Aviv BrclÓn, Preu - ddd.uab.cat · Aviv VI — Núm, 282 BrclÓn, 28 de maig ce 1927 Preu: 1i9...

8
Aviv VI — Núm, 282 BrclÓn, 28 de maig ce 1927 Preu: 1i9 cént3 com era, tirava la roba per fiquí i per allá; les sabates volaven fins arran del sostre, i en caure, el senyor Rabiós treia foc pels queixals perquè li estroncaven el son i ja no es podia adormir més en tota la nit. Per l'amor de Déu! el senyor Rabiós diu que faci el favor d'anar amb més compte en descalçar -se! Ajuest era l'en :òrrec que cada matí la Ruperta transmetia. En Tronera prometia anar amb més compt... però la seva memòria Ii fallava cada nit: les sabates feien el seu vol nocturn acostumat. Un matí, la Ruperta aconseguí escalar les mé. altes cimes de l'eloqüència i aconseguí estovar les més recòndites fibres del cor d'en Tronera, qui jurà i perjurà no fer mai més semblant disbarat. Arri- bada la nit, en Tronera es treu una sabata i plaml en l'aire. Ai va.ua listo no em recordava del juramen amb r gran compte es tragué la páriona. — Ja hi tornem a ésser[ bramà el senyor Rabiós en sentir el cop de sabata com cada nit. Maliatsiga[ fins que no li faci un cap nou no en sortirem. I vinga esperar el cop de l'altra sabata per després provar d'adormir -se. Però el segon cop no venia. I el senyor Rabiós acabà per posan-se tan nerviós i desesperat que sense esperar el matí envià la Ruperta. — Diu el senyoret Rabiós, que faci el favor de tirar d'una vegada l'altra sabata perquè no sossega. En Tronera ja feia dues hores que dormia!

Transcript of Aviv BrclÓn, Preu - ddd.uab.cat · Aviv VI — Núm, 282 BrclÓn, 28 de maig ce 1927 Preu: 1i9...

Page 1: Aviv BrclÓn, Preu - ddd.uab.cat · Aviv VI — Núm, 282 BrclÓn, 28 de maig ce 1927 Preu: 1i9 cént3 com era, tirava la roba per fiquí i per allá; les sabates volaven fins arran

Aviv VI — Núm, 282 BrclÓn, 28 de maig ce 1927

Preu: 1i9 cént3

com era, tirava la roba perfiquí i per allá; les sabates volaven fins arran del sostre, i en caure, el senyor Rabiós treia foc pels queixals perquèli estroncaven el son i ja no es podia adormir més en tota la nit. — Per l'amor de Déu! el senyor Rabiós diu quefaci el favor d'anar amb més compte en descalçar-se! Ajuest era l'en :òrrec que cada matí la Ruperta transmetia.

En Tronera prometia anar amb més compt... però la seva memòria Ii fallava cada nit: les sabates feien el seuvol nocturn acostumat. Un matí, la Ruperta aconseguí escalar les mé. altes cimes de l'eloqüència i aconseguíestovar les més recòndites fibres del cor d'en Tronera, qui jurà i perjurà no fer mai més semblant disbarat. Arri-bada la nit, en Tronera es treu una sabata i plaml en l'aire. — Ai va.ua listo no em recordava del juramen amb

r

gran compte es tragué la páriona. — Ja hi tornem a ésser[ bramà el senyor Rabiós en sentir el cop de sabata com cadanit. — Maliatsiga[ fins que no li faci un cap nou no en sortirem. I vinga esperar el cop de l'altra sabata per després

provar d'adormir-se. Però el segon cop no venia. I el senyor Rabiós acabà per posan-se tan nerviós i desesperat que

sense esperar el matí envià la Ruperta. — Diu el senyoret Rabiós, que faci el favor de tirar d'una vegada l'altra sabata

perquè no sossega. En Tronera ja feia dues hores que dormia!

Page 2: Aviv BrclÓn, Preu - ddd.uab.cat · Aviv VI — Núm, 282 BrclÓn, 28 de maig ce 1927 Preu: 1i9 cént3 com era, tirava la roba per fiquí i per allá; les sabates volaven fins arran

?in, CCLXXXII — Pâg, 170P l o g u tText d'en .TOAQUIM FECIT

del(Continuació)

VIROLLT T

e e IDibuixos d'eri MTRF,T

It(1,

f(. L'alegria de veure's amb la pell as-

segurada era barrejada amb l'ànsia deveuré s en terra de moros. Què hauriaestat pitjor? morir o heure-se-les ambes seg_iidors de Mahoma? I, natural-ment com que no hi havia gaire pertriar va optar per l'única solució possi-ble: deixar-ho a la mà de Déu. Amb

iiiEll li féu algunes preguntes en ca-

talà i amb gran sorpresa seva ella alsentir-lo exclamà: Katalàl.. Katalàl..donant a comprendre que sabia de quèanava.

Efect'vament la moreta coneixia al-gunes paraules, perquè havien tingutcaptiu un soldat del sud de França

gran precaució observà aquells con-torns i s'afermà en l'opinió de què eraal nord de l'Africa. L'interessant erasaber si estava en zona de domini eu-ropeu o bé si era paratge indígena. Enaquests dubtes el sorprengué unanoieta mora molt eixerida, la qual que-dà molt sorpresa de veure un europeu

Itac

yc */r/^^Í111t^1t^s```

(allí era zona francesa) i com a bonrossellonès s'expressava en català. Du-rant els dos anys de captiveri, aquelldisortat soldat, s'havia captat la sim-patia de la morete i a canvi de parau-les àrabs que ell aprenia, la moretan'aprenia de catalanes.

Un dia per acord de les autoritats

petit... s'hi acostà i.l'observà silenciosa-ment. Després li féu algunes pregun-tes que en Lluïset hagué de deixarsense resposta perquè, no cal dir-ho,no entenia l'àrab... però no sabé estar-se de demostrar-li amb un somriureque la seva persona li insp ra ya con»fiança.

franceses i mores es féu un intercanvide presoners i d'aquesta manera acon-seguí alliberar -se el rossellonès. Lamoreta acollí amb simpatia el nostreamiguet i li féu entendre que a casaseva no Ii passaria cap mal. En Lluïset.es deixà dur i sospitava que dintre dela seva poc envejable situació, encara

x Ol t^

havia tingut prou sort de topar ambaquella moreta... Quan més animatanava é s sortiren dos moros pel camíi els cridà l'atenció el petit estranger.La moreta (comprengué en Lluïset)el defensava pretenent dur -lo a casaseva, però els moros no s'entenguerende raons i el prengueren. De seguit el

lligaren i el feren seguir. Llavors síque s'espantà el petit aeronauta.

La moreta amb dissimul, a:.à se-guint el grup per veure on duien elseu protegit. Amb esglai comprovà queel petit presoner era dut a presènciadel terrible cabdill Abd-el-Maní.

Aquest cabdill indefectiblement feiamatar tots els presoners que eren

duts a sa presència, i naturalment noseria pas una excepció el nostre ami-guet. Hauria estat executat immediata-ment, però per respecte que aquell diafeia anys la seva quarta esposa, apla-çaren l'exeçu.ció per al dia següent ensortir el sol. Tot això sentí la simpàti-ca morete i tot seguit pensà de quinamanera podria salvar-lo. Disposava de

(Continuarà)

Page 3: Aviv BrclÓn, Preu - ddd.uab.cat · Aviv VI — Núm, 282 BrclÓn, 28 de maig ce 1927 Preu: 1i9 cént3 com era, tirava la roba per fiquí i per allá; les sabates volaven fins arran

V I R O L E'r Núm. CCLXXXII— Pág, 171

MISCEL'LANIADibuixos d'Eñ CORNET per En GUILLEM! D'OLORb

un home es presentà a casa un re-llotger a fer arreglar un valuós rellot-ge. El rellotger en demanava moltd'arreglar-lo, l'altre regatejava, peròuer fi quedaren entesos en fixar el preu

en la meitat del que havia costat elrellotge.

Al cap d'una setmana, l'home anàa recollir'lo. Se'l posà a la butxaca ies disposà a sortir.

— Ep, joyel — cridà el rellotger. —M'hela de pagar la meitat del que us

va costar el rellotge!— Com vulgui — respongué l'altre.

—Miri em va costar quinze dies a laModelo!

ELS BENEFICIS

En Paticot trobà un conegut seuque exercia el descansat ofici de buri'ller.

— Com et va el negoci?— Força bé, mra —féu, ensenyan-

li un enorme sac de burilles — a;xò ésel benefici brut d'aquesta setmana.

Passejant junts van arribar a unatavernota del Paral'lel. Allà entregó elperdulari el seu sac de burilles, i eltaverner, en canvi, li donà una ampo-lla d'aiguardent.

' — I això — féu el burillaire, ense-nyant-la a en Paticot — és el benefici1í.,uid.

'(In viatjant va anar a Montevideo iva comprar un magnífic lloro, una me-ravella de lloro, un lloro que sabiaparlar deu o dotze diferents idiomes ique prenia xocolata agafant la taçaamb una pota i el melindro amb l'altra.

Sens més tardar, l'envià a casa sevapel primer correu. Ell, sortí amb elvaixell següent, al cap de cinc dies.

Però passà que el primer vaixellsofrí una avería i arribà a Barcelonasols poques hores abans d'aquell onvenia el viatjant.

La dona d'aquest anà al moll a re-bre'l i abans de sortir de casa digué ala cuinera:

— Com que avui arriba el senyor,tot anant cap al moll encarregaré uncap d'aviram a la Boqueria i li faré dur.Cogui'l amb tomàtec,

Per desgràcia, abans que el pollas-tre que la senyora havia encarregat,arribà a la casa el lloro, dut per unmariner del vapor correu.

La cuinera pensà: Quina bèstia mésrara! Veje uns capritxos té la mestres

-sal I torcent-. li el coll, el plomà i el féu

en tomàtec.A l'hora de dinar arribà el viatjant

i sa esposa i al mateix temps arribavael pollastre de la Boqueria.

— Ai senyora! féu la cuinera —miri,ara ve un pollastre i jo ja he cuit l'al-tre ocell que m'han dut!

— Com era aquest ocell? — pregun-tà l'home ansiós.

— Era verd, amb el bec caragolat iles potes molsudes.

— Ah, diastrel era el meu lloro!Quina pena! Però, no sap què ha fet,desgraciada! El meu lloro sabia parlardotze idiomes!

— Doncs — respongué la cuinerairada — si era ton savi, per què no hodeia!

o MODERACIÓ

Un propagandista de la llei secadetu: à pel carrer en Pau Vinaixa.

— Quants gots de vi beveu cadadia?

— Oh, no pas molts. Es a dir, elsdissabtes sí que en bec molts, peròels a'.tres dies només quatre o cinclitres.

DEFINICIÓ

— Una estàtua — deia el mestre depàrvuls als seus petits deixebles — ésigual aue una persona, però no es pot

moure ni fer res. L'est'átua té uis, peròno pot...

— Veure! contestaren els menuts,e cor.

— Té orelles i no pot...— Sentir!— Té llavis i no pot...— Parlar!— Té nas i no pot...— Mocar-se!

PREDICCIÓ

— Noi, estic convençut que les gi-nes ho endevinen tot.

— T'han endevinat alguna cosa?— Si. Veuràs que l'altre dia una

em va dir que aviat algú em deixariadiners.

— I què?— Que al vespre un ladre m'atracà

i em va deixar deu cèntims que duiaen la mistera.

QÜESTIO DE CONFIANÇA

— Jo només crec allò que veig.- — Jo menys" encara, perquè et veiga tu i no et crec.

EL COST

LA CULPA ÉS D'ELL

Page 4: Aviv BrclÓn, Preu - ddd.uab.cat · Aviv VI — Núm, 282 BrclÓn, 28 de maig ce 1927 Preu: 1i9 cént3 com era, tirava la roba per fiquí i per allá; les sabates volaven fins arran

Niim, CLLAXXII - Fàg, 172

VIROLE?

GOLS

AMB IL. LUSTRA CIONS

ea JOAN G. JUNCEDA

De sobte, una veu vibrà potent enmig de la multitud:

— Eil Eeep!! Atureu-vosl...Era el Sastre, qui, tot acalorat,

s'obria pas a empentes i colzades pelmig de la gent, seguit de la seva donaqui plorava a llàgrima viva. Quan fouarribat al costat del Gualí, aquest lipreguntà:

— Bé: I què vols ara, tu?— El pobre Metge Jueu és inno-

cent — féu el S astre, esbufegant. — Elqui ha mort el Geperut sóc jo i ningúmés[

— 1 per què l'has mort? — li pre-guntà el Gualí.

— Oh, no ha estat pas voluntària-ment! — féu la dona del Sastre, totaplorosa.

— Ja us ho explicaré — féu el ma-r't. — Ahir ma muller i jo passàrem ladiada al camp, i en tornar a casa tro-bàrem el Geperudet, el qual, acompa-nyant-se amb un pandero de casca-vells, cantava i ballava amb tal gràciaunes cançons tan i tan xiroies, que noens sabérem estar de convidar-lo asopar amb nosaltres a casa. En el cursdel sopar ma muller agafà un tros depeix i pa i ho entaforà tot a la bocadel Geperut només que per plasentejari riure. En voler-s'ho engolir, se li de-gué clavar alguna espina a la gola iel degué ofegar! Podeu comptar si endegué ésser de gros el nostre espant!Vàrem agafar-lo entre ma muller i joi el portàrem a casa del Metge Jueuperquè el guarís i quan fórem a dinsdel seu portal, quan la criada negraanà a avisar son amo, nosaltres dei-

xàrem el Geperudet en terra i €ns entornàrem a casa. Desgraciats de nos-altres! Ara amb el nostre silenci anà-vem a ésser la causa de la mort delMetge Jueu innocent, després d'éssernosaltres els únics responsables de lamort del Geperut! Ja en tenim p;ouamb un de mort al damunt de la nos-tra consciència! Ja podeu alliberar elMetge, doncs, i penjar-me a mi!

— Ara sí que és ben clar això! —féu el Gualí. — Ja pcdeu alliberar el

metge i penjar el Sastre musulmà!Fou redactada la sentència amb els

noms del Sastre, el coll del qual jaera empresonat pel llaç escorredor;fou llegida la sentència a la multitud,i la corriola grinyolà altra vegada almoment que la muller del Sastre queiaen terra sense sentits.

— Eil Eeep!! Atures-vos!...I ara! Era possible que encara hi

hagués algú altre que es volgués de..clarar culpable de la mort del Ge

-perut?No: Aquesta vegada l'ordre d'atur

venia del palau del Soldà.El Geperudet era el Bafó d'aquella

altíssima persona i el día abans s'ha-via embriagat i s'havia fet escàpol delpalau: En aquell estat fou trobat i con-vidat pel Sastre i sa muller. En notarla desaparició del Geperut, el So'dà

H 1 5 T® R 1 A

ordenà de fer indagacions per veurede trobar-lo, i a la fi arribà un Xam'belen el qual li explicà el fet:

— Senyor: EI Gualí podrà contar-teque el Geperut ha estat trobat mort;i que en anar a penjer l'assassí a laforca, en mig de la plaça, veié arribarun segon, i un tercer, i fins un quartindividus els quals reclamaven, cada uper ell, la culpa de l'assassinat.Cada u deia al Gualí: (Sóc jo sol, l'au-tor de la mort del Geperutl...» — i im-mediatament explicava els detalls dela mort.

— Que me'ls portin tots a l'instant!— ordenà el Soldà.

I heus ací l'explicació del darrercrit d'atur:

Quan tots foren en presència delSoldà s'agenollaren i besaren en terra.El Gualí s'aixecà i èxplicà tot el quehavia passat fil per randa.

El Soldà es meravellà tant ambaquesta història i s'hi féu un panxó deriure tant de gust, que ordenà als es-crivents de transcriure-la amb totafidelitat i guardar-la ben curosamenten son arxiu. Aleshores es girà a totsels asistents, i els preguntà:

— Haveu mai oït contar un cas ouna història tan extraordinària comaquesta del meu Bufó Geperut?

El Corredor Cristià s'alçà, i digué:— Oh, rei dels segles i del temps!

Jo sé una història molt més extraordi-nària que aquesta aventura costraamb el Geperut.

— Doncs ja ens l'estàs explicant al'instant[ — respongué el Soldà, ple docuriositat.

UNA C O MPLICA D A(Contin uac.`g)

ir

Page 5: Aviv BrclÓn, Preu - ddd.uab.cat · Aviv VI — Núm, 282 BrclÓn, 28 de maig ce 1927 Preu: 1i9 cént3 com era, tirava la roba per fiquí i per allá; les sabates volaven fins arran

VIROLLT Núm. CCLXXXII ... pfl , 173

RECITAT DEL CORREDOR C RI S T I Á— Has de saber, oh rei! — féu el

Corredor Cristià — que jo sóc un cop-te (1) nat a Egipte i el meu pare, qui

era copte com jo i com jo mateix cor-redor a Al Kahirat,m'educà en aques-ta religió i m' en-senyà el seu ofici.Quan jo fui gran,mort ell, vaig en-carregar-me delsseus afers i vaigarreplegar tota laseva clientela. Iheus ací que un diaque jo m'estava as-segut a la porta del'hostal dels mar-xants de grans, vegívenir a mi un jove,el rasés agraciat quepogueu imaginar-vos, vestit ambuns hàbits els méssumptuosos quepogueu haver visten la vostra vida, elqual anava muntaten un ruc ensellati guarnit amb unasella i uns guarni-ments riquíssimsde color roig. Jovaig alçar -me deseguida i ell es vatreure un mocadoren el qual portavauna mostra de sè-sam i em preguntà:

— Quan pot va-ler l'ardeb (2) d'aquest sèsam?

— Jo crec — li responguí — que benbé se'n poden treure cent dracmes.

— Doncs ja pots venir amb els me-suradors al khan () Al-Guauí del barride Bab-el-Nasr, on jo ja us hi espe-raré.

I després s'allunyà altra vegada iem deixà el mocador amb la mostrade sèsam.

Aleshores jo me n vaig anar a visi-tar tots el marxants compradors degra i en mostrar-los-hi el sèsam quejo havia estimat en cent dracmes l'ar»deb, e'.Is mé n prometeren cent vint:Podeu comptar si vaig alegrar-me'n!Vaig prendre amb mi els mesuradorsi tots pegats ens n'anàrem a trobarel jove desconegut, el qual ja ens es-perava. Ens conduí a un magatzem iels mesuradors començaren a omplirels sacs: Tot plegat n'hi varen haver

(1) La religió copta és la cristiana amb ri-tual primitiu.

(2) Ardeb o írdab, unitat de mesura arà-biga.

- (3) Hostal.

cinquanta mesures en ardebs. El joveem cridà i em digué:

— Mira: Estic molt content de lavanda que m'has proporcionat; per

tant, jo et dono de comissió deu drac-mes per cada ardeb venut a cent. Etprego que vulguis encarregar-te tumateix de cobrar: Et guardaràs per atu les cinc centes dracmes i les que remil cinc centes guarda-les també finsque jo vingui a recollir-te-les quanhagi acabat els meus afers.

— Que es faci segons ton desig) —li vaig respondre. I me'n vaig anar acobrar. Ja veieu amb quina senzillesavaig guanyar- me una bona comissió:Un deu per cent que em donà el jovedesconegut; altre deu per cent que emdonaren els compradors segons cos-tura i les vint dracmes de sobrepreuque jo m'havia defensat; total duesmil cent. Vaig guardar els diners ivaig esperar que el jove vingués a re-collir el que era d'ell. Al cap d'un mesjust, es presentà a casa meva:

— Grat sia a Déu que ja vingueuper emportar- vos el vostre diner) — livaig fer jo.

— No, bon .home — em resporgaé;jo us prego de voler-me'ls guardarfins que hauré acabat la feina.

I se'n tornà altra vegada. Al capd'una altra mesada tornà:

— On són els diners? — em pre-guntà.

— Ací, a la vos»tra disposició) — liresponguí.

— Mercès. Guar»deu«me'ls, queaquest vespre elsvindré a recollir.

I tampoc va ve-nir fins al cap d'unaltre mes, peròtampoc prengué lasuma quejo li guar-dava. Mentrestantjo no me'n sabiaavenir. <Quina con-fiança—em deia jo—• m'arriba a teniraquest bon xicot!»Per fi, al cap detota una anyada,vingué Yatlot, vestitamb més luxe i mésriquesa que mai;més bell que la llu»na en son ple; ambel rostre brillant ifresc com si acabésd'eixir de !'ham

-mara; amb les gal-tes ro ades i el frontcom una flor escla-tant i, al damuntdel llavi de dalt,una piga com tinagota d'ambre ne-gre.

Aleshores jo el conjurí perquè vol-gués acceptar de venir a dinar emb mii, després de pregar-li molt, hi acce.:í.

(Continuarà)

Page 6: Aviv BrclÓn, Preu - ddd.uab.cat · Aviv VI — Núm, 282 BrclÓn, 28 de maig ce 1927 Preu: 1i9 cént3 com era, tirava la roba per fiquí i per allá; les sabates volaven fins arran

El seu veí don Simóés un home carrinclói poc amic de veïnspassa el temps entre la tecai la seva bibliotecatancat sempre part de dins.

El senyor Nasi desitjasaber com a l'Edat Mi jahom conreava les florsi per poder-ho esbrinarun llibre vol demanaral seu veí reganyós

Us presento el senyor Nasihabitant c'e San , Gerva^ipropietari de torretesque les féu edificarllavors que es va i etirardel negoci de mongetes.

Thm, CCLXXXII - 174

q1RoLYr1r

•1

Els préstecs«i—?

— Déu lo guard, senyor Simóno té vostè una edicióde <Els conreus medievals'?Vull aplica al meu jardíels procediments d'ahiperquè els moderns són fatals

— Senyor, — respon el veíjo tinc aquest llibre, sí.Però tinc per llei i baseno deixar ni un llibre soli _per tant, si vostè el voll'ha de ven¡ a llegí a casa.

Don Nasi se'n va enfadat.Son veí ara ha recordatque ha de netejar l'estorai pensa que en Nasi téper ai al neteja fél'escombra electro-extractora.

— Déu el guardi, si és servitpot deixar-me aquesta nitson aparell d'escombrarperquè amb una escombra antiganetejar és gran fadigaque la puc estalviar.

— Sí, senyor — respon don Nasiallà al recó la té. Facitot el que vulgui. Això sítambé tinc per regla i baseque no surti mai de casaper tant, ha d'escombra aquí.

Avergonyit, don Simóha ben comprès la lliçói el llibre se'n va a cercar.Don Nasi ha pogut lleóii el seu reganyós veíper fi ha pogut escombrar.

Page 7: Aviv BrclÓn, Preu - ddd.uab.cat · Aviv VI — Núm, 282 BrclÓn, 28 de maig ce 1927 Preu: 1i9 cént3 com era, tirava la roba per fiquí i per allá; les sabates volaven fins arran

VIROLET Nitm, CCLXXXII_ P. 175

=Jt J - ^.4` ¢ ^i.t ñ

BONA ESCAPADA

En moltes ciutats on el tràfec d'au-tomòbils ateny xifres insospitades,està prohibit baix pena de severes pe-nyores deixar els cotxes aturats a lavorera en certs carrers.

A propòsit d'això es conta la se-güent anècdota succeïda fa poc:

Un jove havia deixat l'auto a laporta d'un Banc a Londres, i en sortirva veure dos policies que guardavenel vehicle esperant el delinqüent.

Fent l'orni, passà de Llarg i es d'-rigí a un telèfon públic des d'on tele-fonà a la delegació dient que li havienrobat l'auto del qual donà el númeroi la descripció.

Al cap de mitja hora rebé una no'ade la policia dient que el seu auto ha-via estat trobat abandonat davant delBanc X i que estava a sa disposició aldipòsit.

FAULESÅYISOP

EI lleó, el llop i la guineuUn lleó revellit emmalaltí, ajegut

en la cova. Passaren a contemplar elrei totes les bèsties excepte la guineu.El llop, aprofitant l'ocasió, denunciàal lleó la guineu, que no feia cas defsenyor de tocs 1 per això havia deixatde visitar-lo.

En aquestes es presentà la guineui sentí el final de les paraules del Llop.El lleó rugí contra d'ella. Ella, però,demanant llicència per disculpar-se,digué: '<I qui dels que han vingut t'haservit com jo, que he recercat arreu ihe demanat a un metge remei per atu?

El lleó de seguit li ordenà que lidigués el remei, i ella digué: <Pela.viuun llop i cobreix-te amb la seva pell.

I mort el llop, la guineu rigué rient:`Cal no moure el senyor a malvoler.•ça, sinó a benevolença.'

1[dcralitat: La faula mostra que elsqui maqu i nen contra d'un alt,e, laseva pròpia trampa preparen.

La noia ¡Jet¡u: — Vinc cel Gabinetde Bellesa.

La seva amiga: — Deus haver tro-bat tancat oi, perquè fas la mateixacara d'abans.

• El Ianqui: — Almenys veig que te-niu un'colomar força gran, veje!

(Ce 7h P.^ssingShozv)

A la cima de l'itna, a més de tre;mil metres d'alçària, hom projectainstal'lar-hi un far d'un n il'ó de bu-gies de potència per guia dels aero-plans que fan el servei de les línies delMediterrani. L'electricitat per aquestfar serà generada per molins de ventque aprofi'aran la força dels venda-vals que tothora baten aquella cima.

Els enginyers que han projectataixò diuen que amb els molins de ventque es poden instal-lar a la carena del'Etna es podria obtenir més forçaelèctrica que la que fan les turbinesdel Niàgara.

L'ART DE LA CERVESAFa uns cinc mil anys, a les ciutats

de Mesopotàmia es coneixia ja l'artde fer cervesa, com ho proven lesescultures i inscripcions que s'hantrobat.

La cervesa era la beguda correntdels esclaus i classes treballadores iel vi em reservat per als nobles, gue•riers i sacerdots, ja que el clima de lavall de l'Eufrates no és gaire favora-ble el conreu de la vinya per éssermassa càlid i el preciós suc hav'a d'és-ser transportat riu avall des de l'Ar-mèn a Inferior, la terra de Noé, pri-mera del món on es conreà el cep.

En èpoques de crescuda del riu, elvi esdevenia tan rar que s'usava lacervesa fins en les ofertes als déus.

A Egipte s'usà també la cervesacom a beguda d3 la gent pobre. Eradiferent de la cervesa actual perquèno s'hi posava lúpul, l'herba que lidóna amargor i serveix per evitar quees torni agre, però en canvi era perfu-mada amb altres herbes com rúda oamb flor de taronger.

El taller del pintor cubista s'haviacremat i l'agent d'asseguraments hiva anar per veure a quant pujaven elsdesperfectes.

— Aquestes teles, quant costaven?— preguntà.

— Uns dos duros cada una — res-pongué el pintor. — Però totes ja leshavia pintades.

— Aixi li n'abonarem un duro decada una, no li sembla?

Le primeres tuberies de gas, forenfetes amb canons de fusells inúii s,roscats un a 1'al!re pels seus extrems.

Hom va di a en Jan: -- Vostèno gasta gaire salut. 1 ell respongué, convençut:— Si la gas.o no en tindré.

G. O.

A Sibèria apareix moltes vegadesl'arc de Sant Martí quan no hi ha nú-vols i resta en l'aire tot el dia. Es de-gut a la refracció de la llum del sol enpetites partícules de glaç que volenper I'atmòsfera.

xi11esquesOran concurs d'oñibres

N.° 570 — Fidel Mas N.° 571 — Narcís Masferrer N.° 572 — Pere Falguera N.° 573 — Josepa Oriol

Redacció i Administración Cardenal Casañts, 4lmpreinta: Carrer do Mantener, 24, interior

Page 8: Aviv BrclÓn, Preu - ddd.uab.cat · Aviv VI — Núm, 282 BrclÓn, 28 de maig ce 1927 Preu: 1i9 cént3 com era, tirava la roba per fiquí i per allá; les sabates volaven fins arran

Núm, CCLXXXII — Pàg. 176 V I R O L E T

AVENTURES D'E 1 N DALIQA 1 EN DALAGA

Avui fan negocis bellsperò agafats pels cabells.

nt fi,

A Vilaseca de Martotes porten cabell llarg

en canvi, al poble veíin totes al dernier cri.

— Jo, fa temps, era barber.— Jo, a un teatre, perruquer

VILAScçMDENAR.

(1

ALTO AUTON0' ILFJ

t^\^\^N al t ..,^ ̂ ñl >^ ~

— Preparem nostra botigai a fer negoci, Baliga.

= Es talla el cabe&, senyores — Cal essé amics del progrésbaratet i en poques hores. la higiene, i tot el demés.

Ro ^gLTRq

oqo

1 ^ o

o ,

j UNt^EtfpLII ^ SJWRln^.

El cabell que allá han tallat — A comprar perruca, menes l - Ja veus, noi, fent de barberaquí el venen no barat. que a París tothom duu trenes ^m hem afaitat diner.