AVANÇ a la segona aprovació inicial...AJUNTAMENT DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES. Pla d’ordenació...

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES Octubre de 2008

AVANÇ a la segona aprovació inicial

AJUNTAMENT DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES. Pla d’ordenació urbanística municipal. Revisió i adaptació al Text refós de la Llei d’urbanisme, DL 1/2005 Avanç a la segona aprovació inicial / p. 3

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES Revisió i adaptació al Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol AVANÇ a la segona aprovació inicial 1. L’OBJECTIU DE LA REVISIÓ 2. L’OPORTUNITAT DE LA REVISIÓ: EL MARC 2.1. El Pla territorial general de Catalunya (PTGC) 2.2. El Text refós de la Llei d’urbanisme i el seu Reglament 2.3 El Pla director urbanístic del sistema costaner 2.4 El Pla director territorial de l’Empordà 2.4 Els aspectes ambientals 2.5 El document del primer avanç 2.6 El document aprovat inicialment 2.7 El text refós de l’aprovació inicial 2.8 La memòria ambiental prèvia a l’aprovació provisional

3. LES INFORMACIONS 3.1. Els antecedents de planejament urbanístic 3.2. El context territorial i socioeconòmic 3.3. El sistema fluvial i les àrees inundables

4. ELS CRITERIS D'ORDENACIÓ 4.1. Els criteris generals 4.2. Els criteris per a la matriu d’espais lliures 4.3. Els criteris per a la matriu urbana: sòls urbans, urbanitzats i urbanitzables

5. LES ESTRATÈGIES D’ACTUACIÓ 5.1. Facilitar l’articulació dels nuclis urbans existents 5.2. Equipar i dotar de serveis els barris residencials 5.3. Formar una xarxa contínua d’espais lliures 5.4. Preservar la qualitat del sòl agrícola 5.5. Potenciar la competitivitat del turisme i del lleure

6. LES PROPOSTES D’ORDENACIÓ 6.1. Actuacions sobre els teixits urbans 6.2. Actuacions sobre els usos i les dotacions 6.3. Actuacions sobre la xarxa viària i de vianants 6.4. Actuacions sobre els espais lliures

7. LA ZONIFICACIÓ I ELS PARÀMETRES URBANÍSTICS PROPOSATS 7.1. El potencial edificatori del Pla 7.2. Resum de paràmetres urbanístics bàsics PLÀNOLS Plànols d’informació I.1 Morfològic de l’estat actual. Àrees inundables Esc. 1:20.000 I.2 Planejament vigent i usos del sòl Esc. 1:20.000 I.3 Sistema d’equipaments i espais lliures actuals Esc. 1:20.000 I.4 Espais protegits Esc. 1:20.000

Plànols de proposta P.1 Proposta de l’Avanç Esc. 1:10.000

Recull de propostes de la tramitació T.1 Proposta de l’avanç Febrer 2005 T.2 Proposta de l’aprovació inicial Març 2006 T.3 Proposta del text refós de l’aprovació inicial Març 2007 T.4 Proposta de la memòria ambiental per l’aprovació provisional Abril 2007


1. L’OBJECTIU DE LA REVISIÓ


1. L’OBJECTIU DE LA REVISIÓ El vigent Pla general d'ordenació municipal de Castelló d’Empúries va ser aprovat en data 26/01/1984. La seva adaptació a la Llei 21/1983 d’Espais PEIN i la incorporació de les resolucions als recursos d’alçada va donar lloc a l’aprovació de la seva versió refosa el 30 de juliol de 1987 (publicada al BOP de 22/12/1988). Posteriorment es va tramitar un expedient de modificació d’usos concretat en un text refós redactat en compliment de l’acord de la Comissió d’Urbanisme de Girona de data 28 d’octubre de 1992. Aquest text refós, què és vigent actualment, va ser aprovat per tant en plena vigència del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, de refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. Posteriorment, la Comissió d’Urbanisme de Girona ha aprovat un total de 16 modificacions puntuals del Pla general. L’objectiu de la present Revisió és adaptar el Pla general vigent al Text Refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, que refon en un text únic la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'Urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local i l’esmentada Llei 2/2002. En compliment del Text Refós de la Llei d’urbanisme, el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Castelló d’Empúries substitueix el Pla general d'ordenació municipal vigent. El nou planejament urbanístic haurà de garantir la incorporació dels criteris de desenvolupament sostenible recollits en el Text Refós de la Llei d’urbanisme, en els seus articles 3 i 9, entre molts d'altres. D’altra banda el POUM de Castelló d’Empúries integra, també, les determinacions del Pla territorial general de Catalunya (PTGC), com a marc jurídic i urbanístic. El PTGC inscriu Castelló d’Empúries dins l’àmbit territorial funcional de les Comarques Gironines, i l’inclou en dos sistemes de proposta: un d’aquests és el sistema costaner. En aquest sentit, la present Revisió incorpora també les determinacions del Pla Director urbanístic del sistema costaner (PDUSC-1 i PDSUC-2), aprovats definitivament per resolució del Conseller del DPTOP en dates 25-5-2005 i 16-12-2005, respectivament. Derivat de les determinacions del PTGC, l’aprovació definitiva del Pla director territorial de l’Empordà, constitueix el marc normatiu de referència ineludible per a la formulació de la present revisió del Pla d’ordenació municipal de Castelló d’Empúries, i en fa referència específica a les determinacions que se’n deriven de la seva plena vigència.

I finalment, la Revisió del Pla general de Castelló d’Empúries incorpora els instruments urbanístics més adients per assolir un desenvolupament sostenible del municipi, tot integrant els estudis, la diagnosi i les primeres conclusions de l’estudi mediambiental que acompanya el planejament, d’acord amb els principis del Text refós de la Llei d’urbanisme. Així doncs, l’objectiu del Pla d’ordenació urbanística municipal de Castelló d’Empúries és adaptar el planejament general del municipi tot ajustant-lo a les determinacions dels documents que formen el seu marc jurídic i conceptual: • El Pla territorial general de Catalunya. • El Pla director territorial de l’Empordà, aprovat definitivament per acord

GOV/130/2006, de 3 d’octubre. • El Text Refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26

de juliol i el Decret llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística.

• El decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme

• El RD legislativo 2/2008, de 20 de junio, por le cual se aprueba el texto refundido de la ley de suelo.

• La Llei 18/2007, de 28 de desembre de dret a l’habitatge i el Decret 125/2008, de 29 de juliol, pel qual es regulen l’habitatge concertat i l’habitatge de lloguer amb opció de compra i s’adopten altres mesures en matèria de l’habitatge.

• El Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC-1 i PDSUC-2). • El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc natural dels

Aiguamolls de l’Empordà, que ha superat la fase d’avantprojecte, sotmès a consideració a les entitats interessades i del que s’espera l’aprovació inicial.


2. L’OPORTUNITAT DE LA REVISIÓ: EL MARC


2.1. EL PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA (PTGC) Aquesta Revisió del PGOM de Castelló d’Empúries té com a marc de planejament territorial la Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s’aprova el Pla territorial general de Catalunya. L'encaix territorial del municipi de Castelló d’Empúries passarà a ser el “Pla territorial parcial de l’àmbit de les Comarques Gironines: l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva” (art. 2 de la Llei 1/1995), quan aquest Pla estigui aprovat. Aquest Pla territorial parcial referit a l’àmbit de l’Empordà en forma de Pla director territorial ha estat aprovat definitivament per acord del Govern de la Generalitat, GOV/130/2006, de data 3 d’octubre. Les directrius del PTGC per a la redacció del planejament general En l’apartat 7.5 de la memòria del Pla territorial general de Catalunya (PTGC) es diu: “el planejament general urbanístic ha de concretar les determinacions i propostes dels plans territorials parcials, mitjançant la classificació i qualificació del sòl; ha de fixar les tipologies, les densitats i els paràmetres de l’edificació, a part de totes les determinacions que la legislació li atribueix”. En absència del Pla territorial parcial (PTP) corresponent, com és el cas, el PTGC preveu que “el planejament urbanístic ha d’aplicar les directrius, determinacions i propostes d’aquest Pla territorial general de Catalunya i dels plans territorials sectorials aprovats”. D’altra banda, el Pla territorial general de Catalunya estableix, en l’apartat dels equipaments, uns llindars indicatius per a les diferents dotacions i unes reserves indicatives de sòl que s’han de portar a terme en tant no s’hagin aprovat els PTP. Pel que fa a l’apartat mediambiental, els tipus d’espais objecte de protecció que es defineixen -en especial els espais o paratges d’interès estratègic per al reequilibri urbà-, els elements morfològics identificadors del territori, els espais que contenen patrimoni historicoartístic i els espais reservats per les legislacions especials- hauran d’estar delimitats pel planejament general, en el seu àmbit, tot i que no hi hagi PTP. L’àmbit funcional territorial on s’inscriu el municipi de Castelló d’Empúries El PTGC prescriu que “el planejament urbanístic haurà de prendre, com a territori global del seu planejament, el territori dels municipis que componen els diferents sistemes de proposta”.

Els sistemes de proposta del PTGC localitzats en aquest àmbit funcional territorial -totalment o parcial- estan integrats pels sistemes urbans següents: • Un sistema de reequilibri territorial de nivell 1, basat en els sistemes urbans de:

a) Girona + Cassà de la Selva.

• Dos sistemes de reequilibri territorial de nivell 2, basat en els sistemes urbans actuals de: a) Olot i b) Figueres.

• Un sistema de reequilibri territorial de nivell 3, basat en els sistemes urbans de: a) Ripoll + Sant Joan de les Abadesses + Camprodon + Ribes de Freser.

• Quatre sistemes de reequilibri territorial de nivell 4 basats en els sistemes urbans de: a) Besalú-Tortellà; b) Les Planes d’Hostoles-Sant Feliu de Pallarols; c) Sant Hilari Sacalm; d) Arbúcies

• Un sistema d’articulació entre àmbits funcionals territorials basat en els sistemes urbans de: a) Hostalric + Breda + Malgrat + Blanes + la polaritat de Tordera

• Tres sistemes d’articulació i desenvolupament del sistema central de l’àmbit funcional. Un d’aquests tres sistemes d’articulació i desenvolupament és de nivell 1 i basat en el sistema urbà de Banyoles; els dos restants són de nivell 2 i es basen en els sistemes urbans d’Anglès-Amer, l’un, i de Sils, Riudarenes i Santa Coloma de Farners, l’altre.

• Cinc sistemes costaners basats en els sistemes urbans o en els nuclis de: a) Portbou-Llançà-el port de la Selva; b) Cadaqués; c) Roses-Castelló d’Empúries-Sant Pere Pescador-l’Escala; d) Torroella de Montgri-Begur-Palafrugell-Palamós-Sant Feliu de Guíxols; e) Tossa de Mar

• Tres sistemes d’articulació interior-costa basats en els sistemes urbans de: a) la Bisbal d’Empordà; b) Llagostera; c) Vidreres

Estratègies globals per a l’àmbit funcional territorial El Pla territorial parcial de l’àmbit funcional territorial de les Comarques Gironines desenvoluparà les següents estratègies:

• Potenciar la capitalitat i centralitat de Girona dins del mateix àmbit territorial i com a alternativa de descentralització enfront de l’àmbit metropolità de Barcelona, amb l’objectiu de millorar l’equilibri territorial global de Catalunya.

p. 12 / Avanç a la segona aprovació inicial AJUNTAMENT DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES. Pla d’ordenació urbanística municipal. Revisió i adaptació al Text refós de la Llei d’urbanisme, DL 1/2005

• Potenciar dels dos sistemes de reequilibri de nivell 2 de l’àmbit: el de Figueres i el d’Olot, ja que tots dos són importants per a aconseguir l’equilibri global de Catalunya i del mateix àmbit territorial funcional.

• Aplicar polítiques de desenvolupament de qualitat en tots els sistemes costaners.

Els Sistemes de Proposta del PTGC on s’inscriu el municipi de Castelló d’Empúries Dins l’àmbit funcional territorial de les Comarques Gironines el PTGC inscriu el municipi de Castelló d’Empúries en dos Sistemes de Proposta: Sistema de reequilibri territorial, de nivell 2 Correspon en aquest cas al sistema urbà de Figueres, que té un potencial intermedi de reequilibri territorial global, centralitzant un àmbit territorial ampli. Les polítiques globals de proposta per als sistemes de reequilibri són:

• Enfortir el sistema per tal d’assegurar una distribució equilibrada de l’activitat i la població en el territori de Catalunya.

• Potenciar el seu desenvolupament tot preservant la qualitat de vida i buscant una prestació elevada de serveis i equipaments.

• Afavorir el desenvolupament del sòl per a usos de tot tipus: residencial, industrial i terciari. Tot posant l’èmfasi en les polítiques que enforteixin les seves característiques com a àrea central i dinàmica.

• Preveure que l’augment d’activitat i de població vagi acompanyat de la dotació suficient d’equipaments, serveis i parcs urbans.

Sistema costaner Comprèn els municipis de Llançà, Castelló d’Empúries i l’Escala, tots ells amb una important activitat turística com un dels elements que determina la definició dels seus aspectes socio-econòmics i d’ocupació de l’espai per a la urbanització. Les polítiques globals de proposta per als sistemes costaners són:

• Promoure el desenvolupament qualitatiu del sistema costaner, tot preservant el medi ambient i el medi físic i, alhora, resoldre-hi la prestació de serveis.

• Protegir al màxim els terrenys lliures de la faixa litoral –aquells no classificats d’urbans ni d’urbanitzables pel planejament-, atès el seu valor ambiental, ecològic i paisatgístic, i pel fet que són la primera matèria d’atracció del turisme.

• Buscar la diversificació productiva i l’extensió del temps turístic. • Aplicar polítiques de contenció, preservació del medi, desenvolupament selectiu,

reequipament i serveis. Les polítiques de dotacions hauran de tenir molt en compte les necessitats afegides generades per la població flotant (turística i de segona residència).

• Afavorir polítiques de reurbanització, garantint els serveis urbanístics adequats a totes les urbanitzacions.

Els espais d’especial protecció Les funcions per les quals el Pla territorial general de Catalunya estima que un espai pot ser objecte de protecció, són: • Pels seus valors intrínsecs: paisatgístics, ambientals, edafològics, d’equilibri

ecològic, d’interès científic i didàctic-educatiu. • Pel seu valor agrícola o forestal. • Per la seva capacitat reequilibradora en la relació home-natura i la seva

utilització com a espai de lleure. • Pels valors culturals que hi són continguts. • Per criteris de legislacions sectorials. Així, el Pla territorial general de Catalunya descriu els sòls que hauran de ser considerats com a objecte de protecció: • Espais de protecció especial. • Altres espais delimitats indicativament en el Pla d’espais d’interès natural

(PEIN). • Espais de lligam o relació entre els espais del PEIN. • Sòls d’especial interès agrícola. • Sòls d’especial interès forestal: ribes de rius, rieres i torrents; espais pròxims a

nuclis de població, etc. • Espais o paratges d’interès estratègic per al reequilibri urbà: espais lliures

propers a nuclis de població. • Elements morfològics identificadors del territori. • Espais que contenen elements del patrimoni historicoartístic. • Espais definits per les legislacions sectorials: faixa costanera, xarxa hidrogràfica,

entorn de les infraestructures, etc. Els PTP, en tot cas, hauran de buscar establir la continuïtat física dels espais objecte de protecció resultants, per tal de conformar un sistema integrat i continu d’espais naturals o seminaturals.


Les directrius generals de la protecció que segueixen són les que el PTGC estableix per a fer-la efectiva en els espais que són objecte de protecció: • Impulsar la redacció del planejament especial o sectorial, específic i propi de

cada espai. • Impulsar la seva regeneració i restauració. • Tendir cap a la seva desprivatització progressiva. • Impulsar la redacció dels PTS agrícola i forestal, per tal que delimitin els espais

del seu interès. • Considerar els espais objecte de protecció com els subjectes del planejament,

amb entitat i valors propis, i no com a retalls o sobrants de sòls urbans i urbanitzables.

• Tractar aquests espais com un sistema integrat d’espais naturals, assegurant-ne la continuïtat del sòl no urbanitzable per tot el territori.

• Incorporar o mantenir, en la mesura que sigui possible, els espais protegits en el règim de sòl no urbanitzable.

• Desenvolupar parcs comarcals com a modalitat de protecció. • Promoure la utilització dels espais protegits. Les Àrees Bàsiques Territorials: entitats per al dimensionat dels equipaments Els municipis de Castelló d’Empúries, Fortià i Riumors formen una Àrea Bàsica Territorial (ABT). Les Àrees Bàsiques Territorials de referència definides pel Pla territorial general de Catalunya tenen per objecte establir l’àmbit territorial funcional mínim per poder oferir un llindar de població -també mínim- per tal de garantir l’adequada distribució dels diferents tipus d’equipaments i dotacions. Són àrees bàsiques territorials de planificació. La determinació de les ABT s’ha fet a partir de les relacions funcionals de mobilitat obligada –per treball i estudi- i de la població dels municipis que les integren. Les ABT proposades a la comarca de l’Alt Empordà són les següents:

Figueres/ Albanyà/ Biure/ Boadella d’Empordà/ Cabanes/ Cistella/ el Far d’Empordà/ Llers/ Masarac/ Pont de Molins/ Santa Llogaia d’Alguema/ Sant Climent Sescebes/ Sant Llorenç de la Muga/ Siurana/ Terrades/ Vilamalla/ Vila-Sacra Roses/ Palau-savardera/ Pau/ Vilajuïga La Jonquera/ Agullana/ Capmany/ Cantallops/ Darnius/ Maçanet de Cabrenys/ la Vajol Llançà/ el Port de la Selva/ Colera/ la Selva de Mar Cadaqués Portbou

Castelló d’Empúries/ Fortià/ Riumors Peralada/ Espolla/ Garriguella/ Mollet de Peralada/ Pedret i Marzà/ Rabós/ Vilabertran/ Vilamaniscle Sant Pere Pescador/ l’Armentera/ Sant Miquel de Fluvià/ Torroella de Fluvià/ Vilamacolum/ Ventalló L’Escala/ Viladamat Bàscara/ Garrigàs/ Palau de Santa Eulàlia/ Pontós/ Sant Mori/ Saus/ Vilaür Vilafant/ Avinyonet de Puigventós/ Borrassà/ Cabanelles/ Lladó/ Navata/ Ordís/ Vilanant A Castelló d’Empúries, els estàndards provisionals mínims dels diferents tipus d’equipaments, orientatius per al planejament general, són: Usos dels equipaments m2 edificables/ habitant m2 sòl/habitant

Sanitari (assistència primària) 0,10 Cultural 0,30 Assistencial 0,10 Administratiu 0,35 Ensenyament 3,00 Sanitari (assistència hospitalària) 0,40 Esportiu (lligat a l’ensenyament) 3,00 Abastament 0,20 Serveis tècnics 0,30

Els objectius mínims de cobertura territorial dels diferents tipus d’equipament són: Usos dels equipaments Municipi Àrea Bàsica Territorial

Ensenyament (Centre de zona) Parvulari Escola Primària

-

Sanitat Consultori local Centre d’Assistència Primària Esportiu Pista poliesportiva

Gimnàs Pavelló cobert Camp gran Sala escolar Pistes de tenis

Cultural Centre cultural i social Sala d’exposicions Centre d’assemblees Biblioteca

Assistencial - Llar-residència per gent gran Centres de dia Casals


2.2. EL TEXT REFÓS DE LA LLEI D’URBANISME I EL SEU REGLAMENT Les determinacions del Text refós de la Llei d’urbanisme El Pla d’ordenació urbanística municipal de Castelló d’Empúries es redacta d'acord amb les disposicions següents: • El RD legislativo 2/2008, de 20 de junio, por le cual se aprueba el texto

refundido de la ley de suelo. • El Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26

de juliol i el Decret llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística.

• El decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme

L'objectiu darrer del Pla és contribuir a la millora de la qualitat de vida de la població, mitjançant el desenvolupament urbanístic sostenible del municipi. Tot donant resposta adequada a les necessitats de sòl urbanitzat, d'habitatge i de creixement econòmic de Castelló d’Empúries, i tenint ben present l'actual característica turística del municipi. El Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, refon en un text únic la Llei 2/2002 i la Llei 10/2004. En aquest sentit, la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme, en el seu preàmbul posava clarament de manifest el seu compromís amb el desenvolupament sostenible, destacant-lo com un dels tres eixos vertebradors de la Llei: “Aquesta Llei es pronuncia clarament a favor d’un desenvolupament urbanístic sostenible, sobre la base de la utilització racional del territori, per a compatibilitzar el creixement i el dinamisme econòmics necessaris amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de les generacions presents i futures.” Igualment, la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local, va incorporar determinacions per tal de:

• Fomentar la cohesió social a través de polítiques públiques de sòl i habitatge. • Fomentar la disposició de sòl per a la construcció d’habitatge assequible. • Garantir el compliment dels principis de desenvolupament urbanístic sostenible. • Millorar la gestió del sòl no urbanitzable, garantir la protecció del paisatge i l’ús

racional del territori.

• Protegir el manteniment de la superfície i la funcionalitat dels sistemes urbanístics d'espais lliures.

• Integrar les consideracions ambientals en el planejament urbanístic. El Pla d’ordenació urbanística municipal de Castelló d’Empúries és, d'acord amb el Text refós de la Llei d’urbanisme, l'instrument d'ordenació urbanística integral del territori municipal. Com a tal instrument, el Pla: a) Classifica el sòl, amb vista a l'establiment del règim jurídic corresponent. b) Defineix el model d'implantació urbana i les determinacions per al

desenvolupament urbanístic del municipi, d'acord amb l'establert als articles 3 i 9 del Text Refós de la Llei d’urbanisme.

c) Defineix l'estructura general que cal adoptar per a l'ordenació urbanística del territori, i establirà les pautes per a fer-ne el desenvolupament.

d) Determina les circumstàncies que podran produir la seva modificació o revisió. El Pla es redacta de conformitat amb el que exigeix la legislació vigent i, en concret, els articles 57, 58, 59, 60 i 61 del Text refós de la Llei d’urbanisme. Així mateix, es basa en els criteris establerts en els articles 3 i 9 de l’esmentat Text refós, en els quals es defineixen, respectivament, el concepte de desenvolupament urbanístic sostenible i les directrius per al planejament urbanístic: “Article 3. Concepte de desenvolupament urbanístic sostenible 1. El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional

del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.

2. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat,

comporta també la configuració de models d'ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.

3. L'exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d'acord amb

l'ordenació territorial, l'objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible.”


“Article 9. Directrius per al planejament urbanístic 1. Les administracions amb competències en matèria urbanística han de vetllar,

perquè les determinacions i l'execució del planejament urbanístic permetin assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscos naturals i tecnològics.

2. És prohibit d'urbanitzar i d'edificar en zones inundables i en altres zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la prevenció dels riscos.

3. El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d'interès especial, el sòl d'alt valor agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d'incorporar les prescripcions adequades, perquè les construccions i les instal·lacions s'adaptin a l'ambient on estiguin situades o bé on s'hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l'entorn.

4. El planejament urbanístic ha de preservar de la urbanització els terrenys de pendent superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents.

5. La pèrdua dels valors forestals o paisatgístics de terrenys com a conseqüència d'un incendi no pot fonamentar la modificació de la seva classificació com a sòl no urbanitzable.

6. Si l'avaluació d'impacte ambiental és preceptiva, el planejament urbanístic ha de contenir les determinacions adequades per a fer efectives les mesures que contingui la declaració corresponent.

7. Les administracions urbanístiques han de vetllar, perquè la distribució en el territori dels àmbits destinats a espais lliures i a equipaments s'ajusti a criteris que en garanteixin la funcionalitat en benefici de la col·lectivitat.”


2.3. EL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER En compliment de les determinacions del Pla territorial general de Catalunya, s’ha procedit a redactar i aprovar el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC-1 i PDUSC-2). En base a dades econòmiques, socials i territorials bàsiques, el Pla director del sistema costaner regula “la classificació del sòl que es vol preservar de la urbanització en una franja de 500 metres d’amplada i que implica setanta-cinc municipis al llarg de tota la costa”, entre els quals es troba Castelló d’Empúries. El Pla director delimita aquelles parts del territori litoral que actualment són classificades com a sòl no urbanitzable o com a sòl urbanitzable no delimitat. Es configuren, així, les Unitats territorials de regulació:

• Sòl costaner (UTR-C) • Sòl costaner especial (UTR-CE) L’objectiu genèric del Pla director del sistema costaner és preservar de la urbanització aquests espais costaners encara no transformats, classificats com a sòl no urbanitzable o urbanitzable no delimitat, tal com ve recollit en l’article 1 de la seva normativa: “El Pla director urbanístic del sistema costaner té els següents objectius:

• En general, identificar els espais costaners que no han sofert, encara, un procés de transformació urbanística significatiu, classificats com a sòl urbanitzable no delimitat i no urbanitzable, i preservar-los per imperatiu del principi de desenvolupament urbanístic sostenible.

• En particular:

· Impedir la consolidació de barreres urbanes entre els espais interiors i els del sistema costaner.

· Protegir els valors dels espais costaners: ambientals, paisatgístics, culturals, científics, agrícoles, forestals, ramaders o per raó de llurs riqueses naturals.

· Preservar del procés de transformació urbanística els espais costaners afectats per riscos naturals o antròpics.

· Garantir l’efectivitat de les limitacions o servituds per a la protecció del domini públic marítim-terrestre.

· Millorar la qualitat de vida per raó de la funcionalitat dels espais costaners com àmbits de reequilibri home-natura, del manteniment d’un recurs turístic bàsic i del recolzament de la biodiversitat en connectar els espais de l’interior amb els del litoral.”

D’acord amb el Pla director, el sòl no urbanitzable costaner no veu alterat el règim que li correspon, si bé resta preservat de qualsevol alteració de la seva classificació per part del planejament urbanístic general. Constitueixen, en tot cas, sòl no urbanitzable per raó de la incompatibilitat de la seva transformació, per concórrer valors per a la seva protecció i per garantir la utilització racional del territori.


2.4. EL PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ Coincidint amb els treballs de redacció de la present revisió del POUM de Castelló d’Empúries, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, mitjançant edicte de data 6 de maig de 2005, va sotmetre a informació pública durant un període de quatre mesos l’Avantprojecte del Pla director territorial de l'Empordà. Havent-se publicat Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4384 de data 13/05/2005, es va complir l’esmentat termini el dia 14 de setembre de 2005. Finalment el Pla director territorial de l’Empordà, ha estat aprovat definitivament per acord del Govern de la Generalitat, GOV/130/2006, de data 3 d’octubre. Àmbits conceptuals

D’acord amb les determinacions contingudes a les mateixes Normes urbanístiques del PDT de l’Empordà, els àmbits conceptuals que regula s’articulen en tres categories principals

• El sistema d’espais oberts • El sistema d’assentaments • El sistema d’infraestructures de mobilitat • El sistema d’espais oberts

El Pla proposa tres tipus bàsics de sòl, segons el grau de protecció:

Delimitació de sòl de protecció especial que inclou els sòls els valors del qual aconsellen el seu manteniment indefinit com no urbanitzables. En el cas de Castelló d’Empúries es delimita els àmbits de ponent -Mare de Déu de la Font- i migdia -Mas d’en Garriga- del nucli conegut com a Castelló Nou.

Delimitació de sòl de protecció territorial que inclou els sòls els valors de menys quantia que per la topografia, risc, localització o proximitat a infraestructures, no són adequats per al desenvolupament urbà, així com aquells que pels valors –agrícoles, forestals, hidrogràfics...- no és aconsellable que siguin ocupats en tant que hi hagi altres alternatives de sòl de menor valor. En el cas de Castelló d’Empúries es delimita el front de platja d’Empuriabrava.

Delimitació de sòl de protecció preventiva, és a dir, la resta de sòl no inclòs en cap de les categories anteriors i que resta sotmès a les limitacions pròpies del sòl no urbanitzable. Inclou, doncs aquells espais que no tenen un valor excepcional ni condicionants físics que els facin objectivament inadequats per al desenvolupament urbanístic i alhora són compatibles amb l’estratègia de desenvolupament del sistema d’assentaments urbans proposada pel Pla. En el cas de Castelló d’Empúries es delimita la part situada al nord del nucli vell de Castelló i l’àmbit que

envolta El Mas Nou, per sobre de la carretera C-260, en la partida coneguda com el Pla de Roses. • El sistema d’assentaments

El Pla estableix estratègies diferenciades segons es tracti d’assentaments de nuclis i àrees urbanes o àrees especialitzades:

Estratègies per als nuclis i àrees urbanes

Creixement potenciat en aquelles àrees que exerceixen una certa capitalitat, han assolit una significació urbana, tenen un pes demogràfic rellevant i unes bones condicions de connectivitat en el territori. En el cas de la comarca de l’Alt Empordà, el Pla proposa aquesta estratègia per Figueres i els sectors dels municipis que conformen un continu urbà.

Creixement opcionalment potenciat en aquelles àrees que per les seves condicions poden ésser objecte d’un creixement potenciat d’acord amb el que s’indicava a l’apartat anterior. En el cas de la comarca de l’Alt Empordà, el Pla no proposa aquesta estratègia per a cap municipi –només es proposa per al cas de La Bisbal d’Empordà.

Creixement moderat en aquelles àrees que són de mitjana o petita dimensió urbana, però que tenen unes condicions de connectivitat acceptable que els permet acollir una certa quantitat d’habitatges i llocs de treball més enllà de les seves necessitats internes. El Pla proposa 26 nuclis, entre ells el cas de Castelló d’Empúries.

Creixement, segons les necessitats internes en aquelles àrees en què per la poca dimensió de l’àrea urbana, per la seva limitada connectivitat o poca disponibilitat del sòl apte per urbanitzar no és aconsellable que aculli creixements fora de la seva dinàmica pròpia. El Pla proposa 36 nuclis, entre ells els veïns de Riumors i Fortià.

Canvi d’ús o reforma interior en aquelles àrees que han exhaurit o estan en vies d’exhaurir les disponibilitats de sòl adequat per a l’extensió de la urbanització, però que per la seva localització i la seva significació poden millorar el seu paper com a àrees urbanes dintre l’estructura territorial. El Pla proposa aquesta estratègia per a 12 assentaments, entre ells el cas de Roses.

Consolidació i millora urbana en aquells nuclis i àrees urbanes que per la seva petita dimensió no tenen capacitat per a estructurar extensions urbanes o que no disposen de sòl físicament apte per a la urbanització o que tenen un molt baix nivell d’accessibilitat.


Estratègies per a les àrees especialitzades

Consolidació en aquelles àrees en què l’opció que es considera més adequada és l’acceptació de la implantació amb les característiques previstes, sense perjudici de les accions de millora o d’integració en el paisatge que convingui portar a terme. El Pla proposava aquesta estratègia per al cas d’Empuriabrava que considerava en principi com àrea especialitzada de caràcter turístic, totalment diferenciada del nucli vell de Castelló d’Empúries. En les al·legacions posteriors presentades per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, el PDTE finalment aprovat ha reconegut la singularitat del teixit edificat d’Empuriabrava –article 3.16 de les normes d’ordenació territorial- on s’aposta per una estratègia de consolidar la seva transformació cap a una àrea urbana complexa.

Extinció com estratègia per a aquelles àrees físicament existents o previstes pel planejament urbanístic que poden afectar de manera especialment greu els valors o la potencialitat del territori. En aquelles àrees que per les seves condicions poden ésser objecte d’un creixement potenciat d’acord amb el que s’indicava a l’apartat anterior. El Pla proposava aquesta estratègia per al cas del sector de sòl urbanitzable que se situava en front del sector de Santa Margarida a Roses (Adjuriabrava). És tractava d’una errada material, per quan aquest sector ja va ser desclassificat a instàncies de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries mitjançant la pertinent modificació del Pla general d’ordenació municipal. • El sistema d’infraestructures de mobilitat

El Pla estableix propostes per als eixos viaris i sobre l’esquema ferroviari i els connectors de transport col·lectiu:

Propostes per als eixos viaris

Per als desplaçaments a llarga distancia, el Pla proposa una xarxa d’accessibilitat per al conjunt de l’Empordà basada en un sistema de pinta que es recolza sobre el connector nord-sud (l’autopista AP-7 i el futur desdoblament de la nacional A-2) a partir de la qual es distribueix el trànsit cap els diferents pols de les àrees costaneres, que en el nostre cas és la carretera C-260 fins a Roses.

Sistemes plurimunicipals de mobilitat caracteritzats per un fort grau d’interrelacions entre municipis. El Pla esmenta de manera específica el sistema Roses-Castelló d’Empúries-Figueres.

Xarxa de connectivitat interna que completi la xarxa bàsica d’accessibilitat, per tal de reforçar la cohesió territorial de la comarca. En el nostre cas ens afecta la traça de l’eix interior nor-sud (La Bisbal-Figueres-Perelada) que haurà de permetre distribuir el trànsit cap a les zones més interiors i servint de lligam vertebrador entre les dues capitals comarcals.

Esquema ferroviari i connectors de transport col·lectiu

Previsió d’una connexió entre la línia ferroviària convencional existent i la futura línia de TGV a Figueres, per tal de poder especialitzar en el futur el pas de les mercaderies pels dos passos ferroviaris transpirinencs (nou túnel TGV i Portbou) i afavorir la intermodalitat amb la construcció d’una estació única a Vilafant.

Fer compatible el transport de mercaderies i el de viatgers en la línia ferroviària convencional entre Girona i Portbou.

Millorar la quota de repartiment modal a favor del transport ferroviari, fent-ho competitiu respecte al vehicle individual.

Estudiar la creació de connectors de transport públic, amb la possibilitat que tinguin carril exclusiu, per tal d’oferir alternativa competitiva en els desplaçaments cap a les grans polaritats. De manera específica s’esmenta la connexió entre Figueres i Roses. A la vista del contingut de l’esmentat Avantprojecte, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries es va personar al tràmit d’exposició pública formulant unes precisions tècniques recollides en forma de suggeriments a incorporar a la futura redacció del Pla director territorial:

− Consideració d’Empuriabrava com a nucli urbà. Es demanava la consideració del conjunt d’Empuriabrava com un nucli urbà complex i no únicament com una àrea residencial especialitzada, tenint en compte la seva dinàmica urbana, amb aplicació de les mateixes estratègies de creixement moderat proposades per al nucli vell de Castelló d’Empúries.

− Necessitats d’espais per dotacions per a la transformació urbana. Dintre de la quantificació que les normes del Pla director imposa per a les estratègies de creixement moderat dels nuclis urbans, trobaríem a faltar una certa flexibilitat amb les necessitats de redotació en quant a equipaments i espais lliures els teixits urbans que antigament només havien estat concebuts com residència de temporada.

− Consideració dels espais oberts de protecció especial com a espais lliures públics. Es proposa la possibilitat de considerar els espais oberts de protecció especial disposats en continuïtat amb els espais lliures naturals del Parc natural puguin tenir la consideració d’espais del sistema d’espais lliures de cessió de sectors urbanitzables delimitats, en consonància a les condicions especials a les quals es referix l’article 2.6 de les normes d’ordenació territotrial del PDTE aprovat; es dedicaran a espais de restauració ambiental i paisatgística, en coherència amb la funció que se’ls hi atribueix.


− El desdoblament de la C-260 i la connexió amb la carretera de Llançà. En aquells moments estaven adjudicats els treballs de desdoblament de la carretera C-260 entre Vila-sacra i Castelló d’Empúries –ara ja en execució- i s’estava redactant el projecte entre Castelló d’Empúries i Roses. En el primer tram es preveu la construcció d’una rotonda en la trobada amb la carretera de Fortià. Aquesta circumstància sembla que fos oportú replantejar-se el traçat de la carretera proposada pel Pla director entre Viladamat i la carretera de Llançà, que travessa la C-260 per la rotonda de Garcia de Pou a Vila-sacra. Es va proposar fer passar la traça a llevant dels nuclis de Riumors i Fortià fins anar a buscar la carretera de Castelló a Vilanova de la Muga, que podria aprofitar en part el seu traçat actual per a la nova via projectada.

− Correció d’errades. Es proposa així mateix la correcció d’un conjunt d’errades materials: El sector de sòl urbanitzable de Llevant (Adjuriabrava), actualment ja desclassificat; incloure com a sistema públic existent la zona verda d’El Trabuc, dintre de sòl urbà a Empuriabrava; incloure com a zona industrial existent l’antiga fàbrica Danone, dintre de sòl urbà a Castelló Nou i per últim incloure com a sistema públic existent la zona verda a llevant de L’Hort d’en Negre, dintre de sòl urbà i no com espai de protecció en sòl rústic.

A la vista del marc dibuixat per l’Avanç del Pla director territorial, s’explicaven així mateix les intencions de la revisió del planejament de Castelló d’Empúries, explicitades en el document de l’Avanç de POUM aprovat pel Ple, en sessió de dia 7 d’abril de 2005. Els objectius fixats poden resumir-se en els següents:

• Superació de la dualitat entre el nucli vell i Empuriabrava. • Adequar les reserves de parcs i dotacions del municipi • Connectar entre sí, els espais naturals protegits amb connectors funcionals

• Superació de la dualitat entre el nucli vell i Empuriabrava.

El Nucli Vell de Castelló d’Empúries i Empuriabrava, degut als seus orígens respectius i a l’especialització funcional –residència permanent versus residència turística- havien viscut fins fa no massa temps com a dues realitats separades dintre d’un mateix àmbit territorial.

El canvi de dinàmica econòmica i urbanística del municipi ha canviat força aquesta realitat anterior i l’evolució de la població de dret de Castelló d’Empúries així ho confirma. Segons les dades que consten al padró continu d’habitants, a gener de 2008 la xifra de població de dret és de 10.629 habitants. Si es tenen en compte les dades de generació i recollida de residus i consums de subministrament, aquesta població podria incrementar-se en un 25-30% de població resident no censada –bàsicament residents estrangers-.

El nucli antic ha crescut moderadament. En canvi, Empuriabrava va desenvolupar-se intensament els anys 70 i 80 amb un model d’urbanització turística de marina, singular en el litoral català, en una zona d'aiguamolls. En la dècada dels 70 la urbanització era majoritàriament de segona residència. Des de principis dels anys 90 la urbanització no ha crescut més, però ha canviat significativament l’ús. Moltes segones residències s’han anat convertint en primeres residències, cosa que ha incrementat les necessitats de manteniment de l’espai i la demanda de serveis, segons podem observar al quadre següent:

Any Habitatges Principals

Habitatges Secundaris Altres

Total Habitatges

1981 888 5.559 0 6.447 1991 1.105 12.192 3 13.300 2001 2.371 11.175 45 13.591 2008 (padró IBI) 14.801

Avui la població resident de dret –censada- es reparteix en una proporció aproximada d’un terç al nucli de Castelló i els dos terços restants a Empuriabrava. Tanmateix, el creixement de població dels darrers anys es concentra a Empuriabrava, on viu gairebé tota la població immigrant. Els 11.000 habitatges secundaris existents ofereixen un potencial de transformació de segones a primeres residències que suposaria una capacitat teòrica d’uns 25.000 habitants més al municipi.

A la vista d’aquestes dades, tot i reconeixent el pes encara fonamental de la residència turística a Empuriabrava, no pot parlar-se d’aquest nucli exclusivament com un assentament turístic especialitzat per quan reuneix ja les característiques d’un nucli urbà amb ocupació permanent de tot l’any, amb proporcions significatives i amb una tendència creixent de consolidació i augment.

Davant aquesta dinàmica i enfrontats a la realitat física d’aquest dos nuclis dintre del mateix municipi, la proposta de revisió del Pla d’ordenació urbanística municipal aposta decididament per avançar en la superació d’aquesta dualitat.

La proposta d’ordenació aposta per la màxima integració funcional dels dos assentaments a la vegada que propicia una aproximació “simbòlica” entre tots dos, amb la ubicació amb un nou desenvolupament que actuï de ròtula d’unió, al voltant de l’espai on conflueixen el curs de la Muga i de la Mugueta. I tot això fent compatible la dicotomia entre connexió entre els àmbits nord i sud del Parc natural dels aiguamolls i els assentaments urbanitzats.


• Adequar les reserves de parcs i dotacions del municipi

Dintre de l’estratègia de superació d’aquesta dualitat a la qual es fa referència a l’apartat anterior, es proposa una política de consolidar l’oferta d’espais per equipaments del nucli vell acompanyada per la disposició de reserves per la construcció de noves dotacions a Empuriabrava, que no van ser previstes per la seva destinació original per residència turística.

Amb l’avaluació dels dèficits d’estàndards en matèria de sòl per a dotacions d’espais lliures i equipaments, en resulta la necessitat de crear unes reserves força importants, incorporant els sòls de sistemes necessaris a polígons de gestió urbanística.

Tant és així que les previsions de l’avanç proposen dintre dels polígons i/o sectors de nou desenvolupament una superfície a la vora del 50% del sòl destinada a sistemes públics –espais lliures i equipaments, excloent-hi la xarxa viària-.

Aquesta extensió territorial proposada, ho és en part en funció de les necessitats d’aconseguir dotacions per al teixit residencial ja existent i en la que polítiques de reforma interior no s’adivinen en aquests moments com a oportunes. • Connectar entre sí, els espais naturals protegits amb connectors funcionals

La proposta d’aconseguir un apropament funcional i simbòlica entre els dos assentaments principals de Castelló d’Empúries és, però, compatible amb la necessitat d’assegurar la funcionalitat del connector biològic entre els àmbits nord i sud del Parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà (PNAE).

En la ròtula de connexió d’aquests dos assentaments s’ubica una gran reserva de sòls no urbanitzables de protecció i de sistemes públics d’espais lliures, amb una amplada mitjana de gairebé 750 metres –950 m. entre les edificacions-, de manera que permetrà protegir especialment el curs de La Mugueta i l'aiguabarreig amb La Muga.

Els espais lliures dels sectors PPU-2 Hort d’en Negre/ tià de l’Estanyol i PPU-4, Les Calandrieres/ La Muga Nord, a tocar de la Mugueta poden desenvolupar el seu paper de connector sota la forma d’espai lliure amb clau de restauració ambiental i paisatgística, d’acord amb les condicions especials als quals fa referència l’article 2.6 de les normes d’ordenació territorial del PDTE aprovat definitivament.

Cal fer notar que les mides i les superfícies dels espais lliures proposats corresponen no a zones verdes amb caràcter urbà, sinó que en bona part estan més aviat pensats com a espais lliures per a la seva restauració ambientals i/o paisatgística, estimant-se la possibilitat d’instrumentar formules de gestió conjunta amb la dels espais inclosos al PNAE.

Altres operacions com concentrar l’ocupació en el marge esquerra de la carretera C-260 a l’entrada al nucli de Castelló des Figueres, permet salvaguardar els valors naturals i paisatgístics de la ribera de la Muga i conserva les visuals sobre el perfil del nucli vell, amb l’emergència dels seus monuments gòtics –Catedral, Palau dels Comtes, Torrecabota-. Això obliga a disposar el sòl per activitats econòmiques anteriorment previst de forma majoritària al costat sud de la carretera, amb cura però de no produir afeccions indesitjables sobre els espais d’alt valor agrícola que van des del Mas de la Mare de Déu de la Font al Mas d’en Garriga. Aquesta consideració d’àrea especialitzada de transformació del sector industrial programat de La Muga, en el marge esquerra de la carretera C-260 també es recull en el plànol d’ordenació O.4 Espais oberts, estratègies d’assentaments i actuacions d’infraestructures del PDTE aprovat definitivament.


2.5. ASPECTES MEDIAMBIENTALS Els compromisos sostenibilistes i el planejament

La Revisió del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) incorpora els plantejaments sostenibilistes per un doble motiu. D’una banda, recollint els principis emanats del Text Refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol. De l’altra, reflectint l’esperit i la voluntat de l’Ajuntament de Castelló d'Empúries d’avançar en el camí del desenvolupament sostenible mitjançant la subscripció de la Carta d'Aalborg i l'adhesió a la Carta de Tossa i al Consell d'Iniciatives Local pel Medi Ambient (CILMA) de la Diputació de Girona. La Llei 10/2004, de 24 de desembre, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local va modificar i completar determinats aspectes de la Llei 2/2002, del 14 de març, d'urbanisme, amb la finalitat principal de fomentar l'accés de la població a l'habitatge, la sostenibilitat en l'ús del territori i l'autonomia local. El Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, refon en un text únic ambdues lleis, posant clarament de manifest el compromís amb el desenvolupament sostenible, destacant-lo com un dels eixos vertebradors de la pròpia llei. En l’apartat 2.2 d’aquesta Memòria ja s’ha fet menció específica al contingut dels articles 3 i 9 del Text Refós de la Llei d’urbanisme, en els quals es defineixen, respectivament, el concepte de desenvolupament urbanístic sostenible i les directrius per al planejament urbanístic. En definitiva, la revisió del POUM de Castelló d'Empúries ha de guiar-se per la utilització racional del territori, la preservació dels recursos naturals –inclosos els sòls d’alt valor agrícola– i els valors paisatgístics i historicoculturals, així com per la definició de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori i afavoreixin la cohesió social. L’estructura territorial • La matriu agrícola

Al municipi de Castelló d'Empúries –en una matriu agrícola dominada pel conreu cerealístic, els farratges i el gira-sol- hi conviuen avui tres realitats ben diferenciades, tant des del punt de vista funcional com simbòlic: el nucli antic, Empuriabrava i les dues àrees protegides del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Els orígens d’aquestes tres realitats i la seva consolidació han sofert processos paral·lels i responen certament a tres èpoques diferents.

La taula següent recull les dades referents als principals conreus al municipi:

Conreu Secà (ha)

Regadiu (ha)

Total (ha)

Total SAU (%)

Llenyosos 21 52 73 3,86Olivera 17 0 17 0.9Fruita dolça 3 52 55 2.9

Pomera 0 47 47Perera 3 0 3Presseguer 0 5 5

Vinya 1 0 1 0.05Herbacis 1.026 791 1.817 96,13

Patates 0 8 8 0,42Hortalisses 1 12 13 0,68Conreus farratgers 235 113 348 18,41Conreus industrials (gira-sol) 377 87 464 24,54Cereals per a gra 413 571 984 52,05

Total 1.047 843 1.890 100,0 %

Font: IDESCAT (SAU, cens agrari de 1999). L’agricultura, tan fonamental per al manteniment del paisatge i la funcionalitat de les zones humides, està en franca regressió a Castelló d'Empúries. Les subvencions europees vinculades a la PAC han estat un factor de manteniment (el 1999 els conreus subvencionats de gira-sol ocupaven gairebé el 25% de la superfície agrícola útil i el 36% dels conreus de secà). Els canvis previstos a la política agrària comuna fan albirar un futur incert. La ramaderia és encara present al municipi amb 37 explotacions i 3.181 unitats ramaderes, per bé que també presenta clars símptomes de regressió (dades del cens 1989-cens 1999). El regadiu avança i ja assoleix gairebé el 45% de la superfície conreada. • La vila

El nucli antic, litoral en un inici, a la vora de l’antic estany de Castelló, és una vila compacta, amb una llarga història que li’n dóna caràcter. Tanmateix, és a les darreres dècades que l’esponjament dels contorns de la catedral, la peatonalització, la recuperació del convent de Santa Clara i la Farinera i l'arranjament general del teixit edificat li’n fan prendre un nou impuls.


• Empuriabrava

En els anys seixanta, en plena època emergent del turisme, Castelló d'Empúries vivia al marge d'aquest boom. Situada a 6 km del mar, la vila es mantenia amb una economia bàsicament agrària i ramadera, i restava envoltada de terrenys destinats exclusivament als cultius. Els terrenys que ara ocupa Empuriabrava eren terres dedicades a l'agricultura o a les pastures on només hi havia cinc grans masos o cortals. La primera fase del projecte d'Empuriabrava s'aprovà definitivament l'any 1967, i la segona fase l’any 1975. Actualment aquesta marina, la més gran d'Europa, ocupa 510,72 ha. Dissenyada com un lloc de vacances i de segona residència, Empuriabrava induí una forta transformació social i urbanística al municipi. Tanmateix, els darrers anys pateix el mateix procés que tantes d’altres urbanitzacions litorals: la progressiva i creixent transformació de la segona residència en residència principal, concentrant el fort increment demogràfic de Castelló entre 1991 i 2003. Mentre la residència secundària s’estanca, sense remetre, la demanda d’habitatge principal s’incrementa. Aquestes dinàmiques tenen conseqüències directes sobre la definició de l’estructura urbana (demanda d’equipaments i serveis, configuració d’espais públics…). Cal també tenir en consideració l’impacte d’aquests canvis en els fluxos ambientals. Sense menystenir el problema de l’estacionalitat setmanal i anual lligada al turisme, cal afegir-hi els increments en els fluxos ambientals (aigua, energia…) associats a l’increment ràpid d’una nova població resident de costums i hàbits urbans. La definició de l’expansió i rehabilitació urbanes, la preservació d’espais oberts i la previsió d’espais per serveis, haurà d’abordar-se considerant el fluxos ambientals i assegurant-ne una major eficiència i racionalitat. • El POUM dóna sentit a les preexistències

Aquestes tres preexistències -la vila, Empuriabrava i els aiguamolls- responen, per tant, a tres moments històrics, tenen estructures diferencials i han estat funcionalment, simbòlicament i territorialment de manera relativament independents. I, tanmateix, totes elles formen part de la realitat municipal de Castelló d’Empúries. Cal, per tant, donar sentit ambiental i territorial a aquestes preexistències. No es pot fer una proposta territorial que n'obviï cap, essencialment perquè la funcionalitat del conjunt és necessària per garantir la pervivència de cadascuna de les unitats que la conformen.

El POUM fa una proposta de vinculació dels dos espais urbans, atenent al procés de transformació d’Empuriabrava com a espai de primera residència. Alhora, pretén assegurar definitivament la consolidació del connector de connexió entre les dues àrees protegides. Aquesta opció genera una ròtula de solució complexa i fèrtil, a l’aiguabarreig de la Muga i la Mugueta, on es donen cita totes aquestes realitats: la marina existent, la vila i el connector de la Mugueta, amb una dimensió de 750 m. a la zona més estreta. Es proposa, doncs, una solució de vinculació dels dos espais urbans existents, que s’enllacen tal i com són, mantenint la capacitat del connector ecològic, i s’hi incorpora una zona humida de nova creació que es confronta també amb la vila i la marina. És una solució que no renuncia a exposar la realitat d’Empuriabrava i que, en canvi, la situa geogràficament i territorialment al fet urbà de Castelló, que no la rebutja sinó que n’esdevé la capçalera. Alhora, Empuriabrava no s’esvaeix indefinidament terra endins, sinó que un nou centre interior en permet la integració coherent amb la matriu agrícola i els aiguamolls. Això li permet progressar en el seu procés d’integració, ja iniciat enèrgicament amb el tractament de la ribera esquerra de la Muga, la construcció de la passera i la creació dels estanys Europa. Els factors ambientals clau • La connexió ecològica

La vila i Empuriabrava estan inclosos a la matriu genèrica de la plana de l’Empordà, on també estan immerses les zones humides. Aquesta matriu és l’element connector de les àrees especialment protegides. Tanmateix, a l’aiguabarreig de la Mugueta amb la Muga, hi ha un connector ecològic de connexió entre les dues àrees protegides.

La proposta del POUM, a través del manteniment d’una zona de sòl no urbanitzable i de la fixació de cessions urbanístiques, assegura el manteniment d’una franja de 750 metres. Igualment, aporta una solució a la barrera més important, la variant de la carretera de Roses, amb l’ampliació del viaducte de pas per la Muga.

La situació actual del connector és molt poc funcional atesa la mala solució de les travessies de la variant, de la carretera local de la vila a Empuriabrava, de la carretera antiga de Roses i del camí paral·lel al rec del Molí a la confluència amb la Mugueta. Cal, de ben segur, un projecte per abordar la solució d’aquestes travessies, entre d’altres millores. Tanmateix, tant des del punt de vista de l’ordenació del territori com de la funció connectiva dels espais fluvials, aquest és el connector a recuperar.


• La funcionalitat de l’aqüífer de la Muga

L’aqüífer del delta dels rius Fluvià i Muga té la consideració d’aqüífer protegit d’acord amb el que estableix el Decret 328/1988 i resta inclòs al Decret 476/2004 de designació de noves zones vulnerables a nitrats procedents de fonts agràries. Més enllà de les exigències d’aquestes consideracions legals, el funcionament adequat de l’aqüífer és essencial per al manteniment de l’activitat agrària –sobretot del marge dret de la Muga-, per la recàrrega dels aiguamolls i per a l’abastament.

Cal, per tant, garantir que els desenvolupaments previstos en la Revisió del POUM no tinguin efectes negatius sobre la qualitat de les aigües dels aqüífers, tant el superficial com el profund. El nivell piezomètric de l’aqüífer superficial se situa entre 2 i 4 metres, però no es disposa de dades fiables de la profunditat de la capa impermeable que confina l’aqüífer profund.

L’estudi hidrogeològic específic en curs precisarà aquests aspectes. Els resultats d’aquest estudi són determinants, atès que s’ha d’assegurar el manteniment de la qualitat de les aigües subterrànies. No es tracta només de la penetració de l’aigua de mar, sinó també dels nivells de sobreexplotació de l’aqüífer superficial i profund per a l’agricultura i l’abastament urbà, creixent. • La preservació de les zones inundables

La mota de la Muga redueix sensiblement les àrees inundables del municipi. Tanmateix, a la zona NW, abans que la Muga travessi la vila, hi ha una àrea inundable que caldrà preservar de la urbanització. • L’estudi hidrogeològic

Com a part integrant dels treballs de formulació de la revisió del POUM, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries va encarregar a l’empresa Geoservei, S.A. la confecció d’un estudi hidrogeòlogic que avalués l’impacte sobre el sistema hidrològic de la plana situada ente el nucli vell i Empuriabrava de la construcció projectada del sistema de canals i dàrsenes del sector de La Llauna –finalment desestimada- així com l’estany d’aigua dolça previst en el futur condicionament de l’àrea de restauració a ubicar a tocar de La Mugueta, que també ha estat desestimada en la proposta d’ordenació presentada.


2.6. EL DOCUMENT DEL PRIMER AVANÇ L’Ajuntament en Ple, en sessió extraordinària de data 4 de febrer de 2005, va adoptar l’acord d’aprovar l’Avanç de la revisió de Pla d’ordenació urbanística de Castelló d’Empúries.

L’expedient aprovat es va sotmetre al corresponent procediment de participació ciutadana i recollida de suggeriments.

La proposta d’ordenació de l’Avanç es pot resumir en els punts següents:

• Àmbit de nova polaritat entre el Nucli i Empuriabrava: extensió de la marina i creació d’un sector de desenvolupament residencial, activitats turístiques i dotacions; noves dàrsenes naùtiques al Trabuc i Flamicell.

• Sector de l’Hort d’en Negre: fixació d’un ampli espai de reserves per equipaments públics a escala municipal

• Polígon industrial de la Muga: restringir l’ocupació per activitats econòmiques del front sud de la C-260

• Castelló Nou: ampliació del teixit urbà pel costat de ponent constituïnt un nou front urbà, amb continuïtat amb el polígon del Pla

• Reserva d’una traçat alternatiu al desdoblament de la C-260 al seu pas per Empuriabrava, pel nord del Mas Nou

• Àmbit d’ordenació d’usos del sector de l’aeròdrom i sector per usos lúdics en El Poliol

La proposta previa delimitar com a sòl urbanitzable una superfície d’unes 192 hectàrees –incloent-hi les 62 hectàrees que corresponien al sector industrial de la Muga- i preveia un potencial edificatori d’uns 3.200 nous habitatges.

En el quadre comparatiu adjunt es fa un resum de les superfícies previstes per als diferents règims dels sòls i l’ordenació del conjunt es pot veure en el plànol T.1 Proposta de l’avanç, dintre de l’apartat nomenat Recull de propostes de la tramitació, que integra la documentació gràfica d’aquest Avanç.

Proposta de l'Avanç de POUM de febrer de 2005

document Pla general Inici revisió Avançdata 1987 2005 febrer 2005

aprovació 04-02-2005

Sòl urbà ha 580,48 634,53 628,89Sòl urbanitzable delimitat ha 122,72 62,16 192,43Sòl urbanitzable no delimitat ha 9,25 0,00 0,00Sòl no urbanitzable ha 3.468,78 3.484,54 3.359,91

Total ha 4.181,23 4.181,23 4.181,23

Sòl urbà no consolidat (PMU's) utSòl urbanitzable delimitat (PPU's) ut

Habitatges de nova creació ut 3.200


2.7. EL DOCUMENT APROVAT INICIALMENT L’Ajuntament en Ple, en sessió extraordinària de data 8 de maig de 2006, va adoptar l’acord d’aprovar inicialment la revisió de Pla d’ordenació urbanística de Castelló d’Empúries.

L’expedient aprovat es va sotmetre al corresponent procediment d’informació pública, havent-se presentat dintre del període reglamentari al·legacions que van rebre el corresponent tractament de resposta així com als Informes de les administracions amb competències concurrents.

La proposta d’ordenació de la revisió aprovada inicialment es pot resumir en els punts següents:

• Ampliació de l’àmbit de nova polaritat entre el Nucli i Empuriabrava: sòls de protecció del connector de la Mugueta incorporats al sòl urbanitzable, formació de la nova marina i creació d’un sector de desenvolupament residencial, activitats turístiques i dotacions; noves dàrsenes naùtiques al Trabuc i Flamicell.

• Sector de l’Hort d’en Negre: espai de reserves per equipaments públics i disposició d’un estany d’aigua dolça a la Mugueta

• Polígon industrial de la Muga: restringir l’ocupació per activitats econòmiques del front sud de la C-260

• Castelló Nou: reduir l’ampliació del teixit urbà pel costat de ponent constituïnt un nou front urbà, amb un vial de connexió amb el polígon del Pla

• Nou sector de sòl urbanitzable en l’àmbit de la carretera del Botxí i el front de La Timpa

• Retirar la reserva d’una traçat alternatiu al desdoblament de la C-260 pel nord del Mas Nou i nova ordenació del sector del Càmping

• Àmbit d’ordenació d’usos del sector de l’aeròdrom i sector per usos lúdics en El Poliol


En el quadre comparatiu adjunt es fa un resum de les superfícies previstes per als diferents règims dels sòls i l’ordenació del conjunt es pot veure en el plànol T.2 Proposta de l’aprovació inicial, dintre de l’apartat nomenat Recull de propostes de la tramitació, que integra la documentació gràfica d’aquest Avanç.

Proposta per l'aprovació inicial de maig de 2006

document Pla general Inici revisió Inicialdata 1987 2005 març 2006



Total ha 4.181,23 4.181,23 4.181,23

Sòl urbà no consolidat (PMU's) ut 423Sòl urbanitzable delimitat (PPU's) ut 3.718



2.8. EL TEXT REFÓS DE L’APROVACIÓ INICIAL L’Ajuntament en Ple, en sessió extraordinària de data 13 de març de 2007, va adoptar l’acord d’aprovar un text refós del document aprovat inicialment de la revisió de Pla d’ordenació urbanística de Castelló d’Empúries, incorporant el tractament de les al·legacions rebudes en el període ordinari d’exposició al públic així com les determinacions contingudes en els Informes d’organismes i administracions sobre les seves respectives competències competències.

En paral·lel a aquest procediment, es va iniciar el procediment d’avaluació ambiental de la proposta de revisió del Pla d’ordenació urbanística municipal en els termes que determina la disposició transitòria dotzena del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de la Llei d’urbanisme. En concordància amb l’apartat 2 de l’esmentada transitòria, en trobar-se en tramitació el present POUM en el moment d’entrada en vigor del Reglament, havent-se aprovat inicialment amb posterioritat al 30-4-2006, data d’entrada en vigor de la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació ambiental, el procediment d’avaluació referit s’ha realitzat d’acord amb les regles d) i e) de l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme.

La proposta d’ordenació del text refós de l’aprovació inicial es pot resumir en els punts següents:

• Redefinició de l’àmbit de Les Calandrieres: sòls de protecció del connector de la Mugueta incorporats al sòl urbanitzable, renúncia a la llauna d’aigua salada, creació d’un sector de desenvolupament residencial, activitats turístiques i dotacions completat amb un sector d’activitats econòmiques entre la C-260 i el camí vell de Roses

• Sector de l’Hort d’en Negre: espai de reserves per equipaments públics, augmentat la protecció d’espais lliures en el front del riu; continuïtat de l’estany d’aigua dolça a la Mugueta

• Polígon industrial de la Muga: augmentar la franja de protecció per via d’intens desguàs dels episodis de desbordament de la Muga

• Castelló Nou: reduir l’ampliació del teixit urbà pel costat de ponent constituïnt un nou front urbà, amb un vial de connexió amb el polígon del Pla

• Reducció de densitat en el sector de sòl urbanitzable en l’àmbit de la carretera del Botxí i el front de La Timpa


En el quadre comparatiu adjunt es fa un resum de les superfícies previstes per als diferents règims dels sòls i l’ordenació del conjunt es pot veure en el plànol T.3 Proposta del text refós de l’aprovació inicial, dintre de l’apartat nomenat Recull de propostes de la tramitació, que integra la documentació gràfica d’aquest Avanç.

Proposta pel text refós de l'aprovació inicial de març de 2007

document Pla general Inici revisió Text refós (2)data 1987 2005 gener 2007



Total ha 4.181,23 4.181,23 4.181,23




2.9. LA MEMÒRIA AMBIENTAL PRÈVIA A L’APROVACIÓ PROVISIONAL El text refós del document aprovat inicialment el dia 13 de març de 2007, de la revisió de Pla d’ordenació urbanística de Castelló d’Empúries, es va sotmetre al procediment d’avaluació ambiental com s’indica en l’apartat anterior.

A tals efectes, el document de proposta de revisió del POUM i el corresponent document de Memòria Ambiental fou sotmès a la consideració de l’Òrgan ambiental corresponent –en aquest cas els Serveis Territorials a Girona del Departament de Medi Ambient i Habitatge- que en data 2 de maig de 2007 va emetre acord de resolució, denegant la conformitat sobre el contingut de la Memòria ambiental mentres no s’esmenessin, completessin o ampliessin determinats aspectes, així com les modificacions que se’n derivaven en la resta de documents del POUM.

Un cop esmenada la Memòria ambiental i modificats els documents corresponents de la proposta de revisió del POUM, amb la resolució favorable de l’Òrgan ambiental de data 21 de maig de 2007, el document estava llest per passar al tràmit d’aprovació provisional

La inminent celebració de les eleccions municipals convocades va desanconsellar al govern municipal d’aquell moment portar a Ple l’aprovació provisional de la revisió del POUM. El nou govern municipal, un cop constituït, i d’acord amb el seu programa d’actuació, decideix de reconsiderar les bases i propostes d’ordenació de la revisió del POUM, propostes que es concreten en el present document d’avanç.

La proposta d’ordenació que estava llesta per a la seva aprovació provisional es pot resumir en els punts següents:

• Àmbit de nova polaritat de Les Calandrieres: sòls de protecció del connector de la Mugueta incorporats al sòl urbanitzable amb manteniment de la connexió viària existent i reducció del front edificat residencial; eliminació de la dàrsena d’aigua salada del Trabuc.

• Sector de l’Hort d’en Negre: reducció del front edificable i augment de la protecció d’espais lliures en el front del riu; eliminació de l’estany d’aigua dolça de la Mugueta


En el quadre comparatiu adjunt es fa un resum de les superfícies previstes per als diferents règims dels sòls i l’ordenació del conjunt es pot veure en el plànol T.4 Proposta de la memòria ambiental per l’aprovació provisional, dintre de l’apartat nomenat Recull de propostes de la tramitació, que integra la documentació gràfica d’aquest Avanç.

Proposta segons Memòria ambiental maig de 2007 per l'aprovació provisional

document Pla general Inici revisió Provisionaldata 1987 2005 abril 2007

aprovació no tramitat


Total ha 4.181,23 4.181,23 4.181,23




3. LES INFORMACIONS Nota: Part de les informacions que es descriuen en aquest document del POUM, corresponen als “Estudis previs i complementaris als treballs de revisió del PGOM de Castelló d’Empúries”, d’octubre

de 2001, que s’entenen part integrant de la present formulació de planejament general.


3.1. ELS ANTECEDENTS DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC Antecedents de planejament urbanístic

El Pla general vigent, en la seva versió refosa actual, va ser aprovat per la Comissió d'Urbanisme de Girona en data 28 d'octubre del 1992, en plena vigència del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, de Refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. Dotze anys més tard, l'Ajuntament de Castelló d'Empúries ha començat a endegar la seva Revisió.

Amb posterioritat a l'aprovació del PGOM vigent, s’ha desenvolupat el següent planejament:

• Plans en zones urbanes: Modificació puntual del Pla Parcial d'El Temple (CUG AD 15/4/97). Modificació puntual del Pla General en la zona de serveis de la urbanització

d'Empuriabrava (CUG AD 1/10/97). Pla Especial de reordenació de la platja de La Rubina (5/98). Modificació puntual del Pla General en l'àmbit del Poblat típic

d'Empuriabrava (CUG AD 21/10/98). Modificació puntual del Pla General al Port Salins (CUG AD 10/2/99). Modificació puntual del Pla General a la urbanització Mas Nou (22/7/99). Criteris de modificació puntual del Pla General del Camp d'en Güibas (CUG

AD 29/3/00).

• Pla Especial del Centre Històric de Castelló d'Empúries (Ple AD 4/3/99). Actualment l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament porta a terme el Pla de Rehabilitació del Centre Històric, d'acord amb les normes establertes a l'esmentat Pla Especial i a l'Ordenança Municipal de colors de les façanes.

• Pla Parcial d'Ordenació Industrial del sector El Pla (sòl urbanitzable programat) (Ple AP 20/1/00).

Cal destacar, òbviament, encara una altra figura de planejament: el Pla Especial del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (Llei 21/1983, de 28 d'octubre). Justificació per a la revisió

El Pla general d’ordenació urbana de Castelló d’Empúries de 1984, amb les seves versions refoses de 1987 i la posterior de 1992 és el fins ara vigent. La successiva modificació dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística imposa la seva adaptació al marc legal actual.

Aquesta Revisió suposa l’adaptació del Pla general vigent al Text Refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

A banda d’això, la consideració sobre alguns projectes d'infraestructures actualment en fase de redacció i les necessitats objectives de redimensionar equipaments i dotacions necessàries davant la dinàmica urbana de la població, alteren significativament les bases de partida del planejament vigent i condicionen el desenvolupament urbà del municipi: • El desdoblament de la carretera C-260 en el tram entre el terme de Vila-Sacra i

la carretera de Sant Pere Pescador, així com la consideració del seu tractament i/o construcció de variant al seu pas per Empuriabrava

• La necessitat de preveure dotacions i equipaments públics proporcionats a la dinàmica de consolidació del creixement de població resident.

El Pla especial de millora del centre històric de Castelló d’Empúries

En data 4 de març de 1999 es va aprovar definitivament el Pla especial de millora del centre històric de Castelló d’Empúries el qual, de conformitat amb el Pla general de 1992, s’incorpora a la normativa vigent.

El Pla té per objectiu la protecció, millora i rehabilitació del casc antic de la vila. Amb aquest objectiu, el Pla desplega mesures per: • Establir bases d’actuació per al tractament de les façanes dels edificis. • Millorar la connectivitat urbana amb operacions selectives d’esponjament. • Garantir les dotacions d’espais lliures i equipaments. • Ajustar i millorar la xarxa viària i els espais per a l’aparcament, així com les

àrees per a vianants. • Garantir la funcionalitat de les xarxes de serveis urbans. • Definir un catàleg d’elements patrimonials a protegir.


El planejament derivat • Polígons i Unitats d’Actuació en sòl urbà El Pla general vigent va incorporar al seu Programa d’Actuació Urbanística i a la seva Normativa Urbanística les següents Unitats d’Actuació en sòl urbà: Polígons de remodelació al nucli vell P-1. Santa Clara i col·lector P-2. C/ Figueres, Pont i Panissars Unitats d’Actuació al nucli vell UA-1. Terrers UA-2. Sant Francesc UA-3. La Timpa Unitats d’Actuació fora nucli UA-4. Sanejament d’Empuriabrava UA-5. Montseny (Empuriabrava) UA-6. Mas Nou UA-7. Can Sabarrés • Sectors de sòl urbanitzable “programat” El Pla general vigent va incorporar al seu Programa d’Actuació Urbanística i a la seva Normativa Urbanística els següents Plans parcials en sòl urbanitzable delimitat i que a tots els efectes es poden considerar, avui, sectors consolidats: Sectors al nucli vell PP-1. Muga o Hort d’en Negre PP-2. C/ Figueres, Pont i Panissars Sectors fora nucli PP-2. Pla de Roses (Empuriabrava) PP-3. Empuriabrava PP-4. La Rubina PP-5. Industrial La Muga El sector de La Rubina va ser posteriorment desclassificat mitjançant una modificació puntual del PG com a sòl urbanitzable, passant a una clau de parc natural.

• Àmbits de sòl urbanitzable “programat” El Pla general vigent va incorporar al seu Programa d’Actuació Urbanística i a la seva Normativa Urbanística els següents àmbits en sòl urbanitzable no programat: Sectors al nucli vell NP-1. El Ponent NP-2. El Temple Aquest dos àmbits va ser programats i actualment estan completament desenvolupats. Un tercer àmbit de sòl no urbanitzable va ser requalificat i desenvolupat com a sòl urbanitzable, conegut com polígon industrial El Pla, avui ja consolidat. La situació actual d’urbanització La situació actual d’urbanització del municipi de Castelló d’Empúries és ben diferent de la de 1987, any en què s'aprovà el Pla general vigent, tal com recollim en les següents taules de classificació del sòl: Pla general vigent, 1987 Superfície

Sòl urbà 580,48 ha 13,88 %Sòl urbanitzable delimitat 122,72 ha 2,93 %Sòl urbanitzable no delimitat 9,25 ha 0,22 %Sòl no urbanitzable 3.468,78 ha 82,97 %

Total terme municipal 4.181,23 ha 100,00 % Situació actual, octubre de 2008 Superfície

Sòl urbà 634,53 ha 15,17 % Sòl urbanitzable delimitat 62,16 ha 1,49 %Sòl urbanitzable no delimitat 0,00 ha 0,00 %Sòl no urbanitzable 3.484,54 ha 83,34 %

Total terme municipal 4.181,23 ha 100,00 %


3.2. EL CONTEXT TERRITORIAL I SOCIOECONÒMIC L’encaix territorial: l’Alt Empordà L’Alt Empordà agrupa un total de 68 municipis, amb una població, segons el padró de 2003, de 110.743 habitants. Representa una densitat de 82,47 habitants / Km2, encara que amb un repartiment no gaire homogeni en el territori. Només dos municipis superaven l’any 1999 els 10.000 habitants –Figueres amb 36.338 habitants i Roses amb 14.719-, uns altres dos superaven els 5.000 habitants –Castelló d’Empúries amb 8.165 habitants, i L’Escala amb 5.926-, i quatre municipis superaven els 2.000 habitants –Vilafant amb 4.482 habitants, Llançà amb 4.232, La Jonquera amb 2.849 i Cadaqués amb 2.612. Més de la meitat dels municipis concentraven una població inferior als 500 habitants. L’articulació territorial de la comarca respon a tres dinàmiques diferenciades:

• La ciutat de Figueres, que constitueix el centre comercial i de serveis de la comarca.

• Les poblacions litorals, amb una important ocupació lligada al fenomen turístic. • La resta del territori, que ocupen petits municipis dispersos amb un caràcter

eminentment agrari. En les darreres tres dècades la comarca ha experimentat un remarcable creixement demogràfic, amb un creixement absolut de gairebé el 24% en el període 1975-1998, prop de tres vegades del corresponent a la mitja de Catalunya. Aquest creixement s’ha concentrat exclusivament en el cap de comarca i en els nuclis de costa dedicats a l’activitat turística. Els Aiguamolls de l’Empordà

Els Aiguamolls de l’Empordà constitueixen la segona zona humida en importància de Catalunya, després del Delta de l’Ebre. Representen, per tant, una baula importantíssima en el sistema de zones humides del litoral català. La formen un conjunt d'estanys, closes i prats inundables a la confluència dels rius Muga i Fluvià. Els Aiguamolls constitueixen un hàbitat privilegiat per a la fauna, especialment els ocells aquàtics.

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà comprèn els espais naturals protegits dels Aiguamolls en nou municipis de l’Alt Empordà. La seva extensió de 47,89 Km2, que principalment té el seu origen en antics estanys dessecats, es reparteix entre nou municipis, dels quals 27,44 Km2 es troben en el terme municipal de Castelló d’Empúries, i representen el 57% de la superfície del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

En relació a Castelló d’Empúries, la superfície de Parc Natural representa dues terceres parts del terme municipal. En ell s’hi inclouen dues zones de Reserva Natural Integral, la màxima figura de protecció natural, emmarcades en una gran plana agrícola també protegida.

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà es divideix en dos sectors ben definits, separats per la marina d’Empuriabrava: l’un al nord i l'altre al sud de la Muga. El sector septentrional inclou indrets d’interès natural com els estanys de Vilaüt, els de Palau o els del Tec, mentre que el sector meridional inclou la desembocadura del Fluvià, les llacunes de la Rogera i la Fonda i l’illa fluvial de Caramany. Les dues Reserves Naturals Integrals són Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) d’acord amb la Directiva 79/409/CEE, i estan incloses al llistat de zones humides d’importància internacional d’acord amb el Conveni Ramsar.

El principal repte de futur ambiental dels Aiguamolls de l’Empordà és garantir la connectivitat biològica entre els dos sectors del Parc a través del connector de la Muga. Aquesta connectivitat és un factor de primer ordre per a la conservació de les poblacions de flora i, especialment, de fauna, ja que el deteriorament i la fragmentació dels hàbitats representen dues de les principals causes de la pèrdua de biodiversitat. L’estructura territorial de Castelló d’Empúries

El terme municipal de Castelló d’Empúries té una superfície de 41,87 km2, i la seva estructura urbana es composa de dos nuclis amb característiques pròpies: la Vila comtal i la marina d'Empuriabrava. Fins ara, aquests dos nuclis de població han estat disgregats l'un de l'altre, tot i trobar-se situats ambdós al marge esquerra de la Muga. Ara com ara, resten separats per la Mugueta i per la carretera C-260, de Figueres a Roses.

El nucli més antic, la vila, està situat al marge esquerra de la Muga, prop de la confluència amb la Mugueta, a uns cinc quilòmetres de la costa. El seu perfil està presidit per l'església de Santa Maria –la catedral-. El nucli està organitzat entorn el Palau dels Comtes i la catedral, mitjançant placetes i carrers irregulars i estrets, d'un gran encant. Té una estructura urbana de pinyol, molt compacte, de notable interès històric i d'una notable qualitat urbana i ambiental. La vila s'estén entre el Rec del Molí i el Pont Vell sobre la Muga.


En el marge dret de la Muga i de la variant exterior de la carretera C-260 s’ha anat formant un segon nucli anomenat Castelló Nou, construït en forma de conjunt residencial en ciutat jardí, amb l’afegit d’un equipament privat (Pitch&Putt) i el desenvolupament recent del polígon industrial d’El Pla, amb front a la carretera de Sant Pere Pescador. Al sector llevant del municipi, entre la carretera C-260 i la costa, s'estén la marina d’Empuriabrava, la més gran d'Europa, dissenyada com un lloc de vacances i de segona residència, amb edificacions fonamentalment aïllades disposades al llarg dels canals i dels estanys, complementades amb un port esportiu i un aeròdrom. En els darrers anys ha anat prenent pes específic pel que fa a l'assentament de nova població i activitats econòmiques de serveis i terciàries. Paradoxalment, s'està perfilant un eixample urbà de la vila, amb activitat i vida pròpies, amb una estructura urbana moderna, sense continuïtat física amb el nucli original. Tanmateix, relacionats amb aquests dos nuclis es troben diversos assentaments urbans dispersos: els barris del Mas Nou, de Castelló Nou, de Ca l'Anton o del Puigmal; i el polígon industrial d'El Pla o els assentaments industrials situats front a la carretera a Figueres, entre la carretera de Fortià i la vila. Segueixen algunes dades que ens permeten copsar, aproximadament, les característiques del municipi: Superfície del terme municipal 4.181,23 hectàrees Població (Idescat gener 2008) 10.629 habitants Habitatges padró IBI (2006) 14.801 habitatges Unitats cadastrals d’urbana (2006) 18.993 unitats Població equivalent (*) 42.132 habitants equivalents Sòl urbà + urbanitzable 696,69 hectàrees Sòl no urbanitzable de protecció especial 2.611,46 hectàrees

(*) Població equivalent: habitatges censats * 3,1 persones per habitatge Tal com indicàvem en apartats anteriors amb major detall, completen l'estructura territorial de Castelló d'Empúries unes 2.700 hectàrees incloses en el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, que representen prop del 66% del terme municipal. L'elevada qualitat dels espais no urbanitzables del municipi, especialment el Parc Natural dels Aiguamolls i els set quilòmetres de línia de costa des de la desembocadura del riu Fluvià –al sud, al límit amb Sant Pere Pescador- i fins el Rec Madral –al nord-est, al límit amb Roses- han propiciat el desenvolupament econòmic del municipi amb un pes importantíssim del sector turístic.

Cal destacar, però, el poc pes que té l'oferta hotelera –només entorn un 5% de l'oferta turística-. Tenen molt més pes els càmpings i, sobretot, els apartaments i les segones residències –entorn un 16% i un 78% de l'oferta turística, respectivament-. La major part d'aquestes segones residències se situen a Empuriabrava, i ja fa uns anys s'ha iniciat un procés de reconversió cap a primeres residències. El context socioeconòmic

Les transformacions territorials endegades a Castelló d’Empúries són indestriables d’una nova realitat socioeconòmica que s’ha imposat al llarg de les darreres dècades.

Com molts municipis de costa, Castelló d’Empúries ha viscut una marcada especialització turística que, encara avui, comporta un model específic de terciarització de l’economia en detriment de la resta de sectors econòmics, tret de la construcció.

Més enllà dels aspectes merament econòmics, l’especialització turística condiciona, també, molts aspectes de la vida quotidiana del municipi. El fenomen de l’estacionalitat dificulta l’ajust en la prestació de serveis, la gestió de l’aigua, l’energia i els residus, o els fluxos de mobilitat. El sector de serveis representa prop del 70% de la població ocupada i és el responsable de gairebé el 80% del PIB del municipi.

És evident la pèrdua de protagonisme econòmic de l’agricultura, però tot i això encara presenta una rellevància territorial: segons dades de 1999, prop d’un 69% de la superfície del municipi està ocupada per terres llaurades o pastures permanents.

A partir de finals dels anys seixanta i setanta, amb la construcció i el desenvolupament d’Empuriabrava lligat al fenomen turístic i de segona residència, el sector de la construcció va prendre una gran embranzida que després va patir una davallada important. Actualment el percentatge de valor afegit aportat pel sector a l’economia del municipi representa un 8%, percentatge equivalent a la mitja catalana.


3.3. EL SISTEMA FLUVIAL I LES ÀREES INUNDABLES La Muga i el Manol

La porció de la comarca de l’Alt Empordà on se situa Castelló d’Empúries s’integra dins del sistema fluvial constituït pels rius de la Muga i el Manol.

Ens trobem amb una conca extremadament plana, que presenta de manera endèmica episodis de desbordament degut a la insuficiència de secció dels cursos d’aigua per absorbir els cabals que es produexen en casos de pluges intenses en la capçalera i/o en el conjunt de la conca. La regulació de la mateixa a partir de l’embassament de Boadella ha pal·liat parcialment aquests efectes, encara que de vegades –en casos d’arribar-se a la capacitat màxima de la pressa- pot arribar a produïr-se l’efecte contari.

Les característiques topogràfiques que configuren aquest sistema fluvial expliquen l’activitat secular de construcció de defenses en les vores dels cursos dels rius, amb la construcció de tot un complex sistema de motes que limiten els efectes de desbordament dels mateixos.

Només referint-nos als antecedents històrics i a la memòria compartida sobre aquesta porció de territori sabem que tot el curs de la Muga, des del seu entrocament amb el Manol, és susceptible de desbordaments, especialment pel seu marge dret, cap el seu costat sud-oest. Remuntant-nos als antecedents històrics i situant-nos abans de l’inici dels treballs de dessecació de l’Estany de Castelló –cap a meitat del segle XVII-, el seguiment de l’antic curs del que ara coneixem com la Mugueta reproduiria aquesta tendència al desbordament cap la vessant sud-oest. La modelització de les àrees inundables

Com a part integrant del POUM s’inclou el Document B.1 Annex 1. Informe d’àrees inundables, per tal poder realitzar el destriament de les zones inundables, d’acord amb les determinacions contingudes de manera expressa al Text Refós de la Llei d’urbanisme.

L’Informe d’inudabilitat es va elaborar mitjançant el programa HEC-RAS que modelitza els cursos fluvials mitjançant règim gradualment variat. Aquest programa resol les equacions de l’energia en funció d’una topografia introduïda, uns cabals i unes condicions de contorn.

Aigües avall s’ha suposat un calat normal, així com aigües amunt. Els coeficients de rugositat suposats són de 0.035 per al canal central i de 0.055 per a les planures d’inundació.

El Pla INUNCAT del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya estableix per la Muga un cabal per a 500 anys de període de retorn de:

Q 100 = 1.288 m3/s Q 500 = 2.094 m3/s

Malgrat tot, observant la topografia es contempla que l’aigua és expulsada de la llera central del riu, ja que quan vessa per la mota i/o marges de la llera l’aigua s’allunya del curs fluvial i pren direcció sud-oest, que és la línia de la mínima cota de la zona. D’alguna manera, la mota lateral actua com a sobreeixidor lateral d’aigua fet que comporta una reducció important de cabal respecte els valors de l’INUNCAT.

De totes maneres, els cabals emprats són els que suposem que arriben a la primera secció del nostre estudi, tenint en consideració l’efecte sobreexidor que té lloc a les seccions aigües amunt d’aquesta, i a partir d’aquesta secció el cabal serà constant. Un estudi avalua aquest cabals en:

Q 100 = 944 m3/s Q 500 = 1.200 m3/s

La zona d’inundació donada suposa el recreixement de la mota existent en alguns trams, i l’execució de mota allà on no existeix. En algunes zones, la mota existent és suficient.

El criteri establert ha estat l’execució d’una mota lateral –o qualsevol altra actuació encara per definir- que produeixi una sobreelevació de la làmina d’aigua respecte l’estat original de com a màxim 30 centímetres per al cabal d’avinguda de 500 anys de període de retorn –minorat per l’efecte sobreeixidor-.

Les velocitats que assoleix l’aigua són baixes: oscil·len sobre 2,5m/s al canal central. Amb la modificació de la topografia que es proposa la velocitat augmenta lleugerament, però de manera assumible.


L’Informe de l’Agència Catalana de l’Aigua Antecedents Dintre dels treballs de redacció de l’avanç del POUM de Castelló d’Empúries, l’equip redactor va mantenir una reunió en data dia 9 de maig de 2005 amb els Serveis territorials de l’Agència Catalana de l’Aigua on es van prsentar les línies bàsiques d’ordenació del POUM. Es va acordar que els cabals a utilitzar per a la redacció de l’estudi d’inundabilitat de la Muga serien els únics vigents per a aquest curs fluvials, en aquells moments el de l’INUNCAT.

En data 23 de juny de 2005, com a conseqüència de l’anterior reunió, l’Agència Catalana de l’Aigua va emetre un Informe sobre el document d’Avanç de la revisió del POUM, en el qual manifestava que la resposta requeria el coneixement de la Planificació de l’Espai Fluvial (PEF) de la Muga. En aquest informe, s’indicaven una sèrie de recomanacions a nivell urbanístic que el document d’aprovació inicial del POUM va recollir.

En data 30 de maig de 2006, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries va sol·licitar informe sobre el document d’aprovació inicial del POUM per part de l’Agència Catalana de l’Aigua. Finalment, l’ACA emet informe el 9 de febrer de 2007. Continguts Les principals conclusions contingudes a l’informe en referència a l’estudi d’inundabilitat que s’integra a la documentació del POUM són les següents: - Els cabals emprats són els de l’INUNCAT i no els de la PEF. - No es compleix la guia tècnica vigent en matèria d’estudis de inundabilitat

d’àmbit local. - S’ha de tenir en compte els fenòmens de desbordament procedent dels

municipis veïns. - La zona inundable grafiada i el sistema hídric no es distingeixen. - No s’ha grafiat la totalitat de la zona inundable. - No es vàlida la formulació de Manning per estudiar la planura inundable. - No s’han simulat les motes proposades. - Falten seccions transversals i perfils longitudinals. Finalment, l’informe sol·licita un nou estudi que tingui en consideració totes les al·legacions anteriorment descrites.

Consideracions sobre l’Informe de l’ACA

Respecte que els cabals emprats són els de l’INUNCAT i no els de la PEF, cal fer notar que en el moment d’elaboració de l’estudi d’inundabilitat els únics cabals publicats per l’Agència Catalana de l’Aigua per al curs fluvial de la Muga eren els corresponents als de l’Inuncat.

Respecte del compliment de la guia tècnica vigent en matèria d’estudis de inundabilitat d’àmbit local, l’estudi inclós al POUM compleix amb la guia tècnica en allò que es refereix a la llera principal. Les seccions, plantes i perfils són coherents. A l’estudi s’han inclós les que s’han cregut més rellevants, i per altra banda, fora de la llera principal els episodis d’inundació no es poden abordar des de l’àmbit local sinó que requereix un estudi global de conca. Aquesta tasca entenem no és objecte de l’estudi del POUM sinó que s’ha d’abordar des de l’autoritat de conca amb la elaboració de la Planificació de l’Espai Fluvial. És a dir, l’objectiu no es determinar la zona inundable, que considerem que és objecte de la PEF, sinó el risc de danys.

Per a tenir en compte els fenòmens de desbordament procedent dels municipis veïns és necessari fer un estudi a nivell de conca. Aquest és precissament l’objectiu de la PEF, que en el moment de realització del POUM no estava elaborat, ni tant sols estava iniciat. Degut a aquesta mancança, es va elaborar l’estudi d’inundabilitat d’àmbit local que acompanya al POUM al qual s’ha tingut la precaució de no delimitar la zona inundable de la marge dreta. De totes maneres, també és cert que es va estendre la simulació un parell de quilòmetres aigües amunt del terme municipal per tenim en compte parcialment els desbordaments veïns.

L’estudi va realitzar seccions transversals cada 50m –un total de més de 160 seccions- en un tram de riu de més de 8 km i els corresponents perfils, que poden aportar-se a efectes de comprovació.

La zona inundable grafiada i el sistema hídric no es distingeixen perquè són coincidents a excepció de la zona que desborda per la marge dreta, que no s’ha grafiat. A l’estudi només es va tenir en compte que es produeix un fenomen de desbordament en aquesta zona però, degut que per delimitar aquesta zona amb veracitat s’ha d’efectuar un estudi que sobrepassa l’àmbit local, es va creure convenient no delimitar-la.

No es va pretendre estudiar el fenomen d’inundació que es produeix en aquesta planura amb Manning, sinó obtenir un ordre de magnitud de calats i velocitats, admetent un cert marge d’error. Per aquest mateix motiu, no es va delimitar la zona inundable.

Finalment s’ha d’indicar que si que es van simular les motes proposades


Prescipcions a incloure D’acord amb el contingut i les conclusions de l’Informe l’Agència Catalana de l’Aigua la documentació d’aquest POUM inclou les prescripcions següents: - L’estudi hidràulic per a l’àmbit del municipi de Castelló d’Empúries, s’adaptarà

en el seu moment a les conclusions del document definitiu de la PEF de La Muga, pendent de completar. Amb caràcter precautori, el present POUM prén com a zonificació hidràulica la continguda en la documentació dels treballs provisionals del PEF de La Muga –actualment en fase de redacció per l’Agència Catalana de l’Aigua- dins del terme municipal de Castelló d’Empúries, adaptant de manera conseqüent el règim del sòl i la zonificació urbanística dels sòls afectats.

- Es redueix a 600 metres la projecció del sector PPU-1 La Muga (ara PPU-4 Les Calandrieres/La Muga Nord i PPU-12 La Muga Sud), sobre l’eix de la carretera C-260.

- Es redueix tot el front edificable a sud i sud-est del sector PPU-2 Hort d’en Negre / Tià de l’Estanyol, per constituir un espai lliure de potecció del marge esquerre de la Muga.

- Per estalviar el risc de salinització dels estrates propers, se suprimeix la llacuna salada prevista al sector PPU-5 La Llauna.

- Les actuacions relatives a les obres d’infraestructura hidràulica i les mesures de protecció passiva dels nous sectors de desnvolupaments es determinaran en un Pla especial d’infraestructura hidràulica –en allò que no vinguin determinats pel document definitiu del PEF de La Muga- o bé en els programes dels diferents documents documents de planejament derivat que s’hagin de redactar.

- S’incorporen en la normativa urbanística d’aquest POUM la menció a les competències en matèria hidràulica de l’ACA, així com l’àmbit de competència de policia d’aigües.

- Ultra l’aprovació del POUM, es redactarà un Pla director sobre el sistema d’abastament urbà d’aigua i del tractament de les aigües residuals. Les estimacions sobre necessitats de consum ja s’inclïen en el document B.3 Annex 3. Informe de serveis urbanístics bàsics que formen part de la documentació de la revisió del POUM.


4. ELS CRITERIS D'ORDENACIÓ


4.1. ELS CRITERIS GENERALS La formulació del Pla d’ordenació urbanística municipal de Castelló d’Empúries, en compliment del Text Refós de la Llei d’urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, substitueix el Pla general d'ordenació municipal vigent. El nou planejament urbanístic haurà de garantir la incorporació dels criteris de desenvolupament sostenible recollits en els articles 3 i 9 del Text Refós de la Llei d’urbanisme, entre molts d'altres.

L'objectiu darrer del Pla d’ordenació urbanística municipal de Castelló d'Empúries és proporcionar els instruments urbanístics més adients per assolir un desenvolupament sostenible del municipi i potenciar els importantíssims actius municipals, tots ells relacionats amb els “stocs" de paisatge i d'ambients urbans i naturals de qualitat que ha preservat.

La redacció del POUM es fonamenta en els criteris i estratègies establerts en el document d’aprovació inicial i en la resposta als Informse i Al·legacions que s’incorporen al document i que es pot resumir en els apartats següents: Configurar amb claredat els límits i fronts urbans • Destriar els sòls inundables incompatibles amb la urbanització. • Formalitzar els límits entre els nuclis urbans i els sòls que hi confronten -

agrícoles o del parc natural-. • Localitzar adequadament i ponderar la reserva de sòls adreçats a activitats

econòmiques. • Reduir les previsions del creixement del nombre d’habitatges que es proposaven

en la tramitació anterior d’aquesta revisió. Adequar les reserves de parcs i dotacions del municipi als requeriments de la població potencial i al TRLU • Avaluar els dèficits d’estàndard en matèria de sòl per a dotacions d’espais lliures

i equipaments. • Incorporar els sòls de sistemes necessaris a polígons de gestió urbanística. • Proporcionar criteris de tractament de l’espai públic. Connectar entre sí, els espais naturals protegits amb connectors funcionals • Assegurar el connector biològic entre els àmbits Nord i Sud del Parc Natural. • Protegir especialment el curs de la Mugueta i l'aiguabarreig amb la Muga.

Incorporar al POUM una regulació del sòl no urbanitzable adequada al TRLU • Regular els sòls no urbanitzables amb els criteris i les determinacions del Text

Refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, del Pla director territorial de l’Empordà i del Pla director urbanístic del sistema costaner.

• Regular amb detall els usos en cadascuna de les categories del sòl no urbanitzable.

• Incorporar criteris d'especial protecció als connectors entre àmbits protegits. • Compatibilitzar la funcionalitat ecològica del connector Muga-Mugueta –de

connexió entre els espais naturals d'especial protecció-, amb la funcionalitat urbana de Castelló d'Empúries –proximitat i cohesió entre els nuclis de la vila i de la marina-.

Garantir una relativa cohesió dels sòls urbans i urbanitzables i potenciar la seva proximitat • Potenciar la proximitat física i funcional entre els sectors de la vila i de la marina. • Fomentar i formalitzar els espais d’articulació entre la vila, els rius la Muga i la

Mugueta i la marina d'Empuriabrava. • Resoldre les diverses xarxes de mobilitat –automòbils, vianants i bicicletes-

d'articulació entre els diversos àmbits urbans.


4.2. ELS CRITERIS PER A LA MATRIU D’ESPAIS LLIURES La matriu d'espais lliures

Per la seva condició de lloc d'interfase, d'aiguabarreig entre el mar, la terra i les aigües interiors dels rius abans erràtics, i rer ser una plana amb poc relleu, inundable –quan no inundada-, el territori municipal de Castelló d'Empúries és un tapís molt ben treballat i travat per camins, marges, recs i riberes, format d'aiguamolls, estanys, llacunes, rius i recs, closes i sòls fèrtils on conrear i fer pastura, guanyats a la maresma.

Aquest magnífic tapís i l'esforç que el sustenta any rera any, conformen el paisatge de Castelló d'Empúries. El paisatge és, aquí, sense cap dubte, el principal actiu econòmic del municipi –no comptabilitzat, això sí-. És el lloc fràgil on dipositar, amb qualitat, els valors urbans, turístics i d'activitat econòmica.

Així, en la base dels criteris que presideixen la redacció del nou POUM, situem la preservació i la potenciació de la qualitat ambiental del municipi, que aquí pren la forma de la matriu d'espais lliures que estructura el seu incomparable paisatge. Tanmateix, situem en la base dels criteris la incorporació subtil al magnífic tapís de la vila, de la marina i d'altres llocs urbanitzats, com una peça més, ben cohesionada, ben delimitada i ben travada, entre sí i amb les altres peces del tapís.

A Castelló d'Empúries, la matriu d'espais lliures es composa dels elements següents: • El front litoral. Des de la Platja de La Robina fins el Fluvià. • Les zones humides incorporades al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.

Les Reserves naturals integrals i els sòls agrícoles inclosos al Parc Natural. • Els ambients fluvials de la Muga i la Mugueta, i el seu entorn. • Una extensa xarxa de recs i canals que drena tot el territori, des de la vila fins

els estanys. • Els sòls agrícoles i les closes que envolten la vila, situats entre els dos àmbits

del Parc Natural. • La maranya de carreteres a Roses, Palau-saverdera, Vilanova de la Muga,

Vilasacra, Fortià i Sant Pere Pescador.

• La xarxa de camins rurals que duen als masos, als cortals i als troços, estructurats a partir de les antigues carreteres i de la Carretera Fonda -el camí de gran recorregut GR 92- que, resseguint el marge esquerra del Fluvià, entra al municipi per la costa des de Sant Pere Pescador, i surt pel nord cap a Palau-Saverdera i Roses.

Els sòls urbans de la vila i la marina, i d'altres zones urbanitzades entorn d'aquests, hauran d'integrar-se plenament al tapís territorial, ordenant de manera clara les formes i dimensions que hauran de prendre per garantir el desenvolupament de les activitas urbanes i fusionar-se, alhora, amb la matriu de sòls agrícoles.

Igualment, els espais lliures urbans –carrers, places, parcs, aparcaments, etc.- hauran de formar una xarxa ben travada amb els carrils bici periurbans i la xarxa de camins dels sòls agrícoles i del Parc Natural. Criteris d’actuació sobre els espais lliures

La plana agrícola de Castelló d’Empúries és un dels principals actius de què disposa el municipi. Per aquest motiu, aquesta Revisió proposa una protecció activa d’aquests espais basada en els següents criteris:

• Repensar el territori des de l’òptica de l’eficiència i funcionalitat globals, no només des de l’òptica del desenvolupament urbà. Això es pot aconseguir: · Mantenint i potenciant l’existència i la funcionalitat de la matriu d’espais

lliures coherent i integrada. Considerant la xarxa hidrogràfica, l’espai agrícola, els camins rurals i altres ambients d’interès natural, com a peces bàsiques de l’ordenació territorial del conjunt del municipi.

· Potenciant la xarxa hídrica com a vertebradora del territori, preservant la seva integritat i naturalitat. Alberga una part significativa dels ambients de major interès naturalístic i ecològic del municipi, i permet relligar entre sí els sòls agrícoles, els parcs urbans i les línies de costa.

· Vetllar pel manteniment de la capacitat de recàrrega dels aqüífers, minimitzant la impermeabilització de superfícies en les noves actuacions urbanístiques.


• Evitar la urbanització de zones amb un elevat risc d’inundació: · Delimitant les zones inundables i reglamentant els usos admesos i la

normativa d’aplicació a cadascuna de les franges definides en funció del context, urbà o no urbanitzat, on es trobi.

· Fomentant mesures per minimitzar els riscos derivats de l’estacionalitat de les avingudes dels cursos d’aigua que solquen el municipi, tot evitant la impermeabilització de les seves lleres i ribes.

• Optar per una ordenació del territori que garanteixi la protecció activa dels espais agrícoles no aptes per a la urbanització: · Posant en valor l’espai agrícola, més enllà del seu rendiment econòmic

directe, com a peça bàsica de la matriu d’espais lliures. I fer-ho pels seus valors paisatgístics i socioculturals, que constitueixen un dels actius del turisme de qualitat, un cop superats els actius de sol i platja.

• Preservar i potenciar els elements del patrimoni municipal de tot tipus que formen part de la matriu d’espais lliures: · Preservant els diversos elements d’interès naturalístic del municipi: hàbitats

d’interès comunitari, vegetació forestal de les ribes de cursos d’aigua, zones humides, etc.

· Preservant i potenciant el patrimoni històrico-cultural associat a l’espai rural.


4.3. ELS CRITERIS PER A LA MATRIU URBANA: SÒLS URBANS, URBANITZATS I URBANITZABLES Una de les estratègies claus de la present Revisió del planejament general de Castelló d’Empúries és fomentar la formació d’un sistema urbà litoral, partint dels següents criteris:

• Circumscriure el creixement urbanístic del municipi, per una banda, al voltant del nucli actual de la vila i Castell Nou i, per altra banda, completant el teixit d’Empuriabrava i el Mas Nou. Tot preservant, alhora, els valors funcionals de la plana agrícola de Castelló d’Empúries i el mosaic territorial.

• Concretar el desenvolupament d'aquest sistema urbà amb el més grau possible de compacitat, amb una adequada articulació dels dos nuclis mitjançant la disposició d’una nova polaritat, que serveixi per a l’aproximació d’aquestes dues realitats diverses.

• Aprofitar el desenvolupament d’aquesta articulació urbana per disposar reserves de sòls per a sistemes d’espais lliures i equipaments que permetin redotar de manera adequada els teixits residencials que posa en contacte, i singularment els que corresponen a Empuriabrava.

• Establir criteris d’integració paisatgística en la urbanització dels espais –en l’edificació, l’espai públic i el verd urbà- en funció de les característiques de l’entorn i les tipologies arquitectòniques pròpies de la zona. Entre d’altres mesures: Incorporant l'arbrat urbà d'ombra i la vegetació en general, com a elements

intrínsecs del disseny de l'espai urbà: carrers, places, rotondes, jardins, etc. Incorporant criteris sostenibilistes per a la configuració de la trama urbana:

orientació cardinal d’edificacions i espais lliures, amplada de carrers i espais per a vianants, etc.

• Propiciar un model de mobilitat sostenible, basat en la proximitat dels serveis i del comerç fomentant, així, els desplaçaments a peu i en bicicleta, i la pacificació del trànsit entre d’altres.

• Prioritzar un model de ciutat mitjana relativament compacta, on els llocs són propers i disposen de referències, optimitzant la gestió de tota mena de serveis urbanístics, equipaments i dotacions.

• Garantir la disponibilitat de les xarxes de distribució de serveis –aigua, energia, comunicacions, etc-, així com la recollida de residus, a la totalitat de les urbanitzacions i dels nous espais urbanitzats.

• Incorporar criteris sostenibilistes en les noves construccions i, sempre que sigui possible, en les rehabilitacions d’edificis i habitatges ja existents:

Incorporant criteris i mecanismes d’estalvi d’aigua i energia. Preveient les reserves d’espai necessàries per a una correcta gestió dels

residus, tant a nivell d’habitatges i edificis com a la via pública Les infraestructures: carretera, aeròdrom, port, aparcaments i vies cíviques

La construccció del desdoblament de la carretera C-260 de Figueres a Roses, ja en funcionament, constitueix una actuació cabdal per a l’estructuració de la xarxa de mobilitat del municipi de Castelló d'Empúries. Al mateix temps que es va executar el desdoblament esmentat, la construcció d’un pas soterrat i els seus accessos en el sector de Castelló Nou, d’una nova rotonda d’entrada en el sector de ponent d’Empuriabrava i el condicionament de la rotonda d’entrada al centre d’Empuriabrava, a l’alçada de l’Avinguda Tramuntana, permeten segregar el trànsit de travesia d’aquesta via important i, a la vegada, proveïr d’accessos adequats al teixit residencial de Castelló d’Empúries. Això ajudarà a potenciar la proximitat i preservar la cohesió dels seus dos nuclis de població, la vila i la marina.

En el sentit de permetre permeabilitzar la relació entre els espais naturals protegits, i entre la vila i la marina, el nou desdoblament suposa la construcció d'un viaducte, que augmenta en uns 60 m de longitud la perllongació de l'actual pont sobre la Muga. Aquest tipus d'infraestructura ja no pot ser entesa només com una carretera: és una infraestructura ambiental que permetrà, alhora, garantir la connexió entre els espais naturals protegits i entre els nuclis de la vila i de la marina.

La connexió entre el nucli vell de Castelló –des del sector de l’Hort d’en Negre- i Empuriabrava aprofita el traçat de la carretera vella d’Empuriabrava, reforçant el seu paper incorporant les mobilitats per a vianants i bicicletes.

L’execució dels treballs de desdoblament de la carretera C-260 entre Vila-sacra i Castelló d’Empúries ha suposat la construcció d’una rotonda en la trobada amb la carretera de Fortià. El Pla director territorial de l’Empordà proposa que la carretera entre Viladamat i la carretera de Llançà, passant per llevant dels nuclis de Riumors i Fortià vagi a buscar la carretera de Castelló a Vilanova de la Muga, aprofitant el traçat de la nova via projectada.


D’altra banda, l'aeròdrom d'Empuriabrava haurà de mantenir el seu caràcter d'aeroport d'aviació esportiva, utilitzat ocasionalment per altres usos en casos d'emergència. Haurà de preservar-se, no obstant, la servitud aeronàutica a la banda oposada de l'actual carretera i desenvolupar el Pla especial urbanístic de les instal·lacions aeronàutiques.

Es projecten noves instal·lacions per la marina d’Empúriabrava: la dàrsena de Flamicell i els seus embarcadors, unes instal·lacions per marina seca i de manteniment d'embarcacions a tocar de l’Aeròdrom, així com la consolidació del serveis naùtics de l’àmbit del Port Moxò en forma d’equipaments de titularitat municipal sota formula de concessió. Totes aquestes actuacions es pensen com a factor de modernització i consolidació de serveis a les activitats naùtiques.

Finalment, els aparcaments i les vies cíviques per a vianants i bicicletes han de ser entesos com infraestructures de suport per a la qualitat ambiental dels llocs: una xarxa de camins i carrils bici senzilla, endreçada, ben plana, equipada i il·luminada, que realment redueixi al mínim les distàncies i eviti sobre-recorreguts. Una xarxa dissenyada amb aquests criteris afavorirà extraordinàriament les relacions entre la vila, la marina, el parc, les planes agrícoles i la costa.

Com a lloc de transferència entre les carreteres i aquestes xarxes de mobilitats més fines per a vianants i bicicletes, caldrà incorporar en el planejament les reserves d'aparcament necessàries per a la població i l'activitat urbana que hom preveu. Especialment, entorn els llocs de màxima activitat comercial, cultural, de serveis i de relació, com la vila, els àmbits més comercials i de serveis d'Empuriabrava i els accessos al Parc Natural. Els sòls urbans, urbanitzats i urbanitzables

Els sòls que ara ja són urbans o bé tenen vocació de ser-ho hauran d'integrar-se adequadament a la matriu d'espais lliures i constituir una peça comprensible de la matriu territorial. Ara com ara, els sòls urbans i urbanitzables que han estat fruit de processos històrics, situacions econòmiques, modes i decisions dispars, es troben desarticulats en el territori municipal, cadascun amb la seva lògica, escala, usos del sòl, tipologies edificatòries, etc.

Els sòls urbans i urbanitzables, ara, esquitxen el territori, més que no pas s'hi inscriuen amb la precisió que seria desitjable en un lloc on l'espai no urbanitzat es troba estructurat amb tanta lògica i precisió. Com a conseqüència, el front urbà és molt extens en proporció al sòl realment ocupat per sòls urbans.

El POUM, doncs, ajusta els sòls urbans i urbanitzables, amb el criteri d'ocupar els sòls estrictament necessaris per relligar adequadament entre sí els nuclis ara existents i inconnexes –ni més sòl, ni menys-. Aquest ajust haurà de garantir les dotacions, els serveis i les infraestructures necessàries per poder utilitzar de forma més intensiva i urbana –menys estacional- tot allò que ara ja es troba urbanitzat: la vila, la marina d'Empuriabrava, el barri del Mas Nou, el barri de Ca l'Anton, Castelló Nou, el polígon industrial d’El Pla i les instal·lacions situades al llarg de la carretera de Figueres a Roses.

Desenvolupant l'anterior, és especialment delicat el planejament urbanístic vigent proposa al sector industrial de La Muga. Ho és per l'efecte de barrera –o de túnel- que suposaran les edificacions en la percepció del municipi des de la carretera de Figueres a Roses, i per la imatge -altament artificialitzada- que es visualitzarà des de les riberes de la Muga, des del Pont Vell o des dels barris de ponent de la vila. Les perspectives de la vila comtal i del Pont Vell des de les carreteres i els camins paral·lels a la Muga reuneixen prous mèrits per a ser tractades amb la màxima cura i respecte per una eventual ocupació industrial dels sòls. Es proposa ajustar severament l'extensió del polígon de La Muga, afavorint la permeabilitat visual entre ambdues bandes de la carretera, separant-se adequadament del lloc conegut com de La Mare de Déu de la Font, i regulant-ne tant els usos com la composició de les edificacions i dels espais exteriors.

Tanmateix, pot convenir ajustar els usos o les edificabilitats en punts concrets de la marina, a fi de fomentar la implantació d'activitats econòmiques, comerç i serveis, que seran necessàries si els habitatges de la marina passen a ser ocupats tot l'any, amb les demandes pròpies d'una població amb hàbits i costums urbans. A la marina s'haurà de fer un esforç per garantir la jerarquització, la visualització i la senyalització adequades de la xarxa viària i dels espais públics. Tanmateix, s'haurà de garantir la visualització i l'accés als canals des dels espais públics.

La reserva de nous espais adreçats a equipaments públics, parcs urbans i esportius, dotacions privades, serveis, activitats econòmiques i aparcaments -situats estratègicament per reduir al mínim els desplaçaments i en quantitats proporcionades al potencial demogràfic del municipi- constitueix, per sí mateixa, un dels objectius del POUM.


5. LES ESTRATÈGIES D’ACTUACIÓ


5.1. FACILITAR L’ARTICULACIÓ DELS NUCLIS URBANS EXISTENTS El nou sistema urbà de Castelló d’Empúries

L'aposta del present Pla d’ordenació urbanística municipal és clara i inequívoca: contribuir a que Castelló d’Empúries esdevingui una ciutat mitjana litoral. Avui forma part d’un sistema urbà que s’estendria de Figueres a Roses i és la tercera vila en població de la comarca de l’Alt Empordà.

Les ciutats es caracteritzen per la seva diversitat, complexitat i proximitat de les parts. Per una certa compacitat que les fa, alhora, accessibles i comprensibles. L'ordenació proposada dóna forma a aquesta nova ciutat litoral partint d’allò que hi ha: dos nuclis urbans consolidats i separats, una estructura turística especialitzada i una ciutat-jardí dispersa que està paulatinament essent ocupada com a lloc de primera residència però que, com a ciutat, utilitza els nuclis consolidats de la marina i de la vila.

Ciutat vol dir, també, utilització intensiva del territori, de forma continuada en el temps, evitant les estacionalitats i els temps i espais morts. Proposem, en aquest sentit, afavorir la compactació relativa dels teixits urbans i contenir l'extensió de la ciutat dins uns límits que garanteixin la seva funcionalitat. La ciutat no haurà de ser, però un continu urbanitzat, dens, dispers i caòtic. Com ja hem vist, els espais lliures hi tenen també un paper protagonista. Un nou sector d'articulació urbana i dotacions entre la vila i la marina

Com ja hem indicat amb anterioritat, l'ocupació intel·ligent dels sòls compresos entre la carretera C-260 i la marina pot suposar una millora ambiental notable, tant pel que fa als espais naturals com pel que fa als espais urbans. També som del parer que una actuació urbanística "rotunda", que posi punt i final a l'extensió del sòl urbà, és la forma d'evitar mals majors i creixements indiscriminats, sense articulació entre ells.

El passeig proposat per a vianants i bicicletes té com a fita el perfil de la Catedral de Castelló –Santa Maria-, que es visualitza perfectament i recta, des de la mota de la riba esquerra de la Muga. Aquest aspecte, simbòlic si es vol, sens dubte contribuirà a apropar els nuclis de la vila i la marina. Aquesta operació proporcionarà, tanmateix, remat al barri del Puigmal i un nou accés a la marina des de la nova rotonda construida pel desdoblament dede la carretera actual a Roses. Front a la carretera proposem emplaçar activitats econòmiques seguint amb el criteri endegat a Empuriabrava i al barri del Puigmal. L'actuació es desenvolupa en els sòls corresponents al sector que anomenem de Les Calandrieres.

Els nous teixits residencials Però la ciutat proposada suposa no només formar noves centralitats, sinó també consolidar espais buits urbans susceptibles de desenvolupament:

Entorn el nucli del casc antic • Sector Carretera del Botxí. Constitueix un sector urbanitzable independent. Es

preveu una ordenació d’habitatge residencial de baixa densitat en una primera franja situada a tocar dels barris veïns – El Botxí i El Temple- i un desenvolupament en habitatge plurifamiliar en la part sudoest de l’àmbit. Les previsions més substancials d’espais lliures es disposenen format un parc en el sector del mirador de la Timpa, que així veurà protegits els seus alts valors paisatgístics.

• Camí de Vilanova. Es planteja com una zona de densificació urbana amb habitatge plurifamiliar en petits blocs i amb dotació de comerç de proximitat per servir els teixits residencials pròxims –El Botxí, El Temple, Nostra Senyora del Rosari, Els Terrers, etc-.

• Sector Hort d’en Negre / Tià de l’Estanyol. Es planteja com un sector de desenvolupament mixt, amb habitatge unifamiliar en ciutat jardí en la línia amb front a la “Via verda” sobre la Muga, i en forma de petit eixample amb habitatge plurifamiliar sobre el front del carrer Santa Clara. Les previsions d’espais lliures del sector es disposen front el pas natural de la Mugueta, i la zona d’equipament eixampla les reserves per dotacions ara existents al sector del Tià de l’Estanyol.

Entorn la urbanització de Castelló Nou • Sector La Muga Sud. Constitueix el sector urbanitzable PPU-12, que contempla

el nou desenvolupament industrial que s’articula en el marge dret de la carretera C-260. Es tracta de completar i donar entitat urbana al nucli de Can Sabarrés, augmentant el seu pes demogràfic en relació al nucli vell de manera que desapareixi la percepció de “raval” que actualment té. L’habilitació de fins a tres punts per travessar la Muga i els corresponents passos protegits a la carretera C-260 contribuiran a apropar els dos nuclis urbans. Es proposa una corona pel costat de ponent del teixit de ciutat jardí existent de Can Sabarrés, de manera que doni un front urbà i estalviï l’actual visió degradada de “darrera urbà”.


Al costat de ponent d’Empuriabrava • Sector Les Calandrieres. Aquest sector completa el teixit residencial en l’espai

comprès entre l’actual barri del Puigmal i el sector de nova centralitat que correspon a la Marina nova. Es planteja com un teixit residencial de densitat mitja, a desenvolupar sota la forma de tipologies d’edificació plurifamiliars combinat amb equipaments per serveis turístics i dotacions hoteleres. En la part de llevant es planteja com un teixit residencial de densitat moderada, a desenvolupar sota la forma de tipologies d’edificació en fileres unifamiliars i/o petits blocs d’habitatge plurifamiliar. En la part sud d’aquest sector es preveu concentrar les reserves per a equipaments públics, contribuint a redotar de manera adequada el nucli d’Empuriabrava. Per últim, en la part de ponent d’aquest sector es preveu la construcció d’un àmbit de restauració ambiental i paisatgística, amb previsió d’àrees humides, que servirà d’espai de transició amb els espais lliures que comuniquen amb el curs de la Muga i l’àmbit del Parc natural.

Entorn del Mas Nou • Sector El Mas Nou Est-1. Completa a llevant el desenvolupament del barri del

Mas Nou ja edificat. S’obté a més a més la cessió d’un sòls que es destinen a espais lliures públics, sota la fórmula de parc agrari, que constituirà el límit per l’est del barri del Mas Nou.

L’ordenació d'aquests sectors s'haurà de guiar pels criteris que emanen d'aquesta Revisió del POUM de Castelló d’Empúries: garantint la qualitat i la funcionalitat de tots els sistemes, així com la seva adequada connexió amb els sòls urbans ja consolidats. I en tot cas, amb els mateixos criteris de continuïtat d’espais lliures, xarxa viària i equipaments que emanen d'aquest POUM. Les actuacions de millora urbana

A part dels desenvolupaments residencials abans esmentats, es delimiten una colla d’àmbits de millora urbana a l’interior dels teixits ja edificats, espais buits urbans susceptibles de transformació a nivell d’usos i/o teixits:

Al nucli del casc antic • Can Vahí. Ordenació d’un àmbit que inclou una edificació catalogada per

possibilitar que es destini a establiment hoteler. • Hort d’en Mayor. Es canvia el tipus d’agregació d’habitatge unifamiliar aïllat a

filera, amb la disposició d’un espai destinat a dotació comercial. • Ponent. S’augment moderadament la densitat d.’aquest polígon per aconseguir

la cessió per a sistemes públics d’espais lliures i equipaments d’uns terrenys actualment de titularitat privada per a ús comercial.

• Can Mayor. Ordenació d’un àmbit que inclou una edificació catalogada per possibilitar que es destini usos residencials i hotelers.

• Pont Nou. S’incorpora a sòl urbà una porció de terreny fins ara rústega que constitueix la nova “porta d’entrada” al nucli, després de la recent construcció del pont de la rotonda de la carretera de Sant Pere. Es protegeix l’entorn de la masia de Can Maselis i es proposa un petit equipament comercial amb front al pont metàl·lic –“pont nou”-.

A Castelló Nou • Rotonda Castelló Nou. Es completa l’ordenació del front de la carretera de Sant

Pere amb el projecte d’un desenvolupament hoteler i d’usos comercials, que constituirà la façana de la dotació privada del Pitch&Putt de Castelló. Com part de les càrregues imputades al polígon es preveu la construcció de dos passos soterrats sobre el vial d’entrada a Castelló Nou i la carretera de Sant Pere, per tal de donar continuitat a la xarxa de carril-bici i de vianants que connecta amb la xarxa de recorregut de la reserva integral del Parc natural, del qual es constituirà en una de les seves portes d’entrada.

A Empuriabrava • Naùtica Port Moxó. Es requalifiquen els usos industrials actualment existents per

permetre un desenvolupament mixt residencial i comercial, destinat aquest últim als serveis nàutics. S’obté per part de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries la cessió de la parcel·la destinada a serveis naùtics per a embarcacions grosses –“travellift”-, que es gestinarien en forma de concessió administrativa.

• Hípica Puigmal. Es possibilita el trasllat d’una activitat que es preveu conflictiva dintre dels sectors de nou desenvolupament, disposant-se una agrupació residencial de baixa densitat similar a la del barri del Puigmal amb el qual limita.

• Hotel Castell Blanc. Es pretén consolidar l’activitat hotelera existent permetent la seva ampliació i millorant els accessos i la connectivitat de la xarxa viària des de l’avinguda Tramuntana, incloses afeccions a la zona de serveis industrials del polígon.

• Aeròdrom. Es planteja la consolidació dels usos esportius i lúdics al voltant de l’activitat de l’aviació recreativa i del paracaigudisme de l’Aeroclub d’Empuriabrava. Es proposen la construcció de noves instal·lacions especialitzades –“tunel de vent” per a salts-, complementat amb oferta comercial, hotelera i d’hostaleria. S’aconsegueix la consolidació els equipaments esportius de caràcter públic existents a la zona, que es completaran amb la construcció d’equipaments privats –pavelló cobert, piscina coberta- petit centre de convencions- amb participació pública en la seva gestió.


Els sòls per a les activitats econòmiques

La peça de major superfície de Castelló d’Empúries destinada a activitats econòmiques actualment en funcionament és la que correspon al polígon industrial d’El Pla, mentre que la major reserva correspon al sector industrial de sòl urbanitzable delimitat La Muga, fins ara sense desenvolupar. Aquesta Revisió del POUM proposa reestructurar i ajustar els límits d’aquest últim sector i completar el teixit industrial del polígon d’El Pla que, tot i la seva recent posada en funcionament –aprovació definitiva del planejament l’any 2000-, registra un grau prou satisfactori de consolidació. També es responen als requeriments del pla director territorial de l’Empordà que insta a disposar d’un nou sector destinat a activitats econòmiques per donar servei als municipis de Castelló d’Empúries i Roses.

Amb la disposició del sòl actualment programat, el desenvolupament urbanístic del sector industrial de La Muga, disposat a banda i banda de la carretera C-260 de Figueres a Roses, hagués suposat un impacte paisatgístic molt sever per a l'entrada de Castelló d'Empúries i per als fronts de la Muga, a l'alçada del Pont Vell. La necessitat de sòls industrials extensos, a parer nostre, no pot justificar la posta en joc d'un dels actius més importants de què disposa la vila: el subtil paisatge que encara ara acompanya els seus dos accessos principals, des de Figueres i des de Roses i és per això que es proposa de limitar l’ocupació prevista pel planejament vigent.

Les activitats relacionades amb la nàutica i els tallers de manteniment de la marina passaran a ocupar els espais per dotacions a situar en l’àmbit de Flamicell, en proximitat amb la marina. Les activitats de tallers, comerç a l'engròs i distribució i petites indústries auxiliars, hauran d'ubicar-se al sector d'El Pla o al nou sector de La Muga, redimensionat i redissenyat, que aprofiti l'aparador de la carretera, sense prendre les vistes llargues sobre la vila i sense abocar-se, en cap cas, més enllà del camí paral·lel a la Muga que dona accés al Pont Vell.

A Castelló Nou • La Muga Sud. Aquest nou sector de La Muga, que constitueix un sector continu

amb els desenvolupaments residencials de ponent de Castelló Nou que abans hem descrit. Disminueix dràsticament l’edificació del costat nord de la carretera C-260, situat entre aquesta via i les motes de protecció del riu i disposa al costat sud de la carretera una ordenació per edificació industrial en edificació aïllada.

• Antiga Danone. Es completa el teixt residencial en la part que constitueix la façana nord de Castelló Nou al desdoblament de la carretera C-260. Es requalifiquen uns sòls destinats actualment a edificació d’habitatges unifamiliars aïllats que es consideren poc apropiats per la seva disposició topogràfica i de proximitat a la carretera per altres per a usos industrials o d’activitats econòmiques en general, aconseguint l’obertura d’un vial lateral de servei, paral·el a la carretera de Roses.

• Industrial El Pla Sud. Aquest nou sector completa a migdia el polígon industrial El Pla actualment existent, qualificant una petita franja de sòl que no es va programar en el seu moment i que queda entre el sòl industrial existent i l’amplia franja de sistema d’espais lliures de titularitat municipal que constitueix el “coixí” de protecció respecte dels sòls inclosos en el Parc natural dels Aiguamolls, amb els quals confronta.

A Empuriabrava • El Poliol. Correspon a un desenvolupament situat a llevant de l’aeròdrom

d’Empuriabrava, destinat a la ubicació d’usos lúdics i recreatius, que permeti anar traslladant aquestes activitats que poden crear conflicte amb la progressiva consolidació dels teixits residencial de la part baixa d’Empuriabrava, singularment els situats sobre l’eix de l’Avinguda Fages de Climent.


5.2. EQUIPAR I DOTAR DE SERVEIS ELS BARRIS RESIDENCIALS Les reserves per al nucli vell

La proposta del POUM contempla un parell de sectors de desenvolupament residencial que completen el teixit del nucli vell, a la vegada que garanteixien reserves per a dotacions per al conjunt de tot el nucli: • Equipaments i dotacions El Mal diner. Es tracta d’una reserva en sòl urbà,

obtinguda mitjançant conveni urbanístic, per una futura ampliació pel costat de ponent dels equipaments públics actuals –cementiri, seveis tècnics, etc-, condicionant l’espai que envolta el cementiri al nord i a ponent com espai verd de protecció. També es reserva el sòl corresponent per a la ubicació d’un tanatori i sala de vetlles, contigua al mateix cementiri i de reserva de la futura ampliació dels serveis de deixalleria per al municipi.

• A la vora dels equipaments abans descrits, s’ubica el paquet d’equipaments corresponent al desenvolupament en sòl urbanitzable articulat al llarg de la carretera del Botxí.

• A l’interior del centre històric, al costat de la sortida del portal nou es qualifica com a equipament públic la Casa Gran, singular edificació gòtica que s’obté en cessió per al municipi mitjançant conveni urbanístic.

• Entre la Carretera Vella d'Olot a Roses –avui carrer de Santa Clara- i la carretera de Castelló a Les Torroelles i Palau-saverdera, l'Ajuntament ha iniciat un procés de reserva de sòls i construcció d'equipaments municipals, comuns a la vila i a la marina. Aquest sector d'equipaments i parc urbà naturalitzat s’estén des de l'Hort d'en Negre fins la ribera de la Mugueta. El procés ja s'ha endegat amb la construcció de l'IES, propiciada amb una modificació del Pla general. A banda del seu caràcter interposat entre la vila i la marina, el lloc té uns referents visuals notables atès que, d'una banda, enllaça amb el connector ecològic de la Mugueta i per tant amb un lloc d'un gran valor natural i, d'altra banda, enllaça també amb la zona del Rec del Molí, el perfil de l'església de Santa Maria, La Farinera i el Rentador, que connecten amb l'interior del pinyol de la vila, d'un gran valor i referent urbà. Caldrà mantenir aquest criteri de ponderació entre els llocs de gran qualitat urbana i els llocs de gran qualitat natural en les noves actuacions que es proposa dur a terme per refondre la vila i la marina prop de l'aiguabarreig de la Muga i la Mugueta.

Les reserves per Castelló Nou

El POUM contempla uns sectors de desenvolupament mixt residencial/industrial que completen el teixit de Can Sabarrés i, a la vegada, garanteixen unes reserves per a dotacions per al conjunt de tot Castelló Nou: • Reserva d’equipaments a l’aire lliure o de baixa edificabilitat –pistes esportives,

camps de jocs, etc.- que s’integraran en la gran zona verda prevista que acompanyarà la mota de marge dret de la Muga.

• Una segona reserva d’equipaments es disposa al costat del desenvolupament residencial previst que forma part del sector La Muga Sud.

• L’equipament privat existent “Pitch&Putt es proposa de qualificar com a dotació en sòl no urbanitzable, de manera que es consolidi com una franja de protecció respecte del polígon industrial d’El Pla.

Una nova polaritat urbana entre el nucli vell i Empuriabrava

Es proposa una actuació urbanística "potent" que posi punt i final a l'extensió del sòl urbà, i que posi en contacte els símbols i les imatges urbanes de la vila i d’Empuriabrava.

Es proposa el desenvolupament residencial del sector de Les Calandrieres, destinat a usos residencials, activitats econòmiques, terciaris, comercials i hotelers, que completa el teixit edificatori del barri del Puigmal. La ubicació d’una gran reserva d’equipaments –escola d’ensenyament primari i secundari, escola de mecànica nàutica, etc.- equilibrarà les mancances en reserves per dotacions per al conjunt d’Empuriabrava i li dotarà de valors “d’urbanitat” i de pertinença ciutadana.


Les reserves per Empuriabrava i el Mas Nou El POUM contempla uns sectors de desenvolupament mixt residencial/industrial que completen el teixit d’Empuriabrava i el Mas Nou i, a la vegada, garanteixen unes reserves per a dotacions per al conjunt de tot aquest àmbit urbà. Es proposen operacions de disposició equilibrada de reserves per equipaments que dotin adequadament els usos residencials actuals i futurs: • El Trabuc. Es planteja l’obtenció de la cessió per a equipaments públics el Mas

Llebrer i la delimitació d’una actuació de dotacions per hotel. • Les Calandrieres. Se situa un gran paquet de reserva per a equipaments públics

destinats a satisfer les necessitats dels futurs desenvolupaments residencials així com per dotar de manera adequada als ja existents. Es disposen en continuitat amb el sector veí del Mestral-1, per així aconseguir un tamany adequat per a peces d’equipaments importants –escolars, esportius, etc-

• Flamicell. Es tracta d’una actuació pública per ubicar uns equipaments de serveis nàutics, amb obertura d’una nova dàrsena i canal d’accés, a tocar de la zona que ocupen els establiments de les empreses nàutiques. Aquesta nova instal·lació evitarà l’intens trànsit de transport rodat d’embarcacions des de les marines seques als llocs d’amarratge.

• Aeròdrom. Es qualifica com equipament les instal·lacions esportives situades al costat nordoest de l’aeròdrom, que es veuran complementades amb les futures dotacions esportives i de lleure que es proposen per a l’ordenació del sector.


5.3. FORMAR UNA XARXA CONTÍNUA D’ESPAIS LLIURES La xarxa hidrològica i la xarxa de camins rurals

Com ja hem vist, l'espai agrícola interior de l’Alt Empordà, al nord del terme municipal de Castelló d’Empúries, és un dels actius de major qualitat de què disposa el municipi. Però l'espai lliure més utilitzat per la ciutadania no és aquest, de bon tros, sinó la franja litoral.

Gairebé sempre, la forma dels llocs vincula la xarxa hidrològica amb la xarxa de camins rurals. Aquest conjunt esdevé un element sine qua non tant per a la potenciació de l’activitat agrícola com per al manteniment del paisatge. Al llarg de tot el terme municipal de Castelló d’Empúries trobem un territori pentinat de recs en sentit longitudinal. Quan som en els sòls agrícoles ben sovint el paisatge es defineix amb la seqüència: conreus – camí – rec – camí – conreus. No es tracta, per tant, de protegir tan sols el curs d’aigua en sí, sinó de garantir la funcionalitat i la qualitat del sistema en el seu conjunt, proposant de realitzar una gestió integrada del sistema hidrològic.

Amb el mateix criteri, pensem que el planejament municipal ha de potenciar la xarxa de camins en sentit no només longitudinal (N-S), sinó també en sentit transversal (W-E). Una xarxa completa de camins rurals que permeti entrellaçar el sòl no urbanitzable situat interior amb els espais de la façana marítima, sense interferir amb els espais objecte de protecció dintre dels àmbits de reserva integral del Parc Natural dels Aiguamolls.

No es tracta de crear nous camins, sinó de fer una bona tria dels camins rurals hores d'ara ja existents, i de racionalitzar i jerarquitzar una xarxa que permeti estructurar la zona agrícola. En aquest sentit, pensem que caldrà definir les seves característiques bàsiques en termes paisatgístics, d’accessibilitat rodada, etc.

D'altra banda, som del parer que, sempre que sigui possible, caldrà garantir la titularitat pública, tant la xarxa hidrològica com la xarxa de camins.

No hem d'oblidar que la platja i la zona litoral són la millor zona verda de què disposa Castelló d’Empúries, la de major ús ciutadà. El camp té valor si som capaços de regenerar la façana marítima, la primera línia de mar, i de connectar-la amb l'espai agrícola interior amb garantia i qualitat. I també a l'inrevés: la franja litoral millorarà la seva qualitat sempre i quan compti amb connexions realment funcionals amb l'interior agrícola, també de qualitat. Ambdós espais hi guanyen.

En els sòls urbanitzats

Es proposa la disposició dels sòls destinats a sistemes públics d’espais lliures i parcs urbans en continuïtat amb els espais lliures en sòl no urbanitzable contigu -ja siguin espais agrícoles o de l’àmbit del Parc Natural-.

Donades les generoses reserves previstes, no es considera el tractament d’aquests parcs urbans a la manera d’espais lliures “enjardinats”, preveient-se un tractament més proper a plantacions en forma de prats de sembra o arbredes d’alineació, segons els casos. Alguns criteris que exemplifiquen la proposta de potenciar la formació d'una xarxa contínua d'espais lliures en sòls urbans, poden ser els següents: • Disposar les zones verdes de la nova zona residencial del sector Hort d’en

Negre / Tià de l’Estanyol i les que correspondran al sector de Les Calandrieres, com a franges de protecció del connector natural de la Mugueta.

• Disposar una zona verda en els límits nord i llevant del cementiri, com a cinturó de protecció del sector de desenvolupament del Camí de Vilanova.

• Ubicar una àmplia zona verda de restauració ambiental i paisatgística i d’equipaments a l’aire lliure, corresponents al sector de La Muga, en el marge esquerra de la carretera C-260 de Figueres a Roses, de manera que es preserva un dels actius més importants de què disposa la vila: el subtil paisatge que encara ara acompanya els seus dos accessos principals, des de Figueres i des de Roses.

• Formalitzar el front urbà de ponent del nou sector residencial a ponent de Castelló Nou i de l’ampliació del sector industrial d’El Pla, mitjançant la disposició d’un parc perimetral que acompanyi el traçat del vial de límit.

• Disposar d’una zona verda -de restauració ambiental i paisatgística- com a coixí entre el desenvolupament previst a El Poliol i l’àmbit de Parc Natural contigu.

L'objectiu és formar una xarxa contínua i de qualitat d'espais lliures urbans, re-endreçant la primera línia de mar urbanitzada, les platges i els trams finals de les rieres i torrents, i connectant aquesta xarxa urbana amb la matriu d'espais lliures no urbans.


5.4. PRESERVAR LA QUALITAT DEL SÒL AGRÍCOLA Per tal de garantir la utilització racional del territori, així com la millora de la qualitat i la productivitat del camp, aquesta Revisió del POUM proposa la protecció activa del sòl agrícola no urbanitzable: • La peça agrícola per sota de la carretera C-260, entre el costat de llevant de la

carretera de Sant Pere Pescador i el viaducte sobre la Muga. • La plana agrícola al Nord de la carretera C-260 al seu pas pel front

d’Empuriabrava, entre el Mas Nou i la zona de Parc Natural. • El fragment agrícola situat al nord-oest del municipi, entre el terme de Fortià i

Castelló Nou. La plana agrícola de Castelló d’Empúries

Es tracta d’incorporar com a línia estratègica la valorització de l’espai rural com a peça clau de la matriu d’espais lliures. Entenem que l'espai agrícola de Castelló d’Empúries, integrat coherentement amb la xarxa d’espais lliures, és un dels elements fonamentals per al manteniment de l’estructura territorial i paisatgística del municipi, i per a la preservació dels sistemes de suport de la urbanització, les aigües i la qualitat ambiental.

Proposem mantenir i potenciar la condició de sòls lliures –agrícoles, o potencialment agrícoles- en tots els sòls situats entre la carretera C-260 Figueres-Roses, La Mugueta i el Rec dels Salins, i en els sòls situats a ponent del nucli de Castelló: • Consolidant un petit nucli de serveis i magatzems localitzat en les instal·lacions

de la Cooperativa a tocar de la peça d’espais lliures i equipaments projectat en el sector industrial de La Muga.

• Garantint la continuïtat i la permeabilitat de les seves xarxes de suport –els camins i recs- amb els teixits urbans i fins el front litoral, salvant el seu pas quan s'encreuen amb les diverses infraestructures.

• Potenciant la vegetació de ribera, les arbredes i els exemplars arboris aïllats existents.

Com ja hem apuntat, Castelló d’Empúries té un marge important de creixement, en base a: • La urbanització i consolidació dels sòls urbanitzables que se situen al voltant del

nucli vell, de Castelló Nou, del desenvolupament límitat dels teixits residencials en baixa densitat a El Mas Nou i del sector situat a ponent del barri del Puigmal, a Empuriabrava i, encara, sense ocupar tot aquest sòl.

• La regeneració dels teixits urbans dels anys seixanta-setanta.

El municipi de Castelló d’Empúries pot assolir de l’ordre de 20.000 habitants sense haver de sacrificar el seu sòl agrícola, i pot fer-ho sense comptabilitzar la reconversió del seu parc immobiliari de segona a primera residència. En cap cas no es justifica l’extensió indiscriminada cap a sòls no urbanitzables d’alt valor natural, ecològic i agrícola. Ben al contrari, la present Revisió del POUM de Castelló d’Empúries aposta per garantir el manteniment i la funcionalitat dels sòls no urbanitzables agrícoles de qualitat: tant en els espais on l’activitat agrícola es manté en actiu, com en els sòls potencialment agrícoles.

En aquests sòls, a més del seu especial interès agrícola, hi concorren valors de protecció del sistema hidrològic subterrani –com a àrea d’infiltració de l’aqüífer- i d’interès per a la preservació de la vegetació i la fauna –com a espais oberts que envolten els espais naturals vinculats a la xarxa hidrològica-.

Per tal de garantir el seu manteniment, la seva qualitat i la seva productivitat, aquests sòls agrícoles hauran de ser llocs accessibles mitjançant una xarxa de pas públic, tant en sentit longitudinal com transversal.


5.5. POTENCIAR LA COMPETITIVITAT DEL TURISME I DEL LLEURE La posta del dia del sector turístic

El punt de partida del planejament general és, evidentment, la realitat de la ciutat que ja existeix. En aquest sentit, no podem deixar de banda el fet que Castelló d’Empúries, com a municipi litoral del que s’anomena la Costa Brava Nord, compta amb una economia basada en el sector turístic, amb tots els condicionants que suposa l'estacionalitat: una vila d’uns 10.500 habitants –censats de drets- acull, en períodes cada vegada més reduïts, entorn de 25.000-30.000 habitants més.

En aquesta qüestió, l'aposta del Pla d’ordenació urbanística municipal de Castelló d’Empúries és, també, molt clara: fomentar la diversificació i la posta al dia de sector turístic. Una de les línies estratègiques haurà de ser la promoció d’un model turístic de qualitat que incorpori alternatives al model actual de sol i platja. L'objectiu és llimar l'estacionalitat, estendre el temps turístic, com ja hem dit, evitar temps i espais morts. Per aconseguir-ho caldrà dotar la ciutat dels inputs urbans necessaris per a fer possible la reconversió a un turisme de sol i platja de qualitat.

Encara que de manera incipient, els municipis litorals de l’Alt Empordà, en especial els més propers a la centralitat de Figueres com és el cas de Castelló d’Empúries, estan experimentant un doble procés de renovació: d’una banda per la pròpia activitat turística, i d’altra banda per la seva transformació en ciutats litorals en les quals l’excessiva especialització turística obre pas a noves opcions de diversificació econòmica. Aquest darrer procés representa una oportunitat per afavorir el desenvolupament d’un model territorial i econòmic que aporti noves dinàmiques, tot complementant i redotant les estructures econòmiques i urbanes hereves del desenvolupament turístic dels anys 60 i 70.

És el municipi –la ciutat i els seus entorns no urbanitzables- el que ha de ser de qualitat per tal de garantir aquesta reconversió: • Pel que fa als sòls no urbanitzables el POUM proposa la formació d’una xarxa

d'espais lliures contínua, tot potenciant la qualitat dels espais agrícoles o potencialment agrícoles.

• Pel que fa als espais urbans el POUM proposa la formació d'una ciutat mitjana litoral, amb un espai d’articulació urbana entre el nucli vell i el nucli d’Empuriabrava, amb les dotacions necessàries dels barris residencials.

Això suposa destinar recursos, polítiques i hores de pensar i de feina, per a reconvertir la primera línia de mar de Castelló d’Empúries, especialment en aquells espais hereus del turisme de masses dels anys 60-70 que han quedat ja obsolets o que paulatinament s'han anat degradant o marginalitzant. En efecte, el POUM proposa garantir la qualitat de la façana litoral en base a dotar d’infraestructures al servei del turisme una primera línia litoral, redefinida més endins, també de qualitat. La consolidació de buits urbans i la reconversió de teixits urbans existents ho permet fer.

Alguns exemples: • Proposar usos hotelers que siguin compatibles amb la ubicació de la Marina

nova. • Disposar un polígon destinat a activitats lúdiques i de serveis complementaris a

l’activitat de l’aeròdrom –al mateix sector de l’Aeròdrom i al d’El Poliol-. • Reordenar i regular les activitats d’hostaleria, lleure i d’oci en la part central

d’Empuriabrava –a l’avinguda Fages de Climent-. • Reurbanitzar i dotar de continuïtat el sistema d’espais lliures i de vialitat al sector

Delta Muga. • Disposar de dotacions i serveis a la utilització de la platja de la Robina. • Consolidar els usos de càmping de qualitat, mitjançant la seva regulació

adequada.


6. LES PROPOSTES D’ORDENACIÓ Nota: Quan se citen sectors urbanitzables o polígons d'actuació en aquest document es fa a fi i efecte, únicament, de facilitar la localització dels sectors. En cap cas els sectors del POUM hauran de

mantenir ni l'abast, ni la configuració, ni l'aprofitament, ni els usos de l'actual Pla general.


6.1. ACTUACIONS SOBRE ELS TEIXITS URBANS Per anar donant resposta als objectius del POUM que hem exposat abans –molt especialment el de contribuir des del planejament urbanístic al desenvolupament sostenible del municipi-, i avançant una primera formalització dels criteris d'ordenació que també hem descrit, s’enumeren les següents categories de propostes d'ordenació. Completar el teixit residencial

El POUM proposa operacions per completar el teixit residencial, singularment en el nucli de la vila, en continuïtat amb els desenvolupaments veïns, de manera que constitueixin els fronts d’acabament urbà del nucli: • Camí de Vilanova i Carretera del Botxí. Desenvolupament articulat sobre l’eix de

de la carretera del Botxí, entre la sortida a Vilanova de la Muga i la carretera a Pau.

• Hort d’en Negre / Tià de l’Estanyol. Completa el teixit urbà sobre el marge esquerre de la Muga, amb la disposició d’un ample espai lliure de protecció respecte del connector natural de la Mugueta.

El POUM proposa, també, una operació per completar el teixit urbà pel costat de ponent del nucli de Castelló Nou, construint una façana urbana que substitueixi la imatge de “darreres” que actualment presenta la vila per aquell costat: • La Muga Sud. Una primera franja de teixit residencial en ciutat jardí se situa

sobre les “esquenes” de l’edificació actualment existent. Una segona franja d’edificació en forma d’un petit eixample constitueix el front urbà d’acabament de la vila per aquell costat.

El POUM proposa, aíxi mateix, una operació per extendre l’edificació residencial en baixa densitat amb la qual limita: • Sector El Mas Nou Est-1. Edificació residencial en baixa densitat.

El POUM proposa, per últim, una operació per completar el teixit urbà pel costat de ponent d’Empuriabrava, a espatlles de l’actual urbanització del Puigmal: • Les Calandrieres. Es disposa en forma d’un eixample amb densitats i teixits

similars a les edificacions contigües, constituint el front urbà d’Empuriabrava en relació a la carretera de Roses.

Redimensionament del teixit per activitats econòmiques

El POUM proposa operacions de redimensionament i d’una adequada ubicació del teixit per a la indústria i les activitats econòmiques en general, singularment sobre l’eix de la carretera de Figueres a l’entrada al municipi i sobre la carretera de Sant Pere Pescador:

• La Muga Nord. Desenvolupament al marge dret de la carretera de Figueres a Roses, afluixant l’ocupació dels terrenys situats entre el marge esquerra, i el front a la mota del Muga. Es proposen peces aïllades que permetin disposar espais lliures de connexió, en atenció als condicionants sobre inundabilitat del lloc.

• El Pla Sud. La demanda d’activitat industrial que no necessita d’”aparador” es disposa en continuïtat amb el polígon del Pla actualment ja desenvolupat, constituint el seu nou front pel costat de ponent.

En la zona d’Empuriabrava es disposen una nova d’ubicació:

• El Poliol. Per completar la disposició d’activitats lúdiques i/o comercials al voltant de l’activitat de l’aeròdrom, en una ubicació ben separada del teixit residencial actual i disposant un “coixí” d’espai lliure que servirà d’espai de transició amb l’espai de Parc natural pròxim.

Actuacions d’articulació urbana i de reurbanització

El POUM proposa una actuació urbanística "rotunda" que posi punt i final a l'extensió del sòl urbà, evitant mals majors i creixements indiscriminats, sense articulació entre ells, apropant funcionalment els usos urbanes de la vila a la marina.

• Les Calandrieres. Actuació amb disposició d’usos residencials, d’activitats turístiques, hoteleres, etc..

Finalment, el POUM proposa una actuació de reurbanització per completar serveis urbans i reordenació de l'espai públic:

• Delta Muga. Obertura de vialitat i continuïtat del sistema de carrers i espais lliures.


6.2. ACTUACIONS SOBRE ELS USOS I LES DOTACIONS Disposició de reserves per equipaments

El POUM proposa operacions de disposició equilibrada de reserves per equipaments que dotin adequadament els usos residencials actuals i futurs: • Reserva d’equipaments El Mal diner. Reserva per una futura ampliació dels

equipaments existents, i per donar servei als nous desenvolupaments urbans situats sobre la carretera del Botxí.

• Tià de l’Estanyol. Espai d’expansió de les reserves d’equipaments, a tocar de l’actual Institut d’Educació Secundària.

• Les Calandrieres. Ubicació d’una important pastilla d’equipament que equilibri les mancances en reserves per a dotacions per al conjunt d’Empuriabrava.

Potenciació d’activitats nàutiques

El POUM proposa operacions de redimensionament i d’adequada ubicació de les activitats nàutiques i dels seus serveis turístics complementaris: • Dàrsena de Flamicell. Per ubicar serveis d’avarada, hissada i hivernatge de les

embarcacions. • Port Moxó. Consolidació dels serveis nàutics per a les embarcacions grosses,

en zona d’equipaments de titularitat públic i en règim de concessió administrativa.

Reordenació d’activitats lúdico-comercials

El POUM proposa operacions de redimensionament i d’adequada ubicació de les activitats d’hostaleria, lúdiques i comercials, evitant zones d’incompatibilitat amb la residència: • Avinguda Fages de Climent. Regulació normativa d’aquestes activitats. • El Poliol. Ubicació de les activitats incompatibles o no desitjables amb l’ús

residencial.

Reordenació d’activitats aeroportuàries

Un cop aprovat el corresponent Pla director de les activitats aeroportuàries, es planteja l’ordenació física de les edificacions de servei a aquesta activitat, singularment pel seu costat de ponent: • Aeròdrom. Ordenació edificatòria de les edificacions de serveis i de l’oferta

esportiva i recreativa associada. Defensa a avingudes

D’acord amb l’estudi d’inundabilitat es determinen uns àmbits on es necessari realitzar actuacions de defensa dels terrenys colindants per consolidar la seva actual qualificació de sòl urbà o per tal de permetre futurs desenvolupaments. Són aquestes: • El Mal diner. Aquesta mota servirà de defensa a la reserva per a nous

equipaments d’aquest sector, però en primer lloc per atots els sòls urbans situats sobre l’Avinguda de Pau Casals. És notori el caràcter inundable de tot l’àmbit d’equipaments de la zona de les escoles, el camp de futbol i el poliesportiu, a partir de l’entrada d’avingudes d’aigua que ocasionalment es poden produir a l’alçada de l’Asil Toribi Duran.

• Ponent de Castelló Nou. Es disposarà en l’àmbit del sector PPU-12 La Muga Sud un àmbit de desguàs ràpid per a episodis de crescudes del curs de la Muga pel seu marge dret, amb la construcció de les corresponents defenses i passos del cabal de desguàs.

• Antic càmping La Muga i zona hotelera. S’hauran d’ajustar les defenses d’aquests àmbits a les prescripcions que se’n desprengui dels informes preceptius de l’Agència Catalana de l’Aigua.

• L’Hort d’en Negre. A l’inici de la mota del marge esquerre del riu, després de l’entroncament amb el pont del Pas de Sant Pere, es detecta insuficiència de l’alçada de la mota que deurà de corregir-se.

• Mas d’en Garriga. Després del pont de la variant de la C-260 sobre la Muga, en el seu marge dret, es detecta insuficiència de l’alçada de la mota que pot desbordar en els camps d’aquesta part.


6.3. ACTUACIONS SOBRE LA XARXA VIÀRIA I DE VIANANTS Completar la xarxa viària

El POUM aprofita l’oportunitat de les actuacions previstes per l’administració competent –Carreteres de la Generalitat-, sobre el traçat de la carretera de Figueres a Roses, per tal completar l’articulació del sistema viari del municipi: • Carretera C-260. Un cop completat el seu traçat en forma d’autovia segregada a

partir de la seva entrada des de Vila-Sacra fins a la rotonda de la carretera de Sant Pere Pescador, es proposa el seu tractament com a travessa urbana al seu pas per Empuriabrava i construcció d’una nova entrada per la banda oest i ampliació de la rotonda d’’entrada a Empuriabrava centre per l’Avinguda Tramuntana.

• Viaducte C-260. Ampliació ja executada del viaducte existent sobre la Muga que augmenta la transparència visual d’aquest àmbit i permet modificar la connexió amb la nova rotonda de connexió amb la carretera vella de Roses.

• Variant La Muga/ El Pla. Constituirà el front i límit urbà de ponent del nucli de Castelló Nou, podent actuar de “by-pass” de trànsit entre la carretera de Figueres i la carretera de Sant Pere Pescador.

• Connexió Carretera de Fortià/ Carretera a Vilanova de la Muga. Disposició de sòl de reserva pel traçat d’una futura connexió, creuant per sobre la Muga, que constituirà la sortida del sector nord de la vila de Castelló d’Empúries.

• Connexió Hort d’en Negre / Carretera vella d’Empuriabrava. Respecta la traça de la carretera vella i constituirà la sortida del sector de l’Hort d’en Negre i tota la part sud de la vila de Castelló d’Empúries cap els sector de ponent d’Empuriabrava.

• Connexió La Timpa / Hort d’en Mayor. Disposada pel costat de llevant dels horts del Rec del Molí, aprofita la traça que figura al Pla general vigent, per tancar el recorregut de ronda interior del nucli vell de Castelló d’Empúries, acabant de tancar el circuit que constitueixen el carrer de Santa Clara, Avda Josep Tarradellas, carrer del Pont i carrer Cobla Rossinyols.

Connectar la xarxa de vianants i bicicletes

Les actuacions urbanes que proposa el POUM permeten donar continuïtat i completar l’articulació del sistema de la xarxa per a vianants i/o bicicletes del municipi: • Mota de la Muga. Actuació per potenciar el paper de lligam de la “Via verda”

entre les diferents reserves per a equipaments que es disposen al llarg del seu traçat.

• Pont Vell. Connexió del nucli vell amb la resta de la xarxa per a vianants i bicicletes.

• Passeig del Rec del Molí. Actuació per segregar el trànsit rodat del trànsit de vianants i bicicletes, amb el seu condicionament com mirador i espai d’estada.

• Camí als Aiguamolls. Aprofitar la constitució del nou front urbà de Castelló Nou, per a la construcció d’un passeig que connecti amb la “Via verda” de la Muga i els camins cap el Parc dels Aiguamolls.

• Camí d’El Cortalet/ Empuriabrava/ Vilaüt. Aprofitar l’existència d’aquest recorregut per connectar-lo a la resta de la xarxa projectada.

• Camí Vell de Roses. Connexió amb la reserva d’equipaments públics de Tià de l’Estanyol aprofitant l’eixamplament i condicionament de l’antic camí de Roses fins l’entrada del barri del Mas Nou. Des d’aquest punt, aprofitant la construcció d’un accés elevat amb rampa inclosa en els treballs de desdoblament de la carretera C-260, es connectarà mitjançant el nou carril bici que baixant per l’Avinguda Tramuntana i Marinada ha de portar fins la zona d’espai lliure del Trabuc.


6.4. ACTUACIONS SOBRE ELS ESPAIS LLIURES Situació estratègica dels sistemes públics d’espais lliures

El POUM disposa reserves per als sistemes públics d’espais lliures dels nous desenvolupaments en continuïtat, allí on sigui possible, amb els espais lliures o de Parc Natural en sòl no urbanitzable: • Mota de la Muga. L’objectiu és assegurar la continuïtat com espai no edificable

en el marge esquerre de la carretera de Figueres, protegint els valors paisatgístics i de vistes sobre el nucli vell. Aquests espais lliures podran contenir reserves per a dotacions i/o equipaments no construïts –camps de jocs, pistes esportives, etc.-

• Connector de la Mugueta. Disposició a tots dos costats de sengles franges d’espais lliures de restauració ambiental i paisatgística que garantiran la funcionalitat de connector del sòl no urbanitzable de protecció del curs de la Mugueta.

• Camí de Can Llobet. Espai lliure de coixí entre el polígon industrial d’El Pla ja desenvolupat i la zona contigua de Parc Natural.

• El Poliol. Espai lliure de coixí entre el nou desenvolupament proposat i la zona contigua de Parc Natural.

Protecció de connectors

El POUM pretén assegurar connectors naturals entre diverses parts del Parc Natural o bé com a desguàs funcional de zones potencialment inundables: • La Muga / Castelló Nou. Actuació per potenciar el paper de lligam de la “Via

verda” entre les diferents reserves per a equipaments que es disposen al llarg del seu traçat.

• La Mugueta. Connexió del nucli vell amb la resta de la xarxa de vianants i bicicletes.

Formalització dels límits entre el sòl construït i el sòl lliure

El POUM aprofita les actuacions de nou desenvolupament per constituir límits urbans reconeixibles i amb una formalització adequada: • A ponent de Castelló Nou. Amb el traçat d’un vial urbà de límit, amb passeig

arbrat i recorreguts per a vianants i bicicletes. • Empuriabrava / La Rubina. Obertura dels límits de llevant d’Empuriabrava, amb

disposició d’un nou pont de connexió sobre el rec dels Salins cap a zones de servei de la platja de La Rubina i reservant el marge esquerre d’aquest rec per a recorreguts de vianants i bicicletes.

• Canals d’Empuriabrava. Obertura dels caps dels canals mitjançant actuacions que permetin alliberar-los de les edificacions i/o tanques que impedeixen la seva visió des dels carrers i vies públiques.


7. LA ZONIFICACIÓ I ELS PARÀMETRES URBANÍSTICS PROPOSATS


7.1. EL POTENCIAL EDIFICATORI DEL PLA El potencial edificatori del sòl ja urbanitzat: el sòl urbà

El Pla general de 1984 (amb versió refosa aprovada el 1987) qualificava com sòl urbà 580,48 ha de superfície, amb una reserva de sòl urbanitzable programat de 112,72 ha i 9,25 ha de sòl urbanitzable no programat. En els anys compresos entre 1987 i gener de 2007, s’ha incorporat al sòl urbà una superfície de sòl urbanitzable de 54,05 ha restant en règim de sòl urbanitzable programat una extensió de 62,16 ha.

En el període de vigència del Pla general 1984-2008, ha estat gestionada urbanísticament i efectivament urbanitzada una superfície de sòl de 54,05 ha –entre sòls urbans, urbanitzables i la part de sòl no urbanitzable que es va programar donant lloc al polígon industrial d’El Pla-, amb un potencial edificatori total de 9.105 habitatges i una densitat de 38,9 hab/ha. En el mateix període es va produir el procediment de desclassificació del sòl urbanitzable programat de La Rubina, que va passar a ser qualificat com a sistema d’espai lliure en sòl no urbanitzable.

Hem dit abans que el municipi tenia 13.591 habitatges censats l’any 2001, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya. D’aquests habitatges censats el 2001, 2.371 eren principals, 6.028 secundaris i 5.192 habitatges eren vacants i d’altres. Segons això, i sense poder entrar en les fineses aritmètiques que serien desitjables, es pot concloure que Castelló d’Empúries disposa, hores d’ara, d’un total de 18.993 unitats de cadastre d’urbana segons el padró d’IBI de 2006, de les quals 14.801 són habitatges; d’aquests uns 2.700 són principals (18%), uns 6.000 (40%) són secundaris i uns 6.700 (42%) estan per ocupar o es troben en altres condicions. El padró continu d’aquest any 2008 dóna una població de dret per al municipi de 10.600 veïns. El potencial edificatori dels sòls que l’Avanç del POUM proposa delimitar com sòl urbà no consolidat

L’Avanç del POUM proposa classificar com a sòl urbà no consolidat sotmès a plans especials de millora un total de 12,77 hectàrees de sòl. Es tracta d’àmbits de planejament on es produeixen canvis de classificació i reordenació del teixit edificatori que deuran de realitzar les cessions per reserves de sistemes d’espais lliures i/o equipaments que reglamentàriament els hi són exigibles.

La taula següent detalla els potencials edificatoris del sòl urbà no consolidat, segons els seus usos específics:

Superfície de sòl Àmbits PMU (ha) Sòls adreçats usos residencials 5,76 45,10%

Sòls activitats, comercials, hotelers, serveis 7,01 54,90%

Total sòl urbà no consolidat 12,77 100,00% Sostre Habitatges Població (m2 sostre) (unitats) (habitants)

Habitatge 36.063 308 887

Activitats, comercials, hotelers, serveis 45.141

Sostre total sòl urbà no consolidat 81.204

Sòl urbà no consolidat 127.722 m2 sòl

En el sòl urbà no consolidat on el POUM delimita àmbits de plans especials de millora hi ha un potencial edificatori per implantar 308 habitatges. El pla general actual preveia un total de 8 habitatges en tres dels polígons que ara s’inclouen en el règim del sòl urbà no consolidat, per la qual cosa, l’increment net de nous habitatges resultant és de 300 habitatges.


El potencial edificatori dels sòls que l’Avanç del POUM proposa delimitar com sòls urbanitzables L’Avanç del POUM proposa classificar com a sòl urbanitzable 182,48 hectàrees de sòl, tot i que en localitzacions i configuracions distintes a les proposades pel PGOM de 1987. El POUM proposa també revisar a l’alça els compromisos de cessió de sistemes urbans i d’execució d'infraestructures de connectivitat, els aprofitaments, els índexs nets d’edificació i la barreja d’usos urbans, entre d’altres aspectes. Tanmateix, proposa ajustar lleument la superfície dels sòls urbanitzables –delimitats- que van ser classificats pel PGOM de Castelló d’Empúries de 1987 i que encara no han estat gestionats urbanísticament. La taula següent detalla els potencials edificatoris dels sòls urbanitzables, segons els seus usos específics:

Superfície de sòl urbanitzable (ha) Sòls adreçats a eixamples urbans (usos mixtes d’habitatge, habitatge protegit, comerç i serveis) 139,43 76,41% Sòls usos lúdics i serveis turístics 20,30 11,12%

Sòls industrials 22,75 12,47%

Total sòl urbanitzable 182,48 100,00% Sostre Habitatges Població (m2 sostre) (unitats) (habitants)

Habitatge lliure (màxim) 212.835 Habitatge protecció pública (20,50% mín.) 63.233

Habitatge preu assequible (10,50% mín.) 32.388 Totals habitatge i població 308.456 2.616 7.573

Comercial, serveis i terciari urbà 32.807 220 activitats (150 m2/ activitat) Hoteler, lúdic i serveis turístics 84.951 Industrial i magatzems 82.176 165 activitats (500 m2/activitat)

Sostre total sòls urbanitzables 508.390

Sòl urbanitzable total 1.824.853 m2 sòl

En els sòls urbanitzables que proposa l’Avanç del POUM hi ha un potencial edificatori per implantar un màxim de 2.616 habitatges, amb un sostre total d’uns 308.000 m2, del qual s’ha de destinar un mínim del 31% a algun règim de protecció pública o de preus accessibles. El pla general actual preveia un total de 135 habitatges en l’àmbit de SUP del Mestral que ara s’inclouen en el règim del sòl urbanitzable delimitat, per la qual cosa, l’increment net de nous habitatges resultant és de 2.481 habitatges. Així doncs, posant en joc els nous sòls urbanitzables proposats per l’Avanç del POUM, Castelló d’Empúries tindria un potencial residencial d’uns 5.500 habitatges principals –parc d’habitatges principals existent, més habitatges en sòls urbans no consolidats i urbanitzables-. El parc d’habitatges tindria capacitat per a uns 16.000 habitants, tot mantenint uns 6.000 habitatges secundaris i 5.000 de vacants, que en realitat es troben en un procés creixent d’ocupació permanent.


7.2. RESUM DE PARÀMETRES URBANÍSTICS BÀSICS De l’aplicació dels criteris, estratègies i propostes presentats en aquest Pla d’ordenació urbanística municipal de Castelló d’Empúries en resulten els paràmetres urbanístics que aquí s’exposen a mode d’aproximació. Les taules següents recullen les dades del Pla general d'ordenació urbana de Castelló d’Empúries de 1987, les dades que resulten de la situació actual d'urbanització del municipi (2006), i les propostes de la present Revisió del POUM:

Classificació del sòl

1984-1987 Estat actual octubre

2008

Avanç octubre

2008

Sòl urbà 580,48 ha 634,53 ha 628,55 ha

Sòl urbanitzable delimitat 122,72 ha 62,16 ha 182,96 ha Sòl urbanitzable no delimitat 9,25 ha 0,00 ha 0,00 ha

Sòl no urbanitzable 3.468,78 ha 3.484,54 ha 3.369,72 ha

Total municipi 4.181,23 ha 4.181,23 ha 4.181,23 ha Els sòls urbanitzats i consolidats posteriorment a l'any 1987, es consideren sòls urbans, i resten com a sòls urbanitzables programats –amb la definició actual, delimitats- una superfície de poc més de 62 ha. El present Avanç del POUM proposa classificar unes 183 ha com sòl urbanitzable delimitat. En les dues pàgines posteriors s’adjunten els quadres següents: • Balanç dels habitatges de nova creació proposat per aquest Avanç de POUM • Comparativa de les propostes formulades en els diferents moments de la

tramitació de la revisió del POUM des del 2005


POUM de Castelló d'Empúries. Octubre de 2008Balanç d'habitatges

codi denominació ús/actuació predom. àmbit densitat Diferència habitatges habitatgesunitats unitats

m2 sòl hbtges/Ha POUM PGOM

Sòl urbà no consolidat (SNC)

Polígons objecte d'un Pla de millora 127.722 300 308 8

PMU-2 Camí de Vilanova habitatge 27.708 40,19 111 111 ---PMU-3 Can Vahí hoteler/habitatge 1.027 29,21 0 3 3PMU-4 Hort d'en Mayor habitatge 3.134 19,14 3 6 3PMU-5 Ponent habitatge 6.168 12,97 8 8 ---PMU-7 Nàutica Port Moxó habitatge 9.875 99,79 99 99 ---PMU-8 Can Mayor hoteler/habitatge 1.301 53,80 7 7 ---PMU-9 Hípica Puigmal habitatge 8.250 46,06 36 38 2PMU-10 Pont Nou activitats econ. 8.390 --- --- --- ---PMU-11 Antiga Danone activitats econ. 15.691 --- --- --- ---PMU-12 Hotel Castell Blanc activitat/hoteler/hab. 19.910 17,91 36 36 ---PMU-13 Túnel de Vent equipam. privat 10.797 --- --- --- ---PMU-15 Rotonda Castelló Nou hoteler/comercial 15.471 --- --- --- ---

Sòl urbanitzable delimitat (SUD)

Sectors objecte de pla parcial urbanístic 1.824.853 2.481 2.616 135

PPU-1 Carretera del Botxí / La Mugueta habitatge 119.890 19,60 235 235 ---PPU-2 Hort d'en Negre/ Tià de l'Estanyol habitatge 152.628 19,98 305 305 ---PPU-3 Industrial El Pla Sud industrial 17.297 --- --- --- ---PPU-4 Les Calandrieres / La Muga Nord activitats/habitatge 994.176 16,65 1.655 1.655 ---PPU-6 El Poliol activitats/recreatiu 202.972 --- --- --- ---PPU-7 Mestral-1 habitatge 69.348 36,19 116 251 135PPU-9 El Mas Nou Est-1 habitatge 23.124 25,95 60 60 ---PPU-12 La Muga Sud activitats/habitatge 245.418 4,48 110 110 ---

TOTAL 1.952.575 2.781 2.924 143


Revisió del POUM de Castelló d'EmpúriesComparativa propostes d'ordenació

document Pla general Inici revisió Avanç Inicial Text refós (1) Text refós (2) Provisional Avançdata 1987 2005 febrer 2005 març 2006 gener 2007 gener 2007 abril 2007 octubre 2008

aprovació 04-02-2005 08-05-2006 no tramitat 13-03-2007 no tramitat

Sòl urbà ha 580,48 634,53 628,89 628,55 628,55 628,55 628,55 628,55Sòl urbanitzable delimitat ha 122,72 62,16 192,43 226,70 227,14 246,51 253,27 182,96Sòl urbanitzable no delimitat ha 9,25 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00Sòl no urbanitzable ha 3.468,78 3.484,54 3.359,91 3.325,98 3.325,54 3.306,17 3.299,41 3.369,72

Total ha 4.181,23 4.181,23 4.181,23 4.181,23 4.181,23 4.181,23 4.181,23 4.181,23

Sòl urbà no consolidat (PMU's) ut 423 393 420 426 300Sòl urbanitzable delimitat (PPU's) ut 3.718 3.117 2.850 2.850 2.481

Habitatges de nova creació ut 3.200 4.141 3.510 3.270 3.276 2.781


PLÀNOLS

AVANÇ a la segona aprovació inicial...AJUNTAMENT DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES. Pla d’ordenació...

Documents

Transcript of AVANÇ a la segona aprovació inicial...AJUNTAMENT DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES. Pla d’ordenació...