegurança de canvi i sense. La segona part està dedicada a les noves solucions de finançament d’exportacions: factoring d’export, forfaiting, confirming, descompte comercial de rebuts electrònics. També acaba amb una pràctica que consisteix en el càlcul de costos de confirming.

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSABLASCO DE GARAy, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

9, 11, 16 I 18 DE JUNyCOM CUIDAR LA COMUNICACIÓ DE LA NOSTRA EMPRESA?El programa permet identificar les necessitats de comunicació de l’empresa amb relació al seu entorn, a més de conèixer i analitzar els dife-rents públics de l’organització empresarial i ges-tionar-ne de manera eficient la imatge corpo-rativa. El curs va adreçat a càrrecs implicats en alguna de les àrees de l’empresa dedicades a accions de màrqueting, relacions públiques i co-municació corporativa.

LLOC: CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELLAV. DE FRANCESC MACIÀ, 3�MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

11 I 16 DE JUNy GUIA PER SER UN IMPORTADOR INTERNACIONALAquest seminari proporciona les eines per constituir l’empresa, seleccionar els recursos humans adients, investigar els mercats exteri-ors en la recerca de productes o fer físicament les importacions, entre altres matèries. El semi-nari vol servir d’orientació a les empreses que s’obren productes de mercats internacional, es-pecialment del mercat asiàtic.

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA

DE TERRASSABLASCO DE GARAy, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

9, 11, 16, 18, 2� I 30 DE JUNy PERfECCIONAMENT DE CAPS DE PRODUCCIÓ I RESPONSABLES D’UNITATS DE fABRICACIÓEl curs dóna capacitats per dominar aspectes tècnics i organitzatius, així com sobre la manera de relacionar-se amb l’equip humà per afavorir-ne el desenvolupament. El programa va adreçat a caps que atenen qüestions com la reducció de costos, els objectius de qualitat, el termini i la in-tegració de la seguretat en el treball, així com fu-turs responsables d’aquestes unitats.

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSABLASCO DE GARAy, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

16 DE JUNy ELS 12 fACTORS CLAU PER TRIOMfAR A INTERNETS’expliquen els 12 factors determinants que fan que un negoci triomfi o no triomfi a internet. En els exemples que es donen al llarg del curs s’ex-pliquen els models de negoci i els factors d’èxit d’Infojobs, eBay, Softonic, SoloStocks, entre moltes altres webs. El curs permet conèixer mi-

PARC TECNOLÒGIC DEL VALLÈSSocietat promoguda pel Cidem i el Consor-ci de la Zona Franca de Barcelona per gestio-nar la primera fase de l’Àrea Tecnològica de Cerdanyola amb l’objectiu, entre d’altres, de ge-nerar sinergies entre empreses i institucions.

www.ptv.es

WEBS

INSTITUT EUROPEU DE TECNOLOGIAPàgina de la Comissió Europea dedicada al pro-jecte de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnolo-gia, amb informació sobre l’actualitat d’aquest projecte que Sant Cugat optava a acollir.

www.ec.europa.eu/eit/

ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL DE TERRASSA Centre de la UPC fundat l’any 1902 amb seu al Campus, que aquesta Universitat té a la ciutat de Terrassa.

www.euetit-ct.upc.es

ASSOCIACIÓ AMICS UABEntitat que engloba antics alumnes, profes-sors i amics de la UAB. L’Associació està pro-moguda pel rectorat i el consell social amb la voluntat d’impulsar una relació oberta i d’intercanvi entre la universitat i la societat.

www.amicsuab.es

DIRIGIR EMPRESAS SOSTENIBLESEl llibre explica de forma senzilla als gestors de mitjanes empreses les diferents fases per cre-ar organitzacions sostenibles: des de la defini-ció d’estratègies adaptades a l’entorn econò-mic, el disseny d’estructures, fins a la constitu-ció d’un equip de direcció.

HACER NEGOCIOS EN INDIAUna excel·lent intro-ducció a l’economia de l’índia, a la seva po-lítica i també a les se-ves característiques empresarials.

EL FIN DE LA POBREZAJeffrey D. Sachs expli-ca la raó de la distància entre els països rics i els països pobres i com s’ han anat desenvo-lupant les economies dels països emergents.

SI HARRY POTTER DIRIGIERA GENERAL ELECTRICEls secrets de Har-ry Potter, protagonis-ta de nombroses novel-les per al públic infantil, són extrapolats al món de l’ empresa.

LLIBRES

Els programes a mida guanyen adeptes

L’entorn empresarial canvia i les estructu-res de les organitzacions empresarials

necessiten ser més dinàmiques i adaptables. Aquest fet repercuteix en les necessitats for-matives dels professionals, que cada cop són més concretes dins d’unes estructures on l’equip humà i la motivació del grup són ele-ments clau a l’hora de planificar i executar nous projectes. Per donar resposta a aques-tes inquietuds, moltes universitats i esco-les de negocis han desenvolupat programes formatius a mida de cada empresa, un mo-del que ha anat guanyant un lloc en el mercat com a alternativa als màsters i postgraus es-tàndards. Els programes a mida, també ano-menats in company training, faciliten a les empreses les eines necessàries per al seu posicionament al mercat actual amb vista a aconseguir millorar resultats.

MÉS AVANTATGES. Aquesta opció ofereix di-ferents avantatges, entre els quals destaquen la possibilitat d’aplicar la teoria al dia a dia de l’empresa; la generació de visions comunes i d’actituds positives que fa que tota l’organit-zació parli el mateix llenguatge o la flexibili-tat d’horaris i espais. A més, millora la cohe-sió dels equips de treball que analitzen pro-blemes comuns de l’empresa. Tant la Cambra

de Comerç de Terrassa com la Cambra de Sabadell disposen d’accions de formació a mida per a empreses de tots els sectors i per-fils professionals. En cada cas es busca la persona experta, es fa la detecció de neces-sitats, es dissenya el pla de formació i es fa el seguiment i l’avaluació per cobrir les expec-tatives i les necessitats. Tots els programes es desenvolupen amb una metodologia dinà-mica, que incorpora l’exposició dels especi-alistes, l’intercanvi d’experiències i la simu-lació de casos reals. /// REDACCIÓ

FORMACIÓ /// IN COMPANy

La intel·ligència emocional, una nova tècnica de venda

CINC BLOCS TEMÀTICS. El curs està dividit en cinc temes. El primer, titulat Autoconscièn-cia emocional, tractarà sobre la canalització de les emocions, analitzarà els factors que influeixen en el rendiment, el desenvolupa-ment del comercial i la pressió que aquest ti-pus de càrrecs suposa sobre els resultats. El segon àmbit del programa anirà sobre l’auto-control emocional, la responsabilitat perso-nal i els factors d’adaptació a les situacions, element bàsic quan es tracta amb clients. El tercer tema, dedicat a la motivació en l’àm-bit empresarial, tractarà temes com el reco-neixement dels objectius, la potenciació de les habilitats comercials i les pors del comer-cial. El quart parlarà de l’empatia, com com-prendre els altres i com aprendre a aprofitar la diversitat. L’últim bloc, dedicat a les habi-litats socials, tractarà qüestions tan impor-tants en l’àmbit empresarial com la resolu-ció de conflictes, el lideratge, la comunicació i la influència, totes elles qualitats necessà-ries en un venedor professional.

Les classes les imparteix Arseni Florensa, consultor i formador en direcció de màrque-ting, especialització product manager, tècni-ques de comunicació i tècniques avançades de vendes, per EADA. El curs, que constarà de cinc sessions de cinc hores cadascuna, co-mençarà al mes d’octubre i suposa una bona oportunitat per aprendre a comprendre les emocions d’un mateix per després poder en-tendre les dels altres. Tot això, orientat al món de la venda, resulta una bona manera d’aprendre a maniobrar les emocions de for-ma intel·ligent. /// TERESA VALLBONA

Aconseguir més control de les pròpies emocions per millorar la comunicació

en l’àmbit de l’empresa és l’objectiu del curs que organitza la Cambra de Comerç de Ter-rassa titulat Intel·ligència emocional aplicada a les tècniques de venda. La finalitat del curs és aprendre a conèixer millor les emocions i els seus efectes: aprendre a canalitzar les for-ces per treure’n més rendiment i a controlar les debilitats. En resum, aprofitar les possi-bilitats de les emocions. El curs aportarà les claus de com millorar la comunicació mitjan-çant els principis de la intel·ligència emocio-nal i ajudarà a fomentar les sinergies emocio-nals. També tractarà temes com l’autoconfi-ança i l’autoestima, dos elements clau en l’èxit empresarial, així com alguns aspectes del pes-simisme. Durant el seminari s’aprendrà a mo-tivar altres persones i a influir-hi, desenvolu-pant la capacitat de lideratge.

CONEIXEMENT DEL CLIENT. El curs, que té una durada de 25 hores, va adreçat a professionals de l’àrea comercial de les empreses que vulguin aprofundir en els seus coneixements sobre les persones. Mitjançant un millor coneixement del client es pot incrementar el grau de satisfac-ció, que està directament relacionat amb el vo-lum de vendes. En concret, el curs va orientat a caps de venda que desitgin millorar la seva ges-tió personal, a venedors que vulguin fer millors accions amb els seus clients i a comercials in-dependents que aspirin a potenciar el seu per-fil per tal d’aconseguir uns més bons resultats en les seves visites. El curs, però, s’adreça a tot-hom qui vulgui millorar el desenvolupament la-boral i personal en el camp comercial.

La Cambra de Comerç de Terrassa impartirà un curs per controlar les emocions en l’àmbit empresarial

FORMACIÓ ///CAMBRA DE COMERÇ DE TERRASSA

llor internet des del punt de vista dels negocis en línia, en lloc del tradicional enfocament com a eina de màrqueting.

LLOC: CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELLAV. DE FRANCESC MACIÀ, 3�MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

1, 8, 1� I 22 DE JULIOL COM fER PRESENTACIONS EN POWERPOINT El curs dóna pautes per comunicar idees tot cre-ant i configurant presentacions que seran expo-sades davant una audiència mitjançant una pro-jecció o bé seran distribuïdes en suport paper. El programa inclou aspectes com la utilització dels assistents i les plantilles; l’operativa amb els ob-jectes o l’elaboració d’esquemes amb el contin-gut de la presentació.

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSABLASCO DE GARAy, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

1, 8, 1�, 22 I 29 DE JULIOL TELEMÀRQUETING: LA VENDA ACTIVA LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSABLASCO DE GARAy, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

Editorial DebateAutor: jeffery Sachs

Gestión 2000 Autor: Rajesh kumar

Gestión 2000 Autor: josé M. de Anzizu

Editorial PlanetaAutor: Tom harris

44 ESTACIÓ DE SERVEI B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 4�B30

DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008 ESTACIÓ DE SERVEI

2 I 9 DE JULIOLSOLUCIONS DE fINANÇAMENT D’EXPORTACIONS

CURSOS I SEMINARIS

Programa adreçat a directors, comandaments i tècnics amb responsabilitat en la gestió d’operacions internacionals, que tracta les diferents possibilitats de finançament d’exportació. El curs està dirigit per l’advocat Xavier yúfera, assessor de comerç internacional i professor del Centre d’Estudis Internacionals (CEI) de la UB, de l’Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) de la UPF i de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de la Fundació Universitària del Bages (FUB-UAB).

El temari està dividit en dues parts. A la primera es plantegen les solucions tradicionals de finançament d’exportacions: prefinançament, finançament, descompte comercial de títols executius i finalment la pràctica en la qual es calculen els costos de finançament d’exportacions amb assegurança de canvi i sense. La segona part està dedicada a les noves solucions de finançament d’exportacions: factoring d’export, forfaiting, confirming, descompte comercial de rebuts electrònics. També acaba amb una pràctica que consisteix en el càlcul de costos de confirming.

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSABLASCO DE GARAy, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

9, 11, 16 I 18 DE JUNyCOM CUIDAR LA COMUNICACIÓ DE LA NOSTRA EMPRESA?El programa permet identificar les necessitats de comunicació de l’empresa amb relació al seu entorn, a més de conèixer i analitzar els dife-rents públics de l’organització empresarial i ges-tionar-ne de manera eficient la imatge corpo-rativa. El curs va adreçat a càrrecs implicats en alguna de les àrees de l’empresa dedicades a accions de màrqueting, relacions públiques i co-municació corporativa.

LLOC: CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELLAV. DE FRANCESC MACIÀ, 3�MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

11 I 16 DE JUNy GUIA PER SER UN IMPORTADOR INTERNACIONALAquest seminari proporciona les eines per constituir l’empresa, seleccionar els recursos humans adients, investigar els mercats exteri-ors en la recerca de productes o fer físicament les importacions, entre altres matèries. El semi-nari vol servir d’orientació a les empreses que s’obren productes de mercats internacional, es-pecialment del mercat asiàtic.

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA

DE TERRASSABLASCO DE GARAy, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

9, 11, 16, 18, 2� I 30 DE JUNy PERfECCIONAMENT DE CAPS DE PRODUCCIÓ I RESPONSABLES D’UNITATS DE fABRICACIÓEl curs dóna capacitats per dominar aspectes tècnics i organitzatius, així com sobre la manera de relacionar-se amb l’equip humà per afavorir-ne el desenvolupament. El programa va adreçat a caps que atenen qüestions com la reducció de costos, els objectius de qualitat, el termini i la in-tegració de la seguretat en el treball, així com fu-turs responsables d’aquestes unitats.

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSABLASCO DE GARAy, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

16 DE JUNy ELS 12 fACTORS CLAU PER TRIOMfAR A INTERNETS’expliquen els 12 factors determinants que fan que un negoci triomfi o no triomfi a internet. En els exemples que es donen al llarg del curs s’ex-pliquen els models de negoci i els factors d’èxit d’Infojobs, eBay, Softonic, SoloStocks, entre moltes altres webs. El curs permet conèixer mi-

PARC TECNOLÒGIC DEL VALLÈSSocietat promoguda pel Cidem i el Consor-ci de la Zona Franca de Barcelona per gestio-nar la primera fase de l’Àrea Tecnològica de Cerdanyola amb l’objectiu, entre d’altres, de ge-nerar sinergies entre empreses i institucions.

www.ptv.es

WEBS

INSTITUT EUROPEU DE TECNOLOGIAPàgina de la Comissió Europea dedicada al pro-jecte de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnolo-gia, amb informació sobre l’actualitat d’aquest projecte que Sant Cugat optava a acollir.

www.ec.europa.eu/eit/

ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL DE TERRASSA Centre de la UPC fundat l’any 1902 amb seu al Campus, que aquesta Universitat té a la ciutat de Terrassa.

www.euetit-ct.upc.es

ASSOCIACIÓ AMICS UABEntitat que engloba antics alumnes, profes-sors i amics de la UAB. L’Associació està pro-moguda pel rectorat i el consell social amb la voluntat d’impulsar una relació oberta i d’intercanvi entre la universitat i la societat.

www.amicsuab.es

DIRIGIR EMPRESAS SOSTENIBLESEl llibre explica de forma senzilla als gestors de mitjanes empreses les diferents fases per cre-ar organitzacions sostenibles: des de la defini-ció d’estratègies adaptades a l’entorn econò-mic, el disseny d’estructures, fins a la constitu-ció d’un equip de direcció.

HACER NEGOCIOS EN INDIAUna excel·lent intro-ducció a l’economia de l’índia, a la seva po-lítica i també a les se-ves característiques empresarials.

EL FIN DE LA POBREZAJeffrey D. Sachs expli-ca la raó de la distància entre els països rics i els països pobres i com s’ han anat desenvo-lupant les economies dels països emergents.

SI HARRY POTTER DIRIGIERA GENERAL ELECTRICEls secrets de Har-ry Potter, protagonis-ta de nombroses novel-les per al públic infantil, són extrapolats al món de l’ empresa.

LLIBRES

Els programes a mida guanyen adeptes

L’entorn empresarial canvia i les estructu-res de les organitzacions empresarials

necessiten ser més dinàmiques i adaptables. Aquest fet repercuteix en les necessitats for-matives dels professionals, que cada cop són més concretes dins d’unes estructures on l’equip humà i la motivació del grup són ele-ments clau a l’hora de planificar i executar nous projectes. Per donar resposta a aques-tes inquietuds, moltes universitats i esco-les de negocis han desenvolupat programes formatius a mida de cada empresa, un mo-del que ha anat guanyant un lloc en el mercat com a alternativa als màsters i postgraus es-tàndards. Els programes a mida, també ano-menats in company training, faciliten a les empreses les eines necessàries per al seu posicionament al mercat actual amb vista a aconseguir millorar resultats.

MÉS AVANTATGES. Aquesta opció ofereix di-ferents avantatges, entre els quals destaquen la possibilitat d’aplicar la teoria al dia a dia de l’empresa; la generació de visions comunes i d’actituds positives que fa que tota l’organit-zació parli el mateix llenguatge o la flexibili-tat d’horaris i espais. A més, millora la cohe-sió dels equips de treball que analitzen pro-blemes comuns de l’empresa. Tant la Cambra

de Comerç de Terrassa com la Cambra de Sabadell disposen d’accions de formació a mida per a empreses de tots els sectors i per-fils professionals. En cada cas es busca la persona experta, es fa la detecció de neces-sitats, es dissenya el pla de formació i es fa el seguiment i l’avaluació per cobrir les expec-tatives i les necessitats. Tots els programes es desenvolupen amb una metodologia dinà-mica, que incorpora l’exposició dels especi-alistes, l’intercanvi d’experiències i la simu-lació de casos reals. /// REDACCIÓ

FORMACIÓ /// IN COMPANy

La intel·ligència emocional, una nova tècnica de venda

CINC BLOCS TEMÀTICS. El curs està dividit en cinc temes. El primer, titulat Autoconscièn-cia emocional, tractarà sobre la canalització de les emocions, analitzarà els factors que influeixen en el rendiment, el desenvolupa-ment del comercial i la pressió que aquest ti-pus de càrrecs suposa sobre els resultats. El segon àmbit del programa anirà sobre l’auto-control emocional, la responsabilitat perso-nal i els factors d’adaptació a les situacions, element bàsic quan es tracta amb clients. El tercer tema, dedicat a la motivació en l’àm-bit empresarial, tractarà temes com el reco-neixement dels objectius, la potenciació de les habilitats comercials i les pors del comer-cial. El quart parlarà de l’empatia, com com-prendre els altres i com aprendre a aprofitar la diversitat. L’últim bloc, dedicat a les habi-litats socials, tractarà qüestions tan impor-tants en l’àmbit empresarial com la resolu-ció de conflictes, el lideratge, la comunicació i la influència, totes elles qualitats necessà-ries en un venedor professional.

Les classes les imparteix Arseni Florensa, consultor i formador en direcció de màrque-ting, especialització product manager, tècni-ques de comunicació i tècniques avançades de vendes, per EADA. El curs, que constarà de cinc sessions de cinc hores cadascuna, co-mençarà al mes d’octubre i suposa una bona oportunitat per aprendre a comprendre les emocions d’un mateix per després poder en-tendre les dels altres. Tot això, orientat al món de la venda, resulta una bona manera d’aprendre a maniobrar les emocions de for-ma intel·ligent. /// TERESA VALLBONA

Aconseguir més control de les pròpies emocions per millorar la comunicació

en l’àmbit de l’empresa és l’objectiu del curs que organitza la Cambra de Comerç de Ter-rassa titulat Intel·ligència emocional aplicada a les tècniques de venda. La finalitat del curs és aprendre a conèixer millor les emocions i els seus efectes: aprendre a canalitzar les for-ces per treure’n més rendiment i a controlar les debilitats. En resum, aprofitar les possi-bilitats de les emocions. El curs aportarà les claus de com millorar la comunicació mitjan-çant els principis de la intel·ligència emocio-nal i ajudarà a fomentar les sinergies emocio-nals. També tractarà temes com l’autoconfi-ança i l’autoestima, dos elements clau en l’èxit empresarial, així com alguns aspectes del pes-simisme. Durant el seminari s’aprendrà a mo-tivar altres persones i a influir-hi, desenvolu-pant la capacitat de lideratge.

CONEIXEMENT DEL CLIENT. El curs, que té una durada de 25 hores, va adreçat a professionals de l’àrea comercial de les empreses que vulguin aprofundir en els seus coneixements sobre les persones. Mitjançant un millor coneixement del client es pot incrementar el grau de satisfac-ció, que està directament relacionat amb el vo-lum de vendes. En concret, el curs va orientat a caps de venda que desitgin millorar la seva ges-tió personal, a venedors que vulguin fer millors accions amb els seus clients i a comercials in-dependents que aspirin a potenciar el seu per-fil per tal d’aconseguir uns més bons resultats en les seves visites. El curs, però, s’adreça a tot-hom qui vulgui millorar el desenvolupament la-boral i personal en el camp comercial.

La Cambra de Comerç de Terrassa impartirà un curs per controlar les emocions en l’àmbit empresarial

FORMACIÓ ///CAMBRA DE COMERÇ DE TERRASSA

llor internet des del punt de vista dels negocis en línia, en lloc del tradicional enfocament com a eina de màrqueting.

LLOC: CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELLAV. DE FRANCESC MACIÀ, 3�MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

1, 8, 1� I 22 DE JULIOL COM fER PRESENTACIONS EN POWERPOINT El curs dóna pautes per comunicar idees tot cre-ant i configurant presentacions que seran expo-sades davant una audiència mitjançant una pro-jecció o bé seran distribuïdes en suport paper. El programa inclou aspectes com la utilització dels assistents i les plantilles; l’operativa amb els ob-jectes o l’elaboració d’esquemes amb el contin-gut de la presentació.

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSABLASCO DE GARAy, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

1, 8, 1�, 22 I 29 DE JULIOL TELEMÀRQUETING: LA VENDA ACTIVA LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSABLASCO DE GARAy, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

Editorial DebateAutor: jeffery Sachs

Gestión 2000 Autor: Rajesh kumar

Gestión 2000 Autor: josé M. de Anzizu

Editorial PlanetaAutor: Tom harris

46 ESTACIÓ DE SERVEI B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 200846 ESTACIÓ DE SERVEI B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008

1. El disparador més ràpid del món Fins ara, pensàvem que era Billy el Nen. Però el disparador més ràpid el té la nova càmera de fotos Exi-lim Pro EX-F1 de Casio (799 €). Acon-segueix captar 60 imatges fixes per segon! A més, grava vídeos d’alta definició.

2. La casa dels cigars El Cigar Box de Natuzzi és el lloc perfecte per conservar els cigars. Està fet de fusta de cedre i incorpora un humidificador per saber exactament quin és el nivell d’humitat dels cigars. Costa �20 €.

3. El passat ja no és història El tocadiscos ION USB (134,9� €) trans-forma el passat en futur. Ara pots pas-sar els teus discos de vinil a l’ordinador i convertir-los en MP3 per després gra-var-los en CD o portar-los a l’iPod. Tro-baràs l’ION USB a www.yoquierounode-esos.com.

4. Amb la tele a sobre Exis ha presentat un televisor portàtil (169 €) de butxaca amb TDT, que revolucio-narà la manera de gaudir dels nostres programes preferits.

�. A les seves ordres! Jabra ens proposa uns auriculars estèreo Bluetooth (69 €) amb estètica militar. Permeten que ens deixem el telèfon o l’MP3 guardat a la bossa i contro-lem directament els aparells amb els comandaments dels auriculars.

6. La tercera orella El Jabra BT2020 (39,99 €) és l’últim crit en auriculars. Amb vuit hores de con-versa i 360 hores en espera, disposa d’una magnífica ergonomia.

3

6

1

4

�

2

46 ESTACIÓ DE SERVEI B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 200846 ESTACIÓ DE SERVEI B30 DIVENDRES, 6 DE JUNY DEL 2008

1. El disparador més ràpid del món Fins ara, pensàvem que era Billy el Nen. Però el disparador més ràpid el té la nova càmera de fotos Exi-lim Pro EX-F1 de Casio (799 €). Acon-segueix captar 60 imatges fixes per segon! A més, grava vídeos d’alta definició.

2. La casa dels cigars El Cigar Box de Natuzzi és el lloc perfecte per conservar els cigars. Està fet de fusta de cedre i incorpora un humidificador per saber exactament quin és el nivell d’humitat dels cigars. Costa �20 €.

3. El passat ja no és història El tocadiscos ION USB (134,9� €) trans-forma el passat en futur. Ara pots pas-sar els teus discos de vinil a l’ordinador i convertir-los en MP3 per després gra-var-los en CD o portar-los a l’iPod. Tro-baràs l’ION USB a www.yoquierounode-esos.com.

4. Amb la tele a sobre Exis ha presentat un televisor portàtil (169 €) de butxaca amb TDT, que revolucio-narà la manera de gaudir dels nostres programes preferits.

�. A les seves ordres! Jabra ens proposa uns auriculars estèreo Bluetooth (69 €) amb estètica militar. Permeten que ens deixem el telèfon o l’MP3 guardat a la bossa i contro-lem directament els aparells amb els comandaments dels auriculars.

6. La tercera orella El Jabra BT2020 (39,99 €) és l’últim crit en auriculars. Amb vuit hores de con-versa i 360 hores en espera, disposa d’una magnífica ergonomia.

3

6

1

4

�

2