AUTORIA - Sala Trono · veritats sobre víctima-botxí entre orient i occident, el poder de les...
24
Transcript of AUTORIA - Sala Trono · veritats sobre víctima-botxí entre orient i occident, el poder de les...
AUTORIA GABRIELE DI LUCADIRECCIÓ SERGI BELBEL TRADUCCIÓ JOAN NEGRIÉ
REPARTIMENT LLUÏSA CASTELL · JOAN NEGRIÉ · JOAN MIQUEL REIG ARTUR BUSQUETS · KARIN BARBETA
AJUDANT DE DIRECCIÓ HÈCTOR MELLINASESCENOGRAFIA JOSEP IGLESIASAJUDANT D’ESCENOGRAFIA JULI SANJUANVESTUARI JOAN MIQUEL REIGSASTRA VIVIANNE CAVALETI ESPAI SONOR JORDI BONETIL·LUMINACIÓ KIKO PLANASIMATGE GRÀFICA JORDI EGEAVÍDEO ALBERT RUÉ
PRODUCCIÓ SALA TRONO PRODUCCIÓ EXECUTIVA ELOI ISERNDISTRIBUCIÓ BITÒXARXES SOCIALS MARIONA GARCIA
AMB EL SUPORT DE TEATRES DE TARRAGONA, TEATRES DE VALLS, TEATRE BARTRINA DE REUS, TEATRE ÀNGEL GUIMERÀ DEL VENDRELL I TEATRE AUDITORI FELIP PEDRELL DE TORTOSA I LA COL·LABORACIÓ DE LA VILLARROEL AGRAÏMENTS LA BOBINA ESCOLA DE TEATRE I FERRAN CARVAJAL
QUÈ VEIEM Els Estats Units, juntament amb els països aliats, acaben de bombardejar Mèxic per destruir totes les seves plantacions de droga. Fil, un noi cínic i desil·lusionat i Charlie, un animalista convençut i defensor dels drets civils cultiven grans quantitats de marihuana al seu pis per intentar donar el gran cop de les seves vides: invertir el funcionament del mercat i exportar-la a Mèxic. A ells dos s’hi afegirà Wanda, una noia obesa i insegura i Mina, la mare de Fil, una dona frustrada que acaba de sortir d’una clínica per desintoxicar-se del vici que sempre l’ha perseguit.
Tot es complica quan, després de quinze anys d’absència, torna a casa el pare de Fil i exmarit de Mina, desvetllant a tots, el seu perillós secret.
QUÈ EXPLICAVaselina, explica la història d’uns éssers humans derrotats, abatuts, abandonats en un racó del món que primer els va il·lusionar, després se’n va aprofitar i finalment, ridiculitzar tràgicament. És la història dels que no han pogut pertànyer al món de l’èxit i el benestar. Un existencialisme de taverna on cada desig és un fracàs.
Pares desesperats i fills sense futur es veuen les cares en l’únic instant que els ha concedit la pròpia supervivència. Víctimes i botxins de la lluita pel poder i l’amor.
Una contínua anada i vinguda entre la realitat i l’absurditat, entre allò sublim i la mateixa banalitat. Com un tensor entre el cel i els baixos fons, on l’única cosa que pots fer és mantenir l’equilibri.
QUÈ DIU L’AUTORLa manipulació de la informació, la violència de la política, l’ocultació d’algunes veritats sobre víctima-botxí entre orient i occident, el poder de les religions, els cursos espirituals, els cursos d’autoestima, els cursos de seducció. Les falses dietes i els falsos productes biològics, les falses demostracions, el fals compromís civil, la falsa bondat. Bruixots, curanderos i gurús amb els seus falsos remeis per a tot. I de nou, la instrumentalització del dolor, de la solidaritat, de la mort. Sense parlar de la meva tieta amb les seves sabates de cocodril i el seu odi ferotge cap als immigrants mentre penja a les xarxes socials fotos i comentaris commovedors sobre gossos maltractats i nens marroquins
LA CRÍTICA DIU...Un 10 que va per tots els implicats en l’espectacle: pels actors, pel Sergi Belbel, pet l’autor, per un vestuari que parla, per l’ambientació, pels llums...Teresa Bruna, recomana.cat
Comèdia divertida, punyent i joiosament irreverent.Santiago Fondevila, Ara
Vaselina recorda el realisme màgic de l’omissió de la família ColemanJordi Bordes, el Punt Avui
Vaselina funciona como una ametralladora con un elenco muy bien avenido que se crece ante las dificultades y las múltiples capas.Fernando Solla, enplatea. com
Sergi Belbel ha sabut donar el to als actors per divertir al públic i deixar-lo ben gelat.Jordi Bordes, recomana.cat
Els espectadors riem i riem, però quan ens parem a pensar, la rialla se’ns pot congelar als llavisMiquel Gascón, voltar i voltar
EL PÚBLIC PIULA...
VASELINAGabriele di Luca, l’autor, ja ho diu tot en la seva dedicatòria, a sota del títol (en l’original, “Thanks for Vaselina”: obra “dedicada a tots els familiars de les víctimes i a totes les víctimes dels familiars”. Només amb aquesta frase, ja estem advertits. A partir d’aquí, una galeria de cinc personatges punyents i completament arrabassadors, Fil, Charlie, Wanda, Mina i Annalisa, es posen en solfa i no paren de ballar al son frenètic de la més pura i dura (heavy) realitat de qualsevol ciutat desestructurada i caòtica del món mundial: és a dir, totes. O qualsevol. Digues-li Roma o digues-li Milà. O Chicago. O Berlin. O Barcelona, per descomptat. Dos traficants de droga frenètics (més aviat entranyables), una obessa menys ingènua del que sembla amb un germà amb síndrome de Down, una mare ludòpata i alcohòlica i un pare que acaba de fer el trànsit a una transexual que té problemes amb una secta religiosa componen aquesta petita i enorme galeria. I tot plegat, amb un to de comèdia gens còmic. Algú pot pensar que l’obra té una comicitat estripada, a l’estil de determinades “sit coms” o sèries emblemàtiques com The Young Ones. Però, abans que res, recorda sobretot a aquelles obres emblemàtiques del Londres de finals dels cinquanta i principis dels anys 60, el “kitchen skin drama” dels “angry young man”, com John Osborne, però en ple segle XXI.
Gabriele di Luca sembla conèixer molt bé els suburbis de les ciutats del món de la nostra època i en fa un retrat contundent i sense pietat. Vaselina es podria considerar -per qualificar-la amb un adjectiu de moda- una obra poligonera, un cruel reflex d’una realitat que moltes vegades ignorem o que fem veure que no veiem. Un cant d’amor als desposseïts, als marginats, als que passen autèntiques dificultats per sobreviure en una societat ultra capitalista, competitiva i despietada. I ho fa amb un sentit de l’humor que trenca tots els tòpics, totes les convencions. El políticament correcte és desterrat des del primer fins a l’últim minut de l’espectacle. Però, al mateix temps, a sota de tots i cada un d’aquests cinc personatges s’hi troba un cor que batega, una lluita aferrissada per la supervivència i la felicitat; i això fa que l’obra sigui, a més a més de terriblement divertida, apassionant, tendra i commovedora.
Sergi Belbel.
GABRIELE
DI LUCAAUTORIA
Gabriele Di Luca, nascut a Pesaro el 1981 és dramaturg, actor i director.Format al Centro teatro Attivo de Milà i diplomat posteriorment a l’Accademia d’Arte Drammatica Nico Pepe d’Udine.
El 2008, juntament amb Massimiliano Setti i luisa Supino funda la companyia teatral Carrozzeria Orfeo per la que escriu i és co-director de Nuvole Barocche (2008)- text escrit conjuntament amb Massimiliano Setti i Luca Stano que va rebre la menció especial del premi Tuttoteatro.com “Dante Cappelletti”. El 2011 escriu Idoli, text finalista del premi Hystrio per la Drammaturgia 2011, i el 2012 estrena el text Robe dell’altro mondo.
El juny de 2013 rep de les mans de Franca Valeri, el premi SIAE a la creativitat 2013 com a millor autor teatral nacional. El mateix any escriu Thanks for vaselina, de la que aquest any se n’estrenarà la pel-lícula.
El juny de 2015 rep amb Carrozzeria Orfeo el premi Hystrio-Castel dei Mondi.
El 2015 també escriu Animali da Bar, que s’estrena el mateix any al festival Internacional d’Andria/Castel dei Mondi, i que guanya el premi Hystrio Twister 2016.
El 2017 escriu Cous Cous Klan i s’estrena al teatre Elfo Pucini de Milà.És professor de dramatúrgia, direcció i interpretació a Accademie nacionals així com a escoles privades.
Els seus textos s’han representat més de 600 vegades per tota Itàlia.
SERGI BELBEL
Nascut a Terrassa el 1963, és autor, traductor i director teatral. Llicenciat en Filologia Romànica i Francesa a la UAB (1986), va ser professor de Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona (1988-2006) i director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (2006-2013). President del Patronat de la Fundació Sala Beckett des de 2016.
Entre les seves obres escrites destaquen Minim.mal Show (escrita amb Miquel Górriz, 1986), Elsa Scnheider (1989), Tàlem (1990), Carícies (1991), Després de la pluja (1993), Morir (1994), La sang (1998), El temps de Planck (2000), Forasters (2004), Mòbil (2005), A la Toscana (2007), Fora de joc (2010), Les roses de la vida (2017) i Si no t’hagués conegut (2018). La major part d’aquestes obres estan estrenades a molts països d’Europa i Amèrica. La versió francesa seva obra Després de la pluja (Après la pluie) va ser estrenada a la Comédie Française l’octubre de 2017.
Ha dirigit obres de Benet i Jornet, Guimerà, Shakespeare, Molière, Goldoni, Calderón, Mamet, Plana, Jardiel, Marivaux, Galceran, etc. Ha obtingut, entre d’altres, el Premi Ignasi Iglésias (1987), el Premi Nacional de Literatura Catalana (1993-95), el Premi Born (1995), el Premio Nacional de Literatura Dramática del Ministerio de Cultura (1996), el Premi Molière a la millor obra còmica per Après la pluie (1999), el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya (2000), el Premio Max a la projecció internacional (2002), el Premi Ciutat de Barcelona (2003) i alguns Premis Butaca. Algunes de les seves obres han estat dutes al cinema per Ventura Pons (Carícies, Morir o no, Forasters) i Agustí Villaronga (Després de la pluja, telemovie). Ha coescrit el guió de les pel·lícules Eva, de Kike Maíllo (2011) i “Stella Cadente” (2014) i “Love me not” (2018) per a Lluís Miñarro,. Ha estat cap de guionista i argumentista d’algunes sèries de televisió per TV3 i Diagonal TV (Secrets de Família, Nissaga l’Herència, Sin identidad.). Ha estat autor i guionista de la sèrie “Si no t’hagués conegut” per a DiagonalTV, TV3 i Netflix. (2018)
SERGI BELBEL
DIRECCIÓ
LLUÏSACASTELLLLUÏSACASTELL
Estudia art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona. Diplomada en Mim i Pantomima a l’Institut de Teatre de Barcelona.
Fundadora de la FEI (Factoria Escenica Internacional)
A participat en NOMBROSES produccions audiovisuals i en més de 50 espectacles.
En teatre l’han dirigit, Carme Portaceli (Mein Kampf, Què va passar quan Nora va deixar el seu home, Prometeu, La nostra classe, Krum, etc.), Mario Gas (La Ronda, El temps i els Conway, Otello, etc.) , Jordi Casanovas (Vilafranca, Pàtria, Una Història Catalana, Concell Familiar), Helder Costa (Dancing), Marilia Samper, Sergi Belbel, Carol López, Calixto Bieito, Oriol Broggi, Ramon Simó, Manuel Dueso, Ferran Madico, Toni Casares, Ariel García Valdés i Josep M. Flotats (Una jornada particular) entre altres.
En televisió ha treballat en sèries com La Riera, Cuentame, La sagrada família, El cor de la Ciutat, Estació d’enllaç, Temps de silenci, Secrets de família, etc.
També en les Tv movies Vilafranca i Les veus del Pamano de Lluís Maria Güell, etc. i en el cinema Pa negre d’Agustí Villaronga, El sexe dels Àngels de Xavier Villaverde, El pianista de Mario Gas, La ciutat dels prodigis de Mario Camus, Iris i Tic Tac de Rosa Vergès, Chatarra de Félix Rotaeta, etc
Al llarg de la seva carrera ha estat guardonada amb el Premi Margarida Xirgu per A la Toscana (Dir. Sergi Belbel) i per Què va passar quan Nora ..., (Dir. Carme Portaceli). Per aquesta última obra també obté el Premi Butaca a la millor actriu protagonista i el Premi de la Crítica. Premi Butaca a la millor actriu de repartiment per Mein Kampf (Dir. Carme Portaceli).
Darrerament a Protagonitzat Humans al Teatre Romea de Barcelona, dins el Festival Grec 2018, direcció de Mario Gas. També ha protagonitzat l’obra l’Alegria de Marilia Samper a la Sala Beckett de Barcelona, amb aquest últim treball és nominada als Premis Butaca 2018 a la millor actriu protagonista i la pel·lícula, Vilafranca, dirigida per Lluís Maria Güell, nominada als premis Gaudí 2018 a la millor pel·lícula per a TV.
Joan Negrié té una extensa trajectòria teatral. Format en el Col·legi de teatre de Barcelona i en diferents workshops entre ells amb Thomas Ostermaier en Berlin, amb Luciano Melchionna a Roma o amb Alejandro Catalán a Buenos Aires.
Des dels seus inicis professionals en 1999 de la mà d’Oriol Grau amb l’espectacle Sopa de ràdio no ha parat d’actuar.
Els seus treballs teatrals més destacats serien “The Full Monty”, “Tirant lo Blanc”, “La felicitat”, “Barcelona”, o “Jane Eyre”. Amb directors de referència com Mario Gas, Calixto Bieito, Sergi Belbel, Javier Daulte, Magda Puyo, Xavier Albertí, Carme Portaceli o Ángel Llàcer.
En 2009 va ser seleccionat per a formar part de la companyia estable del Teatre Nacional de Catalunya amb la qual va fer 6 espectacles entre ells “Lluny de Nuuk”, “Vimbodí vs Praga” o “Gang Bang”.
En els últims anys ha pogut formar part de dos espectacles internacionals “El loco y la camisa” de Nelson Valente (l’Argentina) i “dignità autonome di prostituzione” de Luciano Melchionna (Itàlia), amb el qual ha fet temporada i gira per Itàlia.
En televisió li hem pogut veure en sèries com “Los Serrano” a T5 o “Isabel” a TVE1.
I en cinema en els films “Cerca de tu casa” d’Eduard Cortés o “Sonata para violonchelo” i “Barcelona 1714”, aquestes dues d’Anna Ma Bofarull. I en el “El fotógrafo de Mauthausen” de Mar Targarona.
JOANNEGRIÉJOANNEGRIÉ
Actor, director i dissenyador, coneix des de molt petit la seva vocació per les arts escèniques, ja que amb només 7 anys comença a participar en muntatges de grups de teatre amateur. I amb 17 anys decideix donar el pas a la professionalització, dedicant-se al món del teatre de forma ininterrompuda combinant la seva feina com a actor i director amb la d’escriptor i dissenyador d’escenografia, vestuari i material gràfic per dansa, teatre, opera, teatre musical, cine i publicitat.Cal destacar que ha dissenyat i realitzat més d’un centenrar d’escenografies i vestuari a España, Portugal i Mèxic.
En aquests trenta anys de professió ha format part de companyies com Moma teatre, Albena, l’Hongaresa, Jácara, Txalo Produkzioak, La cuina, Juja teatre, Arenal, Maduixa creacions, Escenoart SL…
I ha treballat amb directors com Carles Alfaro, Sergi Belbel, Josep Maria Mestres, Antonio Diaz Zamora, Begoña Tenés, Gloria Sirvent, Xavier Albertí, Anartz Zuazua, Carles Alberola, Pep Cortés, Victoria Salvador, Gemma Miralles, Sergio Caballero, Sergio Martinezo, Roberto García, Alexander Herold…
Al llarg de la seva carrera ha estat guardonat com a millor director al certamen de teatre ciutat de Denia per “Joruri de amor y muerte en el barrio del placer”. A millor actor per la “Carroza de plomo candente” al certamen de teatre ciutat de Denia. Al Arcipreste de Hita/Guadalajara i al certamen de teatre vila de Calaf. També rep al Premi al millor actor i director al certamen de teatre ciutat de Denia per “El beso de la mujer araña”. I una menció al millor actor en el Festival internacional de teatre de Lituània. Amb “L’aniversari” de D. Eduardo guanya al premi millor interpretació masculina de teatres de la Generalitat valenciana. També te un Premi MAX al millor espectacle revelació per “Nacidos culpables” de Moma teatre i el premi FETÉN (Fira Europea de teatre infantil i juvenil ) al millor director per “Yayos”.
JOAN MIQUEL
REIGJOAN MIQUEL
REIG
Artur Busquets debuta el 2009 en el món del cinema amb la pel·lícula “Tres dies amb la Família” de Mar Coll. Des de llavors ha participat en varis llargmetratges, dels que destaquen “Puzzled Love” (2010) de varis directors, “Losers” (2015) de Serapi Soler i Oriol Pérez, “Barcelona nit d’hivern” (2015) de Dani de la Orden o “La Tribu” (2018) de Fernando Colomo.
A televisió ha participat a la TV Movie “Ebre, del bressol a la batalla” (TV3, 2016) de Román Parrado i en sèries com “Cites” (TV3, 2016) de Pau Freixas, “El día de mañana” (Movistar Plus 2018) de Mariano Barroso o “Estoy Vivo” (TVE, 2018) de Jesús Rodrigo, entre d’altres.
Des del 2014 és membre fundador de la companyia “La Pepo Teatre” amb la que debuta al teatre Gaudí amb “Tothom diu que està bé”, escrita per Dani Amor i dirigida per Daniel J. Meyer. També participa a “Paradise” (2016) d’Oriol Vila i Raquel Salvador al teatre Poliorama.
Actualment es troba assajant la peça teatral “Oh Mami” també d’Oriol Vila i Raquel Salvador i en la post-producció de la pel·lícula “El sitio de Otto”, òpera prima colectiva entre companys i amics de professió de la qual n’és actor i coguionista.
ARTURBUSQUETSARTURBUSQUETS
Graduada en Art dramàtic al Col·legi del Teatre de Barcelona al juny de 2011. On va poder treballar amb directors com Thomas Sauarteig, Marc Angelet o Jorge picó.
Complementa els seus estudis com a tècnica superior en Imatge i so a l’escola EMAV (Escola de Mitjans Audiovisuals).Ha viscut a Alemanya on s’ha format en diversos cursos d’interpretació, ha actuat en l’obra “Lie-leaks” i on ha impartit classes de teatre per a nens i joves d’arreu d’Europa dirigint varis espectacles de teatre juvenil a Oldenburg, Alemanya.
Ha actuat en diverses obres de teatre com: “La Tempesta” de William Shackespeare, “La visita de la vella dama” de Friederich Durrenmatt, “Nàpols millonaria” d’Eduardo De Filippo, “L’inspector” de Nikolai Goggol, “Set segons” de Falk Richter, entre altres.
És part de la companyia “Teatre Sense Sostre” on l’últim espectacle ha estat “Si matéssim les mares” d’Oriol Morales i és co-fundadora de la companyia Peronella Ramires amb l’obra “Lectura clandestina del diccionari”.
Ha participat en la webserie Alfons Aladreta, ha doblat el curtmetratge d’animació “La festa”, ha posat la veu en off al documental “Hello friends: letonia y lituania” i al vídeo promocional del projecte “Ca la Autònom”.
Ha actuat en diverses ocasions a Microteatre Barcelona amb les obres “Nit del terror al túnel del terror”, “Magdalenes”, “Teranyina conjugal” i “Tafus”.
També es dedica a l’ensenyament, és professora de teatre a grups de nens, joves i adults. I actualment s’està especialitzant en l’ensenyament a persones amb discapacitats intel·lectuals i de l’àmbit de la salut mental.
KARINBARBETAKARINBARBETA
HÈCTORMELLINAS
AJUDANT DE DIRECCIÓ
És graduat en Filologia Catalana (UB, 2014), màster en Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes (UAB, 2015) i, des de 2016, és professor associat al Departament d’Eduació Lingüística i Literària de la Universitat de Barcelona, en la qual imparteix classes de teatre, veu i llengua oral. Ha publicat escrits sobre creadors escènics i representació teatral (especialment al voltant de la feina de Calixto Bieito i dels textos de Lluïsa Cunillé) i ha participat en diversos congressos internacionals (Londres, Leeds, Cambridge, MACBA). Actualment és el curador de les edicions de Poesia escènica de Joan Brossa (Arola Editors).
Des de 2004, s’ha format en arts escèniques a les escoles El Timbal, Memory, Aules i La Jarra Azul i ha estudiat amb professors com Begoña Alberdi i Carme Callol. Recentment ha estat alumne de Xavier Albertí, Davide Carnevali, Sergio Blanco i Carlota Subirós a l’Obrador Internacional de Dramatúrgia de la Sala Beckett. Ha sigut assistent de direcció de Sergi Belbel (Kassandra, de Sergio Blanco, TNC - Bitò Produccions, 2018) i, com a creador, ha guanyat la Residència Brossa 2019 de l’Escenari Joan Brossa amb el projecte L’aniversari (o un instant de mística laica).
Ha protagonitzat muntatges per al Laboratori Teatral Patates amb Suc (dir. Víctor Gómez), el festival Barcelona Pensa (dir. Virgínia Trueba), Theatrum Sapientiae (dir. Gastón Gilabert) i La Bombeta Companyia Teatral, que ell mateix dirigeix, el darrer muntatge de la qual, Peymann (no és una comèdia), a partir de textos de Thomas Bernhard, li va merèixer els premis especial del jurat i al millor actor de la Mostra de Teatre de Barcelona (Teatre del Raval, 2017).
JOSEPIGLESIAS
ESCENOGRAFIA
Llicenciat en arquitectura per la Universitat de Girona, especialitzat en escenografia per l’escola ELISAVA. Inicia la carrera professional com ajudant de Max Glaenzel, treballant amb projectes teatrals i audiovisuals de l’escena catalana. Combina projectes televisius en el disseny de sets per a la productora Gestmusic, sota la tutela de Domenico Prati.
Ha realitzat escenografies per obres com “La bona persona de Sezuan”amb Oriol Broggi. Direcció Oriol Broggi. “Des del desert” amb Laia Girbau. Direcció Carme Canet. “Sopa de pollastre amb ordi”. Direcció Ferran Utzet. Escenografia nominada als premis butaca 2018. I “Caïm i Abel” amb Sebastià Brossa. Direcció Marc Artigau.
Com ajudant d’escenografia a treballat a “Àngels Amèrica” Direcció David Selvas. “La Flauta Màgica” Direcció Oriol Broggi. “Guilgamesh” Direcció Oriol Broggi. “Si mireu el vent d’on ve” Direcció Fernando Bernués. “Islàndia” Direcció Xavier Albertí. “Ivànov” Direcció Àlex Rigola. “La senyora Florentina i el seu amor Homer” Direcció Sergi Belbel. “Maria Estuard” Direcció Sergi Belbel. “Don Joan” Direcció David Selvas. “Una hora a la vida de Stefan Sweig” Direcció Sergi Belbel. “Caiguts del cel” Direcció Sergi Belbel. “Penso en Yu” Direcció Imma Colomer. “Incerta glòria” Direcció Àlex Rigola. i “Fedra” Direcció Sergi Belbel.
Ha desenvolupat escenografies per esdeveniments i espais efímers com el Disseny de pavelló de públic de la Plaça Margarida Xirgu pel Festival Grec de Barcelona. “La nit de les lletres catalanes” amb Sergi Corbera i Amaia Txabarri al Teatre Liceu de Barcelona. “Cosmos” Instal·lació pel festival de foc i llum Lluèrnia. Amb Àfrica Sabé. i “La lluna en un cove” pel festival de foc i llum Lluèrnia. Amb Àfrica Sabé.
En el camp audiovisual ha fet d’assistent en la fase de disseny dels platós dels programes televisius “OT”, “Tu Cara me suena”, “Hora punta” i “Tu si que si”. La direcció d’art del curtmetratge “Krakt” Direcció Salvador Sunyer.
JORDIBONET
ESPAI SONOR
Disseny de so, composició, creació i producció de bandes Sonores per Espectacles, Events,Cinema, televisió i Publicitat. Alterna la seva feina com a muntador d’Espais Sonors amb la Direcció del Estudis Oido de Barcelona. Entre d’altres feines destacables a fet Gires amb grups com Weather Report. Chick Corea, Joan Manuel Serrat, etc..va ser el Director de so de les Cerimonies Olimpiques Barcelona 92.
A participat com a Disenyador de So en més de 110 espectacles teatrals. En els darrers 3 anys ha treballat en espectacles com: “Infàmia” Direcció Pere Riera. “El profesor Bernhardi” Direcció Xavier Alberti. “Maria Stuard” Direcció Sergi Belbel. “El preu” Direcció Silvia Munt. “Les noces de Figaro” Direcció Lluis Homar. “La senyora Florentina” Direcció Sergi Belbel. “Ricard III” Direcció Xavier Alberti. “Alegria” Direcció Marilia Samper. “Les noies de Mousbank road” Direcció Silvia Munt. “El fantasma de Canterville” Direcció Josep M. Mestres. “Temps salvatge” Direcció Xavier Alberti. “Una gossa en un descampat” Direcció Sergi Belbel. “La resposta” Direcció Silvia Munt. “Kassandra” Direcció Sergi Belbel. “Alba” Direcció Raimon Molins i “La dansa de la venjança” Direcció Pere Riera.
KIKOPLANAS
IL·LUMINACIÓ
Soci fundador de l’Asociació d’ Il·luminadors (A.A.I.).
Ha estat guardonat al Premi al millor professional d’il.luminació 2000-2001, concedit pel programa de ràdio Assaig General per la il.luminació del musical “Rent” de Jonathan Larson. Al Premi Butaca 2001 a la millor il.luminació per “La dona incompleta” direcció Sergi Belbel. Premi Max 2004 a la millor il.luminació per “El Metodè Gronholm” direcció Sergi Belbel. Premi Granvia 2008 a la millor il.luminació per “Sweeney Todd” direcció Mario Gas. I el Premi Butaca 2010 a la millor il.luminació per “El Ball” direcció Sergi Belbel.
Ha estat nominat al Premio Teatre Musical 2011 a la millor il.luminació per “Geronimo Stilton”. i el Premis Max 2014 a la millor il.luminació per “La Bête”.
Com il.luminador ha treballat amb directors com: Sergi Belbel, Rafael Duran, Joan Font, Frederic Amat, Magda Puyo, Toni Casares, Javier Yague, Mario Gas, Antonio Calvo, Eugenio Amaya, Mauricio Celedón, Esteve Polls, Ariel Garcia Valdes, Lindsay Kemp, Àngel Llàcer, Silvia Munt, Rosa Novell, Marc Montserrat-Drukker, Josep Maria Mestres, David Campos, Roberto Olivan, Sol Pico entre d’altres.
Alguns dels últims treballs són “Eli”. Direcció Antonio Calvo. “Kassandra”. Direcció Sergi Belbel. “Una gosa en un descampat”. Direcció Sergi Belbel. “Si no te hubiese conocido”. Direcció Sergi Belbel. “Masterclass”. Direcció Marc Montserrat Drukker. “Paraules encadenadas”. Direcció Sergi Belbel. “La senyora Florentina”. Direcció Sergi Belbel. “Gente bien”. Direcció Jordi Milán. “Maria Estuard”. Direcció Sergi Belbel. “Amor Shakespeare”. Direcció Josep Maria Mestres. “El preu”. Direcció Silvia Munt.
La SALA TRONO de teatre i dansa es va iniciar com a productora teatral l’any 2008 amb El lleig de Marius von Mayenburg. Una crítica ferotge a l’ús i abús de les operacions de cirurgia estètica.
Aquest espectacle, sortosament, va ser un èxit de crítica i de públic i després de passar per la SALA TRONO durant dues setmanes i pel TEATRE TANTARANTANA de Barcelona durant quatre més va fer una gira per Catalunya i Balears que l’ha portat per 30 poblacions catalanes a més de dues distincions importants: menció especial del jurat Premi Beca Metropol 2008 i la nominació als premis Butaca 2008 com a millor espectacle de petit format.
Amb aquest precedent la SALA TRONO vol continuar amb la producció teatral de qualitat confiant i apostant per la dramatúrgia contemporània. Ja sigui del nostre país o europea.
La segona producció va ser l’últim text de l’autor valencià Paco Zarzoso, que porta per títol L’impossible. Des de la SALA TRONO li vam proposar a l’autor la possibilitat d’escriure un text per ésser produït i interpretat per la companyia de la SALA TRONO. La proposta va entusiasmar a l’autor que es va posar a escriure aquest text que va veure la llum el mes de setembre de 20009 a la petita sala de Tarragona. Les previsons de temporada se’ns van desbordar i es es van haver de doblar totes les funcions programades per demandda de públic. L’espectacle parlava sobre el complex i de vegades sòrdid món de l’educació, en clau de comedia, en un institut de secundària. Per un motiu aliè a la institució, les aules romandran tancades gairebé tot el curs. Tres dels implicats, el director, la cap d’estudis i un jove professor, ens ofereixen la seva particular visió d’aquesta situació. Una crítica i una denúncia al sistema educactiu actual. L’impossible es va representar a la SALA TRONO, la fira de Manacor, el teatre municipal de Valls i la mostra Butaka d’Olesa de Montserrat.
L’any 2010, la SALA TRONO s’atreveix amb la producció de dos espectacles, el primer és un musical original. Killer amb text de Guillem Clua i música de Xavier Mestres serà la seva tercera producció. Un thriller musical per a un actor i tres músics.
Una aposta molt arriscada i important com la que suposa produir i crear un musical original en català amb tres dels creadors contemporanis més prometedors de l’escena catalana: Guillem Clua, Xavier Mestres i Joan Ma. Segura a la direcció.
Killer explica la història de Pau Moira, un enterramorts que guarda un terrible secret... Coneixem Pau Moira quan seu al banc dels acusats. Tothom l’assenyala com l’assassí en sèrie més letal que ha existit mai, i n’hi ha que demanen fins i tot la pena de mort. Però és Pau Moira realment un personatge tan terrible? Quina relació té exactament amb totes les seves víctimes? Com pot ser que una dona l’estimi amb tantes forces i defensi la seva innocència? I el que és més important, com pot un sol actor explicar aquesta història tragicòmica... a ritme de musical?.
Aquest espectacle es va estrenar a la SALA TRONO el 16 de setembre de 2010 i s’ha representat al teatre Kursaal de Manresa, 5 setmanes a la Sala Muntaner de Barcelona i a partir d’abril 2011 iniciarà una gira per Catalunya.
L’any 2010 es va estrenar La marató de Nova York d’Edoardo Erba. Una comèdia que corre sola des de fa 15 anys i un desafiament que vencen els dos protagonistes que corren durant tot el que dura la peça. Interpretar i córrer. No existeix vencedor perquè, com a la vida, el primer acaba sent l’últim com si tot fos una fantasia equivocada. Un somni.
Dirigida per Juan Carlos Martel i protagontitzada per Albert Triola i Joan Negrié es va estrenar a la Villarroel el 7 de setembre de 2010 i s’hi va estar quatre setmanes amb gran èxit de crítica i públic i va fer gira per Catalunya.
La SALA TRONO a més, també ha coproduït l’espectacle de dansa Una del montón l’any 2008 amb la cia. que porta el mateix nom i que està fent una gira imparable per tot l’Estat espanyol.
L’espectacle està dirigit per Roberto Romei i interpretat per Anna Corredor i Anna Pérez i es una peça delicada en la que s’aposta pel dubte i la interrogació amb l’inici del coneixement perquè el públic descubreixi que un tros de cel és, en realitat, tot el cel.
El 2011 va produir Bildelberg Club Cabaret, un espectacle de cabaret polític escrit i dirigit per Oriol Grau que va ser l’èxit sense precedents en la història de les produccions de la sala. Tres mesos en cartell al petit teatre de Tarragona, València i temprada a Barcelona.
I l’última producció, la més ambiciosa, va ser el 2012. Parlour Song de Jez Butterworth. Una coproducció amb el CAER i que va fer temporada al teatre Goya de Barcelona. Tot un salt per a una sala com la Trono.
El desembre de 2012 vam estrenar Red Pontiac de Pere Riera, un text sorgit del Torneig de dramatúrgia de TA. Temporada al Poliorama i més de 40 bolos per Catalunya.
També el mateix mes vam presentar Menú del día de Marília Samper. Temporada al teatre Tantarantana.
Per celebrar els 10 anys de la sala vam presentar la desena producció. En aquest cas una coproducció internacional amb el Banfield Teatro ensamble de Buenos Aires. El don de las sirenas de Pere Riera, que vam exhibir a la Sala Beckett.
El 2014 vam estrenar El cabaret Catòliques i de dretes d’ Oriol Grau i Enric Xato Grau.
L’última producció ha estat guardonada amb el premi de la Crítica Serra d’or com a millor text de l’any. You say tomato, una crítica del sistema cultural actual i una reflexió sobre els somnis frustrats.
Durant la temporada 2016-2017 van estrenar Lord K, una obra de creació sobre la figura de Lorca i Això és tot, un espectacle sobre la història de la SALA TRONO.
També al maig 2017 es va estrenar l’obra més ambiciosa Els tres aniversaris de Rebekka Krickeldorf en coprodución amb La Villarroel, Bitò, Tarragon, Reus i Valls. Una versió lliure de Les tres germanes que li va valer 4 nominacions als premis Butaca i 5 candidatures als Max.
El febrer de 2018 s’estrena Al sostre de Nigel Planer i l’última producció és Les variacions Bildelberg, un Cabaret polític que es va estrenar el maig de 2019
www.salatrono.com
