Avaluació de programes formatius de seguretat viària i la reincidència posterior

Intervenció penal amb infractors de trànsit

Avaluació de programes formatius de seguretat viària i la reincidència posterior

Barcelona, 22 de maig de 2012

Sessió d’investigació

Avaluació de programes formatius de seguretat viària i la reincidència posterior

22 de Maig del 2012

Ed Hilterman, Roger Mancho

[email protected]

Aquesta investigació es una col·laboració entre el Cen tre

d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, la Direc ció

General d’Execució de Mesures a la Comunitat i Justícia

Juvenil del Departament de Justícia de la Generalitat de

Catalunya i Justa Mesura Consultoria & Investigació A plicada

Índex1. Marc teòric

2. Finalitat i objectius

3. Mètodes

4. Resultats

5. Conclusions

1. Introducció marc teòric

• Any 2001: La UE es fixa l’objectiu per l’any 2010 de reduir a la meitat el nombre de morts a les carreteres

• L’Any 2010:

• 31.000 morts a Europa (300.000 ferits greus) però,

• Cap país de la UE-27 va augmentar el nombre de morts,

• Només 8 països van assolir l’objectiu.

• Entre ells Espanya: 2.478 morts (55%)

• A Catalunya: 381 morts (45,5%a - 60,9%b)

amorts en via urbana; bmorts en carretera

• Aspectes relacionats amb els delictes contra la seguretat viària:

• Possible dependència de l’alcohol (Monras et. al., 2011)

• Depressió relacionada la reincidència (Nochajski i Stasiewicz,2006)

• No obstant, són més receptius a participar en el tractament de problemes específics (Wells-Parker, et. al., 2006)

• Comportament agressiu i actitud antisocial (p.e.: gestos durant la conducció) (Gallardo i Andrés, 2009)

1. Introducció marc teòric

2. Objectius de la presentació

• Explorar en quina mesura l’estat psicològic (ansietat, depressió i problemes d’alcohol) és un factor de risc en l’estil de conducció.

• Avaluar l’efectivitat dels programes en funció dels factors de risc teòrics relacionats als delictes de trànsit.

• Determinar la relació entre els aspectes psicològics (ansietat, depressió i problemes d’alcohol) i l’estil de conducció amb les vàries mesures de reincidència.

3. Mètodes: Disseny prospectiu quasi-experimental

Inici programa formatiu(qüestionari pre-test)

Realització programa formatiu

Final programa formatiu(qüestionari post-test)

Reincidència

Període de seguiment de mitjana 2,34 anys

• Mostra: 234 participants en programes formatius

• Qüestionaris auto informats en dos moments de la formació

• Qüestionari de reincidència administrat telefònicament a una sub mostra

3. Mètodes: Fonts d’informació

• La informació judicial i personal procedent de les bases de dades del Departament de Justícia

• Dades personals

• Infracció motiu de condemna

• Mesura actual

• Antecedents penals

• Qüestionari pre-post formació

• Tests psicològics, estil de conducció i avaluació de la formació(post)

• Qüestionari reincidència auto-informada

3. Mètodes: Tests/qüestionaris

• Psicològics• Beck Anxiety Inventory (BAI: Beck et al., 1961)

• Beck Depression Inventory (BDI: Beck et al., 1988)

• Alcohol Use Disorders Identification Test (AUDIT: OMS, 2001)

• Clinical Outcomes in Routine Evaluation-Outcome Measure (CORE-OM: Botella, 2008; Connell et al., 2007)

• Seguretat viària• Qüestionari EMG (Houwen & Vissers, 2002)

• Alcohol i conducció (Törnros, 1998)

3. Mètodes: Q üestionaris de trànsit

• Àrees de seguretat viària avaluades:

• Percepció alcohol i conducció

• Percepció de perill

• Comportament situació perill

• Reacció enfront d’altres conductors

• Enuig davant altres conductors

• Acord amb les normes de circulació

• Consideració per altres conductors

• Conducció arriscada

• Conducció temerària

• Importància infraccions futures

• Confiança infraccions futures

4. Resultats

• Homes: 93,4%

• Edat mitjana: 37,4 (σ=10,25)

• Espanyols: 76,4%

• Càrregues familiars: 52,4%

• Atur: ≈ 35%

4. Dades sociodemogràfiques

4. Infracció de trànsit

Resultat de la prova d’alcoholèmia:

73% es van fer la prova

26% es van negar

INICI FINAL

Psicopatologia %* %*

Ansietat (>16 mod-alt) 4,6 4,3

Depressió (>8 mod-greu) 10,6 5,5

Problemes d’alcohol 41,9 26,5

Bebedor de risc (>8) 29,1 16,5

Dependència alcohol (>12) 12,8 10,0

4. Psicopatologia i conducció• Participants amb símptomes de psicopatologia

● Àrea viària Canvi� Conducció temerària Si

� Percepció de perill No

� Comportament situació perill Si

� Enuig davant altres conductors No

� Reacció enfront d’altres conductors No

� Conducció arriscada Si

4. Canvi durant el Programa formatiu

• Àrea jurídica-criminològica Canvi

• Percepció alcohol i conducció Si

• Àrea psicològica

• Consideració amb altres conductors No

• Importància infraccions futures No

• Confiança infraccions futures No

4. Canvi durant el Programa formatiu

La reincid ència després dels programes formatius de seguretat viària

El disseny de la recerca

Questionaris a l'inici del programa formatiu

Realització del

programa formatiu

Qüestionaris al final del programa formatiu

Avaluació d'aspectes psicològics i l'estil de conducció

(pre)

Avaluació d'aspectes psicològics i l'estil de conducció

(post)

Reincidència

Seguiment de

mitjana 2,34 anys

El canvi en els aspectes psicològics i l'estil de conducció

durant els programes formatius

La reincidència després dels programes formatiusTres mesures diferents:

• Reincid ència d ’execució

• Reincid ència judicial

• Reincid ència auto informada (para una submostra de 54 participants)

La reincidència després dels programes formatius

El disseny de la recerca

Els aspectes psicològics i l'estil de conducció

avaluats a l'inici del programa formatiu

Reincidència (diferentes mesures)

Els aspectes psicològics i l'estil de conducció

avaluats al final del programa formatiu

El canvi en els aspectes psicològics

i l'estil de conducció durant els programes

formatius

La reincid ència en relació amb dades sociodemogràfiques

L’estat psicològic i la reincidència A l’inici dels programes formatius (pre-test)

Totes les infraccions

Aspectes psicològics

Problemes d'alcohol (L'AUDIT)

AUC = .69**

*** p < .01; ** p < .05; * p < .10

Reincidència en infraccions greusSimptomatologia

general (CORE) AUC = .67*

L’estat psicològic i la reincidènciaAl final dels programes formatius (post-test)


*** p < .01; ** p < .05; * p < .10

Reincidència en infraccions greus

Problemes de depressió (BDI)

AUC = .69**


AUC = .66*

L’estat psicològic i la reincidènciaDiferència entre inici i final dels programes formatius


*** p < .01; ** p < .05; * p < .10

AUC = .30**Totes les

infraccions Millora en els problemes d'alcohol

(L'AUDIT)

L’estat psicològic i la reincidènciaDiferència entre inici i final dels programes formatius

L’estat psicològic i la freq üència de la reincidència auto informadaA l’inici dels programes formatius (pre-test)

Freqüència de totes les

infraccions


Problemes de depressió (BDI)

r = .34**

*** p < .01; ** p < .05; * p < .10

Freqüència de reincidència en

infraccions greus

Simptomatologia general (CORE)

r = .31***

r = .42***

L’estat psicològic i la versatilitat de la reincidència auto informadaA l’inici dels programes formatius (pre-test)

Versatilitat en la comissió d'infraccions


Problemes d'alcohol (l'AUDIT)

r = .26***

L’estil de conducció i la reincid ènciaAl principi dels programes formatius (pre-test)


L'estil de conducció

Percepció de perill AUC = .67**

*** p < .01; ** p < .05; * p < .10

Reincidència en

infraccions greus

Percepció d'alcohol i conduir

AUC = .69**

AUC = .64*

Reincidència judicial

Comportament en situació de perill

AUC = .67**

AUC = .71**

L’estil de conducció i la reincid ènciaAl final dels programes formatius (post-test)



Percepció de perill

AUC = .70*

*** p < .01; ** p < .05; * p < .10

Reincidència en

infraccions greus

Conducció temerària

AUC = .66**

Reincidència d'execució


Conducció arriscada

AUC = .83**

AUC = .68**

Grau d'acord normes de circulació

AUC = .69**

AUC = .72**

AUC = .71**

L’estil de conducció i la reincid ènciaAl final dels programes formatius (post-test)



AUC = .31*Nivell de confiança no cometre noves

infraccions

L’estil de conducció i la freq üència de la reincidència auto informadaA l’inici dels programes formatius (pre-test)

Freqüència en totes

les infraccions

Percepció de perill r = .58***

*** p < .01; ** p < .05; * p < .10

Freqüència de la

reincidència en

infraccions greus

Percepció d'alcohol i conduir

r = .45**

r = .30**


Infraccions en 12 mesos abans

formació

r = .28**

r = .23*

Grau d'acord normes de circulació

r = .33***

r = .47**


Conducció arriscada

r = .26*

L’estil de conducció i la reincidènciaDiferència entre inici i final dels programes formatius

Percepció alcohol i conducció

Reincidència judicial

NO SÍ

Millora 34,5% 81,8%

Igual 34,5% 9,1%

Pitjora 30,9% 9,1%

100% 100%

Canvis durant el Programa formatiu

Canvi Reducció de la reincidència

Percepció alcohol i conducció

SÍ NO

Conducció temerària SÍ NO

Comportament situacióperill

SÍ NO

Conducció arriscada SÍ NO

• La falta d’un grup de control (per raons d’organització i pressupostaries)

• Baixa taxa de reincidència d’execució i de reincidència judicial. No obstant, les dades de reincidència del Servei Català de Trànsit haurien estat preferibles, però per diverses raons no va ser possible disposar d’aquesta informació

Algunes limitacions de l’estudi

• En 4 àrees hi havia un efecte positiu al final dels programes formatius

• Però, aquests efectes no van reduir la reincidència

• Predictors de la reincidència importants al principi de la formació eren ‘Percepció de perill’ i ‘Comportament en una situació de perill’

Conclusions

• Els qüestionaris auto informats s’usen freqüentment en recerques similars

• Però en preguntes relacionades amb aspectes psicològics, hi ha una tendència a la subpuntuació

• Tal com passa quan es pregunta a un addicte pels seus problemes d’addicció, s’infravaloren.

Conclusions: q üestionaris auto informe

• Els participants amb problemes d’alcohol o altres psicopatologies van reincidir més

• Aquestes persones tenen una alt risc de reincidència i es recomana intervencions específiques dirigides a problemes específics

• Cal prendre mesures diferents en casos amb problemes diferents

Conclusions

• Els programes formatius no tenen per objectiu tractar persones amb una addició o altres problemes psicològics.

• La recerca evidencia que aquests problemes es relacionen amb la reincidència; i a més hi ha consens científic que augmenten aquest risc de reincidència.

• Intervenir en els problemes d’addicció i psicològics augmentaria la seguretat viària.

Recomanacions

• La resposta penal dirigida a la rehabilitació és més efectiva i econòmica que la resposta punitiva (Taxman & Piquero, 1998)

• Per esbrinar si la intervenció obté l’efecte esperat es important que s'avaluï les intervencions penals

• Intervencions penals basades en evidències científiques són més econòmiques

Recomanacions

Moltes gràcies per la seva atenció

Recerques consultables a:Recerques consultables a:Recerques consultables a:Recerques consultables a:

www.gencat.catwww.gencat.catwww.gencat.catwww.gencat.cat////justiciajusticiajusticiajusticia/i/i/i/investigacionsnvestigacionsnvestigacionsnvestigacions

i a la biblioteca del CEJFEi a la biblioteca del CEJFEi a la biblioteca del CEJFEi a la biblioteca del CEJFE

SessiSessiSessiSessióóóó dddd’’’’investigaciinvestigaciinvestigaciinvestigacióóóó

DesprDesprDesprDespréééés de la presentacis de la presentacis de la presentacis de la presentacióóóó podreu:podreu:podreu:podreu:

visualitzarvisualitzarvisualitzarvisualitzar----la a la a la a la a www.cejfe.tvwww.cejfe.tvwww.cejfe.tvwww.cejfe.tv

i descarregari descarregari descarregari descarregar----la a la a la a la a www.slideshare.netwww.slideshare.netwww.slideshare.netwww.slideshare.net////justiciajusticiajusticiajusticia

Avaluació de programes formatius de seguretat viària i la reincidència posterior

Education

Transcript of Avaluació de programes formatius de seguretat viària i la reincidència posterior