Avantguardes

11
-Moviments d’avantguarda Cosmopolitisme: Sorgeix al 1940 amb la finalitat de mostrar la problemàtica urbana. Es variant, ja que el paisatge canvia segons la geografia i l'economia de cada ciutat. És filosòfic, moral i psicològic, ja que treballa amb la incertesa i tensió dels habitants de les grans metròpolis. El seu màxim representant va ser Jorge Luis Borges. Ultraisme: Va aparèixer a Espanya entre el 1919 i el 1922 com a reacció al modernisme. Va ser un dels moviments que més es va projectar a Hispanoamèrica, contribuint a l'ús del vers lliure, la prescripció de la anècdota i el desenvolupament de la metàfora, que es converteix en el principal centre expressiu. Influenciat per poetes com Vicente Huidobro i Guillaume Apollinaire. Estridentisme: Va sorgir a Mèxic, i neix de la barreja de diversos "ismes" nascuts a l'avantguarda europea. Es va donar entre el 1922 i el 1927, i es va caracteritzar per la modernitat, el cosmopolitisme i l’urbà, així com per l'inconformisme, l' humor negre, l'esnobisme, l'irreverent i el rebuig a tot el passat. El seu representant va ser Manuel Maples Arce.ç Dadaisme: Aquest moviment soposava a la guerra mundial, als conflictes bèlics, a la política i a l’art de l’època de forma violenta i procedeix del surrealisme. Es va originar entre els anys 1916-1925 a Zurich amb l’autor Hugo Ball que juntament amb altres autors van posar radicalment un punt de vista de l’art diferent. Alguns autors com ara: Marcel Duchamp, Beatrice Wood o Jean Arp. -Imatges avantguardistes

description

Avantguardes

Transcript of Avantguardes

Page 1: Avantguardes

-Moviments d’avantguarda

Cosmopolitisme: Sorgeix al 1940 amb la finalitat de mostrar la problemàtica urbana. Es variant, ja que el paisatge canvia segons la geografia i l'economia de cada ciutat. És filosòfic, moral i psicològic, ja que treballa amb la incertesa i tensió dels habitants de les grans metròpolis. El seu màxim representant va ser Jorge Luis Borges.

Ultraisme: Va aparèixer a Espanya entre el 1919 i el 1922 com a reacció al modernisme. Va ser un dels moviments que més es va projectar a Hispanoamèrica, contribuint a l'ús del vers lliure, la prescripció de la anècdota i el desenvolupament de la metàfora, que es converteix en el principal centre expressiu. Influenciat per poetes com Vicente Huidobro i Guillaume Apollinaire.

Estridentisme: Va sorgir a Mèxic, i neix de la barreja de diversos "ismes" nascuts a l'avantguarda europea. Es va donar entre el 1922 i el 1927, i es va caracteritzar per la modernitat, el cosmopolitisme i l’urbà, així com per l'inconformisme, l' humor negre, l'esnobisme, l'irreverent i el rebuig a tot el passat. El seu representant va ser Manuel Maples Arce.ç

Dadaisme: Aquest moviment soposava a la guerra mundial, als conflictes bèl·lics, a la política i a l’art de l’època de forma violenta i procedeix del surrealisme. Es va originar entre els anys 1916-1925 a Zurich amb l’autor Hugo Ball que juntament amb altres autors van posar radicalment un punt de vista de l’art diferent. Alguns autors com ara: Marcel Duchamp, Beatrice Wood o Jean Arp.

-Imatges avantguardistes

Page 2: Avantguardes

-Poema avantguardista

Mocador d'olorque la teva sinaacostava al cor:

com que et sap l'enyori et sap la pell finatremola d'amor.

Mocador d'olorfragant tarongina,com li bat el cor!

1. Es un poema que reflexa l’estat d’enamorament del poeta, ja que descriu els símptomes que ho demostren, i tracta la seva enamorada com un mocador d’olor d’una fresca fragància, que en aquella època devia ser un gran luxe.

2. Aquest poema reflecteix tot l’amor i l’enyor que un mocador li fa recordar vers la persona que estima. És un poema molt breu de rima consonant, i destaquem que acaba amb una exclamació per a ressaltar la intensitat dels sentiments.

Page 3: Avantguardes

PERQUÈ HAS VINGUT

Perquè has vingut han florit els lilàs

i han dit llur joia

envejosa

a les roses:

mireu la noia que us guanya l'esclat,

bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas

-qui no la sap quan la veu s'enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar:

diré el teu nom

i el cantarà l'alosa.

El poema de Papasseit parla de l’arribada o la tornada d’una noia que fa furor entre la gent, ho revoluciona tot i a la qual ell estima bojament.

El poema de la rosa als llavis

Si anessis lluny                          tan lluny que no et sabés

tampoc ningú sabria el meu destí,cap altre llavi no em tindria pres

però amb el teu nom faria el meu camí.

Un ram de noies no em fóra conhortni la cançó sota el dring de la copa,vaixells de guerra vinguessin al Port

prou hi aniria, mariner de popa.

Si jo posava la bandera al pali era molt alta, t'hi veuria a dalt.

En aquest poema de Joan Salvat-Papasseit parla de com una noia es única per a ell i de com l’enyoraria si ella desapareixés i de com seria present en qualsevol acció que fes o que pasés.

Page 4: Avantguardes

-Exercicis

1. Llegeix aquest poema de Joan Salvat-Papasseit publicat en el llibre Poemes en ondes hertzianes.

Interior

Som asseguts                        al redós de la taula

                        i prop del bec del gas que xiula

Unes flors artificials              que em fan angoixa

                                                perquè no tenen hivern

Els ulls de ma estimada                                         brillen com els d'un gat

I com l'escata

Els vidres de la sala tremolen        rondinen sobre els sotracs dels trams

El maniquí de fusta                                m'apar un espectre

Suara amb el braç he tombat el tinter

               S'ha estès la taca negra          I en fer entrada la superstició

          HEM ESDEVINGUT PÀL·LIDS

2. Consulta en el diccionari el significat dels mots:

Redós: Al voltant de...

Bec: Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d'un aparell més complex, per l'extrem de la qual surt una flama que és emprada per a il·luminar o escalfar.

Escata: Formació que cobreix el cos de molts vertebrats i els serveix de protecció. Té un color molt brillant en algunes especies.

Trams: Cadascuna de les parts, seccions, trossos, etc, en què és dividida una cosa, o en què pot ésser considerada dividida, especialment pel que fa a la seva longitud.

M’apar: Se m’apareix, se’m fa visible.

Espectre: Imatge d'un mort que s'apareix a algú, fantasma, aparició. Superstició: Atribució d'una força oculta i sobrenatural a objectes i

esdeveniments que, per llur natura, no la posseeixen.

Page 5: Avantguardes

3. Busca un sinònim de:

M’apar: Se m’apareix. Espectre: Fantasma Suara:

4. Cerca la biografia i l’obra de Joan Salvat-Papasseit, i també els trets del llibre Poemes en ondes hertzianes ((1919). Relaciona-ho amb el context social de l’autor.

Joan Salvat-Papasseit, Barcelona, 1894 - 1924). De família obrera, autodidacte, va tenir una vida marcada per la penúria econòmica i per la tuberculosi. Amb el pseudònim de Gorkiano, va publicar articles de contingut anarcosindicalista a les revistes Justícia Social i Els Miserables, que va reunir més tard en Fum de fàbrica (1918). La seva obra poètica representa l'actitud avantguardista, en contraposició amb l'esteticisme del noucentisme (Poemes en ones hertzianes, 1919; 1921; La gesta dels estels, 1922, Poema de la rosa als llavis, 1923 ; Óssa Menor, 1925).

Va tenir una infància dura, la qual cosa es veu reflectida en els poemes. Un cop adult, es mostrava “rebel”, i no acceptava l’estat en que estava el país, i això també ho mostrà en les seves obres.

5. Resumeix el poema

Els protagonistes de l’escena són els dos amants asseguts al redós de la taula. El poeta és el amant masculí i observa amb delit les flors artificials de la sala, els ulls de la seva enamorada, com els diferents objectes de la sala canvien amb la situació que s’està vivint. S’aspergeix la taca negra i els dos enamorats es tornen pàl·lids. Segons la meva interpretació això vol dir que els amants es moren, ja que la taca negra esdevindria a ser la sang que besa el nostre cos al ser ferit per alguna cosa.

6. Les parts del poema

El poema esta estructurat: en al presentació de l’ambient; la qual es mostra d’una forma molt artificial i molt singular, la descripció de la situació; en aquest fragment s’esmenten les impressions que té el poeta davant l’ambientació, y a la vegada s’expressen les seves emocions; finalment, veiem reflectit la conclusió del poema que deixa la vida humana en mans de la banalitat del destí

Page 6: Avantguardes

7. Tema principal

La confusió entre la dona real i el maniquí de fusta.

8. Anàlisi

11-A9-A8-B5-a7-b

Ha utilitzat heptasíl·labs, enneasíl·labs, octosíl·labs, pentasíl·labs...

9. Digues quines són les tècniques avantguardistes que han estat usades al llarg de tot el poema.

·Versos en salt de falla.

·Collage tipogràfic.

·Absència de signes de puntuació.

·Espais en blanc.

10. Esmenta els objectes que hi apareixen.

Hi apareixen: una taula, unes flors, un maniquí de fusta, uns vidres i un tinter.

-Què tenen en comú la majoria d’aquests objectes? Afavoreix aquest fet la cohesió textual?

En primer lloc, tots són objectes quotidians, gens exòtics però el que afavoreix la cohesió textual és el fet que la majoria d’ells estan relacionats amb l’escriptura, o si més no, amb alguna sala com un estudi.

-Amb quin tema avantguardista els podem relacionar? Per què?

Podem associar-lo amb el dadaisme ja que suposa un reflex de l’anomenada “escriptura automàtica”, que constitueix la producció espontània i ràpida de mots, reproduint el flux del pensament.

11. Aquesta successió d’imatges suggereix...

·La juxtaposició d’impressions o de sensacions.

Page 7: Avantguardes

12. La coherència del poema s’aconsegueix amb diversos factors:

Amb la presència d’uns protagonistes que obren i tanquen el text; digues com ens n’assabentem.

Utilitza expressions com “som” o “ma estimada”, això dóna a entendre el fet que hi han uns personatges.

13. Malgrat que es tracta d’un poema avantguardista, Salvat –Papasseit hi empra algunes figures retòriques ben tradicionals: esmenta i explica la metàfora i les comparacions que hi fa servir.

Metàfora: El maniquí de fusta m’apar un espectre

En aquesta metàfora ens vol transmetre que es veu com un producte de la societat i formen la seva imatge, que sembla la d’un “mort vivent”.

Comparacions: brillen com els d’un gat i com l’escata els ulls dels gats brillen molt, bàsicament és la idea.

14. Cerca en el poema un exemple de personificació.

Personificació: Els vidres de la sala tremolen, rondinen sobre els sotracs del trams.

15. Les tècniques i la tèmatica d’aquesta composició són clarament avantguardistes.

-Amb quin moviment avantguardista es poden relacionar? Justifica la resposta.

Futurista, ja que es recalca l’evolució de l’home i de l’exaltació de les creacions de la humanitat.

-Valora les tècniques avantguardistes usades per l’autor. T’han ajudat a copsar-ne millor el tema?

El desordre, la informalitat de la colocació del text. Encaixen amb la visió general del avantguardisme: la innovació de coses sovint una mica extraordinàries que no són comuns en la literatura ja coneguda.

Page 8: Avantguardes

16. Utilitza la informació que has obtingut per a redactar el comentari de text del poema.

És un poema que acaba amb una frase que critíca la societat i a l’home. Té moltes característiques del avantguardisme i una certa ironia amagada. L’autor ens vol comunicar que l’evolució de l’home es inevitable, de la mateixa manera que el camí pel que pasa quedarà canviat i que pot resultar un producte general.

-Creació d’un poema avantguardista:

Poema dadaista

El cor de la motxilla cada dia cau sense signesNo creu amb la família, i la rata no somnia.

Toca el instrument amb cables,mata el menjar amb ànecs i pensa com la orxata.

La noia viu a la granota, pensa només amb la bocotaFill de la terra acabat, gos ofegat en el mar

Per trobar i no parar de parlarLa televisió ornamenta el menjar de la menta

Pol Plana Ayet