Tema 7: La II República i la Generalitat (1931-1933). Història. 2n Batx. I-2013

Introducció (p.175)1r p: Amb la II Republicà Espanya es va democratitzar, amb els següents canvis: a) reconeixement de drets i llibertats individuals, b) dret a l’autogovern de les nacionalitats històriques i c) durant el govern de les esquerres, es van engegar reformes per modernitzar el país. 2n p: Catalunya recuperà l’autogovern, amb els presidents Francesc Macià (1931-1933) i Lluís Companys (1934-1936), tots 2 d’Esquerra Republicana de Catalunya. L’Estatut de 1932 va permetre desenvolupar una obra de govern limitada per a) la falta de recursos econòmics, b) la lentitud en el traspàs de serveis i c) la inestabilitat política d’aquells anys.P.174: Al·legoria de la II República. Enarbora la bandera amb la franja inferior morada, i garanteix la sobirania popular, la justícia i el progrés.

La proclamació de la República. La Constitució de 1931 (p. 176-177)La monarquia en crisi1r p: El febrer de 1931 es va constituir el darrer govern de la monarquia d’Alfons XIII, encapçalat per l’Almirall Aznar, que convocà eleccions municipals. En un context de crisi econòmica i política, republicans i esquerrans van plantejar les eleccions com un plebiscit entre monarquia i república, tot produint-se una polarització. Unes eleccions municipals no decidien el règim polític (monarquia o república) però com que els republicans pensaven que mai no es faria un referèndum sobre això, van aprofitar aquestes eleccions (hi podríem veure un paral·lelisme amb la xiulada al rei a Mestalla, a la final de la Copa del Rei, el 13-5-2009; un partit de futbol no està dissenyat per fer política, però hi va haver gent que el va aprofitar per manifestar el seu descontentament).2n p: L’agost de 1930, l’oposició (republicans -1- , els catalanistes d’Estat Català -2-, els galleguistes de l’ORGA -3- i els socialistes del PSOE) fan el pacte de Sant Sebastià, on es comprometien a proclamar la República mitjançant un aixecament militar planejat pr un comitè revolucionari, (en aquell moment encara no hi havia convocades eleccions, per tant, la via democràtica estava tancada) aprovant després l’autogovern. Socialistes i republicans (forces espanyoles) els hi van dir als nacionalistes: Ajudeu-nos a tenir una República i us ajudarem a tenir un autogovern!3r p: El 12-12-1930 es produí una proclamació de la República per part d’un grup de militars a la caserna de Jaca (Osca) que va fracassar, tot sent condemnats a mort en un judici sense prou garanties els seus líders, els capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández. Així els van convertir en màrtirs de la República, mentre que la dictadura militar era percebuda com sanguinària i cruel. La monarquia es trobava en una situació crítica.

Les eleccions del 12 d’abril de 19311r p: En les eleccions municipals del 12-4-1931, la Conjunción republicanosocialista va vèncer a les principals ciutats del país (a 41 de les 50 capitals provincials), on era més difícil manipular el vot. Per contra, als pobles, arran del control caciquista, els monàrquics tingueren més suport.2n p: Com que el govern trigava a donar els resultats, dilluns 13 hi hagué manifestacions demanant la República. El 14 es proclama la República a diversos ajuntaments de grans ciutats (Bcn, Madrid) i el rei renuncià al tron. Es formà un govern provisional, enmig de l’alegria general, presidit per Niceto Alcalá Zamora integrat per republicans i socialistes. Aquest, força moderat, va negociar amb Alfons XIII la seva fugida, tot permetent-li d’endur-se nombrosos objectes de valor, Alfons XIII s’establirà a Itàlia, sota la protecció del Duce, i a Roma naixerà el seu nét, el rei Joan Carles, el 1938). 3r p: El govern tenia 2 objectius: a) convocar eleccions per iniciar un període constituent (és a dir, fer una Constitució) i b) fer reformes en l’agricultura, l’exèrcit i l’educació.

La Constitució de 19311r p: El 28-6-1931 se celebren eleccions a Corts Constituents (és a dir, generals, i amb l’objectiu

1

d’elaborar una Constitució). Republicans progressistes i socialistes van obtenir una clara majoria, tot encetant-se el bienni de centre-esquerra o reformista (1931-1933). El 1r objectiu era redactar una Constitució que a) reconegués els drets i llibertats dels ciutadans i b) definís les regles de joc del nou sistema polític. La qüestió religiosa i l’estructura de l’Estat van ser els 2 punts més polèmics. El 9-12-1931 fou aprovada i Alcalà Zamora passa a ser el president de la República.2n p: A) Les 4 llibertats bàsiques reconegudes eren la de: 1) cultes, 2) expressió, 3) reunió i associació i 4) de residència i circulació; 2 drets destacats eren la: 1) inviolabilitat del domicili i de la correspondència i 2) el dret al divorci. B) Espanya deixava de tenir una religió oficial (és a dir, se’n feia laic) i es retirava el finançament a l’Església. C) La República seria un Estat integral compatible amb l’autonomia dels municipis i les regions, és a dir, que qui volgués demanés l’autonomia i qui no, no. D) Hi hauria una sola cambra: el Congrés de Diputats (és a dir, s’eliminà el Senat) elegida per E) sufragi veritablement universal, ja que les dones hi van ser incloses.

El restabliment de la Generalitat (p. 178-179)Les eleccions del 12-4-1931 a Catalunya1r p: Els partits i grups polítics de l’esquerra catalana van constituir el març del 1931 un nou partit, Esquerra Republicana de Catalunya, on hi havia 2 components bàsics: a) Estat Català, de Francesc Macià, molt nacionalista i b) el Partit Republicà Català, de Lluís Companys, de caire més obrerista. A més hi havia c) el grup de la revista L’Opinió, amb Joan Lluhí i d) sectors independents.2n p: D’altres partits que s’hi van presentar van ser la Lliga, força força desacreditada per la seva col·laboració amb Primo i la Conjunció republicanosocialista, que van quedar segons i tercers a les eleccions, respectivament.3r i 4t p: Amb una alta participació, ERC va guanyar de manera aclaparadora. El catalanisme passava a estar dominat per un partit progressista i republicà, que representava les aspiracions de la petita burgesia i d’amplis sectors populars. I recordem que la victòria republicana i socialista a Espanya acabà amb la monarquia.

La Generalitat provisional1r p: El 14-4-1931, Lluís Companys proclamà la República des de l’ajuntament de Bcn i poc després Francesc Macià, des de l’antic palau de la Generalitat (aleshores de la Diputació Provincial), que proclamà la “República Catalana com Estat integrant de la Federació Ibèrica”, amb una perspectiva federalista. No veieu aquí un simbolisme de les seves tendències ideològiques i fins i tot una prefiguració de les dues principals forces polítiques del país en democràcia? Macià creà un govern provisional obert a totes les forces i sensibilitats esquerranes i republicanes (la UGT hi entrà), tot i que la CNT va refusar de participar-hi.2n p: Aquesta República catalana durà poc, ja que el govern provisional de la República espanyola envià 3 ministres (entre els quals, 2 de catalans: Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d’Olwer) per tal d’ajornar l’autogovern al futur estatut d’autonomia que seria aprovat pel govern espanyol, tal i com s’havia acordat al pacte de Sant Sebastià, i a més es diria Generalitat de Catalunya, en record de la institució d’autogovern que Catalunya tingué fins al 1714. Així doncs, des de l’abril de 1931 fins al setembre de 1932 (en que el Congrés de Diputats aprova l’Estatut) hi va haver la Generalitat provisional, que només tenia les competències de les 4 Diputacions. Ras i curt, venia a ser un organisme molt similar a la Mancomunitat.Capçalera de “La Veu de Catalunya”, diari lligat a la Lliga, amb el seu escut modernista, semblant al de la Mancomunitat. El seu editorial es diu “Serenitat i dignitat”, perquè estan dolguts per l’ensulsiada tan greu que acaben de patir a mans d’ERC. Fixeu-vos en que Companys proclama la República, i Macià l’Estat Català, i que tots 2 són esmentats com senyors, la qual cosa ens indica que, malgrat les diferències polítiques, aquests periodistes van saber mantenir una actitud respectuosa envers els vencedors de les eleccions, és a dir, joc net. I aquí teniu una de les millors sèries per seguir aquest període: http://elsdiarisdepascal.tv3.cat/. I de l’amic Manuel Huerga, aquesta minisèrie per veure com es va proclamar la república catalana. http://www.tv3.cat/videos/3764970.

2

Les forces polítiques i sindicals espanyoles (p. 180-181)Els partits de dreta1r p: La CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), creada el 1933 (a), era el principal partit dretà espanyol (b), el seu líder era Gil Robles (c), era de caire catòlic (d) i s’hi oposa sistemàticament a les mesures reformistes (e): “me opongo”. Practicava “l’accidentalisme”, que consistia en acceptar formalment la República tot i que el seu objectiu era restaurar la monarquia.2n p: Hi havia 3 petits partits monàrquics antidemocràtics: Renovación Española (alfonsí), Comunión Tradicionalista (carlí) y Acción Española. El 1934 es van unir en el Bloque Nacional, liderat per José Calvo Sotelo (que havia estat ministre amb Primo i seria assassinat per guàrdies d’assalt el 1936, essent la guspira que desencadenarà la Guerra Civil).3r p: El Partido Agrario va tenir un gran suport entre la pagesia castellana i es va oposar a la reforma agrària. Les seves 4 ‘C’ eren: catòlic, camperol, conservador i castellà.4t p: El partit feixista més important era Falange Española, fundada en 1933 por Miguel Primo de Rivera, fill de l’anterior dictador. El 1934 va absorbir les JONS passant-se a dir FE y de las JONS. El seu suport era molt migrat.

El centre polític1r p: En el centredreta, hi ha la Derecha Liberal Republicana, d’Alcalá Zamora, i el Partit Radical, de Lerroux, dels què el 2n fou el més important i es va fer molt dretà, tot pactant amb la CEDA el 1933.2n p: En el centreesquerra destaca Acción Republicana, de Manuel Azaña, amb un programa reformista basat en 4 eixos: reforma de l’exèrcit, supressió dels privilegis de l’Església, reforma agrària i descentralització estatal.

Les forces d’esquerra1r p: El PSOE n’era el partit més gran (amb suports a Madrid, Euskadi, Astúries, Extremadura i Andalusia), però estava dividit amb els seus 3 líders ( a. Indalecio Prieto-reformista ‘soy socialista a fuer de liberal’; b. Francisco Largo Caballero-revolucionari i c. Julián Besteiro-intel·lectual i indecís). 2n p: El Partit Comunista d’Espanya (PCE) era molt minoritari, marxista, revolucionari i antifeixista. Tenia suports a Astúries i Euskadi.

Regionalistes i nacionalistes1r p: Al País Basc hi ha el PNB, nacionalista, conservador i catòlic. A Galícia, l’ORGA (Organización Republicana Gallega Autónoma) de Casares Quiroga, que el 1936 s’integraria al partit d’Azaña.

Els sindicats obrers1r p: La Unió General de Treballadors (UGT) era un sindicat socialista (2n a nivell espanyol) lligat al PSOE amb suport a Astúries, Euskadi i Madrid. 2n p: La Confederació Nacional del Treball (CNT), amb suport a Catalunya, Andalusia i Aragó –de la que ara s’escau el centenari1- era un sindicat anarquista i revolucionari amb 2 corrents: els Trentistes, que donen suport a la República, tot ajornant la revolució; i els Faistes, que veuen la República com un règim burgès i per tant, volen fer la revolució contra ella, duent a terme nombrosos atemptats.

El bienni reformista (p. 182-183)Les grans reformes1r p: Azaña va formar un govern amb socialistes i republicans de centreesquerra per engegar reformes que fessin d’Espanya un país més just i modern. 2n p: El 1r punt va ser la reforma agrària (A), ja que al camp espanyol hi havia molta desigualtat i

1 http://www.elpais.com/articulo/cataluna/siglo/anarquismo/Espana/elpepuespcat/20110119elpcat_10/Tes

3

misèria, sobretot als latifundis del centre i sud, on treballaven. El govern volia facilitar-los l’accés a la terra a través de la Llei de bases per a la reforma agrària (1932), que establia que primer serien expropiades (pagant-li una indemnització a l’amo) i després es lliurarien als camperols. Les terres de la gran noblesa no donaven dret a cap indemnització, però. Hi va haver gran polèmica i agitació al voltant d’aquesta llei. La misèria dels jornalers va provocar nombrosos incidents violents entre jornalers anarquistes i la Guàrdia Civil.3r p: Relacions Església-Estat (B). L’Església tenia grans propietats (finques rústiques i urbanes) i quasi monopolitzava l’ensenyament, a través dels ordes religiosos. El govern volia secularitzar el país (és a dir, disminuir la influència eclesial) amb mesures com el dret al divorci (1), el matrimoni civil (2) i la supressió dels jesuïtes (3). Tot plegat provocà tensions, com ara l’expulsió d’Espanya del cardenal Pedro Segura a causa de la seva actitud antirepublicana. El propi Azaña va arribar a dir: ‘España ha dejado de ser católica’. 4t p: Azaña considerava que calia fer una reforma militar (C) que aprimés l’exèrcit. Va reduir-ne força els efectius (1), va anul·lar els ascensos de la Dictadura (2) i va oferir el pas a la reserva, amb el sou íntegre, als militar que ho volguessin (3). Però molts militars no ho van acceptar, com el general Sanjurjo, que féu un cop d’estat el 1932.5è p: La política educativa (D) va ser una prioritat, amb l’augment del pressupost d’educació (1), la creació de nombroses places de mestre (2) i centres educatius (3)2 i limitacions als ordes religiosos en ensenyament (4). 6è p: La legislació laboral (E) va beneficiar els treballadors amb millors condicions de vida (1) i més assegurances socials (2).7è p: La descentralització de l’Estat (F) va ser complicada. Hi hagué crítiques dretanes i militars contra l’estatut català (1932) -1-, a Euskadi, el fet que el PNB fos democratacristià i la possible incorporació de Navarra van fer que no s’aprovés fins al 1936 (2). A Galícia, sense cap aplicació pràctica a causa de la guerra, s’instituí el 1938 (3). Regla mnemotècnica d’aprenentatge de les dates estatutàries: 32-Catalunya, 34-Lerroux, 36-Euskadi, 38-Galícia (en anys parells), que a la Transició Democràtica van ser considerades com les 3 comunitats històriques, en haver estat els únics territoris amb Estatut d’Autonomia durant la II República.

L’Estatut de 1932 (p. 184-185)L’Estatut de Núria1r p: La Generalitat va convocar una assemblea de representants dels ajuntaments, que va designar una ponència encarregada de redactar un projecte d’Estatut d’Autonomia per a Catalunya. Es van reunir a l’hotel de la Vall de Núria, i el 20-6-1931 el van enllestir.2n i 3r p: En el preàmbul, Catalunya era definida com un ‘Estat Autònom dins la República espanyola’ (1), el català era la llengua oficial de Cat (2), la Generalitat assumiria competències exclusives en molts àmbits (3), l’Estatut preveia la incorporació de nous territoris –pensant en els Països Catalans- (4), i en finançament la Generalitat disposaria dels impostos directes (5). El 2-8-1931 se celebrà un referèndum on el projecte d’Estatut fou aprovat pel 99,4% dels votants. Val a dir que, tot i que van ser les últimes eleccions en què les dones no van poder votar, aquestes van presentar-hi 400000 firmes favorables a l’Estatut de Núria.

L’Estatut de 19321r p: El maig de 1932 es va començar a debatre l’Estatut a les Corts. Va rebre atacs de la dreta centralista (1), d’alguns sectors dels partits del govern (2), d’intel·lectuals de prestigi com Unamuno i Ortega y Gasset (3), una forta campanya anticatalanista empresa per l’ABC (4) i de cambres de comerç i ajuntaments de ciutats castellanes (5). 2n p: El fallit cop d’estat del general Sanjurjo (10-8-1932) provocà que se n’acceleressin els tràmits. Els republicans van tancar files. El cap de govern, Manuel Azaña, va intervenir decisivament en la

2 http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4426

4

defensa de l’Estatut, aprovat per les Corts el 9 de setembre del 1932. 3r p: En el debat hi va haver retallades importants. Es definia Catalunya com una ‘regió autònoma dins de l’Estat Espanyol’ (1), el castellà passava a ser cooficial (2), es prohibien les federacions de regions autònomes (3) i els recursos financers que s’atorgaven a la Generalitat eren molt reduïts i la seva quantia depenia del govern central (4).4t p: Les competències que recollia l’Estatut eren més limitades que les de Núria (5). Quant a l’ensenyament, l’Estat conservava el control dels centres existents, però la Generalitat en podia crear de nous. Es determinaven com a competències autonòmiques el règim local, les obres públiques, la sanitat, la beneficència, les cooperatives i la legislació en serveis agraris.5è p: En matèria judicial (A) s’aconseguien les competències en l’organització de l’administració de justícia (1) i del dret civil català (2). S’instaurava el Tribunal de Cassació de Catalunya (3), òrgan suprem d’apel·lació. L’ordre públic i la policia passaven a dependre de la Generalitat (B). Els conflictes entre Estat i Generalitat serien resolts pel Tribunal de Garanties Constitucionals (C).6è p: L’aprovació de l’Estatut va ser ben rebuda, ja que significava el reconeixement de l’autogovern de Catalunya (1) i que la Generalitat assumia un poder polític concret (2).

Les forces polítiques i sindicals catalanesEls partits polítics catalans1r p: A Cat, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) (I) va protagonitzar la vida política. Recollia vots de la petita burgesia (1), obrers (2), menestrals (3) i pagesos (4). El partit estava constituït per independentistes com Josep Dencàs (a), i federalistes, com Lluís Companys (b) en bones relacions amb la Unió de Rabassaires (c). Es van incorporar al partit organitzacions d’àmbit local i comarcal (d), com la Joventut Republicana de Lleida i el Centre Nacionalista Republicà de Reus. Macià, tot i el seu origen independentista, va mantenir l’equilibri entre les faccions d’ERC, fet que va provocar el descontentament d’alguns nacionalistes, que van abandonar el partit.2n p: L’altre gran partit era la Lliga Regionalista (II), partit catalanista i conservador dirigit per Francesc Cambó. Representava l’alta i mitjana burgesia i defensava l’autonomia de Cat. va moderar el seu discurs polític (1), va integrar diversos grups de centre (2) i el 1933 va canviar el nom del partit pel de Lliga Catalana (3). Unió Democràtica de Catalunya (UDC) (III), fundada el 1931 i liderada per Carrasco i Formiguera era catalanista (1), democratacristiana (2) i defensava l’Església (3).3r p: El Partit Radical de Lerroux (IV) estava molt desprestigiat pel seu anticatalanisme. 4t p: El pes de les formacions marxistes era molt limitat. El PSOE (V) era quasi inexistent. La Unió Socialista de Catalunya (USC) (VI) va estar aliada amb ERC fins al 1936. El comunisme es trobava fragmentat en diversos partits. El 1935, a partir del BOC –Bloc Obrer i Camperol-, va sorgir el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) (VII), comunista contrari a l’estalinisme, liderat per Andreu Nin i Joaquín Maurín. Tot just va començar la guerra, diversos partits marxistes van constituir el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) (VIII) impulsat pel PCE per frenar el POUM.Les formacions sindicals1r p: La Confederació Nacional del Treball (CNT) -1- continua sent el sindicat amb més suport. A mitjan 1931 superava els 300000 afiliats. Es trobava molt dividida entre un sector moderat (els ‘trentistes’) –a-, i un sector radical, partidari de la via insurreccional –b-, vinculat amb la FAI (fundada el 1927), que era partidària de la violència i de la revolució immediata. Tot i que la CNT recomanava abstenir-se a les eleccions, molts dels seus afiliats votaven ERC.2n p: Els sindicats marxistes eren minoritaris a Catalunya, tot i que la UGT (2) tenia 30000 afiliats el 1933. 3r p: Al camp, el sindicat majoritari era la Unió de Rabassaires (3), estretament vinculat a ERC, amb 21500 afiliats. S’enfrontà amb els propietaris, a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, lligats a la Lliga (4).

5

6