Mónica Mendoza

Marta Sebastián

LA BATALLA DE L’EBRE

Mónica

Mendoza

Marta

Sebastián

ÍNDEX1. PRESENTACIÓ

- Font

- Identificació

- Context històric

2. ANÀLISI

- Antecedents

- L’evolució de la batalla

- L’evolució del conflicte (valor estratègic)

- Conseqüències

3. INTERPRETACIÓ / CONCLUSIONS

- Conclusions

- Valoració personal

1. IDENTIFICACIÓ• FONT

Diversos autors, Atles d’història de

Catalunya, 2002.

Fou la batalla entre les

tropes republicanes i els exèrcits

franquistes en què més

combatents van participar, la més

llarga i una de les més sagnants

de tota la guerra civil espanyola.

• DE QUE TRACTA?

- Va tenir lloc en el tram de la vall del riu Ebre comprès entre Amposta i

Mequinensa i es va desenvolupar durant els mesos de juliol a novembre de

1938.

- L'Ebre es tornà a convertir en línia de foc com ja ho havia estat en tantes

altres guerres del passat.

- Va tenir lloc durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), entre el 25 de

juliol i el 16 de novembre de 1938, 2 anys després des de l’inici de la guerra.

- Espanya es troba dividida en dos bàndols: el republicà i el nacional.

Bandera republicana

• CONTEXT HISTÒRIC

Bandera nacional fins al 2 de febrer del 1938

Bandera del règim franquista fins al 11 d'octubre de 1945

BÀNDOL REPUBLICÀ BÀNDOL NACIONAL

Dirigent: Manuel Azaña Diaz

Integrants: Frente Popular, izquierda

republicana , unión republicana PSOE,

marxistes leninistes del Partido

Comunista de España, el POUM,

Partido Sindicalista d’origen anarquista,

els nacionalistes d’esquerres de ERC,

Suport: moviment obrer, sindicats UGT

i CNT (volien revolució social), PNV

(Corts republicanes a punt d’aprovar

l’estatut d’autonomia pel País Basc.

Dirigent: Francisco Franco Bahamonde

“Generalísimo y jefe del Gobierno del

Estado”

Integrants: Falange Española, carlistes,

monàrquics de Renovación Española,

majoria de votants de la CEDA, la Lliga

Regionalista, grups conservadors.

Suport: església catòlica, classes socials

que la victoria del Frente Popular els

suposava un problema, propietaris amb

por d’una “revolució social”, classes

baixes molt catòliques.

• ANTECEDENTS

2. ANÀLISI

- La reconquesta de Terol pels franquistes

(després de ser conquerida per la República)

va acabar de fer decidir la Generalitat a actuar

en el sentit de controlar els exèrcits de milicans

i crear un exèrcit regular Exèrcit de l’Est.

-- El control d’aquest exèrcit va passar a

mans del govern de la República.

- Per contra, després de la presa de Terol,

Franco va iniciar una gran ofensiva que

tenia com a objectiu aïllar Catalunya de

València i atacar-la pel Nord.

- A l’Abril les tropes franquistes

havien entrat a Catalunya i conquerit

Lleida i pel sud atacaren el Maestrat i

finalment van arribar al Mediterrani.

Davant d’aquesta situació, l’exèrcit republicà,

encapçalat per Vicente Rojo, cap de l'Estat Major

Central republicà, va decidir emprendre un gran

atac per sorpresa i a fi d'atreure gran nombre de

tropes nacionals cap a la zona del delta de l'Ebre i

d'aquesta forma retardar la presa de València per

Franco.Vicente Rojo

• L’EVOLUCIÓ DE LA BATALLA

- Mitjanit del dia 25 de juliol de 1938 Inici de la Batalla de l’Ebre.

- Centenars de barcasses van transportar les

tropes republicanes a la riba dreta de l’Ebre i

van sorprendre les tropes rebels, que van

caure presoneres o es van retirar.

- Franco només va poder reaccionar obrint les

comportes dels embassaments i inundant la

part baixa de l’Ebre, per deixar incomunicat

l’exèrcit republicà, que solament podia passar

el riu de nit, ja que de dia l’aviació italiana i

l’alemanya ho feien impossible.

- Ràpidament, la maquinària bèl.lica es va

concentrar a la zona.

•L’EVOLUCIÓ DEL CONFLICTE

Situació d’Espanya al finalitzar la Batalla de l’Ebre

Final de la batalla de l’Ebre els dos bàndols van sortir malparats amb la

diferència de que els nacionals van saber refer-se més ràpid que els republicans.

Decembre del 1938: tropes de Franco llestes per atacar Catalunya.

23 de desembre: comença l’atac a Catalunya pel sud-oest d’aquesta.

Entrada fàcil perquè l’exèrcit de l’Ebre estava quasi descompost i el GERO es

va acabar retirant.

Vicente Rojo va intentar una ofensiva que va fracassar.

Principis de gener del 1939: tropes nacionals avancen sense impediments:

superioritat de material militar i aviació per la presencia de la Legión Cóndor i

l’aviació italiana.

bombardeig dels ports evitant l’entrada de subministraments pels republicans.

augment de presoners descomposició república.

26 de gener: els nacionals entren a Barcelona sense gairebé esforç, donada per

perduda pel govern i les autoritats militars republicanes.

4 de febrer: tropes franquistes ocupen Girona.

5 de febrer: el govern i autoritats militars republicanes creuen la frontera francesa

després de celebrar l'última reunió del que quedava de les Corts republicanes.  

Els següents territoris que van anant conquerint els nacionals foren:

4 de gener

Artesa de Segre

15 de gener

Tàrrega

21 de gener

Vilafranca del Penedès

22 de gener

Igualada

24 de gener

riu Llobregat

1939

A partir d’això, es van produïr grans desplaçaments cap a França per part de:

Exèrcits republicans Funcionaris

Civils AutoritatsCol·lapse de les carreteres

Tropes nacionals entrant a Barcelona (gener 1939)

Situació d’Espanya des del juny de 1936 fins al febrer del 1939

Mentre les tropes republicanes creuaven la frontera francesa:

ocupació de Menorca pels nacionals gràcies a la intervenció britànica:

així es garantien que l’illa no caigués sota el domini italià o alemany (punt

estratègic).

9 de febrer: el Devonshire va partir de Maó (ciutat menorquina) rumb a Marsella

amb 452 refugiats a bord Menorca va ser ocupada pels nacionals.

El militar Ubieta saluda al capità Muirhed a l’arribar al Devonshire Refugiats menorquins pujant al Devonshire

El vaixell Devonshire carregat de refugiats menorquins en direcció cap a Marsella.

27 de febrer: Manuel Azaña renuncia al seu càrrec com a president de la república.

5 de març: cop de Casado president del govern Negrín abandona Espanya.

L’atac final franquista es va produïr sense lluita en la zona centre-sud d’Espanya

que encara restava republicana:

29 de març

Conca, Albacete, Ciudad Real, Jaén,

Almeria i Murcia

30 de març

València i Alacant

31 de març

Cartagena

1939

1 d’abril: fi de la Guerra Civil

Espanyola amb l’emissió d’un

comunicat a la Radio Nacional de

España.

Comunicat anunciant el final de la guerra

http://www.youtube.com/wa

tch?v=1murZqbLhdU

L'operació dissenyada per Rojo, va ser una brillant acció tècnica i

estratègica, però un fracàs tàctic a causa de les limitacions de l’Exèrcit

Popular, avantatge que va aprofitar Francisco Franco amb

una descarnada estratègia de desgast.

Vicente Rojo volia atacar per sorpresa i massivament per ajuntar les dues

zones republicanes no ho va aconseguir:

Escassejament de subministraments

Manca d’ajut internacional

Desgast fisic/moral dels combatents

• VALOR ESTRATÈGIC DE LA BATALLA

- Va provocar moltes pèrdues humanes i va acabar destrossant la capacitat

de resistència de l’exèrcit republicà.

- El president Negrín va ordenar la retirada dels combatents de les

Brigades Internacionals La derrota era a prop.

- Les tropes republicanes tornaven a travessar l’Ebre, però ara en direcció

contrària, forçades per l’avanç enemic.

• CONSEQÜÈNCIES

- La batalla de l'Ebre va deixar incomunicats els dos centres republicans que

encara quedaven a la península (Catalunya amb la zona sud-est d’Espanya)

10.000

morts

50.000

ferits

6.500

morts

50.000

ferits

REPUBLICANS NACIONALS

- Va significar l’inici de la derrota de la República en la guerra i va preparar el

camí per la caiguda de Catalunya i la resta de territori republicà.

La República va intentar evitar l’inevitable, ja que els dos bàndols no estaven

igualats pel que feia l’ajuda internacional, els subministraments militars i el

nombre de combatents.

La batalla de l'Ebre va suposar el punt

d’inici de la derrota republicana i la

victòria franquista que duraria fins la

mort de Franco al 1975.

Aquesta batalla es diferència de la

resta per la seva durada (115 dies), les

grans baixes que van patir els dos

exèrcits enfrontats.

• CONCLUSIONS

Fou una batalla de desgast,

insostenible militarment per la

República ja que no tenia capacitat

per cobrir les baixes humanes i

materials.

Per a la vida social, econòmica, de

les terres de l’Ebre significà un dur

impacte: perdé el 15% de la

població i continuà disminuint les

dècades següents.

• VALORACIÓ PERSONAL

Fa 76 anys de l’inici de la batalla del Ebre època de tensió i de canvis.

No creiem que una guerra sigui la solució per arribar un acord.

Una guerra civil és l’enfrontamnet d’un mateix poble il·lògic.

Acaven pagant justos per pecadors.

FI