B2-unitat 10

uunniittaatt 1100

Curs de nivell B2 – Intermedi Adaptació de COMELLES, S i altres: Llengua catalana Intermedi 1, 2 i 3.

Editorial Barcanova. Barcelona, 2007. M. Josep Soldevila Blasco

Gener de 2009

1

TEXTOS EXPOSICIONS ORALS Expressió escrita

Preparar un guió per a una exposició oral Expressió oral

Exposició oral sobre un tema Lèxic

Precisió lèxica: derivació, sinonímia.

MORFOSINTAXI

Enllaços: Preposicions i locucions prepositives. Caiguda de preposicions.

ORTOGRAFIA

Les consonants oclusives: B-P, D-T, C-G

uunniittaatt 1100



Gener de 2009

2

TTEEXXTTOOSS

EEXXPPOOSSIICCIIOONNSS OORRAALLSS 1

2

Diumenge a la tarda. És hora del cafè. Avui a casa dels Bonet han fet un dinar de família. Esteve i Joan Lluís són els típics cunyats que no es posen mai d’acord en res. Ara estan en aquell estadi d’espessor que sol seguir un bon àpat. Esteve comenta, de passda, un article que caba de llegir, i sense voler destapa la caixa dels trons. −Heu llegit això? Aquí hi diu que aviat podran provar que les plantes tenen sentiments i no sé quines bajanades... −Com que bajanades? El que explica l’article és que les plantes són capaces de comunicar-se entre elles, d’alertar d’altres plantes en cas de perill. −Això! Ara resultarà que parlen i tot! −Però, l’has llegit o no, l’article? Perquè jo sí que l’he llegit. I el que diu és que les plantes es comuniquen gràcies a la química. −Sí, i que fabriquen aspirines i no sé què. I què més! Com que la discussió va pujant de to, algú s’afanya a engegar la tele. Al cap de cinc minuts, els dos cunyats pesen figues i la tarda de diumenge s’omple de pau.

EL MIRACLE DE L’ASPIRINA Hi ha persones que donen un trosset d’aspirina a les seues plantes si les veuen poc ufanoses. I potser no van desencaminades. Els investigadors van descobrir l’àcid salicílic o aspirina a l’escorça dels salzes, fa cosa d’un segle, i se sap que moltes plantes en produeixen. Però fa sis anys el bioquímic Ilya Raskin i el seu equip van descobrir que les plantes fan servir l’àcid salicílic per posar en alerta el seu sistema immunològic, per tal que comence a combatre una infecció. I l’any passat, Raskin va descobrir que l’àcid també es pot propagar per l’aire, de manera que, a més d’activar una reacció en la planta que el produeix, també passa a estimular la resistència de les plantes veïnes... Segons l’investigador, és el primer cas comprovat de plantes que es comuniquen per combatre una malaltia. “Les plantes no poden fugir, ni fer soroll”, afegeix Raskin. “Però són unes expertes en química”. El bioquímic preveu que algun dia els conreus es tractaran amb aspirina en lloc de pesticides. “En comptes d’escampar substàncies químiques tòxiques i verinoses per matar els patògens, es proporcionaria una substància natural a les plantes que en reforçaria la immunitat”.

F. SAUNDERS, Discover, febrer de 1998 (adaptació)

Sabries trobar un sinònim de bajanades? I d’estadi d’espessor? Busca dues frases fetes del text i explica’n

el significat.

Busca en el text una paraula o expressió que signifique: “en mal estat”…, “capa exterior dels arbres”, “marxar corrents”, “camps de cultiu”.

uunniittaatt 1100



Gener de 2009

3

Quin dels dos cunyats penses que és més fidel al text?

Sabries exposar en tres o quatre punts quina és la informació bàsica de l’explicació?

T’agrada llegir textos sobre temes científics o d’informació general? Trobes que costen d’entendre?

Coneixes alguna publicació de divulgació científica en català?

T’agraden els dinars de família? Els trobes relaxants o estressants?

1. A continuació tens un text de divulgació científica que, per alguna raó, s’ha trabucat. Pots mirar d’ordenar-ne els paràgrafs?

EL RONC DELS GATS I LA NOSTRA SALUT

A És per això que s’està investigant la manera d’incorporar la freqüència del ronc dels gats al tractament de l’osteoporosi, una patologia que és la causant del 70 % de les fractures en persones més grans de quaranta-cinc anys.

B Els estudis d’aquests científics indiquen que els miols i els roncs dels gats generen

vibracions de baixa freqüència de 27 a 44 Hz que reforcen el procés de curació dels teixits dels ossos.

C Com que s’ha comprovat que la vibració en aquesta franja també estimula el

creixement ossi en les persones, hi ha especialistes que aconsellen aprofitar aquest potencial terapèutic.

D Uns científics han esbrinat el motiu pel qual els gats tenen set vides. De fet, diem

que tenen set vides perquè encara que caiguen d’un edifici molt alt s’alcen com si res, i fins i tot si pateixen alguna lesió òssia de seguida es guareixen.

Muy interesante, núm. 246, novembre de 2001 (adaptació)

Per organitzar les idees en un text i establir una progressió fem servir uns marcadors que tenen diverses funcions: introduir el tema, ampliar l’explicació, exposar les causes, concloure…

uunniittaatt 1100



Gener de 2009

4

2. Prova de completar els buits d’aquest text amb els marcadors adequats:

I com que – A més – Segons ( també hi pots emprar d’altres expressions sinònimes)

EExxpprreessssiióó eessccrriittaa

PPrreeppaarraarr uunn gguuiióó ppeerr aa uunnaa eexxppoossiicciióó oorraall

EL COR DELS MONJOS

______________ un estudi epidemiològic realitzat en diversos monestirs budistes, els monjos tenen un cor de ferro. __________________, les anàlisis de sang han enregistrat un nivell d’àcid salicílic 12 vegades més alt en el cor dels monjos vegetarians que no pas en el dels monjos carnívors. _______________ aquest àcid té un potencial preventiu amplament demostrat contra les malalties cardíaques, sembla clar que els monjos vegetarians estan fins i tot més sans que els que mengen carn…

Muy interesante, núm. 246, novembre de 2001 (adaptació)

De vegades hem de fer exposicions orals de temes que nosaltres coneixem o bé de qüestions que estem estudiant o treballant. L’estructura d’una exposició oral no és diferent de la d’un text escrit. Però precisament perquè no partim d’un text que es puga llegir, l’exposició ha de ser especialment clara i ordenada. Com que tenim públic al davant, ens hi podem adreçar de forma directa, per comprovar si s’entén el que expliquem, si és prou interessant… Procediments

És útil dedicar un temps a generar idees i a apuntar-les així que se’ns acudeixen.

És recomanable pensar què direm, en quin ordre ho direm i com ho direm. També és important tenir present a qui ens adrecem.

És imprescindible, sobretot si no som uns experts, que fem un esquema o un guió que ens servisca per organitzar les nostres idees, seleccionant-les, ampliant-ne algun aspecte…

És important que fem servir un registre formal, dins de l’estàndard. Hem d’intentar evitar les estructures i expressions excessivament col·loquials o també poc entenedores.

Estructura de la intervenció

Introducció: cal pensar bé què direm per començar l’exposició, a fi d’interessar el públic. Podem fer

una síntesi del que volem explicar, podem situar en el temps i l’espai allò de què parlarem.

uunniittaatt 1100



Gener de 2009

5

EExxpprreessssiióó oorraall EExxppoossiicciióó oorraall ssoobbrree uunn tteemmaa

Treball individual, per exposar a un petit grup o al grup classe.

En una escola / un institut: t’han demanat que faces una exposició oral d’algun tema relacionat amb la teua professió o amb una afició, o senzillament sobre alguna qüestió que siga d’interès general.

Prepara la intervenció pensant que el teu públic seran xics i xiques, pares i mares i mestres: fes-te un guió i procura que l’exposició siga entenedora i interessant.

Desenvolupament: podem escriure en punts aïllats els diversos aspectes del tema que volem tractar. És important ser selectius i triar bé què és interessant i què no.

Conclusió: hem de tenir pensada una manera d’acabar la nostra intervenció, potser fent una síntesi ràpida del que hem explicat.

Per començar a parlar − Bon dia − Bona tarda − Hola a tothom − Us parlaré de... / M’agradaria explicar-vos com... / M’han demanat que us parle de la meua experiència sobre... Per tancar la intervenció − Per acabar, voldria dir-vos que... / M’agradaria remarcar que... − Finalment, només vull recordar que... / insistir que... − Espere que el que us he explicat haja resultat clar... / us haja interessat...

− Moltes gràcies per la vostra atenció. Si em voleu fer alguna pregunta...

uunniittaatt 1100



Gener de 2009

6

LLèèxxiicc

PPrreecciissiióó llèèxxiiccaa:: ddeerriivvaacciióó,, ssiinnoonníímmiiaa

MIOLS I RONCS

Els gats miolen. En el quadre següent, tens una sèrie de caselles per completar. Cal que hi aparega l’animal que produeix aquest so, el substantiu que el designa i el nom que donem a l’acció, tal com pots veure a la primera fila del quadre.

el so l’acció l’animal

miol renill _______________________ _______________________ mugit bram ________________________

miolar _________________________ raucar belar ________________________ ________________________ ________________________

gat ________________________ ________________________ ________________________ ________________________ ________________________ gallina

MOSCA – INSECTE

Una mosca és una classe d’insecte. Diem que insecte és un hiperònim, amb relació a mosca. És a dir, més genèric. Un mot (l’hiperònim) inclou l’altre (que anomenem hipònim). En el quadre següent posem també una sèrie de parelles que tenen aquesta relació. Escriu cadascuna de les paraules següents a la casella de l’hipònim que corresponga:

mosca – besuc – ginesta – rosa – farigola – merla – cloïssa – avet – llangardaix

classe ( hiperònim) espècie (hipònim)

insecte

mol·lusc

arbre

arbust

ocell

peix

flor

rèptil

planta

uunniittaatt 1100



Gener de 2009

7

MMOORRFFOOSSIINNTTAAXXII

EENNLLLLAAÇÇOOSS

PPrreeppoossiicciioonnss Un dels principals enllaços (entre dos sintagmes nominals, per exemple) són les preposicions. Usos de les principals preposicions davant sintagma nominal:

DE

–origen: copa de la Xina –matèria: copa de vidre –contingut: copa de conyac (en un bar) –destinació: copa de conyac (en una botiga) –propietat: copa de John Lenon (en una subhasta) –pertinença: copa de la cristalleria

A –lloc (destinació): Aniré a Peníscola. –lloc (estada, residència): Sóc a casa. –persona (destinació): Ho he regalat a la meua amiga. –persona (origen): Va comprar el ram a Eva, que és florista. –temps (les tres, última hora, matí, tarda, vespre, nit): Hi serà al vespre. EN –lloc (estada, residència) davant un, alguna, aquests, aquelles, etc.: Ho trobaràs en algun racó. –lloc en sentit figurat: Ho trobaràs en el diccionari enciclopèdic. –temps en algunes expressions: No va fer res en tot el dia. Hi anirem d’avui en vuit. –expressions fetes: en plural. AMB –companyia: Aniré al zoo amb Jordi. –instrument: Escriu-ho amb la ploma nova. SENSE

–no companyia: Acabarem l’informe sense Pere. –no instrument: Enganxa-ho sense tanta cola.

PER –mitjà: T’ho explicaré per telèfon. –temps (diades, mesos, etc.): Per Nadal, se’n va a esquiar. –causa: Va caure per la glaçada. –agent: La depuradora va ser inaugurada per l’alcalde. –lloc: Va escampar-ho per l’habitació. PER A

–destinació: He deixat el dinar fet per a l’avi.

uunniittaatt 1100



Gener de 2009

8

1. Completa els buits d’aquestes frases amb les preposicions adequades, i amb els articles

corresponents, quan calga:: A / PER

1. _____________ matí no se sabia avenir que _____________ Pasqua haguera nevat.

2. Quan hi vas, al gimnàs, ___________ tarda o ___________ vespre?

3. _________ nit, quan els altres dormien, solien jugar una estona a escacs.

4. Si vols podem veure’ns ____________ Nadal o, si no, ____________ la festa major.

A / EN

1. Poseu els llibres _________ prestatge de dalt de tot.

2. No deixes la maleta _________ una cadira!

3. Diu que porta un pírcing _________ llavi de baix o __________ cella dreta.

4. Si la podem llogar, passarem l’estiu __________ aquella caseta de pescadors.

A / DE

1. No sé si regalar-li aquesta camisa ____________ ratlles o aquella altra _____________ pics.

2. Val més que ventilem una mica, perquè se sent molta pudor ___________ tabac.

3. He vingut __________ peu perquè no tenia diners i el bus no és _________ franc.

4. Què et sembla? És millor la calefacció __________ gasoli o la ___________ gas?

EN / AMB

1. Podries haver pensat una mica ____________ mi! Jo també en volia!

2. T’hauries de començar a familiaritzar _________ aquests tipus de documents.

3. Vés ________ compte, que el terra és mullat i podries relliscar!

4. Tingueu ______ compte que només fa dos dies que té el permís de conduir.

5. Ho tindrà acabat ________ una setmana.

6. No m’agrada gens treballar _____________ aquestes presses.

7. Com que parla ____________ una veu tan fluixeta no vaig sentir què va dir.

PER / PER A

1. Passarem ____________ tots els pobles que vam visitar fa trenta anys.

2. ________ nosaltres aquell premi va suposar el millor reconeixement.

3. Han vingut ___________ l’autopista.

uunniittaatt 1100



Gener de 2009

9

4. A punt ___________ l’excursió? Doncs, som-hi!

5. Aquesta llei suposarà molts diners _____________ barris més degradats.

6. Si fos ___________ tu, ara encara no hauríem començat a preparar res.

7. Tenim una bona sorpresa ____________ tu.

8. Quina feinada, i tota feta _____________ una sola persona!

9. Aquestes ofertes només són ______________ socis.

10. S’ha desatès ___________ falta d’informació i no pas __________ negligència.

2. Les preposicions amb i en de vegades es confonen, perquè segons el context poden sonar igual. Omple els buits amb en o amb:

1. No vol passar les vacances _________ aquell apartament tan xicotet.

No vol anar de vacances __________ els amics de la seua dona.

2. Val més que ho dibuixes ____________ aquest altre llapis.

Val més que ho dibuixes ________ aquest altre paper.

3. S’ha fixat ____________ aquell xic.

S’ha barallat ________ aquell xic.

4. Aquesta paraula s’escriu ___________ dues esses.

Aquesta paraula s’escriu __________ singular.

3. Omple els buits amb una de les preposicions següents: a, amb, de, en, per, per a, sense. Si cal, ratlla els articles i fes les contraccions que calga, o escriu d’.

1. ____________ la tarda no vam fer quasi res, perquè ____________ tota la tarda no se’ns va

acudir cap idea. 2. Avui sembla que el Barça jugarà ____________ el porter titular, perquè està lesionat, i

__________ dos jugadors del planter, que substituiran dos jugadors sancionats. 3. Fem aquests canelons ___________ Quim, perquè li agraden molt i avui és el seu aniversari. Serà

una sorpresa... 4. La dita diu “ _________ el maig, cada dia un raig” i encara no ha plogut cap dia. I ara l’home

__________ el temps diu que demà _________ la tarda plourà, i jo volia anar a pescar __________ la matinada.

5. Quan em telefones ____________ matí, deixa que sone el telèfon una estona, ____________ si encara sóc ____________ el dormitori.

6. M’agradaria que feres una entrevista ___________ la guanyadora ___________ el premi _________ l’any passat, perquè l’opinió expressada _____________ una persona involucrada _________ un tema és més interessant.

uunniittaatt 1100



Gener de 2009

10

7. _________ Setmana Santa ens quedarem ___________ casa, però demà _________ primera hora anirem __________ l’agència a buscar catàlegs ___________ les vacances _________ estiu.

8. __________ avui ____________ quinze faig el darrer examen __________ tota la carrera. Per tant, __________ aquí _______ dues setmanes __________ la mateixa hora segurament ja seré tota una llicenciada.

9. No pense fer la feina tota sola..., només la faré ___________ Eduard o __________ tu... 10. Primer vam anar __________ Tolosa, però ___________ la tarda vam haver de visitar aquells

parents _________ Mònica.

LLooccuucciioonnss pprreeppoossiittiivveess

Aquesta és una selecció de locucions prepositives i de mots que es fan servir com a preposicions:

1. Completa aquestes oracions amb alguna d’aquestes preposicions o locucions prepositives: Damunt de -- abans de – arran – darrere – mitjançant – a la vora de – tret de – sota 1. A la festa hi van venir tots _______________ Mireia i David.

2. L’estació no té pèrdua: és _______________ l’església

3. __________________ dels fets que hem comentat, s’ha decidit suspendre l’acte.

4. Vindré de seguida, ma casa és _________________ la biblioteca.

5. Els pagesos van posar-se ___________________ la protecció del comte.

6. Ens heu d’adreçar els vostres suggeriments _______________ un escrit.

7. No sé si hi serem, a casa. Telefona’ns ________________ venir.

8. Aquestes capses les has de posar _________________ l’armari, a dalt de tot.

dalt abans de damunt /sobre després de darrere d’ençà de / des de davant mitjançant / per mitjà de dins / dintre a mitjan sota llevat de / tret de enmig de a causa de / per culpa de vora / vora de / tocant a arran de / a partir de

lluny de en lloc de / en comptes de

uunniittaatt 1100



Gener de 2009

11

2. Substitueix la preposició o la locució marcada amb negreta de les oracions següents per

una que tinga el mateix sentit: 1. Per mitjà d’aquesta operació, el banc obtindrà uns guanys enormes. 2. Trobarem la font a prop d’uns faigs centenaris.

3. Deixa tot el que portes sobre la taula.

4. Ho faria tot, per tu, llevat de vendre la casa.

5. Et quedaria més bé si feres servir ceres en comptes de llapis de colors.

6. Per culpa dels aiguats s’ha suspés la circulació dels ferrocarrils.

7. No s’havien vist d’ençà de la revolució del seu país.

8. Farem la festa cap a la meitat del mes de març.

9. Sentia una gran pena dintre seu.

CCaaiigguuddaa ddee pprreeppoossiicciioonnss

Com en la majoria de les llengües, en català les preposicions febles “cauen” (desapareixen) davant la conjunció que: − Confie molt en la meua capacitat per guanyar.

− Confie Ø que guanyaré aquesta cursa. − S’ha entossudit a anar-hi. − S’ha entossudit Ø que hi anem. − Des de fa dues setmanes està plovent. − Des Ø que has arribat està plovent.

Per tant, mai no podem tenir una preposició feble davant que (àton): S’ha acostumat a que li vaja tot bé. Han coincidit en que l’error era lamentable. No s’adona de que s’equivoca. Des de que t’ha vist salta d’alegria.

uunniittaatt 1100



Gener de 2009

12

1. Posa una preposició a l’espai buit d’aquestes oracions, si cal:

1. Els veïns confien ____________ que podran arribar a un acord aviat.

2. Si no compren ara, s’exposen ____________ les fluctuacions de preus habituals.

3. Insisteixen ____________ que ells no van tenir res a veure amb les destrosses.

4. No ho podíem saber abans _____________ que ens ho explicares...

5. Estic segura __________ que trobaràs les claus a qualsevol racó.

6. Es va adonar ____________ que tots havien marxat.

7. M’he oblidat _____________ que teníem aquesta reunió!

8. Perdona’m! M’he oblidat ___________ tu!

9. Es va recordar ____________ que no havia enviat els documents.

10. Penseu ____________ que hem de tornar els llibres a la biblioteca.

11. Confiem ___________ que ens respondreu aviat.

12. Des ___________ aquest matí t’he canviat tres vegades!

13. D’ençà ___________ que visc al Maestrat no he tornat a València.

2. Omple els buits amb des de, des del, des de la, des d’ o només des: 1. No havia vist una màquina d’aquestes __________________ la guerra civil.

2. No ha passat ni una nit fora de casa ________________ que es va casar amb ella.

3. Diu que té migranya _____________ que s’alça fins que se’n va a dormir.

4. _____________ la meua pàgina podreu accedir a altres pàgines sobre el tema.

5. Farà una conferència sobre les noves tecnologies _____________ una nova perspectiva.

6. L’oficina ha rebut més de mil consultes ______________ que fou inaugurada.

7. No hi té interès ___________ moment que va saber que no seria el president.

8. Toca el piano _____________ que tenia cinc anys.

uunniittaatt 1100



Gener de 2009

13

3. Omple els buits d’aquest text amb les preposicions adequades, i articles, si cal. Si no hi ha d’anar res, posa-hi Ø:

Ha arribat l’Ovidi. Du una camisa ___________ ratlles, molt d’executiu. Se’l veu cansat, com sempre. Des _____________ que el conec que fa cara d’extenuat. Comenta que ve

d’Alcoi i que ha fet una hora de cua.

−Has vingut per l’autopista?

−No, ___________ carretera. M’he equivocat! −diu, i es deixa caure al sofà−. Porte unes

coses ____________ teus fills. Que hi són?

Cride ____________ nens, que són _____________ pati, jugant. Quan entren, esbufegant, la casa s’omple d’aquella olor especial _____________ suor, _____________

terra i ____________ berenar. Em fa feliç veure que pensa ____________ ells.

OORRTTOOGGRRAAFFIIAA

LLeess ccoonnssoonnaannttss oocclluussiivveess:: BB--PP,, DD--TT,, CC--GG

Hi ha uns grups de consonants que a final de paraula o davant d’alguna consonant tenen el mateix so, la qual cosa ens pot fer dubtar de la seua ortografia.

Fixa’t en aquests exemples:

–el so és [ p ], però escrivim la lletra b: tub, dissabte...

–el so és [ t ], però escrivim la lletra d: fred, adscriure...

–el so és [ k ], però escrivim la lletra g: mag, fragment...

Tenen el mateix so final, doncs, paraules com aquestes: tap - tub, fred - dit, groc – mag.

Com sabem quina consonant hem d’escriure a final de paraula?

si abans hi ha una vocal tònica

si abans hi ha una vocal àtona o una consonant

p: equip, sap... b o p segons els derivats: àrab, serp

t: paret, embut... d o t segons els derivats: absurd, vàlid, esvelt, asfalt

c: antic, poruc... g o c segons els derivats: amarg, clàssic...

uunniittaatt 1100



Gener de 2009

14

1. Completa amb p o b les paraules següents:

glo_____

esclo_____

bar_____

arra_____

gru_____

ciclo_____

esno______

Cari______

gri______

tu______

xaro______

antílo______

cor_______

rum______

horòsco_______

pa_______

bisíl·la______

cal______

clu______

xenòfo______

destor_______

llam________

alge_______s

tom________

pòli______

ser______

ver______

tem______s

bíce______s

xo______

2. Fes el mateix:

so____te

a_____sent

a_____te

co____diciós

ca_____dell

du_____tar

su_____jecte

su_____til

ca____ficar

escri____tor

a_____surda

o_____scur

ca____dal

a____solut

reca_____tar

ecli_____si

o____sessió

a____cissa

____neumònia

a____stemi

3. Escriu als espais buits la primera persona del present d’indicatiu del verb que hi ha entre parèntesis:

Exemple: Fa mesos que no (escriure) escric a la Lluïsa.

1. El (conèixer) _____________________ des de fa molt de temps.

2. Sempre (dur) _____________________ jo el nen a la guarderia.

3. Mai no (beure) _____________________ whisky.

4. (Estar) _____________________ malalt.

5. Si vols, (traure) _____________________ el llum que ens van regalar.

6. Sempre (seure) _____________________ al darrere.

7. Si (tenir) _____________________ temps, t’ho faré.

A La 1a persona del present d’indicatiu d’alguns verbs irregulars acaba amb c: escric, vinc, bec, moc...

B Els gerundis acaben en una t que no pronunciem si no hi ha un pronom a continuació: portant, portant-ho...

C Els participis de tots els verbs que acaben amb el so [ t ] s’escriuen amb t: escrit, vingut, portat...

D Els derivats d’adjectius que acaben en –etud i –itud acaben en –d: quiet-quietud, sol-solitud...

Hi ha moltes paraules que tenen aquests començaments: -ab abdomen, absurd... -sub subversió, subdividir...

-ob - objecte, observar... -cap capturar, capficar-se...

uunniittaatt 1100



Gener de 2009

15

8. Aquesta tarda no (poder) _____________________; ja vindré demà.

9. Digues el que digues, no m’ho (creure) _____________________.

10. Ara (venir) _____________________ de Dénia.

4. Completa el quadre següent escrivint per a cada nom dos derivats: un en –et (diminutiu) i l’altre en –ot (despectiu):

cavall

jersei

paper

paraigua

préssec

gos

tronc

clau

cavallet cavallot

5. Escriu en l’espai en blanc el participi dels verb que hi ha entre parèntesis:

Exemple: Han (venir) vingut tots.

1. Ha (tossir) _________________ molt. 6. Els he (canviar) _________________ tots.

2. S’ha (torçar) _________________ massa. 7. Ho hem (celebrar) _________________.

3. Sí que ha /créixer) _________________! 8. S’ha (ajeure) _________________.

4. No m’ha (convèncer) _________________ 9. Els han (construir) _________________.

5. L’ha (desobeir) _________________. 10. S’hi ha (asseure) _________________.

6. De cadascun d’aquests adjectius, se’n deriva un substantiu acabat en –at. Escriu-lo:

Exemple: humil humilitat

1. profund ______________________ 7. actiu ______________________

2. nou ______________________ 8. suau ______________________

3. igual ______________________ 9. bo ______________________

4. contemporani ______________________ 10. digne ______________________

5. sumptuós ______________________ 11. tranquil ______________________

6. cruel ______________________ 12. capaç ______________________

uunniittaatt 1100



Gener de 2009

16

7. Dels adjectius següents, se’n deriva un substantiu acabat en –ud. Escriu-lo al costat:

Exemple: exacte exactitud

1. inquiet ______________________ 6. apte ______________________

2. recte ______________________ 7. ample ______________________

3. lent ______________________ 8. sol ______________________

4. ple ______________________ 9. lícit ______________________

5. quiet ______________________ 10. pulcre ______________________

8. De quin mot se’n deriven?

Exemple: sordejar sord

1. recordar ______________________ 6. solidesa ______________________

2. rapidesa ______________________ 7. acordar ______________________

3. certesa ______________________ 8. verdor ______________________

4. torta ______________________ 9. artista ______________________

5. tardar ______________________ 10. tristesa ______________________

9. Torna a escriure cada una de les paraules completant-la amb d o t, segons calga:

Exemple: fre_____ fred

1. ver______ ______________________ 11. similitu_____ ______________________

2. gratitu____ ______________________ 12. petar____ ______________________

3. agos____ ______________________ 13. ger_____ ______________________

4. encarrega____ ______________________ 14. negui____ ______________________

5. punxegu____ ______________________ 15. covar_____ ______________________

6. tomàque____ ______________________ 16. pebro____ ______________________

7. líqui_____ ______________________ 17. forçu____ ______________________

8. nor_____ ______________________ 18. níti____ ______________________

9. tar_____ ______________________ 19. flui_____ ______________________

10. segureta____ ______________________ 20. sol·licitu____ ______________________

10. Busca una paraula de la mateixa família de cadascun d’aquests mots que acabe en c o en g:

Exemple: nord nòrdic

1. amistat ______________________ 6. porquet ______________________

2. llargada ______________________ 7. biologia ______________________

uunniittaatt 1100



Gener de 2009

17

3. base ______________________ 8. por ______________________

4. abrigar ______________________ 9. fastigós ______________________

5. pràctica ______________________ 10. groguenc ______________________

11. De les paraules que et donem a continuació, tria la més adequada per a cada un dels enunciats següents:

subjectiu -- subratllar – substància – substitució – subscripció – subterrani – subsistència – subsidi – subtil – subministrar – subjecte

Exemple: Una subvenció de 60. 000 euros.

1. El ___________________ de l’atur.

2. Una observació ___________________.

3. Una ___________________ tòxica.

4. Un crític ___________________.

5. Fa una ___________________ en una escola.

6. Un passadís ___________________

7. ___________________ un text.

8. El ___________________ d’una oració.

9. ___________________ energia elèctrica.

10. La ___________________ del diari.

11. Un mitjà de ___________________.

12. Se t’acut quina paraula començada per cap- falta en aquests enunciats? Escriu-la a l’espai buit.

Exemple: És el país capdavanter en al fabricació de joguets.

1. Al ___________________ de la manifestació hi anaven els líders dels partits.

2. M’ho ha receptat el metge de ___________________.

3. Vés pujant fins al ___________________ de la Rambla.

4. El veig ___________________. No sé què li deu passar.

5. Al partit de tornada, van___________________ el resultat.

6. Per la Festa Major van sortir els gegants i els ___________________.

7. Encara no era fosc del tot; era l’hora del ___________________.

8. Li fa por ___________________ a la piscina.

9. Et posaré dos coixins aquí en el ___________________ del llit.

10. La motxilla li va caure al ___________________ del barranc.

uunniittaatt 1100



Gener de 2009

18

11. Vam veure un roure gegantí que tenia una ___________________ esplèndida.

12. Aquest xicot és un ___________________! No entén mai res...

13. De quin mot es deriva cada paraula?

Exemple: antiguitat antic

1. embolicar ___________________ 7. sequera ___________________

2. llargada ___________________ 8. pessigada ___________________

3. foguera ___________________ 9. corcat ___________________

4. llampegar ___________________ 10. prologar ___________________

5. castigar ___________________ 11. enemistat ___________________

6. grega ___________________ 12. rebregar ___________________

14. En aquest text hi ha algunes paraules que acaben en una de les consonants que has treballat en aquest tema: b/p, t/d o c/g. Completa amb la grafia adequada.

La travessa va durar quatre dies. Quan feia bo, la nau quedava aturada enmig de

les aigües; quan plovia, la bodega s’inundava i acabàvem ben xo_____s; quan

bufava vent favorable, les onades jugaven amb el vaixell com si fos una pilota, i

amb els nostres estóma_____s com si fossin dra____s de trenar i esbandir. A mitja

travessa, un nadó es va inflar, va colrar-se com un pebro_____ i va morir. El vam

haver d’abocar a alta mar, embolicat amb dra_____s. El mal final de l’infantó no

em va trasbalsar més del compte, perquè jo tenia altres enuigs dins d’aquella

tarida. A coberta hi feia fre_____, i a sota la sentor humana no deixava respirar.

El cas_____ portava llas_____ de sorra; al cap d’uns dies, la sorra era tan amarada

de pixa_____s i de vòmi_____s que els peus se’ns hi enganxaven.

ALFRED BOSCH, L’atles furtiu

B2-unitat 10

Documents

Transcript of B2-unitat 10