Generalitat de Catalunya Departament de Governaci i Administracions Pbliques Direcci General de Funci Pblica

Pl Catalunya, 20

08002 Barcelona

Telfon 93 567 43 43 Fax 93 567 43 29

AVANTPROJECTE DE LLEI DE

MESURES EN MATRIA

D'OCUPACI PBLICA

SETEMBRE 2008

2

INDEX PREAMBUL TTOL I DISPOSICIONS GENERALS

Article 1 Objecte Article 2 mbit daplicaci Article 3 Personal amb legislaci especfica

TTOL II MESURES EN MATRIA D'ORDENACI I ESTRUCTURA DE

LOCUPACI PBLICA

Captol I ELEMENTS COMUNS DE L'ORDENACI DE L'OCUPACI PBLICA

Article 4 El lloc de treball Article 5 Dret a l'ocupaci efectiva d'un lloc de treball Article 6 Agrupaci de llocs de treball en mbits funcionals Article 7 Relacions de llocs de treball Article 8 Instruments complementaris de gesti de llocs de treball Article 9 Plantilles pressupostries Captol II INSTRUMENTS PER A LA PLANIFICACI I ORDENACI

DELS RECURSOS HUMANS Article 10 Planificaci dels recursos humans Article 11 Oferta d'ocupaci pblica Article 12 Registres de personal Captol III ESTRUCTURA DE LA FUNCI PBLICA CATALANA Article 13 Cossos i escales Article 14 Cossos dAdministraci General i Cossos d'Administraci

Especial Article 15 Cossos d'Administraci General de les administracions

pbliques catalanes Article 16 Cossos d'Administraci Especial de l'Administraci de la

Generalitat de Catalunya Article 17 Creaci d'Escales Article 18 Agrupaci de funcionaris

3

TTOL III MESURES EN MATRIA DE RECULUTAMENT I SELECCI

D'EMPLEATS PBLICS

Captol I PRINCIPIS I REQUISITS D'ACCS A L'OCUPACI PBLICA CATALANA

Article 19 Principis que informen els processos selectius de l'ocupaci

pblica catalana Article 20 Requisits per a l'accs a l'ocupaci pblica catalana Article 21 Accs a l'ocupaci pblica catalana i requisit de nacionalitat Article 22 Accs a l'ocupaci pblica catalana de les persones amb

discapacitat Article 23 Mesures de discriminaci positiva en l'accs a l'ocupaci pblica

catalana Captol II RECLUTAMENT I SELECCI D'EMPLEATS PBLICS Article 24 Reclutament d'empleats pblics i la provisi d'ocupacions

temporals Article 25 Processos selectius i instruments de selecci Article 26 Perode de prova Article 27 Bases de convocatria Article 28 Sistemes de selecci Article 29 Selecci d'empleats pblics i mobilitat interadministrativa Captol III RGANS DE RECLUTAMENT I SELECCI Article 30 Composici dels rgans de reclutament i selecci Article 31 Principis d'actuaci i funcionament dels rgans de reclutament i

selecci TTOL IV MESURES DE CONCILIACI DE LA VIDA PERSONAL I LABORAL

Captol I DISPOSICIONS GENERALS Article 32 Situacions assimilades Article 33 Personal inter i eventual Captol II EXCEDNCIES Article 34 Condicions generals d'exercici Article 35 Excedncia voluntria per a tenir cura dun fill o filla

4

Article 36 Excedncia voluntria per a tenir cura de familiars Article 37 Excedncia voluntria per al manteniment de la convivncia Article 38 Excedncia voluntria per violncia masclista Captol III PERMISOS Article 39 Condicions dexercici Article 40 Perms per matrimoni o convivncia Article 41 Perms per matrimoni dun o duna familiar Article 42 Perms per maternitat Article 43 Perms per atendre filles o fills prematurs Article 44 Perms per naixement, adopci o acolliment Article 45 Perms per paternitat Article 46 Perms per lactncia Article 47 Perms per a atendre filles o fills discapacitats Article 48 Perms prenatal Article 49 Perms per mort, accident, hospitalitzaci o malaltia greu dun

familiar fins al segon grau Article 50 Perms sense retribuci per a atendre un familiar Article 51 Permisos per situacions de violncia masclista Article 52 Permisos de flexibilitat horria recuperable Article 53 Perms per trasllat de domicili Article 54 Perms per a exmens finals en centres oficials Article 55 Perms per a deures inexcusables de carcter pblic o personal Article 56 Perms per a assumptes personals Article 57 Perms destudis Article 58 Perms per a assumptes propis sense retribuci Article 59 Perms per ra de malaltia Article 60 Perms per exercir funcions sindicals Captol IV REDUCCIONS DE JORNADA Article 61 Requisits de concessi Article 62 Reducci de jornada amb la totalitat de la retribuci per cura

dun fill o filla Article 63 Reducci de jornada per discapacitat legalment reconeguda Article 64 Reduccions de jornada bonificades Article 65 Reducci de jornada per guarda legal Captol V MESURES EN CAS DE VIOLNCIA MASCLISTA I

ASSETJAMENT SEXUAL, PER RA DE SEXE I PER ORIENTACI SEXUAL

Article 66 Disposicions generals

5

Article 67 Mesures de protecci de dones que es troben en situaci de violncia masclista

Article 68 Mesures de prevenci i actuaci en cas dassetjament laboral, sexual i per ra de sexe o orientaci sexual

DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera Integracions corporatives Segona Creaci dEscales Tercera Mesures en matria de conciliaci Quarta Regulaci de la modalitat del teletreball Cinquena Flexibilitat horria Sisena Mobilitat interadministrativa Setena Agrupacions de llocs de treball tipus Vuitena Plans digualtat Novena Modificaci del Decret legislatiu 1/1997, en matria de funci

pblica Desena Modificaci del Decret legislatiu 2/2003, pel qual saprova el text

refs de la Llei municipal i de rgim local de Catalunya DISPOSICIONS TRANSITRIES Primera Relacions de llocs de treball Segona Obertura gradual de la mobilitat a les relacions de llocs de treball Tercera Exempci del requisit de la nacionalitat per a laccs a la condici

de funcionari Quarta Persones amb discapacitat: percentatge defectius sobre el total Cinquena Gaudiment a temps parcial del perms per paternitat DISPOSICI DEROGATRIA DISPOSICIONS FINALS Primera Creaci dun rgan de mediaci per la soluci extrajudicial dels

conflictes Segona Habilitaci per al desplegament

6

Esborrany 1.09.08 TITOL I.

DISPOSICIONS GENERALS.

Article 1.- Objecte.

1. Aquesta Llei t per objecte lestabliment de determinades mesures sobre locupaci pblica catalana, aix com la incorporaci dinstruments adreats a facilitar la mobilitat interadministrativa dels empleats pblics de les diferents administracions pbliques catalanes.

2. Les mesures sobre locupaci pblica de les administracions pbliques catalanes que es preveuen en la present Llei es projecten principalment sobre els mbits segents:

a) Ordenaci i estructura de locupaci pblica .

b) Selecci i reclutament dempleades i empleats pblics.

c) Conciliaci entre la vida personal i laboral.

Article 2.- mbit daplicaci.

1. La present Llei s daplicaci al personal funcionari, estatutari i laboral que presta els seus serveis en les administracions pbliques catalanes, de conformitat amb el que disposen els articles segents.

2. Als efectes daquesta Llei, sentenen per administracions pbliques catalanes:

a) L'Administraci de la Generalitat de Catalunya.

b) Les Administracions Locals Catalanes.

c) Les Universitats Pbliques Catalanes.

d) Les entitats autnomes i entitats de dret pblic de la Generalitat, aix com les Agncies assimilades a les mateixes, que es regulen pels Captols II i III del Decret Legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual saprova el text refs de la Llei 4/1985, de 29 de mar, de l'Estatut de lempresa pblica catalana.

e) Els organismes autnoms i les entitats pbliques empresarials de lmbit local, aix com qualsevol entitat del sector pblic local que amb altres denominaci senquadri, pel que fa al rgim jurdic aplicable, dins les citades categories.

7

f) Les entitats de dret pblic amb personalitat jurdica prpia dependents o vinculades a les Universitats Pbliques Catalanes.

g) Els consorcis interadministratius, llevat que es constitueixin sota daltres formes jurdiques excloses de lmbit daplicaci de la Llei.

h) Les administracions independents, inclosa lAgncia Catalana de Protecci de Dades i lOficina Antifrau.

3. Seran dexclusiva aplicaci al personal funcionari, amb exclusi del personal estatutari i el personal docent no universitari, les mesures relatives a cossos, escales i grups de classificaci a que fa referncia el Ttol II daquesta Llei.

4. Els elements comuns dordenaci de locupaci pblica establerts al Ttol II aix com els principis i requisits d'accs a l'ocupaci pblica catalana del Captol I del Ttol III d'aquesta Llei sn d'aplicaci a la resta les entitats del sector pblic de la Generalitat de Catalunya, de les entitats locals i, en el seu cas, de les universitats publiques catalanes, sempre que els seus pressupostos es dotin ordinriament en ms dun 50 per cent amb ingressos procedents daquestes.

5. El Ttol IV d'aquesta Llei, sobre mesures de conciliaci de la vida personal i laboral, tamb s aplicable:

a) Al personal funcionari que presta serveis a les empreses pbliques, consorcis interadministratius, fundacions pbliques i daltres ens o entitats amb participaci majoritria de les administracions pbliques catalanes.

b) Al personal laboral de les administracions pbliques catalanes dacord amb el que estableixin els convenis collectius daplicaci, per als quals aquesta Llei esdev principi orientador.

6. En laplicaci daquesta Llei es podran dictar normes especfiques relatives al personal dels cossos de bombers i agents rurals, al personal dels serveis penitenciaris, investigador i de la policia local.

Article 3.- Personal amb legislaci especfica.

1. Les disposicions de la present Llei noms saplicaran directament quan aix es prevegi en la seva legislaci especfica al personal funcionari al servei del Parlament de Catalunya, Sndic de Greuges, Sindicatura de Comptes i Consell de Garanties Estatutries.

2. El personal docent no universitari i el personal estatutari del Institut Catal de Salut es regir per la legislaci sectorial dictada per l'Estat i per la Comunitat Autnoma de Catalunya en lmbit de les seves respectives competncies, aix

Mise en forme : Puces et

numros

8

com pel que es preveu en la present Llei, excepte els articles que es refereixen a la mobilitat interadministrativa.

3. Al personal de cos de policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra i al personal docent universitari li s daplicaci aquesta Llei en tot all que no sigui expressament regulat a la seva prpia normativa legal.

TTOL II.

MESURES EN MATRIA DORDENACI I ESTRUCTURA DE LOCUPACI PBLICA.

CAPTOL I. ELEMENTS COMUNS DE LORDENACI DE LOCUPACI PBLICA.

Article 4.- El lloc de treball.

1. El lloc de treball s la unitat elemental de lestructura organitzativa de locupaci pblica de les administracions pbliques catalanes. No obstant, poden existir llocs de treball de carcter conjuntural o temporal que no tenen naturalesa estructural.

2. El lloc de treball es defineix pel conjunt de funcions i tasques que, en un marc organitzatiu concret, condueixen a lobtenci duns resultats.

3. Els llocs de treball de les administracions pbliques catalanes es classifiquen en llocs de treball base, singulars i de comandament.

a) Sn llocs de treball base aquells que no disposen de funcions especfiques ms enll de les genricament atribudes al cos, escala o categoria professional al qual sadscriuen.

b) Sn llocs de treball singulars els individualitzables de la resta en atenci a les especials caracterstiques del perfil del lloc.

c) Sn llocs de treball de comandament els que, a ms de les funcions que tenen assignades, els correspon la direcci i organitzaci del treball dels diversos llocs que en depenen jerrquicament.

Article 5.- Dret a locupaci efectiva dun lloc de treball.

1. El personal al servei de les administracions pbliques catalanes t dret a locupaci efectiva dun lloc de treball.

9

2. No obstant lanterior i quan les necessitats del servei ho justifiquin, les administracions pbliques catalanes podran assignar temporalment al seu personal funcions i/o tasques diferents a les corresponents al lloc de treball que ocupin, sempre que resultin adequades a la seva classificaci o categoria professional i sense minva en les retribucions. Aquesta assignaci de funcions i/o tasques t la limitaci temporal d'un any i es circumscriu als centres de treball ubicats en la mateixa comarca.

Article 6.- Agrupaci de llocs de treball en mbits funcionals.

1. Les administracions pbliques catalanes poden agrupar els seus llocs de treball en mbits funcionals amb lobjectiu dordenar la selecci, formaci, provisi de llocs de treball, carrera professional i mobilitat del personal.

2. Els mbits funcionals sn instruments dorganitzaci dels recursos humans que consisteixen en agrupar llocs de treball amb funcions homognies per a locupaci dels quals es requereix un perfil de competncies professionals determinat per un conjunt de coneixements, destreses o actituds comunes.

3. En l'Administraci de la Generalitat de Catalunya els mbits funcionals es regularan per decret i, si aix es preveu en aquest, la seva creaci, modificaci i supressi podr tenir lloc mitjanant acord del Govern de la Generalitat.

Article 7.- Relacions de llocs de treball.

1. Les relacions de llocs de treball sn linstrument tcnic dordenaci de locupaci pblica de les administracions pbliques catalanes.

2. Les administracions pbliques catalanes sn obligades a elaborar les relacions de llocs de treball dacord amb el que es preveu en la present Llei.

3. Les relacions de llocs de treball han dincloure tots els llocs de treball estructurals existents en cada Administraci.

4. Les relacions de llocs de treball contindran, com a mnim, el segents elements respecte de cada lloc de treball:

a) Denominaci, unitat orgnica dadscripci i localitat.

b) Grup de classificaci o, en el cas del personal laboral, categoria professional.

c) Cos o escala dadscripci i mbit funcional, en el seu cas.

d) Tipus de lloc, sistema de provisi i, si s el cas, concreci de la mobilitat interadministrativa.

e) Retribucions complementries.

10

5. La creaci, supressi i modificaci dels llocs de treball sha de fer necessriament mitjanant la relaci de llocs de treball.

6. Les relacions de llocs de treball de les administracions pbliques catalanes tindran oberts a la mobilitat interadministrativa un mnim del vint per cent dels llocs de treball relacionats. Daquest percentatge shauran de reservar un mnim del cinc per cent per grup de classificaci o categoria professional.

7. Les relacions de llocs de treball seran objecte de publicaci oficial amb carcter anual, sens perjudici de la publicitat mitjanant la corresponent web corporativa de les successives actualitzacions.

Article 8.- Instruments complementaris de gesti dels llocs de treball.

1. Les administracions pbliques catalanes podran elaborar, de forma complementria a les relacions de llocs de treball, instruments de gesti dels llocs de treballs dirigits a flexibilitzar el sistema de gesti i adaptar-lo a les seves necessitats organitzatives.

2. Aquests instruments complementaris de gesti contindran, sempre que no formin part del contingut de la relaci de llocs de treball, els segents elements respecte de cada lloc de treball:

a) Contingut funcional, llevat dels llocs de treball base.

b) Rgim de dedicaci o especialitat horria.

c) Requisits exigits per a la seva ocupaci, que es derivaran de la descripci del lloc de treball i, si escau, del perfil de competncies exigit per al seu acompliment.

3. Els llocs de treball de carcter conjuntural o temporal de les administracions pbliques catalanes hauran de relacionar-se en linstrument complementari de gesti on haur de constar, com a mnim, la seva denominaci, durada prevista, enquadrament estructural o classificaci professional i els requisits exigits per a l'ocupaci.

4. Les administracions pbliques catalanes que no elaborin instruments complementaris de gesti incorporaran a la respectiva relaci de llocs de treball el contingut establert en lapartat segon daquest article.

5. Els instruments complementaris de gesti sn elaborats pel departament, rea o centre de gesti corresponent i aprovats pel departament o la unitat competent en matria docupaci pblica de cada administraci pblica.

11

6. Els instruments complementaris de gesti seran objecte de publicaci en la Web de ladministraci corresponent. Aquesta publicaci esdev requisit deficcia i validesa de la provisi, definitiva o temporal, del lloc de treball afectat.

Article 9.- Plantilles pressupostries.

1. Les plantilles relacionen la totalitat de les places dotades pressupostriament, classificades en grups i, dins els grups, en cossos, escales o categories professionals, si sescau.

2. Les plantilles shan de publicar oficialment i de manera ntegra.

3. Laprovaci i publicaci de les plantilles pressupostries no eximeix de lobligaci daprovar la relaci de llocs de treball ni substitueix la mateixa.

CAPTOL II.- INSTRUMENTS PER A LA PLANIFICACI I ORDENACI DELS RECURSOS HUMANS.

Article 10.- Planificaci dels recursos humans.

1. La planificaci dels recursos humans en les administracions pbliques catalanes t per objecte optimitzar i racionalitzar les organitzacions, mitjanant una adequada dimensi i distribuci qualitativa i quantitativa defectius, amb la finalitat de procurar una ms efica i eficient prestaci dels serveis pblics als ciutadans i atendre adequadament els requeriments de la societat catalana.

2. En el marc de la planificaci dels recursos humans de cada organitzaci, les administracions pbliques catalanes aprovaran, com a mnim cada dos anys, un pla estratgic de recursos humans. Aix mateix i en funci de les necessitats organitzatives, podran aprovar-se plans estratgics sectorials adreats a collectius especfics de personal o a rees o sectors determinats de lactivitat administrativa.

3. Els plans estratgics de recursos humans especificaran el nombre ptim defectius per a lefica compliment dels objectius de lorganitzaci, la seva distribuci per mbits sectorials, la identificaci d'rees, sectors i/o perfils deficitaris o excedentaris, si sescau, i la concreci de les mesures previstes per atendre-les aix com la seva estimaci en termes cost-benefici.

4. Els plans estratgics de recursos humans de les diferents administracions pbliques catalanes podran contenir, entre altres, les segents mesures:

a) Necessitats i excedents de personal durant el termini de vigncia del Pla.

b) Identificaci de perfils professionals necessaris.

12

c) Sistemes dorganitzaci del treball i de distribuci del temps de treball.

d) Formes de cobrir vacants, inclosa la incorporaci de recursos humans mitjanant loferta docupaci pblica.

e) Mesures de promoci interna, promoci professional i formaci.

f) Mesures de foment de contractes de formaci en prctiques, aix com incentius a lexcedncia voluntria i a la jubilaci anticipada o parcial.

g) Mesures per a la reassignaci defectius i la mobilitat forosa aix com programes dordenaci de recursos humans per a la reassignaci de personal a altres administracions pbliques, dacord amb els convenis que es subscriguin a lefecte.

h) Mecanismes de promoci de la mobilitat interadministrativa.

5. El Govern de la Generalitat mitjanant Decret determinar quines administracions pbliques, en funci de les seves dimensions, podran quedar exceptuades delaborar plans estratgics de recursos humans. En tot cas, les diputacions provincials o, si escau, les vegueries prestaran lassistncia tcnica i la cooperaci necessries a les administracions locals per dur a terme aquesta planificaci.

Article 11.- Oferta docupaci pblica.

1. L'oferta d'ocupaci Pblica s linstrument de planificaci i dordenaci que identifica les necessitats de recursos humans de les administracions pbliques catalanes que han de proveir-se per mitj de la incorporaci de personal de nou ingrs a places dotades en els pressupostos.

2. Les administracions pbliques catalanes aprovaran anualment la seva oferta pblica docupaci la qual ser objecte de publicaci en el diari oficial corresponent.

3. Laprovaci de loferta docupaci publica comporta lobligaci de convocar els corresponents processos selectius per cobrir les places previstes, i fins a un deu per cent addicional.

4. En les ofertes docupaci publica es fixar expressament el termini mxim per procedir a la convocatria dels processos selectius que se'n deriven. Les ofertes docupaci publica sexecutaran en el termini mxim de tres anys des de la seva publicaci. En el cas que no es convoquin dins el termini fixat els processos selectius derivats de loferta docupaci pblica, les places afectades hauran de

13

ser automticament amortitzades, sense perjudici de les responsabilitats que, en el seu cas, es puguin derivar.

5. Els plans estratgics de recursos humans podran contenir previsions sobre laprovaci dofertes d'ocupaci pblica parcials i les ofertes docupaci pblica poden preveure mesures per a la planificaci dels recursos humans.

6. Amb carcter previ a la seva publicaci oficial, les administracions pbliques catalanes trametran les seves ofertes docupaci pblica al departament competent en matria d'ocupaci pblica de la Generalitat, als efectes exclusivament estadstics i dinformaci i difusi per via electrnica de la totalitat de places vacants ofertades per les diferents administracions pbliques catalanes.

Article 12.- Registres de personal.

1. Les administracions pbliques catalanes disposaran dun registre de personal en el qual hauran destar inscrites les dades administratives relatives a tot el personal amb independncia de la seva relaci docupaci.

2. Els registres de personal han dincorporar informaci agregada de tot el sector pblic, incloses les societats mercantils participades majoritriament , fundacions pbliques i consorcis interadministratius.

3. Escoltades les federacions i associacions de municipis, el Consell del Govern Local i la representaci de les universitats pbliques catalanes, el Govern de la Generalitat establir mitjanant Decret els continguts mnims comuns dels registres de personal aix com els criteris o estndards que han de permetre l'intercanvi homogeni de la informaci entre les diferents administracions pbliques catalanes. Les Diputacions Provincials o, si escau, les vegueries, prestaran lassistncia tcnica i la cooperaci necessries per a ladequada implantaci dels Registres de Personal en les administracions locals catalanes.

4. Sens perjudici que cada administraci pblica disposi del seu propi registre de personal, el departament competent en matria d'ocupaci pblica de la Generalitat gestionar un Registre General de lOcupaci Pblica de Catalunya amb finalitats exclusivament estadstiques i informatives sobre levoluci i les caracterstiques de locupaci en el sector pblic catal. Reglamentriament es determinar el contingut i el procediment dobtenci i difusi de dades estadstiques mitjanant el Registre General de lOcupaci Pblica de Catalunya.

5. El personal t dret a accedir lliurement al seu expedient individual i a les dades administratives que consten als Registres de Personal, aix com a l'obtenci de les certificacions corresponents. Les administracions pbliques catalanes sn responsables de l's, tractament i manteniment de les dades que constin als

14

Registres de Personal i garantiran l'acompliment de la normativa sobre protecci de dades de carcter personal.

CAPTOL III.- ESTRUCTURA DE LA FUNCI PBLICA CATALANA.

Article 13.- Cossos i escales.

1. El personal funcionari de les administracions pbliques catalanes, en funci dels coneixements, les capacitats i les destreses comunes acreditades a travs d'un procs selectiu, sagrupen en Cossos i, dins d'aquests i en atenci a lespecialitzaci de les funcions atribudes, poden agrupar-se en Escales.

2. Els Cossos i Escales es creen, modifiquen o suprimeixen per llei del Parlament.

3. Els Cossos i Escales es classifiquen en els segents grups i subgrups:

a) Grup A, subgrups A1 i A2. L'accs a cossos i escales classificats en aquest grup requereix tenir una titulaci universitria de grau.

b) Grup B. L'accs a cossos i escales classificats en aquest grup requereix tenir el ttol de tcnic superior.

c) Grup C, subgrups C1 i C2. L'accs a cossos i escales classificats en el subgrup C1 requereix tenir el ttol de batxiller o tcnic i l'accs accs a cossos i escales classificats en el subgrup C2 requereix tenir el ttol de graduat en educaci secundaria obligatria.

4. Les lleis de creaci de Cossos i Escales determinaran:

a) La seva denominaci.

b) El grup de classificaci i, en el seu cas, la titulaci o titulacions concretes exigides per a ingressar-hi.

c) Les funcions genriques atribudes, sens perjudici de la seva concreci reglamentaria posterior.

Article 14.- Cossos d'Administraci General i Cossos d'Administraci Especial.

1. Els cossos es classifiquen, dacord amb les seves funcions, en Cossos d'Administraci General i Cossos dAdministraci Especial.

2. Correspon al personal funcionari de les administracions pbliques catalanes agrupat en els Cossos d'Administraci General la realitzaci de funcions comunes a l'exercici de l'activitat administrativa, ja siguin aquestes d'execuci, control, gesti, inspecci, trmit o suport.

Mise en forme : Puces et

numros

15

3. Correspon al personal funcionari de les administracions pbliques catalanes agrupat en Cossos o Escales d'Administraci especial, la realitzaci de funcions prpies d'una professi regulada, en el sentit de conjunt d'atribucions exclusives de professionals avalats o b per titulaci acadmica o b per una autoritzaci administrativa d'accs a una professi.

Article 15.- Cossos dAdministraci General de les administracions pbliques catalanes.

1. Es creen els segents Cossos dAdministraci General de les administracions pbliques catalanes:

a) Cos Superior d'Administraci General, grup de Classificaci A, subgrup A1. Correspon a aquest cos l'exercici de les funcions de direcci administrativa, gesti, elaboraci d'estudis, informes i propostes, control i inspecci, assessorament i representaci, i d'altres de superior nivell comunes a l'activitat administrativa.

b) Cos Superior de Gesti dAdministraci General, grup de classificaci A, subgrup A2. Correspon a aquest cos l'exercici de les funcions administratives de gesti i execuci de normativa i, en general, la collaboraci tcnica relacionada amb les funcions de nivell superior.

c) Cos de Gesti Administrativa, grup de classificaci C, subgrup C1. Correspon a aquest cos l'exercici de les funcions de collaboraci administrativa derivades de la gesti administrativa de nivell superior, tramitaci, preparaci i comprovaci de documentaci, tasques ofimtiques, manuals o de clcul numric, informaci i atenci al pblic i, en general, funcions similars o relacionades amb les anteriors.

d) Cos de Gesti Auxiliar, grup de classificaci C, subgrup C2. Correspon a aquest cos l'exercici de les funcions d'auxili administratiu, arxiu, tasques ofimtiques, despatx i registre de correspondncia, transcripci, classificaci i tramitaci documental, manipulaci bsica d'equips d'oficina i registre aix com, en general, funcions similars o relacionades amb les anteriors.

2. Escoltades les federacions i associacions de municipis, el Consell del Govern Local i la representaci de les universitats pbliques catalanes, el Govern de la Generalitat establir mitjanant Decret les competncies mnimes requerides per a lingrs en cada cos d'Administraci General en funci del grup i subgrup de classificaci.

16

Article 16.- Cossos d'Administraci Especial de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya.

1. En lmbit de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya es creen els segents Cossos Especials:

a) Cos Superior Facultatiu, grup A, subgrup A1. Correspon a aquest cos l'exercici de les funcions especfiques d'activitats professionals que comportin l'acompliment de tasques de carcter superior de concepci, innovaci, estudi, elaboraci d'informes, control i inspecci, sempre que aquestes funcions i tasques estiguin vinculades a una o varies professions regulades.

b) Cos Facultatiu, grup A, subgrup A2. Correspon al Cos Facultatiu l'exercici de les funcions de suport i collaboraci al Cos Superior Facultatiu que siguin especfiques d' activitats professionals que comportin l'acompliment de tasques de control, execuci o inspecci, sempre que aquestes funcions i tasques estiguin vinculades a una o varies professions regulades.

c) Cos Tcnic Superior, grup B. Correspon al Cos Tcnic Superior l'exercici de les funcions de suport i collaboraci al Cos Facultatiu o, en el seu cas, al Cos Superior Facultatiu, que siguin especfiques d'activitats professionals que comportin l'acompliment de tasques de control, inspecci o execuci, sempre que aquestes funcions i tasques estiguin vinculades a una o varies professions regulades.

d) Cos Tcnic Especialista, Grup C, Subgrup C1. Correspon al Cos Tcnic Especialista l'exercici de les funcions de suport i collaboraci al Cos Tcnic Superior o, en el seu cas, al Cos Superior Facultatiu o al Cos Facultatiu, que siguin especfiques d' activitats professionals que comportin l'acompliment de tasques de control, inspecci o execuci, sempre que aquestes funcions i tasques estiguin vinculades a una o varies professions regulades.

e) Cos Tcnic Auxiliar, grup C, subgrup C2. Correspon al Cos Tcnic Auxiliar l'exercici de les funcions de suport i collaboraci al Cos Tcnic Especialista o, en el seu cas, al Cos Tcnic Superior, que siguin especfiques d'activitats professionals que comportin l'acompliment de tasques de control, inspecci o execuci, sempre que aquestes funcions i tasques estiguin vinculades a una o varies professions regulades.

2. Aix mateix, sn Cossos Especials de lAdministraci de la Generalitat, el Cos dAdvocacia de la Generalitat, el Cos dIntervenci de la Generalitat, el Cos Superior dInspecci i Tcnica Tributria de la Generalitat, el Cos Tcnic de Valoraci Tributria de la Generalitat, el Cos de policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra, el Cos de Bombers de la Generalitat i el Cos d'Agents Rurals. Els grups de classificaci i les funcions corresponents sn determinades en la seva legislaci especfica.

17

Article 17.- Creaci dEscales.

1. En lAdministraci de la Generalitat nicament es podran crear Escales dins els Cossos Especials i mitjanant Llei del Parlament de Catalunya o norma jurdica amb rang i fora de llei.

2. La creaci i supressi de Cossos i Escales de l'Administraci Local s'haur de portar a terme mitjanant Llei del Parlament de Catalunya o norma jurdica amb rang i fora de Llei.

Article 18.- Agrupacions de funcionaris.

1. Les administracions pbliques catalanes poden crear agrupacions de funcionaris per a l'ingrs als quals no s'exigeixi estar en possessi de cap de les titulacions previstes en el sistema educatiu. Aquestes agrupacions es podran constituir amb carcter excepcional, nicament en aquells casos que es consideri que els llocs de treball han de ser ocupats per funcionaris pblics. El personal funcionari que pertanyi a aquestes agrupacions, sempre que disposi de la titulaci exigida, podr promocionar d'acord amb el que s'estableix en la normativa vigent.

2. Es crea l'Agrupaci de Funcionaris de Suport Administratiu de l'Administraci de la Generalitat de Catalunya. Correspon a aquesta Agrupaci l'exercici de les funcions de vigilncia de locals, control d'accs a les oficines pbliques, informaci al pblic i, en el seu cas, informaci i atenci als alumnes dels centres educatius, custodia de material, mobiliari i installacions, utilitzaci de mquines reproductores, fotocopiadores, escner i similars, i en general totes aquelles tasques de suport similars a les anteriors.

TTOL III.

MESURES EN MATRIA DE RECLUTAMENT I SELECCI D'EMPLEATS PBLICS.

CAPTOL I: PRINCIPIS I REQUISITS DACCS A LOCUPACI PBLICA CATALANA. .

Article 19.- Principis que informen els processos selectius de locupaci pblica catalana.

1. Laccs a locupaci pblica es regir pel ple respecte als principis digualtat, mrit, capacitat i idonetat, dacord amb all previst en la present Llei i en les normes que la desenvolupin.

18

2. Les administracions pbliques catalanes, aix com totes les entitats i organismes que formin part del sector pblic autonmic o local en els termes establerts a larticle 2 de la present Llei, seleccionaran el seu personal, funcionari, estatutari o laboral, mitjanant procediments que garanteixin els segents principis:

a) Publicitat de les convocatries i de les seves bases.

b) Carcter obert dels processos selectius, llevat dall previst per a la promoci interna i les mesures de discriminaci positiva que es puguin preveure.

c) Lliure concurrncia, dacord amb els requisits de la convocatria i els requeriments propis del cos, escala o categoria professional, mbit funcional d'adscripci, si escau, i perfil del lloc de treball a proveir.

d) Transparncia en la gesti del procs selectiu i en el funcionament dels rgans de selecci.

e) Imparcialitat, especialitzaci, professionalitat dels membres dels rgans de selecci aix com independncia i discrecionalitat tcnica en la seva actuaci.

f) Fiabilitat i validesa dels instruments utilitzats per a la verificaci de la capacitat i idonetat dels aspirants, aix com de les competncies requerides per a laccs.

g) Proporcionalitat en la valoraci dels mrits en relaci a la valoraci de les proves que conformen la fase d'oposici.

h) Adequaci entre el contingut dels processos selectius i les funcions i tasques a desenvolupar en els llocs de treball convocats.

i) Agilitat dels processos de selecci, sense perjudici de lobjectivitat i el respecte de totes les garanties establertes.

j) Incorporaci de la perspectiva de gnere i especial atenci als collectius amb dificultats d'inserci laboral.

Article 20.- Requisits per a laccs a locupaci pblica catalana.

1. Per accedir a locupaci pblica s'han de complir, en la data en qu acaba el termini de presentaci de sollicituds, els segents requisits:

a) Tenir la nacionalitat dun Estat membre de la Uni Europea, sens perjudici del que sestableix a larticle 21. Aquest requisit noms podr sser eximit mitjanant llei i per raons dinters general.

Mise en forme : Puces et

numros

19

b) Tenir la capacitat funcional per a lacompliment de les tasques.

c) Tenir complerts els setze anys i no passar de ledat mxima de jubilaci forosa, llevat que per llei sestableixi una altra edat mxima a la prevista per a determinats collectius dempleats pblics en funci del sector dactivitat al qual es dediquin i de les tasques a desenvolupar.

d) Acreditar el coneixement de la llengua catalana en el nivell requerit a les bases especfiques i en el grau adequat a les funcions prpies del lloc de treball objecte de la convocatria.

e) No haver estat separat o acomiadat mitjanant expedient disciplinari del servei de qualsevol de les Administracions Pbliques o dels rgans constitucionals o estatutaris de les Comunitats Autnomes, ni trobar-se en un supsit dinhabilitaci absoluta o especial per a ocupacions o crrecs pblics per resoluci judicial, per accedir al cos o escala de funcionari, o per exercir funcions similars a les que es desenvolupaven en el cas del personal laboral, del qual hagi estat separat o inhabilitat. En el cas de ser nacional dun altre estat, no trobar-se inhabilitat o en situaci equivalent, ni haver estat sotms a sanci disciplinria o equivalent que impedeixi en el seu Estat, en els mateixos termes, laccs a locupaci pblica.

f) Tenir la titulaci exigida o estar en condicions d'obtenir-la.

2. Les bases de la convocatria de les diferents proves selectives poden incloure altres requisits especfics per a l'accs a l'ocupaci pblica que tinguin relaci objectiva i proporcionada amb les funcions que s'hagin de desenvolupar i, en qualsevol cas, aquests requisits seran establerts de manera abstracta i general.

Article 21.- Accs a locupaci pblica catalana i requisit de nacionalitat.

1. La nacionalitat espanyola nicament ser exigida amb carcter exclusiu per accedir, com a personal funcionari, als llocs de treball que directament o indirectament impliquin la participaci en l'exercici del poder pblic o en les funcions de salvaguarda dels interessos generals o de les administracions pbliques. A aquests efectes, els rgans de govern de les administracions pbliques catalanes determinaran els llocs de treball o, si s'escau, els mbits funcionals als quals no poden accedir els nacionals de la resta destats membres.

2. Poden accedir a locupaci pblica com a personal funcionari, qualsevol que sigui la seva nacionalitat, el cnjuge dels nacionals de qualsevol pas membre de la Uni Europea, sempre que no estiguin separats de dret, i els seus descendents i els del seu cnjuge, sempre que no estiguin separats de dret, siguin menors de vint-i-un anys o majors daquesta edat i dependents.

Mise en forme : Puces et

numros

20

3. Laccs a locupaci pblica com a personal funcionari sestendr a les persones incloses en lmbit daplicaci dels Tractats Internacionals subscrits per la Uni Europea en els quals sigui daplicaci la lliure circulaci de treballadors.

4. Els nacionals a que fan referncia els apartats anteriors i els ciutadans extracomunitaris amb residncia legal a l'Estat espanyol podran accedir a locupaci pblica laboral.

Article 22.- Accs a locupaci pblica catalana de les persones amb discapacitat.

1. En les ofertes docupaci pblica de les administracions pbliques catalanes es reservar una quota no inferior al cinc per cent de les vacants perqu siguin cobertes per persones amb discapacitat acreditada, els quals han de superar els processos selectius i acreditar, abans del comenament de les proves selectives, la compatibilitat entre la seva discapacitat i el desenvolupament de les funcions i tasques assignades. Les places reservades que no es cobreixin podran acumular-se a la segent oferta d'ocupaci pblica. Reglamentriament es determinaran els collectius que, per les seves especificitats, sn exclosos d'aquesta reserva en les corresponents proves selectives.

2. Les administracions pbliques catalanes adoptaran les mesures necessries per establir les adaptacions i ajustos raonables de temps i mitjans en el desenvolupament dels processos selectius i de reclutament. Aix mateix, s'incentivar la participaci de les persones amb discapacitat, principalment mitjanant cursos de preparaci especfics per a l'accs a l'ocupaci pblica.

3. Igualment seran exigibles les adaptacions dels llocs de treball adjudicats a les condicions de discapacitat mitjanant protocols especfics i en els termes que reglamentriament sestableixin.

Article 23.- Mesures de discriminaci positiva en laccs a locupaci pblica catalana.

1. Per tal de promoure una poltica d'inserci social i laboral, els rgans de govern establiran mesures adreades a persones amb dificultats d'inserci laboral als efectes que puguin accedir en condicions especials o excepcionals a llocs de treball de carcter temporal. En qualsevol cas shan de respectar les condicions generals de titulaci i acreditar capacitat suficient per a lacompliment de les tasques. Amb aquesta finalitat es poden establir convenis de collaboraci amb entitats especialitzades per garantir el suport a la integraci d'aquestes persones.

2. Aix mateix, les administracions pbliques catalanes podran reservar determinats llocs de treball que no requereixin una qualificaci especial o llocs de treball de programes especfics i de durada limitada, per tal que siguin coberts entre persones amb especials dificultats per l'accs al mercat de treball, les quals hauran

Mise en forme : Puces et

numros

21

d'acreditar tenir la titulaci necessria i condicions d'aptitud i capacitat per a l'exercici de les funcions encomanades.

3. Les administracions pbliques catalanes fomentaran la contractaci de bens i serveis amb entitats sense afany de lucre que tinguin per objecte la inserci de les persones a que fa referncia aquest article.

CAPTOL II.- RECLUTAMENT I SELECCI DEMPLEATS PBLICS. Article 24.- Reclutament dempleats pblics i la provisi docupacions temporals.

1. Els processos de reclutament dempleats pblics sn eines de planificaci de recursos humans adreades a captar candidats amb perfils competencials adequats per tal que les administracions pbliques catalanes puguin disposar duna reserva ordenada defectius.

2. Els processos de reclutament, que sajustaran als principis generals que informen els processos selectius de locupaci pblica catalana, consistiran en la superaci duna o diverses proves selectives determinades a la convocatria respectiva. En qualsevol procs de reclutament que convoquin les administracions pbliques catalanes s'ha d'emprar algun dels instruments a que fan referncia les lletres a) i c) de larticle 25.

3. Les persones candidates que superin el procs de reclutament sinclouran en una relaci de reserva, ordenada conforme a la puntuaci obtinguda, que tindr una vigncia temporal de, com a mxim, tres anys. En el cas que durant aquest perode no shagin efectuat convocatries de processos selectius del cos, escala o categoria professional per al qual hagin estat reclutats tindran dret a romandre en la relaci de reserva fins que es convoqui un procs selectiu per a aquest cos, escala o categoria.

4. La superaci dun procs de reclutament podr sser objecte de valoraci com a mrit en la fase de concurs dels processos selectius d'accs al cos, escala o categoria per al qual hagi estat reclutat i, aix mateix, podr comportar l'exempci de determinades proves selectives, sempre que existeixi identitat dels instruments de selecci emprats i similitud en el contingut de les proves.

5. Reglamentriament es determinar l'ordre de crida per a la prestaci de serveis amb carcter temporal en les administracions pbliques catalanes, el qual necessriament haur de comptar amb les persones que hagin aprovat un procs selectiu d'accs al mateix mbit funcional, cos o escala i no hagi obtingut plaa, sempre que manifestin expressament la seva voluntat de prestar serveis amb aquest carcter, i amb els candidats inclosos en la relaci de reserva del corresponent mbit funcional, cos, escala o categoria.

22

6. L'Escola d'Administraci Pblica de Catalunya podr portar a terme convocatries peridiques de processos de reclutament permanents per als diferents cossos i escales, aix com per als mbits funcionals que sestableixin, amb la finalitat de generar relacions de reserva a les quals podran recrrer, d'acord amb el conveni que subscriguin a l'efecte, totes les administracions pbliques catalanes i entitats del sector pblic autonmic i local de Catalunya.

7. Les administracions pbliques catalanes podran establir els seus propis processos de reclutament, per en tot cas hauran de comptar en els tribunals o comissions respectives dun membre acreditat per lEscola dAdministraci Pblica de Catalunya.

8. En els processos de reclutament el principi de publicitat sentendr plenament satisfet amb la inserci de la convocatria en l'espai Web de l'administraci, instituci o entitat convocant.

9. Les administracions pbliques catalanes informaran, abans de la seva realitzaci, dels processos de reclutament que convoquin al departament competent en matria d'ocupaci pblica de la Generalitat de Catalunya amb la exclusiva finalitat que se'n faci publicitat i difusi en l'espai web de l'ocupaci pblica catalana.

Article 25.- Processos selectius i instruments de selecci.

1. Els processos selectius en les administracions pbliques catalanes es desenvoluparan dacord amb els principis generals establerts en aquesta Llei, especialment, tindran cura d'adequar els instruments de selecci aix com el seu contingut a les funcions, tasques i responsabilitats dels llocs de treball convocats i, si s'escau, a l'mbit funcional d'adscripci, cos, escala o categoria de pertinena.

2. Els instruments de selecci per a l'accs a l'ocupaci pblica catalana, aix com els processos de reclutament, poden consistir en:

a) Proves de coneixement orals o escrites, incloent-hi, si s'escau, el coneixement de llenges estrangeres.

b) Proves fsiques.

c) Proves prctiques d'avaluaci de competncies professionals.

d) Proves psicotcniques.

e) Entrevistes de selecci.

f) Anlisis del currculum acadmic i professional.

Mise en forme : Puces et

numros

Mise en forme : Puces et

numros

Mise en forme : Puces et

numros

23

g) Formaci selectiva.

3. En els processos selectius que convoquin les administracions pbliques catalanes s'han d'emprar, com a mnim, els instruments a que fan referncia les lletres a) i c) de l'apartat anterior.

Article 26.- Perode de prova.

1. Superades les diferents fases del procs selectiu, inclosa, si escau, la formaci selectiva, les persones aspirants hauran de superar obligatriament un perode de prova amb una durada mnima de tres mesos durant el qual desenvoluparan les funcions prpies del lloc de treball adjudicat.

2. El perode de prova ser supervisat per una persona designada i acreditada per lEscola dAdministraci Pblica de Catalunya, amb la funci d'orientar i dirigir professionalment l'aspirant i emetre, una vegada concls aquest perode, un informe sobre la idonetat de l'aspirant per a l'exercici de les funcions, tasques i responsabilitats que li puguin sser encomanades. Reglamentriament es regular el nomenament, requisits d'acreditaci i funcions de les persones responsables de les prctiques.

3. L'informe d'idonetat haur dsser trams a l'rgan de selecci per tal que pugui elaborar la proposta de nomenament o contractaci dels aspirants que han superat el procs selectiu.

Article 27.- Bases de convocatria.

1. Les bases de convocatria dels processos selectius han dincloure, com a mnim:

a) Nombre de places convocades, amb especificaci, si s el cas, de les reservades pel torn de promoci interna o a les persones discapacitades.

b) La definici de les funcions del cos, escala o categoria laboral i, si s'escau, les caracterstiques de l'mbit funcional d'adscripci.

c) Els requisits i condicions que han de complir els aspirants.

d) Termini de presentaci de sollicituds, el qual no pot sser inferior a quinze dies, i el centre o dependncia on adrear-les.

e) El sistema selectiu, els instruments de selecci i el contingut de les proves i, en el seu cas, la relaci de mrits objecte de valoraci i la formaci selectiva que es prevegi.

f) La composici de lrgan de selecci i la designaci nominal dels membres que el conformen.

Mise en forme : Puces et

numros

Mise en forme : Puces et

numros

24

g) L'especificaci de la durada, condicions i caracterstiques del perode de prova.

2. Les bases de les convocatries vinculen a l'administraci convocant, als rgans de selecci o reclutament i a les persones aspirants.

3. Les convocatries aix com les seves bases es publicaran als butlletins o diaris oficials corresponents. Tamb seran objecte de publicaci en l'espai Web de l'administraci, instituci o entitat convocant. Aix mateix, es podran publicar en els mitjans de comunicaci social de suport escrit.

Article 28.- Sistemes de selecci.

1. Els sistemes selectius de funcionaris pblics i personal laboral fix de les administracions pbliques catalanes sn els d'oposici i concurs-oposici, aquest darrer ser el sistema normal d'accs a l'ocupaci pblica. Excepcionalment, en el cas que legalment s'autoritzi es podr emprar el sistema de concurs de valoraci de mrits per a l'accs a la condici de personal laboral fix, sempre que es tracti de titulats superiors i que, atesa la seva singularitat, requereixin per al seu acompliment persones amb acreditada experincia professional, en tot cas superior als quinze anys.

2. La selecci pel sistema d'oposici consisteix en la realitzaci de les proves selectives exigides a la convocatria aix com determinar l'ordre de prelaci de les persones aspirants.

3. La selecci pel sistema de concurs-oposici consisteix en la realitzaci, com a parts diferenciades del procediment selectiu, d'una fase d'oposici i una altra de concurs, en la qual es valoren els mrits allegats i acreditats pels aspirants d'acord amb el barem incls a la convocatria. La superaci de la fase de concurs en cap cas dispensa de la realitzaci i superaci de la fase d'oposici. Les convocatries garantiran el principi de proporcionalitat en la valoraci dels mrits en relaci a les proves que conformen la fase d'oposici, sense que en cap cas la puntuaci de la fase de concurs pugui determinar el resultat de les proves selectives. La puntuaci del mrit relatiu als serveis prestats no podr suposar ms del 30% de la puntuaci mxima assolible en el conjunt del concurs-oposici.

Article 29.- Selecci dempleats pblics i mobilitat interadministrativa.

1. L'Escola d'Administraci Pblica de Catalunya, a instncia de les administracions pbliques catalanes i prvia subscripci del conveni corresponent, pot dur a terme convocatries de processos selectius d'accs a l'ocupaci pblica catalana.

Mise en forme : Puces et

numros

25

2. Les persones que hagin superat els processos selectius convocats per l'Escola d'Administraci Pblica de Catalunya tindran dret, un cop hagin transcorregut dos anys des del seu nomenament o contractaci, a participar en els processos de provisi que convoqui qualsevol altra administraci pblica de Catalunya, llevat de les administracions que no hagin subscrit el conveni a que fa referncia el primer apartat d'aquest article.

3. Per a l'efectivitat d'aquest dret no ser necessari que les relacions de llocs de treball restin obertes a la participaci de personal d'altres administracions pbliques, sens perjudici que els llocs de treball han de pertnyer al mateix cos, escala o categoria laboral, o han de tenir atribudes funcions similars o idntiques a les del cos, escala o categoria laboral d'origen.

4. D'acord amb el que s'estableixi reglamentriament, l'Escola d'Administraci Pblica de Catalunya acreditar, aix mateix, l'homogenetat en el contingut de les proves d'accs i els instruments de selecci emprats, sens perjudici d'impartir, a aquests efectes, cursos selectius especfics complementaris dels coneixements no acreditats.

CAPTOL III.- RGANS DE RECLUTAMENT I SELECCI. Article 30.- Composici dels rgans de reclutament i selecci.

1. Les persones que formin part dels rgans de reclutament i selecci han de posseir una titulaci igual o superior a la del grup, categoria o lloc de treball objecte de la convocatria i un ampli coneixement de lrea professional prpia dels llocs objecte de convocatria.

2. En la composici dels rgans de reclutament i selecci satendr als criteris de paritat entre dones i homes dacord amb all previst en la legislaci vigent.

3. En cap cas podran formar part dels rgans de reclutament i selecci:

a) El personal delecci o de designaci poltica.

b) El personal eventual.

c) El personal inter.

d) El personal laboral indefinit no fix o temporal.

e) Les persones que hagin preparat aspirants per accedir a l'ocupaci pblica durant els ltims dos anys.

f) Els representants dels sindicats, dassociacions de funcionaris o de collegis professionals que actun en representaci o per compte daquestes

Mise en forme : Puces et

numros

26

organitzacions o entitats, sens perjudici de les funcions que se'ls puguin atribuir en ordre a la vigilncia i control del desenvolupament del procs selectiu.

4. La designaci de 2/3 parts dels membres de qualsevol rgan de selecci de les administracions pbliques catalanes ha de recaure en persones acreditades per LEscola d'Administraci Pblica de Catalunya entre funcionaris de carrera o personal laboral fix o, en el seu cas, professionals externs acreditats per la prpia Escola. LEscola d'Administraci Pblica de Catalunya, dacord amb el que es determini reglamentriament, establir un sistema dacreditaci per poder formar part dels rgans de selecci i expedir certificacions d'idonetat a l'efecte.

5. Les administracions pbliques catalanes poden configurar rgans de selecci i reclutament de carcter permanent i, a aquests efectes, poden atribuir temporalment als seus membres l'exercici exclusiu d'aquestes responsabilitats i funcions.

Article 31.- Principis d'actuaci i funcionament dels rgans de reclutament i selecci.

1. Els rgans de reclutament i selecci de locupaci pblica actuaran dacord amb els principis dobjectivitat, imparcialitat, idonetat, especialitzaci, professionalitat i responsabilitat.

2. Els membres dels rgans de reclutament i selecci sn responsables de la transparncia i objectivitat de cada procediment, del seu contingut, de la confidencialitat de les proves, del compliment dels terminis establerts i, en general, de lestricte compliment de les bases de convocatria.

3. Els rgans de selecci de les administracions pbliques catalanes no podran proposar laccs a la condici de funcionari dun nombre superior daprovats al de places convocades, excepte quan aix ho prevegi la prpia convocatria. No obstant aix, sempre que els rgans de selecci de les administracions pbliques catalanes hagin proposat el nomenament digual nombre daspirants que el de places convocades, i amb la finalitat dassegurar la cobertura de les mateixes, quan es produeixin renncies dels aspirants seleccionats, lrgan convocant podr requerir de lrgan de selecci la relaci complementria dels aspirants que segueixin als proposats, per al seu possible nomenament com a funcionaris de carrera.

Mise en forme : Puces et

numros

Mise en forme : Puces et

numros

Mise en forme : Puces et

numros

27

TTOL IV

MESURES DE CONCILIACI DE LA VIDA PERSONAL I LABORAL.

CAPTOL I: DIPOSICIONS GENERALS.

Article 32.- Situacions assimilades.

1. Les mesures de conciliaci establertes en aquesta llei referides al vincle matrimonial s'apliquen en els mateixos termes a les unions estables de parella acreditades d'acord amb la normativa vigent en matria.

2. Les mesures d'aquest ttol s'apliquen tant en els supsits de filiaci biolgica o adoptiva com en els d'acolliment permanent o preadoptiu.

Article 33.- Personal inter i eventual.

1. Les mesures de conciliaci en matria d'excedncies, permisos i reduccions de jornada establertes en aquesta llei sn d'aplicaci al personal inter, llevat de l'excedncia voluntria per al manteniment de la convivncia i els permisos d'estudis i per assumptes propis sense retribuci.

2. Al personal eventual li sn d'aplicaci les mesures de conciliaci establertes matria de permisos i reduccions de jornada, llevat dels permisos d'estudis i per assumptes propis sense retribuci.

3. Reglamentriament es determinaran les modulacions i limitacions a l'exercici de les mesures de conciliaci per al personal inter que el seu perode de prestaci de serveis no excedeixi de sis mesos complets i consecutius.

CAPTOL II.- EXCEDNCIES.

Article 34.- Condicions generals d'exercici.

1. Els supsits d'excedncia voluntria establerts en aquest captol tenen la finalitat de conciliar la vida personal amb la vida laboral i es regeixen, en tot all que no hi sigui expressament regulat, per la normativa general vigent en matria d'excedncia voluntria.

2. No es poden acumular dos perodes d'excedncia en el cas que sesdevingui una nova causa. Si durant el perode d'excedncia un nou subjecte causant dna dret a un altre perode d'excedncia, l'inici daquest posa fi al primer.

Mise en forme : Puces et

numros

Mise en forme : Puces et

numros

28

3. Lexercici simultani de lexcedncia per dues persones que presten llurs serveis en el sector pblic per ra dun mateix fet causant noms s perms, amb lautoritzaci prvia, si ho solliciten d'una manera expressa les persones interessades i sempre que no afecti el funcionament regular dels serveis.

4. Les excedncies per a tenir cura dun fill o filla o de familiars sn incompatibles amb lautoritzaci de compatibilitat la qual resta suspesa dofici fins al finiment del termini d'excedncia.

5. Si abans de finalitzar la causa que ha originat la declaraci de lexcedncia voluntria no es sollicita el reingrs al servei actiu es declara d'ofici la situaci d'excedncia voluntria per inters particular.

6. El personal funcionari en situaci d'excedncia voluntria per a tenir cura d'un fill o filla, per tenir cura de familiars i per violncia masclista pot participar en els cursos de formaci que convoqui l Administraci.

Article 35.- Excedncia voluntria per a tenir cura d'un fill o filla.

1. Lexcedncia voluntria per a tenir cura dun fill o filla es pot sollicitar en qualsevol moment a partir del naixement o de la sentncia o la resoluci judicial de constituci de ladopci o lacolliment.

2. Aquesta excedncia t una durada mxima de tres anys, a comptar de la data del naixement o de la sentncia o la resoluci judicial en el cas dacolliment o adopci.

3. Qui opti per gaudir de forma compactada la reducci de jornada amb la totalitat de les retribucions a que fa referncia l'article 62 d'aquesta llei, haur de treballar els 2/3 retributs per avanat abans dacollir-se a lexcedncia voluntria per tenir cura dun fill o filla.

4. El perode d'excedncia computa als efectes de reconeixement de triennis, de consolidaci del grau personal i del sistema de previsi o drets passius. Aix mateix, durant tot el perode d'excedncia la persona afectada t dret a la reserva del lloc de treball amb destinaci definitiva. No obstant aix, si la persona afectada ocupa un lloc de treball amb destinaci provisional, conserva els drets generals sobre aquest fins al cessament o fins al moment en qu es resolgui la convocatria de provisi corresponent.

Article 36.- Excedncia voluntria per a tenir cura de familiars

1. Lexcedncia voluntria per a tenir cura de familiars es pot sollicitar per a tenir cura d'un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat incls, amb la condici que no es pugui valer i que no pugui exercir cap activitat retribuda.

Mise en forme : Puces et

numros

29

2. Aquesta excedncia pot sser atorgada per un perode mnim de tres mesos i mxim de tres anys. El perode concret d'excedncia s determinat segons lacreditaci del grau de dependncia i la durada estimada daquesta.

3. El perode d'excedncia computa als efectes de reconeixement de triennis, de consolidaci del grau personal i del sistema de previsi o drets passius. Aix mateix, durant tot el perode d'excedncia la persona afectada t dret a la reserva del lloc de treball amb destinaci definitiva. No obstant aix, si la persona afectada ocupa un lloc de treball amb destinaci provisional, conserva els drets generals sobre aquest fins al cessament o fins al moment en qu es resolgui la convocatria de provisi corresponent.

Article 37.- Excedncia voluntria per al manteniment de la convivncia

1. Lexcedncia voluntria per al manteniment de la convivncia es pot sollicitar, per una durada mnima dun any i mxima de quinze, si el cnjuge o la cnjuge o el convivent o la convivent ha de residir en un altre municipi perqu hi ha obtingut un lloc de treball estable.

2. El perode d'excedncia no computa als efectes de triennis, de grau personal i de drets passius, ni comporta la reserva de la destinaci.

Article 38.- Excedncia voluntria per violncia masclista

1. Lexcedncia voluntria per violncia masclista s'atorgar a les dones que acreditin trobar-se en aquesta situaci pel temps que ho sollicitin.

2. El perode d'excedncia computa als efectes de reconeixement de triennis, de consolidaci del grau personal i del sistema de previsi o drets passius i comporta la reserva del mateix lloc de treball durant sis mesos, sens perjudici que es pugui ampliar aquest termini fins un total de divuit mesos com a mxim, dacord amb el que disposa la normativa sobre violncia masclista.

3. Durant els dos primers mesos daquesta excedncia, es t dret a percebre les retribucions ntegres i, si sescau, les prestacions familiars per filla o fill a crrec.

CAPTOL III.- PERMISOS.

Article 39.- Condicions dexercici

1. No es pot concedir un mateix tipus de perms a dues persones pel mateix fet causant, llevat que lexerceixin d'una manera alternativa i que el termini global no superi l'establert com a mxim per a cada tipus de perms, a excepci del perms per matrimoni o convivncia, mtrimoni d'un o d'una familiar, quan s'exerceix l'opci perqu l'altre progenitor o progenitora gaudeixi d'una part determinada i

Mise en forme : Puces et

numros

30

ininterrompuda del perms de maternitat, del perms per atendre filles o fills discapacitats i del perms per mort, accident, hospitalitzaci o malaltia greu d'un familiar fins el segon grau.

2. Els permisos regulats per aquest captol sn retributs, llevat dels permisos a que fan referncia els articles 50 i 58.

3. Si el perode del perms de maternitat, de paternitat, per atendre fills prematurs o dincapacitat temporal derivada dembars, part o lactncia natural coincideix totalment o parcialment amb el perode de vacances, la persona afectada gaudeix de les vacances un cop finit el perms. El cmput de les vacances sinicia lendem de la data de finiment del perms.

Article 40.- Perms per matrimoni o convivncia.

El perms per matrimoni o convivncia, en el cas de les unions estables de parella, t una durada de quinze dies naturals consecutius. Els cnjuges o convivents en poden gaudir dins el termini dun any a comptar de la data del casament o de l'inscripci en el registre d'unions estables de parella.

Article 41.- Perms per matrimoni dun o d'una familiar

Per matrimoni dun o d'una familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat es t dret a un perms dun dia dabsncia del lloc de treball, ampliable a dos dies si el matrimoni t lloc fora de Catalunya.

Article 42.- Perms per maternitat

1. El perms per maternitat t una durada de setze setmanes ininterrompudes. Aquest perms samplia dues setmanes ms en el supsit de discapacitat del fill/a i, per cada fill o filla a partir del segon, en els supsits de part, acolliment o adopci mltiple i en pot gaudir qualsevol dels dos progenitors. Laltre progenitor o progenitora, sempre que tingui la guarda legal del fill o filla, pot fer s de tot el perms de maternitat, o de la part que en resti, en el cas de mort o malaltia incapacitant de la mare o en el cas de guarda legal exclusiva.

2. En el cas de filiaci biolgica, el perode de perms pot comenar abans o immediatament desprs del part. Les sis primeres setmanes posteriors al part sn de descans obligatori per a la mare.

3. En els casos de part prematur i en aquells que, per qualsevol altra causa, el nounat shagi de quedar hospitalitzat a continuaci del part, aquest perms samplia tants dies com el nounat estigui hospitalitzat, amb un mxim de tretze setmanes addicionals.

Mise en forme : Puces et

numros

31

4. En el cas dadopci o acolliment, el perode de perms per maternitat computa a partir de la sentncia judicial o resoluci administrativa. Si es tracta duna adopci internacional el perms pot comenar fins a sis setmanes abans.

5. Lacolliment simple de durada no inferior a un any dna dret, sempre que es compleixin els requisits establerts a la normativa vigent, al gaudiment del perms per maternitat. No obstant aix, un mateix menor no pot donar dret a ms dun perms per maternitat.

6. Si s necessari el desplaament previ dels progenitors al pas dorigen de ladoptat, en els casos dadopci o acolliment internacional, s t dret, a ms, a un perms de fins a dos mesos de durada, percebent durant aquest perode exclusivament les retribucions bsiques.

7. La persona que gaudeix del perms per maternitat ho pot fer a temps parcial, d'una manera ininterrompuda. La manera en qu es distribueix el temps de perms requereix l'acord previ entre la persona interessada i l'rgan competent per a la concessi del perms. En el cas de filiaci biolgica, la mare pot gaudir del perms a temps parcial noms a partir de la sisena setmana posterior al part. El perms per maternitat a temps parcial s incompatible amb els permisos per lactncia o per atendre fills prematurs i amb la reducci de jornada per guarda legal.

8. El progenitor o progenitora que gaudeix del perms per maternitat pot optar perqu l'altre progenitor o progenitora gaudeixi d'una part determinada i ininterrompuda daquest perms. El perms es distribueix a opci del progenitor o progenitora que gaudeix de la primera part del perms. Els progenitors poden gaudir de la compartici del perms duna manera simultnia o successiva, sense superar les setze setmanes o el temps que correspongui en els casos de durada ampliada. En el cas de la filiaci biolgica, si sopta per gaudir de la segona part del perms successivament al de la mare, noms es pot fer a partir de la sisena setmana posterior al part i sempre que, en el moment de fer-se efectiva aquesta opci, la incorporaci de la mare al treball no comporti un risc per a la seva salut.

9. En cas de cessi del perms per maternitat a laltre progenitor, aquest podr seguir gaudint del perms de maternitat inicialment cedit encara que en el moment previst per a la reincorporaci de la mare al treball aquesta es trobi en situaci dincapacitat temporal.

10. La cessi del perms pot sser revocada en qualsevol moment si sesdevenen fets que fan inviable laplicaci daquesta opci, com ara labsncia, la malaltia o laccident, o tamb labandonament de la famlia, la violncia o altres causes equivalents, llevat que aquests tres darrers casos siguin imputables al cedent.

32

11. El progenitor o progenitora pot continuar gaudint del perms de maternitat en cas de mort del fill o filla, fins a concloure les setze setmanes.

12. Durant el gaudi daquest perms es pot participar en els cursos de formaci que convoqui l Administraci.

Article 43.- Perms per atendre filles o fills prematurs.

Per naixement de filles o fills prematurs o que, per qualsevol altra causa, shagin de quedar hospitalitzats a continuaci del part, es t dret a reduir la jornada de treball fins a un mxim de dues hores, amb la disminuci proporcional de les retribucions.

Article 44.- Perms per naixement, adopci o acolliment

El progenitor o progenitora que no gaudeix del perms per maternitat t dret a un perms de cinc dies laborables consecutius dins els deu dies segents a la data de naixement, o a larribada del menor o la menor adoptat o acollit a la llar familiar en el cas dadopci o acolliment. En el cas de part, adopci o acolliment mltiple, la durada del perms samplia a deu dies si es tracta de dos fills o filles i a quinze dies si en sn tres o ms.

Article 45.- Perms per paternitat

1. El progenitor o progenitora, sens perjudici del dret al perms per maternitat, t dret a un perms de paternitat de quatre setmanes consecutives. El gaudiment d'aquest perms s incompatible amb l'autoritzaci de compatibilitat la qual resta suspesa dofici fins al finiment del perms.

2. Aquest perms es pot gaudir a temps parcial, sempre de manera ininterrompuda. La manera en qu es distribueix el temps de perms requereix lacord previ entre la persona interessada i lrgan competent per a la seva concessi. El perms per paternitat a temps parcial s incompatible amb els permisos per lactncia o per fills prematurs i amb la reducci de jornada per guarda legal.

3. El perms per paternitat s'ha de gaudir durant el perode comprs des del finiment del perms per naixement del fill o filla, des de la resoluci judicial per la qual es constitueix ladopci o a partir de la decisi administrativa o judicial dacolliment, i fins que fineixi el perms per maternitat, o tamb immediatament desprs del finiment daquest perms.

4. El progenitor o progenitora d'una famlia monoparental, si t la guarda legal exclusiva del fill o filla, tamb pot gaudir del perms de paternitat a continuaci del perms per maternitat.

Mise en forme : Puces et

numros

Mise en forme : Puces et

numros

33

Article 46.- Perms per lactncia

1. El perms per lactncia s duna hora diria dabsncia del lloc de treball, la qual es pot dividir en dues fraccions de trenta minuts. En els casos de part, adopci o acolliment mltiple el perms s de dues hores diries, les quals es poden dividir en dues fraccions d'una hora. El perode del perms sinicia un cop finit el perms per maternitat i t una durada mxima de vint setmanes.

2. A petici de la persona interessada, les hores del perms de lactncia es poden compactar per a gaudir-ne en jornades senceres de treball, consecutives o repartides per setmanes, sense alterar el moment dinici del perode de perms i tenint en compte les necessitats del servei.

3. En cas de no haver gaudit totalment del perms de maternitat, es pot gaudir del perms de lactncia a partir de la setzena setmana del naixement o adopci del/la menor.

Article 47.- Permisos per a atendre filles o fills discapacitats.

1. Els progenitors amb filles o fills discapacitats tenen dret conjuntament a permisos dabsncia del lloc de treball per a poder assistir a reunions o visites en els centres educatius especials o sanitaris on rebin suport.

2. Aix mateix, aquestes persones tenen dret a dues hores de flexibilitat horria diria per a poder conciliar els horaris dels centres deducaci especial o dels altres centres on el fill o filla discapacitat rep atenci.

Article 48.- Perms prenatal

1. Les dones embarassades i laltre/a progenitor/a tenen dret a absentar-se del lloc treball per a assistir a exmens prenatals, a tcniques de preparaci per al part i tractament de fertilitat, durant el temps necessari per a dur a terme aquestes prctiques, amb la justificaci prvia de la necessitat de fer-ho dins la jornada de treball.

2. Les parelles que opten per ladopci o lacolliment permanent o preadoptiu tenen dret a absentar-se del lloc de treball per a dur a terme els trmits administratius requerits per ladministraci competent fets a Catalunya, durant el temps necessari, amb la justificaci prvia que shan de fer dins la jornada de treball.

Article 49.- Perms per mort, accident, hospitalitzaci o malaltia greu dun familiar fins al segon grau

El perms per mort, accident, hospitalitzaci o malaltia greu dun familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat t una durada de dos dies laborables. Aquest

34

perms s ampliable a quatre dies si el fet es produeix en un municipi diferent del municipi del lloc de treball. Excepcionalment i per motius degudament justificats, es pot ampliar el perms fins a sis dies laborables.

Article 50.- Perms sense retribuci per a atendre un familiar.

Es poden concedir permisos sense retribuci per a atendre un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat per un perode mnim de deu dies i mxim de tres mesos, prorrogable, excepcionalment, fins a tres mesos ms. Aquest perms s incompatible amb lautoritzaci de compatibilitat, que resta suspesa dofici fins al finiment del perms.

Article 51.- Permisos per situacions de violncia masclista.

1. Les dones en situaci de violncia masclista que, per aquest motiu, shagin dabsentar del lloc de treball tenen dret que aquestes faltes dassistncia es considerin justificades d'acord amb el que determini la normativa vigent. Quan les faltes dassistncia siguin totals i superin les quatre setmanes caldr sollicitar lexcedncia voluntria per violncia masclista regulada a l'article 38 d'aquesta Llei.

2. Aix mateix, aquestes persones tenen dret a les hores de flexibilitat horria o reordenaci del temps de treball que, dacord amb cada situaci concreta, siguin necessries per a llur protecci o assistncia social.

Article 52 .- Permisos de flexibilitat horria recuperable.

Es poden autoritzar permisos dabsncia del lloc de treball dun mnim de trenta minuts i un mxim de set hores per a visites o proves mdiques dascendents o descendents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat i per a reunions de tutoria amb els/les docents responsables dels fills i filles. El temps dabsncia s'ha de recuperar durant la mateixa setmana, l'anterior o la posterior en qu es gaudeix del perms, tenint en compte les necessitats del servei. Aquests permisos poden sser puntuals o peridics.

Article 53.- Perms per trasllat de domicili.

Es concedir un perms dun dia per traslladar-se de domicili sense canvi de localitat de residncia. Si comporta trasllat de localitat de residncia podr concedir-se un perms de fins a quatre dies, en funci de la distncia que existeixi en relaci amb lanterior domicili.

35

Article 54.- Perms per a exmens finals en centres oficials.

Es concedir un perms dun dia per a la realitzaci dexmens finals en centres oficials, i per a la realitzaci daltres proves definitives davaluaci i alliberadores en els esmentats centres, durant el temps indispensable per fer-les.

Article 55.- Perms per a deures inexcusables de carcter pblic o personal.

Es concedir un perms per a la realitzaci de deures inexcusables de carcter pblic o personal, durant el temps indispensable per complir-los.

Article 56.- Perms per a assumptes personals

1. Es podr disposar de nou dies de perms lany com a mxim per a assumptes personals sense justificaci per cada any complet de servei, o la part proporcional que correspongui quan el temps treballat sigui inferior a lany. La concessi daquests dies de perms ser subordinada a les necessitats del servei i en tots els casos caldr garantir que la mateixa unitat on es presten els serveis assumir sense dany per a terceres persones o per a la prpia organitzaci les tasques de la persona al qual es concedeix el perms.

2. Addicionalment, es t dret a dos dies d'assumptes personals en complir el sis trienni, que sincrementaran a partir del vuit en un dia addicional per cada trienni complert.

Article 57.- Perms d'estudis

1. Es poden concedir permisos per fer estudis sobre matries directament relacionades amb el lloc de treball, sempre que hi hagi un informe favorable de la unitat orgnica en la qual es presten serveis.

2. Noms si aquest perms es concedeix per inters propi de l'Administraci es t dret a percebre totes les retribucions.

Article 58.- Perms per assumptes propis sense retribuci.

Es poden concedir permisos per a assumptes propis sense retribuci, la durada acumulada dels quals no pot excedir en cap cas els sis mesos cada dos anys. La concessi daquest perms sha de subordinar a les necessitats del servei.

Article 59.- Perms per ra de malaltia

Reglamentriament es determinaran els permisos que corresponguin per ra duna malaltia que impedeixi el desenvolupament normal de les funcions pbliques, dacord amb el rgim de previsi social corresponent.

36

Article 60.- Perms per exercir funcions sindicals

Els permisos per exercir funcions sindicals, de formaci sindical o de representaci de personal shan datenir al que sigui determinat per reglament amb consulta prvia als rgans de participaci en la determinaci de les condicions de treball.

CAPTOL IV.- REDUCCIONS DE JORNADA

Article 61.- Requisits de concessi.

1. Les reduccions de jornada establertes per aquesta llei sn incompatibles amb lautoritzaci de compatibilitat, que resta suspesa dofici fins al finiment del termini de la reducci.

2. No es pot concedir la reducci de jornada a dues persones pel mateix fet causant, llevat que lexerceixin duna manera alternativa i sense que el termini global superi l'establert com a mxim.

Article 62.- Reducci de jornada amb la totalitat de la retribuci per cura d'un fill o filla.

1. Es pot concedir una reducci de, com a mxim, un ter de la jornada de treball amb la percepci del cent per cent de les retribucions per a tenir cura dun fill o filla, sempre que no estiguin privades de la guarda legal per resoluci judicial.

2. La reducci de jornada regulada per aquest article t una durada mxima dun any a partir del finiment del perms per maternitat o de la setzena setmana posterior al part, ladopci o lacolliment. Si la persona beneficiria ha gaudit del perms de paternitat o del perms de lactncia compactada immediatament desprs del finiment del perms per maternitat, la durada de la reducci computa de manera consecutiva a partir del finiment daquest perms.

3. El percentatge de reducci de jornada no s ampliable en el cas de part, adopci o acolliment mltiple ni per cap altre supsit. Aix no obstant, la persona afectada pot optar, sempre que sigui possible segons les necessitats del servei, per compactar les hores que corresponguin de reducci de jornada en jornades consecutives senceres. El perode de compactaci ha dsser el que correspongui proporcionalment segons lhorari de la jornada de treball.

Article 63.- Reducci de jornada per discapacitat legalment reconeguda

1. Les persones amb una discapacitat legalment reconeguda que, per aquest motiu, han de rebre tractament en centres pblics o privats tenen dret a una reducci de jornada de treball equivalent al temps que hi han de dedicar, sense prdua de llurs retribucions ntegres.

37

2. Per a gaudir daquesta reducci de jornada cal un informe del servei mdic corresponent que justifiqui la necessitat del tractament, la periodicitat o durada aproximada i la necessitat que es dugui a terme en lhorari laboral.

Article 64.- Reduccions de jornada bonificades.

Es pot concedir una reducci dun ter o de la meitat de la jornada de treball, amb la percepci del 80% o del 60% de la retribuci, respectivament, en els supsits segents:

a) Per a tenir cura dun fill o filla menor de sis anys, sempre que sen tingui la guarda legal. En el cas dacolliment o adopci dun fill/a dedat superior a tres anys es garantir el gaudiment daquestes reduccions durant un perode de tres anys.

b) Per a tenir cura duna persona amb discapacitat psquica, fsica o sensorial que no faci cap activitat retribuda, sempre que sen tingui la guarda legal.

c) Per tenir a crrec un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, amb una incapacitat o disminuci reconeguda igual o superior al 65% o amb un grau de dependncia que li impedeix sser autnom, o que requereix dedicaci o atenci especial.

d) Les dones en situaci de violncia masclista, per a fer efectiva llur protecci o llur dret a lassistncia social ntegra.

Article 65.- Reducci de jornada per guarda legal.

Per raons de guarda legal, sempre que es tingui la cura directa dalgun/a menor amb edat compresa entre els 6 i els 16 anys, es t dret a la reducci de la jornada de treball en un ter o la meitat, amb la disminuci proporcional de les retribucions que correspongui.

CAPTOL V. MESURES EN CAS DE VIOLNCIA MASCLISTA I ASSETJAMENT LABORAL, SEXUAL I PER RA DE SEXE O D'ORIENTACI SEXUAL.

Article 66.- Disposicions generals

1. La situaci de violncia masclista, als efectes establerts en aquesta Llei, s'acreditar pels mitjans de prova a que fa referncia l'article 33.1 i les lletres a), b) i c) de l'article 33.2 de la Llei 5/2008, del 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violncia masclista.

38

2. En les actuacions, mesures i procediments establertes en el present captol s'ha de vetllar especialment per la intimitat de les vctimes i, concretament, s'ha de garantir la protecci de les seves dades personals. El personal al servei de les administracions pbliques catalanes est obligat a guardar confidencialitat sobre les circumstncies personals de les dones que es trobin o hagin estat en situaci de violncia masclista.

Article. 67.- Mesures de protecci de dones que es troben en situaci de violncia masclista.

1. Les dones en situaci de violncia masclista tenen dret a sollicitar el canvi de lloc de treball dins la mateixa localitat, o b el trasllat a la localitat on hagin de residir.

2. A aquests efectes, l'administraci oferir una comissi de serveis forosa a un lloc de treball de caracterstiques similars garantint en qualsevol cas que no hi hagi prdua retributiva.

3. Les administracions pbliques catalanes, mitjanant conveni, garantiran la protecci de les dones en situaci de violncia masclista en l'mbit de la mobilitat interadministrativa.

Article. 68.- Mesures de prevenci i actuaci en cas d'assetjament laboral, sexual i per ra de sexe o orientaci sexual.

1. Les administracions pbliques catalanes, en el marc dels convenis i acords negociats amb els agents socials, aprovaran protocols especfics de prevenci, reparaci i sanci de l'assetjament laboral, sexual i per ra de sexe o orientaci sexual.

2. Les administracions pbliques catalanes tenen el deure d'adoptar mesures de sensibilitzaci i prevenci en matria d'igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes, aix com dur a terme actuacions especfiques de prevenci de la violncia masclista en l'mbit laboral.

DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera. Integracions corporatives. 1.- Cossos d'Administraci General de les administracions pbliques catalanes: a) El personal funcionari del Cos Superior d'Administraci de la Generalitat i de

la Subescala Tcnica de l'Escala d'Administraci General s'integra en el Cos Superior d'Administraci General, grup de classificaci A, subgrup A1.

b) El personal funcionari del Cos de Gesti d'Administraci de la Generalitat i de

la Subescala de Gesti de l'Escala d'Administraci General s'integra en el Cos

39

Superior de Gesti dAdministraci General, grup de classificaci A, subgrup A2.

c) El personal funcionari del Cos Administratiu de la Generalitat i de la Subescala

Administrativa de l'Escala d'Administraci General s'integra en el Cos de Gesti Administrativa, grup de classificaci C, subgrup C1.

d) El personal funcionari del Cos Auxiliar d'Administraci de la Generalitat i de la

Subescala Auxiliar de l'Escala d'Administraci General s'integra en el Cos de Gesti Auxiliar, grup de classificaci C, subgrup C2.

e) El personal funcionari del Cos Subaltern d'Administraci de la Generalitat

passa a conformar l'Agrupaci de Funcionaris de Suport Administratiu de l'Administraci de la Generalitat de Catalunya.

2. - Cossos d'Administraci especial de la Generalitat de Catalunya: Pendent d'estudi de viabilitat la integraci de les subescales i classes de lEscala dAdministraci Especial de les administracions locals en els Cossos Especials de lAdministraci. a) El personal funcionari del Cos de Titulaci Superior de la Generalitat s'integra

en el Cos Superior Facultatiu, grup de classificaci A, Subgrup A1. b) El personal funcionari del Cos de Diplomatura de la Generalitat s'integra en el

Cos Facultatiu, grup de classificaci A, Subgrup A2. c) El personal funcionari del Cos Tcnic d'Especialistes de la Generalitat s'integra

en el Cos Tcnic Especialista, grup de classificaci C, Subgrup C1. d) El personal funcionari del Cos Auxiliar Tcnic de la Generalitat s'integra en el

Cos Tcnic Auxiliar, grup de classificaci C, Subgrup C2. 3.- s reserva a la Llei la creaci de cossos i/o escales que hagin de classificar-se dins en el nou grup B, aix com els supsits, requisits i condicions de les possibles integracions en aquest grup. Segona. Creaci d Escales. 1. Les Escales existents en lAdministraci de la Generalitat de Catalunya de

Catalunya sn les segents:

Mise en forme : Puces et

numros

40

Pendent de valorar la creaci d'Escales i definir les seves funcions, si s el cas, als efectes de racionalitzar les actuals especialitats existents en els cossos especials.

2. Fins que no es desenvolupi de manera completa lordenaci dels Cossos

dAdministraci especial i, si escau, Escales i/o es cren els corresponents mbits funcionals a lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, les actuals especialitats dels cossos especials mantindran la seva vigncia i funcionalitats.

Tercera. Mesures en matria de conciliaci. 1. En el supsit de risc durant lembars o durant la lactncia natural per a la

progenitora, el fetus o el/la lactant sn d'aplicaci les previsions de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenci de Riscos Laborals.

2. Desplegament reglamentari i adaptaci de les mesures sobre conciliaci:

a) En el termini de sis mesos, a comptar de lentrada en vigor daquesta llei, el Govern de la Generalitat desplegar reglamentariament les mesures de conciliaci per adaptar-les a les especificitats del personal docent no universitari, estatutari, veterinari, penitenciari, i als cossos de bombers i dagents rurals.

b) Es faculten les administracions locals i les universitats pbliques de

Catalunya perqu, en el desplegament daquesta llei, nadaptin les mesures a les peculiaritats del servei del personal docent, de salut de lmbit local i dels cossos de policia i bombers locals.

3. Quan les condicions del lloc de treball, del rgim horari o torns de treball o de

la prestaci del servei pblic impedeixin el gaudiment de les mesures sobre conciliaci les administracions pbliques catalanes disposaran de mesures alternatives que, en el marc de les possibilitats organitzatives dels centres de treball, garanteixin el dret a la no discriminaci de les empleades o empleats.

4. La implantaci de les mesures de conciliaci ha d'anar acompanyada

d'indicadors de seguiment i d'eficcia, dissenyats amb perspectiva de gnere. Les administracions pbliques difondran peridicament els seus costos, resultats i beneficis obtinguts.

Quarta. Regulaci de la modalitat del teletreball. 1. Per tal de fomentar la conciliaci de la vida laboral i personal, les administracions

pbliques catalanes podran impulsar la prestaci de serveis en la modalitat de teletreball, de carcter voluntari, entesa com una forma dorganitzaci del temps

Mise en forme : Puces et

numros

41

de treball que, sense detriment de la prestaci del servei pblic, ha de permetre una major flexibilitat horria sobre un percentatge de la jornada laboral per a determinats llocs de treball.

Les administracions pbliques catalanes podran determinar els requisits i

condicions en qu la part de la jornada de treball corresponent a les reduccions de jornada establertes al Captol IV i que suposen una disminuci de les retribucions es poden realitzar mitjanant la modalitat de teletreball.

2. El Govern de la Generalitat, en el termini de dotze mesos des de lentrada en vigor

de la present llei, elaborar un decret que reguli la prestaci de serveis en la modalitat de teletreball a ladministraci de la Generalitat de Catalunya.

Cinquena. Flexibilitat horria 1. El govern de la Generalitat, en el termini de dotze mesos des de lentrada en vigor

de la present llei, ha d'elaborar o modificar el decret regulador de la jornada i horaris de treball a ladministraci de la Generalitat amb lobjectiu d'establir uns horaris ms flexibles, sense detriment de la prestaci dels serveis pblics.

2. En el desplegament reglamentari sobre jornada i horaris s'han de preveure

mesures de racionalitzaci com lestabliment de franges horries de permanncia obligatria, flexibles i/o recuperables, la negociaci dhoraris individuals en determinats supsits, la creaci de bosses dhores en aquells collectius ms afectats per fluctuacions en la prestaci del servei o lanualitzaci de la jornada. Aix mateix, s'incorporar en aquesta regulaci una limitaci de