Filòsof, escriptor, dramaturg i polític

romà, conegut també com "el

jove", destacat, entre altres coses, pel seu

talent com orador. El brillant estil com orador

i escriptor de Sèneca va créixer molt, arribant

a tenir gran notorietat.

(Córdoba, 4 a. C.- Roma, 65)

L'estil artificial i epigramàtic de Sèneca representa esplèndidament

l'edat de plata i els seus diàlegs i tractats humans i persuasius fan gala

d'una gran humilitat i profundes creences morals.

Filòsof grec, de l'escola estoica, que va viure la

major part de la seua vida com esclau en Roma.

Fins on es sap d’aquest escriptor, no va deixar

cap obra escrita, però de les seues ensenyances

es conserven un "manual", i

uns Discursos, editats pel seu discípul Flavio

Arriano. El seu nom

(del grec epiktetos, "comprat") ve d’aquesta

època; no es sap el seu nom de naixement.

(Hierápolis, 55 - Nicópolis, 135)

Emperador de l'Imperi Romà considerat una

de les figures més representatives de la filosofia

estoica. Al fi de la seua vida va escriure

"Meditacions", on reflexa les seues reflexions i

màximes amb base en l'estoïcisme.

(26 de abril de 121 – 17 de marzo de 180)

Escriptor, moralista, erudit i polític espanyol, que

perteneix al Segle d'Or i una de les figures de la

literatura espanyola més influent.

Amb la caiguda del duc d'Osuna (1620), l'obra de

Francisco de Quevedo va ser prohibida i ell

tancat, més tard el van tornar a tancar pels seus

escrits i crítiques satíriques contra la cort. Atacat per

dolors tremends, quasi cec i llagat, va ser absolt i

possat en llibertat en 1643, però empobrit física i

moralment, va morir dos anys després.

(Madrid, 14 de setembre de 1580 - Ciudad Real, 8 de setembre de 1645)

Filòsof, matemàtic i científic francès, considerat el

iniciador de la filosofia racionalista moderna pel seu

plantejament i resolució de problemes.

Va Ser amenaçat per diverses autoritats

acadèmiques i eclesiàstiques. Va elaborar el seu

propi sistema del món i la seua concepció de l'home

i el cos humà, proposant el mètode cartesià per a

totes les ciències i disciplines, consisteix a

descompondre els problemes complexos en parts

més senzilles fins a trobar els seus elements bàsics.

(Descartes, 31 de marzo de 1596 – Estocolmo, 11 de febrero de 1650)

Matemàtic, físic i filòsof religió francés, considerat

com una de les ments més brillants de la història

intel·lectual occidental.

Blas va nàixer a la regió francesa d'Auvernia.

Després d'un accident a finals de 1654, Pascal

abandonà les matemàtiques i la física quasi

definitivament per a dedicar-se a la filosofia i a la

teologia. L'essència de l'home per a Blas Pascal és el

seu pensament, que és el que el fa gran i únic.

(França, 19 de juny de 1623 - París, 19 d’agost de 1662)

Destacat filòsof, professor i geògraf

alemany, considerat per molts com el pensador més

influent de l'era moderna.

La seua vida va ser summament metòdica i

rutinària. La filosofia que desenvolupava és una

filosofia crítica: es tracta d'analitzar i comprendre la

possibilitat i límits de la Raó tant en el seu aspecte

teòric com en la seua dimensió pràctica i suposa una

perfecta síntesi de les tres majors corrents

filosòfiques de l'edat moderna: el

racionalisme, l'empirisme i la il·lustració.

(Königsberg, Regne de Prusia, 22 d’abril de 1724 - íbidem, 12 de febrer de 1804)