Avaluació inicial - grec.cat · És un amfibi / mamífer perquè viu en contacte amb l’aigua /...
46
Avaluació inicial CICLE MITJÀ 29 Escriu un menú sa a partir dels productes de les etiquetes: pera hamburguesa espaguetis bistec amb patates amanida pastís de xocolata patates fregides beguda de cola aigua 1 Pinta les parts del cos d’aquests nens segons la llegenda: cap tronc extremitats blau verd groc 2 Escriu cada una d’aquestes parts del cos en el lloc corresponent: Encercla i escriu el nom de les articulacions que coneguis en el lloc corresponent. mà dits avantbraç peu braç cama penis vulva cap panxa pit coll primer plat segon plat postres beguda
Transcript of Avaluació inicial - grec.cat · És un amfibi / mamífer perquè viu en contacte amb l’aigua /...
Avaluació inicialCICLE MITJÀ
29
Escriu un menú sa a partir dels productes de les etiquetes:
perahamburguesaespaguetis
bistec amb patatesamanidapastís de xocolata
patates fregidesbeguda de colaaigua
1
Pinta les parts del cos d’aquests nens segons la llegenda:
cap tronc extremitatsblauverdgroc
2
Escriu cada una d’aquestes parts del cos en el lloc corresponent:
Encercla i escriu el nom de les articulacions que coneguis
en el lloc corresponent.
màditsavantbraçpeu
braçcamapenisvulvacappanxapitcoll
primer plat
segon plat
postres
beguda
30
CICLE MITJÀ
Avaluació inicial
Completa aquestes taules amb el nom d’objectes que compleixinles característiques indicades. Després, completa les frases:
3
Els elements d’aquesta taula representen el sentit del .
Els elements d’aquesta taula representen el sentit del .
Els elements d’aquesta taula representen el sentit del .
Els elements d’aquesta taula representen el sentit del .
Els elements d’aquesta taula representen el sentit del .
dolç salat àcid amarg
tou dur llis rugós
gran petit groc vermell
fa pudor fa olor no fa ni pudor ni olor
sona fort sona fluix no fa soroll
31
Avaluació inicialCICLE MITJÀ
Escriu a sota de cada dibuix quina estació representa. Després,completa la taula amb les festes i els elements més representatiusde cada estació:
4
Relaciona cada ofici amb l’element que li és propi i amb l’activitatque el representa:
pagès repara els vehicles
fustera fa mobles
bomber apaga focs
mecànic conrea la terra
metgessa cura els malalts
5
Escriu característiques dels animals, característiques de les plantesi característiques que siguin comunes als animals i a les plantes:
6
roba
fruita
festa
temps
animals plantes animals i plantes
32
CICLE MITJÀ
Avaluació inicial
Classifica els vehicles de les etiquetes segons el medi per on esdesplacen:
barcamotoautocarcamiócotxeveler
avionetahelicòpterllanxaavióglobus
6
Relaciona cada una de les deixalles de les etiquetes amb el contenidor adequat:
ampolla de vidrediarisrestes de menjar
revistespells de plàtanpot de vidre
7
Dibuixa un dels vehicles anteriors i contesta les preguntes:
per on es desplaça?
què transporta?
quina mena de recorreguts fa?
aigua aire terra
VIDRE
PAPERBROSSA
ORGÀNICA
33
Avaluació inicialCICLE MITJÀ
Dibuixa una planta a partir de les característiques indicades al’apartat A i completa l’apartat B a partir del dibuix:
– les arrels són gruixudes i llargues
– el tronc és llis amb esquerdes
– les fulles tenen forma de llança
– el fruit és rodó, carnós i de color taronja
– és un arbre
– les arrels són
– la tija és
– les fulles tenen forma de
– la flor té forma de
– és un
B
A
8
Ratlla les paraules incorrectes:
És un animal vertebrat / invertebrat perquè té esquelet.És un animal herbívor / carnívor perquè menja herba.És un animal mamífer / rèptil / amfibi perquè s’alimenta de llet materna durant els primers mesos de vida.
És un animal vertebrat / invertebrat perquè té esquelet.És un animal omnívor / herbívor / carnívor perquè s’alimenta de ratolins i altres animals.És un rèptil / peix perquè es desplaça reptant / volant.
És un peix / ocell perquè viu a l’aigua / aire, té el cos cobert d’escates / pèl i utilitza les potes / aletes per a nedar.
És un amfibi / mamífer perquè viu en contacte amb l’aigua / l’aire, neix d’un ou / del ventre matern i té la pell nua / coberta de pèl.
És un ocell / rèptil perquè neix d’un ou / del ventre matern i té dues potes, bec, ales i plomes / quatre potes, boca, aletes i pèl.
9
34
CICLE MITJÀ
Valoració de l’avaluació inicial
1 Escriu...
L’alimentació sana.
És capaç de triar productes per a elaborar una dieta sana.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte, però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç
de resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
2 Pinta...
Les parts del cos.
És capaç d’identificar i escriure les principals parts del cos.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte, però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç
de resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
3 Completa...
Els sentits.
És capaç de classificar objectes segons categories vinculades amb els òrgans
dels sentits.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte, però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç
de resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
Com resol l’alumne/a l’activitat
35
4 Escriu...
Les estacions.
És capaç de caracteritzar les estacions.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte, però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç
de resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
5 Relaciona...
Els oficis.
És capaç d’establir relacions entre oficis, eines i feines.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte, però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç
de resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
6 Escriu...
Els pobles i les ciutats.
És capaç de caracteritzar animals i plantes.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte, però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç
de resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
Valoració de l’avaluació inicialCICLE MITJÀ
7 Classifica...
Els mitjans de transport.
És capaç de classificar els transports segons el medi al qual estan vinculats
i pot caracteritzar-ne un de triat per ell mateix.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte, però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç
de resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
8 Relaciona...
Les deixalles.
És capaç d’agrupar un conjunt de deixalles segons la seva naturalesa: vidre,
paper o brossa orgànica.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte, però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç
de resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
9 Dibuixa...
Les plantes.
És capaç de dibuixar una planta a partir d’una sèrie de característiques que se li
presenten, i de descriure’n una altra a partir del seu dibuix.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte, però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç
de resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
36
CICLE MITJÀ
Valoració de l’avaluació inicial
37
10 Ratlla...
Els animals.
Coneix les característiques dels animals en les categories de vertebrat /
invertebrat; carnívor / omnívor / herbívor; mamífer / rèptil / amfibi / ocell / peix.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte, però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç
de resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
Valoració de l’avaluació inicialCICLE MITJÀ
AVALUACIÓ INICIAL
informe previ per al cicle mitjà de primària
Co
nei
x le
s p
arts
pri
nci
pal
s d
el c
os.
Rec
on
eix
els
elem
ents
qu
e co
nfi
gu
ren
u
na
die
ta s
ana.
Rec
ord
a el
no
m d
e le
s p
rin
cip
als
arti
cula
cio
ns
i po
t lo
calit
zar-
les.
Co
nei
x le
s ca
ract
erís
tiq
ues
bàs
iqu
es
de
les
esta
cio
ns.
Cla
ssif
ica
elem
ents
seg
on
s ca
teg
ori
es b
asad
esen
els
òrg
ans
del
s se
nti
ts.
Po
t es
tab
lir r
elac
ion
s en
tre
ofi
cis,
ein
es
i act
ivit
ats.
Co
nei
x le
s d
ifer
ènci
es p
rin
cip
als
entr
e an
imal
s i p
lan
tes.
Sap
cla
ssif
icar
els
tra
nsp
ort
s se
go
ns
el m
edi
per
on
es
des
pla
cen
.P
ot
dib
uix
ar i
cara
cter
itza
r u
n t
ran
spo
rt t
riat
p
er e
ll m
atei
x.
Po
t cl
assi
fica
r d
eixa
lles
per
al s
eu r
ecic
latg
e.
Inte
rpre
ta u
na
fitx
a b
asad
a en
les
cara
cter
ísti
qu
es d
e le
s p
lan
tes.
Rec
on
eix
les
cara
cter
ísti
qu
es d
’un
a p
lan
ta
a p
arti
r d
’un
dib
uix
.C
on
eix
les
dif
erèn
cies
en
tre
anim
als
vert
ebra
tsi i
nve
rteb
rats
.C
on
eix
les
dif
erèn
cies
en
tre
anim
als
carn
ívo
rs,
her
bív
ors
i o
mn
ívo
rs.
Sap
car
acte
ritz
ar e
ls a
nim
als
seg
on
s si
gu
inrè
pti
ls, a
mfi
bis
, oce
lls, p
eixo
s o
mam
ífer
s.
Nom dels alumnes
Avaluació additivaCICLE MITJÀ
111
Relaciona els diferents grups d’éssers vius amb les imatges corresponents:
Classifica els cossos segons l’estat en el qual es troben:2
1
animals
plantes
fongs
algues
bacteris
rovelló
coletes
codium
microbis
microscopi
pi
rosa
bambú falguera
nenúfar
canari aranya gamba corall gripau
sardina
floridura
reig
estat sòlid estat líquid estat gasós
gel
pedra
butaca
oli
aire
fumllet
vapor d’aigua
Completa:
Relaciona i completa:4
3
112
CICLE MITJÀ
Avaluació additiva
Invertebrats ambpotes articulades
Invertebrats sensepotes articulades
• nom:
• nombre de potes: inse
ctes
• nom:
mol
·lusc
os
• nom:
• nombre de potes: aràc
nids
• nom:
• potes: moltes poquescrus
taci
s
• nom:
grup
de
ls c
ucs
• nom:
• potes: moltes poquesgrup
del
sce
ntpe
us
• nom:
grup
de
les
espo
nges
• nom:
grup
de
les
med
uses
113
Observa i contesta:
• En quina direcció estan orientades les façanes d’aquest carrer?
• Quins avantatges té aquesta orientació?
Pinta, segons la llegenda, els diferents tipus de sòl:
sòl equilibrat fèrtil sòl sorrenc poc fèrtil
roca mare sòl argilós poc fèrtil
6
5
Avaluació additivaCICLE MITJÀ
Observa i escriu en la casella de cada requadre la xifra corresponent:
Relaciona:8
7
114
CICLE MITJÀ
Avaluació additiva
La digestió comença a la boca, on els aliments es masteguenamb les dents is’ensaliven. La llengua
mou els diferents tipusd’aliments cap a leszones de la boca mésadequades per a feraquestes funcions. Els aliments s’estoven i formen una mena debola que s’anomena bol alimentari.
El bol alimentaris’empassa per la faringe.
Després de passar per la faringe, el bolalimentari recorrel’esòfag.
A l’estómac, iposteriorment a l’intestí prim, elsaliments es transformenen substàncies nutritivesque podran serabsorbides a través deles parets de l’intestí.
Al llarg de l’intestí
prim es produeix el pas de les substànciesnutritives a la sang, queles reparteix per tot elcos.
L’intestí gros recull els residus alimentaris,és a dir, les parts delsaliments que nos’aprofiten, que sónexpulsades del cos através de l’anus.
En sortir de l’esòfag, el bol alimentari entra a l’estómac.
1
2
3
76
4
5
aparell respiratori
pulmonar
cutani
traqueal
branquial
pell
brànquies
pulmons
aire
aigua
tràquea
òrgansmedi d’on
s’agafa l’oxigen
115
Completa:
La pol·linització és el procés pel qual el pol·len dels
cau dins dels que hi ha al pistil. Quan això passa es forma
el fruit, que contindrà les .
Les flors es poden pol·linitzar amb el seu propi pol·len o amb el d’altres
de la mateixa espècie. En aquest cas, la pol·linització es
pot dur a terme per l’acció del vent, que arrossega el amb
la seva força, o dels insectes, que quan visiten una flor atrets pels colors
dels pètals, per l’olor o pel , se n’emporten el pol·len
enganxat al cos o a les potes i el dipositen en altres flors.
Ara, numera les vinyetes perquè els passos de la pol·linització quedin
ordenats cronològicament:
pol·len – ovaris – llavors – flors – estams – nèctar
9
Avaluació additivaCICLE MITJÀ
Pinta cadascun dels objectes que pot estar fet de paper o cartó:
Relaciona cada producte amb la part de la planta de la qual s’obté:11
10
116
CICLE MITJÀ
Avaluació additiva
117
Com resol l’alumne/a l’activitat
1 Relaciona...
Els éssers vius
És capaç de diferenciar els cinc grans grups d’éssers vius.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte, però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
2 Classifica...
Els estats de la matèria
És capaç de classificar els cossos segons l’estat en el qual es troben.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte, però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
3 Completa...
Els sentits
És capaç d’identificar i escriure el nom de les diferents parts dels òrgans dels
sentits.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte, però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
Valoració de l’avaluació additivaCICLE MITJÀ
4 Relaciona...
Els animals invertebrats
És capaç de diferenciar els invertebrats amb potes articulades dels invertebrats
sense potes articulades.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte, però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
5 Observa...
Els punts cardinals
És capaç d’identificar els quatre punts cardinals i d’explicar la importància d’una
orientació determinada.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte, però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
6 Pinta...
Els diferents tipus de sòl
És capaç d’identificar els diferents tipus de sòl.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte, però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
118
CICLE MITJÀ
Valoració de l’avaluació additiva
119
7 Observa...
L’aparell digestiu
És capaç d’explicar els diferents passos del procés de digestió.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte, però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
8 Relaciona...
L’aparell respiratori
És capaç d’identificar els òrgans dels diferents aparells respiratoris.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte, però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
9 Completa...
La pol·linització
És capaç de distingir els passos del procés de pol·linització.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte, però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
Valoració de l’avaluació additivaCICLE MITJÀ
10 Pinta...
L’aprofitament del paper
És capaç d’identificar objectes fets de paper o cartó.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte, però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
11 Encercla...
Altres objectes d’origen vegetal
És capaç d’identificar diferents objectes fets de les diferents parts d’una planta.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte, però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
120
CICLE MITJÀ
Valoració de l’avaluació additiva
AVALUACIÓ ADDITIVA
informe final per al cicle mitjà de primària
Iden
tifi
ca e
ls c
inc
gra
n g
rup
s d
’éss
ers
viu
s.
Rel
acio
na
cad
a g
ran
gru
p d
’éss
ers
viu
s am
b a
lgu
ns
del
s se
us
rep
rese
nta
nts
.
Co
nei
x el
s ci
nc
sen
tits
.
Co
nei
x el
no
m d
e le
s d
ifer
ents
par
ts d
els
òrg
ans
del
s se
nti
ts.
Sap
cla
ssif
icar
els
an
imal
s in
vert
ebra
ts;
qu
ins
ten
en p
ote
s ar
ticu
lad
es i
qu
ins
no
.S
ap o
rien
tar-
se i,
per
tan
t, id
enti
fica
r el
s q
uat
re p
un
ts c
ard
inal
s.R
eco
nei
x el
s d
ifer
ents
tip
us
de
sòl,
en b
ase
al t
ipu
s d
e p
lan
tes
qu
e h
i cre
ixen
.S
ap in
terp
reta
r el
s d
ifer
ents
pas
sos
del
pro
cés
de
dig
esti
ó.
En
tén
el f
un
cio
nam
ent
de
l’ap
arel
l res
pir
ato
ri,
dig
esti
u i
circ
ula
tori
de
les
per
son
es.
Co
nei
x el
s p
asso
s d
e la
po
l·lin
itza
ció
.
Sap
exp
licar
la im
po
rtàn
cia
del
s in
sect
es e
nal
gu
ns
pro
cess
os
de
po
l·lin
itza
ció
.Id
enti
fica
els
ob
ject
es q
ue
s’o
bte
nen
d
els
ésse
rs v
ius.
Sap
cla
ssif
icar
dif
eren
ts o
bje
ctes
se
go
ns
el s
eu o
rig
en.
És
cap
aç d
’iden
tifi
car
alg
un
s m
iner
als.
Nom dels alumnes
Estudi de la transformació del paisatge que
tenim a prop
Activitat col·lectiva
Objectius:
– Adonar-se dels canvis que es produeixen enl’entorn.
– Valorar el caire dels canvis que es produeixen,si són positius o negatius, a qui beneficien i aqui perjudiquen, etc.
– Adquirir l’hàbit de la comparació ordenada i sis-temàtica d’imatges o de realitats i de la recercade material.
Material: fotos antigues i actuals de la poblacióon viviu o dels seus voltants, paper per a confec-cionar un mural, cinta adhesiva i retoladors.
Comproveu la capacitat transformadora de l’acti-vitat humana. Per a fer-ho, recolliu fotografies,postals, gravats o qualsevol altre tipus de docu-mentació gràfica antiga i actual de la població onviviu o dels seus voltants.
Una bona manera d’obtenir documentació actuali antiga que permeti fer bones comparacions éspartir de la informació antiga i anar als mateixosindrets i fer fotografies, procurant enquadrar elsmateixos elements i de la mateixa manera.
Amb el material que recolliu i prepareu podeuelaborar un mural on hi hagi de costat les imat-ges de l’abans i el després. En el mural es podenescriure comentaris de com es van produir elscanvis i quan, i també valoracions respecte alsguanys i a la pèrdues que hagin reportat. Podeucompletar les fotografies amb dibuixos propis iesquemes per a situar millor les diferents foto-grafies. Es pot afegir un plànol actual de la pobla-ció amb la mateixa funció.
Per tal d’obtenir la informació de com era lapoblació en el passat, els alumnes poden pre-guntar als avis i als pares, a més de consultar lli-bres on hi pugui haver informació. També es potanar a l’ajuntament.
Anem d’excursió (ampliació)
Les zones humides de la costa: aiguamolls ideltes.
Objectius:
– Acostar els alumnes a un ecosistema proper, apartir de l’observació i l’estudi d’algunes de lesseves característiques.
– Introducció a l’observació de l’entorn i al treballde camp.
Les plantes
Més informació sobre les cirialeres: la salicòr-nia i altres.
Les cirialeres són plantes de fulles carnoses quecreixen en indrets on la quantitat de sal del sòl ide l’aigua varia sovint. Això succeeix en indretspròxims al mar, on es barreja l’aigua dolça i lasalada. Les cirialeres estan adaptades a aquestscanvis. Fan fulletes molt petites que quasi no esveuen i tenen tiges cilíndriques i carnoses (grui-xudes) que es ramifiquen de manera que recor-den un canelobre. Algunes d’aquestes plantesformen mates altes, de fins a tres pams. Lasalicòrnia, però, és herbàcia i anual.
“Curiositats”/”Retalls de premsa”
Objectius:
– Adonar-se que hi ha éssersvius que viuen en ambientsmolt diferents de l’ambienten què viuen les persones iper això han de desenvolu-par capacitats especials.
– Adonar-se de les moltescoses que encara no esconeixen sobre com és lavida i que hi pot haver diver-ses opinions sobre com vasucceir un fet passat.
Busca informació sobre els ultrasons i els apa-rells que les persones han desenvolupat seguintuna tècnica semblant a la que fan anar les rata-pinyades.
Busca informació sobre les diferents teories queparlen de l’origen de la vida i de com els éssersvius s’han desenvolupat i han canviat fins a arri-bar a formar la diversitat actual. Pots buscar enenciclopèdies termes com origen de la vida, evo-lució, etc.
2
1
39
1El lloc on vivimCÈRCOL 1RECURSOS DIDÀCTICS
40
L’estalvi d’aigua
Activitat col·lectiva
Objectius
– Adonar-se de la quantitat d’aigua que, si notenim cura, es malbarata en situacions quoti-dianes.
– Introducció a la mesura de capacitat.
Material: una galleda o un recipient gran, unrecipient per a mesurar (proveta, vas de mesuresde cuina, una ampolla de la qual en coneguem elvolum, etc.), rellotge, paper i bolígraf.
Comproveu l’aigua que es gasta en diferentssituacions. Per exemple:
– Recolliu l’aigua que degota d’una aixeta maltancada durant un minut.
– Recolliu l’aigua que raja d’una aixeta obertadurant mig minut.
– Recolliu l’aigua que raja de l’aixeta oberta men-tres ens rentem les dents.
Cal que mesureu, encara que sigui aproximada-ment, l’aigua que heu recollit en cada cas.
A partir d’aquí podeu realitzar diferents càlculs.Per exemple: la quantitat de litres que malbara-taríem entre tots si quan ens rentéssim les dentsno tanquéssim l’aixeta; la quantitat de litres quees perden per deixar una aixeta mal tancadadurant tota la nit, etc. Cal que tothom es menta-litzi del que representa el volum d’aigua que esdesaprofita. Pot ser útil parlar de com es podriafer servir aquesta aigua que es malbarata, etc.
Anem d’excursió (ampliació)
Naixement d’un riu
Objectius:
– Acostar els alumnes a un ecosistema proper, apartir de l’observació i l’estudi d’algunes de lesseves característiques.
– Introducció a l’observació de l’entorn i al treballde camp.
Plantes i algues
Mirar al microscopi o amb la lupa
Per a poder observar millor les algues, fins i totles més petites, que hi ha dins l’aigua, podemrecollir mostres d’aigua que posarem en pots deplàstic i que observarem amb la lupa binocular oel microscopi quan tornem del camp. Per a miraral microscopi, només cal posar una mica d’aiguaverdosa de la que haurem recollit sobre un por-taobjectes i enfocar. Es podran veure amb mésdetall les diferents parts de les algues més gros-ses o bé apareixeran petites formes que a ull nuno hauríem pogut observar. Si són de color verdi de formes molt curioses, probablement seranalgues microscòpiques.
“Curiositats”/”Retalls de premsa”
Objectius:
– Conèixer fenòmens de lanatura que es relacionenamb els canvis d’estat.
– Prendre consciència de ladificultat que de vegadesrepresenta obtenir aiguapotable.
Contesta:
• En quin moment surt l’aigua del guèiser?
• Per què s’escalfa l’aigua?
• Com són els indrets on hi ha guèisers?
Pensa i contesta:
• Per què és necessari, de vegades, treure la salde l’aigua del mar?
• En quins indrets es fa?
• Què és el primer que caldria fer per no arribar ala situació d’haver de treure la sal de l’aigua delmar, ja que es tracta d’un mètode molt car icostós per a la natura?
2
1
RECURSOS DIDÀCTICS
L’aigua2 CÈRCOL 1
Com es defensen els animals i les plantes
Activitat col·lectiva
Objectius:
– Aprendre a buscar informació i a organitzar-lade manera col·lectiva i de cara a una exposiciópública.
Material: fotografies, cinta adhesiva i retoladors,paper d’embalar, material de consulta.
Feu un mural sobre les diferents estratègies queadopten els animals i les plantes per defensar-se.Dividiu el paper del mural en dues parts: una perals animals i una altra per a les plantes i, dins d’a-questes parts, feu diferents apartats segons laclassificació del llibre d’informació. Si ho creieuconvenient, podeu afegir més apartats.
Enganxeu en el mural fotografies i dibuixos d’e-xemples que il·lustrin cada estratègia. Cal queamplieu la informació que teniu buscant en lli-bres específics, enciclopèdies, revistes, Internet,etc. Podeu fer grups de 3 o 4 alumnes que s’en-carreguin de buscar exemples d’una estratègiadeterminada i després posar-ho tot en comú enfer el mural.
El pas de les estacions
Activitat individual
Objectius:
– Aprendre a buscar informació i a fer un treballescrit individual.
Material: fotografies, cola, retoladors, fulls enblanc, llibres de consulta...
Proposeu un treball a la classe sobre el pas deles estacions. El treball ha d’estar ben estructu-rat, amb un índex, apartats i subapartats (perexemple, podeu fer un apartat per cada estació idiferents subapartats que corresponguin a ladescripció del canvi climàtic i a les adaptacionsdels éssers vius). Cal acompanyar-lo amb docu-mentació gràfica que il·lustri tot el que s’explica.
El treball es pot fer individualment o en petitsgrups. També es poden repartir els diferentsapartats i subapartats a la classe i fer una posadaen comú final.
Anem d’excursió (ampliació)
El bosc de coníferes
Objectius:
– Acostar els alumnes a un ecosistema proper, apartir de l’observació i l’estudi d’algunes de lesseves característiques.
– Introducció a l’observació de l’entorn i al treballde camp.
Arbres
Les pinedes
Una pineda és un bosc de pins. Hi ha diferentstipus de pinedes, segons el tipus de pi que lesforma. El fet que en un indret abundi un pi o unaltre depèn del clima i l’altitud. A Catalunya, tro-bem pinedes de pi pinyer a la costa, de pi blancen una zona àmplia que abraça des del mar finsa uns 1000 m, de pi roig en zones més humidesperò no a més de 1800 m, de pi negre a l’altamuntanya, i de pinassa en zones pedregosesentre els 500 i els 1000 m.
“Curiositats”/”Retalls de premsa”
Objectius:
– Adonar-se que moltes de lesformes que trobem en lanatura responen a un motiu,que no són fruit de la casua-litat.
– Ampliar coneixements sobrela manera com viuen i esrelacionen alguns animals.
Per quin motiu et sembla que el fet de tenirforma de bandera ajuda els arbres a resistir elvent? I formar coixinets?
Quin benefici creus que en treuen els animals,com els isards o els llops, de viure en grup?
Busca dos exemples més d’animals que visquinen societat, en grup, i escriu un petit text sobrecom s’organitzen.
3
2
1
41
3Els éssers vius i l’entornCÈRCOL 1RECURSOS DIDÀCTICS
42
Els sentits dels animals
Activitat col·lectiva i individual
Objectius:
– Aprendre a observar i a recollir informació demanera sistemàtica.
Material: petits animals domèstics (ocells, tortu-gues, hàmsters, conills, gats, etc.), fitxes de tre-ball i bolígraf.
Demaneu als alumnes que portin a classe animalsque tinguin a casa. Intenteu que en portin de dife-rents tipus i repartits entre tots els dies en elsquals es treballi la unitat. Proposeu als nens de feruna petita descripció dels animals i una explicaciódels seus hàbits. Cal posar un èmfasi especial enl’observació dels òrgans dels sentits i les capaci-tats sensorials i de relació de cada animal. Siste-matitzeu l’observació amb la compleció de fitxessemblants a les que es proposen en la unitat.
La sensibilitat del cos
Activitat col·lectiva: grups de dos nens
Objectius:
– Aprendre a conèixer la sensibilitat del propi cos.
– Desenvolupar una tècnica d’observació sis-temàtica de les reaccions del cos i recollida dedades.
Material: tira de cartó, dues agulles de cap, unabena, full de treball i colors.
Agrupeu els alumnes per parelles. Cada parellahaurà de tenir una tira de cartó amb dues agullesclavades a una distància de 2,5 cm l’una de l’al-tra. Un dels integrants de la parella es taparà elsulls amb una bena i l’altre li anirà tocant diferentsparts del cos, amb molt de compte, amb les pun-tes de les agulles. Es tracta de diferenciar lesparts del cos que tenen més sensibilitat (on esnoten les dues puntes) de les que no en tenentanta (on només es nota una punta). Repartiu acada alumne un full de treball amb el dibuix deles parts anterior i posterior de la figura humana,per tal que facin un senyal a les parts del cos quesón més sensibles.
Anem d’excursió (ampliació)
Camps i jardins
Objectius:
– Acostar els alumnes a l’entorn natural méspròxim, a partir de l’observació i l’estudi d’algu-nes de les seves característiques.
Plantes
L’aclimatació en hivernacles
Molt sovint, les plantes que es tenen en jardins oa l’interior de les cases són plantes de fullaperenne, grossa i brillant. Provenen de païsosexòtics on el clima és càlid o suau. Abans depoder viure normalment a les cases, cal queaquestes plantes passin una temporada en unhivernacle on s’acostumen, de manera controla-da, a les noves condicions de la zona on haurande viure.
“Curiositats”/”Retalls de premsa”
Objectius:
– Adonar-se de les diferentsmaneres que han trobat lespersones per a afrontar ocombatre els trastorns de lavisió.
Contesta:
• De quina manera aconsegueixen llegir les per-sones cegues?
• Què poden llegir, a part de paraules, les perso-nes cegues, gràcies al sistema Braillie?
Busca informació en una enciclopèdia sobre Brai-llie, l’època en què va viure, com va aconseguirdesenvolupar la seva tècnica, quina acollida vatenir, etc.
Busca informació sobre diferents trastorns devisió i la manera com es tracten. Fes una taula onen una columna hi hagi els trastorns o les malal-ties i en l’altra els diferents tractaments.
3
2
1
RECURSOS DIDÀCTICS
Els sentits4CÈRCOL 1
El terrari: plantes i grills
Activitat col·lectiva
Objectius:
– Intentar reproduir ambients i processos natu-rals per a estudiar-los.
Material: recipient de vidre, obert per la part dedalt, amb tapa i obertures per a la ventilació (latapa pot ser una mosquitera, per exemple, o unatapa de vidre o plàstic amb forats) i fluorescentper il·luminació (la llum ha de ser directa, si passaa través del vidre ja no serveix). Si no hi ha fluo-rescent, cal tenir cura que el terrari rebi prou llumnatural.
Munteu el terrari de l’escola. A la base, poseu-hiuna capa de grava i a sobre una capa de terra deconreu, suficient per a poder plantar alguna plan-ta petita o sembrar-ne les llavors. A continuaciópodeu sembrar diverses llavors (trèvol, gespa,pèsols...) que faran de vegetació del terrari. Calhumitejar la terra sovint per tal que creixin bé,però no regar gaire, ja que l’aigua no ha d’inundarmai el terrari ni enfangar-lo. Controleu com ger-minen les llavors. Podeu fer activitats d’observa-ció relacionades amb la germinació de les plan-tes.
Quan hi hagi vegetació, podeu introduir-hi els pri-mers animals, com ara grills. Dins el terrari podeuobservar com són aquests animals, com es com-porten, com es mouen, quins sorolls fan, comafecten les plantes del terrari, etc. i prendre’nnota regularment. Al llarg de la setmana podeucontrastar dades i observar si hi ha hagut canvis.
Els grills s’alimenten de plantes. Per a assegurar-nos que mengen i que obtenen prou aigua, espot posar mitja patata al terrari. De l’aigua de lapatata n’obtindran l’aigua que necessiten. Encanvi, si hi poseu un pot amb aigua probable-ment s’ofegaran.
Si poseu un cotó humit en un racó, és possibleque ponguin ous, una cosa que farà augmentar lapoblació del terrari.
Anem d’excursió (ampliació)
Les platges
Objectius:
– Acostar els alumnes a un ecosistema proper, apartir de l’observació i l’estudi d’algunes de lesseves característiques.
– Introducció a l’observació de l’entorn i al treballde camp.
Plantes marines
Interpretar les restes
Veure plantes marines vives, com la posidònia,és fàcil quan es fa immersió o, fins i tot, enaigues netes, des d’una barca o des de la platja.Una manera indirecta d’esbrinar la presència d’a-questes plantes és a través de l’observació deles restes que hi ha a la platja. Es tracta sobretotde fulles seques que s’acumulen a primera líniade mar i que de vegades formen grans munts.També es poden veure sovint pilotes rogenques,que són fulles esmicolades que s’han aglomeratper l’acció de les onades. Aquesta acumulació esprodueix a la tardor, quan les fulles es desprenende manera natural, o després d’un temporal queles hagi arrencades i fragmentades.
“Curiositats”/”Retalls de premsa”
Objectius:
– Adonar-se que hi ha grupsd’animals que, malgrat noels donem gaire valor per-què són petits o no elsveiem, etc., tenen unapresència molt important enla natura.
– Adonar-se que els canvisque es produeixen en el pla-neta, com el canvi climàtic,afecten la vida a la Terra.
Observa el dibuix de la pàgina 46 del llibre d’in-formació que representa els tipus d’animals quepredominen a la Terra i contesta:
• De deu animals representats, quants animalssón invertebrats?
• Dels invertebrats representats, quins són mésabundants, els que tenen potes articulades oels que no en tenen?
Busca informació sobre els indrets on hi ha corall isobre la situació de conservació en què es troben.
2
1
43
5Animals invertebratsCÈRCOL 1RECURSOS DIDÀCTICS
44
El terrari: introducció d’un vertebrat
Activitat col·lectiva
Objectius:
– Intentar reproduir ambients i processos natu-rals per a estudiar-los.
– Mantenir en bones condicions animals vius,per a la seva observació.
Material: terrari*, rèptil (sargantana o dragó).
*Es pot fer servir el terrari preparat en la unitatanterior tenint cura de posar-hi alguna pedra onel rèptil es pugui amagar i que li permeti escollirsi vol estar al sol o a l’ombra. Si no es pot ama-gar, l’animal estarà espantat i pot morir. Tambécal estar segur que la temperatura és adequada,ja que els rèptils adapten la seva temperatura ala de l’entorn i si fa fred es moren. Si no es potcontrolar la temperatura artificialment és millorfer aquesta experiència quan ja fa calor.
Per a introduir la sargantana o el dragó dins elterrari s’agafarà amb cura per la nuca. Si es tédins una bossa es pot invertir i deixar sortir l’ani-mal suaument.
Per a mantenir el terrari en bones condicions, calvigilar que la humitat es mantingui alta i que tin-gui prou llum i escalfor. Per a aconseguir-ho,només cal humitejar el terra i les plantes regular-ment. També es pot afegir un pot amb aigua,tenint cura que no hi caiguin els grills.
Un cop fet el muntatge, els diferents grups d’a-lumnes podran observar la morfologia del rèptil,el seu comportament, com es mou, de què s’ali-menta, etc. Per a veure força coses, les observa-cions han de ser regulars i fetes amb molta curade no espantar l’animal, ja que si s’espanta s’a-magarà sota les pedres. És interessant prendrenota de tot el que s’observa.
Segurament es podrà veure com el rèptil caça elsgrills del terrari o altres insectes que hi posem.Els nens s’han d’adonar que la sargantana o eldragonet són carnívors i que els grills són herbí-vors.
Si el terrari no reuneix les condicions idònies,probablement no es podrà mantenir el sistemagaire temps; per tant és interessant fer l’activitatal més concentrada possible i després deixaranar els animals en llibertat o bé buscar-los unlloc adient.
Anem d’excursió (ampliació)
El curs mitjà d’un riu
Objectius:
– Acostar els alumnes a un ecosistema proper, apartir de l’observació i l’estudi d’algunes de lesseves característiques.
– Introducció a l’observació de l’entorn i al treballde camp.
Animals
Com observar animals en l’entorn
La millor època per a observar rèptils i amfibis aprop del riu és a partir de l’abril i fins al setembre.Això és degut al fet que són animals que varienla seva temperatura segons la temperatura del’entorn i com que necessiten que la seva sangs’escalfi per a poder tenir activitat, quan fa fredestan amagats, hibernen. La millor hora del diaper a veure’ls és també quan fa més sol, de 12ha 16h. A aquesta hora també es veuen bé elspeixos i alguns ocells que s’hi alimenten, com elblauet. Els ocells i els petits mamífers es podenveure més bé en moments més frescos del dia,per exemple, al matí o al vespre, ja que són ani-mals de sang calenta i que no necessiten escal-far-se. La calor excessiva no els convé.
“Curiositats”/”Retalls de premsa”
Objectius:
– Fixar-se en els detalls que enspermeten distingir éssersvius aparentment molt sem-blants.
– Prendre consciència del perillen què es troben algunesespècies d’animals a causade la pressió humana i de ladesaparició dels espais natu-rals on viuen.
Quines característiques ens fan adonar que elvidriol no és una serp?
Busca informació sobre un dels animals que estanen perill d’extinció a la Península Ibèrica. Esbrinales causes per què està en perill i les mesures quecal prendre o s’han pres per a evitar-ho. Amb lainformació sobre els diferents animals que heubuscat podeu fer una exposició a la classe.
2
1
RECURSOS DIDÀCTICS
Animals vertebrats6CÈRCOL 1
Construcció d’un model de braç
Activitat individual
Objectius:
– Reproduir el moviment del braç a partir d’unmodel.
Material: tres trossos de cartó rectangulars de25 cm x 3 cm, agulla de fer mitja, tres clavilles idos trossos de cordill prim d’uns 50 cm de longi-tud.
Enganxeu els tres trossos de cartó amb les clavi-lles tal com s’indica en el dibuix 1. Després, ambuna agulla de fer mitja, feu els forats indicatsamb les lletres A, B, C i D en el dibuix 2. Lligueuun dels trossos de cordill en el forat A i l’altre enel forat B i feu--los passar, respectivament, pelsforats C i D, tal com s’indica en el dibuix 3.
Podeu simular el moviment del braç i el compor-tament dels músculs:
– Si estireu el cordill que passa per B i D, demanera que la distància entre els dos puntss’escurci (el múscul es contreu), el braç esdoblegarà. Veureu que la distància entre A i Cserà més gran (el múscul es relaxa).
– Si estireu el cordill que passa per A i C demanera que la distància entre els dos puntss’escurci (el múscul es contreu), el braç s’esti-rarà. Veureu que la distància entre B i D seràmés gran.
A i C es comporten com el tríceps i B i D com elbíceps.
Anem d’excursió (ampliació)
Viatge en tren
Objectius:
– Acostar els alumnes a l’observació i l’estudidels fenòmens que succeeixen en l’entorn.
– Fomentar l’interès en la interpretació de per-què succeeixen les coses
Moviments
Moviments enganyosos
Per adonar-nos que un cos es mou, el que fem(sense ser-ne conscients) és comparar la posiciód’aquest cos amb la posició d’un altre. Així, siestem a l’estació i anem en tren, notem que eltren es desplaça perquè veiem que l’estacióqueda enrere, etc.
Pot passar, però, que estem a l’estació i ens tro-bem entre dos trens. Si mirem el tren del costati aquest es comença a moure, és probable queens pensem que som nosaltres els que ensmovem. Caldrà que prenguem una altra refèren-cia per a resoldre el dubte.
“Curiositats”/”Retalls de premsa”
Objectius:
– Adonar-se que, al llarg deltemps, les persones no hanestat sempre igual, sinó quehi ha hagut canvis.
– Adquirir una primera nociódel concepte d’evolució.
– Conèixer tècniques que hanpermès a les persones estu-diar més bé la morfologiahumana i avançar en lamedicina.
Quines característiques tenien els primers homesque ja no tenen els homes actuals. Per què creusque s’han produït aquests canvis?
Per què es fan servir les radiografies? Te n’hanfeta alguna a tu o a alguna persona pròxima? Enquina ocasió i per quin motiu? Què hi van veure?
Busca informació sobre els avantatges de lesradiografies i també sobre els riscos que podencomportar per a les persones que se les fan.Esbrina en quin cas no es poden fer i quina altratècnica es fa servir aleshores.
3
2
1
45
7Les persones i el movimentCÈRCOL 1RECURSOS DIDÀCTICS
C D
A B
C D
A B
1
1 3
46
Model de formiga i altres artròpodes
Activitat col·lectiva
Objectius:
– Reforçar l’estudi de la morfologia de la formigai d’altres invertebrats artròpodes (amb potesarticulades) a partir de la construcció demodels.
Material: taps de suro diferents, boles de porex-pan de diferents mides, plastilina, filferro, agullesde cap, xinxetes, paper de cel·lofana, paper decolor, pintures, eines per a treballar (ganivet, tiso-res, pinzell), etc.
Cal que tingueu fotografies o dibuixos detallatsdels animals que voleu representar.
Repartiu els alumnes en grups i feu que escullinquin animal volen representar. Prèviament n’hau-ran buscat la documentació gràfica. Cal que esfixin en l’estructura del cos, en quantes parts té,en quantes potes, de quina part surten, com ésel cap, com són els ulls i les antenes, etc. Tambéés important veure si tenen ales.
Per a construir els models poden utilitzar el suroo el porexpan, que servirà per a reproduir les dife-rents parts del cos. El suro pot estar més omenys retallat o treballat segons l’habilitat delsalumnes. També es pot fer servir la plastilina.
Per a unir les diferents parts es faran servir lesagulles. Les potes es poden fer fàcilment amb fil-ferro, ja que es pot tallar de la mida que calgui idoblegar-lo per simular l’articulació. Per a les alesservirà el paper de cel·lofana o els papers decolors.
Un cop s’han fet els models podeu muntar unaexposició i establir un diàleg amb els alumnesper comentar cada animal representat, fixant-vossobretot en la correcció a nivell biològic (si elnúmero de potes és correcte i estan en la posi-ció correcta, etc.)
Anem d’excursió (ampliació)
Després de la pluja
Objectius:
– Introducció a l’observació de l’entorn i al treballde camp.
Animals
Animals que es desenvolupen després de lapluja
Hi ha animals invertebrats, com ara alguns insec-tes, que desenvolupen una part del seu cicle vitala l’aigua (larves de mosquit, per exemple). Moltsd’aquests insectes fan la posta d’ous directa-ment a l’aigua o els deixen en branquillons, totesperant la pluja. Els ous d’aquests animalsresisteixen sense desenvolupar-se fins que ploui tenen aigua suficient. Aprofitant les bassetesd’aigua entollada, les larves es desenvolupenràpidament fins a completar el cicle de l’insecte,que en pocs dies ja és adult i pot tornar a pondreous.
“Curiositats”/”Retalls de premsa”
Objectius:
– Conèixer altres espèciesd’animals que viuen en paï-sos llunyans i que criden l’a-tenció pel seu comporta-ment peculiar.
– Adonar-se que es pot treureprofit dels animals de mol-tes maneres i que algunessón menys agressives quealtres per al medi ambient iper als propis animals.
Contesta i, si cal, busca més informació:
• De què s’alimenten les formigues talladores defulles?
• Com es reconeixen?
• En quins països es poden trobar?
Quins avantatges i quins inconvenients té la criade bestiar ecològic respecte la cria convencional.
2
1
RECURSOS DIDÀCTICS
La formiga i el porc senglar8CÈRCOL 1
La influència de la temperatura en la germi-
nació
Activitat col·lectiva
Objectius:
– Comprovar que les llavors necessiten una tem-peratura determinada per a germinar.
Material: cotó, platets, aigua, llavors (mongetes,cigrons, llenties), nevera, fitxa de treball i mate-rial per a escriure.
Feu grups de tres o quatre nens. Cada grup had’agafar dos platets, cotó fluix humitejat ambaigua i posar-hi dues o tres llavors. Els dos plan-tets han de contenir exactament el mateix.
Col·loqueu un platet en un lloc interior ben asso-lellat i l’altre a la nevera. Aneu observant els dosplatets diàriament per a comprovar quines sónles llavors que germinen abans. Tingueu cura demantenir la humitat del cotó per tal que les lla-vors puguin germinar. Sistematitzeu l’observacióen fitxes de treball.
En bones condicions (lloc assolellat), les llavorsde llentia germinen al cap de 4 dies.
Anem d’excursió (ampliació)
Les bosquines: la garriga i les brolles
Objectius:
– Acostar els alumnes a un ecosistema proper, apartir de l’observació i l’estudi d’algunes de lesseves característiques.
– Introducció a l’observació de l’entorn i al treballde camp.
Les brolles
Les brolles d’estepes i brucs
A més a més de les brolles de romaní, hi haaltres bosquines en les quals les plantes quepredominen són les estepes i el brucs. Normal-ment, el terreny on es formen és diferent del deles brolles de romaní. D’estepes n’hi ha de dife-rents tipus: l’estepa blanca és una planta ambfulla blana, ampla i grossa i de flors grosses iroses; l’estepa negra té les fulles més estretes ide color més fosc que la blanca i les flors decolor blanc. El bruc té fulles molt estretes, res-seques i menudes, i flors petites. A més d’a-questes dues plantes característiques, en aquesttipus de brolla es pot trobar argelaga, ginesta,etc.
“Curiositats”/”Retalls de premsa”
Objectius:
– Adonar-se que els alimentsque les persones han consu-mit en un indret determinatno han estat els mateixos alllarg de la història de lahumanitat.
– Prendre consciència que laintroducció d’espècies novesen un sistema natural al qualno pertanyen pot tenir reper-cussions per als éssers viusque hi viuen normalment.
Busca informació sobre la procedència d’altresplantes de les quals s’obtenen aliments o begu-des, com ara el cafè, i de l’època en què es vanconèixer a les nostres contrades.
Si vas molt enrere en la història pots preguntar-te, fins i tot, per la procedència de productes tancomuns com la farina, l’oli, el vi, etc.
Busca informació sobre la posidònia i laimportància que té a la Mediterrània.
3
1
47
9Les plantes i l’entornCÈRCOL 1RECURSOS DIDÀCTICS
48
Mural de bolets
Activitat col·lectiva
Objectius:
– Reconèixer alguns dels bolets més comuns idiferenciar els bolets comestibles dels tòxics.
– Ordenar d’una manera atractiva tots els conei-xements que han adquirit sobre els fongs i laformació de bolets.
Material: làmines de bolets (poden ser dibuixoso fotografies que hagin fet els mateixos alum-nes), paper per a fer el mural, cinta adhesiva,material per a escriure, guies de bolets i pòstersi làmines informatives.
Munteu el mural de bolets a partir de les imatgesque han portat els nens. Abans de començar aelaborar el mural, cal que us plantegeu col·lecti-vament de quina manera els agrupareu. Un boncriteri pot ser si són comestibles o tòxics i veri-nosos. Podeu fer subclasses segons si són bonsi comestibles o no o si són molt tòxics o poc.
En el mural podeu afegir informació generalsobre les fongs i els bolets a partir del que heutreballat a classe: com són, com s’alimenten, ones troben, quan...
També podeu parlar de com organitzeu estètica-ment el mural. Podeu enganxar les fotos i lainformació seguint un ordre i una mida prefixatso bé podeu fer una composició entre els dife-rents bolets de cada grup, contextualitzant-los enel paisatge on es trobarien o bé amb la caracte-rística que els uneix: per exemple, els boletscomestibles poden anar en plat o acompanyatsde forquilles, etc. Dividiu els nens en grups pertal de treballar millor. Abans de començar elmural és interessant comentar totes les idees iaprovar-les entre tots.
Un cop muntat el mural, podeu convidar altresclasses per tal que el vegin i coneguin els boletsi els pugueu transmetre tot el que heu après.
Anem d’excursió (ampliació)
La part obaga de la muntanya
Objectius:
– Acostar els alumnes a un ecosistema proper, apartir de l’observació i l’estudi d’algunes de lesseves característiques.
– Introducció a l’observació de l’entorn i al treballde camp.
Molses, falgueres i fongs
On buscar els diferents bolets
Els boscos són comunitats vegetals molt favora-bles per al creixement dels bolets, ja que con-serven millor la humitat que no pas les comuni-tats obertes. Segons els tipus de bosc, lescondicions són diferents i els tipus de fongs quehi viuen i l’època de formació dels bolets varia. Ales pinedes de muntanya i a les avetoses trobembolets a l’estiu i a principis de tardor. S’hi trobenceps, pinetells, llenega de muntanya, etc. Amesura que el bosc és més mediterrani, menysfred i sec, els bolets surten més irregularment,depenent de la pluja, i més cap a la tardor. Enboscos de pi blanc es troben rovellons, pinetells,mollerics, cama de perdiu, farineres, etc. Als alzi-nars trobem rossinyols, llenegues, pebrassos,surenys, carlets, etc. A les rouredes i castanye-des es troben lleteroles i farinera borda, entrealtres, i a les fagedes hi ha molts bolets quecomencen a sortir al setembre: llores, moixer-nons, surenys, reigs...
“Curiositats”/”Retalls de premsa”
Objectius:
– Conèixer plantes amb carac-terístiques peculiars, comara la seva antiguitat.
– Conèixer l’origen d’algunsmedicaments.
– Prendre consciència que calprendre els medicamentsamb cura.
Contesta:
– Com és una cua de cavall? Quin tipus de plan-ta és? Té flors?
Busca informació i contesta:
– Com i quan s’han de prendre els antibiòtics pera treure’n el màxim profit?
– Què passa si es prenen massa antibiòtics?
2
1
RECURSOS DIDÀCTICS
Les plantes que no fan flor10CÈRCOL 1
Les plantes medicinals i aromàtiques
Activitat col·lectiva i individual
Objectius:
– Conèixer diferents espècies de plantes ambflor que tenen utilitat per a les persones.
Material: plantes medicinals i aromàtiques, paperi bolígraf.
Demaneu als alumnes que facin una petitaenquesta a casa i a l’entorn més pròxim sobre elsnoms de les principals plantes aromàtiques,medicinals o per a cuinar que es fan servir mésnormalment. Cal que anotin els diferents noms ila seva utilitat i que comptabilitzin les vegadesque es repeteixen les mateixes. A més és inte-ressant que portin mostres de les plantes quetinguin, dins de bossetes.
Un cop a classe es recolliran a la pissarra lesdades de tots els alumnes i s’elaborarà un gràficde barres indicatiu de la popularitat de les dife-rents plantes. Si hi ha moltes plantes que noméss’anomenen una vegada, s’agruparan en un apar-tat anomenat Altres (segurament la majoria deplantes més populars es repetiran molts cops).
Un cop finalitzada la representació gràfica col·lec-tiva, els nens la copiaran en un full de paper iescriuran a continuació la utilitat de cada una deles plantes, començant per la més popular. Si estenen mostres suficients, n’enganxaran una alcostat de l’explicació.
Anem d’excursió (ampliació)
El bosc de ribera
Objectius:
– Acostar els alumnes a un ecosistema proper, apartir de l’observació i l’estudi d’algunes de lesseves característiques.
– Introducció a l’observació de l’entorn i al treballde camp.
Salzedes
Més informació sobre les salzedes
Els salzes són majoritàriament arbustos, encaraque n’hi ha que poden arribar a ser arbres forçagrans. Els salzes que creixen a les vores dels riussolen ser espècies de creixement ràpid i de fustatova. Algunes espècies formen cada any bran-quillons llargs, fins i flexibles, anomenats vímets,que són adequats per a fer cistells. Aquests sal-zes s’anomenen vimeteres i tenen fulles estre-tes i glabres, lluents; altres tenen fulles de reversblanquinós i cobertes de pèls sedosos.
“Curiositats”/”Retalls de premsa”
Objectius:
– Adonar-se que l’ésser viumés gros del planeta pot seruna planta.
– Conèixer éssers vius curio-sos.
– Conèixer altres maneres detractar alguns trastrons del’organisme.
Quin ésser viu es considera el més gran del pla-neta? I el més alt? Si parlem només d’animals,quin és el més gros?
Quines plantes medicinals coneixes?
Per a què serveixen?
Busca informació sobre diferents remeis caso-lans que es basin en plantes medicinals. Fes unataula amb el nom dels remeis, els ingredients iper a què serveixen.
3
2
1
49
11Les plantes que fan florCÈRCOL 1RECURSOS DIDÀCTICS
50
L’hort*
Activitat col·lectiva
Objectius:
– Observar la morfologia de diferents plantesd’horta durant el creixement.
– Observar el cicle de creixement d’algunes plan-tes i els factors del medi que hi tenen influència.
– Adquirir responsabilitat en la cura de les plantes.
Material: jardineres o caixes de fruita amb reixe-ta al fons, terra, grava, sorra, adob, regadora, pol-voritzador, tisores de podar, llavors o planter, fit-xes d’observació i material per a escriure.
Dividiu la classe en tants grups com caixes defruita o jardineres tingueu. Cada grup serà res-ponsable de les hortalisses que creixin en la sevacaixa. Per a preparar cada caixa, poseu una rei-xeta al fons perquè l’aigua de reg no s’emporti laterra. En sentit ascendent dipositeu successiva-ment una capa de grava, una de sorra, una deterra i una d’adob. Heu de situar les caixes en unlloc arrecerat i assolellat del pati. Podeu plantarllavors o planter d’api, escarola, bleda, mongeta,carabassó, cogombre, pebrot o pastanaga. Potser interessant fer germinar les llavors primer, tali com hem explicat abans, i trasplantar-les des-prés a les caixes.
Regueu les plantes sovint i polvoritzeu-ne lestiges i les fulles.
Els diferents grups han de sistematitzar lesobservacions del creixement de les hortalisses,alhora que han de completar una fitxa amb el diade la sembra, el número de llavors o plantes,etc., semblant a la de la pàgina 112 d’activitats.Podeu adaptar la fitxa com us convingui.
* El calendari d’elaboració de l’hort l’heu decalcular de manera que les plantes tinguintemps de créixer mentre dura el curs.També heu de tenir en compte quina és l’època òptima per a plantar les hortalisses.
Anem d’excursió (ampliació)
Les fonts naturals
Objectius:
– Acostar els alumnes a un ecosistema proper, apartir de l’observació i l’estudi d’algunes de lesseves característiques.
– Introducció a l’observació de l’entorn i al treballde camp.
Canalitzacions
Més informació sobre els canals
Des de l’època dels romans, ja es té notícia de laconstrucció de canals de regatge a Catalunya(horta de Lleida). Amb els musulmans, aquestssistemes es van ampliar i a l’edat mitjana se’nvan construir d’altres. Alguns dels canals de l’e-dat mitjana ja es van fer servir per a obtenir ener-gia i per a proveir d’aigua ciutats com Barcelonai les rodalies.
S’han continuat fent canals fins a l’actualitat,amb diferents usos. Alguns dels canals modernsserveixen per a transvasar aigua d’un riu d’unazona a una altra zona més seca, o a un altre riumenys cabalós.
“Curiositats”/”Retalls de premsa”
Objectius:
– Reflexionar sobre quina partdels diferents vegetals ensmengem.
– Conèixer diferents maneresde lluitar contra les plaguesque afecten els conreus.
– Adonar-se que es pot ac-tuar contra una plaga dediferents maneres i que calvalorar els pros i els contresde cada alternativa per tald’escollir la millor.
Construeix una taula amb dues columnes. Enuna escrius els noms de les diferents verduresque coneixes i ens mengem i en l’altra escriu dequina part de la planta es tracta. Si et cal, buscainformació.
Quins avantatges té combatre les plagues delsconreus amb els enemics naturals, com és el casde les marietes que es mengen el pugó? I quinsinconvenients?
2
1
RECURSOS DIDÀCTICS
L’aprofitament de les plantes12CÈRCOL 1
Ombres llargues, ombres curtes
Activitat individual o col·lectiva
Objectius
– Observar la longitud d’una ombra projectadaper un pal vertical.
– Observar la variació diària de la longitud d’a-questa ombra.
– Observar la variació estacional de la longitudd’aquesta ombra.
Material: un pal recte d’aproximadament unmetre (tot i que també es pot fer servir un pal desuport de xarxa de voleibol, per exemple, que jaduu el suport, encara que sigui més alt), cintamètrica, rellotge, full de treball i bolígraf.
Observeu l’evolució de l’ombra que projecta unpal vertical clavat en el terra del pati durant tot undia (si el terra és dur, caldrà dissenyar un sistemade suport del pal, ja que és fonamental que esmantingui vertical, perpendicular a terra, o utilit-zar un pal de xarxa de voleibol, etc.). Mesureu lalongitud de l’ombra projectada al terra i anoteul’hora en què l’heu enregistrada. Amb aquestaactivitat, els alumnes podran comprovar que ésal migdia quan el pal projecta una ombra méscurta, ja que és quan el Sol se situa en una posi-ció relativa més alta.
L’activitat es pot repetir en diferents momentsde l’any i així es podrà observar que la longitudde l’ombra que projecta el pal varia segons l’es-tació, i que és, a la mateixa hora, més llarga a l’hi-vern i més curta a l’estiu (quan el Sol està en unaposició més alta).
Anem d’excursió (ampliació)
Les zones humides de la costa: aiguamolls i deltes.
Objectius
– Acostar els alumnes a un ecosistema proper, apartir de l’observació i l’estudi d’algunes de lesseves característiques.
– Introducció a l’observació de l’entorn i el treballde camp.
Molts animals diferents
Més informació sobre les migracions: lesmigracions més espectaculars.
Les migracions més espectaculars tenen com aprotagonistes ocells modestos com el territ tres-dits, que cria a les tundres àrtiques i hiverna enuna àmplia àrea situada a 8.000 km de distànciade la primera, o el xatrac àrtic, que cria a leszones àrtiques, hiverna a l’hemisferi sud i arriba aocupar el territori antàrtic. El mes de maig, durantla migració prenupcial, es poden veure moltstèrrits tres-dits al delta de l’Ebre. Sembla, doncs,que és la mida del planeta el factor limitant de lesmigracions dels ocells, i no pas la seva capacitatde viatjar.
“Curiositats”/”Retalls de premsa”
Objectius:
– Adonar-se que la força d’a-tracció de la Lluna és moltmés petita que la força d’atracció de la Terra; fetrelacionat, naturalment,amb la massa d’ambdósastres.
– Adonar-se de la importànciade la construcció de l’Esta-ció Espacial Internacional(ISS), com a projecte espa-cial amb participació demolts països.
Quina massa té la Terra? I la Lluna?
Busca informació sobre els països que participenen la construcció de la ISS i mira d’esbrinar qui-nes són les aportacions més importants decadascun.
2
1
51
1La terraCÈRCOL 2RECURSOS DIDÀCTICS
52
La duresa dels minerals
Activitat col·lectiva: grups de tres o quatrenens
Objectius
– Classificar diferents mostres de mineralssegons la seva duresa.
Material: diferents mostres dels minerals del’escala de duresa indicada en l’activitat.
Repartiu mostres dels minerals a cada grup i feuque les ordenin de menys duresa a més duresa.Per fer-ho, proveu de ratllar les mostres entreelles mateixes. El mineral més tou serà el que esdeixa ratllar per tots els altres. En canvi, el mine-ral més dur serà el que no es deixa ratllar per capaltre.
Una vegada hàgiu realitzat l’activitat, podeu expli-car que les roques i els minerals es classifiquensegons unes escales de duresa que van de l’1 al10. Com més gran és el número del mineral voldir que és més dur. Copieu l’escala següent a lapissarra i feu que els alumnes comprovin elsresultats que han obtingut amb les mostres delsminerals:
1. Talc; 2. Guix; 3. Calcita; 4. Fluorita; 5. Apatita; 6. Feldspat; 7. Quars; 8. Topazi; 9. Corindó; 10.Diamant
Observació de sòls
Activitat col·lectiva
Objectius
– Comprovar que les plantes dels sòls sorrencstenen les arrels més llargues que no pas lesdels sòls argilosos.
Aprofiteu una sortida a la muntanya per a com-provar les diferències que hi ha entre el sòlsorrenc i el sòl argilós. Busqueu els talls de sòlque normalment hi ha als marges de les carrete-res, les pistes forestals o els camins. En aquestsllocs podreu observar fàcilment la morfologiadels materials que conformen els sòls. Tambépodreu comprovar l’adaptació de les arrels de lesplantes a la capacitat de permeabilitat de cada undels sòls.
Anem d’excursió (ampliació)
El naixement d’un riu.
Objectius
– Acostar els alumnes a un ecosistema proper, apartir de l’observació i l’estudi d’algunes de lesseves característiques.
– Introducció a l’observació de l’entorn i al treballde camp.
Molts animals diferents
Més informació sobre les serps d’aigua: lacolobra escurçonera.
La serp d’aigua anomenada colobra escurçonera,molt freqüent en tots els cursos alts dels rius, éstotalment inofensiva per a les persones. Sovint,però, es confon amb l’escurçó, un ofidi verinós.Les característiques que faciliten aquesta confu-sió són les següents: escates carenades, colora-ció i forma del cap, característiques molt sem-blants a les dels escurçons. Hi ha una diferència,però, que en facilita la identificació correcta: lapupil·la de la serp d’aigua és rodona, mentre quela de l’escurçó és allargada verticalment. Comp-te, doncs, amb els ulls de les serps!
“Curiositats”/”Retalls de premsa”
Objectius:
– Conèixer el procés de for-mació de les estalactites iles estalagmites.
– Adonar-se de l’existènciade zones d’extracció depetroli molt importants aEuropa.
Busca informació sobre les coves més impor-tants que hi ha a Catalunya i sobre si contenen ono estalactites i estalagmites.
Busca informació sobre les zones d’extracció depetroli més importants d’Europa.
2
1
RECURSOS DIDÀCTICS
El sòl i el subsòl2 CÈRCOL 2
Construcció d’un penell
Activitat col·lectiva (grups de tres o quatrenens i nenes)
Objectius
– Construir un aparell que ens permeti observarla direccionalitat del vent.
Material: una vareta de ferro o de fusta, un tubde pastilles buit, cartolina, una brúixola, tisores icinta adhesiva.
Dibuixeu a la cartolina una fletxa amb la cua mésampla que la punta. Retalleu-la i enganxeu-la, per-pendicularment, al tub de pastilles amb la cintaadhesiva. Claveu la vareta en la terra d’un test i, alcapdamunt, col·loqueu-hi el tub amb la fletxa.
Situeu el penell en un lloc força airejat, on no hihagi res que obstaculitzi el vent. Orienteu-vosamb la brúixola per esbrinar de quina direccióbufa el vent, que és assenyalada per la punta dela fletxa.
Construcció d’un anemòmetre
Activitat col·lectiva (grups de tres o quatrenens i nenes)
Objectius
– Construir un aparell que ens permeti tenir unaidea de la velocitat del vent.
Material: una vareta rodona de ferro o de fusta,dos llistons d’uns 50 cm, quatre gots de plàstic,un tub de pastilles buit i cinta adhesiva.
Enganxeu les dues varetes al tub de pastillesamb cinta adhesiva, de manera que quedin per-pendiculars. En cada un dels extrems dels llis-tons enganxeu també amb cinta adhesiva un gotde plàstic, tombats i orientats en la mateixadirecció. Claveu la vareta a terra al jardí o en laterra d’un test i col·loqueu-hi el tub de pastillesamb els llistons i els gots.
Instal·leu l’anemòmetre i compteu les voltes quedóna en un temps determinat per poder compa-rar aquesta dada amb properes mesures.
Anem d’excursió (ampliació)
El bosc de coníferes.
Objectius
– Acostar els alumnes a un ecosistema proper, apartir de l’observació i l’estudi d’algunes de lesseves característiques.
– Introducció a l’observació de l’entorn i al treballde camp.
Pinyes rosegades pels esquirols
Més informació sobre altres animals quetambé roseguen pinyes.
L’esquirol no és l’únic rosegador que s’alimentade pinyes. El ratolí de bosc és un ratolí petit queté els ulls i les orelles grans i la cua llarga. És decolor gris marronós al dors i blanc al ventre. Elratolí de bosc es nodreix de tot tipus de llavors ifruits i, a més, de gran varietat d’invertebrats:cucs, cargols, insectes i aràcnids. És difícil sabersi una pinya ha estat rosegada per un esquirol oun ratolí: ambdues espècies de rosegadors pre-fereixen menjar-se els pinyons que no pas laresta de la pinya, la qual, en molts casos, sobre-tot quan no tenen gaire gana, només roseguenper arribar a les llavors.
“Curiositats”/”Retalls de premsa”
Objectius:
– Adonar-se que el so estàconstituït per ones.
– Adonar-se de l’existència dela contaminació sonora oacústica i de les repercus-sions que aquest tipus decontaminació pot tenir en lasalut de les persones.
Per on es transmeten les ones sonores?
Busca informació sobre les tècniques i les uni-tats de mesura de la intensitat del so, així com elllindar a partir del qual es considera que hi haperill de patir lesions a l’oïda.
2
1
53
3L’aireCÈRCOL 2RECURSOS DIDÀCTICS
54
Els colors i la calor
Activitat col·lectiva
Objectius
– Observar la variació de temperatura de dostermòmetres, un situat a l’interior d’una caixafosca, i l’altre a l’interior d’una caixa clara; totesdues caixes estan exposades al Sol.
Material: fotografies, pintura blanca i negra, pin-zells, dues capses i dos termòmetres.
Per mitjà de diverses fotografies, crideu l’atenciódels alumnes sobre l’ús del color blanc en elsvestits o les cases dels llocs que pateixen forçacalor i, en canvi, l’ús freqüent dels colors foscosen la roba que fem servir a l’hivern.
Sense entrar en l’explicació de fenòmens físicsque poden resultar força complicats per a aques-tes edats (cal recordar que els tuaregs, habitantsdel desert saharià, no vesteixen amb robes blan-ques, com s’hauria d’esperar, sinó fosques, d’unto indi o violeta), comproveu el perquè del ques’acaba d’enunciar:
Agafeu dues caixes i pinteu-ne una de color blanci l’altra de color negre. Col·loqueu-les en un llocassolellat i poseu un termòmetre a l’interior decada una. Al cap d’una estona, llegiu les tempera-tures que registren els termòmetres i compareu-les.
Anem d’excursió (ampliació)
Camps i jardins.
Objectius
– Acostar els alumnes a un ecosistema proper, apartir de l’observació i l’estudi d’algunes de lesseves característiques.
– Introducció a l’observació de l’entorn i al treballde camp.
Hivernacles
Els jardins botànics
Els jardins botànics són jardins destinats al man-teniment d’una col·lecció de plantes vives ambcriteris científics, no pas comercials. La progres-siva pèrdua d’espècies en els seus hàbitats natu-rals preocupa cada dia més. A causa d’aquestfet, els jardins botànics han adquirit, els últimsanys, una importància rellevant. Els estudis cien-tífics sobre moltes de les espècies de plantesque contenen poden aclarir i fins i tot solucionaralguns problemes associats amb la pèrdua debiodiversitat vegetal. En els jardins botànics s’en-deguen projectes molt interessants, com l’Arte-mis, que ha fet possible la conservació de llavorsde centenars d’espècies ibèriques endèmiques(pròpies de la península) o en perill d’extinció.
“Curiositats”/”Retalls de premsa”
Objectius:
– Adonar-se que l’arc de SantMartí tendeix a ser una cir-cumferència.
– Adonar-se de la importànciade la fibra òptica en elscamps de les telecomuni-cacions i la medicina.
On podem veure fenòmens lluminosos moltsemblants a l’arc de Sant Martí?
Quantes poblacions catalanes tenen fibra òptica?Per a què els serveix?
2
1
RECURSOS DIDÀCTICS
La llum4CÈRCOL 2
Observació de les brànquies d’un peix
Activitat col·lectiva (grups de tres o quatrenens)
Objectius
– Observar els moviments que realitzen els pei-xos amb la boca i els opercles.
– Comprovar el camí que segueix l’aigua des dela boca fins a les brànquies.
– Observar les brànquies.
Material: peixera o aquari amb peixos, peixoscomprats a la peixeteria, pinces, tisores, drap,paper, colors i bolígraf.
Si no teniu un aquari a l’escola, aconseguiu unapeixera amb peixos. Observeu els movimentsque realitzen els peixos amb la boca i amb elsopercles. Expliqueu als alumnes que gràcies aaquests moviments l’aigua els entra per la boca,passa per les brànquies, on capten l’oxigen queporta dissolt, i surt per les brànquies.
Feu que cada grup agafi un dels peixos compratsa la peixeteria i comproveu el camí que segueixl’aigua fent que els alumnes introdueixin un bolí-graf des de la boca fins a les brànquies.
Després, retalleu l’opercle amb les tisores i aixe-queu-lo amb les pinces per tal de poder observarles brànquies. Convé que els alumnes parin aten-ció en la disposició de les brànquies en arcs, enla seva forma laminar i en el seu color vermell,que evidencia que són uns òrgans força irrigatsper la sang.
Observació dels pulmons d’un porc o d’un be
Activitat col·lectiva (grups de tres o quatrenens)
Objectius
– Comprovar que els pulmons augmenten devolum (i canvien de color) en introduir-hi aire.
Material: pulmons de porc o de be i un tubet.
Agafeu el tubet i introduïu-lo per l’extrem de latràquea i bufeu-hi.
Observeu detingudament cada una de les parts:l’estructura anellada de la tràquea, la disposiciódels dos bronquis, la textura esponjosa dels pul-mons, etc.
Anem d’excursió (ampliació)
Les platges.
Objectius
– Acostar els alumnes a un ecosistema proper, apartir de l’observació i l’estudi d’algunes de lesseves característiques.
– Introducció a l’observació de l’entorn i al treballde camp.
Animals que tenen un aparell respiratori
branquial
Les brànquies
Les brànquies de molts animals que podem trobara les platges poden ser molt diferents. Les bràn-quies dels peixos són diferents de les dels crusta-cis i altres grups d’animals aquàtics. Hi ha bràn-quies que són petites làmines situades a l’interiordel cos, ben protegides, com les dels peixos i elscrustacis. Altres tenen forma de plomall i se situena l’exterior, a la part cefàlica del cos, on es reunei-xen els òrgans sensorials més importants, com enel cas d’alguns cucs marins.
“Curiositats”/”Retalls de premsa”
Objectius:
– Adonar-se que hi ha espè-cies de mamífers capacesde capbussar-se i deixar deventilar durant molts minuts.
– Adonar-se de la incidènciad’al·lèrgies en la poblaciójove.
Quines altres espècies de mamífers poden cap-bussar-se durant molta estona?
Quants companys de classe pateixen o han patitalgun tipus d’al·lèrgia?
2
1
55
5La respiracióCÈRCOL 2RECURSOS DIDÀCTICS
56
Els grups sanguinis
Activitat col·lectiva
Objectius
– Conèixer el propi grup sanguini.
– Conèixer les relacions de compatibilitat i incompatibilitat sanguínia que hi pot haver.
Material: paper per a confeccionar un mural i retoladors.
Completeu l’activitat número dos de la unitatnúmero sis de la via tres de la guia, confeccio-nant un mural on hi hagi, classificats, el nom delsalumnes segons els seus grups sanguinis.
Exemple:
Després, treballeu entre ells les relacions decompatibilitat i incompatibilitat sanguínia que hipot haver.
Anem d’excursió (ampliació)
El curs mitjà d’un riu.
Objectius
– Acostar els alumnes a un ecosistema proper, apartir de l’observació i l’estudi d’algunes de lesseves característiques.
– Introducció a l’observació de l’entorn i al treballde camp.
Animals invertebrats
Les sangoneres
Les sangoneres són petits animals invertebratssense potes. Són conegudes a causa del seurègim alimentari. Hi ha diferents tipus de sango-neres: algunes són depredadores que xuclenpetites preses senceres, altres són paràsits d’al-tres animals i algunes espècies són xucladoresde sang. Gairebé totes tenen una estructura enforma de ventosa a cada extrem del seu cos allar-gat que permet la subjecció al cos de l’animalque parasiten. Encara que és més freqüent tro-bar-ne en aigües estancades, se n’ha vist en elcurs mitjà d’algun riu, com el Llobregat.
“Curiositats”/”Retalls de premsa”
Objectius:
– Adonar-se que no tothomté el mateix tipus de glò-buls rojos.
– Adonar-se de la importàn-cia de conèixer el propigrup sanguini, així com lescompatibilitats i les incom-patibilitats sanguínies quehi pot haver alhora de feruna transfusió de sang.
Ja coneixes els grups sanguinis A, B, AB i 0,però, i els Rh+ i Rh-? Busca’n informació.
Per a poder donar sang cal tenir divuit anys, lapressió sanguínia ni massa alta ni massa baixa ino haver patit unes malalties determinades. Sapsa quines malalties ens referim?
2
1
RECURSOS DIDÀCTICS
La sang6CÈRCOL 2
N0M A B AB 0
Els animals remugants
Activitat col·lectiva
Objectius
– Reconèixer els animals remugants.
– Observar-ne en el seu hàbitat natural o en gran-ges.
Llegiu el text següent:
Entre els mamífers herbívors n’hi ha uns quetenen unes característiques especials: els remu-gants. Aquests animals es diferencien perquètenen un estómac dividit en quatre parts, quesón el rumen, el reticle, el llibret i el quall.
Els remugants, quan mengen, s’empassen ràpi-dament l’herba, gairebé sense mastegar, i l’em-magatzemen al rumen. Al cap d’una estona,quan estan més tranquils, tornen l’herba emma-gatzemada a la boca, on és ben mastegada i ensalivada. Després d’aquesta operació, ques’anomena remugament, es tornen a empassarl’aliment, però ara ja es dirigeix cap a les altresparts de l’estómac per a ser digerit.
Després de llegir el text, trieu els animals remu-gants entre els que configuren aquesta llista d’a-nimals que viuen a les nostres contrades:
bou, cérvol, sargantana, ovella, tritó, ós, cabra,aranya, saltamartí, colom i daina
Feu el mateix amb aquesta altra llista d’animalsque no viuen aquí:
lleó, girafa, camell, gasela, cocodril, nyu, lleo-pard, tigre, llama i antílop
Anem d’excursió (ampliació)
Viatjar en tren.
Objectius
– Acostar els alumnes a molts ecosistemes pro-pers, a partir d’un viatge en tren.
– Introducció a l’observació de diferents biòtops.
Paisatges diferents
Els animals remugants
Viatjant en tren es poden veure molts animalsremugants. El més freqüent és veure els animalsremugants més representatius entre els domès-tics: cabres, ovelles i vaques. És fàcil veure’n enterrenys de pastura. Però hi ha trajectes ferrovia-ris que passen per zones més tranquil·les on espoden sorprendre remugants representatiusentre els salvatges, com els cérvols. Per exem-ple, la línia fèrria que va fins a Puigcerdà travessaboscos de pi roig on hi ha petites poblacions decérvols.
“Curiositats”/”Retalls de premsa”
Objectius:
– Adonar-se que tots els ani-mals que poden digerir lacel·lulosa ho fan gràcies auns bacteris determinats,sense els quals la cel·lulosano tindria cap altra finalitatque la de facilitar la mobili-tat de la matèria ingerida.
– Adonar-se de la importànciaque té començar les activi-tats diàries després d’haveresmorzat.
Quins animals són capaços de menjar fusta?
Què ens pot passar si ens acostumem a noesmorzar cada matí?
2
1
57
7L’alimentacióCÈRCOL 2RECURSOS DIDÀCTICS
58
La mel
Activitat individual
Objectius
– Adonar-se que la mel és un aliment d’origenanimal i vegetal alhora.
Llegiu aquest text:
La mel és el que resulta de les regurgitacionsdels nèctars obtinguts de les flors per les abelles.L’origen primer de la mel és el nèctar de les flors.Però, sense la intervenció de les abelles, el nèc-tar continuaria essent nèctar, i no seria mai mel.Cal que les abelles ingereixin el nèctar perquè estransformi en mel. La mel és una dissolució moltconcentrada de glucosa i fructosa, amb petitesquantitats d’altres sucres i components menorscom ara sals minerals, àcids orgànics, proteïnes,aminoàcids, vitamines i enzims.
Investigueu quants tipus d’abelles hi ha, quantessón bones per a obtenir mel i quantes ho són pera obtenir altres materials, com cera, pròpolis, etc.
Els moviments de l’esòfag
Activitat col·lectiva
Objectius
– Comprovar que, gràcies als moviments de laparet de l’esòfag, els aliments que ingerimnomés poden avançar en direcció a l’estómac.
Material: un tros de pa.
Escolliu un/a alumne/a i demaneu-li que faci l’exer-cici físic conegut amb el nom de la vertical o el pi.En aquesta posició, doneu-li un tros de pa i, quanl’hagi mastegat bé, feu que se l’empassi. Els alum-nes comprovaran com el seu company o la sevacompanya degluteix el tros de pa de la mateixamanera que ho faria en condicions normals. Apro-fiteu per a explicar que això és possible gràcies alsmoviments de la paret de l’esòfag, mitjançant elsquals els aliments només poden avançar en direc-ció a l’estómac.
Anem d’excursió (ampliació)
Després de la pluja.
Objectius
– Acostar els alumnes a un ecosistema proper, apartir de l’observació i l’estudi d’algunes de lesseves característiques.
– Introducció a l’observació de l’entorn i al treballde camp.
Els cursos d’aigua després de la pluja
Els rius mediterranis
El règim dels rius mediterranis està molt influïtper la distribució irregular de les pluges al llarg del’any i per la seva torrencialitat. En els rius situatsíntegrament en zones de clima mediterrani, lesfluctuacions de cabal són molt marcades i pot serque quedin absolutament secs durant l’estiu.Aquests rius poden omplir-se d’aigua brusca-ment en el cas que pluges torrencials prou inten-ses hi deixin caure centenars de litres per metrequadrat en només unes hores.
Molts pobles o ciutats mediterranis propers a unriu conserven en la memòria col·lectiva una dataconeguda com “l’any de l’aiguat”, reflectida enalguna marca sobre la paret d’un edifici querecorda el nivell assolit per les aigües.
“Curiositats”/”Retalls de premsa”
Objectius:
– Adonar-se que hi ha ali-ments que porten bacterismolt beneficiosos per a lespersones.
– Adonar-se que les malnutri-cions poden ser evitables.
Quins altres aliments coneixes que, com elsiogurts, contenen bacteris que ens són benefi-ciosos?
Investiga en què consisteix alguna de les cam-panyes que coordina actualment la FAO .
2
1
RECURSOS DIDÀCTICS
Els aliments8CÈRCOL 2
L’aigua i el creixement de l’arrel
Activitat individual
Objectius
– Observar el creixement de les arrels en direc-ció als llocs on poden trobar l’aigua que els per-met viure.
Material: dos pots de vidre, dues cebes, aigua,etiquetes adhesives i llapis.
Identifiqueu cada un dels dos pots enganxant-hiuna etiqueta adhesiva amb els números 1 o 2.Ompliu d’aigua el pot número 1, fins a una micamés de la meitat, i col·loqueu a la boca de cadaun dels dos pots una de les cebes. Observeu quèpassa durant una setmana.
Les arrels del pot número 1, que conté aigua,creixen molt més que les del pot número dos,que és buit, fet que demostra que les arrels crei-xen en direcció als llocs on poden trobar aigua.
Col·lecció de fruits
Activitat individual
Objectius
– Col·leccionar llavors per al seu estudi.
Material: capses de diferent mida, bosses i lla-vors.
Porteu a classe llavors de diferents tipus de plan-tes. Deixeu-les assecar bé i poseu-les dins d’unabossa. Grapeu les bosses i guardeu-les a l’inte-rior de capses on figurin, en una fitxa enganxada,les dades identificatives.
Anem d’excursió (ampliació)
Les bosquines: la garriga, les brolles.
Objectius
– Acostar els alumnes a un ecosistema proper, apartir de l’observació i l’estudi d’algunes de lesseves característiques.
– Introducció a l’observació de l’entorn i al treballde camp.
El garric
Més informació sobre el garric
El garric dóna lloc al nom de garriga. I és que unagarriga és una comunitat formada per arbustosbaixos (al voltant d’1 m) i dominades pel garric.En molts casos, aquestes formacions arbustivespoden presentar coníferes, sobretot pi blanc, queels dóna un aspecte boscós. La importància pai-satgística de les garrigues és molt gran, ja queocupen moltes zones que estaven ocupades perboscos que s’han degradat.
“Curiositats”/”Retalls de premsa”
Objectius:
– Adonar-se que hi ha arbresque fan flors poc vistoses igens acolorides, flors queno ho semblen, com lesdels pins i els avets.
– Adonar-se de les formes iles estructures d’algunesllavors, que els permetencaure ben lluny de l’arbreen el qual s’han produït.
Busca informació sobre els arbres, els arbustos oles plantes que també fan flors poc vistoses.
Busca informació sobre els arbres, els arbustos oles plantes que també tenen llavors adaptades alvol, com per exemple les de la planta dent delleó.
2
1
59
9Les plantes amb florCÈRCOL 2RECURSOS DIDÀCTICS
60
L’alçària dels arbres
Activitat individual
Objectius
– Mesurar l’alçària aproximada dels arbres.
Material: un regle i una cinta mètrica de dosmetres de longitud.
Mesureu amb la cinta mètrica una distància a terra de dos metres. Marqueu la distànciamesurada amb dues pedres, posant-ne una acada extrem. Allunyeu-vos de les pedres finsque, mirant-les a través del regle, amb el braçben estirat, estiguin separades dos centímetres.Ara, compteu els passos que heu hagut d’allunyar-vos-en.
Separeu-vos de l’arbre que voleu mesurar elsmateixos passos que en el cas de les pedres.Mesureu l’alçària de l’arbre amb el regle. Cadacentímetre que mesureu amb el regle equival aun metre de la seva alçària.
Dobleu el nombre de passes quan l’arbre siguimolt alt. Llavors trobareu l’alçària de l’arbre mul-tiplicant la mesura que marqui el regle per dos.
La respiració de les plantes
Activitat col·lectiva
Objectius
– Constatar que les plantes necessiten l’aire pera respirar.
Material: dues plantes de la mateixa classe plan-tades cada una en un test i una bossa de plàsticgrossa.
Col·loqueu les dues plantes en el mateix lloc i tapeu-ne una amb la bossa de plàstic de mane-ra que quedi tancada hermèticament. Observeual cap d’uns dies com la planta tapada, a diferèn-cia de l’altra, es marceix per la manca d’aire.
Anem d’excursió (ampliació)
La part obaga de la muntanya.
Objectius
– Acostar els alumnes a un ecosistema proper, a partir de l’observació i l’estudi d’algunes deles seves característiques.
– Introducció a l’observació de l’entorn i al treballde camp.
Arbres de clima més fresc
Els castanyers
El castanyer és un arbre d’escorça llisa i grisencai de fulles caduques, de més d’un pam, lanceola-des i de marge serrat, amb els nervis secundarisnombrosos i de traç molt regular. Originari del’Àsia Menor, va ser estès pels grecs i els romansa causa dels seus fruits, que fins i tot van servirper a fer-ne farina. Les castanyes encara es men-gen força, crues o torrades o bé en cremes opastissos, i, de manera extensiva, s’utilitzen pera l’engreix del bestiar porquí. Del castanyertambé se n’aprofita la fusta, molt apreciada,curiosament, per a la construcció de bótes. Elcastanyer ha estat introduït al nostre país i formaextenses castanyedes a diverses muntanyes dela Catalunya humida i de clima marítim: les Albe-res, les Guilleries, el Montseny, les muntanyesde Prades, etc.
“Curiositats”/”Retalls de premsa”
Objectius:
– Adonar-se que hi ha plantescarnívores i que la majoriasón poc vistoses.
– Adonar-se de la importànciadels conreus hidropònics.
Busca informació sobre espècies de plantes car-nívores que podem trobar a Catalunya.
Busca informació sobre espècies de plantes quees cultiven hidropònicament, és a dir, sense terra.
2
1
RECURSOS DIDÀCTICS
L’alimentació de les plantes10CÈRCOL 2
Conserva de tomàquets
Activitat col·lectiva
Objectius
– Obtenir una conserva de tomàquet en forma desalsa.
Material: tomàquets, sal gruixuda, branquetesde farigola, pot de vidre amb tanca hermètica,olla, ganivet, aigua i fogonet.
Comenteu als alumnes les diferents maneres enquè podem trobar els tomàquets a les botigues.
Després de fer aquesta introducció, proposeurealitzar la recepta de cuina següent:
– Agafeu uns quants tomàquets no gairemadurs.
– Poseu aigua amb sal en una olla.
– Afegiu-hi els tomàquets, rentats, i escaldeu-losdurant 5 o 10 minuts.
– Deixeu-los refredar, peleu-los i talleu-los a tros-sos.
– Ompliu els pots de vidre amb els trossos detomàquet, branquetes de farigola i un polsimde sal. Tanqueu-los hermèticament i poseu-losa bullir al bany maria durant uns 20 minuts.
En acabar, haureu obtingut una conserva detomàquet en forma de deliciosa salsa amb la qualpodreu acompanyar la pasta i l’arròs.
Anem d’excursió (ampliació)
El bosc de ribera.
Objectius
– Acostar els alumnes a un ecosistema proper, apartir de l’observació i l’estudi d’algunes de lesseves característiques.
– Introducció a l’observació de l’entorn i al treballde camp.
Pollancredes
El rebrotament de soca
Els rius mediterranis més cabalosos porten asso-ciada una franja de vegetació forestal dominadaper caducifolis hivernals propis d’altres biomes.Aquestes comunitats són boscos purs o mixtos,com ara les vernedes, amb domini de verns; lesalberedes, amb domini d’àlbers; les omedes, ambdomini d’oms; les salzedes , amb domini de lesdiverses espècies de salzes, i les platanedes,amb domini de plàtans.
La majoria d’aquests arbres tenen capacitat derebrotar de soca, cosa que representa una res-posta adaptativa a la possible destrucció de lesparts aèries de la planta per crescudes violentes.
“Curiositats”/”Retalls de premsa”
Objectius:
– Adonar-se de la importànciadel suro com a proteccióper a les alzines sureresenvers els incendis.
– Adonar-se de la influènciade les persones sobre mol-tes espècies de plantes,fins al punt de trobar-nealgunes que no existiriensense la nostra intervenció.
Investiga on són les zones catalanes de tradiciósurera i quina importància tenen de cara a la pro-ducció de suro i a la seva exportació a nivell inter-nacional.
Què en penses, de la modificació de moltes plan-tes per part de les persones?
2
1
61
11Aprofitament de plantes i algues
CÈRCOL 2
RECURSOS DIDÀCTICS
62
La capçada dels arbres
Activitat col·lectiva
Objectius
– Observar la forma de la capçada dels arbrescom a criteri d’ajuda per al seu reconeixement.
Material: una càmera fotogràfica.
Aprofiteu les excursions que feu amb l’escolaper a fotografiar uns quants arbres representa-tius dels quatre tipus generals de capçades.
La majoria de les vegades no cal pas acostar-se aun arbre per a reconèixer-lo. N’hi ha prou d’ob-servar la forma de la capçada, ja que la disposicióde les branques i del fullatge és característica pera cada tipus d’arbre.
La diferents formes de la capçada es poden clas-sificar, per exemple, en aquests quatre grups:
– Cònica, en forma de cucurutxo, com la delsavets i molts pins.
– Aplanada, en forma de paraigua obert, com ladel pi pinyer.
– Arrodonida, en forma esfèrica, com la de l’omo el plàtan.
– Fusiforme, en forma de pinzell, com els xiprers.
És per això que pot ser interessant tenir quatrefotografies de les capçades més representativesdels arbres que podem localitzar en els biòtopsque anirem trobant quan fem excursions o sorti-des de camp. La capçada d’un arbre no ens diude quina espècie es tracta, però ja permet elimi-nar-ne moltes i, d’aquesta manera, ens en facili-ta la identificació.
Anem d’excursió (ampliació)
Les fonts naturals.
Objectius
– Acostar els alumnes a un ecosistema proper, apartir de l’observació i l’estudi d’algunes de lesseves característiques.
– Introducció a l’observació de l’entorn i al treballde camp.
Les fonts naturals
Més informació sobre les fonts naturals
Hi ha diferents tipus de fonts naturals. Les fontstermals es caracteritzen per l’elevada temperaturade l’aigua; les fonts minerals o medicinals duenuna aigua rica en substàncies minerals, com arasofre, ferro, potassa, sosa i diverses sals; les fontsintermitents són les que ragen en temps alternspel fet que es troben per sobre del nivell d’aiguafreàtica, i les fonts vauclusianes són les que dei-xen sortir l’aigua d’un torrent o un riu subterranis.
“Curiositats”/”Retalls de premsa”
Objectius:
– Adonar-se de la importànciad’algunes plantes, i en con-cret del pi blanc, com a fac-tors limitants de la superfí-cie dels deserts.
– Adonar-se de la presènciad’algues en els cursos d’ai-gua.
Quines espècies d’arbres limiten l’expansió delsdeserts, com ho fa el pi blanc?
Quin paper tenen les algues dins de la xarxa trò-fica típica d’un rierol que travessa un bosc deconíferes?
2
1
RECURSOS DIDÀCTICS
Les pinedes12CÈRCOL 2
