Automatització i millora de les instal·lacions d...

Automatització i millora de les instal·lacions d’extracció i distribució de most

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial esp. Electrònica Industrial

AUTORS: Josep Ninot Sans DIRECTORS: Joaquín Cruz Pérez.

DATA: Setembre/2006.

1

1 PROJECTE D’AUTOMATITZACIÓ I MILLORA DE LES

INSTAL·LACIONS D’EXTRACCIÓ I DISTRIBUCIÓ DE

MOST

ÍNDEX GENERAL

Encarregat per: Tutor: Sr. Joaquín Cruz Adreça: Av. Països Catalans núm, 5 Població: Tarragona Província: Tarragona CP: 43002 e-mail: [email protected]

Elaborat per:

Autor: Sr. Josep Ninot Sans Població: Rocafort de Queralt Província: Tarragona CP: 43426

2

1 ÍNDEX GENERAL

1 Índex general

2 Memòria

2.1 Objecte

2.2 Abast

2.3 Antecedents

2.3.1 Actuacions més importants

2.3.2 Procés productiu

2.4 Normes i Referències

2.4.1 Regulacions i Reglamentacions que afecten

2.4.2 Bibliografía

2.4.3 Programes pel desenvolupament del projecte

2.4.4 Pla de gestió de la qualitat aplicada durant la redacció del

projecte

2.5 Definicions i abreviatures

2.6 Requisits del disseny

2.6.1 Legislació aplicada en el projecte

2.6.2 Emplaçament

2.6.3 Activitat realitzada

2.7 Anàlisi de les solucions

2.7.1 Maquinària de procés

2.7.2 Automatització

2.8 Resultats finals

2.8.1 Característiques maquinària


2.9 Planificació

2.10 Ordre de prioritat entre els documents bàsics

3 Annexes

3.1 Programa

3.1.1 OB1

3.1.2 Taula de símbols

3

3.1.3 FB’s de control

3.1.4 FB d’operacions

4 Plànols

4.1 Plànol 1_Situació 4.2 Plànol 2_Emplaçament 4.3 Plànol 3_Planta 4.4 Plànol 4_Panell de visualització I 4.5 Plànol 5_Panell de visualització II 4.6 Plànol 2_Panell d’operador I 4.7 Plànol 2_Panell d’operador II

5 Plec de condicions

5.1 Disposicions Generals

5.2 Condicions Facultatives

5.2.1 Delimitació General de Funcions Tècniques

5.2.2 De les obligacions i drets generals del Contractista

5.2.3 Prescripció generals relatives als treballs, als materials i als

mitjans auxiliars

5.2.4 De les recepcions de les obres i instal·lacions

5.3 Condicions Econòmiques

5.3.1 Principi general

5.3.2 Fiances

5.3.3 Dels preus

5.3.4 Obres per administració

5.3.5 De la valoració i abonament dels treballs

5.3.6 De les indemnitzacions mútues

5.3.7 Varis

5.4 Condicions Tècniques

5.4.1 Maquinària ampliació

6 Estat de medicions

6.1 Maquinària ampliació

6.2 Automatització

6.3 Varis

7 Pressupost

4

7.1 Llistat de preus unitaris



7.1.3 Varis

7.2 Pressupost



7.2.3 Varis

7.3 Resum del pressupost

8 Estudis amb entitat pròpia

8.1 Estudi bàsic de seguretat i salut a les obres

8.1.1 Compliment del R.D.1627/97 de 24 d’octubre sobre disposicions

mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció

8.1.1.1 Principis generals aplicables durant l’execució de l’obra

8.1.1.2 Identificació dels riscos

8.1.1.3 Primers auxilis 8.1.2 Seguretat i Salut a les obres

8.1.2.1 Relació de normes i reglaments aplicables

8.1.2.2 Resolucions aprovatòries de normes tècniques

reglamentaries per diferents mitjans de protecció personal de

treballadors

5



MOST

MEMÒRIA

Encarregat per: Tutor: Sr. Joaquín Cruz Adreça: Av. Països Catalans núm, 5 Població: Tarragona Província: Tarragona e-mail: [email protected]

Elaborat per:


6

Full d’identificació

PROJECTE D’AUTOMATITZACIÓ I MILLORA DE LES

INSTAL·LACIONS D’EXTRACCIÓ I DISTRIBUCIÓ DE MOST

Encarregat per: Tutor: Sr. Joaquín Cruz Adreça: Av. Països Catalans núm, 5 Població: Tarragona Província: Tarragona CP: 43002 e-mail: [email protected]

Elaborat per:


7

ÍNDEX MEMÒRIA

1 Objecte...................................................................................................................pg. 11

2 Abast......................................................................................................................pg. 13

3 Antecedents...........................................................................................................pg. 14

3.1 Actuacions més importants......................................................................pg. 14

3.2 Procés productiu......................................................................................pg. 16

4 Normes i Referències.............................................................................................pg.23

4.1 Regulacions i Reglamentacions que afecten.............................................pg.23

4.2 Bibliografía..............................................................................................pg.25

4.3 Programes pel desenvolupament del projecte...........................................pg.25

4.4 Pla de gestió de la qualitat aplicada durant la redacció del projecte.........pg.26

5 Definicions i abreviatures.....................................................................................pg.27

6 Requisits del disseny..............................................................................................pg.28

6.1 Legislació aplicada en el projecte.............................................................pg.28

6.2 Emplaçament............................................................................................pg.28

6.3 Activitat realitzada....................................................................................pg.28

7 Anàlisi de les solucions..........................................................................................pg.29

7.1 Maquinària de procés................................................................................pg.29

7.2 Automatització..........................................................................................pg.33

7.2.1 S0: Control de l’evolució dels modes de funcionament.........pg.34

7.2.2 S1: Inicialització.....................................................................pg.37

7.2.3 S39: Inicialització mode automàtic........................................pg.39

7.2.4 S14: Gestió automàtica de la distribució del raïm tolva 1.....pg.42

7.2.5 S15: Gestió automàtica de la distribució del raïm tolva 2.....pg.45

7.2.6 S16: Gestió automàtica del premsat del raïm del dipòsit.......pg.48

7.2.7 S2: Carregar la premsa 1 amb la tolva 1................................pg.50

7.2.8 S3: Carregar la premsa 2 amb la tolva 1................................pg.53

7.2.9 S4: Càrrega de la premsa 1 amb la tolva2..............................pg.54

7.2.10 S5: Càrrega de la premsa 2 amb la tolva2..............................pg.55

7.2.11 S10: Càrrega del dipòsit amb la tolva 1.................................pg.57

8

7.2.12 S11: Càrrega del dipòsit amb la tolva 2.................................pg.58

7.2.13 S12: Càrrega de la premsa 1 amb el dipòsit...........................pg.61

7.2.13 S13: Càrrega de la premsa 2 amb el dipòsit...........................pg.62

7.2.14 S6: Gestió de la tolva 1..........................................................pg.65

7.2.15 S8: Gestió de la tolva 2..........................................................pg.66

7.2.16 S17: Detecció buidar premsa 1, mode automàtic...................pg.70

7.2.17 S18: Detecció buidar premsa 2, mode automàtic...................pg.72

7.2.18 S35: Gestió del procés de buidat de la premsa 1....................pg.74

7.2.19 S37: Gestió del procés de buidat de la premsa 2....................pg.75

7.2.20 S40: Parada mode automàtic a final de cicle.........................pg.79

7.2.21 S22: Determina la tina a omplir, línia 1, most de primeres....pg.83

7.2.22 S23: Determina la tina a omplir, línia 2, most de primeres....pg.84

7.2.23 S24: Determina la tina a omplir, línia 1, most de segones.....pg.89

7.2.24 S25: Determina la tina a omplir, línia 2, most de segones.....pg.90

7.2.25 S26: Determina la tina a omplir, most de terceres.................pg.93

7.2.26 S20: Buidar el most de la premsa 1, qualitat primeres...........pg.96

7.2.27 S27: Buidar el most de la premsa 2, qualitat primeres...........pg.97

7.2.28 S29: Buidar el most de la premsa 1, qualitat segones..........pg.101

7.2.29 S31: Buidar el most de la premsa 2, qualitat segones..........pg.102

7.2.30 S33: Buidar el most de la premsa 1, qualitat terceres..........pg.105

7.2.31 S34: Buidar el most de la premsa 2, qualitat terceres..........pg.106

7.2.32 S42: Elecció de les tines a omplir, mode semiautomàtic.....pg.110

7.2.33 S43: Gestió de la premsa 1, mode semiautomàtic................pg.112

7.2.34 S45: Gestió de la premsa 2, mode semiautomàtic................pg.113

7.2.35 S47: Omplir el dipòsit, mode semiautomàtic.......................pg.115

7.2.36 S48: Finalització mode semiautomàtic................................pg.117

7.2.37 S49: Parada de la tolva 1 en cas d’emergència....................pg.119

7.2.38 S51: Parada de la tolva 2 en cas d’emergència....................pg.120

7.2.39 S50: Tractament parada d’emergència tolva 1....................pg. 122

7.2.40 S52: Tractament parada d’emergència tolva 2....................pg. 123

7.2.41 S53: Parada emergència premsa 1........................................pg.125

7.2.42 S58: Parada emergència premsa 2........................................pg.126

7.2.43 S54: Tractament parada emergència premsa 1.....................pg.128

7.2.44 S56: Tractament parada emergència premsa 2.....................pg.129

9

7.2.45 S59: Parada emergència general..........................................pg.132

7.2.46 S60: Tractament estat emergència.......................................pg.133

7.2.47 SMAN(Diagrames de mode manual) ..................................pg.135

8 Resultats finals.....................................................................................................pg.138

8.1 Característiques maquinària....................................................................pg.138

8.2 Automatització........................................................................................pg.148

9 Planificació...........................................................................................................pg.151

10 Ordre de prioritat entre els documents bàsics................................................pg.154

10

1 Objecte

El present projecte té com objectius la modificació i millora del sistema de

transferència del raïm i de l’obtenció de most, la instal·lació d’un sistema de distribució

del most automatitzat, l’adquisició del material de procés divers, així com

l’automatització de tot el conjunt i la modificació de la instal·lació elèctrica de BT i

l’Obra Civil necessària per a la implantació de les noves premses.

És justifica la execució d’aquest nou projecte perquè la Cooperativa Agrícola de

Rocafort de Queralt elabora vi amb el most extret al raïm aportat pels seus socis, essent

en aquest moments la seva producció d’uns 2.5 milions de Kg. dels quals el 80%

correspon a varietats de blancs, majoritàriament Macabeu i Parellada.

Per obtenir un most de més qualitat, cal que el premsat del raïm sigui l’adequat.

El present projecte descriurà la nova maquinària a incorporar amb les seves obres i

instal·lacions perifèriques i que consistiran en :

- Incorporació de dues trepitjadores amb bomba positiva amb tremuja a la sortida

de les dues descarregues existents.

- Instal·lació de dues premses pneumàtiques discontínues.

- Instal·lació d’un dipòsit de 816 Hl per emmagatzemar raïm trepitjat en cas que

les premses no donessin l’abast a processar tot el raïm que arriba o per

maceració del raïm negre per obtenir rosat.

- Muntatge d’una cinta d’extracció i transport de brises i raspes a l’exterior.

- Disposició de les canonades i vàlvules de distribució per conduir el raïm de les

trepitjadores fins les premses o el dipòsit.

- Disposició de les canonades, vàlvules i sensors de nivell per la distribució del

most extret a les premses a les tines corresponents.

- Instal·lació d’un intercanviador de calor de doble serpentí per refredar el most i

millorar el desfangat.

11

Amb tot això es pretén millorar la qualitat del vins blancs al substituir tot el sistema

de vinificació existent.

Amb aquesta instal·lació, es seguiran i es compliran les prescripcions del Consell

Regulador de la Denominació d’Origen Cava, així com la Reglamentació Tècnica

Sanitària vigent.

Les noves premses pneumàtiques que s’instal·laran, permetran, com ja s’ha indicat

una millora de la qualitat del most gràcies als següents aspectes:

a) Màxima extracció de most flor amb una pressió inferior a 1,-Kg/cm2

b) Pressió repartida per la massa de raïm que no produeix ruptures en la pellofa ni

en el raspo.

c) Extracció fraccionada del most segons pressió i qualitat.

Tots els conductes, tines, premses, vàlvules, receptacles que contindran el mot, són

d’acer inoxidable i no incorporen a aquest, ions que perjudiquin la seva qualitat i

estabilitat.

Amb aquestes línies d’extracció de most, s’obtindrà un major rendiment de most

flor, i de major qualitat des del punt de vista de composició química i organolèptica dels

vins produïts.

El vi de qualitat extra produït, anirà destinat a l’elaboració de vins espumosos per

part de la Cooperativa i de les empreses especialitzades del sector i a l’embotellat de

vins de taula en les instal·lacions de la Cooperativa i que seran comercialitzats a la

botiga. D’aquesta forma s’aconsegueixen preus més remuneratius que permeten

l’amortització accelerada de les instal·lacions a realitzar.

12

2 Abast

Poder dir sense temor a equivocar-nos que l’execució d’aquest projecte

contribueix de forma important en la millora de la zona. El motiu és ben clar les vinyes

plantades al terme de Rocafort contribueixen de forma important a mantenir el paisatge

característic de la Conca de Barberà.

La execució d’aquest projecte es deu a que les actuals circumstàncies, en tot el que

respecta al vi, cultiu, vinificació, comercialització, etc., exigeixen, per part dels

productors, emprendre actuacions noves, imaginatives i racionals que garanteixin en un

futur:

- La permanència de les explotacions, encara que es redueixin el nombre de

pagesos que s’hi dediquin, amb la finalitat que els camps i els conreus no quedi

abandonats.

- La producció de vins d’alta qualitat.

- Les sorties comercials amb el més alt valor afegit possible.

I com a conseqüència:

- La millora en els resultats de les explotacions familiars i el pas d’una economia

de supervivència a una altra de nivell equiparable al d’un treballador assalariat.

És per tot això que realitzant el present projecte intentem profunditzar en aquests

objectius, per tal de dotar el celler amb els mitjans tècnics que permetin incidir

definitivament en la qualitat dels vins obtinguts.

No hi ha cap dubte, per tant, que aquest projecte és d’un gran abast perquè a més

d’influir en el manteniment del paisatge contribueix a beneficiar, de forma directa, als

socis de la Cooperativa de Rocafort, i que a la vegada són residents del mateix poble.

13

3 Antecedents

En el present projecte com em comentat anteriorment es pretén millorar les

instal·lacions de recepció i distribució del raïm, la implantació d’un nou sistema de

premsat, basat en dos premses pneumàtiques, la instal·lació d’una xarxa de distribució

del most i l’automatització de tot aquest procés perquè funcioni de forma totalment

automatitzada i es pugui controla des de un sol punt de control mitjançant un plafó.

Aquest projecte té la finalitat d’adaptar la Cooperativa als nous temps i poder

obtenir un increment dels ingressos per poder garantir als seus socis un futur dins el

món de la pagesia. És per això que degut al gran excedent de raïm que es produeix en

l’actualitat l’única manera de poder sobreviure és apostant per la qualitat i la innovació,

doncs aquest és el motiu pel qual s’ha decidit substituir les antigues premses de cargol

per dos premses pneumàtiques amb la seguretat de poder millorar la qualitat del most, a

més realitzant el procés d’automatització també es pretén reduir costos d’operaris i

treure sempre el màxim rendiment de les dues premses.

El clima excepcional que tenim a Rocafort degut a l’altitud en la que ens trobem,

en asseguren que les nostres vinyes tenen un caire especial i podem aconseguir un most

diferenciat que ens asseguri un augment de les vendes de vins i caves els quals

garantiran el futur de la cooperativa.

Ara que ja tenim una visió global del que necessita la cooperativa farem uns

petits encisos sobre les accions que s’han nat duen a terme al llargs dels anys,

explicarem el procés que es realitza per l’obtenció del vi i explicarem en detall les

millores que si volen realitzar.

Actuacions més importants realitzades a la Cooperativa de Rocafort

Aquesta Cooperativa va ser fundada l’any 1918.

Amb data 27 de novembre de 1949 va ser inscrita al “Registre Oficial de

Cooperatives” amb el núm. 1540.

14

El mes de maig de 1985 van adoptar-se els estatuts vigents als principis i

disposicions de la Llei 4/83 de Cooperatives de Catalunya, canviant la

denominació per l’actual.

Darrerament s’han portat a terme les següents actuacions.

CAVA

A l’any 1985 es van portar a terme les obres de condicionament i

adaptació de cinc cups, en els que actualment es situa del procés d’elaboració del

cava, així com el seu emmagatzematge en rima, i el remogut en pupitres i

baldufes.

Superfície de la Cava 101,- m2.

Darrerament, ha adquirit cada vegada més importància el cava respecte a

la resta de productes elaborats al celler, degut a un augment de la demanda, que

permet obtenir en la seva comercialització una considerable millora en el volum

anual d’ingressos.

Per aquest motiu, l’any 1988 va ampliar-se la cava al incorporar 3 cups

idèntics als condicionats en la 1ª FASE de 1985 i de 7 cups més petits.

Superfície de l’ampliació 134,6 m2. També va incorporar nova

maquinària, i la planta embotelladora, d’etiquetatge i d’altres funcions es va

traslladar a la planta del celler.

L’any 1993, s’ampliava la superfície de la cava, incorporant cinc cups

existents i un passadís de comunicació, i que representaven una superfície de

80.3 m2. S’instal·lava nova maquinària d’etiquetatge i d’altres equips, dipòsits,

etc.

La superfície de la cava, resta doncs actualment de 315,9 m2.

15

CELLER.

L’aplicació de les noves tecnologies al celler, tendents a millorar la

qualitat del vi, varen iniciar-se l’any 1987.

Aquest any es varen muntar al interior del celler quatre dipòsits per

fermentació controlada de 520 Hl. de capacitat cadascun. Tots ells amb camises

exteriors de 10 m2. Un equip frigorífic compacte de 120.000 Kcal/h. Complert

amb dipòsit pulmó, bomba i intercanviador pel refredament del most i altres

equips per obtenció de most..

L’any 1988 es varen muntar dos dipòsits més, d’idèntiques

característiques tèrmiques a les instal·lades l’any anterior.

L’any 1990 es va instal·lar un filtre de buit de 20 m2 amb tots els

perifèrics corresponents:

o Dipòsit per terres

o Cintes transportadores per evacuar terres.

o Compressor d’aire.

Procés productiu

La incorporació del nou sistema de transferència de raïm, noves premses

pneumàtiques, la xarxa de distribució del most, etc, implica una millora del

rendiment en l’obtenció de most, així com l’adequació del conjunt de les

instal·lacions a les exigències tècnico-sanitàries vigents i a la Normativa del Consell

Regulador de Vins Espumosos”CAVA”.

Esquemàticament el procés d’elaboració de vins blancs i rosats, és el

següent:

El raïm aportat al celler es descarrega a la tremuja de recepció, que

vulgarment anomenem tolva, i d’aquesta passa a la trepitjadora on s’allibera part del

most contingut al raïm; la massa obtinguda s’envia mitjançant una bomba a la

16

premsa, en aquest cas pneumàtica, on s’efectua la separació total de most i de la

brisa.

El most obtingut es filtra en un filtre de buit amb terres diatomees, per

eliminar les partícules sòlides que pugui contenir, posteriorment es sulfita i s’envia a

dipòsits, als quals es produirà la fermentació en condicions controlades de densitat i

temperatura, essent aquesta última com a màxim de 16-18 ºC, i no superant mai els

20 ºC, per evitar la inactivació dels llevats responsables de la transformació dels

sucres a alcohol i CO2, les pèrdues per evaporació i la producció de fermentació no

desitjades.

Altres operacions a realitzar al most són: correcció amb àcid tartàric o cítric i

addicció de betonites per facilitar el procés de clarificació.

Durant la fermentació té lloc la transformació del sucre a alcohol en una

reacció exotèrmica que allibera calor (unes 20-24 Kcal/l).

Part d’aquest calor s’utilitza pels llevats encarregats de la fermentació pel

seu creixement i multiplicació. La resta es dissipa i provoca un augment de la

temperatura del most, que ha de ser compensat mitjançant els mecanismes de

refrigeració previstos a base de camises per aigua freda o intercanviadors en els

dipòsits o tines.

Els vins rosats que també s’elaboren en aquesta Cooperativa s’obtenen per

extracció del most per espremedora de les varietats de raïm negre, principalment

Trepat, i premsat per extreure la totalitat del most.

En el cas de que es desitgi un vi rosat amb millor color, es podrà realitzar

una maceració curta, d’un dia de duració, separant el fulleig posteriorment i

fermentant el most net a temperatura controlada de 20/22 ºC.

El most flor, color rosat, es sulfitarà per evitar oxidacions i es filtrarà

anàlogament al most blanc i es portarà als dipòsits de fermentació per fermentar a

20/22ºC, amb objecte d’obtenir un vi rosat equilibrat i afruitat

17

Ara que ja tenim una idea global del procés que es realitza al celler, serà

necessari explicar en més detall la part del procés compresa entre la recepció del

raïm i la distribució del most per realitzar el desfangat, ja que és la part del

procés que ens cal conèixer per realitzar les modificacions i millores necessaris

per aconseguir els objectius que persegueix el present projecte.

El raïm aportat pels socis de la cooperativa un cop pesat i graduat es

descarrega a les tremuges de carrega. Concretament la cooperativa disposa de

dues tremuges de carrega, anomenades vulgarment tolves. Cada una d’elles esta

formada per una construcció en forma de prisma recte amb base triangular on al

seu interior es descarrega el raïm aportat pels socis, té una capacitat aproximada

de 16.000 kg cadascuna. A la part inferior just damunt del vèrtex hi ha un vis-

sense-fi de gran diàmetre que s’encarrega de recollir el raïm i traslladar-lo fins

un extrem on cau sobre un altre vis-sene-fi que porta el raïm fins la premsa

continua.

La premsa continua que hi ha actualment instal·lada té l’avantatge que

pot processar tan raïm com li arriba, però per contra la qualitat del most no es

gaire bona degut a que no es pot separar el most segons la seva qualitat, primeres

segones i terceres, ja que el premsat no es uniforme. Per aquest motiu en el

present projecte és preveu la substitució de l’antiga premsa continua per dos

premses pneumàtiques que representen una millora de la qualitat del most

gràcies als següents aspectes:

a) Extracció de most flor amb una pressió inferior a 1,-Kg/cm2

b) Pressió repartida per la massa de raïm que no produeix ruptures en la

pellofa ni en el raspó.

c) Extracció fraccionada del most segons pressió i qualitat.

Aquesta última qualitat és molt important perquè ens permet obtenir most

de diferents qualitat, primeres, segones i terceres. Les primeres és el most de

més qualitat, anomenat també most flor, és el que s’extreu de les premsades a

menys pressió, una pressió prou baixa perquè no s’extregui gens de most de cap

component herbàcia del raïm, representa quasi del 60-65% del most total i és el

19

que s’utilitzarà per fer els vins de major qualitat. Les segones és un most de

qualitat més baixa, on augmentem la pressió de premsat i es comencen a

exprimir les pellofes i a trenquem els primers els pinyols, el most agafa gusto

més herbacis, representa entre un 30-35% del most total i s’utilitza per licors i

per vins de baixa qualitat. Per últim queden les terceres, configuren el most de

qualitat més baixa, representen entre un 0-10% del most total, s’extreu de

premsar el raïm a altes pressions i en conseqüència el most agafa gustos molt

herbacis degut a que s’extreu el most de pinyols, rapa ..., és per aquest motiu que

s’acostuma a destil·lar per extreure alcohol.

La instal·lació de les premses pneumàtiques però requereix efectuar mes

canvis, un canvi que al primer moment no sembla necessari és la col·locació

d’un dipòsit per emmagatzemar temporalment raïm trepitjat quan l’aportació de

raïm és molt alta i les premses no donen l’abast. Decidim realitzar aquesta

incorporació per l’experiència de molt altres cellers que han efectuat la mateixa

reforma i que passats un any o dos es veuen obligat a incorporar-lo amb la

conseqüent reforma que això suposa. Aquest dipòsit incorporarà un joc de tres

camises per mantenir el raïm a temperatures baixes a tal efecte de retardar l’inici

de la fermentació per tal de que la qualitat del raïm no disminueixi metre

esperem per poder-lo premsar.

Les noves premses també requereixen la substitució del vis-sense-fi que

carregava la premsa continua per dos trepitjadores amb bomba positiva amb

tremuja. Les trepitjadores es col·locaran a la sortida de les tremuges de carrega

de tal forma que el raïm que empeny el vis-sense-fi de la descarrega va a parar

directament a la trepitjadora des d’on mitjançant una xarxa de canonades de

distribució podrem portar aquests raïm fins les premses o el dipòsit.

Quan s’instal·lin les premses també s’ha de tenir en compte com es vol

realitzar la distribució del most per les tines, una opció es bombar el most a

mesura que es va produint cap a les tines, però aquesta opció te la contra partida

que en moltes ocasions la bomba funcionarà amb un cabal de most molt baix i

això pot provocar que es malmeti la bomba. Una altra opció es activar la bomba

quan hi hagi suficient most, però això provocaria la parada i arrencada de la

20

bomba molt constantment. Altrament també és podria incorporar a cada premsa

una classificadora de most per tal d’emmagatzemar-hi el most escorregut de les

premses amb una capacitat suficient per no provocar una arrencada i parada de la

bomba molt constant.

Per altra banda ara també em de poder disposar d’un sistema de

canonades que ens permetin distribuir el most per les tines segons la seva

qualitat. Per aquest motiu s’instal·larà un sistema de canonades d’acer

inoxidable, més un seguit de vàlvules de 3 vies que distribuiran el most al llarg

de les tines de la nau central on s’ha decidit que s’emmagatzemarà aquest most.

S’han escollit utilitzar aquestes tines perquè com es pot observar en el plànol de

planta hi ha dos naus que contenen tines, però a diferencia de les tines de la nau

central aquestes van equipades amb camises per refredar el most i poder realitzar

la fermentació controlada pel fet que les reservarem a tal efecte i deixarem

lliures les de la nau central per emmagatzemar-hi el most i poder realitzar el

desfangat.

El procés de desfangat consisteix en que un cop tenim una tina plena amb

most procedent de les premses la deixarem reposar aproximadament unes 24

hores perquè les partícules sòlides que hi hagin al vi precipitin cap al fons de la

tina. Per tal d’ajudar i millorar aquest procés de precipitació un cop la tina es

plena s’afegeix uns carbons al vi que ajuden a la precipitació, al mateix temps

que al anar descendint cap el fonts de la tina van absorbint totes les partícules

sòlides. Un altre factor que accelera i millora el procés de desfangat és treballar

amb most refredat, i això s’aconsegueix gràcies a passar el most en el moment

d’omplir la tina per un intercanviador de calor. És per aquest motiu que en el

present projecte també es preveu la seva instal·lació.

Un cop han passat aproximadament 24 hores tenim que en la part

superior de la tina hi ha quedat el most net i que a mesura que anem arribant al

fons el most es molt més brut. La part de la tina que conté el most més net és

bombada per la part superior fins el punt on es cregui que el most ja comença a

estar més brut i es porta directament a una tina per començar la fermentació. La

resta es bomba fins a una tina on romandrà esperant per passar pel filtre de buit, i

21

d’aquest ja passarà a les tines de fermentació. El desfangat es realitza per

millorar la qualitat del most, ja que el most obtingut sense haver de passar pel

filtre conservà millor les seves propietats. A més a més el procés de filtrat es lent

i no es donaria l’abast a filtrat tot el most.

Ara que sabem com funciona el desfangat em de pensar com podem

combinar aquest procés amb la necessitat d’emmagatzemar el most que estem

produint. La solució passa per utilitzar tot els recursos de la nau central, en la

nau hi ha instal·lades 14 tines i 3 cups. Aquestes tines estan dividides en dues

línies de 7 tines cadascuna, el que farem es un dia carreguem les tines de una

línia 1 i l’endemà carregar les de l’altra línia. Durant el transcurs del segon dia

les primeres tines que vam omplir el dia anterior ja fa 24 hores que reposen i per

tant ja han acabat el cicle de desfangat. Per tant ja podem començar a realitzar

els transvasaments necessaris per buidar aquestes tines i deixar-les llestes pel dia

següent, així el procés mai satura.

A més a més cal tenir present que el most s’ha de dividir segons la seva

qualitat, per aquest motiu serà necessari escollir les tines on emmagatzemarem

cada qualitat, s’ha decidit tenint en compte el percentatge que s’espera de cada

qualitat reservarem de les 7 tines que formen cada línia 4 per most de primeres i

3 per most de segones. Les terceres s’emmagatzemaran als cups. A efecte de

poder treballar en cadascuna d’aquestes tines de forma independent els hi hem

posat nom, tal i com podem veure al plànol de planta. Les 7 tines de la línia

esquerra porten el nom de Z1, Z2, Z3, Z4, Z5, Z6 i Z7, les 7 de la línia dreta

Y1,Y2,Y3,Y4,Y5,Y6,Y7 i els cups X1, X2, X3.

En el present projecte també es preveu la modificació o ampliació de les

línies de baixa tensió per el funcionament de la nova maquinària instal·lada, així

com les instal·lacions de fontaneria necessàries per el subministrament d’aigua a

les premses i la connexió del intercanviardor de calor i les camises de la tina

pulmó al grup de refrigeració.

22

4 Normes i referències Regulacions i Reglamentacions que afecten

MINISTERI D’INDÚSTRIA I ENERGIA

- Reglament Electrotècnic per Baixa Tensió. (Decret 2413/1973 de 20.09.1973), i

Normes complementàries MI BT del 28-10-1973.

- Ordre 18-10-1976 sobre prevenció i correcció de la contaminació industrial de

l’atmosfera (BOE núm. 290/1976).

MINISTERI D’OBRES PÚBLIQUES I URBANISME

- Normes NBE-CPI/1991

- Ordre M.V de 26 de febrer de 1974 (BOE 2 i 9-3-1974). Norma tecnològica

d’edificació NTE-IPF 1974

MINISTERI DEL TREBALL

- Ordenança General de Seguretat i Higiene en el treball. (Ordre 9-3-1971).

- Llei de prevenció de risc laborals (31/1995 de 8 de Novembre)

PRESIDÈNCIA DEL GOVERN

- Reglament de Protecció de l’Ambient atmosfèric. 22-12-1972

- Reglament Tècnic Sanitari indústries i magatzems. RD 25-01-1984.

- Reglament d’Activitats Molestes, Insalubres, Nocives i Perilloses, Decret

2414/1961, de 9 de novembre.

- Codi alimentari espanyol: Decret de Presidència del Govern.

o Decret 2484/1967 de 21 de setembre de 1967.

o Decret 9-8-1974, BOE 13 de setembre de 1974.

MINISTERI D’AGRICULTURA, “DEPARTAMENT D’AGRICULTURA” I

CONSELL DE LES COMUNITATS EUROPEES

23

- Reial Decret 2685/1980 de 17 d’octubre de 1980, sobre liberalització i nova

regulació d’indústries agràries, publicada al BOE núm. 300 de 15-12-1980.

- Ordre de 17 de març de 1981 per la que es dicten normes en el desenvolupament

del reial Decret 2685/1980 de 17 d’octubre, sobre liberalització i nova regulació

d’indústries agràries, publicada en el BOE núm. 76 de 30 de març de 1981.

- Decret 49/1987 de gener, mesures de Foment d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

- Resolució de 24 d’abril de 1981, de la Direcció General d’Indústries Agràries,

que desenvolupa l’Ordre d’aquest Ministeri de 17 de març de 1981 sobre

liberalització i regulació d’Indústries agràries.

- Reial Decret 1462/1986, que fomenta la millora de condicions de transformació

i comercialització de productes agraris. Ordre de 19 d’octubre de 1986, que

desenvolupa el Decret anterior.

- Ordre de 4 de juliol de 1991.

- Reglament CEE, núm. 866/90 del Consell de les Comunitats Europees, de 29 de

març de 1990, relatiu a la millora de les condicions de transformació i

comercialització dels productes agrícoles.

SANITAT I CONSUM

- Decret 797/75.

- Ordre 18-08-85.

Control i vigilància sanitària dels aliments i altres productes de consum humà.

- Reial Decret 2058/1982 de 12-08-82 BOE de 30-08-82.

- Reial Decret 1332/1984 de 06-06-84 BOE de 13-07-84.

ESPECÍFICS DE L’ACTIVITAT A DESENVOLUPAR

- Estatut de la Vinya, del Vi i dels Alcohols s/Llei 25/1970 de 2 de desembre i

Decret 835/1972 de 23 de març, pel que s’aprova el corresponent Reglament.

- Reglament 882/87, CEE pel que s’estableix l’organització comú del mercat

vitivinícola.

24

- Reglament 2043/89, CEE de 19 de juny de 1989, que modifica el Reglament

(CEE) núm. 823/87, pel que s’estableix disposicions específiques relativa als

vins de qualitat produïts en regions determinades.

- Ordre de 14 de novembre de 1991 que delimita la zona amb denominació

d’origen “Cava” (BOE 278 de 20-11-91).

Bibliografia

- Instrucciones para el uso y el mantenimiento de las premsas neumáticas de

membrana PE 50/80/100-PF 160/200/240/350; DELLA TOFFOLA, Tecnologia

della limpidezza

- Automatización Industrial basada en Máquinas de Estado; Universitat Rovira i

Virgili; Ernest Gil Dolcet

- Método sistemático de automatización de procesos basado en el uso del método

GRAFCET y la guía GEMMA; Universitat Rovira i Virgili; Ernest Gil Dolcet

- Programación con el Autómata Simatic S5-95U de Siemens; Universitat Rovira

i Virgili; Hugo Valderrama-Blavi i Ernest Gil-Dolcet

- Introducció a la Enologia, Universitat Rovira i Virgili, Departament de

Bioquímica i Biotecnologia; Facultat d’Enologia de Tarragona

Programes pel desenvolupament del projecte

- Siemens Simatic Step 7 Professional; Pro 5.3; 2004 edition

o Simatic Maneger .- l’utilitzem per desenvolupar el codi necessari per

realitzar l’automatització de tot el procés. Aquest codi degudament

codificat pel mateix programa pot ser enviat a l’autòmat i interpretat per

aquest.

o S7-PLCSIM .- l’utilitzem per simular el codi i veure el seu

funcionament, així com efectuar diferents proves per comprovar que tot

funciona sobre el previst i sense errors.

25

Pla de gestió de la qualitat aplicada durant la redacció del projecte

Per tal de garantir una correcta redacció del projecte s’ha aplicat en tot moment

un estricte seguiment per tal d’assegurar que els diversos punts que es tracten en tot el

projecte no tinguessin irregularitats entre si. A més s’ha controlat en tot moment que les

actuacions que es preveuen dur a terme compleixin amb els objectius a aconseguir.

26

5 Definicions i abreviatures

T.C. Temperatura controlada

FERMENT. CONT. Fermentació controlada

1 es. Most de primeres o most flor

2 es. Most de segones

acer inox. Acer inoxidable

∅ Diàmetre

Kg./h. Quilograms tractats cada hora

l./h litres tractats cada hora.

COOP. Cooperativa

27

6 Requisits de disseny

La societat promotora és la:

COOPERATIVA AGRÍCOLA DE ROCAFORT DE QUERALT, S.C.C.L.

Avda. Catalunya, 47

43426- Rocafort de Queralt (Tarragona)

Tel. i Fax : 977898163

C.I.F. : B – 77 206 920

Legislació aplicada en el projecte

En el projecte ens afecten un gran nombre de regulacions i reglamentacions que

cal tenir molt presents, però cal donar especial atenció en la reglamentació de sanitat i

consum perquè tractem amb un aliment de consum humà i es de vital importància

complir amb tots els requisit de higiene i sanitat per assegurar que el producte no pot ser

perjudicial per els consumidors. Per això tots els elements que entren en contacte amb el

raïm, most o vi han de ser neutres i no aportar cap risc, l’acer inoxidable és un dels

elements que compleix millor amb aquest requisit.

Emplaçament

Les actuacions del present projecte es realitzaran al celler de la Cooperativa

Agrícola de Rocafort de Queralt que coincideix amb el seu domicili social, Avinguda

Catalunya, número 47, poble de Rocafort de Queralt, província de Tarragona.

Activitat realitzada

Elaboració de vins i caves. El raïm aportat pels socis, s’esprem, i el most

obtingut es disposa per que realitzi la fermentació a fi d’obtenir vi. Aquest vi

degudament tractat ja es pot embotellar i etiquetar. Part d’aquest vi es destina a

l’elaboració de cava. En el celler s’elabora vi blanc i rosat, i cava semi, brut i nature.

28

7 Anàlisis de les solucions

A continuació hi ha una breu ressenya del motiu per què es preveu la

incorporació i instal·lació de la maquinària que es relaciona seguidament, així com el

motiu pel qual s’ha escollit aquesta solució d’entre les possibles.

DUES TREPITJADORES AMB BOMBA HELICOIDAL(positiva)

S’instal·len sota les tremuges de càrrega, una sota cada tremuja de forma que el

raïm impulsat pel vis-sense-fi cau directament dins la trepitjadora. Es preveu segellar la

unió entre el vis-sense-fi i la trepitjadora per tal d’evitar fuges de most quan hi hagi un

gran contingut de most en el raïm i aquest ompli per complet la trepitjadora, a tal efecte

que pugui quedar part de la tremuja de càrrega i la trepitjadora plenes de most sense que

això comporti fuges. El segellat es molt important a tal efecte de treballar en raïm collit

a màquina.

Es necessària la incorporació de la trepitjadora perquè a diferencia de l’antiga

premsa continua que treballava amb raïm sencer i només era necessari un vis-sense-fi

per conduir el raïm fins la premsa. Ara ens trobem que les dues premses pneumàtiques

que es pretenen instal·lar en substitució de la premsa tot i que també poden treballar

amb raïm sencer en trobem que tenen una capacitat cadascuna per emmagatzemar 5.600

Kg de raïm sencer, però per contra poden processar de 16 a 24.000 Kg. de raïm

espremut.

Es aquest el motiu per el qual es decideix incorporar la trepitjadora amb bomba

positiva amb tremuja per obtenir raïm espremut i poder efectuar la càrrega axial de les

premses. A més cal remarcar que la capacitat de les premses per tractar raïm sencer és

insuficient per poder processar tota la verema que arriba. Un altre punt que també ens a

acabat de refermar en aquesta decisió es que actualment hi ha un increment del raïm

collit a màquina i pel seu alt contingut en most és necessari poder treballar amb bombes

enlloc de amb un vis-sense-fi.

29

CANONADES I VÀLVULES PER LA DISTRIBUCIÓ DEL RAÏM

Degut a la incorporació de la trepitjadora i per tant la decisió de treballar amb

raïm espremut és necessari la instal·lació d’una xarxa de canonades d’acer inoxidable i

vàlvules pneumàtiques de distribució que permeten transferir el raïm des de qualsevol

de les dues trepitjadores a qualsevol de les dues premses o al dipòsit.

Es col·locaran canonades d’acer inoxidable per què compleixen amb els requisits

d’higiene, sanitat i els referents al sector per manipular matèries alimentaries.

La instal·lació de vàlvules pneumàtiques en lloc de vàlvules manual és deu a l’objectiu

de poder realitzar l’automatització completa del procés.

DIPÒSIT PER EMMAGATZEMAR I MACERAR RAÏM

Per emmagatzemar raïm espremut quan les premses estiguin ocupades i evitar

així que si l’afluència de raïm es molt gran ens quedem amb el sistema col·lapsat i els

socis no puguin descarregar, amb els corresponent problemes que això representat per a

ells.

A més també ens permetrà realitzar la breu maceració que necessita el raïm

negre si volem obtenir un vi rosat més pujat de to.

Es preveu la instal·lació d’aquest dipòsit perquè en coneixement de la gran

afluència de raïm que hi ha al primers dies de verema i si tenim en compte la capacitat

de processament de raïm que ens proporcionen les dues premses observem que no són

capaces de poder tractar tot el raïm que arriba en aquests dies, per contra tampoc és

necessari instal·lar premses de major capacitat per uns pocs dies. Per això la solució més

òptima és la instal·lació del dipòsit, el qual anomenarem dipòsit pulmó.

DUES PREMSES PNEUMÀTIQUES

Pel premsat suau, fraccionat i a pressió controlada del raïm que ens permetrà

aconseguir un most de qualitat.

30

S’han escollit premses pneumàtiques de membrana central perquè degut a la

gran superfície de premsat i al fet que es produeix una pressió uniforme en tots els punts

en permet aconseguir un most de una gran qualitat.

Aquestes premses també ens permeten separar el most segons la seva qualitat,

primeres o most flor, segones i terceres. Requisit obligatori per complir amb la

Normativa del Consell Regulador de Vins Espumosos “CAVA”.

DUES CLASSIFICADORES DE MOST

Per a l’acumulació del most escorregut de les premses. Instal·lades sota les

premses i degudament connectada amb aquesta perquè el most arribi sense cap

dificultat.

S’ha cregut necessari la seva instal·lació perquè desprès de sospesar les següents

opcions s’ha cregut que aquest és el millor sistema.

Una opció es bombar el most a mesura que es va produint cap a les tines, però

aquesta opció te la contra partida que en moltes ocasions la bomba funcionarà amb un

cabal de most molt baix i això pot provocar que es malmeti la bomba. Una altra opció es

activar la bomba quan hi hagi suficient most, però això provocaria la parada i arrencada

de la bomba molt constantment. Altrament també és podria incorporar a cada premsa

una classificadora de most per tal d’emmagatzemar-hi el most escorregut de les premses

amb una capacitat suficient per no provocar una arrencada i parada de la bomba molt

constant, opció que em elegit.

UN COMPRESSOR D’AIRE AMB DIPÒSIT ACUMULADOR.

Un compressor estacionari rotatiu de paletes. Necessari per l’alimentació de les

premses pneumàtiques i tot el sistema de vàlvules pneumàtiques.

A més també incorporem un dipòsit acumulador d’aire per poder satisfer la

demanda d’aire quan aquesta sigui molt alta, sobretot quan les dos premses estan

premsant i necessiten inflar i desinflar la membrana constantment.

31

CANONADES I VÀLVULES PER LA DISTRIBUCIÓ DEL MOST

Degut a la decisió de voler realitzar la distribució del most automàticament és

necessari la instal·lació d’una xarxa de canonades d’acer inoxidable i vàlvules

pneumàtiques de distribució que permeten transferir el most des de cada una de les

classificadores fins a qualsevol de les tines destinades a emmagatzemar aquest most.

Es col·locaran canonades d’acer inoxidable per què compleixen amb els requisits

d’higiene, sanitat i els referents al sector per manipular matèries alimentaries.

La instal·lació de vàlvules pneumàtiques en lloc de vàlvules manual és deu a

l’objectiu de poder realitzar l’automatització completa del procés.

UNA CINTA TRANSPORTADORA

Per tal de realitzar la recollida i evacuació de la brisa de les premses en la seva

caiguda directa al acabar el cicle.

S’ha escollit una cinta transportadora perquè és el sistema mes versàtil, ja que

també es podria utilitzar un vis-sense-fi de gran diàmetre, però la seva instal·lació és

mol més complicada en quan a volum i pes.


Per tal de recollir la brisa de la cinta d’evacuació de premses per transportar-la a

l’exterior. La banda es nervada en forma de V, per tal de poder vèncer el desnivell i

evitar que la brisa rellisqui.

S’ha escollit una cinta transportadora perquè al igual que en el cas anterior és el

sistema mes versàtil. També es podria utilitzar un vis-sense-fi de gran diàmetre, però la

seva instal·lació és mol més complicada en quan a volum i pes.

32

UN INTERCANVIADOR DE CALOR

Per refredar el most avanç de ser dipositat a la tina a tal efecte de augmentar la

densitat del most i millorar la seva precipitació, important pel procés de desfangat.

S’ha cregut necessari incorporar aquest dispositiu a tal afecte de millorar el

procés de desfangat i poder obtenir més quantitat de most net en cada procés de

desfangat, així obtenir millor qualitat de most, a la vegada que traiem feina al filtre de

buit.

AUTOMATITZACIÓ

Gràcies a la instal·lació i col·locació de la nova maquinaria que s’ha esmentat

anteriorment el present projecte pretén realitzar l’automatització del procés d’extracció i

distribució del most a tal efecte de poder extreure el màxim rendiment de les

instal·lacions i reduir costos d’operaris.

D’entre els diferents mètodes d’automatització de que disposàvem (programa

d’instrumentació virtual, PLC programable...), degut a la complexitat del procés em

decidit que el mètode mes adient era utilitzar un autòmat programable, degut a

característiques com la seva versatilitat, potència, etc.

Dels diferents mètodes per programar l’autòmat degut a l’abast de la tasca a

realitzar, hem decidit dividir el procés en diferents diagrames d’estat, estats que

implementarem per separat en diferents mòduls de funció que ens ofereix el nostre

entorn de programació.

Dit això comentar que el programa utilitzat a estat SIMATIC SIEMENS STEP

7 Pro 5.3.

A continuació passem a veure els diferents diagrames que em dissenyat per

realitzar l’automatització del conjunt. Es de interès comentar que cada diagrama va

acompanyat d’una breu explicació que ens ajudarà a comprendre quina tasca realitza

cada diagrama dins el conjunt global.

33

S0: Control de l’evolució dels modes de funcionament

La funció principal del diagrama S0 es decidir, a iniciativa del usuari, en quin

mode volem que treballi el sistema. A grans trets el que realitza és, en primer lloc al

arrencar l’autòmat s’inicialitza el sistema i tot seguit l’usuari pot decidir en quin mode

vol treballar, automàtic (AUT), semiautomàtic (S_AUT) o manual (MAN), un cop dins

a cada mode també es decisió seva finalitzar-lo mitjançant PFC i PAR. Per últim queda

EME per para el sistema en cas d’emergència.

Entrant més detalladament en el funcionament del diagrama observarem que esta

format per 8 estats, els quals comentem tot seguit.

En primer lloc trobem l’estat 0, aquest és l’encarregat d’activar el diagrama de

inicialització del sistema (S1) mitjançant la marca associada A6. També trobem LINI

que es tracta d’una sortida que activa el led Lini que es trobà en el pannell d’operador i

ens servirà per informar-nos del estat en que es troba el sistema. Per tal d’abandonar

aquest estat el mateix diagrama S1 en activa la marca SP que indica el fi de la

inicialització i evolucionarem a l’estat 1.

L’estat 1 espera la decisió del treballador per tal d’evolucionar cap algun dels

modes de funcionament, automàtic (AUT), semiautomàtic (S_AUT) i manual (MAN),

al activar algun sortirem de l’estat 1. Igual que en el cas anterior LPREP també es una

sortida que activarà un led del pannell.

Al evolucionar al estat 2 el sistema ja comença a treballar en mode automàtic

però primer cal preparar el sistema per aquest funcionament i això ho realitzem al

diagrama S39 que s’activa amb la marca F2. Aquest diagrama també és l’encarregat

d’activar SP2 i SP3 en funció de com a transcorregut la preparació. Igual que en els

casos anteriors tenim la sortida LINI_AUT.

Arribats a l’estat 3 el sistema ja treballa en mode automàtic i tots els diagrames

encarregats de fer funcionar la instal·lació en aquest mode s’activen amb la marca F1.

La sortida LAUT ens indicarà que el sistema treballa en mode automàtic i al polsar PFC

abandonarem aquest estat per iniciar la parada del mode automàtic.

35

Si em evolucionat a l’estat 4 vol dir que l’usuari vol para el mode automàtic,

aquesta és una parada progressiva que atura el mode quan ha arribat a un estat òptim per

fer-ho. La parada es du a terme al S40 i aquest s’activà amb la marca F3. Seguint com

els casos anterior LPFC es una sortida que activa un led del pannell d’operador per tal

de indicar sempre en quin estat esta treballant el sistema.

En el cas que l’usuari vol treballar en mode semiautomàtic saltarem a l’estat 5, i

tots els diagrames necessaris per fer treballar el sistema en aquest mode s’activaran amb

la marca F5. Seguint amb la mateix criteri tenim el led LS_AUT i al pressionar PAR el

sistema evolucionarà a l’estat 6 per començar la parada del mode semiautomàtic.

Actiu l’estat 6 el sistema comença a parar per tal d’abandonar el mode

semiautomàtic, igual que l’estat 4 la parada es progressiva i només sortirem quan les

condicions òptimes es compleixin. Aquesta parada es tracta al diagrama S48 que

s’activa amb la marca F6 i aquest mateix ens activarà FPAR quan el sistema estigui

parat.

Si em saltat a l’estat 7 vol dir que treballem en mode manual i per tan els

diferents interruptors per gestionar aquest mode son operatius. La marca F4 és

l’encarregada de mantenir els interruptors operatius i la sortida LMAN és el led que ens

indica que treballem en mode manual. La marca FMAN s’activa amb el polsador

SORTIR_MANUAL que trobarem al diagrama SMAN.

Per últim queda l’estat 8, saltem a aquest estat quan l’usuari a detectat alguna

emergència i vol aturar el sistema de forma immediata. Al evolucionar al estat 8 el

sistema queda aturat i tot queda en la posició en que es trobà en el moment d’activar

EME. El interruptor EME es tracta d’un contacte normalment tancat degut a la seva

importància. Els diagrames S59 i S60 tracten la situació d’emergència. Per tal de

abandonar l’estat d’emergència es necessari que EME estigui ja parat i s’activi REM.

36

S1: Inicialització

Aquest diagrama és el de inicialització i com el seu nom indica és l’encarregat

de deixar el sistema preparat per començar a treballar. Com es pot observar l’únic que

efectuem en la inicialització és la de deixar les premses en estat d’espera i punt per

començar a treballar. És necessari tractar les premses perquè ambdues porten un seguit

de sensors i un programa per tal de detectar un mal reglatge de la premsa, els quals no

ens deixaran treballar amb la premsa fins que no estigui tot correcte.

Aquests sensors són varis i ens detecten una mala alimentació de corrent,

proteccions de seguretat mal col·locades, porta de carrega oberta, canal obert, sensors

tèrmics, nivell insuficient d’oli i d’altres menys freqüents. I pel que fa al programa ens

controla que la premsa tingui un programa de premsa carregat i estigui operatiu.

Aquest diagrama com es pot comprovar no controla el nivell de càrrega de les

premses ja que en funcionament normal les premses estan buides i aptes per començar a

treballar, i en cas que no sigui així es degut a un estat d’emergència o perquè l’operador

a estat manipulant les premses en mode manual, per tan l’operador sap l’estat actual de

la premsa i es decisió seva com treballar-hi.

Si ens centrem amb el diagrama observem que esta format per 3 estat. L’estat 10

espera que s’activi la marca A6 del diagrama S0, i un cop activada saltarem a l’estat

E11.

L’estat E11 es l’encarregat d’activar les sortides P1_ESPERAR i P2_ESPERAR

el qual si no hi ha cap error portar la premsa 1 i 2 a la posició d’espera. Un cop a l’estat

d’espera les premses activaran les entrades P1_ESPERANT i P2_ESPERANT i el

diagrama evolucionarà cap al següent estat.

L’estat 12 activa la marca SP que indica que la inicialització a acabat i espera a

que el diagrama S0 evolucioni i es desactivi A6, un cop aquí el diagrama torna al estat

10 i ja esta preparat per una nova inicialització.

38

S39: Inicialització mode automàtic

Tal i com el seu nom indica aquest diagrama s’encarrega de prepara el sistema

per treballar en mode automàtic. La seva missió consisteix en determinar quina línia de

tines utilitzarem per emmagatzemar el most.

El diagrama esta format per 7 estats, i mitjançant el conjunt es preveu realitzar la

missió pel el qual l’hem dissenyat. A continuació expliquem com funciona el diagrama.

El primer estat que trobem és el 390, i en el moment que decidim treballar en

mode automàtic el diagrama S0 ens activarà F2, per tant començarem la inicialització i

passarem al següent estat el 391.

Som a l’estat 391, mirem si les tines estan buides mitjançant els sensor de nivell.

Cal d’estacar que només mirem les tines 1 i 5 de cada línia perquè és per on es preveu

començar a omplir el most de primeres i segones respectivament.

Entrant en el funcionament de l’estat veiem que quan les tines Z1 i Z5 estan

buides (BZ1·BZ5), hi ha algun cup buit (BZ1+BZ2+BZ3) saltem a l’estat 392. Per

contra quan tenim les tines Y1 i Y5 buides (BY1·BY2), les tines Z1 i Z5 no buides

(/BZ1·/BZ5) i ha algun cup buit saltem a l’estat 395. En últim cas quan trobem que hi ha

les tines Y1, Y5, Z1 i Z5 no buides, o no queda cap cup buit saltem a l’estat 393.

Si em arribat a l’estat 392 vol dir que les tines Z1 i Z5 estan buides i que

omplirem la línia 1, per tant activem la marca que ho indica OMPLIR_L1. També

activem la marca TERCERES perquè sabem que hi ha algun cup disponible.

Realitzades les dos activacions passarem a l’estat 396.

Per altra banda si em arribat a l’estat 393 vol dir que tenim les tines o el cups

plens i que per tant no podem començar a treballar amb el mode automàtic. Activem la

sortida TINES_PLENES que alimenta un led del quadre de comandament per indicar el

motiu pel qual el sistema no pot treballar en mode automàtic.

40

Si l’operari vol finalitzar el procés tindrà que polsar PFC , llavors abandonarem

la inicialització i tornarem a l’estat en que el sistema està preparat per començar a

treballar en algun mode. Per contra el sistema esperarà que es buidin les tines o els cups

i quan això passi continuarà amb el procés.

Si l’operari a polsat PFC saltarem a l’estat 394, on activem la marca SP3 per

indicar al diagrama S0 que volem saltar a l’estat de sistema preparat. Quan S0 rebi la

petició abandonarem aquest estat i tornarem a 390.

Per altra banda però si som a l’estat 395 vol dir que tenim les tines Y1 i Y5

disponibles, i que Z1 i Z5 no ho estan, per tant activem la marca que ens indica que

treballarem amb la línia 2, OMPLIR_L2. Igual que en el estat 392 també activem

TERCERES.

Per últim hi ha la possibilitat que hagin arribat a l’estat 396, això significa que la

inicialització s’ha realitzat correctament i que podem començar a treballar en mode

automàtic.

41

S14: Gestió automàtica de la distribució del raïm de la tolva 1

Si aquest diagrama esta evolucionant significa que estem treballant en mode

automàtic i per tan l’operador no intervé per que el sistema funcioni. La funció de S14

és detectar la presencia de raïm en la tolva1 i decidir en funció del estat de les premses

quina premsa omplirem o en cas d’estar les dues plenes omplir el dipòsit pulmó. Aquest

diagrama també incorpora un sistema de prioritats per anar buidant les dues tolves de

forma alternativa.

El diagrama esta format per 10 estats i cadascun realitza una funció

determinada. L’estat 140 és l’encarregat d’esperar que s’activi el mode automàtic (F1) i

quan s’activa avancem cap al següent estat.

L’estat 141 detecta si hi ha raïm a la tolva 1 (STO1) i en cas de ser afirmatiu si la

prioritat PR1 esta desactivada continuem i saltem a l’estat 142, en cas contrari

esperarem fins que tinguem prioritat per fer-ho, això o decidim al diagrama S15.

Un cop a l’estat 142 ja només falta decidir on portarem el raïm. Podem carregar

la premsa 1 (E143), però per això necessitem que la premsa 1 estigui en estat d’espera

(P1_ESPERANT), que no tinguem de carregar la premsa 2 (OMPLINT_P2) i que no

s’estigui utilitzant ja la premsa 1 (TOL2P1) i (DIP1). Per altra banda podem carregar la

premsa 2 (E144) però per això necessitem que la premsa 2 estigui esperant

(P2_ESPERANT), que no tinguem d’omplir la premsa 1 (OMPLIR_P1), que la premsa

1 no estigui esperant o que en cas d’estar esperant no haguéssim començat a carregar la

premsa 2 ( P1_ESPERANT + OMPLINT_P2) i per últim que no utilitzem ja la premsa

2 (TOL2P2) i (DIP2). L’altra opció que ens queda es que carreguem el dipòsit (E145), i

això només o realitzarem quan la premsa 1 no estigui esperant, no tinguem d’omplir la

premsa 1, la premsa 2 no estigui esperant, no tinguem d’omplir la premsa 1 i el dipòsit

no sigui ple (SDP) i que no estiguem carregant ja el dipòsit (TOL2DI).

Si l’estat 143 esta actiu es que podem carregar la premsa 1 amb la tolva 1 i per

tant iniciarem el diagrama que ho farà possible S2 mitjançant la marca TOL1P1, de la

mateixa manera aquest diagrama (S2) activarà FTOL1P1 quan hagi finalitzat el procés.

43

Per altra banda també activem la marca OMPLINT_P1 que significa que ara toca omplir

la premsa 1 i que fins que no estigui plena no començarem a carregar la premsa 2.

Això o realitzem perquè la manera d’aprofitar més el rendiment de les dues

premses es omplir-les de forma alternativa ja que el procés lent no es la carrega sinó el

premsat i em d’aconseguir que el temps en que les dues premses estigui premsant juntes

sigui el mínim.

Si estem a l’estat 144 vol dir que em de carregar la premsa 2 amb la tolva 1 i per

tant igual que en el cas anterior activarem el diagrama que ho farà possible S30

mitjançant la marca TOL1P2, seguint el mateix procediment que avanç S30 ens activarà

FTOL1P2 quan hagi finalitzat el procés. També activem OMPLIR_P2 pel mateix motiu

que l’esmentat anteriorment però ara indica que em de carregar la premsa 2 fins que

aquesta sigui plena.

Si som a l’estat 145 vol dir que tenim les dues premses plenes i que per tant

omplirem de mentre el dipòsit. Per tal de realitzar-ho activem el diagrama que ho farà

possible S10 mitjançant la marca TOL1DI. Aquest diagrama ens activarà FTOL1DI

quan hagi acabat.

A partir d’aquí els següents estats son per gestionar les prioritats, el primer estat

el 146 mira si hi ha raïm o no a la tolva 2. Si hi ha raïm donem prioritat a la tolva 2 ja

que acabem d’utilitzar la tolva 1 i per tan saltem a l’estat 147 on activem PR1 per

desactivar la tolva 1. Si no hi ha raïm saltem directament al 148 on mirem si PR2 esta

actiu o no, si esta actiu passem al 148 on el desactivem per indicar que ara la tolva 2 ja

pot evolucionar, si ja esta desactivat no fem res. Un cop finalitzada la gestió de

prioritats saltem a l’estat 140.

44

S15: Gestió automàtica de la distribució del raïm de la tolva 2

Aquest diagrama te un funcionament molt similar al S14 ja que s’encarrega de

detectar la presencia de raïm en la tolva2 i decidir en funció del estat de les premses

quina premsa omplirem o en cas d’estar les dues plenes omplir el dipòsit pulmó. Aquest

diagrama igual que l’altre també incorpora un sistema de prioritats per anar buidant les

dues tolves de forma alternativa.

Igual que el S14 el diagrama esta format per 10 estats i cadascun realitza una

funció determinada. L’estat 150 és l’encarregat d’esperar que s’activi el mode automàtic

(F1) i quan s’activa avancem cap al següent estat.

L’estat 141 detecta si hi ha raïm a la tolva 2 (STO2) i en cas de ser afirmatiu si la

prioritat PR2 esta desactivada continuem i saltem a l’estat 142, en cas contrari

esperarem fins que tinguem prioritat per fer-ho, això o decidim al diagrama S14.

Un cop a l’estat 142 ja només falta decidir on portarem el raïm. Podem carregar

la premsa 1 (E153), però per això necessitem que la premsa 1 estigui en estat d’espera

(P1_ESPERANT), que no tinguem de carregar la premsa 2 (OMPLINT_P2) i que no

s’estigui utilitzant ja la premsa 1 (TOL1P1) i (DIP1). Per altra banda podem carregar la

premsa 2 (E154) però per això necessitem que la premsa 2 estigui esperant

(P2_ESPERANT), que no tinguem d’omplir la premsa 1 (OMPLIR_P1), que la premsa

1 no estigui esperant o en cas d’estar esperant ja haguéssim començat a carregar la

premsa 2 ( P1_ESPERANT + OMPLINT_P2) i per últim que no utilitzem ja la premsa

2 (TOL1P2) i (DIP2). L’altra opció que ens queda es que carregar el dipòsit (E155), i

això només o realitzarem quan la premsa 1 no estigui esperant, no tinguem d’omplir la

premsa 1, la premsa 2 no estigui esperant, no tinguem d’omplir la premsa 1 i el dipòsit

no sigui ple (SDP) i que no estiguem carregant ja el dipòsit (TOL2DI).

Si l’estat 153 esta actiu es que podem carregar la premsa 1 amb la tolva 2 i per

tant iniciarem el diagrama que ho farà possible S4 mitjançant la marca TOL2P1, de la

mateixa manera aquest diagrama (S4) activarà FTOL2P1 quan hagi finalitzat el procés.

Per altra banda també activem la marca OMPLINT_P1 que significa que ara toca omplir

la premsa 1 i que fins que no estigui plena no començarem a carregar la premsa 2.

46

Això o realitzem perquè la manera d’aprofitar més el rendiment de les dues

premses es omplir-les de forma alternativa ja que el procés lent no es la carrega sinó el

premsat i em d’aconseguir que el temps en que les dues premses estigui premsant juntes

sigui el mínim.

Si estem a l’estat 154 vol dir que em de carregar la premsa 2 amb la tolva 2 i per

tant igual que en el cas anterior activarem el diagrama que ho farà possible S50

mitjançant la marca TOL2P2, seguint el mateix procediment que avanç S50 ens activarà

FTOL2P2 quan hagi finalitzat el procés. També activem OMPLIR_P2 pel mateix motiu

que l’esmentat anteriorment però ara indica que em de carregar la premsa 2 fins que

aquesta sigui plena.

Si som a l’estat 155 vol dir que tenim les dues premses plenes i que per tant

omplirem de mentre el dipòsit. Per tal de realitzar-ho activem el diagrama que ho farà

possible S11 mitjançant la marca TOL2DI. Aquest diagrama ens activarà FTOL2DI

quan hagi acabat.

A partir d’aquí els següents estats igual que al S14 són per gestionar les

prioritats, el primer estat el 156 mira si hi ha raïm o no a la tolva 1. Si hi ha raïm donem

prioritat a la tolva 1 ja que acabem d’utilitzar la tolva 2 i per tan saltem a l’estat 157 on

activem PR2 per desactivar la tolva 2. Si no h ha raïm saltem directament al 148 on

mirem si PR1 esta actiu o no, si esta actiu passem al 158 on el desactivem per indicar

que ara la tolva 1 ja pot evolucionar, si ja esta desactivat no fem res. Un cop finalitzada

la gestió de prioritats saltem a l’estat 150.

47

S16: Gestió automàtica del premsat del raïm del dipòsit

Aquest diagrama es l’encarregat de decidir quan s’han de carregar les premses

amb el raïm emmagatzemat al dipòsit. El plantejament de S16 es que quan tinguem una

certa quantitat de raïm emmagatzemat en el dipòsit i es doní el cas que les dues tolves

estiguin buides i tinguem alguna premsa disponible aprofitarem per carregar-la fins que

aquesta sigui plena o fins que arribi raïm a alguna tolva. Per tal de realitzar aquesta

funció el diagrama consta de 4 estat.

El primer estat el 160 s’espera que el sistema comenci a treballar em mode

automàtic i tot seguit saltem al 161. Un cop actiu el 161 esperarem que es donin les

condicions necessàries per carregar la premsa 1 o la premsa 2 amb el raïm

emmagatzemat al dipòsit. Carregarem la premsa 1 quan la tolva1 (STV1) i la tolva2

(STV2) siguin buides, el dipòsit no estigui buit (SDB) , la premsa 1 estigui esperant

(P1_ESPERANT) i no tinguem de carregar la premsa 2 (OMPLINT_P2). Igualment

carregarem la premsa 2 quan la tolva1 i la tolva2 estiguin buides, el dipòsit no estigui

buit, la premsa 1 no estigui esperant o en el cas d’estar esperant encara tinguéssim

d’acabar de carregar la premsa 2 (P1_ESPERANT+OMPLINT_P2) i per últim que la

premsa 1 no s’hagi d’acabar de carregar (OMPLINT_P1).

Si em saltat a l’estat 162 es que podem carregar la premsa 1 amb el raïm del

dipòsit i per això activarem el diagrama S12 que gestionarà aquest procés mitjançant la

marca DIP1. De igual manera S12 ens activarà la marca FDIP1 quan s’hagi d’aturar el

procés. Per altra banda també activem la marca OMPLINT_P1 per saber que ara estem

omplint la premsa 1 i que fins que no estigui plena anirem omplint sempre aquesta

premsa pel motiu ja comentat al S14 i S15.

Anàlogament si esta actiu l’estat 163 vol dir que podem carregar la premsa 2

amb el raïm del dipòsit i per gestionar aquest procés activarem el diagrama S13 que

s’encarrega de dur a terme les operacions pertinents. Quan s’hagi de finalitzar el procés

també serà el S13 qui ens activi la marca FDIP2. Igual que en el cas anterior també

s’activa una altra marca OMPLINT_P2 però en aquest cas es per saber que ara estem

omplint la premsa 2 i que fins que no s’ompli seguirem omplint aquesta premsa.

49

S2: Carregar la premsa 1 amb la tolva 1

Aquest diagrama s’encarrega de gestionar les operacions necessaris per dur a

terme la càrrega de la premsa 1 amb el raïm de la tolva 1. A grans tret el que realitza S2

es activar el mode de carrega de la premsa 1, les vàlvules de distribució necessàries per

conduir el raïm de la tolva 1 fins la premsa 1, el diagrama de gestió de la tolva 1 (S6) i

per últim portar la premsa a esperar o premsar segons si esta plena o no. Entrant en més

detall en el funcionament veiem que el diagrama esta format per 7 estats els quals

comentem a continuació.

El primer estat és el 20 el qual espera que li arribi l’ordre de començar TOL1P1,

al mateix temps que controla que els elements que intervenen en aquest procés no

s’estiguin utilitzant. Aquests elements son la tolva1, la premsa 1 i les vàlvules de

distribució, o controlem amb les marques TOL1P2, TOL1DI, TOL2P1 i DIP1. En cas

de poder començar passarem al estat 26.

Si som a l’esta 26 vol dir que es donen les condicions per poder carregar la

premsa1 i per tant activem la sortida que ens informarà a la premsa que a de començar a

premsar (P1_CARREGAR) i un cop la premsa ja esta apunt per carregar ens activarà

l’entrada P1_CARREGANT i ja podrem començar la càrrega.

Ja tenim la premsa preparada i un cop a l’estat 21 ja podem començar a enviar

raïm cap a la premsa, per això posem les vàlvules de distribució en la posició adequada

per conduir el raïm de la tolva1 fins a la premsa1. Al mateix moment també activem el

diagrama S6 amb la marca TLV1 el qual s’encarrega d’arrencar el motor del vis-sens-fi

de buidat de la tolva i la trepitjadora. Mantindrem aquest procés actiu fins que la premsa

estigui plena P1_PLENA i llavors saltarem a l’estat 23, o fins que s’hagi acabat el raïm

de la tolva 1.Si s’acaba el raïm de la tolva 1 és el diagrama S60 qui ens informa

d’aquest fet mitjançant la marca TLV1B, i al ser activada evolucionarem a l’estat 22.

Si som a l’estat 22 vol dir que s’ha acabat el raïm de la tolva1 però que la

premsa1 encara no es plena i que per tan la podem acabar d’omplir quan ens arribi més

raïm. És per això que deixarem la premsa en estat d’espera, apunt per començar un nou

procés de càrrega, mitjançant la sortida P1_ESPERAR. Igualment aquest estat també

51

ens serveix per confirmar al diagrama S60 que em rebut el seu avís de premsa buida

mitjançant al marca C_TLV1. Abandonarem l’estat quan la premsa hagi arribat al seu

estat d’espera i estigui actiu P1_ESPERANT i S60 rebí la nostra confirmació i que per

tan s’apagui TLV1B.

Anàlogament si la premsa ja es plena vol dir que em arribat a l’estat 23 i que per

tan em de informar al diagrama S60 que ha d’aturar la tolva1 i la trepitjadora. L’aturada

no és immediata sinó que procurem deixar la trepitjadora i les canonades buides perquè

sabem que aquest volum de raïm encara cap dins la premsa un cop s’ha activat el sensor

de premsa plena, la marca que realitza aquesta petició es RTLV1. Durant aquest procés

mantindrem les vàlvules amb la mateixa configuració que a l’estat 21. Sortirem d’aquest

estat quan el diagrama S60 ens informi que ja a aturat la tolva i la trepitjadora, ens

informa per la marca TLV1B.

Si esta actiu l’estat 24 vol dir que ja tenim la premsa plena i apunt per començar

a premsar, doncs només falta indicar a la premsa que comenci mitjançant la sortida

P1_PREMSAR. Per altra banda, al igual que a l’estat 22 serà necessari enviar la

confirmació que en rebut la informació de tolva1 i trepitjadora1 parades (TLV1B)

mitjançant la marca C_TLV1. Per últim també indicarem que la premsa 1 ja esta del tot

plena i que per tan ja no cal carregar-la més, doncs ja podem deixar que es carregui la

premsa 2, això o aconseguim desactivant la marca OMPLINT_P1. Passarem a abandona

aquest estat quan la premsa1 ja comenci a premsar (P1_PREMSANT) i S60 hagi rebut

la confirmació (/TLV1B).

Per últim queda l’estat 25 que informa als diferents diagrames que han activat

S20 que ha acaba el procés i que per tan ja poden evolucionar. Això o realitza la marca

FTOL1P1 i un cop rebuda la confirmació de fi de S20 els altres diagrames ja desactiven

TOL1P1.

52

S3: Carregar la premsa 2 amb la tolva 1

En aquest diagrama tractem les operacions necessàries per carregar la premsa 2

amb el raïm de la tolva1. El principi de funcionament d’aquest diagrama és el mateix

principi que segueix el S20 i que si s’observa be el funcionament del S20 i desprès

mirem S30 ens adonarem de la gran semblança entre aquests dos diagrames.

Degut a la gran semblança entre aquests dos diagrames i per no repetir-nos amb

les explicacions ara només farem referència als aspectes que siguin diferents del

diagrama S2. La principal diferencia es que ara em de carregar la premsa 2 i que per tant

ara farem treballar la premsa 2. Una altra diferencia son les vàlvules que ara intervenen

amb el procés ja que ara em de conduir el raïm de la tolva1 a la premsa2. Un altre

aspecte a destacar és que ara desactivarem OMPLINT_P2 quan la premsa 2 estigui

plena el que vol dir que ja no cal carregar-la i ja podrem carregar la premsa 1.

S4: Càrrega de la premsa 1 amb la tolva2

La finalitat de S4 es la d’actuar sobre tots els elements necessaris per efectuar la

carrega de la premsa 1 amb el raïm contingut amb la tolva2. Al igual que S3 també es

desenvolupa de forma quasi idèntica a S2, en aquest cas les úniques diferencies recauen

en que ara treballem amb la premsa 2 i per tan varien els indicador de treball, on TLV2

significa que volem fer evolucionat el diagrama S8 per que arrenqui el motor del vis-

sens-fi de la tolva2 i la trepitjadora 2. Altrament TLV2B significa que la tolva2 està

buida o que un cop demanada la petició de parada del motor i la trepitjadora de la tolva2

(RTLV2) ja esta efectuada.

S5: Càrrega de la premsa 2 amb la tolva2

Seguint amb la mateixa dinàmica aquest diagrama s’encarrega d’efectuar les

accions necessàries per que es realitzi la càrrega de la premsa 2 amb el raïm contingut a

la tolva2. Igual que els dos diagrames anteriors el funcionament segueix el mateix

principi que el de S2 amb la diferència que ara les variables canviaran però continuen

significant el mateix que en S2 amb la diferència que ara fan referència a la premsa2 i l

tolva2 com el seu nom indica.

56

S10: Càrrega del dipòsit amb la tolva 1

La missió d’aquest diagrama és la d’actuar sobre tots els elements necessaris per

efectuar la càrrega del dipòsit pulmó amb el raïm de la tolva1. La carregà del dipòsit es

realitza com a mitja per evitar aglomeracions de raïm a les tolves quan les premses estan

premsant i així evitar que es produeixin esperes de tractors que volen descarregar quan

les tolves son plenes. Aquest raïm del dipòsit es tractarà en estones de baixa afluència

de raïm o a la nit al acabar la jornada.

El funcionament d’aquest diagrama esta estructurat en 7 estat els qual comentem

tot seguit.

L’estat 100 és el primer estat i espera que s’activi la marca TOL1DI per

començar a efectuar la carrega del dipòsit amb la tolva1. Al mateix temps aquest estat

també vigila que es pugi efectuar l’operació, es a dir mira que no estiguéssim utilitzant

ja el dipòsit, la tolva1 o que el camí per portar el raïm al dipòsit estigui bloquejat., les

marques que controlen aquests termes son TOL1P1, TOL1P2 i TOL2DI.

A continuació trobem l’estat 2 que s’encarrega d’omplir el dipòsit amb el raïm

de la tolva1, per dur a terme aquesta operació posem les vàlvules en la posició correcta

per conduir el raïm de la tolva1 al dipòsit (A2,B3), ordenem al diagrama S6 que

arrenqui el motor de la tolva1 i la trepitjadora (TLV1) i per últim obrim la vàlvula de

carrega del dipòsit (VDC), per tan ara ja tenim el dipòsit carregant-se. Pararem aquest

procés quan la tolva1 no tingui raïm (TLV1B) o quan el dipòsit sigui ple (SDP) o en el

cas d’estar treballant en mode automàtic quan alguna de les dues premses hagi acabat el

seu procés i estigui apunt per tornar-se a carregar [SDP + {F1(P1_esperant +

P2_esperant)}].

Si em saltat a l’estat 102 vol dir que la tolva1 ja esta buida i que el diagrama S6

esta esperant la nostra confirmació per saber que em rebut el missatge de tolva1 buida

(TLV1B), per tan enviem la confirmació activant C_TLV1B. Quan S6 rebi la

confirmació desactivarà TLV1B i ja podrem avança a l’estat 105.

59

Si som a l’estat 103 es que em aturat el procés o bé perquè el dipòsit és ple o per

que ens trobem en mode automàtic i alguna premsa es troba apunt per carregar. En

conseqüència el que fem és donar l’ordre a S6 que a de parar el motor del vis-sens-fi i la

trepitjadora mitjançant la marca RTLV1. Mentre durar aquest procés de parada

mantenim les vàlvules de distribució en la posició de càrrega del dipòsit i la vàlvula del

dipòsit oberta. Un cop s’ha parat el motor i la trepitjadora el diagrama S6 envia la

confirmació TLV1B i ja podem saltar al següent estat.

Em evolucionat fins l’estat 104 el que vol dir que ja em parat de carregar el

dipòsit i igual que a l’estat 102 el diagrama S6 esta esperant la confirmació, per tant

activem C_TLV1B i esperem que S6 la rebi, en el moment en que desactivarà

TLV1B.Ara ja podem saltar fins l’estat 25.

Si som a l’estat 25 es que ja em acabat tot el procés i que per tan cal informar als

diagrames que hagin activat TOL1DI que em arribat al final, i o farem amb la marca

fTOL1DI. Al rebre la indicació aquests diagrames ja desactivaran TOL1DI i arriben al

final del diagrama d’on tornem al començament.

S11: Càrrega del dipòsit amb la tolva 2

La missió d’aquest diagrama al igual que S10 és la d’actuar sobre tots els

elements necessaris per efectuar la càrrega del dipòsit pulmó, però en aquest cas

mitjançant el raïm contingut en la tolva2. El motiu per el qual carreguem el dipòsit és el

mateix que el comentat anteriorment per evitar aglomeracions de raïm a les tolves i

esperes de tractors apunt per descarregar.

Com es pot observar el funcionament es quasi igual que en el diagrama anterior

amb la diferencia que ara actuem sobre la tolva 2 i que per tant el diagrama que la

gestiona canvia, ara es S8. Per altra banda i de manera lògica també varien les vàlvules

que em d’accionar per conduir el raïm de la tolva2 a el dipòsit ara son F3, B2 i C1.

60

S12: Càrrega de la premsa 1 amb el dipòsit

La missió d’aquest diagrama es realitzar totes les operacions necessàries perquè

s’efectuï la càrrega de la premsa 1 amb el raïm contingut al dipòsit pulmó. El diagrama

esta format per 7 estats que controlen en tot moment el procés. El primer estat és el 120

i està esperant que s’activi la marca que dona marxa al procés DIP1. Al mateix moment

aquest estat tampoc deix avança el procés si algun dels components que necessitem per

desenvolupar-lo correctament esta sent utilitzat com son la premsa1 i les canonades que

tenen de conduir el raïm fins la premsa, això o controlem amb les marques TOL1P1,

TOL2P1 i DIP2. Per altra banda si tot esta correcte començarem el procés.

Al començar el procés el primer estat que esta actiu es 121 que mitjançant la

sortida P1_CARREGAR dona l’ordre a la premsa que es posi en mode càrrega. Un cop

la premsa estigui preparada activarà l’entrada P1_premsant i per tant ja podem saltar al

següent estat.

Si som l’estat 122 és que la premsa ja esta apunt i només falta començar a

enviar al raïm cap a ella, per fer-ho obrirem la vàlvula de descarrega del dipòsit,

posarem les vàlvules de distribució a la posició adequada per conduir el raïm fins la

premsa i posarem em marxa la bomba que ha de impulsar el raïm fins la premsa. Aquest

procés es mantindrà actiu fins que s’ompli la premsa 1 (P1_PLENA), fins que el dipòsit

estigui buit (SDB) o fins que en el cas d’estar en mode automàtic arribi raïm a alguna

tolva {F1(STO1 + STO2)}.

En el cas que saltem a l’estat 123 vol dir que la premsa ja esta plena i que per tan

ja podem començar el procés de premsat, per això donem l’ordre mitjançant

P1_PREMSAR perquè la premsa 1 es posi a premsar i esperarem que la premsa ens

doni la confirmació que a començat el procés mitjançant P1_PREMSANT. En aquest

estat també desactivem la marca OMPLINT_P1 que ens serveix per informar-nos que la

premsa 1 ja esta plena i que per tan ja podem carregar la premsa 2, aquesta confirmació

només s’utilitza quan treballem en mode automàtic.

63

Si som a l’estat 124 vol dir que el dipòsit ja esta buit i aprofitem per mantenir

uns segons més el procés actiu per que es buidin les canonades i així deixar-les netes de

raïm.

Aquesta acció la farem inclus si en el moment de buidar-se el dipòsit la premsa

és plena perquè sabem que el volum de raïm que hi posarem de més i cap bé . Passat el

temps que em cregut necessari per buidar les canonades si la premsa 1 es plena saltarem

a l’estat 123 i començarà a carregar, i si no es plena saltarem a l’estat 125 i la posarem

en mode espera.

Si arribem a l’estat 125 vol dir que em de posar la premsa en mode espera i

activem la sortida P1_ESPERAR fins que la premsa ens confirmi que ja esta en mode

espera P1_ESPERANT, en el moment en que avançarem al següent estat.

Ja som al final del diagrama i tenim actiu l’estat 126 ara només falta informar als

diagrames que han demanat la utilització de S12 que ja em acabat i per això activem la

marca fDIP1. Al rebre aquesta confirmació aquests diagrames ja desactivaran DIP1 i

per tant ja estem apunt per tornar a realitzar el procés.

S13: Càrrega de la premsa 2 amb el dipòsit

El diagrama S13 podríem dir que és una copia del S12 amb la diferència que

aquest s’encarrega d’actuar sobre tots els mecanismes necessaris per efectuar la carrega

de la premsa 2 amb el raïm emmagatzemat en el dipòsit. El procediment de treballar

d’aquest diagrama és el mateix que el de S12 explicat anteriorment amb les úniques

diferències que ara treballem sempre sobre la premsa 2 i per tant utilitzem les variables

que controlen aquesta premsa, i com és normal també canvien la posició de les vàlvules

que em de fer treballar per conduir el raïm del dipòsit a la premsa 2.

64

S6: Gestió de la tolva 1

El diagrama S6 com el seu nom indica s’encarrega de la gestió del buidat de la

tolva1, i amb aquesta finalitat actua sobre el motor del vis-sens-fi de la tolva1 i sobre la

trepitjadora. A més controla en tot moment el procés per detectar qualsevol canvi, ja

sigui quan s’acaba el raïm de la tolva1 i cal parar els motors, quan hi ha una petició

d’aturar el procés de buidat, quan arriba massa raïm a la trepitjadora i aquesta no pot

processar-lo o quan s’ha produït un massissació de raïm a la tolva1 i aquest no arriba al

vis-sens-fi. A continuació expliquem detalladament com funciona el diagrama i

explicarem com actua el diagrama davant de qualsevol d’aquests canviïs que em

mencionat.

El primer estat és el 60 en el qual esperem que s’activi la marca TLV1 que

indica que volem començar a buidar la tolva.

Un cop som al estat 61 vol dir que ja podem començar el procés i per tan el

primer que realitzem es arrencar el motor que fa girar el vis-sens-fi. Un cop el motor

esta en marxa esperem que arribi raïm fins la trepitjadora, quan arriba raïm el sensor de

trepitjadora buida s’apaga (/ST1B) i llavors en el cas que la trepitjadora no estigui ja en

marxa (/BT1) passarem a l’estat 62 on la posarem em marxa. Per altra banda pot ser que

la trepitjadora ja estigui en marxa (BT1) degut a que anteriorment s’ha produït una

sobre acumulació de raïm a la trepitjadora, en aquest cas ja passem directament al estat

63. Podem saltar a l’estat 63 també en el cas que passats 30 segons no s’hagi produït

cap de les dues situacions anteriors per tal de poder tractar el que esta passant i no

deixar el sistema en una situació d’espera permanent.

Si esta actiu l’estat 62 vol dir que em d’arrencar la trepitjadora i per això activem

la sortida que la posa en marxa i la mantindrem activa fins que en un altre estat decidim

parar-la.

Si em arribat a l’estat 63 vol dir que tenim el vis-sens-fi i la trepitjadora en

marxa i que la tolva es va buidant fins que succeeix alguna d’aquestes quatres

possibilitats. La primera es que rebem la petició que em d’aturar el procés (RTLV1) ja

67

sigui perquè la premsa o el dipòsit son plens o per qualsevol altre motiu, llavors anem a

l’estat 64.

Una altra possibilitat és que per algun motiu arribi més raïm a la trepitjadora del

que pot processa i estigui a punt de sobreeixir, moment en el que s’activarà el sensor de

trepitjadora plena (ST1P) i saltem a l’estat 67. La tercera possibilitat és que es produeixi

una massissació de raïm a la tolva, es a dir el raïm es compacta damunt del vis-sens-fi

sense arribar a tocar-lo formant un pont i evitant que aquest el pugui prendre, llavors ens

trobem que la tolva esta plena (STO1), que el vis-sens-fi roda però no porta raïm cap a

la trepitjadora i aquesta esta buida (ST1B), en el moment que passa aquesta situació i ja

a passat almenys un temps suficient com perquè el raïm ja hagi pogut arribar fins la

trepitjadora saltem a l’estat 68. Per últim queda la possibilitat que s’hagi acabat el raïm

de la tolva i tinguem la tolva ( /STO1) i la trepitjadora (ST1B) buides.

Em arribat a l’estat 64 el que vol dir que em rebut la petició d’aturar el procés,

per tant primer parem el motor del vis-sens-fi ( R-MT1) i esperem que es buidi la

trepitjadora (ST1B). Un cop buida la trepitjadora passem a l’estat 65 on esperem uns

segons perquè s’acabi de buidar la trepitjadora i les canonades. Passat aquest temps

passem al següent estat el 66 on ja podem parar la trepitjadora (R-BT1) i enviar la

confirmació respecte que ja em aturat el procés. Quan rebem la resposta (C_TLV1B) ja

podem tornar a l’estat 60.

Si som a l’estat 67 és que la trepitjadora estava a punt de sobreeixir, per això el

que fem es parar el vis-sens-fi (R-MT1) i esperar que la trepitjadora es buidi (ST1B), en

el moment que es buida passem al estat 61 que tornarà a arrencar el vis-sens-fi.

Altrament podem haver arribat a l’estat 68 el que vol dir que s’ha produït un

pont, per tal de solucionar-ho el que fem en un principi és parar la trepitjadora que esta

buida (R-BT1) i encendre un led al taulell del operador per indicar-li el que esta

succeint (LED_PONT1). Però no parem el vis-sens-fi ja que l’operari el que ha de fer es

anar fins a la tolva i mitjançant una barra desmunta aquest pont. Al moment en que torni

a arribar raïm a la trepitjadora (/ST1B) saltarem a l’estat 69 on posarem de nou en

marxa la trepitjadora (S-BT1) i d’aquí tornarem a l’estat 63.

68

Per últim podem arribar al estat 70 el que vol dir que tenim la tolva i la

trepitjadora buides, aquí esperem un cert temps avanç d’aturar els motors per tal de

buidar les canonades. Passat aquest temps passem al estat 71 on ara si parem el vis-

sens-fi i la trepitjadora i on enviem la confirmació que s’ha aturat el procés TLV1B. Ens

mantindrem en aquest estat fins que hagin rebut la confirmació C_TLV1B i tot seguit

tornarem al estat 60, el principi.

S8: Gestió de la tolva 2

Seguint el mateix funcionament que S6, aquest diagrama s’encarrega d’actuar i

controlar tots els elements necessaris perquè es desenvolupi correctament el buidat de la

tolva 2. Al igual que S6 aquest diagrama posa en marxa o atura el motor del vis-sens-fi

de buidat de la tolva2 i la trepitjadora segons o demanin les circumstàncies. Aquest

diagrama també reacciona a quatre possibilitat, la primera es que rebem una petició per

aturar el procés de buidat.

La segona que la trepitjadora estigui apunt de sobreeixir, la tercera que s’hagi

produït un pont, es a dir que el raïm es massissa a la tolva i el vis-sens-fi no se’l pot

endur. I la ultima possibilitat es que la tolva s’hagi buidat, com que el procediment que

segueix aquest diagrama es igual que el de S6 no entrarem en detall en l’explicació de

com tractem cada possibilitat ja que podem tornar endarrera i mirar l’explicació de G6.

69

S17: Detecció buidar premsa 1, mode automàtic

Aquest diagrama ens serveix per detectar que em de buidar la premsa 1 quan

treballem en mode automàtic. El seu funcionament és molt senzill i es tracta de detectar

que la premsa ja a acabat el procés de premsar, això o detectarem perquè la premsa 1

desactivarà l’entrada P1_PREMSANT. Un cop sabem que ja podem començar a buidar

la premsa només falta espera a que el sistema estigui disponible i començar a efectuar la

descarrega.

Entrant en més detall en l’explicació del diagrama veiem que entre l’estat 170 i

171 formen un detector de flanc descendent que ens servirà per detectar el moment en

que la premsa acabi el seu procés de premsat. El funcionament és molt fàcil, l’estat 170

esta esperant que s’activi el procés de premsat (P1_PREMSANT) i en el moment en que

s’activa, si el sistema esta treballant en mode automàtic (F1 + F3), avancem a l’estat

171. Un cop a 171 esperem que la premsa acabi el seu procés de premsat i desactivi

l’entrada (/P1_PREMSANT) per saltar al següent estat. A 171 també tenim en compte

que si l’entrada P1_PREMSANT s’ha desactivat perquè s’ha produït alguna parada

inesperada moment en que s’activa P1aSTOP no avançarem cap a l’estat 172.

Si em avançat a l’estat 172 vol dir que la premsa ja esta apunt per ser

descarregada i ara només fa falta comprovar que la instal·lació de descarrega no esta

sent utilitzada per la premsa 2 (/BUIDAR_P2). Si no s’utilitza ja podem avançar cap al

173.

A l’estat 173 donem l’ordre al diagrama S35, que gestiona el buidat de la premsa

1, que ja pot començar amb la descarrega de la premsa (BUIDAR_P1). Esperarem aquí

fins que el diagrama S35 ens confirmi que la premsa 1 ja esta buida (fBUIDAR_P1). Al

arribar la confirmació tornarem al estat inicial el 170.

71

S18: Detecció buidar premsa 2, mode automàtic

El diagrama S18 de igual forma que S17 s’encarrega de detectar quan la premsa

2 a acabat el seu procés de premsat i podem començar a buidar la premsa. El

funcionament de S18 es idèntic al de S17 i no serà necessari explicar-lo degut a la gran

semblança, mirant el diagrama sol és suficient per comprendre les diferències entre els

dos.

73

S35: Gestió del procés de buidat de la premsa 1

El diagrama S35 és un del diagrames més complexos d’entendre si no es te clar

el que estem realitzant en cada moment. En un primer terme em de saber que els quatre

primers estats s’encarreguem de garantir que ja em buidat el most que s’emmagatzema

dins la premsa i el contingut en les canonades que el transporten fins les tines. El

diagrama restant s’encarrega d’arrencar els motor de les cintes que tenen de portar la

brisa fins l’exterior de la cooperativa, d’ordenar a la premsa que comenci a buidar i de

controlar en tot moment el procés per si es produeix alguna anomalia i cal aturar-lo.

Ara que ja sabem el que realitza el diagrama a grans trets, oh explicarem amb

més detall. El diagrama comença a l’estat 350 on esperem que ens donin l’ordre de

començar el buidat de la premsa 1, marca BUIDAR_P1, un cop rebuda l’ordre avancem

al següent estat. Per tant ara som al 351 on activem la marca BUIDAR_CANONADES,

aquesta marca si mirem els diagrames S29, S31, S33, S34 ens serveix per assegurar-nos

que mantindrem la bomba que buida el most de la premsa activada un temps suficient

com per detectar que la premsa es buida de most (SCANAL1B) i que les canonades

també son buides.

Sortirem d’aquest estat al moment que la premsa sigui buida de most

SCANAL1B i avancem fins el 352, és en aquest estat on esperem que les canonades és

vagin buidant, em escollit 15segons però és un valor que es tindria que concretar a la

pràctica. Passat aquest temps passem a l’estat 353 on ja podem desactivar

BUIDAR_CANONADES perquè aquestes ja estan buides i activem MBC. La marca

MBC (Memòria Buidat Canonades) serveix pels diagrames S29, S31, S33 i S34 i

significa que les canonades ja estan buides i que per tan no cal que tornem a activar cap

d’aquests diagrames que em gestionen el buidat de la premsa i per això els desactivem

mitjançant MBC.

De l’estat 353 podem agafar dos camins, però primer explicarem el que

signifiquen les marques RPRP1, RSCP1 i RTRP1, la marca RPRP1 significa que les

tines on s’emmagatzema el most de primera qualitat estan plenes i que ara estem

desviant el most mitjançant mànegues a altres tines. RSCP1 i RTRP1 signifiquen el

mateix que RPRP1 però per most de segona i tercera qualitat respectivament. Si RPRP1,

76

RSCP1 i RTRP1 estan desactivades agafarem el primer camí i arribem a l’estat 355, el

que significa que el sistema treballa en condicions normals i encara tenim capacitat per

emmagatzemar més most.

Per altra banda tenim que si alguna d’aquestes marques esta activada passem a

l’estat 354, el que significa que tenim algunes tines plenes i que estem treballant de

forma manual desviant el most cap a tines alternatives amb mànegues.

Al arribar a 354 desactivem totes les marques, això o realitzem perquè si mirem

els diagrames S29, S31, S33 i S34 veurem que en el cas que les tines estiguin plenes en

un primer moment el sistema es para i informa del que esta succeint llavors l’operador

pot reaccionar i manipular les mànegues per desviar el most on sigui necessari, és per

aquest motiu que a cada premsada cal reprendre el procés per poder separar primeres ,

segones i tercers. Un cop em arribat aquí ja em acabat el procés de buidar el most de la

premsa.

Ara ja estem apunt per començar la descarrega de la premsa, el primer que

realitzem és a l’estat 355 arrencar els motors de les dues cintes que ens tenen de conduir

la brisa fins l’exterior. Un cop en marxa esperem que les cintes comencin a moure’s, si

les cintes es mouen el sensors SCINTA1 i SCINTA2 o detectaran i ja podrem saltar a

l’estat 363 on indiquem a la premsa que comenci a buidar. Per contra si passat un temps

prudencial les cintes no es mouen passem a l’estat 361 on parem els motors de les cintes

i encenem un led al plafó d’operador per indicar que les cintes fallen.

Un cop l’operador hagi solucionat el problema podrà activà de nou el procés

premen l’entrada RCINTES la qual ens farà avança fins l’estat 362, aquí tornem a posar

en marxa els motors de les cintes i depenen si la premsa es troba en mode stop

(P1aSTOP) avancem a un estat o altre. Si P1aSTOP és actiu vol dir que la premsa ja

havia començat a buidar-se però em tingut d’aturar el procés i per tan per emprendre’l

del punt on l’hem aturar activarem la sortida SET_P1.

Per altra banda si P1aSTOP no esta actiu vol dir que encara no havíem començat

a buidar la premsa i que per tan ara ja podem començar per això saltem a 363 on

activem el buidat de la premsa.

77

Si som a l’estat 356 és que la premsa s’està buidant i el procés funciona

correctament, ens mantenim en aquest estat fins que la premsa és buida (P1_BUIDA) o

fins que es produeix algun problema i alguna cinta s’aturà. El problema d’aturades de

les cintes succeeix perquè a vegades la brisa encara conte una mica de most que mulla la

cinta i fa que aquesta patini sobre el cilindre que la fa moure. Si això passa saltem a

l’estat 360 on parem la premsa i d’aquí anem a l’esta 361 explicat anteriorment.

Si la premsa es buida haurem saltat a l’estat 357 on ja preparem la premsa per un

altre procés per això activem la sortida P1_ESPERAR, quan aquesta estigui en mode

espera activarà P1_ESPERANT i si ja a passat el temps que em calculat que

necessitàvem les cintes per portar tota la brisa fins l’exterior de la cooperativa saltarem

a l’estat 358 on parem les dues cintes.

Un cop els sensors SCINTA1 i SCINTA2 confirmen que les cintes estan parades

ja podem finalitzar el procés. Per acabar doncs serà a l’estat 359 on enviarem la

confirmació que en arribat al final del diagrama S35 (fBUIDAR_P1) i desactivarem la

marca MBC per deixar-la apunt per tornar a començar el procés.

Un cop els diagrames han rebut la nostra confirmació desactivaran BUIDAR_P1

i ja estem apunt per tornar a començar un nou procés.

S37: Gestió del procés de buidat de la premsa 2

Seguint el mateix funcionament que S35 el diagrama S37 s’encarrega de

descarregar la premsa 2. Al igual que S35 el diagrama es divideix en dos parts, la

primera part que s’encarrega de buidar el most contingut en la premsa 2 i en les

canonades de distribució del most d’aquesta premsa. I en una segona part que gestiona

el buidat de la premsa 2 i vigila el seu desenvolupament.

El desenvolupament de tot el procés es igual que el de S35 amb l’única

diferencia que ara actuem sobre la premsa 2 en lloc de la 1. És per això que no creiem

necessari repetir-nos en les explicacions i per qualsevol dubte d’aquest diagrama n’hi ha

prou en consultar l’explicació de S35 per buscar-hi una resposta.

78

S40: Parada mode automàtic a final de cicle

En aquest diagrama gestionem el procés de parada a final de cicle del mode

automàtic. La finalitat de S40 es esperar que tots els processos actiu vagin acabant i

desprès deixar el sistema apunt per un nou cicle.

El funcionament d’aquest diagrama comença a l’estat 400, el qual espera que

s’activi F3, marca que indica que volem efectuar la parada del mode automàtic.

Tot seguit passem a l’estat 401 on mirem si tenim algun d’aquests processos

actiu, TOL2P1, TOL2P2 i TOL2DI. Si hi ha algun procés actiu passem a l’estat 402 on

esperem que acabi. Si no hi ha cap d’aquests processos actiu passem a l’estat 403 on ja

podem forçar el diagrama S15 que els controla a l’estat d’inici.

A continuació passem a l’estat 404 on mirem si tenim algun d’aquests processos

actiu, TOL1P1, TOL1P2 i TOL1DI. Si hi ha algun procés actiu passem a l’estat 405 on

esperem que acabi. Si no hi ha cap d’aquests processos actiu passem a l’estat 406 on ja

podem forçar el diagrama S14 que els controla a l’estat d’inici.

Més endavant arribem a l’estat 407 on mirem si tenim algun d’aquests processos

actius, DIP1 i DIP2. Si hi ha algun procés actiu passem a l’estat 408 on esperem que

acabi. Si no hi ha cap d’aquests dos processos actiu passem a l’estat 409 on ja podem

forçar el diagrama S16 al seu estat d’inici.

Arribem a l’estat 410, comprovem si tenim la premsa 1 carregada amb raïm. Si

hi ha raïm a la premsa passem a l’estat 411 on iniciem el procés de premsat.

A continuació arribem a l’estat 412 i ara comprovem si hi ha raïm a la premsa 2.

En cas que n’hi hagi passarem a l’estat 423 on iniciarem el procés de premsat.

Som ja a l’esta 414, aquí esperem que les premses acabin el seu procés. En el

moment que les dues premses ja hagin acabat el procés i siguin buides ja saltarem al

següent estat.

81

Em arribat a l’estat 415, això vol dir que ja tenim tot el procés finalitzat, ara

doncs només fa falta realitzar les actuacions necessàries per deixar el sistema a punt per

un altre cicle. En aquest estat desactivem totes les variables de control de procés que

poden quedar actives desprès de la finalització.

Per últim a l’estat 416 realitzem els forçats necessaris per deixar els diagrames

de control de la distribució de most en l’estat inicial, a punt d’un altre cicle. En aquest

estat també activem la marca FPFC per indicar que ja em acabat la parada a final de

cicle del mode automàtic, quan S0 respongui i desactivi F3 tornarem a l’estat 400.

82

S22: Determina la tina a omplir, línia 1, most de primeres

Aquest diagrama juntament amb 10 diagrames més són els encarregats de

realitzar la distribució del most per les tines, però per comprendre bé el seu

funcionament primer serà necessari conèixer detalladament com funciona aquest procés.

A l'apartat d’antecedent es fa una explicació detallada del procés, la qual ens

ajudarà molt a entendre el procés.

Fent un petit recordatori sabem que el most es classifica segons la seva qualitat,

de major a menor qualitat trobem les primeres o most flor, les segones i les terceres. Per

altra banda sabem que un cop tenim les tines plenes comença el procés de desfangat que

dura aproximadament 24 hores i que ens obliga a anar alternant les tines a omplir.

Per tal de tractar la necessitat de classificar el most i tenint en compte la

quantitat de most que s’espera de cada qualitat em dividit les tines de la següent forma.

El most de primeres s’emmagatzemarà en les tines Z1, Z2, Z3 i Z4 un dia i el dia

següent a les Y1, Y2, Y3 i Y4. Pel que fa al most de segones s’utilitzaran les tines Z5,

Z6 i Z7 un dia i l’altre les Y5, Y6 i Y7, per últim el most de terceres es preveu utilitzar

sempre X1,X2 i X3 ja que en aquest cas no es realitza el desfangat i tot el most passa

pel filtre de buit.

Per altra banda per tal de tractar la necessitat d’alternar les tines a omplir

treballem amb les marques OMPLIR_L1 i OMPLIR_L2, que són les qual ens permetran

conduir el most fins una línia o altra de tines. Aquestes marques s’activen segons el

criteri del operador quan treballem en mode semiautomàtic o per la decisió adoptada pel

diagrama S39 quan treballem en mode automàtic.

Arribat aquest punt ja tenim una idea prou amplia del que em de realitzar i

comencem amb l’explicació del diagrama S22. Aquest diagrama s’encarrega de decidir

en quines tines anirem emmagatzemant en cada moment el most de primeres, sempre i

quan correspongui amb el dia que em d’omplir la línia 1, com ja sabem aquests tines

són Z1, Z2, Z3 i Z4. Entrant en més detall el mode de funcionament del diagrama veiem

que esta format per 10 estat i que durant la seva execució succeeix el següent.

85

Inicialment l’estat 220 esta actiu i en ell esperem que es decideixi la línia de

tines que em d’omplir. En el cas que s’hagi escollit la línia 1 i OMPLIR_L1 estigui

actiu, saltem fins el següent estat el 228.

Al arribar a 228 controlem que tots els sensors funcionin correctament per evitar

problemes en el desenvolupament del diagrama. Sabem que en cap cas poden estar el

sensor de buit i el de ple d’una mateixa tina actius a la vegada, és per aquest motiu que

si en alguna de les quatre tines que controla aquest diagrama succeeix això passarem a

l’estat 229. En cas que els sensor funcionin correctament saltarem a l’estat 221.

Si em saltat a l’estat 229 vol dir que algun sensor no funciona correctament i que

per tant el sistema no pot decidir amb seguretat quina tina s‘ha d’omplir, per això

mitjançant la sortida ERROR_S_PR_L1 activarem un led per indicar a l’operari el que

esta passant i el diagrama queda parat en aquest punt.

En el moment que l’error sigui solucionat el sistema torna automàticament al seu

funcionament. Quan el diagrama queda parat a 229 no significa que el sistema es

detingui, sinó que automàticament el sistema demanarà si volem continuar treballant

realitzant la distribució del most manualment utilitzant mànegues, aquesta acció es

realitzà als diagrames S20 i S27.

Per altra banda si els sensors funcionen correctament i em arribat al estat 221 vol

dir que estem a punt de decidir quina tina omplirem. La primera possibilitat que trobem

és que la tina Z1 estigui buida (BZ1) i per tant saltem a 222. Una altra possibilitat és que

la tina Z1 ja estigui plena (PZ1) i la tina Z2 buida (BZ2) per tan saltem a l’estat 223.

Altrament pot passar que la tina Z1 i la tina Z2 estiguin plenes (PZ1·PZ2) i la tina Z3

buida (BZ3), per tan saltem a 224. Una altra opció és que la tina Z1, la Z2 i la Z3

estiguin plenes (PZ1·PZ2·PZ3) i la Z4 buida, en aquest cas saltem a 225.

Per últim queda que trobem totes les tines plenes (PZ1·PZ2·PZ3·PZ4), si és així

anem fins l’estat 226.

86

Si som a l’estat 222 vol dir que em d’omplir la tina Z1 i amb la marca OMZ1 ho

indiquem, quan la tina sigui plena (PZ1) o quan haguem de deixar d’omplir aquest línia

de tines (/OMPLIR_L1) sortirem d’aquest estat i tornarem a 220 per començar de nou.

Igual que l’estat anterior els estats 223, 224, 225 indiquen que em d’omplir

respectivament Z2, Z3 i Z4 i amb les marques OMZ2, OMZ3 i OMZ4 ho indiquem. Al

igual que l’estat 220 sortirem d’aquests quan les tines siguin plenes o quan

OMPLIR_L1 es desactivi.

Per altra banda si em arribat a l’estat 226 vol dir que les quatre tines estan plenes

i per tant no disposem de més capacitat per emmagatzemar most de primeres, per tal de

indicar-ho activem la marca PR_PLENES. Sortirem d’aquest estat en el moment que

alguna de les quatre tines sigui buida (BZ1+BZ2+BZ3+BZ4) o en el moment que es

desactivi OMPLIR-L1.

Quan abandonem aquest estat saltem directament a l’estat 227 on desactivem les

marques RPRP1 i RPRP2. Aquestes dos marqués es desactiven perquè tal i com es pot

veure al diagrama S20 i S27 en el moment en que les tines són plenes i el sistema no pot

continuar treballant de forma automàtica el sistema pregunta si volem continuar

distribuint el most de forma manual i en cas afirmatiu el sistema canvia la seva

configuració per treballar en aquest mode i activa la marca RPRP1 o RPRP2 depenen

del diagrama per tal de treballar seguidament amb aquesta configuració.

Per això quan tornem a tenir alguna tina disponible i desactivem RPRP1 i

RPRP2 el sistema torna automàticament a la configuració anterior.

S23: Determina la tina a omplir, línia 2, most de primeres

Seguint el mateix criteri que S22 aquest diagrama s’encarrega de decidir en

quines tines anirem emmagatzemant en cada moment el most de primeres, però a

diferència de S22 aquest controla les tines de la línia 2 i per tant només funciona quan la

marca OMPLIR_L2 està activa. Les tines que controla són Y1, Y2, Y3 i Y4.

87

Referent al funcionament de S33 segueix la mateixa pauta que S22, només em

de saber que ara treballarem amb els sensors BY1, BY2, BY3 i BY4 que detecten tina

Y1, Y2, Y3 i Y4 buida respectivament i amb els sensors PY1, PY2, PY3 i PY4 que

detecten les tines plenes. La marca ERROR_S_PR_L2 ens avisa que s’ha produït un

error en algun sensor de les quatre tines que tractem, el nom significa error sensor

primeres línia 2.

88

S24: Determina la tina a omplir, línia 1, most de segones

Aquest diagrama quan estiguem treballant amb la línia 1 i per tant OMPLIR_L1

estigui actiu, s’encarregarà de decidir en quina tina d’aquesta línia emmagatzemarem en

cada instant el most de qualitat segones. Com em comentat anteriorment reservem per

les segones d’aquesta línia les tines Z5, Z6 i Z7. Si entrem em més detall veurem que el

funcionament es molt similar al de S22 i S23, a continuació el comentem breument.

Inicialment ens trobem a l’estat 240 on esperem que s’activi OMPLIR_L1, si

s’activa voldrà dir que em d’omplir les tines de la línia 1 i que per tant ja podem

arrencar el diagrama, saltem a 247.

Un cop a l’estat 247 fem una petita comprovació del sensors, mirem que no hi

hagi els sensor de buit i ple d’una mateixa tina actius a la vegada. Si no hi ha error anem

a l’estat 241, on decidim quina tina omplim. En cas contrari saltem a l’estat 248 on

avisem a l’operari del error que s’està produint mitjançant la marca ERROR_S_SC_L1

que activa un led que significa error en algun sensor de les tines de la línia 1 destinades

a segones.

Si em arribat a l’estat 241 primer em de saber que BZ5, BZ6 i BZ7 són sensors

que detecten les tines Z5, Z6 i Z7 buides respectivament i PZ5, PZ6 i PZ7 plenes. Ara

que sabem el significat de les entrades, seguint el criteri que es representa al diagrama

saltarem a un estat o altre.

Si arribem a l’estat 242, 243 o 244 significa que em d’omplir Z5, Z6 o Z7

respectivament i que les marqués OMZ5, OMZ6 i OMZ7 són les que ho indiquen. Per

contra pararem d’omplir una tina quan aquesta sigui plena o quan es desactiva

OMPLIR_L1.

Per altra banda si em arribat a l’estat 245 vol dir que les tres tines estan plenes i

per tant no disposem de més capacitat per emmagatzemar most de segones, per tal de

indicar-ho activem la marca SC_PLENES. Sortirem d’aquest estat en el moment que

alguna de les tres tines sigui buida (BZ5+BZ6+BZ7) o en el moment que es desactivi

OMPLIR-L1. Quan abandonem aquest estat saltem directament a l’estat 246 on

91

desactivem les marques RSCP1 i RSCP2. Aquestes dos marqués es desactiven perquè

tal i com es pot veure al diagrama S29 i S31 en el moment en que les tines són plenes i

el sistema no pot continuar treballant de forma automàtica el sistema pregunta si volem

continuar distribuint el most de forma manual i en cas afirmatiu el sistema canvia la

seva configuració per treballar en aquest mode i activa la marca RSCP1 o RSCP2,

depenen del diagrama, per tal de treballar seguidament amb aquesta configuració. Per

això quan tornem a tenir alguna tina disponible i desactivem RSCP1 i RSCP2 el sistema

torna automàticament a la configuració anterior.

S25: Determina la tina a omplir, línia 2, most de segones

Aquest diagrama quan estiguem treballant amb la línia 2 i per tant OMPLIR_L2

estigui actiu, s’encarregarà de decidir en quina tina d’aquesta línia emmagatzemarem en

cada instant el most de qualitat segones. Com em comentat anteriorment reservem per

les segones d’aquesta línia les tines Y5, Y6 i Y7. Si observem bé S25 veurem que es

igual a S24 i per aquest motiu no cal entrar en més detall en l’explicació d’aquest

diagrama.

92

S26: Determina la tina a omplir, most de terceres

Aquest diagrama al igual que els quatre anteriors, s’encarregarà de decidir en

quina tina emmagatzemarem en cada instant el most de qualitat terceres. Com em

comentat anteriorment reservem per les terceres els cups X1, X2 i X3. Si entrem em

més detall veurem que el funcionament es molt similar al de S24 i S25, a continuació el

comentem breument.

Inicialment ens trobem a l’estat 260 on esperem que s’activi TERCERES,

aquesta marca a diferencia dels casos anteriors s’activa sempre que fem anar el sistema

de distribució de most i ens serveix bàsicament per activar i desactivar aquest diagrama.

Quan s’activa saltem dins a 261.

Un cop a l’estat 261 fem una petita comprovació del sensors, mirem que no hi

hagi els sensor de buit i ple d’un mateix cup actius a la vegada. Si no hi ha error anem a

l’estat 263, on decidim quina tina omplim. En cas contrari saltem a l’estat 262 on

avisem a l’operari del error que s’està produint mitjançant la marca ERROR_S_TR que

activa un led al plafó d’operador que significa error en algun sensor dels cups destinats

a terceres.

Si em arribat a l’estat 263 primer em de saber que BX1, BX2 i BX3 són sensors

que detecten els cups X1, X2 i X3 buits respectivament i PX1, PX2 i PX3 plens. Ara

que sabem el significat de les entrades seguint el criteri que es representa al diagrama

saltarem a un estat o altre.

Si arribem a l’estat 264, 265 o 266 significa que em d’omplir X1, X2 o X3

respectivament i que les marqués OMX1, OMX2 i OMX3 són les que ho indiquen. Per

contra pararem d’omplir un cup quan aquest esta ple o quan desactivem TERCERES.

Per altra banda si em arribat a l’estat 267 vol dir que els tres cups estan plens i

per tant no disposem de més capacitat per emmagatzemar most de terceres, per tal de

indicar-ho activem la marca TR_PLENES. Sortirem d’aquest estat en el moment que

algun dels tres cups sigui buit (BX1+BX2+BX3) o en el moment que es desactivi

TERCERES. Quan abandonem aquest estat saltem directament a l’estat 268 on

94

desactivem les marques RTRP1 i RTRP2. Aquestes dos marqués es desactiven perquè

tal i com es pot veure al diagrama S33 i S34 en el moment en que els cups són plens i el

sistema no pot continuar treballant de forma automàtica el sistema pregunta si volem

continuar distribuint el most de forma manual i en cas afirmatiu el sistema canvia la

seva configuració per treballar en aquest mode i activa la marca RTRP1 o RTRP2,

depenen del diagrama, per tal de treballar seguidament amb aquesta configuració.

Per això quan tornem a tenir alguna tina disponible i desactivem RTRP1 i

RTRP2 el sistema torna automàticament a la configuració anterior.

95

S20: Buidar el most de la premsa 1, qualitat primeres

La funció d’aquest diagrama és activar el buidat de la classificadora de most de

la premsa 1 quan aquesta sigui plena i el most que conté sigui most flor, per això només

treballem amb les tines Z1, Z2, Z3, Z4, Y1, Y2, Y3 i Y4 destinades a emmagatzemar

most flor.

Si entrem en més detall amb el anàlisis del diagrama veure esta format per 15

estat i a continuació els expliquem breument.

Comencem amb l’estat 200 actiu i llavors si treballem en mode automàtic

(F1,F3) o si treballem en mode semiautomàtic (F5, F6) activem el diagrama i saltem al

següent estat.

Un cop a l’estat 214 esperem que el sensor de la classificadora de most de la

premsa 1 indiqui que ja esta plena (SCANAL1P), llavors en aquest instant en el cas que

la premsa 1 estigui es mode esperar (P1_esperant), carregar (P1_carregant) o estigui

premsant i tingui l’entrada que indica most de primera qualitat (PR) activa ja podem

començar a enviar el most a la tina adient.

Cal tenir en compte que per major seguretat també ens assegurem que els

diagrames que distribueixen el most de segones i terceres de la premsa 1 estiguin aturats

(/ACSC·/ACTR) perquè mai es pugui donar el cas que estiguem actuant sobre un

mateix element en dos diagrames a la vegada. Si aquests requisits es compleixen

passarem a següent estat.

Som a l’estat 201, activem la marca ACPR que indica que estem treballant amb

aquest diagrama i ja estem apunt per decidir quina tina em d’omplir. Serà el diagrama

S22 o S23 qui ho decideix i activa una de les següents marques OMZ1, OMZ2, OMZ3,

OMZ4,OMY1, OMY2, OMY3 o OMY4.

Depenent de quina marca estigui activa saltem a l’estat que obrirà la vàlvula que

buida el most de la classificadora 1 (P1VM), la vàlvula que condueix al most cap a la

xarxa de distribució (P1VMD), arrencarem la bomba que ha d’impulsar el most (BP1) i

98

per últim actuarem sobre totes les vàlvules necessaris per conduir el most fins la tina en

qüestió. Sortirem de qualsevol d’aquests estats quan la marca deixi d’estar activa, el que

significa que la tina ja estarà plena, o quan la classificadora de most de la premsa ja

estigui buida (SCANAL1B).

A l’estat 201 també es pot donar el cas que estigui activa la marca PR_PLENES,

si es així saltem a l’estat 210 on parem la premsa perquè no continuï generant més most

(STOP_P1) i activem la sortida L_PASSAR_PR que alimenta un led i indica que si

volem continuar distribuint el most de primeres de la premsa 1 em de passar al mode

manual. Amb aquesta petició es pretén que l’operari instal·li les mànegues fins la tina

que cregui corresponent i la empalmi a la sortida de la classificadora que queda lliure

l’esquerra. Llavors al polsar RMOST reprenem el procés i passem a l’estat 211.

Un cop a l’estat 211 ja podem activar la sortida SET_P1 per fer reprendre el

procés a la premsa 1 i també activem RPRP1 que significa que a partir d’ara treballarem

en mode de distribució manual i que mentre no canvien les condicions distribuirem el

most flor en aquest mode sense tornar a aturar el procés. Un cop la premsa ja a retornat

al funcionament normal (/P1aSTOP) passem al següent estat.

Hem arribat a l’estat 212 i per tant estem utilitzant el mode manual de la

distribució del most, per tan activem els components per treballar en aquest mode.

Obrin la vàlvula de buidat del most de la classificadora 1 (P1VM), la vàlvula de

distribució del most cap a la línia esquerra (P1VME) i arrenquem la bomba (BP1). Quan

la classificadora de most de la premsa sigui buida (SCANAL1B) abandonarem aquest

estat.

L’estat 213 s’activa just abans de tornar al punt inicial i la seva missió es

desactivar la marca ACPR per indicar que ja em acabat de treballar amb el diagrama

S20.

99

S27: Buidar el most de la premsa 2, qualitat primeres

La seva funció d’aquest diagrama és activar el buidat de la classificadora de

most de la premsa 2 quan aquesta sigui plena i el most que conté sigui most flor, per

això només treballem amb les tines Z1, Z2, Z3, Z4, Y1, Y2, Y3 i Y4 destinades a

emmagatzemar most flor.

El desenvolupament d’aquest diagrama transcorre igual que el S20, només

canvien algunes de les entrades, sortides i marques perquè tot i significant el mateix ara

afecten a la classificadora de la premsa 2 i per això el nom es lleugerament diferent. Al

final de tots els diagrames tenim un llistat amb el significat de totes les variables.

100

S29: Buidar el most de la premsa 1, qualitat segones


la premsa 1 quan aquesta sigui plena i estiguem tractant amb segones, per això només

treballem amb les tines Z5, Z6, Z7, Y5, Y6 i Y7 destinades a emmagatzemar most de

segones.

Si entrem en més detall amb el anàlisis del diagrama veure que esta format per

13 estat i a continuació els expliquem breument.

Comencem amb l’estat 290 actiu i si treballem en mode automàtic (F1,F3) o si

treballem en mode semiautomàtic (F5, F6) activem el diagrama i saltem al següent estat.

Un cop a l’estat 302 si la premsa està premsant i esta produint most de segones,

entrada SC activa i no estem utilitzant ja la xarxa de distribució de most de la premsa 1 (

/ACPR·/ACTR), en el moment en el qual s’activi el sensor que indica classificadora de

most de la premsa 1 plena (SCANAL1P) saltarem al següent estat.

Arribem a l’estat 291, activem la marca ACSC per indicar que estem treballant

amb aquest diagrama i ja estem apunt per decidir quina tina em d’omplir. Serà el

diagrama S24 o S25 qui decideix la tina i activa una de les següents marques OMZ1,

OMZ2, OMZ3, OMZ4,OMY1, OMY2, OMY3 o OMY4. Depenen quina marca estigui

activa saltem a l’estat que obrirà la vàlvula que buida el most de la classificadora de

most de la premsa 1 (P1VM), la vàlvula que condueix al most cap a la xarxa de

distribució (P1VMD), arrencarem la bomba que ha d’impulsar el most (BP1) i per últim

actuarem sobre totes les vàlvules necessaris per conduir el most fins la tina en qüestió.

Sortirem de qualsevol d’aquests estats quan la marca deixi d’estar activa, el que

significa que la tina ja estarà plena, o quan la classificadora de most de la premsa ja esta

buida (SCANAL1B).

A l’estat 291 també es pot donar el cas que estigui activa la marca SC_PLENES,


(STOP_P1) i activem la sortida L_PASSAR_SC que alimenta un led i indica que si

103

volem continuar distribuint el most de segones de la premsa 1 em de passar al mode





procés a la premsa 1 i també activem RSCP1 que significa que a partir d’ara treballarem


most de segones en aquest mode sense tornar a aturar el procés. Un cop la premsa ja a

retornat al funcionament normal (/P1aSTOP) passem al següent estat.

Em arribat a l’estat 300 i per tant estem utilitzant el mode manual de distribució

del most, per tan activem els components per treballar en aquest mode. Obrin la vàlvula

de buidat del most de la classificadora de la premsa 1 (P1VM), la vàlvula de distribució

del most cap a la línia esquerra (P1VME) i arrenquem la bomba (BP1). Quan la

classificadora de la premsa sigui buida (SCANAL1B) abandonarem aquest estat.


desactivar la marca ACSC per indicar que ja em acabat de treballar amb el diagrama

S29.

S31: Buidar el most de la premsa 2, qualitat segones

La funció d’aquest diagrama és activar el buidat del most de la classificadora de

la premsa 2 quan aquesta sigui plena i estiguem tractant amb segones, per això a igual

que en el S29 només treballem amb les tines Z5, Z6, Z7, Y5, Y6 i Y7 que estan

destinades a emmagatzemar most de segones. La pauta de funcionament i els criteris per

evolucionar entre estat són iguals que en el diagrama anterior S29 amb la única

diferencia que ara treballem sobre la classificadora de la premsa 2 i ara les entrades,

sortides i marques fan referència a aquesta classificadora.

104

S33: Buidar el most de la premsa 1, qualitat terceres


la premsa 1 quan aquesta sigui plena i estiguem tractant amb terceres o quan la premsa

finalitza el procés de premsat. Treballem amb els cups X1, X2 i X3 destinats a

emmagatzemar most de terceres.

Si entrem en més detall amb el anàlisis del diagrama veure que esta format per

10 estat i a continuació els expliquem breument.

Comencem amb l’estat 330 actiu, quan treballem en mode automàtic (F1,F3) o

quan treballem en mode semiautomàtic (F5, F6), activem el diagrama i saltem al estat

següent.

El següent estat és el 339. Aquí esperem que es donen les condicions per

realitzar la distribució del most de tercers. Activarem dita distribució quan la premsa

està premsant i esta produint most de terceres, entrada TR activa i el sensor que indica

que la classificadora és plena SCANAL1P actiu.

També s’activa la distribució del most quan la premsa a acabat el procés de

premsat, BUIDAR_P1 actiu, i la marca MBC esta desactivada. Aquesta marca s’activa

quan ja em realitzat el buidat del most. Abans d’activar la distribució de most tindrem

sempre en compte que no estiguem utilitzant ja la xarxa de distribució de most de la

premsa 1 ( /ACPR·/ACTR). Si complim amb les anteriors condicions passarem a l’estat

331.

Arribem a l’estat 331, activem la marca ACSC per indicar que estem treballant

amb aquest diagrama i ja estem apunt per decidir quin cup em d’omplir. Serà el

diagrama S26 qui ho decideix i activa una de les següents marques OMX1, OMX2 o

OMX3.

Depenent de quina marca estigui activa saltem a l’estat que obrirà la vàlvula que

buida el most de la classificadora de most de la premsa 1 (P1VM), la vàlvula que

condueix al most cap a la xarxa de distribució (P1VMD), arrencarem la bomba que ha

107

d’impulsar el most (BP1) i per últim actuarem sobre totes les vàlvules necessaris per

conduir el most fins el cup en qüestió.

Sortirem de qualsevol d’aquests estats quan la marca deixi d’estar activa, el que

significa que el cup ja és ple, o que la classificadora de most de la premsa ja esta buida i

la marca BUIDARCANONADES esta desactivada ( SCANAL1B

·/BUIDARCANONADES).

La marca buidarcanonades serveix per mantenir el sistema de distribució actiu

un temps suficient després de que la classificadora es buida per tal de buidar les

canonades.

A l’estat 331 també es pot donar el cas que estigui activa la marca TR_PLENES,


(STOP_P1) i activem la sortida L_PASSAR_TR que alimenta un led i indica que si

volem continuar distribuint el most de terceres de la premsa 1 em de passar al mode





procés a la premsa 1 i també activem RTRP1 que significa que a partir d’ara treballarem


most de terceres en aquest mode sense tornar a aturar el procés. Un cop la premsa ja a

retornat al funcionament normal (/P1aSTOP) passem al següent estat.

Em arribat a l’estat 337 i per tant estem utilitzant el mode manual de distribució

del most, per tan activem els components per treballar en aquest mode. Obrin la vàlvula

de buidat del most de la classificadora de la premsa 1 (P1VM), la vàlvula de distribució

del most cap a la línia esquerra (P1VME) i arrenquem la bomba (BP1). Quan la

classificadora de most de la premsa ja esta buida i la marca BUIDARCANONADES

esta desactivada ( SCANAL1B·/BUIDARCANONADES) sortirem d’aquest estat.

108


desactivar la marca ACTR per indicar que ja em acabat de treballar amb el diagrama

S33.

S34: Buidar el most de la premsa 2, qualitat terceres


la premsa 2 quan aquesta sigui plena i estiguem tractant amb terceres o quan la premsa

finalitza el procés de premsat. Treballem amb els cups X1, X2 i X3 destinats a

emmagatzemar most de terceres.

La pauta de funcionament i els criteris per evolucionar entre estat són iguals que

en el diagrama anterior S39 amb la única diferencia que ara treballem sobre la

classificadora de la premsa 2 i ara les entrades, sortides i marques fan referència a

aquesta classificadora.

109

S42: Elecció de les tines a omplir, mode semiautomàtic

Un cop l’operari hagi decidit que vol treballar en mode semiautomàtic el primer

diagrama que entra en funcionament es S42. En aquest diagrama preparem el sistema

per treballar amb les tines que l’operari decideixi. L’operari pot es collir entre omplir la

línia 1, la línia 2 o treballar omplint les tines de forma manual.

Al diagrama comença a 420, en el moment que decidim treballar amb mode

semiautomàtic passem al següent estat

Som a l’estat 421, activem el led que indica al quadre de comandament quins

polsadors estan actius. Esperem que l’operari polsi alguna de les opcions.

Si polsa el P_OMPLIR_L1 saltem a l’estat 422, i activem les marques

necessàries per treballar amb la línia 1, OMPLIR_L1 i TERCERES.

Per contra si polsa P_OMPLIR_L2 saltem s l’estat 423, i activem les marques

necessàries per treballar amb la línia 2,OMPLIR_L2 i TERCERES.

Per últim l’operari pot polsar MAN_MOST, en aquest cas saltem a l’estat 424

on activem les marquès PR_PLENES, SC_PLENES, TR_PLENES i P_MANMOST. El

fet de tenir aquestes marques actives ja obliga al sistema a treballar en mode de

distribució manual, tal i com es pot veure als diagrames S20, S27, S29, S31, S33 i S34.

Un cop realitzada qualsevol de les operacions anteriors, arribem a l’estat 25, on

activarem la marca POS2, que donarà “vida” als demés diagrames de mode

semiautomàtic.

111

S43: Gestió de la premsa 1, mode semiautomàtic

En aquest diagrama tracta de gestionar totes les operacions que es poden dur a

terme entre la premsa 1, les tolves i el dipòsit pulmó, en mode semiautomàtic.

Per a fer això, restarem en espera a l’estat inicial, fins que el diagrama anterior

ens activa la marca POS2, indicarem aquesta acció mitjançant el LED L_P1_POS2 (

estat 431 ), i acte seguit, sempre i quan la marca F5 encara estigui activa procedirem a

esperar una de les tres possibles accions per part de l’operari.

La primera acció possible, és que l’operari activi el polsador Btol1P1, i el procés

sigui realitzable (resta de condicions).

En aquest cas saltem a l’estat 433 que activa la càrrega de la premsa 1 mitjançant

la tolva 1. Un cop finalitzat el comandament abandonarem aquest estat.

Les altres dues possibilitats, són idèntiques, canviant la font des de la qual

carreguem la premsa ( tolva 2 i dipòsit pulmó).

Un cop finalitzat qualsevol dels estats citats, ens trobarem a l’estat 436 rebrà la

indicació a través del quadre de comandament que ja continuar el procés, recarregant la

premsa 1, o començar el mode de premsat de la mateix premsa.

En el cas que la premsa estigui premsant arribarem a l’estat 438, i en el moment

que acabi aquest procés, ho indicarem al quadre mitjançant un led i l’operari podrà

decidir de buidar la premsa si ho creu convenient.

Un cop la premsa estigui buida, quedarà preparada per un altre cicle de premsat.

S45: Gestió de la premsa 2, mode semiautomàtic

El diagrama S45 seguint el mateix funcionament que el que acabem d’explicar,

s’encarrega de gestionar totes les operacions que es poden dur a terme entre la premsa 2,

les tolves i el dipòsit pulmó, en mode semiautomàtic.

114

S47: Omplir el dipòsit, mode semiautomàtic

Aquest diagrama se n’encarrega de controlar la càrrega del dipòsit a través de

qualsevol de les dues tolves.

És fàcil seguir el raonament que segueix aquest diagrama, si consultem

l’explicació dels diagrames d’estats anteriors (S43 i S45), però el procés és més simple

degut al simple fet de que tenim menys variables en joc (només el dipòsit pulmó i les

dues tolves).

116

S48: Finalització mode semiautomàtic

En aquest diagrama esperem que el sistema acabi de realitzar els processos

pendents.

Un cop això hagi succeït això, ens encarregarem de deixar el sistema preparat,

per a poder iniciar un altre mode de funcionament.

El primer estat rellevant on esperem que finalitzin els processos actius, és el 481.

Un cop finalitzats aquests processos, passem al següent estat on desactivarem les

variables de procés que puguin estar actives i influeixin en els nous processos.

Per acabar forçarem els diagrames que s’encarreguen de la distribució del most

al seu estat inicial.

118

S49: Parada de la tolva 1 en cas d’emergència

Com el seu nom indica aquest diagrama s’ocupa d’aturar el vis-sens-fi de la

tolva 1 i la trepitjadora de la mateixa tolva.

Quan s’activa el polsador d’emergència de la tolva 1 passem a l’estat 491.

La primera cosa que realitzarem en aquest estat serà aturar el motor del vis-sens-

fi ( MT1 ) i la trepitjadora ( BT1 ). També forçarem el diagrama S6 al seu estat inicial

per tal de deixar el sistema a punt per a tornar a començar, tant bon punt és reanudi el

sistema.

Activarem també la marca que ens indica que la tolva 1 està aturada

(TLV1STOP). Aquesta marca permetrà l’activació del led del quadre de comandament

amb el mateix significat.

S51: Parada de la tolva 2 en cas d’emergència

Remarcar que el diagrama S51, actua de la mateixa manera que el diagrama

anterior però amb la diferència que treballem sobre la tolva 2, i en conseqüència sobre

tots els diagrames que tractem amb aquesta tolva.

121

S50: Tractament parada d’emergència tolva 1

Aquest diagrama s’encarrega d’aturar els processos que estiguessin treballant

amb la tolva 1 i deixar-los en un estat òptim per poder iniciar-la, tan bon punt s’hagi

restaurat l’estat d’emergència.

Comencem quan s’activa la marca TLV1STOP. Tot seguit comprovem en quin

dels possibles estats estava treballant la tolva.

Si estàvem carregant la tolva 1 amb la premsa 1 també pararem la premsa i

forçarem S20 al seu estat inicial. Quan es restauri el sistema abandonarem aquest estat.

Farem el mateix quan la tolva 1 carregui la premsa 2.

Si carreguem el dipòsit, forçarem el diagrama que gestiona aquest procés (S10)

al seu estat inicial.

Per contra, si no hi ha cap d’aquests estats actius saltarem a l’estat 505 on

únicament esperem que es restauri l’estat d’emergència.

S52: Tractament parada d’emergència tolva 2

Repetirem el mateix procés amb el diagrama S52, tenint en compte que tractem

amb els diagrames que treballem amb la tolva 2.

124

S53: Parada emergència premsa 1

Aquest cop esperarem a l’estat inicial fins que es premi el polsador d’aturada

d’emergència de la primera premsa (B_STOP_P1).

Aleshores passem a l’estat següent, on primerament aturarem al premsa

(P1STOP) per continuar activant la marca que activarà el diagrama S54 que gestiona

aquesta aturada.

S’activarà també el LED que inidica aquesta incidència al quadre de

comandament.

S58: Parada emergència premsa 2

Tornem a estar davant d’un diagrama d’emergència idèntic a l’anterior, amb la

diferència, es clar, de que aquest cop actuarem sobre la premsa 2.

127

S54: Tractament parada emergència premsa 1

En aquest diagrama implementem el control del procés en que es troba la premsa

en el moment d’efectuar la parada d’emergència.

Inicialment estarem a l’estat inicial (540) esperant que el diagrama S53 activi la

marca STOPPRM1, automàticament avancem al següent estat.

Arribat aquest punt, comprovarem en quin procés es troba immersa la premsa.

Depenent del procés que s’estigui duent a terme, saltarem a un dels següents estats:

Quan estem carregant la premsa 1 amb la tolva 1, procedirem a l’estat 542, estat

on pararem el motor dels vis-sens-fi i la trepitjadora de la tolva de la qual estem

extraient el raïm. També forçarem els diagrames S2, i S6 al seu estat inicial per tal de

deixar el sistema preparat per tornar a començar quan es restauri el sistema.

Quan carreguem la premsa 1 amb la tolva 2, el procediment és anàleg, recaient

la única diferència en el fet de que actuem sobre els diagrames que tracten aquest afer.

Si estem carregant la premsa amb el dipòsit activarem aquesta càrrega forçant

S12 al seu estat inicial.

En cas de que la premsa estigui en procés de buidat passarem a l’estat 545 on

pararem les 2 cintes transportadores i forçarem el diagrama S35 a l’estat 350 (inicial).

Si la premsa estigués premsant saltaríem a l’estat 546, des d’on depenent del

mode de treball saltaríem als estats 547 o 548.

El primer cas significa que treballem en mode automàtic, i per tant forcem S17 a

l’estat inicial. Si per contra havíem saltat a l’estat 548, vol dir que estàvem treballant en

mode semiautomàtic, i en conseqüència, els forçats actuaran sobre S43 ( a l’estat 436 ),

des d’on podríem reanudar de nou el procés.

130

Des de qualsevol dels dos estats anteriorment comentats, un cop reanudat el

procés saltarem a l’estat 550 on activarem la sortida SET_P1 per tal d’activar la premsa

des del punt on s’havia aturat.

Queda un últim cas, si cap de les anteriors casos que hem comentat s’ha produït,

passarem a l’estat 549 on únicament esperarem que reanudi el procés.

S56: Tractament parada emergència premsa 2

Seguint el raonament anterior, podem deduir amb facilitat el funcionament

d’aquest diagrama, si prestem atenció a les diferents variables ( i per tant elements ) que

estan en joc.

Això és fàcilment contrastable consultant la taula de variables que va adjunta en

aquesta mateixa memòria.

131

S59: Parada emergència general

En aquest cas, si ens arriba emergència través del polsador, i encara no ens

trobem en aquest estat, procedirem a forçar el diagrama de funcionament general (S0) a

l’estat d’emergència (8), des d’on activarem el LED del pannell i la marca que posarà en

marxa tot el procés de tractament d’emergència.

Un cop restaurem l’emergència, abandonarem aquest estat, per tornar a l’estat

inicial d’espera.

S60: Tractament estat emergència

En aquest diagrama, induït per la marca D1 subministrada pel diagrama de

funcionament general (S0 a l’estat 8) realitzarem tots el forçats que corresponguin a

l’estat d’emergència.

Desactivarem també totes les variables del procés que puguin estar actives i

condicionen un nou cicle.

Abandonarem també aquest estat quan sortim de l’estat d’emergència ( quan D1

deixi d’estar actiu ).

134

SMAN( Diagrames de mode manual)

Als diagrames que es mostren a continuació implementem les operacions

necessàries per a que l’operari tingui un mode manual.

L’únic aspecte a tenir en especial consideració en aquest seguit de diagrames és

que la seva missió és relacionar els diferents polsadors amb les sortides corresponents;

això sí, tenint en compte que no deixarem l’activació simultània però contradictòria

d’operacions sobre un mateix actuador ( per exemple, no podrem girar alhora el motor

del vis-sens-fi en ambdós sentits ).

137

8 Resultats finals

En el present projecte es preveu la millora de les instal·lacions d’extracció i

distribució de most amb la incorporació de la maquinaria i béns d’equip que es

relacionen a continuació.

DUES TREPITJADORES AMB BOMBA HELICOIDAL(positiva)

S’instal·len sota les tremuges de càrrega, una sota cada tremuja de forma que el

raïm impulsat pel vis-sense-fi cau directament dins la trepitjadora. Es preveu segellar la

unió entre el vis-sense-fi i la trepitjadora per tal d’evitar fuges de most quan hi hagi un

gran contingut de most en el raïm i aquest ompli per complet la trepitjadora, a tal efecte

que pugui quedar part de la tremuja de càrrega i la trepitjadora plenes de most sense que

això comporti fuges.

El segellat es molt important a tal efecte de treballar en raïm collit a màquina.

També es preveu:

o La incorporació de un joc de sondes per tal d’automatitzar la posada en

marxa i la parada de la trepitjadora i la bomba,

Les bombes poden transportar sense malmetre:

o Raïm sencer.

o Raïm en gra.

o Raïm espremut amb raspa i sense raspa.

o Raïm fermentat.

Característiques constructives:

Disposa de tremuja d’alimentació amb vis-sense-fi, construïts en acer inox AISI-

304.

138

El rotor és d’acer inoxidable 304L crom dur i l’estator d’elastòmer atòxic de

doble pas.

El reductor s’acobla directament i el sistema d’engràs en bany d’oli, tot

degudament protegit.

Tot el conjunt ve muntat sobre rodes.

Característiques tècniques:

- Longitud. : 2.080 mm.

- Amplada. : 730 mm.

- Amplada fins tremuja : 500 mm.

- Potència elèctrica e.m. : 7,5 CV.

- Cabal horari : 20/30.000 Kg./h.

- Diàmetre boca sortida. : 120 mm.

CANONADES I VÀLVULES PER LA DISTRIBUCIÓ DEL RAÏM

Es tracta del conjunt de canonades d’acer inoxidable i vàlvules de distribució

que permeten transferir el raïm des de qualsevol de les dues trepitjadores a qualsevol de

les dues premses o al dipòsit

Característiques vàlvules:

o Vàlvules de tres vies amb capacitat per conduir el raïm des de qualsevol

de les vies d’entrada cap a qualsevol via de sortida

o Incorpora actuador pneumàtic amb tres posicions.

Estat de repòs, sense aire, circulació o

Estat 2, activa entrada 2, circulació o

Estat 3, activa entrada 3, circulació o

Comprèn:

La instal·lació de distribució del raïm realitzada amb:

o 32 m. Canonada de 125 mm. ∅

139

o 11 corbes.

o 6 vàlvules pneumàtiques de distribució de 125 mm.∅ de tres vies.

DIPÒSIT PER EMMAGATZEMAR I MACERAR RAÏM

Per emmagatzemar raïm espremut quan les premses estiguin ocupades i evitar

així que si l’afluència de raïm es molt gran ens quedem amb el sistema col·lapsat i els

socis no puguin descarregar, amb els corresponent problemes que això representat per a

ells.

A més també ens permetrà realitzar la breu maceració que necessita el raïm

negre si volem obtenir un vi rosat més pujat de to.

Característiques:

o La tina esta construïda tota ella amb acer inoxidable.

o Disposa de dos vàlvules pneumàtiques d’entrada i sortida, de diàmetre

125 mm.

o Incorpora un joc de sondes per determinar el nivell de líquid del dipòsit.

o Porta incorporat, tres camises situades a diferents altures per la

refrigeració del material contingut.

o S’incorporarà una escala i una passarel·la per tal de poder treballar

damunt la tina si es necessari.

Dimensions:

- Altura en mm. : 6.500,-

- Diàmetre , en mm. : 4.000,-

DUES PREMSES PNEUMÀTIQUES

Pel premsat suau, fraccionat i a pressió controlada del raïm que ens permetrà

aconseguir un most de qualitat.


140

o Un tambor en acer inoxidable AISI-304 amb àmplia porta per a

descàrrega o eventual càrrega i una segona porta, oposada a la primera,

per a major facilitat de neteja de la membrana. Igualment les dues

premses tenen la possibilitat de fer la càrrega axial.

o Una membrana fàcilment desmuntable, de caràcter alimentari, amb alta

resistència de treball i de fàcil soldadura per ventilador d’aire calent,

muntada sobre quatre aletes amb cantonada rodona als seus extrems.

o Per a exercir la pressió, aquestes premses utilitzen aire comprimit.

Disposen d’un depressor pel buidat de la membrana.

o Tot el conjunt va muntat sobre xassís d’acer inoxidable tant l’estructura

horitzontal com la vertical.

o Un moto-reductor especial, amb freno incorporat, fa girar el tambor en

ambdós sentits.

o Disposem de safates correderes per accionament pneumàtic per a la

recollida del most.

o Canals de drenatge del tambor de premsat.

o Separació automàtica per obtenir diferents qualitats del most.

o Sistema automàtic d’alimentació de premses, controlat a distància,

mitjançant vàlvules de comporta, accionades pneumàticament.

o Càrrega per l’eix central amb dispositiu de tancament.

o Boca de descàrrega en el centre del tambor.

o El quade de comandament permet:

141

Regular el temps i número de pressions en el cicle de baixa

pressió.

Regular el temps i numero de pressions en el cicle de pressions

creixents

Regular número de pressions en el circuit de major pressió.

Regular el temps total de premsat

o Processos controlats per microprocessador electrònic, amb gran

possibilitats de programació, modificació i visualització. El programa

consta:

Possibilitat de fer treballar la premsa en cinc modes diferents:

• Mode esperar: La boca de descàrrega es manté tancada,

les safates correderes per la recollida del most estan

tancades, la membrana es manté buida, la vàlvula de

carrega axial tancada i el tambor es manté es posició de

repòs.

• Mode carregar: La vàlvula de carregà axial s’obre, la

premsa comença a girar en sentit contrari a de les agulles

del rellotge per afavorir la distribució correcta del raïm.

• Mode premsar: La premsa comença el cicle de premsat, es

manté tot en la disposició adient per la recollida del most.

La premsa va seguint el cicle i segons la pressió que

exerceix sobre el raïm te activada la sortida que indica la

qualitat del most que s’obté.

• Mode buidar: La premsa obre la safata corredera per la

recollida del most, desprès obre la porta de descarrega, i

comença a girar en el sentit de les agulles del rellotge.

• Mode rentar: S’activen els ruixadors de neteja, la premsa

va girant en el sentit de les agulles del rellotge, la

membrana s’infla i es desinfla a intervals de temps per

afavorir al seu rentat.

Possibilitat d’efectuar una parada total de la premsa i després

tornar a emprendre el procés des del punt on s’ha aturat.

142

• E0, és l’entrada que al se activada provoca l’aturada de la

premsa immediata.

• E0, és l’entrada que al ser activada tornarà a emprendre el

procés des del punt on s’havia interromput.

• A0, sortida que indica que la premsa esta aturada per

emergència

Control de la premsa a distància mitjançant cinc entrades i 8

sortides, i possibilitat d’efectuar un control totalment

automatitzat.

• E2, entrada que inicia el mode esperar.

• E3, entrada que inicia el mode carregar.

• E4, entrada que inicia el mode premsar.

• E5, entrada que inicia el mode buidar.

• E6, entrada que inicia el mode rentar.

• A2, sortida que indica premsa treballant en mode esperar.

• A3, sortida que indica premsa treballant en mode

carregar.

• A4, sortida que indica premsa treballant en mode premsar.

• A5, sortida que indica most de qualitat primeres.

• A6, sortida que indica most de qualitat segones.

• A7, sortida que indica most de qualitat terceres.

• A8, sortida que indica premsa treballant en mode buidar.

• A9, sortida que indica premsa treballant en mode rentar

Absència de temporitzadors i reguladors elèctrics amb desgastamets.

Dimensions i capacitats:

- Capacitat del tambor m.l. : 8.000,-

- Longitud en mm. : 5.950,-

- Amplada en mm. : 2100,-

- Alçada en mm. : 3.100,-

- Pes en buit en Kg. : 4.450,-

- Dimensió porta càrrega en mm. : 625 x 575,-

143

- Diàmetre boca càrrega axial en mm. : 125,-

- Diàmetre sortida most en mm. : 120,-

- Potència total instal·lada CV- : 9.5

- Capacitat de càrrega raïm sencer

sense triturar en kg. : 5.600,-

- Capacitat de càrrega raïm espremut

(despalillada o no) en Kg. : 16/24.000,-

- Capacitat de càrrega raïm fermentat

considerat l’origen en entrada en

dipòsit, en Kg. : 24/36.000,-

- Potència elèctrica en CV. : 9.5

Es munten també totes les passarel·les perimetrals i la seva escala d’accés.

DUES CLASSIFICADORES DE MOST

Per a l’acumulació del most escorregut de les premses. Instal·lades sota les

premses i degudament connectada amb aquesta perquè el most arribi sense cap

dificultat.

Està compost cada equip per:

- Dipòsit d’acer inoxidable de 2 m3 :

- Joc de sondes per automatitzar la

posada en marxa i parada de la

bomba. : 1

- Clau de tancament de papallona : 1

- Bomba per a 40.000 l/h amb e.m. 4CV : 1

- Vàlvules pneumàtiques de 80 mm. ∅ : 2

- Vàlvula pneumàtica de buidat de 80 mm. ∅ : 1

UN COMPRESSOR D’AIRE AMB DIPÒSIT ACUMULADOR

Un compressor estacionari rotatiu de paletes.

144

Per alimentació de les premses pneumàtiques i tot el sistema de vàlvules

pneumàtiques.

Característiques compressor:

- Pressió (bar). : 7,5

- Potència nominal (CV). : 15,-

- Capacitat (m3) : 1,7

- Dimensions en mm.

Longitud. : 1.210,-

Amplada : 700,-

Alçada : 1.100,-

- Pes (Kg.). : 420,-

- Nivell de soroll (dBA) : 70,-

Disposa de:

o Corretja de transmissió reforçada

o Separació del refrigerant.

o Control de capacitat.

o Arrancament i parada automàtica.

o Control mitjançant micro-processador

o Post-refrigerador integral.

o Purga en separador de condensacions.

o Construcció per altes temperatures.

o Carcassa aïllada de sorolls.

Característiques del dipòsit acumulador:

- Capacitat (l.) : 3.000,-

- Pressió de timbre (bars). : 12,-

- Diàmetre (mm.). : 1.200,-

- Alçada (mm.) : 2830,-

- Diàmetre connexió entrada. : 2”

- Diàmetre connexió sortida : 2”

Disposa de:

145

o Vàlvula de seguretat

o Manòmetre.

o Purga.

Amb la instal·lació del compressor i el dipòsit acumulador també es preveu la

instal·lació de les línies d’alimentació d’aire de les diferents vàlvules pneumàtiques. La

connexió es realitzarà en tubs de PVC amb capacitat per aguantar calors elevades i un

diàmetre de 2”.

CANONADES I VÀLVULES PER LA DISTRIBUCIÓ DEL MOST

Es tracta del conjunt de canonades d’acer inoxidable i vàlvules que ens permeten

transferir el most des de cada una de les classificadores fins a cada una de les diferents

tines destinades a emmagatzemar aquest most.

Característiques vàlvules:

o Vàlvules de 3 vies de 80 mm. de diàmetre, d’acer inoxidable.

o Capacitat per conduir el most solament en circulació i .

o Incorpora actuador pneumàtic de dos posicions:

o Posició 0, quan no hi ha alimentació d’aire, repòs, circulació

o Posició 1, actua l’aire i disposa la vàlvula en posició que permet la

circulació .

Comprèn:

La instal·lació de la xarxa de distribució de most realitzada amb:

o xxm. Canonada de 80 mm. ∅

o 22 corbes.

o 36 vàlvules pneumàtiques de 80 mm.∅ de tres vies.


Per recollir i evacuar la brisa de les premses en la seva caiguda directa al acabar

el cicle.

146

- Longitud cinta : 6.000 mm.


Accionada per motorreductor elèctric de 2 CV IB 44.

Potes regulables amb alçada i proveïdes de rodes per donar mobilitat. Disposen

d’elements de fixació.

Estructura, bastidor, carcassa i cadenats construïts en acer.

La banda és llisa de cautxú especial amb tres talls de poliéster poliamida.


Recull la brisa de la cinta d’evacuació de premses per transportar-la a l’exterior.

- Longitud cinta : 14.000 mm.


Accionada per motorreductor elèctric de 4 CV IB 44.

Potes regulables amb alçada i proveïdes de rodes per donar mobilitat. Disposen

d’elements de fixació.

Estructura, bastidor, carcassa i cadenats construïts en acer.

La banda es nervada en forma de V, de cautxú especial amb tres talls de poliéster

poliamida.

UN INTERCANVIADOR DE CALOR

Per refredar el most avanç de ser dipositat a la tina a tal efecte de augmentar la

densitat del most i millorar la seva precipitació, important pel procés de desfangat.

Característiques :

147

o Incorpora dos circuits de refrigeració per tal de poder refredar dos línies

independents

o Incorpora bomba, joc de sondes i microprocessador per automatitzar la

circulació del líquid refrigerant.

o Ve equipat amb rodes per facilitar la seva manipulació

Dimensions:

- Longitud en mm. : 1.800,-

- Amplada en mm. : 400,-

Tot el conjunt és d’acer inoxidableAISI-304.

AUTOMÀTITZACIÓ

Per tal de realitzar l’automatització del procés d’extracció i distribució del most,

utilitzarem l’autòmat programable SIMATIC S7-400-SIEMENS.

La seva estructura és modular, i permet la possibilitat d’adjuntar un nombre molt

gran de mòduls. El temps de cicle es molt curt, ja que la execució d’instruccions és molt

ràpida.

Per altra banda tenim STEP 7 que és el sofware executable des de windows, el

qual ens permet crear i modificar programes executables per l’autòmat. Aquests

programes creats amb STEP 7 són carregats a l’autòmat mitjançant una connexió que

s’instal·la entre aquests dos. Sempre que sigui necessari es podran realitzar

modificacions al programa i un cop s’hagi eliminat l’antic programa de la CPU de

l’autòmat es podrà instal·lar el nou.

Per aquest motiu en el present projecte també es preveu la incorporació

juntament amb l’autòmat d’un ordenador. Juntament amb la compra del ordenador

també es preveu adquirir el sofware de WINDOWS XP - Professional amb llicencia

indefinida i el sofware de SIEMENS SIMATIC STEP 7 PRO 5.4.

148

Funcionament del autòmat

o La memòria del programa conté el programa d’usuari. El processador

executa el programa de forma cíclica. Quan començà el cicle el

processador consulta l’estat de totes les entrades i forma amb aquestes

una imatge d’entrades de procés (PAE).

o En funció de codi d’usuari durant l’execució del cicle obtindrem al final

una imatge del estat en que es troben les sortides (PAA), d’aquí es

transfereixen a les sortides físiques.

Composició del autòmat.

o Es munta a partir de mòduls, es a dir a partir d’un mòdul central es poden

anar afegint mòduls en funció de les nostres necessitats, depenent del

nombre de senyals que em de tractar. Hi ha tres tipus de mòduls:

Mòdul central (CPU), en el nostre cas utilitzem la CPU416-3DP,

amb una memòria central de 1,6 MB, 0.08 ms/1000 instruccions,

16KB de direccionament d’entrades i sortides, 64 enllaços i

connexió MPI+DP apta per multiprocessament.

Mòduls d’entrades i sortides (SM), digitals i analògiques, en el

present projecte només ens serà necessari la utilització de mòduls

d’entrades i sortides digitals. Seran necessaris 18 mòduls de

sortides digitals per poder tractar 141 sortides i 15 mòduls

d’entrades digitals per poder tracta 114 entrades.

Mòdul de funció (FM) per posicionament i contatge, en el present

projecte no es preveu la seva utilització.

o Font d’alimentació, l’autòmat treballa amb una tensió DC 24 V, per això

incorpora una font d’alimentació per passar de 230 V AC a 24 V DC.

Per últim en el present projecte també es preveu la construcció d’una petita sala

on disposarem l’autòmat, l’ordenador i tots els quadres de comandament. Aquesta

habitació es preveu situar-la en un punt des d’on podem veure com s’està desenvolupant

el procés i no estigui gaire allunyat de les instal·lacions en funcionament. En el plànol

de planta s’observa la seva disposició.

149

Per últim un punt important que falta esmentar és que es preveu controlar tot el

procés d’extracció i distribució de most des de la sala anteriorment mencionada

mitjançant dos panells, un panell de visualització i un panell d’operador.

El panell de visualització esta dissenyat per informar-nos de l’evolució del

procés. Aquest incorpora les variables més important que ens permeten seguir el procés

i ens informen de quan serà necessari actuar-hi. El disseny del panell el podem trobar

als plànols 4 i 5.

El panell d’operador serà des d’on l’operari controlarà el procés de forma

senzilla i ordenada i podrà intervenir sobre ell sempre que sigui necessari. El panell esta

format per polsadors, interruptors i leds distribuïts segons es veu als plànols 6 i 7.

150

9 Planificació

Diagrama de Gantt

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17

Desmuntatge

maquinària existent

Instal·lar compressor i

acumulador

Instal·lar premses

pneumàtiques

Instal·lar trepitjadores

Col·locar dipòsit

Instal·lar

classificadores

Instal·lar xarxa

distribució raïm

Col·locar

intercanviador de calor

Instal·lar xarxa

distribució most

Construir sala control

Instal·lar autòmat i

components

Instal·lar quadre de

comandament

Proves funcionament

Supervisió i seguretat

151

- El primer que realitzarem serà desmuntar la maquinària existent que es preveu

donar de baixa. Aquesta maquinària inclou, la premsa continua, els dos vis-

sense-fi que transportaven el raïm de les tremuges de càrrega fins la premsa i els

elements per evacuar la brisa.

- El següent pas serà instal·lar el compressor i l’acumulador d’aire, al acabar

començar amb la instal·lació de les premses pneumàtiques. La instal·lació de

premses, compressor, trepitjadores i classificadores va a càrrec d’una mateixa

empresa per aquest motiu es preveu instal·lar la maquinària anteriorment

mencionada de forma consecutiva.

- Per altra banda tenim l’empresa que col·locarà el dipòsit i l’intercanviador de

calor. Es preveu que comenci la instal·lació tan bon punt la maquinària de baixa

estigui fora.

- Paral·lelament a aquestes dos empreses hi ha un paleta i el seu ajudant que

construiran la sala de control, aquests dos també realitzaran les millores

necessàries per adaptar la nova maquinària al seu emplaçament.

- Tan bon punt estigui tot l’anterior instal·lat i construït entrarà en marxa

l’empresa encarregada de instal·lar la xarxa de distribució del raïm espremut i la

de distribució del most.

- Un cop tota la maquinària, canonades i elements d’unió estiguin perfectament

col·locats i instal·lats comença el procés de instal·lar l’autòmat, el quadre de

comandament i realitzar totes les connexions necessàries per controlar el procés.

152

- Tan bon punt estigui tot apunt per funcionar es realitzaran les múltiples proves

de funcionament. En aquest període es deix un marge de temps per efectuar les

modificacions que es creguin oportunes.

- Per últim només tenir en compte que durant tot el procés es dura a terme una

supervisió de funcionament i seguretat.

153

10 Ordre de prioritats en els documents bàsics

En aquest apartat ens limitarem a establir l’ordre de prioritat dels diferents

documents bàsics, per evitar possibles discrepàncies.

L’ordre és el següent:

• Plànols

• Plec de condicions

• Pressupost i medicions

• Memòria i annexes

Josep Ninot Sans

11 de Setembre de 2006

154



MOST

ANNEXES

Encarregat per: Tutor: Sr. Joaquin Cruz Població: Tarragona Província: Tarragona CP: 43002 e-mail: [email protected]

Elaborat per: Autor: Sr. Josep Ninot Sans Població: Rocafort de Queralt Província: Tarragona CP: 43426

155

ÍNDEX ANNEXES

1 Programa.............................................................................................................pg. 158

1.1 OB1........................................................................................................pg. 159

1.2 Taula de símbols....................................................................................pg. 162

1.3 FB’s de control........................................................................................pg.178

1.3.1 S0: Control de l’evolució dels modes de funcionament.................pg.179

1.3.2 S1: Inicialització............................................................................pg.182

1.3.3 S39: Inicialització mode automàtic...............................................pg.183

1.3.4 S14: Gestió automàtica de la distribució del raïm tolva 1............pg.187

1.3.5 S15: Gestió automàtica de la distribució del raïm tolva 2............pg.191

1.3.6 S16: Gestió automàtica del premsat del raïm del dipòsit..............pg.195

1.3.7 S2: Carregar la premsa 1 amb la tolva 1......................................pg.198

1.3.8 S3: Carregar la premsa 2 amb la tolva 1......................................pg.201

1.3.9 S4: Càrrega de la premsa 1 amb la tolva2....................................pg.204

1.3.10 S5: Càrrega de la premsa 2 amb la tolva2....................................pg.207

1.3.11 S10: Càrrega del dipòsit amb la tolva 1........................................pg.210

1.3.12 S11: Càrrega del dipòsit amb la tolva 2........................................pg.213

1.3.13 S12: Càrrega de la premsa 1 amb el dipòsit.................................pg.216

1.3.13 S13: Càrrega de la premsa 2 amb el dipòsit.................................pg.219

1.3.14 S6: Gestió de la tolva 1..................................................................pg.223

1.3.15 S8: Gestió de la tolva 2..................................................................pg.227

1.3.16 S17: Detecció buidar premsa 1, mode automàtic..........................pg.231

1.3.17 S18: Detecció buidar premsa 2, mode automàtic..........................pg.234

1.3.18 S35: Gestió del procés de buidat de la premsa 1..........................pg.237

1.3.19 S37: Gestió del procés de buidat de la premsa 2..........................pg.242

1.3.20 S40: Parada mode automàtic a final de cicle................................pg.247

1.3.21 S22: Determina la tina a omplir, línia 1, most de primeres..........pg.252

1.3.22 S23: Determina la tina a omplir, línia 2, most de primeres..........pg.256

1.3.23 S24: Determina la tina a omplir, línia 1, most de segones............pg.260

1.3.24 S25: Determina la tina a omplir, línia 2, most de segones............pg.264

1.3.25 S26: Determina la tina a omplir, most de terceres........................pg.268

1.3.26 S20: Buidar el most de la premsa 1, qualitat primeres.................pg.272

1.3.27 S27: Buidar el most de la premsa 2, qualitat primeres.................pg.277

1.3.28 S29: Buidar el most de la premsa 1, qualitat segones...................pg.282

1.3.29 S31: Buidar el most de la premsa 2, qualitat segones...................pg.286

156

1.3.30 S33: Buidar el most de la premsa 1, qualitat terceres...................pg.290

1.3.31 S34: Buidar el most de la premsa 2, qualitat terceres...................pg.294

1.3.32 S42: Elecció de les tines a omplir, mode semiautomàtic...............pg.298

1.3.33 S43: Gestió de la premsa 1, mode semiautomàtic.........................pg.301

1.3.34 S45: Gestió de la premsa 2, mode semiautomàtic.........................pg.305

1.3.35 S47: Omplir el dipòsit, mode semiautomàtic.................................pg.309

1.3.36 S48: Finalització mode semiautomàtic..........................................pg.312

1.3.37 S49: Parada de la tolva 1 en cas d’emergència............................pg.315

1.3.38 S51: Parada de la tolva 2 en cas d’emergència............................pg.317

1.3.39 S50: Tractament parada d’emergència tolva 1.............................pg.319

1.3.40 S52: Tractament parada d’emergència tolva 2.............................pg.322

1.3.39 S53: Parada emergència premsa 1................................................pg.325

1.3.40 S58: Parada emergència premsa 2................................................pg.327

1.3.41 S54: Tractament parada emergència premsa 1.............................pg.329

1.3.42 S56: Tractament parada emergència premsa 2.............................pg.333

1.3.43 S59: Parada emergència general..................................................pg.337

1.3.44 S60: Tractament estat emergència................................................pg.339

1.3.45 SMAN(Diagrames de mode manual) ............................................pg.341

1.4 FB d’operacions......................................................................................pg.346

157

1 Programa

Com s’ha explicat en apartats anteriors per tal de realitzar l’automatització de les

instal·lacions d’extracció i distribució de most ens em basat en la metodologia dels

diagrames d’estat.

L’elecció d’utilitzar aquesta metodologia de programació es deu a dos fets, el

primer es que ens permet dividir el procés general en unitats més simples de

funcionament i el segon fet és que la conversió al llenguatge de programació de

l’autòmat es relativament ràpida.

Aprofundint més cal dir que el llenguatge que utilitzem és STEP7 i dins les

seves possibles representacions, esquema de funcions (FUP), esquema de contactes

(KOP), llistat d’instruccions (AWL), etc... em decidit treballar amb aquesta última,

llistat d’instruccions.

També cal saber que el paquet de programació STEP7 disposa de un mètode

estructurat de programació consistent en la divisió del programa d’aplicació en mòduls.

Existeix diferents mòduls d’entre els quals utilitzem dos tipus:

OB Mòdul d’organització.

Constitueix la interfície entre el sistema operatiu de la CPU S7 i el

programa d’usuari. En els mòduls d’organització es determina l’ordre

d’execució que tindrà que seguir el programa d’usuari.

FB Mòdul de funció

És un bloc lògic, és a dir un bloc que conté una part del programa

d’usuari STEP7, que conté dades estàtiques.

Ara que ja tenim una idea de com s’estructura el llenguatge que em utilitzat passarem a

veure doncs el codi que em desenvolupat per automatitzar el nostre sistema.

158

1.1 OB1

El primer mòdul que trobem és el d’organització, aquest mòdul s’executa

cíclicament i tal com podem veure és d’on efectuem les crides als diferents

mòduls de funció.

Si mirem aquest mòdul veurem que hi ha un primer segment que es titula

inicilitzacions, on assignem un valor inicial a les variable que ho necessiten.

Aquest segment hauria d’estar dins el mòdul OB21 anomenat mòdul d’arranc.

Aquest mòdul s’executa inicialment abans de passar al mòdul OB1 (mòdul

cíclic). En concret el mòdul OB21 s’executa quan l’autòmat es troba en mode

d’arranc, es a dir quan passa del estat STOP a RUN per mitja d’acció manual

sobre el commutador del frontal del PLC.

Degut a que per tal de comprovar el funcionament del nostre programa

treballem sobre un simulador i aquest no executa el mòdul OB21 ens em vist

obligats a incorporar les inicialititzacions dins el OB1, però cal recalcar que totes

elles en cas de treballar sobre l’autòmat estarien dins el mòdul OB21.

El segon segment que forma el mòdul OB1 és on realitzem de forma

organitzada les diferents crides als mòduls FB que formen el nostre programa.

159

SIMATIC OB1 20/09/2006 13:12:40

Página 1 de 2

OB1 - <offline>"Cycle Execution" Nombre: Familia:Autor: Versión: 0.1

Versión del bloque: 2Hora y fecha Código:

Interface:28/05/2006 0:44:2015/02/1996 16:51:12

Longitud (bloque / código / datos): 00924 00808 00022

Nombre Tipo de datos Dirección Comentario

TEMP 0.0

OB1_EV_CLASS Byte 0.0Bits 0-3 = 1 (Coming event), Bits 4-7 = 1 (Event class 1)

OB1_SCAN_1 Byte 1.01 (Cold restart scan 1 of OB 1), 3 (Scan 2-n of OB 1)

OB1_PRIORITY Byte 2.0 Priority of OB Execution

OB1_OB_NUMBR Byte 3.0 1 (Organization block 1, OB1)

OB1_RESERVED_1 Byte 4.0 Reserved for system

OB1_RESERVED_2 Byte 5.0 Reserved for system

OB1_PREV_CYCLE Int 6.0Cycle time of previous OB1 scan (milliseconds)

OB1_MIN_CYCLE Int 8.0 Minimum cycle time of OB1 (milliseconds)

OB1_MAX_CYCLE Int 10.0 Maximum cycle time of OB1 (milliseconds)

OB1_DATE_TIME Date_And_Time 12.0 Date and time OB1 started

Bloque: OB1 "Main Program Sweep (Cycle)"

Segm.: 1 INICIALITZACIONS

UN M 70.0 S "E0" S "E10" S "E220" S "E230" S "E240" S "E250" S "E260" S "E200" S "E270" S "E290" S "E310" S "E330" S "E340" S "E390" S "E140" S "E150" S "E160" S "E20" S "E30" S "E40" S "E50" S "E100" S "E110" S "E120" S "E130" S "E60" S "E80" S "E170" S "E180" S "E350" S "E370" S "E400" S "E420" S "E430" S "E450" S "E470" S "E480" S "E490" S "E500" S "E510" S "E520" S "E530" 160

SIMATIC OB1 20/09/2006 13:12:40

Página 2 de 2

S "E540" S "E580" S "E560" S "E610" S "E620" S "E630" S "E640" S "E650" S "E660" S "E670" S "E680" S "E690" S "E590" S "E600" UN M 70.0 S M 70.0

Segm.: 2 CRIDES ALS DIFERENTS MÒDULS

CALL "G0" CALL "G1" CALL "G39" CALL "G22" CALL "G23" CALL "G24" CALL "G25" CALL "G26" CALL "G20" CALL "G27" CALL "G29" CALL "G31" CALL "G33" CALL "G34" CALL "G14" CALL "G15" CALL "G16" CALL "G2" CALL "G3" CALL "G4" CALL "G5" CALL "G10" CALL "G11" CALL "G12" CALL "G13" CALL "G6" CALL "G8" CALL "G17" CALL "G18" CALL "G35" CALL "G37" CALL "G40" CALL "G42" CALL "G43" CALL "G45" CALL "G47" CALL "G48" CALL "G49" CALL "G50" CALL "G51" CALL "G52" CALL "G53" CALL "G54" CALL "G58" CALL "G56" CALL "GMAN" CALL "G59" CALL "G_T_EME" CALL "OPERACIONS"

BE

161

1.2 Taula de símbols

La taula de símbols serveix per assignar noms a direccions de dades

globals i mòduls. Aquests noms podran utilitzar-se tan per la programació com

pel maneig i visualització.

Utilitzar símbols ens ajuda molt a l’hora de fer més fàcil i entenedora la

programació, ja que sempre treballem sobre noms i això ajuda molt a l’hora de

desenvolupar i revisar el codi.

A continuació hi ha el llistat amb tots els símbols que utilitzem en el

nostre programa, com podem veure no són pocs ja que l’automatització és força

complexa. Cada símbol porta una petita explicació del que significa i si ens

fixem bé veurem que el símbol ja ens dona una idea del seu significat.

162

SIMATIC Acabat\Equipo SIMATIC 400\CPU416-3DP(1)\ 20/09/2006 13:04:16 Programa S7(1)\Símbolos

Página 1 de 14

Propiedades de la tabla de símbolosNombre: SímbolosComentario: Fecha de creación: 08/09/2006 18:17:16Última modificación: 29/05/2006 18:39:03Último criterio de filtrado: Todos los símbolosCantidad de símbolos: 827/827Última ordenación: Dirección ascendente

Estado Símbolo Dirección Tipo de datos Comentario

Z1A A 0.0 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Z1, xarxa distribució most premsa 1Z2A A 0.1 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Z2, xarxa distribució most premsa 1Z3A A 0.2 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Z3, xarxa distribució most premsa 1Z4A A 0.3 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Z4, xarxa distribució most premsa 1Z5A A 0.4 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Z5, xarxa distribució most premsa 1Z6A A 0.5 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Z6, xarxa distribució most premsa 1Z7A A 0.6 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Z7, xarxa distribució most premsa 1Y1A A 0.7 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Y1, xarxa distribució most premsa 1Y2A A 1.0 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Y2, xarxa distribució most premsa 1Y3A A 1.1 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Y3, xarxa distribució most premsa 1Y4A A 1.2 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Y4, xarxa distribució most premsa 1Y5A A 1.3 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Y5, xarxa distribució most premsa 1Y6A A 1.4 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Y6, xarxa distribució most premsa 1Y7A A 1.5 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Y7, xarxa distribució most premsa 1X1A A 1.6 BOOL Obrir vàlvula omplir tina X1, xarxa distribució most premsa 1X2A A 1.7 BOOL Obrir vàlvula omplir tina X2, xarxa distribució most premsa 1X3A A 2.0 BOOL Obrir vàlvula omplir tina X3, xarxa distribució most premsa 1L2_1 A 2.1 BOOL Vàlvula que desvia el most cap la línia 2 (Y1,...Y7), xaraxa premsa1L2_2 A 2.2 BOOL Vàlvula que desvia el most cap la línia 2 (Y1,...Y7), xaraxa premsa2Z1B A 2.3 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Z1, xarxa distribució most premsa 2Z2B A 2.4 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Z2, xarxa distribució most premsa 2Z3B A 2.5 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Z3, xarxa distribució most premsa 2Z4B A 2.6 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Z4, xarxa distribució most premsa 2Z5B A 2.7 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Z5, xarxa distribució most premsa 2Z6B A 3.0 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Z6, xarxa distribució most premsa 2Z7B A 3.1 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Z7, xarxa distribució most premsa 2Y1B A 3.2 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Y1, xarxa distribució most premsa 2Y2B A 3.3 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Y2, xarxa distribució most premsa 2Y3B A 3.4 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Y3, xarxa distribució most premsa 2Y4B A 3.5 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Y4, xarxa distribució most premsa 2Y5B A 3.6 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Y5, xarxa distribució most premsa 2Y6B A 3.7 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Y6, xarxa distribució most premsa 2Y7B A 4.0 BOOL Obrir vàlvula omplir tina Y7, xarxa distribució most premsa 2X1B A 4.1 BOOL Obrir vàlvula omplir tina X1, xarxa distribució most premsa 2X2B A 4.2 BOOL Obrir vàlvula omplir tina X2, xarxa distribució most premsa 2X3B A 4.3 BOOL Obrir vàlvula omplir tina X3, xarxa distribució most premsa 2VA2 A 4.4 BOOL Vàlvula A de distribució del raïm, activar posició 2VA3 A 4.5 BOOL Vàlvula A de distribució del raïm, activar posició 3VB2 A 4.6 BOOL Vàlvula B de distribució del raïm, activar posició 2VB3 A 4.7 BOOL Vàlvula B de distribució del raïm, activar posició 3VC2 A 5.0 BOOL Vàlvula C de distribució del raïm, activar posició 2VC3 A 5.1 BOOL Vàlvula C de distribució del raïm, activar posició 3VD2 A 5.2 BOOL Vàlvula D de distribució del raïm, activar posició 2VD3 A 5.3 BOOL Vàlvula D de distribució del raïm, activar posició 3VE2 A 5.4 BOOL Vàlvula E de distribució del raïm, activar posició 2VE3 A 5.5 BOOL Vàlvula E de distribució del raïm, activar posició 3VF2 A 5.6 BOOL Vàlvula F de distribució del raïm, activar posició 2VF3 A 5.7 BOOL Vàlvula F de distribució del raïm, activar posició 3L_OMZ1 A 6.0 BOOL Led plafó indicació omplint-se tina Z1L_OMZ2 A 6.1 BOOL Led plafó indicació omplint-se tina Z2

163


Página 2 de 14


L_OMZ3 A 6.2 BOOL Led plafó indicació omplint-se tina Z3L_OMZ4 A 6.3 BOOL Led plafó indicació omplint-se tina Z4L_OMZ5 A 6.4 BOOL Led plafó indicació omplint-se tina Z5L_OMZ6 A 6.5 BOOL Led plafó indicació omplint-se tina Z6L_OMZ7 A 6.6 BOOL Led plafó indicació omplint-se tina Z7L_OMY1 A 6.7 BOOL Led plafó indicació omplint-se tina Y1L_OMY2 A 7.0 BOOL Led plafó indicació omplint-se tina Y2L_OMY3 A 7.1 BOOL Led plafó indicació omplint-se tina Y3L_OMY4 A 7.2 BOOL Led plafó indicació omplint-se tina Y4L_OMY5 A 7.3 BOOL Led plafó indicació omplint-se tina Y5L_OMY6 A 7.4 BOOL Led plafó indicació omplint-se tina Y6L_OMY7 A 7.5 BOOL Led plafó indicació omplint-se tina Y7L_OMX1 A 7.6 BOOL Led plafó indicació omplint-se tina X1L_OMX2 A 7.7 BOOL Led plafó indicació omplint-se tina X2L_OMX3 A 8.0 BOOL Led plafó indicació omplint-se tina X3L_POS1 A 8.1 BOOL Led indicació pulsadors actius, mode semiautomàticL_DI_POS2 A 8.2 BOOL "L_P1_POS2 A 8.3 BOOL "L_P1_POS3 A 8.4 BOOL "L_P1_POS4 A 8.5 BOOL "L_P1_POS5 A 8.6 BOOL "L_P2_POS2 A 8.7 BOOL "L_P2_POS3 A 9.0 BOOL "L_P2_POS4 A 9.1 BOOL "L_P2_POS5 A 9.2 BOOL "AC_PANELL_PREMSA1 A 9.3 BOOL Activa els comandaments del panell de gestió de la premsa 1, mode manualAC_PANELL_PREMSA2 A 9.4 BOOL Activa els comandaments del panell de gestió de la premsa 2, mode manualL_STOP_P1 A 9.5 BOOL Led indicació parada emergència premsa 1L_STOP_P2 A 9.6 BOOL Led indicació parada emergència premsa 2L_STOP_TLV1 A 9.7 BOOL Led indicació parada emergència vis-sense-fi tolva 1i trepitjadora 1L_STOP_TLV2 A 10.0 BOOL Led indicació parada emergència vis-sense-fi tolva 2 i trepitjadora 2ERROR_S_PR_L1 A 10.1 BOOL Led indicació error de funcionament en algun sensors de les tines Z1,Z2,Z3 o ZERROR_S_SC_L1 A 10.2 BOOL Led indicació error de funcionament en algun sensors de les tines Z5,Z6 o Z7ERROR_S_TR A 10.3 BOOL Led indicació error de funcionament en algun sensors de les tines X1,X2 o X3

ERROR_S_PR_L2 A 10.4 BOOL Led indicació error de funcionament en algun sensors de les tines Y1,Y2,Y3 o Y4

ERROR_S_SC_L2 A 10.5 BOOL Led indicació error de funcionament en algun sensors de les tines Y5,Y6 o Y7L_PASSAR_PR A 10.6 BOOL Led indicació premsa 1 processant most de primeres,distribució most manualL_PASSAR_PR2 A 10.7 BOOL Led indicació premsa 2 processant most de primeres,distribució most manualL_PASSAR_SC A 11.0 BOOL Led indicació premsa 1 processant most de segones,distribució most manualL_PASSAR_SC2 A 11.1 BOOL Led indicació premsa 2 processant most de segones,distribució most manualL_PASSAR_TR A 11.2 BOOL Led indicació premsa 1 processant most de terceres,distribució most manualL_PASSAR_TR2 A 11.3 BOOL Led indicació premsa 2 processant most de terceres,distribució most manualPR_PLENES A 11.4 BOOL Led indicació tines disponibles per emmagatzemar most de primeres plenesSC_PLENES A 11.5 BOOL Led indicació tines disponibles per emmagatzemar most de segones plenesTR_PLENES A 11.6 BOOL Led indicació tines disponibles per emmagatzemar most de terceres plenesTINES_PLENES A 11.7 BOOL En la inicialització mode automàtic avís de tines plenes, espera respostaLed_error_cintes A 12.0 BOOL Avís del mal funcionament de les cintes, cintes aturadesLINI A 12.1 BOOL Led indicació sistema en procés d'inicialització generalLPREP A 12.2 BOOL Led indicació sistema preparat per començar a treballarLINIAUT A 12.3 BOOL Led, sistema inicialitzant el mode automàticLAUT A 12.4 BOOL Led, sistema treballant en mode automàticLPFC A 12.5 BOOL Led, sistema preparant l'aturada del mode automàticLS_AUT A 12.6 BOOL Led, sistema treballant en mode simiautomàtcLPAR A 12.7 BOOL Led, sistema preparant l'aturada del mode semiautomàticLMAN A 13.0 BOOL Led, treballant en mode manualLEME A 13.1 BOOL Led, parada d'emergència generalP1_ESPERAR A 13.2 BOOL Ordena a la premsa 1 que funcioni en mode esperarP1_CARREGAR A 13.3 BOOL Ordena a la premsa 1 que funcioni en mode carregarP1_PREMSAR A 13.4 BOOL Ordena a la premsa 1 que funcioni en mode premsarP1_BUIDAR A 13.5 BOOL Ordena a la premsa 1 que funcioni en mode buidar

164


Página 3 de 14


P1_RENTAR A 13.6 BOOL Ordena a la premsa 1 que funcioni en mode rentarSTOP_P1 A 13.7 BOOL Activa la parada inmediata de la premsa 1SET_P1 A 14.0 BOOL Retornar la premsa 1 al mode en que treballava abans de STOPP2_ESPERAR A 14.1 BOOL Ordena ala premsa 2 que funcioni en mode esperarP2_CARREGAR A 14.2 BOOL Ordena ala premsa 2 que funcioni en mode carregarP2_PREMSAR A 14.3 BOOL Ordena ala premsa 2 que funcioni en mode premsarP2_BUIDAR A 14.4 BOOL Ordena ala premsa 2 que funcioni en mode buidarP2_RENTAR A 14.5 BOOL Ordena ala premsa 2 que funcioni en mode rentarSTOP_P2 A 14.6 BOOL Activa la parada inmediata de la premsa 2SET_P2 A 14.7 BOOL Retornar la premsa 2 al mode en que treballava abans de STOPP1VM A 15.0 BOOL Obrir vàlvula de buidat, dipòsit most premsa 1P1VMD A 15.1 BOOL Obrir vàlvula distribucó most premsa 1 línea dretaP1VME A 15.2 BOOL Obrir vàlvula distribucó most premsa 1 línea esquerraBP1 A 15.3 BOOL Engegar bomba de buidat i distribució most premsa 1P2VM A 15.4 BOOL Obrir vàlvula de buidat, dipòsit most premsa 2P2VMD A 15.5 BOOL Obrir vàlvula distribucó most premsa 2 línea dretaP2VME A 15.6 BOOL Obrir vàlvula distribucó most premsa 2 línea esquerraBP2 A 15.7 BOOL Engegar bomba de buidat i distribució most premsa 2LED_PONT1 A 16.0 BOOL Led indicació formació d'un pont en la tolva 1LED_PONT2 A 16.1 BOOL Led indicació formació d'un pont en la tolva 2MT1 A 16.2 BOOL Engegar vis-sense-fi tolva 1, gir en sentit contrari agulles del rellotgeMT1E A 16.3 BOOL Engegar vis-sense-fi tolva 1, gir en sentit igual agulles del rellotgeBT1 A 16.4 BOOL Engegar trepitjadora 1MT2 A 16.5 BOOL Engegar vis-sense-fi tolva 2, gir en sentit contrari agulles del rellotgeMT2E A 16.6 BOOL Engegar vis-sense-fi tolva 2, gir en sentit igual agulles del rellotgeBT2 A 16.7 BOOL Engegar trepitjadora 2VDDC A 17.0 BOOL Obrir vàlvula de descàrrega del dipòsit pulmóVDC A 17.1 BOOL Obrir vàlvula de càrrega del dipòsit pulmóBDI A 17.2 BOOL Engegar bomba de buidat i distribució del raïm del dipòsitCINTA1 A 17.3 BOOL Engegar motor moviment cinta 1CINTA2 A 17.4 BOOL Engegar motor moviment cinta 2AUT E 0.0 BOOL Portar el sistema a treballar en mode automàticS_AUT E 0.1 BOOL Portar el sistema a treballar en mode semiautomàticMAN E 0.2 BOOL Portar el sistema a treballar en mode manualEME E 0.3 BOOL Parada d'emergència general, NTREM E 0.4 BOOL Restaurar emergència generalPFC E 0.5 BOOL Parar el mode automàtic a final de ciclePAR E 0.6 BOOL Parar el mode semiautomàtic a final de cicleSORTIR_MANUAL E 0.7 BOOL Abandonar mode manualRMOST E 1.0 BOOL Restaurar la distribució del most de la premsa 1 després d'una aturadaRMOST2 E 1.1 BOOL Restaurar la distribució del most de la premsa 2 després d'una aturadaR_CINTES E 1.2 BOOL Restaurar funcionament cintes després d'una aturadaP_OMPLIR_L1 E 1.3 BOOL Omplir les tines de la línia 1 (Z1...Z7), mode semiautòmaticP_OMPLIR_L2 E 1.4 BOOL Omplir les tines de la línia 2 (Y1...Y7), mode semiautòmaticMAN_MOST E 1.5 BOOL Ditribució del most manualment mitjançant màneges, mode semiautomàticB_TOL1P1 E 1.6 BOOL Carregar la premsa 1 amb la tolva 1, mode semiautomàticB_TOL2P1 E 1.7 BOOL Carregar la premsa 1 amb la tolva 2, mode semiautomàticB_DIP1 E 2.0 BOOL Carregar la premsa 1 amb el dipòsit, mode semiautomàticB_TOL1P2 E 2.1 BOOL Carregar la premsa 2 amb la tolva 1, mode semiautomàticB_TOL2P2 E 2.2 BOOL Carregar la premsa 2 amb la tolva 2, mode semiautomàticB_DIP2 E 2.3 BOOL Carregar la premsa 2 amb el dipòsit, mode semiautomàticB_TOL1DI E 2.4 BOOL Carregar el dipòsit amb la tolva 1, mode semiautomàticB_TOL2DI E 2.5 BOOL Carregar el dipòsit amb la tolva 2, mode semiautomàticCARGAR_P1 E 2.6 BOOL Activar polsadors de càrrega de la premsa 1, mode semiautòmaticCARGAR_P2 E 2.7 BOOL Activar polsadors de càrrega de la premsa 2, mode semiautòmaticB_P1_PREMSAR E 3.0 BOOL Activar el programa de premsat de la premsa 1, mode semiautomàticB_P1_BUIDAR E 3.1 BOOL Activar buidar premsa 1, mode semiautomàticB_P2_PREMSAR E 3.2 BOOL Activar el programa de premsat de la premsa 2, mode semiautomàticB_P2_BUIDAR E 3.3 BOOL Activar buidar premsa 2, mode semiautomàticB_MT1D E 3.4 BOOL Engegar motor vis-sense-fi tolva 1, gir <-, mode manualB_MT1E E 3.5 BOOL Engegar motor vis-sense-fi tolva 1, gir ->, mode manual

165


Página 4 de 14


B_BT1 E 3.6 BOOL Engegar trepitjadora 1, mode manualB_MT2D E 3.7 BOOL Engegar motor vis-sense-fi tolva 2, gir <-, mode manualB_MT2E E 4.0 BOOL Engegar motor vis-sense-fi tolva 2, gir ->, mode manualB_BT2 E 4.1 BOOL Engegar trepitjadora 2, mode manualB_CINTA1 E 4.2 BOOL Engegar cinta 1, mode manualB_CINTA2 E 4.3 BOOL Engegar cinta 2, mode manualPANELL_PREMSA1 E 4.4 BOOL Activar plafó de comandament intern de la premsa 1PANELL_PREMSA2 E 4.5 BOOL Activar plafó de comandament intern de la premsa 2B_STOP_TLV1 E 4.6 BOOL Parada emergència vis-sense-fi tolva1 i trepitjadora 1, NTB_STOP_TLV2 E 4.7 BOOL Parada emergència vis-sense-fi tolva2 i trepitjadora 2, NTB_STOP_P1 E 5.0 BOOL Parada emergència premsa 1, NTB_STOP_P2 E 5.1 BOOL Parada emergència premsa 2, NTRES E 5.2 BOOL Restaurar parades emergència no generalsP1_ESPERANT E 5.3 BOOL Confirmació premsa 1 treballant en mode esperarP1_CARREGANT E 5.4 BOOL Confirmació premsa 1 treballant en mode carregarP1_PREMSANT E 5.5 BOOL Confirmació premsa 1 treballant en mode premsarP1_BUIDANT E 5.6 BOOL Confirmació premsa 1 treballant en mode buidarP1_RENTANT E 5.7 BOOL Confirmació premsa 1 treballant en mode rentarP1aSTOP E 6.0 BOOL Confirmació premsa 1 paradaP1_PLENA E 6.1 BOOL Sensor premsa 1 plenaP1_BUIDA E 6.2 BOOL Sensor premsa 1 buidaSCANAL1B E 6.3 BOOL Sensor classificadora most premsa 1 buidaSCANAL1P E 6.4 BOOL Sensor classificadora most premsa 1 plenaPR E 6.5 BOOL Premsa 1 obtenint most de qualitat primeresSC E 6.6 BOOL Premsa 1 obtenint most de qualitat segonesTR E 6.7 BOOL Premsa 1 obtenint most de qualitat terceresP2_ESPERANT E 7.0 BOOL Confirmació premsa 2 treballant en mode esperarP2_CARREGANT E 7.1 BOOL Confirmació premsa 2 treballant en mode carregarP2_PREMSANT E 7.2 BOOL Confirmació premsa 2 treballant en mode premsarP2_BUIDANT E 7.3 BOOL Confirmació premsa 2 treballant en mode buidarP2_RENTANT E 7.4 BOOL Confirmació premsa 2 treballant en mode rentarP2aSTOP E 7.5 BOOL Confirmació premsa 2 paradaP2_PLENA E 7.6 BOOL Sensor premsa 2 plenaP2_BUIDA E 7.7 BOOL Sensor premsa 2 buidaSCANAL2B E 8.0 BOOL Sensor classificadorat most premsa 2 buidaSCANAL2P E 8.1 BOOL Sensor classificadorat most premsa 2 plenaPR2 E 8.2 BOOL Premsa 2 obtenint most de qualitat primeresSC2 E 8.3 BOOL Premsa 2 obtenint most de qualitat segonesTR2 E 8.4 BOOL Premsa 2 obtenint most de qualitat terceresSTO1 E 8.5 BOOL Sensor raïm en la tolva 1ST1B E 8.6 BOOL Sensor trepitjadora 1 buidaST1P E 8.7 BOOL Sensor trepitjadora 1 plenaSTO2 E 9.0 BOOL Sensor raïm en la tolva 2ST2B E 9.1 BOOL Sensor trepitjadora 2 buidaST2P E 9.2 BOOL Sensor trepitjadora 2 plenaSDP E 9.3 BOOL Sensor dipòsit pulmó pleSDB E 9.4 BOOL Sensor dipòsit pulmó buitSCINTA1 E 9.5 BOOL Sensor cinta 1 en movimentSCINTA2 E 9.6 BOOL Sensor cinta 2 en movimentBZ1 E 9.7 BOOL Sensor tina Z1 buidaPZ1 E 10.0 BOOL Sensor tina Z1 plenaBZ2 E 10.1 BOOL Sensor tina Z2 buidaPZ2 E 10.2 BOOL Sensor tina Z2 plenaBZ3 E 10.3 BOOL Sensor tina Z3 buidaPZ3 E 10.4 BOOL Sensor tina Z3 plenaBZ4 E 10.5 BOOL Sensor tina Z4 buidaPZ4 E 10.6 BOOL Sensor tina Z4 plenaBZ5 E 10.7 BOOL Sensor tina Z5 buidaPZ5 E 11.0 BOOL Sensor tina Z5 plenaBZ6 E 11.1 BOOL Sensor tina Z6 buidaPZ6 E 11.2 BOOL Sensor tina Z6 plena

166


Página 5 de 14


BZ7 E 11.3 BOOL Sensor tina Z7 buidaPZ7 E 11.4 BOOL Sensor tina Z7 plenaBY1 E 11.5 BOOL Sensor tina Y1 buidaPY1 E 11.6 BOOL Sensor tina Y1 plenaBY2 E 11.7 BOOL Sensor tina Y2 buidaPY2 E 12.0 BOOL Sensor tina Y2 plenaBY3 E 12.1 BOOL Sensor tina Y3 buidaPY3 E 12.2 BOOL Sensor tina Y3 plenaBY4 E 12.3 BOOL Sensor tina Y4 buidaPY4 E 12.4 BOOL Sensor tina Y4 plenaBY5 E 12.5 BOOL Sensor tina Y5 buidaPY5 E 12.6 BOOL Sensor tina Y5 plenaBY6 E 12.7 BOOL Sensor tina Y6 buidaPY6 E 13.0 BOOL Sensor tina Y6 plenaBY7 E 13.1 BOOL Sensor tina Y7 buidaPY7 E 13.2 BOOL Sensor tina Y7 plenaBX1 E 13.3 BOOL Sensor tina X1 buidaPX1 E 13.4 BOOL Sensor tina X1 plenaBX2 E 13.5 BOOL Sensor tina X2 buidaPX2 E 13.6 BOOL Sensor tina X2 plenaBX3 E 13.7 BOOL Sensor tina X3 buidaPX3 E 14.0 BOOL Sensor tina X3 plenaG0 FC 1 FC 1G1 FC 2 FC 2G14 FC 3 FC 3G15 FC 4 FC 4G16 FC 5 FC 5G2 FC 6 FC 6G3 FC 7 FC 7G4 FC 8 FC 8G5 FC 9 FC 9G10 FC 10 FC 10G11 FC 11 FC 11G12 FC 12 FC 12G13 FC 13 FC 13G6 FC 14 FC 14G8 FC 15 FC 15G17 FC 16 FC 16G18 FC 17 FC 17G35 FC 18 FC 18G37 FC 19 FC 19G20 FC 20 FC 20G40 FC 21 FC 21G22 FC 22 FC 22G23 FC 23 FC 23G24 FC 24 FC 24G25 FC 25 FC 25G26 FC 26 FC 26G27 FC 27 FC 27G29 FC 28 FC 28G31 FC 29 FC 29G33 FC 30 FC 30G34 FC 31 FC 31G39 FC 32 FC 32G42 FC 33 FC 33G43 FC 34 FC 34G45 FC 35 FC 35G47 FC 36 FC 36G48 FC 37 FC 37G49 FC 38 FC 38G50 FC 39 FC 39

167


Página 6 de 14


G51 FC 40 FC 40G52 FC 41 FC 41G53 FC 42 FC 42G54 FC 43 FC 43G58 FC 44 FC 44G56 FC 45 FC 45G59 FC 46 FC 46G_T_EME FC 47 FC 47GMAN FC 48 FC 48OPERACIONS FC 49 FC 49A6 M 0.0 BOOL Inicialització generalF2 M 0.1 BOOL Inicialització mode automàticF1 M 0.2 BOOL Mode automàticF3 M 0.3 BOOL Finalització mode automàticF5 M 0.4 BOOL Mode semiautomàticF6 M 0.5 BOOL Finalització mode semiautomàticF4 M 0.6 BOOL Mode manualD1 M 0.7 BOOL Estat d'emergència generalSP M 1.0 BOOL Confirmació inicialtzació general finalitzadaSP2 M 1.1 BOOL Confirmació inicialització mode autòmatic finalitzada satisfactoriamentSP3 M 1.2 BOOL Confirmació inicialització mode automàtic finalitzada amb problemesFPFC M 1.3 BOOL Confirmació parada mode automàtic finalitzadaFPAR M 1.4 BOOL Confirmació parada mode semiautomàtic finalitzadaFMAN M 1.5 BOOL Confirmació sortir mode manualOMPLIR_L1 M 1.6 BOOL Omplint tinies línia 1 (Z1...Z7)OMPLIR_L2 M 1.7 BOOL Omplint tines línia 2 (Y1...Y7)TERCERES M 2.0 BOOL Omplint les tines de most de terceresOMZ1 M 2.1 BOOL Omplint tina Z1OMZ2 M 2.2 BOOL Omplint tina Z2OMZ3 M 2.3 BOOL Omplint tina Z3OMZ4 M 2.4 BOOL Omplint tina Z4OMZ5 M 2.5 BOOL Omplint tina Z5OMZ6 M 2.6 BOOL Omplint tina Z6OMZ7 M 2.7 BOOL Omplint tina Z7OMY1 M 3.0 BOOL Omplint tina Y1OMY2 M 3.1 BOOL Omplint tina Y2OMY3 M 3.2 BOOL Omplint tina Y3OMY4 M 3.3 BOOL Omplint tina Y4OMY5 M 3.4 BOOL Omplint tina Y5OMY6 M 3.5 BOOL Omplint tina Y6OMY7 M 3.6 BOOL Omplint tina Y7OMX1 M 3.7 BOOL Omplint tina X1OMX2 M 4.0 BOOL Omplint tina X2OMX3 M 4.1 BOOL Omplint tina X3RPRP1 M 4.2 BOOL Distribució most de primeres realitzant-se manualment, procedent premsa 1RPRP2 M 4.3 BOOL Distribució most de primeres realitzant-se manualment, procedent premsa 2RSCP1 M 4.4 BOOL Distribució most de segones realitzant-se manualment, procedent premsa 1RSCP2 M 4.5 BOOL Distribució most de segones realitzant-se manualment, procedent premsa 2RTRP1 M 4.6 BOOL Distribució most de terceres realitzant-se manualment, procedent premsa 1RTRP2 M 4.7 BOOL Distribució most de terceres realitzant-se manualment, procedent premsa 2ACPR M 5.0 BOOL Activat distribuir el most per les tines reservades a primeres, procedent P1ACSC M 5.1 BOOL Activat distribuir el most per les tines reservades a segones, procedent P1ACTR M 5.2 BOOL Activat distribuir el most per les tines reservades a terceres, procedent P1ACPR2 M 5.3 BOOL Activat distribuir el most per les tines reservades a primeres, procedent P2ACSC2 M 5.4 BOOL Activat distribuir el most per les tines reservades a segones, procedent P2ACTR2 M 5.5 BOOL Activat distribuir el most per les tines reservades a terceres, procedent P2BUIDAR_P1 M 5.6 BOOL Activar diagrama per la gestió del buidat de la premsa 1BUIDAR_P2 M 5.7 BOOL Activar diagrama per la gestió del buidat de la premsa 2MBC M 6.0 BOOL Memòria per saber que ja em buidat les canonades, línia de la premsa 1MBC2 M 6.1 BOOL Memòria per saber que ja em buidat les canonades, línia de la premsa 2BUIDAR_CANONADES M 6.2 BOOL Retard per donar temps a buidar les canonades, línia de la premsa 1

168


Página 7 de 14


BUIDAR_CANONADES2 M 6.3 BOOL Retard per donar temps a buidar les canonades, línia de la premsa 2TLV1 M 6.4 BOOL Activar diagrama gestió tolva 1RTLV1 M 6.5 BOOL Petició d'aturar la tolva 1C_TLV1B M 6.6 BOOL Confirma que em rebut TLV1BTLV1B M 6.7 BOOL Confirma que la tolva 1 està aturadaTLV2 M 7.0 BOOL Activar diagrama de gestió tolva 2RTLV2 M 7.1 BOOL Petició d'aturar la tolva 2C_TLV2B M 7.2 BOOL Confirma que em rebut TLV2BTLV2B M 7.3 BOOL Confirma que la tolva 2 esta aturadaOMPLINT_P1 M 7.4 BOOL Informa que s'està o s'ha de carregar la premsa 1, mode automàticOMPLINT_P2 M 7.5 BOOL Informa que s'està o s'ha de carregar la premsa 2, mode automàticTOL1P1 M 7.6 BOOL Activa diagrama que gestiona la càrrega de la premsa 1 amb la tolva 1FTOL1P1 M 7.7 BOOL Confirmació finalitzat diagrama càrrega premsa 1 amb la tolva 1TOL1P2 M 8.0 BOOL Activa diagrama que gestiona la càrrega de la premsa 2 amb la tolva 1FTOL1P2 M 8.1 BOOL Confirmació finalitzat diagrama càrrega premsa 2 amb la tolva 1TOL2P1 M 8.2 BOOL Activa diagrama que gestiona la càrrega de la premsa 1 amb la tolva 2FTOL2P1 M 8.3 BOOL Confirmació finalitzat diagrama càrrega premsa 1 amb la tolva 2TOL2P2 M 8.4 BOOL Activa diagrama que gestiona la càrrega de la premsa 2 amb la tolva 2FTOL2P2 M 8.5 BOOL Confirmació finalitzat diagrama càrrega premsa 2 amb la tolva 2TOL1DI M 8.6 BOOL Activa diagrama que gestiona la càrrega del dipòsit amb la tolva 1FTOL1DI M 8.7 BOOL Confirmació finalitzat diagrama càrrega dipòsit amb la tolva 1TOL2DI M 9.0 BOOL Activa diagrama que gestiona la càrrega del dipòsit amb la tolva 2FTOL2DI M 9.1 BOOL Confirmació finalitzat diagrama càrrega dipòsit amb la tolva 2DIP1 M 9.2 BOOL Activa diagrama que gestiona la càrrega de la premsa 1 amb el dipòsitFDIP1 M 9.3 BOOL Confirmació finalitzat diagrama càrrega premsa 1 amb el dipòsitDIP2 M 9.4 BOOL Activa diagrama que gestiona la càrrega de la premsa 2 amb el dipòsitFDIP2 M 9.5 BOOL Confirmació finalitzat diagrama càrrega premsa 2 amb el dipòsitPRI1 M 9.6 BOOL Prioritat denegada a la tolva 1,mode automàticPRI2 M 9.7 BOOL Prioritat denegada a la tolva 2,mode automàticFBUIDAR_P1 M 10.0 BOOL Confirmació procés de buidat premsa 1 finalitzatFBUIDAR_P2 M 10.1 BOOL Confirmació procés de buidat premsa 2 finalitzatP_MANMOST M 10.2 BOOL Informa que la distribució del most es realitza manualment, mode semiautomàtiTLV1STOP M 10.3 BOOL Activa diagrama tractament parada emergència tolva 1TLV2STOP M 10.4 BOOL Activa diagrama tractament parada emergència tolva 2STOPPRM1 M 10.5 BOOL Activa diagrama tractament parada emergència premsa 1STOPPRM2 M 10.6 BOOL Activa diagrama tractament parada emergència premsa 2E0 M 10.7 BOOL Estat 0E1 M 11.0 BOOL Estat 1E2 M 11.1 BOOL Estat 2E3 M 11.2 BOOL Estat 3E4 M 11.3 BOOL Estat 4E5 M 11.4 BOOL Estat 5E6 M 11.5 BOOL Estat 6E7 M 11.6 BOOL Estat 7E8 M 11.7 BOOL Estat 8E10 M 12.0 BOOL Estat 10E11 M 12.1 BOOL Estat 11E12 M 12.2 BOOL ...E20 M 12.3 BOOLE21 M 12.4 BOOLE22 M 12.5 BOOLE23 M 12.6 BOOLE24 M 12.7 BOOLE25 M 13.0 BOOLE26 M 13.1 BOOLE30 M 13.2 BOOLE31 M 13.3 BOOLE32 M 13.4 BOOLE33 M 13.5 BOOLE34 M 13.6 BOOLE35 M 13.7 BOOL

169


Página 8 de 14


E36 M 14.0 BOOLE40 M 14.1 BOOLE41 M 14.2 BOOLE42 M 14.3 BOOLE43 M 14.4 BOOLE44 M 14.5 BOOLE45 M 14.6 BOOLE46 M 14.7 BOOLE50 M 15.0 BOOLE51 M 15.1 BOOLE52 M 15.2 BOOLE53 M 15.3 BOOLE54 M 15.4 BOOLE55 M 15.5 BOOLE56 M 15.6 BOOLE60 M 15.7 BOOLE61 M 16.0 BOOLE62 M 16.1 BOOLE63 M 16.2 BOOLE64 M 16.3 BOOLE65 M 16.4 BOOLE66 M 16.5 BOOLE67 M 16.6 BOOLE68 M 16.7 BOOLE69 M 17.0 BOOLE70 M 17.1 BOOLE71 M 17.2 BOOLE80 M 17.3 BOOLE81 M 17.4 BOOLE82 M 17.5 BOOLE83 M 17.6 BOOLE84 M 17.7 BOOLE85 M 18.0 BOOLE86 M 18.1 BOOLE87 M 18.2 BOOLE88 M 18.3 BOOLE89 M 18.4 BOOLE90 M 18.5 BOOLE91 M 18.6 BOOLE100 M 18.7 BOOLE101 M 19.0 BOOLE102 M 19.1 BOOLE103 M 19.2 BOOLE104 M 19.3 BOOLE105 M 19.4 BOOLE110 M 19.5 BOOLE111 M 19.6 BOOLE112 M 19.7 BOOLE113 M 20.0 BOOLE114 M 20.1 BOOLE115 M 20.2 BOOLE120 M 20.3 BOOLE121 M 20.4 BOOLE122 M 20.5 BOOLE123 M 20.6 BOOLE124 M 20.7 BOOLE125 M 21.0 BOOLE126 M 21.1 BOOLE130 M 21.2 BOOLE131 M 21.3 BOOLE132 M 21.4 BOOL

170


Página 9 de 14



171


Página 10 de 14



172


Página 11 de 14



173


Página 12 de 14



174


Página 13 de 14



175


Página 14 de 14


E640 M 59.6 BOOLE641 M 59.7 BOOLE650 M 60.0 BOOLE651 M 60.1 BOOLE660 M 60.2 BOOLE661 M 60.3 BOOLE670 M 60.4 BOOLE671 M 60.5 BOOLE680 M 60.6 BOOLE681 M 60.7 BOOLE690 M 61.0 BOOLE691 M 61.1 BOOLPOS2 M 61.2 BOOL Activa diagrames gestió mode semiautomàticFOR_EME M 61.3 BOOL Forçat dels diagrames necessaris en cas d'emergència generalFORG15 M 61.4 BOOL Forçat del diagrama G15FORG14 M 61.5 BOOL Forçat del diagrama G14FORG16 M 61.6 BOOL Forçat del diagrama G16FOR_B_MOST M 61.7 BOOL Forçat de tots els diagrames que tracten la distribució del mostFORG6 M 62.0 BOOL Forçat del diagrama G6FORG2 M 62.1 BOOL Forçat del diagrama G2FORG3 M 62.2 BOOL Forçat del diagrama G3FORG10 M 62.3 BOOL Forçat del diagrama G10FORG8 M 62.4 BOOL Forçat del diagrama G8FORG4 M 62.5 BOOL Forçat del diagrama G4FORG5 M 62.6 BOOL Forçat del diagrama G5FORG11 M 62.7 BOOL Forçat del diagrama G11FORG12 M 63.0 BOOL Forçat del diagrama G12FORG35 M 63.1 BOOL Forçat del diagrama G35FORG13 M 63.2 BOOL Forçat del diagrama G13FORG37 M 63.3 BOOL Forçat del diagrama G37FORG17 M 63.4 BOOL Forçat del diagrama G17FORG43 M 63.5 BOOL Forçat del diagrama G43FORG18 M 63.6 BOOL Forçat del diagrama G18FORG45 M 63.7 BOOL Forçat del diagrama G45FORG0 M 64.0 BOOL Forçat del diagrama G0Cycle Execution OB 1 OB 1T_TLV1_30 T 0 TIMERT_TLV1_5 T 1 TIMERT_TLV2_30 T 2 TIMERT_TLV2_5 T 3 TIMERT_DIP1_3 T 4 TIMERT_DIP2_3 T 5 TIMERT_BUIDARCANONADES T 6 TIMERT_CINTES T 7 TIMERT_BUIDARCANONADES2 T 8 TIMERT_CINTES2 T 9 TIMER

176

1.3 FB’s de control

Tal i com em explica’t per realitzar la programació em utilitza’t

diagrames d’estat. Per tal d’estructurar aquest diagrames dins l’entorn de

programació em decidit de implementar cada diagrama en un mòdul de funció

diferent.

Com podrem veure ens els diferents mòduls tots segueixen una mateixa

estructura. El primer segment l’hem reservat als forçats, és a dir en aquest

segment és realitza un salt al final de mòdul a tal efecte de que mentre el forçat

esta actiu aquest codi no s’executi.

El següents segments implementen cada un dels estats que formen el

diagrama. Mentre que l’últim segment és on saltem quan forcem el diagrama a

una posició determinada.

A tal efecte de poder entendre amb facilitat el codi que em desenvolupat

davant de cada mòdul em afegit el diagrama el qual implementa. És per aquest

motiu que no em cregut necessari d’afegir comentaris al codi ja aquest es

desenvolupa de forma molt sistemàtica i bàsicament només s’utilitzen

instruccions molt simples com son portes AND i OR.

Explica’t això a continuació trobem els diferents mòduls de funció que en

creat per automatitzar el nostre sistema.

177

SIMATIC FC1 20/09/2006 13:16:18

Página 1 de 2

FC1 - <offline>"G0" Nombre: Familia:Autor: Versión: 0.1


Interface:05/06/2006 15:22:2527/05/2006 20:54:38



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC1 S0 (Gestió de l'evolució dels modes de funcinament)

Segm.: 1 FORÇAT

U "FORG0" SPB FINT

Segm.: 2 ESTAT 0

U "E0" U "SP" S "E1" R "E0"

Segm.: 3 ESTAT 1

U "E1" U "AUT" UN "MAN" UN "S_AUT" S "E2" R "E1"

U "E1" U "S_AUT" UN "MAN" UN "AUT" S "E5" R "E1"

U "E1" U "MAN" UN "AUT" UN "S_AUT" S "E7" R "E1"

Segm.: 4 ESTAT 2

U "E2" U "SP2" UN "SP3" S "E3" R "E2"

U "E2" U "SP3" UN "SP2" 179

SIMATIC FC1 20/09/2006 13:16:18

Página 2 de 2

S "E1" R "E2"

Segm.: 5 ESTAT 3

U "E3" U "PFC" S "E4" R "E3"

Segm.: 6 ESTAT 4

U "E4" U "FPFC" S "E1" R "E4"

Segm.: 7 ESTAT 5

U "E5" U "PAR" S "E6" R "E5"

Segm.: 8 ESTAT 6

U "E6" U "FPAR" S "E1" R "E6"

Segm.: 9 ESTAT 7

U "E7" U "FMAN" S "E0" R "E7"

Segm.: 10 ESTAT 8

U "E8" U "EME" U "REM" S "E0" R "E8"

Segm.: 11 SALT

FINT: BE

180

SIMATIC FC2 20/09/2006 13:17:43

Página 1 de 1



Interface:05/06/2006 15:29:0427/05/2006 20:57:09



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC2 S1 ( Inicialització )

Segm.: 1 FORÇATS

U "FOR_EME" SPB FINT

Segm.: 2 ESTAT 10

U "E10" U "A6" S "E11" R "E10"

Segm.: 3 ESTAT 11

U "E11" U "P1_ESPERANT" U "P2_ESPERANT" S "E12" R "E11"

Segm.: 4 ESTAT 12

U "E12" UN "A6" S "E10" R "E12"

Segm.: 5 SALT

FINT: BE

182

SIMATIC FC32 20/09/2006 13:28:39

Página 1 de 3



Interface:05/06/2006 16:11:1428/05/2006 0:00:05



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC32 S39 (Inicialització mode automàtic)

Segm.: 1 FORÇAT


Segm.: 2 ESTAT 390

U "E390" U "F2" S "E391" R "E390"

Segm.: 3 ESTAT 391

U "E391" U "BZ1" U "BZ5" U( O( UN "BY1" UN "BY5" ) O( U "BY1" U "BY5" ) ) U( O "BX1" O "BX2" O "BX3" ) S "E392" R "E391"

U "E391" U( O( UN "BZ1" UN "BZ5" UN "BY1" UN "BY5" ) O( U "PX1" U "PX2" U "PX3" ) ) S "E393" 184

SIMATIC FC32 20/09/2006 13:28:40

Página 2 de 3

R "E391"

U "E391" UN "BZ1" UN "BZ5" U "BY1" U "BY5" U( O "BX1" O "BX2" O "BX3" ) S "E395" R "E391"

Segm.: 4 ESTAT 393

U "E393" U "BZ1" U "BZ5" UN "PFC" U( O "BX1" O "BX2" O "BX3" ) S "E392" R "E393"

U "E393" U "PFC" S "E394" R "E393"

U "E393" U "BY1" U "BY5" U( ON "BZ1" ON "BZ5" ) UN "PFC" U( O "BX1" O "BX2" O "BX3" ) S "E395" R "E393"

Segm.: 5 ESTAT 392

U "E392" S "OMPLIR_L1" S "TERCERES" S "E396" R "E392"

Segm.: 6 ESTAT 395

U "E395" S "OMPLIR_L2" S "TERCERES" S "E396" R "E395"

Segm.: 7 ESTAT 394

U "E394" UN "F2" S "E390" R "E394"

185

SIMATIC FC32 20/09/2006 13:28:40

Página 3 de 3

Segm.: 8 ESTAT 396

U "E396" UN "F2" S "E390" R "E396"

Segm.: 9 SALT

FINT: BE

186

SIMATIC FC3 20/09/2006 13:18:15

Página 1 de 3



Interface:05/06/2006 15:30:1927/05/2006 20:58:33



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC3 S14 (Gestió automàtica de la distribució del raïm de la tolva 1)

Segm.: 1 FORÇAT

U "FORG14" SPB FINT

Segm.: 2 ESTAT 140

U "E140" U "F1" S "E141" R "E140"

Segm.: 3 ESTAT 141

U "E141" U "STO1" UN "PRI1" S "E142" R "E141"

Segm.: 4 ESTAT 142

U "E142" U "P1_ESPERANT" UN "OMPLINT_P2" UN "TOL2P1" UN "DIP1" S "E143" S "OMPLINT_P1" R "E142"

U "E142" U "P2_ESPERANT" U( ON "P1_ESPERANT" O "OMPLINT_P2" ) UN "OMPLINT_P1" UN "TOL2P2" UN "DIP2" S "E144" S "OMPLINT_P2" R "E142"

U "E142" UN "P2_ESPERANT" UN "OMPLINT_P2" 188

SIMATIC FC3 20/09/2006 13:18:15

Página 2 de 3

UN "P1_ESPERANT" UN "OMPLINT_P1" UN "SDP" UN "TOL2DI" S "E145" R "E142"

Segm.: 5 ESTAT 143

U "E143" U "FTOL1P1" S "E146" R "E143"

Segm.: 6 ESTAT 144

U "E144" U "FTOL1P2" S "E146" R "E144"

Segm.: 7 ESTAT 145

U "E145" U "FTOL1DI" S "E146" R "E145"

Segm.: 8 ESTAT 146

U "E146" U "STO2" S "E147" R "E146"

U "E146" UN "STO2" S "E148" R "E146"

Segm.: 9 ESTAT 147

U "E147" S "E148" S "PRI1" R "E147"

Segm.: 10 ESTAT 148

U "E148" U "PRI2" S "E149" R "E148"

U "E148" UN "PRI2" S "E140" R "E148"

Segm.: 11 ESTAT 149

U "E149" S "E140" R "PRI2" R "E149"

189

SIMATIC FC3 20/09/2006 13:18:15

Página 3 de 3

Segm.: 12 SALT

FINT: BE

190

SIMATIC FC4 20/09/2006 13:18:34

Página 1 de 3



Interface:05/06/2006 15:35:5027/05/2006 21:00:17



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC4 S15 (Gestió automàtica de la distribució del raïm de la tolva 2)

Segm.: 1 FORÇAT

U "FORG15" SPB FINT

Segm.: 2 ESTAT 150

U "E150" U "F1" S "E151" R "E150"

Segm.: 3 ESTAT 151

U "E151" U "STO2" UN "PRI2" S "E152" R "E151"

Segm.: 4 ESTAT 152

U "E152" U "P1_ESPERANT" UN "OMPLINT_P2" UN "TOL1P1" UN "DIP1" S "E153" S "OMPLINT_P1" R "E152"

U "E152" U "P2_ESPERANT" U( ON "P1_ESPERANT" O "OMPLINT_P2" ) UN "OMPLINT_P1" UN "TOL1P2" UN "DIP2" S "E154" S "OMPLINT_P2" R "E152"

U "E152" UN "P2_ESPERANT" UN "OMPLINT_P2" 192

SIMATIC FC4 20/09/2006 13:18:34

Página 2 de 3

UN "P1_ESPERANT" UN "OMPLINT_P1" UN "SDP" UN "TOL1DI" S "E155" R "E152"

Segm.: 5 ESTAT 153

U "E153" U "FTOL2P1" S "E156" R "E153"

Segm.: 6 ESTAT 154

U "E154" U "FTOL2P2" S "E156" R "E154"

Segm.: 7 ESTAT 155

U "E155" U "FTOL2DI" S "E156" R "E155"

Segm.: 8 ESTAT 156

U "E156" U "STO1" S "E157" R "E156"

U "E156" UN "STO1" S "E158" R "E156"

Segm.: 9 ESTAT 157

U "E157" S "E158" S "PRI2" R "E157"

Segm.: 10 ESTAT 158

U "E158" U "PRI1" S "E159" R "E158"

U "E158" UN "PRI1" S "E150" R "E158"

Segm.: 11 ESTAT 159

U "E159" S "E150" R "PRI1" R "E159"

193

SIMATIC FC4 20/09/2006 13:18:34

Página 3 de 3

Segm.: 12 SALT

FINT: BE

194

SIMATIC FC5 20/09/2006 13:18:55

Página 1 de 2



Interface:05/06/2006 15:34:1127/05/2006 21:01:48



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC5 S16 (Gestió automàtica del premsat del raïm del diposit)

Segm.: 1 FORÇAT

U "FORG16" SPB FINT

Segm.: 2 ESTAT 160

U "E160" U "F1" S "E161" R "E160"

Segm.: 3 ESTAT 161

U "E161" U "P1_ESPERANT" UN "STO1" UN "STO2" UN "SDB" UN "OMPLINT_P2" S "E162" S "OMPLINT_P1" R "E161"

U "E161" U "P2_ESPERANT" UN "STO1" UN "STO2" UN "SDB" U( ON "P1_ESPERANT" O "OMPLINT_P2" ) UN "OMPLINT_P1" S "E163" S "OMPLINT_P2" R "E161"

Segm.: 4 ESTAT 162

U "E162" U "FDIP1" S "E160" R "E162"

196

SIMATIC FC5 20/09/2006 13:18:55

Página 2 de 2

Segm.: 5 ESTAT 163

U "E163" U "FDIP2" S "E160" R "E163"

Segm.: 6 SALT

FINT: BE

197

SIMATIC FC6 20/09/2006 13:19:14

Página 1 de 2



Interface:05/06/2006 15:32:2027/05/2006 21:03:31



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC6 S2 (Carregar la premsa 1 amb la tolva 1)

Segm.: 1 FORÇAT

U "FORG2" SPB FINT

Segm.: 2 ESTAT 20

U "E20" U "TOL1P1" UN "TOL1P2" UN "TOL1DI" UN "TOL2P1" UN "DIP1" S "E26" R "E20"

Segm.: 3 ESTAT 26

U "E26" U "P1_CARREGANT" S "E21" R "E26"

Segm.: 4 ESTAT 21

U "E21" U "TLV1B" UN "P1_PLENA" S "E22" R "E21"

U "E21" U "P1_PLENA" S "E23" R "E21"

Segm.: 5 ESTAT 22

U "E22" U "P1_ESPERANT" UN "TLV1B" S "E25" R "E22"

199

SIMATIC FC6 20/09/2006 13:19:14

Página 2 de 2

Segm.: 6 ESTAT 23

U "E23" U "TLV1B" S "E24" R "E23"

Segm.: 7 ESTAT 24

U "E24" U "P1_PREMSANT" UN "TLV1B" S "E25" R "OMPLINT_P1" R "E24"

Segm.: 8 ESTAT 25

U "E25" UN "TOL1P1" S "E20" R "E25"

Segm.: 9 SALT

FINT: BE

200

SIMATIC FC7 20/09/2006 13:19:36

Página 1 de 2



Interface:05/06/2006 15:38:5227/05/2006 21:05:28



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC7 S3 (Carga de la premsa 2 amb la tolva 1)

Segm.: 1 FORÇAT

U "FORG3" SPB FINT

Segm.: 2 ESTAT 30

U "E30" U "TOL1P2" UN "TOL1P1" UN "TOL1DI" UN "TOL2P2" UN "DIP2" S "E36" R "E30"

Segm.: 3 ESTAT 36


Segm.: 4 ESTAT 31


U "E31" U "P2_PLENA" S "E33" R "E31"

Segm.: 5 ESTAT 32


202

SIMATIC FC7 20/09/2006 13:19:36

Página 2 de 2

Segm.: 6 ESTAT 33

U "E33" U "TLV1B" S "E34" R "E33"

Segm.: 7 ESTAT 34


Segm.: 8 ESTAT 35

U "E35" UN "TOL1P2" S "E30" R "E35"

Segm.: 9 SALT

FINT: BE

203

SIMATIC FC8 20/09/2006 13:20:00

Página 1 de 2



Interface:05/06/2006 15:40:1727/05/2006 21:07:04



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0


Segm.: 1 FORÇAT

U "FORG4" SPB FINT

Segm.: 2 ESTAT 40

U "E40" U "TOL2P1" UN "TOL2P2" UN "TOL2DI" UN "DIP1" UN "TOL1P1" S "E46" R "E40"

Segm.: 3 ESTAT 46


Segm.: 4 ESTAT 41


U "E41" U "P1_PLENA" S "E43" R "E41"

Segm.: 5 ESTAT 42


205

SIMATIC FC8 20/09/2006 13:20:00

Página 2 de 2

Segm.: 6 ESTAT 43

U "E43" U "TLV2B" S "E44" R "E43"

Segm.: 7 ESTAT 44


Segm.: 8 ESTAT 45

U "E45" UN "TOL2P1" S "E40" R "E45"

Segm.: 9 SALT

FINT: BE

206

SIMATIC FC9 20/09/2006 13:20:22

Página 1 de 2



Interface:05/06/2006 15:42:1427/05/2006 21:08:41



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0


Segm.: 1 FORÇAT

U "FORG5" SPB FINT

Segm.: 2 ESTAT 50

U "E50" U "TOL2P2" UN "TOL2P1" UN "TOL2DI" UN "DIP2" UN "TOL1P2" S "E56" R "E50"

Segm.: 3 ESTAT 56


Segm.: 4 ESTAT 51


U "E51" U "P2_PLENA" S "E53" R "E51"

Segm.: 5 ESTAT 52


208

SIMATIC FC9 20/09/2006 13:20:22

Página 2 de 2

Segm.: 6 ESTAT 53

U "E53" U "TLV2B" S "E54" R "E53"

Segm.: 7 ESTAT 54


Segm.: 8 ESTAT 55

U "E55" UN "TOL2P2" S "E50" R "E55"

Segm.: 9 SALT

FINT: BE

209

SIMATIC FC10 20/09/2006 13:20:44

Página 1 de 2



Interface:05/06/2006 15:44:5027/05/2006 21:10:44



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC10 S10 (Càrrega del diposit amb la tolva 1)

Segm.: 1 FORÇAT

U "FORG10" SPB FINT

Segm.: 2 ESTAT 100

U "E100" UN "TOL1P1" UN "TOL1P2" U "TOL1DI" UN "TOL2DI" S "E101" R "E100"

Segm.: 3 ESTAT 101

U "E101" U "TLV1B" S "E102" R "E101"

U "E101" UN "TLV1B" U( O "SDP" O( U "F1" U( O "P1_ESPERANT" O "P2_ESPERANT" ) ) ) S "E103" R "E101"

Segm.: 4 ESTAT 102

U "E102" UN "TLV1B" S "E105" R "E102"

211

SIMATIC FC10 20/09/2006 13:20:44

Página 2 de 2

Segm.: 5 ESTAT 103

U "E103" U "TLV1B" S "E104" R "E103"

Segm.: 6 ESTAT 104

U "E104" UN "TLV1B" S "E105" R "E104"

Segm.: 7 ESTAT 105

U "E105" UN "TOL1DI" S "E100" R "E105"

Segm.: 8 SALT

FINT: BE

212

SIMATIC FC11 20/09/2006 13:21:02

Página 1 de 2



Interface:05/06/2006 15:46:1627/05/2006 21:13:58



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC11 S11 (Càrrega del diposit amb la tolva 2)

Segm.: 1 FORÇAT

U "FORG11" SPB FINT

Segm.: 2 ESTAT 110

U "E110" UN "TOL2P1" UN "TOL2P2" U "TOL2DI" UN "TOL1DI" S "E111" R "E110"

Segm.: 3 ESTAT 111

U "E111" U "TLV2B" S "E112" R "E111"

U "E111" UN "TLV2B" U( O "SDP" O( U "F1" U( O "P1_ESPERANT" O "P2_ESPERANT" ) ) ) S "E113" R "E111"

Segm.: 4 ESTAT 112

U "E112" UN "TLV2B" S "E115" R "E112"

214

SIMATIC FC11 20/09/2006 13:21:02

Página 2 de 2

Segm.: 5 ESTAT 113

U "E113" U "TLV2B" S "E114" R "E113"

Segm.: 6 ESTAT 114

U "E114" UN "TLV2B" S "E115" R "E114"

Segm.: 7 ESTAT 115

U "E115" UN "TOL2DI" S "E110" R "E115"

Segm.: 8 SALT

FINT: BE

215

SIMATIC FC12 20/09/2006 13:21:16

Página 1 de 2



Interface:05/06/2006 15:47:2227/05/2006 21:15:22



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC12 S12 (Càrrega de la premsa 1 amb el dipòsit)

Segm.: 1 FORÇAT

U "FORG12" SPB FINT

Segm.: 2 ESTAT 120

U "E120" U "DIP1" UN "TOL1P1" UN "TOL2P1" UN "DIP2" S "E121" R "E120"

Segm.: 3 ESTAT 121


Segm.: 4 ESTAT 122

U "E122" U "P1_PLENA" UN "SDB" S "E123" R "OMPLINT_P1" R "E122"

U "E122" U "SDB" S "E124" R "E122"

U "E122" U "F1" U( O "STO1" O "STO2" ) UN "SDB" UN "P1_PLENA" S "E125" R "E122"

217

SIMATIC FC12 20/09/2006 13:21:16

Página 2 de 2

Segm.: 5 ESTAT 123

U "E123" U "P1_PREMSANT" S "E126" R "E123"

Segm.: 6 ESTAT 124

U "E124" U "T_DIP1_3" UN "P1_PLENA" S "E125" R "E124"

U "E124" U "T_DIP1_3" U "P1_PLENA" S "E123" R "OMPLINT_P1" R "E124"

Segm.: 7 ESTAT 125

U "E125" U "P1_ESPERANT" S "E126" R "E125"

Segm.: 8 ESTAT 126

U "E126" UN "DIP1" S "E120" R "E126"

Segm.: 9 TEMPORITZADORS

FINT: U "E124" L S5T#3S SE "T_DIP1_3" BE

218

SIMATIC FC13 20/09/2006 13:21:34

Página 1 de 2



Interface:05/06/2006 15:26:1727/05/2006 21:17:52



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC13 S13 (Càrrega de la premsa 2 amb el dipòsit)

Segm.: 1 FORÇAT

U "FORG13" SPB FINT

Segm.: 2 ESTAT 130

U "E130" U "DIP2" UN "TOL1P2" UN "TOL2P2" UN "DIP1" S "E131" R "E130"

Segm.: 3 ESTAT 131


Segm.: 4 ESTAT 132

U "E132" U "P2_PLENA" UN "SDB" S "E133" R "OMPLINT_P2" R "E132"

U "E132" U "SDB" S "E134" R "E132"

U "E132" U "F1" U( O "STO1" O "STO2" ) UN "SDB" UN "P2_PLENA" S "E135" R "E132"

220

SIMATIC FC13 20/09/2006 13:21:34

Página 2 de 2

Segm.: 5 ESTAT 133


Segm.: 6 ESTAT 134

U "E134" U "T_DIP2_3" UN "P2_PLENA" S "E135" R "E134"

U "E134" U "T_DIP2_3" U "P2_PLENA" S "E133" R "OMPLINT_P2" R "E134"

Segm.: 7 ESTAT 135

U "E135" U "P2_ESPERANT" S "E136" R "E135"

Segm.: 8 ESTAT 136

U "E136" UN "DIP2" S "E130" R "E136"


FINT: U "E134" L S5T#3S SE "T_DIP2_3"

BE

221

SIMATIC FC14 20/09/2006 13:22:19

Página 1 de 3



Interface:05/06/2006 15:48:4827/05/2006 21:19:35



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC14 S6 (Gestió de la tolva1)

Segm.: 1 FORÇAT

U "FORG6" SPB FINT

Segm.: 2 ESTAT 60

U "E60" U "TLV1" S "E61" S "MT1" R "E60"

Segm.: 3 ESTAT 61

U "E61" UN "ST1B" UN "BT1" S "E62" S "BT1" R "E61"

U "E61" U( O( UN "ST1B" U "BT1" ) O( U "T_TLV1_30" ) ) S "E63" R "E61"

Segm.: 4 ESTAT 62

U "E62" S "E63" R "E62"

223

SIMATIC FC14 20/09/2006 13:22:19

Página 2 de 3

Segm.: 5 ESTAT 63

U "E63" U "RTLV1" S "E64" R "MT1" R "E63"

U "E63" UN "RTLV1" U "ST1P" S "E67" R "MT1" R "E63"

U "E63" UN "RTLV1" UN "ST1P" U "STO1" U "ST1B" U "T_TLV1_30" S "E68" R "BT1" R "E63"

U "E63" UN "RTLV1" UN "ST1P" UN "STO1" U "ST1B" S "E70" R "E63"

Segm.: 6 ESTAT 64

U "E64" U "ST1B" S "E65" R "E64"

Segm.: 7 ESTAT 65

U "E65" U "T_TLV1_5" S "E66" R "BT1" R "E65"

Segm.: 8 ESTAT 66

U "E66" U "C_TLV1B" S "E60" R "E66"

Segm.: 9 ESTAT 67

U "E67" U "ST1B" S "E61" S "MT1" R "E67"

Segm.: 10 ESTAT 68

U "E68" UN "ST1B" S "E69" S "BT1" R "E68"

224

SIMATIC FC14 20/09/2006 13:22:19

Página 3 de 3

Segm.: 11 ESTAT 69

U "E69" S "E63" R "E69"

Segm.: 12 ESTAT 70

U "E70" U "T_TLV1_5" S "E71" R "MT1" R "BT1" R "E70"

Segm.: 13 ESTAT 71

U "E71" U "C_TLV1B" S "E60" R "E71"


FINT: O "E61" O "E63" L S5T#30S SE "T_TLV1_30"

O "E65" O "E70" L S5T#5S SE "T_TLV1_5"

BE

225

SIMATIC FC14 20/09/2006 13:22:19

Página 1 de 3



Interface:05/06/2006 15:48:4827/05/2006 21:19:35



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC14 S6 (Gestió de la tolva1)

Segm.: 1 FORÇAT

U "FORG6" SPB FINT

Segm.: 2 ESTAT 60

U "E60" U "TLV1" S "E61" S "MT1" R "E60"

Segm.: 3 ESTAT 61

U "E61" UN "ST1B" UN "BT1" S "E62" S "BT1" R "E61"

U "E61" U( O( UN "ST1B" U "BT1" ) O( U "T_TLV1_30" ) ) S "E63" R "E61"

Segm.: 4 ESTAT 62

U "E62" S "E63" R "E62"

227

SIMATIC FC14 20/09/2006 13:22:19

Página 2 de 3

Segm.: 5 ESTAT 63

U "E63" U "RTLV1" S "E64" R "MT1" R "E63"

U "E63" UN "RTLV1" U "ST1P" S "E67" R "MT1" R "E63"

U "E63" UN "RTLV1" UN "ST1P" U "STO1" U "ST1B" U "T_TLV1_30" S "E68" R "BT1" R "E63"

U "E63" UN "RTLV1" UN "ST1P" UN "STO1" U "ST1B" S "E70" R "E63"

Segm.: 6 ESTAT 64

U "E64" U "ST1B" S "E65" R "E64"

Segm.: 7 ESTAT 65

U "E65" U "T_TLV1_5" S "E66" R "BT1" R "E65"

Segm.: 8 ESTAT 66

U "E66" U "C_TLV1B" S "E60" R "E66"

Segm.: 9 ESTAT 67

U "E67" U "ST1B" S "E61" S "MT1" R "E67"

Segm.: 10 ESTAT 68

U "E68" UN "ST1B" S "E69" S "BT1" R "E68"

228

SIMATIC FC14 20/09/2006 13:22:19

Página 3 de 3

Segm.: 11 ESTAT 69

U "E69" S "E63" R "E69"

Segm.: 12 ESTAT 70

U "E70" U "T_TLV1_5" S "E71" R "MT1" R "BT1" R "E70"

Segm.: 13 ESTAT 71

U "E71" U "C_TLV1B" S "E60" R "E71"


FINT: O "E61" O "E63" L S5T#30S SE "T_TLV1_30"

O "E65" O "E70" L S5T#5S SE "T_TLV1_5"

BE

229

SIMATIC FC16 20/09/2006 13:22:54

Página 1 de 2



Interface:05/06/2006 15:52:0827/05/2006 21:25:38



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC16 S17 (Detecció buidar premsa 1, mode automàtic)

Segm.: 1 FORÇAT

U "FORG17" SPB FINT

Segm.: 2 ESTAT 170

U "E170" U( O "F1" O "F3" ) U "P1_PREMSANT" S "E171" R "E170"

Segm.: 3 ESTAT 171

U "E171" UN "P1_PREMSANT" S "E172" R "E171"

Segm.: 4 ESTAT 172

U "E172" UN "BUIDAR_P2" S "E173" R "E172"

Segm.: 5 ESTAT 173

U "E173" U "FBUIDAR_P1" S "E170" R "E173"

231

SIMATIC FC16 20/09/2006 13:22:54

Página 2 de 2

Segm.: 6 SALT

FINT: BE

232

SIMATIC FC17 20/09/2006 13:23:21

Página 1 de 2



Interface:05/06/2006 15:53:3427/05/2006 21:27:12



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC17 S18 (Detecció buidar premsa 2, mode automàtic)

Segm.: 1 FORÇAT

U "FORG18" SPB FINT

Segm.: 2 ESTAT 180

U "E180" U( O "F1" O "F3" ) U "P2_PREMSANT" S "E181" R "E180"

Segm.: 3 ESTAT 181


Segm.: 4 ESTAT 182


Segm.: 5 ESTAT 183


234

SIMATIC FC17 20/09/2006 13:23:21

Página 2 de 2

Segm.: 6 SALT

FINT: BE

235

SIMATIC FC18 20/09/2006 13:23:45

Página 1 de 3



Interface:05/06/2006 15:54:3727/05/2006 21:29:03



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC18 S35 (Gestió del procès de buidat de la premsa 1)

Segm.: 1 FORÇAT

U "FORG35" SPB FINT

Segm.: 2 ESTAT 350

U "E350" U "BUIDAR_P1" S "E351" S "BUIDAR_CANONADES" R "E350"

Segm.: 3 ESTAT 351

U "E351" U "SCANAL1B" S "E352" R "E351"

Segm.: 4 ESTAT 352

U "E352" U "T_BUIDARCANONADES" S "E353" S "MBC" R "BUIDAR_CANONADES" R "E352"

Segm.: 5 ESTAT 353

U "E353" UN "RPRP1" UN "RSCP1" UN "RTRP1" S "E355" S "CINTA1" S "CINTA2" R "E353"

U "E353" U( O "RPRP1" O "RSCP1" 237

SIMATIC FC18 20/09/2006 13:23:45

Página 2 de 3

O "RTRP1" ) S "E354" R "E353"

Segm.: 6 ESTAT 354

U "E354" S "E355" S "CINTA1" S "CINTA2" R "RPRP1" R "RSCP1" R "RTRP1" R "E354"

Segm.: 7 ESTAT 355

U "E355" U "SCINTA1" U "SCINTA2" S "E363" R "E355"

U "E355" U( ON "SCINTA1" ON "SCINTA2" ) U "T_CINTES" S "E361" R "CINTA1" R "CINTA2" R "E355"

Segm.: 8 ESTAT 363

U "E363" U "P1_BUIDANT" S "E356" R "E363"

Segm.: 9 ESTAT 356

U "E356" U "P1_BUIDA" S "E357" R "E356"

U "E356" U( ON "SCINTA1" ON "SCINTA2" ) UN "P1_BUIDA" U "T_CINTES" S "E360" R "E356"

Segm.: 10 ESTAT 361

U "E361" U "R_CINTES" S "E362" S "CINTA1" S "CINTA2" R "E361"

238

SIMATIC FC18 20/09/2006 13:23:45

Página 3 de 3

Segm.: 11 ESTAT 362

U "E362" UN "P1aSTOP" S "E363" R "E362"

U "E362" U "P1aSTOP" S "E364" R "E362"

Segm.: 12 ESTAT 364

U "E364" UN "P1aSTOP" S "E356" R "E364"

Segm.: 13 ESTAT 357

U "E357" U "T_BUIDARCANONADES" U "P1_ESPERANT" S "E358" R "CINTA1" R "CINTA2" R "E357"

Segm.: 14 ESTAT 360

U "E360" U "P1aSTOP" S "E361" R "CINTA1" R "CINTA2" R "E360"

Segm.: 15 ESTAT 358

U "E358" UN "SCINTA1" UN "SCINTA2" S "E359" R "MBC" R "E358"

Segm.: 16 ESTAT 359



FINT: O "E352" O "E357" L S5T#15S SE "T_BUIDARCANONADES"

O "E355" O "E356" L S5T#20S SE "T_CINTES"

BE

239

SIMATIC FC19 20/09/2006 13:24:15

Página 1 de 3



Interface:05/06/2006 15:55:5327/05/2006 21:31:30



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC19 S37 (Gestió del procès de buidat de la premsa 2)

Segm.: 1 FORÇAT

U "FORG37" SPB FINT

Segm.: 2 ESTAT 370

U "E370" U "BUIDAR_P2" S "E371" S "BUIDAR_CANONADES2" R "E370"

Segm.: 3 ESTAT 371

U "E371" U "SCANAL2B" S "E372" R "E371"

Segm.: 4 ESTAT 372

U "E372" U "T_BUIDARCANONADES2" S "E373" S "MBC2" R "BUIDAR_CANONADES2" R "E372"

Segm.: 5 ESTAT 373

U "E373" UN "RPRP2" UN "RSCP2" UN "RTRP2" S "E375" S "CINTA1" S "CINTA2" R "E373"

U "E373" U( O "RPRP2" O "RSCP2" 241

SIMATIC FC19 20/09/2006 13:24:15

Página 2 de 3

O "RTRP2" ) S "E374" R "E373"

Segm.: 6 ESTAT 374

U "E374" S "E375" S "CINTA1" S "CINTA2" R "RPRP2" R "RSCP2" R "RTRP2" R "E374"

Segm.: 7 ESTAT 375

U "E375" U "SCINTA1" U "SCINTA2" S "E383" R "E375"

U "E375" U( ON "SCINTA1" ON "SCINTA2" ) U "T_CINTES2" S "E381" R "CINTA1" R "CINTA2" R "E375"

Segm.: 8 ESTAT 383

U "E383" U "P2_BUIDANT" S "E376" R "E383"

Segm.: 9 ESTAT 376

U "E376" U "P2_BUIDA" S "E377" R "E376"

U "E376" U( ON "SCINTA1" ON "SCINTA2" ) UN "P2_BUIDA" U "T_CINTES2" S "E380" R "E376"

Segm.: 10 ESTAT 381

U "E381" U "R_CINTES" S "E382" S "CINTA1" S "CINTA2" R "E381"

242

SIMATIC FC19 20/09/2006 13:24:15

Página 3 de 3

Segm.: 11 ESTAT 382

U "E382" UN "P2aSTOP" S "E383" R "E382"

U "E382" U "P2aSTOP" S "E384" R "E382"

Segm.: 12 ESTAT 384

U "E384" UN "P2aSTOP" S "E376" R "E384"

Segm.: 13 ESTAT 377

U "E377" U "T_BUIDARCANONADES2" U "P2_ESPERANT" S "E378" R "CINTA1" R "CINTA2" R "E377"

Segm.: 14 ESTAT 380

U "E380" U "P1aSTOP" S "E381" R "CINTA1" R "CINTA2" R "E380"

Segm.: 15 ESTAT 378

U "E378" UN "SCINTA1" UN "SCINTA2" S "E379" R "MBC2" R "E378"

Segm.: 16 ESTAT 379



FINT: O "E372" O "E377" L S5T#15S SE "T_BUIDARCANONADES2"

O "E375" O "E376" L S5T#20S SE "T_CINTES2"

BE

243

SIMATIC FC21 20/09/2006 13:24:47

Página 1 de 4



Interface:05/06/2006 15:57:3427/05/2006 21:34:56



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC21 S40 (Parada del mode automàtic a final de cicle)

Segm.: 1 FORÇAT


Segm.: 2 ESTAT 400

U "E400" U "F3" S "E401" R "E400"

Segm.: 3 ESTAT 401

U "E401" U( O "TOL2P1" O "TOL2P2" O "TOL2DI" ) S "E402" R "E401"

U "E401" UN "TOL2P1" UN "TOL2P2" UN "TOL2DI" S "E403" R "E401"

Segm.: 4 ESTAT 402

U "E402" U "E150" S "E404" R "E402"

246

SIMATIC FC21 20/09/2006 13:24:47

Página 2 de 4

Segm.: 5 ESTAT 403

U "E403" U "E150" S "E404" R "E403"

Segm.: 6 ESTAT 404

U "E404" U( O "TOL1P1" O "TOL1P2" O "TOL1DI" ) S "E405" R "E404"


Segm.: 7 ESTAT 405

U "E405" U "E140" S "E407" R "E405"

Segm.: 8 ESTAT 406

U "E406" U "E140" S "E407" R "E406"

Segm.: 9 ESTAT 407

U "E407" U( O "DIP1" O "DIP2" ) S "E408" R "E407"

U "E407" UN "DIP1" UN "DIP2" S "E409" R "E407"

Segm.: 10 ESTAT 408

U "E408" U "E160" S "E410" R "E408"

247

SIMATIC FC21 20/09/2006 13:24:47

Página 3 de 4

Segm.: 11 ESTAT 409

U "E409" U "E160" S "E410" R "E409"

Segm.: 12 ESTAT 410

U "E410" U "P1_ESPERANT" U "OMPLINT_P1" S "E411" R "E410"

U "E410" UN "OMPLINT_P1" S "E412" R "E410"

Segm.: 13 ESTAT 411


Segm.: 14 ESTAT 412

U "E412" U "P2_ESPERANT" U "OMPLINT_P2" S "E413" R "E412"

U "E412" UN "OMPLINT_P2" S "E414" R "E412"

Segm.: 15 ESTAT 413


Segm.: 16 ESTAT 414

U "E414" U "E170" U "E180" S "E415" R "OMPLINT_P1" R "OMPLINT_P2" R "OMPLIR_L1" R "OMPLIR_L2" R "TERCERES" R "E414"

Segm.: 17 ESTAT 415

U "E415" U "E260" U "E220" U "E230" U "E240" U "E250" S "E416" 248

SIMATIC FC21 20/09/2006 13:24:47

Página 4 de 4

R "E415"

Segm.: 18 ESTAT 416

U "E416" UN "F3" S "E400" R "E416"

Segm.: 19 SALT

FINT: BE

249

SIMATIC FC22 20/09/2006 13:25:07

Página 1 de 3



Interface:05/06/2006 16:07:2927/05/2006 21:36:50



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC22 S22 ( Determina la tina a omplir, línia 1, most de primeres)

Segm.: 1 ESTAT 220

U "E220" U "OMPLIR_L1" S "E228" R "E220"

Segm.: 2 ESTAT 228

U "E228" UN( U "BZ1" U "PZ1" ) UN( U "BZ2" U "PZ2" ) UN( U "BZ3" U "PZ3" ) UN( U "BZ4" U "PZ4" ) S "E221" R "E228"

U "E228" U( O( U "BZ1" U "PZ1" ) O( U "BZ2" U "PZ2" ) O( U "BZ3" U "PZ3" ) O( U "BZ4" U "PZ4" ) ) S "E229" R "E228"

251

SIMATIC FC22 20/09/2006 13:25:07

Página 2 de 3

Segm.: 3 ESTAT 229

U "E229" UN( U "BZ1" U "PZ1" ) UN( U "BZ2" U "PZ2" ) UN( U "BZ3" U "PZ3" ) UN( U "BZ4" U "PZ4" ) S "E221" R "E229"

Segm.: 4 ESTAT 221

U "E221" U "BZ1" S "E222" R "E221"

U "E221" U "PZ1" U "BZ2" S "E223" R "E221"

U "E221" U "PZ2" U "PZ1" U "BZ3" S "E224" R "E221"

U "E221" U "PZ3" U "PZ2" U "PZ1" U "BZ4" S "E225" R "E221"

U "E221" U "PZ1" U "PZ2" U "PZ3" U "PZ4" S "E226" R "E221"

Segm.: 5 ESTAT 222

U "E222" U( O "PZ1" ON "OMPLIR_L1" ) S "E220" R "E222"

U "E222" = "OMZ1"

252

SIMATIC FC22 20/09/2006 13:25:07

Página 3 de 3

Segm.: 6 ESTAT 223


U "E223" = "OMZ2"

Segm.: 7 ESTAT 224


U "E224" = "OMZ3"

Segm.: 8 ESTAT 225


U "E225" = "OMZ4"

Segm.: 9 ESTAT 226

U "E226" U( O "BZ1" O "BZ2" O "BZ3" O "BZ4" ON "OMPLIR_L1" ) S "E227" R "E226"

Segm.: 10 ESTAT 227

U "E227" R "RPRP1" R "RPRP2" S "E220" R "E227" BE

253

SIMATIC FC23 20/09/2006 13:25:29

Página 1 de 3



Interface:05/06/2006 16:06:1627/05/2006 21:38:26



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC23 S23 (Determina la tina a omplir, línia 2, most de primeres)

Segm.: 1 ESTAT 230

U "E230" U "OMPLIR_L2" S "E238" R "E230"

Segm.: 2 ESTAT 238

U "E238" UN( U "BY1" U "PY1" ) UN( U "BY2" U "PY2" ) UN( U "BY3" U "PY3" ) UN( U "BY4" U "PY4" ) S "E231" R "E238"

U "E238" U( O( U "BY1" U "PY1" ) O( U "BY2" U "PY2" ) O( U "BY3" U "PY3" ) O( U "BY4" U "PY4" ) ) S "E239" R "E238"

255

SIMATIC FC23 20/09/2006 13:25:29

Página 2 de 3

Segm.: 3 ESTAT 239

U "E239" UN( U "BY1" U "PY1" ) UN( U "BY2" U "PY2" ) UN( U "BY3" U "PY3" ) UN( U "BY4" U "PY4" ) S "E231" R "E239"

Segm.: 4 ESTAT 231

U "E231" U "BY1" S "E232" R "E231"

U "E231" U "PY1" U "BY2" S "E233" R "E231"

U "E231" U "PY2" U "PY1" U "BY3" S "E234" R "E231"

U "E231" U "PY3" U "PY2" U "PY1" U "BY4" S "E235" R "E231"

U "E231" U "PY1" U "PY2" U "PY3" U "PY4" S "E236" R "E231"

Segm.: 5 ESTAT 232

U "E232" U( O "PY1" ON "OMPLIR_L2" ) S "E230" R "E232"

U "E232" = "OMY1"

256

SIMATIC FC23 20/09/2006 13:25:29

Página 3 de 3

Segm.: 6 ESTAT 233


U "E233" = "OMY2"

Segm.: 7 ESTAT 234


U "E234" = "OMY3"

Segm.: 8 ESTAT 235


U "E235" = "OMY4"

Segm.: 9 ESTAT 236

U "E236" U( O "BY1" O "BY2" O "BY3" O "BY4" ON "OMPLIR_L2" ) S "E237" R "E236"

Segm.: 10 ESTAT 237

U "E237" R "RPRP1" R "RPRP2" S "E230" R "E237" BE

257

SIMATIC FC24 20/09/2006 13:25:52

Página 1 de 3



Interface:05/06/2006 16:04:3827/05/2006 21:40:19



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC24 S24 (Determina la tina a omplir, línia 1, most de segones)

Segm.: 1 ESTAT 240

U "E240" U "OMPLIR_L1" S "E247" R "E240"

Segm.: 2 ESTAT 247

U "E247" U( O( U "BZ5" U "PZ5" ) O( U "BZ6" U "PZ6" ) O( U "BZ7" U "PZ7" ) ) S "E248" R "E247"

U "E247" UN( U "BZ5" U "PZ5" ) UN( U "BZ6" U "PZ6" ) UN( U "BZ7" U "PZ7" ) S "E241" R "E247"

259

SIMATIC FC24 20/09/2006 13:25:52

Página 2 de 3

Segm.: 3 ESTAT 248

U "E248" UN( U "BZ5" U "PZ5" ) UN( U "BZ6" U "PZ6" ) UN( U "BZ7" U "PZ7" ) S "E241" R "E248"

Segm.: 4 ESTAT 241

U "E241" U "BZ5" S "E242" R "E241"

U "E241" U "PZ5" U "BZ6" S "E243" R "E241"

U "E241" U "PZ5" U "PZ6" U "BZ7" S "E244" R "E241"

U "E241" U "PZ5" U "PZ6" U "PZ7" S "E245" R "E241"

Segm.: 5 ESTAT 242


U "E242" = "OMZ5"

Segm.: 6 ESTAT 243


U "E243" = "OMZ6"

260

SIMATIC FC24 20/09/2006 13:25:52

Página 3 de 3

Segm.: 7 ESTAT 244


U "E244" = "OMZ7"

Segm.: 8 ESTAT 245

U "E245" U( O "BZ5" O "BZ6" O "BZ7" ON "OMPLIR_L1" ) S "E246" R "E245"

Segm.: 9 ESTAT 246

U "E246" R "RSCP1" R "RSCP2" S "E240" R "E246" BE

261

SIMATIC FC25 20/09/2006 13:26:07

Página 1 de 3



Interface:05/06/2006 16:03:3527/05/2006 21:41:52



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC25 S25 (Determina la tina a omplir, línia 2, most de segones)

Segm.: 1 ESTAT 250

U "E250" U "OMPLIR_L2" S "E257" R "E250"

Segm.: 2 ESTAT 257

U "E257" U( O( U "BY5" U "PY5" ) O( U "BY6" U "PY6" ) O( U "BY7" U "PY7" ) ) S "E258" R "E257"

U "E257" UN( U "BY5" U "PY5" ) UN( U "BY6" U "PY6" ) UN( U "BY7" U "PY7" ) S "E251" R "E257"

263

SIMATIC FC25 20/09/2006 13:26:07

Página 2 de 3

Segm.: 3 ESTAT 258

U "E258" UN( U "BY5" U "PY5" ) UN( U "BY6" U "PY6" ) UN( U "BY7" U "PY7" ) S "E251" R "E258"

Segm.: 4 ESTAT 251

U "E251" U "BY5" S "E252" R "E251"

U "E251" U "PY5" U "BY6" S "E253" R "E251"

U "E251" U "PY5" U "PY6" U "BY7" S "E254" R "E251"

U "E251" U "PY5" U "PY6" U "PY7" S "E255" R "E251"

Segm.: 5 ESTAT 252


U "E252" = "OMY5"

Segm.: 6 ESTAT 253


U "E253" = "OMY6"

264

SIMATIC FC25 20/09/2006 13:26:07

Página 3 de 3

Segm.: 7 ESTAT 254


U "E254" = "OMY7"

Segm.: 8 ESTAT 255

U "E255" U( O "BY5" O "BY6" O "BY7" ON "OMPLIR_L2" ) S "E256" R "E255"

Segm.: 9 ESTAT 256

U "E256" R "RSCP1" R "RSCP2" S "E250" R "E256" BE

265

SIMATIC FC26 20/09/2006 13:26:19

Página 1 de 3



Interface:05/06/2006 16:02:0527/05/2006 21:43:23



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC26 S26 (Determina la tina a omplir, most de terceres)

Segm.: 1 ESTAT 260

U "E260" U "TERCERES" S "E261" R "E260"

Segm.: 2 ESTAT 261

U "E261" U( O( U "BX1" U "PX1" ) O( U "BX2" U "PX2" ) O( U "BX3" U "PX3" ) ) S "E262" R "E261"

U "E261" UN( U "BX1" U "PX1" ) UN( U "BX2" U "PX2" ) UN( U "BX3" U "PX3" ) S "E263" R "E261"

267

SIMATIC FC26 20/09/2006 13:26:20

Página 2 de 3

Segm.: 3 ESTAT 262

U "E262" UN( U "BX1" U "PX1" ) UN( U "BX2" U "PX2" ) UN( U "BX3" U "PX3" ) S "E263" R "E262"

Segm.: 4 ESTAT 263

U "E263" U "BX1" S "E264" R "E263"

U "E263" U "PX1" U "BX2" S "E265" R "E263"

U "E263" U "PX1" U "PX2" U "BX3" S "E266" R "E263"

U "E263" U "PX1" U "PX2" U "PX3" S "E267" R "E263"

Segm.: 5 ESTAT 264

U "E264" U( O "PX1" ON "TERCERES" ) S "E260" R "E264"

U "E264" = "OMX1"

Segm.: 6 ESTAT 265


U "E265" = "OMX2"

268

SIMATIC FC26 20/09/2006 13:26:20

Página 3 de 3

Segm.: 7 ESTAT 266


U "E266" = "OMX3"

Segm.: 8 ESTAT 267

U "E267" U( O "BX1" O "BX2" O "BX3" ON "TERCERES" ) S "E268" R "E267"

Segm.: 9 ESTAT 268

U "E268" R "RTRP1" R "RTRP2" S "E260" R "E268" BE

269

SIMATIC FC20 20/09/2006 13:24:29

Página 1 de 4



Interface:05/06/2006 15:28:5427/05/2006 21:33:14



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC20 S20 (Buidar el most de la premsa 1, qualitat primeres)

Segm.: 1 FORÇAT

U "FOR_B_MOST" SPB FINT

Segm.: 2 ESTAT 200

U "E200" U( O "F1" O "F3" O "F5" O "F6" ) S "E214" R "E200"

Segm.: 3 ESTAT 214

U "E214" U( O "PR" O "P1_ESPERANT" O "P1_CARREGANT" ) U "SCANAL1P" UN "ACSC" UN "ACTR" S "E201" S "ACPR" R "E214"

Segm.: 4 ESTAT 201

U "E201" U "OMZ1" S "E202" R "E201"

U "E201" U "OMZ2" S "E203" R "E201"

U "E201" U "OMZ3" S "E204" 271

SIMATIC FC20 20/09/2006 13:24:29

Página 2 de 4

R "E201"

U "E201" U "OMZ4" S "E205" R "E201"

U "E201" U "OMY1" S "E206" R "E201"

U "E201" U "OMY2" S "E207" R "E201"

U "E201" U "OMY3" S "E208" R "E201"

U "E201" U "OMY4" S "E209" R "E201"

U "E201" U "PR_PLENES" UN "RPRP1" S "E210" R "E201"

U "E201" U "RPRP1" S "E212" R "E201"

Segm.: 5 ESTAT 202

U "E202" U( ON "OMZ1" O "SCANAL1B" ) S "E213" R "E202"

Segm.: 6 ESTAT 203


Segm.: 7 ESTAT 204


Segm.: 8 ESTAT 205

U "E205" U( ON "OMZ4" O "SCANAL1B" ) S "E213" R "E205" 272

SIMATIC FC20 20/09/2006 13:24:29

Página 3 de 4

Segm.: 9 ESTAT 206

U "E206" U( ON "OMY1" O "SCANAL1B" ) S "E213" R "E206"

Segm.: 10 ESTAT 207


Segm.: 11 ESTAT 208


Segm.: 12 ESTAT 209


Segm.: 13 ESTAT 210

U "E210" U "RMOST" S "E211" R "E210"

Segm.: 14 ESTAT 211

U "E211" UN "P1aSTOP" S "E212" S "RPRP1" R "E211"

Segm.: 15 ESTAT 212

U "E212" U "SCANAL1B" S "E213" R "E212"

273

SIMATIC FC20 20/09/2006 13:24:29

Página 4 de 4

Segm.: 16 ESTAT 213

U "E213" S "E200" R "ACPR" R "E213"

Segm.: 17 SALT

FINT: BE

274

SIMATIC FC27 20/09/2006 13:27:11

Página 1 de 4



Interface:05/06/2006 16:00:5027/05/2006 21:44:58



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC27 S27 (Buidar most de la premsa 2, qualitat primeres)

Segm.: 1 FORÇAT


Segm.: 2 ESTAT 270


Segm.: 3 ESTAT 284

U "E284" U( O "PR2" O "P2_ESPERANT" O "P2_CARREGANT" ) U "SCANAL2P" UN "ACSC2" UN "ACTR2" S "E271" S "ACPR2" R "E284"

Segm.: 4 ESTAT 271

U "E271" U "OMZ1" S "E272" R "E271"

U "E271" U "OMZ2" S "E273" R "E271"

U "E271" U "OMZ3" S "E274" 276

SIMATIC FC27 20/09/2006 13:27:11

Página 2 de 4

R "E271"

U "E271" U "OMZ4" S "E275" R "E271"

U "E271" U "OMY1" S "E276" R "E271"

U "E271" U "OMY2" S "E277" R "E271"

U "E271" U "OMY3" S "E278" R "E271"

U "E271" U "OMY4" S "E279" R "E271"

U "E271" U "PR_PLENES" UN "RPRP2" S "E280" R "E271"

U "E271" U "RPRP2" S "E282" R "E271"

Segm.: 5 ESTAT 272


Segm.: 6 ESTAT 273


Segm.: 7 ESTAT 274


Segm.: 8 ESTAT 275

U "E275" U( ON "OMZ4" O "SCANAL2B" ) S "E283" R "E275" 277

SIMATIC FC27 20/09/2006 13:27:11

Página 3 de 4

Segm.: 9 ESTAT 276


Segm.: 10 ESTAT 277


Segm.: 11 ESTAT 278


Segm.: 12 ESTAT 279


Segm.: 13 ESTAT 280

U "E280" U "RMOST2" S "E281" R "E280"

Segm.: 14 ESTAT 281

U "E281" UN "P2aSTOP" S "E282" S "RPRP2" R "E281"

Segm.: 15 ESTAT 282

U "E282" U "SCANAL2B" S "E283" R "E282"

278

SIMATIC FC27 20/09/2006 13:27:11

Página 4 de 4

Segm.: 16 ESTAT 283

U "E283" S "E270" R "ACPR2" R "E283"

Segm.: 17 SALT

FINT: BE

279

SIMATIC FC29 20/09/2006 13:27:41

Página 1 de 3



Interface:05/06/2006 16:15:2927/05/2006 21:48:10



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC29 S31 (Buidar most de la premsa 2, qualitat segones)

Segm.: 1 FORÇAT


Segm.: 2 ESTAT 310


Segm.: 3 ESTAT 322

U "E322" U "SC2" U "SCANAL2P" UN "ACPR2" UN "ACTR2" S "E311" S "ACSC2" R "E322"

Segm.: 4 ESTAT 311

U "E311" U "OMZ5" S "E312" R "E311"

U "E311" U "OMZ6" S "E313" R "E311"

U "E311" U "OMZ7" S "E314" R "E311"

U "E311" U "OMY5" 281

SIMATIC FC29 20/09/2006 13:27:42

Página 2 de 3

S "E315" R "E311"

U "E311" U "OMY6" S "E316" R "E311"

U "E311" U "OMY7" S "E317" R "E311"

U "E311" U "SC_PLENES" UN "RSCP2" S "E318" R "E311"

U "E311" U "RSCP2" S "E320" R "E311"

Segm.: 5 ESTAT 312


Segm.: 6 ESTAT 313


Segm.: 7 ESTAT 314


Segm.: 8 ESTAT 315


Segm.: 9 ESTAT 316


282

SIMATIC FC29 20/09/2006 13:27:42

Página 3 de 3

Segm.: 10 ESTAT 317


Segm.: 11 ESTAT 318

U "E318" U "RMOST2" S "E319" R "E318"

Segm.: 12 ESTAT 319

U "E319" UN "P2aSTOP" S "E320" S "RSCP2" R "E319"

Segm.: 13 ESTAT 320

U "E320" U "SCANAL2B" S "E321" R "E320"

Segm.: 14 ESTAT 321

U "E321" S "E310" R "ACSC2" R "E321"

Segm.: 15 SALT

FINT: BE

283

SIMATIC FC29 20/09/2006 13:27:41

Página 1 de 3



Interface:05/06/2006 16:15:2927/05/2006 21:48:10



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC29 S31 (Buidar most de la premsa 2, qualitat segones)

Segm.: 1 FORÇAT


Segm.: 2 ESTAT 310


Segm.: 3 ESTAT 322

U "E322" U "SC2" U "SCANAL2P" UN "ACPR2" UN "ACTR2" S "E311" S "ACSC2" R "E322"

Segm.: 4 ESTAT 311

U "E311" U "OMZ5" S "E312" R "E311"

U "E311" U "OMZ6" S "E313" R "E311"

U "E311" U "OMZ7" S "E314" R "E311"

U "E311" U "OMY5" 285

SIMATIC FC29 20/09/2006 13:27:42

Página 2 de 3

S "E315" R "E311"

U "E311" U "OMY6" S "E316" R "E311"

U "E311" U "OMY7" S "E317" R "E311"

U "E311" U "SC_PLENES" UN "RSCP2" S "E318" R "E311"

U "E311" U "RSCP2" S "E320" R "E311"

Segm.: 5 ESTAT 312


Segm.: 6 ESTAT 313


Segm.: 7 ESTAT 314


Segm.: 8 ESTAT 315


Segm.: 9 ESTAT 316


286

SIMATIC FC29 20/09/2006 13:27:42

Página 3 de 3

Segm.: 10 ESTAT 317


Segm.: 11 ESTAT 318

U "E318" U "RMOST2" S "E319" R "E318"

Segm.: 12 ESTAT 319

U "E319" UN "P2aSTOP" S "E320" S "RSCP2" R "E319"

Segm.: 13 ESTAT 320

U "E320" U "SCANAL2B" S "E321" R "E320"

Segm.: 14 ESTAT 321

U "E321" S "E310" R "ACSC2" R "E321"

Segm.: 15 SALT

FINT: BE

287

SIMATIC FC30 20/09/2006 13:28:00

Página 1 de 3



Interface:05/06/2006 16:14:1227/05/2006 21:49:33



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC30 S33 (Buidar el most de la premsa 1, qualitat terceres)

Segm.: 1 FORÇAT


Segm.: 2 ESTAT 330


Segm.: 3 ESTAT 339

U "E339" U( O( U "SCANAL1P" U "TR" ) O( U "BUIDAR_P1" U "MBC" ) ) UN "ACPR" UN "ACSC" S "E331" S "ACTR" R "E339"

Segm.: 4 ESTAT 331

U "E331" U "OMX1" S "E332" R "E331"

U "E331" U "OMX2" S "E333" R "E331" 289

SIMATIC FC30 20/09/2006 13:28:01

Página 2 de 3

U "E331" U "OMX3" S "E334" R "E331"

U "E331" U "TR_PLENES" UN "RTRP1" S "E335" R "E331"

U "E331" U "RTRP1" S "E337" R "E331"

Segm.: 5 ESTAT 332

U "E332" U( ON "OMX1" O( U "SCANAL1B" UN "BUIDAR_CANONADES" ) ) S "E338" R "E332"

Segm.: 6 ESTAT 333


Segm.: 7 ESTAT 334


Segm.: 8 ESTAT 335

U "E335" U "RMOST" S "E336" R "E335"

Segm.: 9 ESTAT 336

U "E336" UN "P1aSTOP" S "E337" S "RTRP1" R "E336"

290

SIMATIC FC30 20/09/2006 13:28:01

Página 3 de 3

Segm.: 10 ESTAT 337

U "E337" U "SCANAL1B" UN "BUIDAR_CANONADES" S "E338" R "E337"

Segm.: 11 ESTAT 338

U "E338" S "E330" R "ACTR" R "E338"

Segm.: 12 SALT

FINT: BE

291

SIMATIC FC31 20/09/2006 13:28:15

Página 1 de 3



Interface:05/06/2006 16:12:3827/05/2006 21:51:17



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC31 S34 (Buidar el most de la premsa 2, qualitat terceres)

Segm.: 1 FORÇAT


Segm.: 2 ESTAT 340


Segm.: 3 ESTAT 349

U "E349" U( O( U "SCANAL2P" U "TR2" ) O( U "BUIDAR_P2" U "MBC2" ) ) UN "ACPR2" UN "ACSC2" S "E341" S "ACTR2" R "E349"

Segm.: 4 ESTAT 341

U "E341" U "OMX1" S "E342" R "E341"

U "E341" U "OMX2" S "E343" R "E341" 293

SIMATIC FC31 20/09/2006 13:28:15

Página 2 de 3

U "E341" U "OMX3" S "E344" R "E341"

U "E341" U "TR_PLENES" UN "RTRP2" S "E345" R "E341"

U "E341" U "RTRP2" S "E347" R "E341"

Segm.: 5 ESTAT 342

U "E342" U( ON "OMX1" O( U "SCANAL2B" UN "BUIDAR_CANONADES2" ) ) S "E348" R "E342"

Segm.: 6 ESTAT 343


Segm.: 7 ESTAT 344


Segm.: 8 ESTAT 345

U "E345" U "RMOST2" S "E346" R "E345"

Segm.: 9 ESTAT 346

U "E346" UN "P2aSTOP" S "E347" S "RTRP2" R "E346"

294

SIMATIC FC31 20/09/2006 13:28:15

Página 3 de 3

Segm.: 10 ESTAT 347

U "E347" U "SCANAL2B" UN "BUIDAR_CANONADES2" S "E348" R "E347"

Segm.: 11 ESTAT 348

U "E348" S "E340" R "ACTR2" R "E348"

Segm.: 12 SALT

FINT: BE

295

SIMATIC FC33 20/09/2006 13:28:52

Página 1 de 2



Interface:05/06/2006 16:10:1628/05/2006 0:01:40



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC33 S42 (Elecció de les tines a omplir, mode semi automàtic)

Segm.: 1 FORÇAT


Segm.: 2 ESTAT 420

U "E420" U "F5" S "E421" R "E420"

Segm.: 3 ESTAT 421

U "E421" U "P_OMPLIR_L1" UN "P_OMPLIR_L2" UN "MAN_MOST" U "F5" S "E422" R "E421"

U "E421" U "P_OMPLIR_L2" UN "P_OMPLIR_L1" UN "MAN_MOST" U "F5" S "E423" R "E421"

U "E421" UN "P_OMPLIR_L2" UN "P_OMPLIR_L1" U "MAN_MOST" U "F5" S "E424" R "E421"

U "E421" UN "F5" S "E420" R "E421"

297

SIMATIC FC33 20/09/2006 13:28:52

Página 2 de 2

Segm.: 4 ESTAT 422

U "E422" S "E425" S "OMPLIR_L1" S "TERCERES" R "E422"

Segm.: 5 ESTAT 423

U "E423" S "E425" S "OMPLIR_L2" S "TERCERES" R "E423"

Segm.: 6 ESTAT 424

U "E424" S "E425" S "PR_PLENES" S "SC_PLENES" S "TR_PLENES" S "P_MANMOST" R "E424"

Segm.: 7 ESTAT 425

U "E425" UN "F5" S "E420" R "E425"

U "E425" = "POS2"

Segm.: 8 SALT

FINT: BE

298

SIMATIC FC34 20/09/2006 13:29:14

Página 1 de 3



Interface:05/06/2006 16:10:0928/05/2006 0:03:19



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC34 S43 (Gestió de la premsa 1, mode semi autòmatic)

Segm.: 1 FORÇAT

U "FORG43" SPB FINT

Segm.: 2 ESTAT 430

U "E430" U "POS2" S "E431" R "E430"

Segm.: 3 ESTAT 431

U "E431" UN "F5" S "E430" R "E431"

U "E431" U "F5" U "P1_ESPERANT" U "CARGAR_P1" S "E432" R "E431"

Segm.: 4 ESTAT 432

U "E432" U "B_TOL1P1" UN "B_TOL2P1" UN "B_DIP1" UN "TOL1P2" UN "TOL1DI" S "E433" R "E432"

U "E432" UN "B_TOL1P1" U "B_TOL2P1" UN "B_DIP1" UN "TOL2P2" UN "TOL2DI" S "E434" R "E432"

U "E432" 300

SIMATIC FC34 20/09/2006 13:29:14

Página 2 de 3

UN "B_TOL1P1" UN "B_TOL2P1" U "B_DIP1" UN "DIP2" S "E435" R "E432"

Segm.: 5 ESTAT 433

U "E433" U "FTOL1P1" S "E436" R "E433"

Segm.: 6 ESTAT 434

U "E434" U "FTOL2P1" S "E436" R "E434"

Segm.: 7 ESTAT 435

U "E435" U "FDIP1" S "E436" R "E435"

Segm.: 8 ESTAT 436

U "E436" U "CARGAR_P1" UN "P1_PREMSANT" S "E432" R "E436"

U "E436" U "B_P1_PREMSAR" UN "P1_PREMSANT" UN "CARGAR_P1" S "E437" R "E436"


Segm.: 9 ESTAT 437


Segm.: 10 ESTAT 438


301

SIMATIC FC34 20/09/2006 13:29:14

Página 3 de 3

Segm.: 11 ESTAT 439

U "E439" U "B_P1_BUIDAR" UN "BUIDAR_P2" S "E440" R "E439"

Segm.: 12 ESTAT 440


Segm.: 13 SALT

FINT: BE

302

SIMATIC FC35 20/09/2006 13:29:28

Página 1 de 3



Interface:05/06/2006 16:18:0828/05/2006 0:04:54



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC35 S45 (Gestió de la premsa 2, mode semi automàtic)

Segm.: 1 FORÇAT

U "FORG45" SPB FINT

Segm.: 2 ESTAT 450

U "E450" U "POS2" S "E451" R "E450"

Segm.: 3 ESTAT 431

U "E451" UN "F5" S "E450" R "E451"

U "E451" U "F5" U "P2_ESPERANT" U "CARGAR_P2" S "E452" R "E451"

Segm.: 4 ESTAT 452

U "E452" U "B_TOL1P2" UN "B_TOL2P2" UN "B_DIP2" UN "TOL1P1" UN "TOL1DI" S "E453" R "E452"

U "E452" UN "B_TOL1P2" U "B_TOL2P2" UN "B_DIP2" UN "TOL2P1" UN "TOL2DI" S "E454" R "E452"

U "E452" 304

SIMATIC FC35 20/09/2006 13:29:28

Página 2 de 3

UN "B_TOL1P2" UN "B_TOL2P2" U "B_DIP2" UN "DIP1" S "E455" R "E452"

Segm.: 5 ESTAT 453

U "E453" U "FTOL1P2" S "E456" R "E453"

Segm.: 6 ESTAT 454

U "E454" U "FTOL2P2" S "E456" R "E454"

Segm.: 7 ESTAT 455

U "E455" U "FDIP2" S "E456" R "E455"

Segm.: 8 ESTAT 456

U "E456" U "CARGAR_P2" UN "P2_PREMSANT" S "E452" R "E456"

U "E456" U "B_P2_PREMSAR" UN "P2_PREMSANT" UN "CARGAR_P2" S "E457" R "E456"


Segm.: 9 ESTAT 457


Segm.: 10 ESTAT 458


305

SIMATIC FC35 20/09/2006 13:29:28

Página 3 de 3

Segm.: 11 ESTAT 459

U "E459" U "B_P2_BUIDAR" UN "BUIDAR_P1" S "E460" R "E459"

Segm.: 12 ESTAT 460


Segm.: 13 SALT

FINT: BE

306

SIMATIC FC36 20/09/2006 13:29:41

Página 1 de 2



Interface:05/06/2006 16:20:0728/05/2006 0:06:13



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC36 S47 (Omplir el diposit, mode semi-automàtic)

Segm.: 1 FORÇAT


Segm.: 2 ESTAT 470

U "E470" U "POS2" S "E471" R "E470"

Segm.: 3 ESTAT 471

U "E471" U "B_TOL1DI" UN "B_TOL2DI" UN "TOL1P1" UN "TOL1P2" U "F5" S "E472" R "E471"

U "E471" U "B_TOL2DI" UN "B_TOL1DI" UN "TOL2P1" UN "TOL2P2" U "F5" S "E473" R "E471"

U "E471" UN "F5" S "E470" R "E471"

Segm.: 4 ESTAT 472

U "E472" U "FTOL1DI" S "E470" R "E472"

308

SIMATIC FC36 20/09/2006 13:29:41

Página 2 de 2

Segm.: 5 ESTAT 473

U "E473" U "FTOL2DI" S "E470" R "E473"

Segm.: 6 SALT

FINT: BE

309

SIMATIC FC37 20/09/2006 13:29:56

Página 1 de 2



Interface:05/06/2006 16:25:1628/05/2006 0:07:46



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC37 S48 (Finalització mode semi automàtic)

Segm.: 1 FORÇAT


Segm.: 2 ESTAT 480

U "E480" U "F6" S "E481" R "E480"

Segm.: 3 ESTAT 481

U "E481" U "E430" U "E450" U "E470" U "E420" S "E482" R "OMPLIR_L1" R "OMPLIR_L2" R "TERCERES" R "PR_PLENES" R "SC_PLENES" R "TR_PLENES" R "P_MANMOST" R "E481"

Segm.: 4 ESTAT 482

U "E482" U "E260" U "E220" U "E230" U "E240" U "E250" S "E483" R "E482"

311

SIMATIC FC37 20/09/2006 13:29:56

Página 2 de 2

Segm.: 5 ESTAT 483

U "E483" UN "F6" S "E480" R "E483"

U "E483" = "FPAR"

Segm.: 6 SALT

FINT: BE

312

SIMATIC FC38 20/09/2006 13:30:09

Página 1 de 1



Interface:05/06/2006 16:23:5628/05/2006 0:09:15



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC38 S49 (Parada de la tolva 1 en cas d'emergència)

Segm.: 1 FORÇAT


Segm.: 2 ESTAT 490

U "E490" UN "B_STOP_TLV1" S "E491" R "E490"

Segm.: 3 ESTAT 491

U "E491" U "B_STOP_TLV1" U "RES" S "E490" R "E491"

Segm.: 4 SALT

FINT: BE

314

SIMATIC FC40 20/09/2006 13:30:38

Página 1 de 1



Interface:05/06/2006 16:21:5528/05/2006 0:12:48



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC40 S51 (Parada de la tolva 2 en cas d'emergència)

Segm.: 1 FORÇAT


Segm.: 2 ESTAT 510

U "E510" UN "B_STOP_TLV2" S "E511" R "E510"

Segm.: 3 ESTAT 511

U "E511" U "B_STOP_TLV2" U "RES" S "E510" R "E511"

Segm.: 4 SALT

FINT: BE

316

SIMATIC FC39 20/09/2006 13:30:23

Página 1 de 2



Interface:28/05/2006 0:12:4028/05/2006 0:10:49



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC39 G50 (Tractament parada emergència tolva 1)

Segm.: 1 FORÇAT


Segm.: 2 ESTAT 500

U "E500" U "TLV1STOP" S "E501" R "E500"

Segm.: 3 ESTAT 501

U "E501" U "TOL1P1" S "E502" R "E501"

U "E501" U "TOL1P2" S "E503" R "E501"

U "E501" U "TOL1DI" S "E504" R "E501"


Segm.: 4 ESTAT 502

U "E502" UN "TLV1STOP" S "E500" R "E502"

318

SIMATIC FC39 20/09/2006 13:30:23

Página 2 de 2

Segm.: 5 ESTAT 503


Segm.: 6 ESTAT 504


Segm.: 7 ESTAT 505


Segm.: 8 SALT

FINT: BE

319

SIMATIC FC41 20/09/2006 13:31:20

Página 1 de 2



Interface:05/06/2006 16:20:5728/05/2006 0:14:03



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC41 S52 (Tractament parada emergència tolva 2)

Segm.: 1 FORÇAT


Segm.: 2 ESTAT 520

U "E520" U "TLV2STOP" S "E521" R "E520"

Segm.: 3 ESTAT 521

U "E521" U "TOL2P1" S "E522" R "E521"

U "E521" U "TOL2P2" S "E523" R "E521"

U "E521" U "TOL2DI" S "E524" R "E521"


Segm.: 4 ESTAT 522


321

SIMATIC FC41 20/09/2006 13:31:20

Página 2 de 2

Segm.: 5 ESTAT 523


Segm.: 6 ESTAT 524


Segm.: 7 ESTAT 525


Segm.: 8 SALT

FINT: BE

322

SIMATIC FC42 20/09/2006 13:31:47

Página 1 de 1



Interface:05/06/2006 16:26:4128/05/2006 0:15:24



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC42 S53 (Parada emergència premsa 1)

Segm.: 1 FORÇAT


Segm.: 2 ESTAT 530

U "E530" UN "B_STOP_P1" S "E531" R "E530"

Segm.: 3 ESTAT 531

U "E531" U "B_STOP_P1" U "RES" S "E530" R "E531"

Segm.: 4 SALT

FINT: BE

324

SIMATIC FC44 20/09/2006 13:32:23

Página 1 de 1



Interface:05/06/2006 16:30:1428/05/2006 0:18:22



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC44 S58 (Parada emergència premsa 2)

Segm.: 1 FORÇAT


Segm.: 2 ESTAT 580

U "E580" UN "B_STOP_P2" S "E581" R "E580"

Segm.: 3 ESTAT 581

U "E581" U "B_STOP_P2" U "RES" S "E580" R "E581"

Segm.: 4 SALT

FINT: BE

326

SIMATIC FC43 20/09/2006 13:32:07

Página 1 de 3



Interface:05/06/2006 16:27:3428/05/2006 0:16:47



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC43 S54 (Tractament parada emergència premsa 1)

Segm.: 1 FORÇAT


Segm.: 2 ESTAT 540

U "E540" U "STOPPRM1" S "E541" R "E540"

Segm.: 3 ESTAT 541

U "E541" U "TOL1P1" S "E542" R "E541"

U "E541" U "TOL2P1" S "E543" R "E541"

U "E541" U "DIP1" S "E544" R "E541"

U "E541" U "BUIDAR_P1" S "E545" R "CINTA1" R "CINTA2" R "E541"


U "E541" UN "TOL1P1" UN "TOL2P1" UN "DIP1" UN "BUIDAR_P1" UN "P1_PREMSANT" S "E549" R "E541"

328

SIMATIC FC43 20/09/2006 13:32:07

Página 2 de 3

Segm.: 4 ESTAT 542

U "E542" UN "STOPPRM1" S "E540" R "E542"

Segm.: 5 ESTAT 543


Segm.: 6 ESTAT 544


Segm.: 7 ESTAT 545


Segm.: 8 ESTAT 546

U "E546" U( O "F1" O "F3" ) S "E547" R "E546"

U "E546" U( O "F5" O "F6" ) S "E548" R "E546"

Segm.: 9 ESTAT 547


Segm.: 10 ESTAT 548


329

SIMATIC FC43 20/09/2006 13:32:07

Página 3 de 3

Segm.: 11 ESTAT 549


Segm.: 12 ESTAT 550

U "E550" UN "P1aSTOP" S "E540" R "E550"

Segm.: 13 SALT

FINT: BE

330

SIMATIC FC45 20/09/2006 13:32:39

Página 1 de 3



Interface:05/06/2006 16:31:0928/05/2006 0:19:43



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC45 S56 (Tractament parada emergència premsa 2)

Segm.: 1 FORÇAT


Segm.: 2 ESTAT 560

U "E560" U "STOPPRM2" S "E561" R "E560"

Segm.: 3 ESTAT 561

U "E561" U "TOL1P2" S "E562" R "E561"

U "E561" U "TOL2P2" S "E563" R "E561"

U "E561" U "DIP2" S "E564" R "E561"

U "E561" U "BUIDAR_P2" S "E565" R "CINTA1" R "CINTA2" R "E561"


U "E561" UN "TOL1P2" UN "TOL2P2" UN "DIP2" UN "BUIDAR_P2" UN "P2_PREMSANT" S "E569" R "E561"

332

SIMATIC FC45 20/09/2006 13:32:39

Página 2 de 3

Segm.: 4 ESTAT 562


Segm.: 5 ESTAT 563


Segm.: 6 ESTAT 564


Segm.: 7 ESTAT 565


Segm.: 8 ESTAT 566

U "E566" U( O "F1" O "F3" ) S "E567" R "E566"

U "E566" U( O "F5" O "F6" ) S "E568" R "E566"

Segm.: 9 ESTAT 567


Segm.: 10 ESTAT 568


333

SIMATIC FC45 20/09/2006 13:32:39

Página 3 de 3

Segm.: 11 ESTAT 569


Segm.: 12 ESTAT 570

U "E570" UN "P2aSTOP" S "E560" R "E570"

Segm.: 13 SALT

FINT: BE

334

SIMATIC FC46 20/09/2006 13:32:54

Página 1 de 1



Interface:05/06/2006 16:47:1828/05/2006 0:22:18



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC46 S59 (Parada emergència general)

Segm.: 1 ESTAT 590

U "E590" UN "D1" UN "EME" S "E591" R "E590"

Segm.: 2 ESTAT 591

U "E591" U "D1" S "E590" R "E591" BE

336

SIMATIC FC47 20/09/2006 13:33:09

Página 1 de 1

FC47 - <offline>"G_T_EME" Nombre: Familia:Autor: Versión: 0.1


Interface:05/06/2006 16:43:5128/05/2006 0:23:41



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC47 S_T_EME (Tractament estat d'emergència)

Segm.: 1 ESTAT 600

U "E600" U "D1" S "E601" S "FMAN" R "CINTA1" R "CINTA2" R "MT1" R "BT1" R "MT2" R "BT2" R "ACPR" R "ACPR2" R "ACSC" R "ACSC2" R "ACTR" R "ACTR2" R "PRI1" R "PRI2" R "BUIDAR_CANONADES" R "BUIDAR_CANONADES2" R "MBC" R "MBC2" R "OMPLIR_L1" R "OMPLIR_L2" R "TERCERES" R "PR_PLENES" R "SC_PLENES" R "TR_PLENES" R "OMPLINT_P1" R "OMPLINT_P2" R "P_MANMOST" R "E600"

Segm.: 2 ESTAT 601

U "E601" UN "D1" S "E600" R "E601" BE

338

SIMATIC FC48 20/09/2006 13:33:28

Página 1 de 3

FC48 - <offline>"GMAN" Nombre: Familia:Autor: Versión: 0.1


Interface:05/06/2006 16:32:2828/05/2006 0:26:17



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC48 SMAN (Mode manual)

Segm.: 1 MOTOR TOLVA 1

U "E610" U "F4" S "E611" R "E610"

U "E611" U "B_MT1D" UN "B_MT1E" U "F4" S "E612" S "MT1" R "E611"

U "E611" UN "B_MT1D" U "B_MT1E" U "F4" S "E613" R "E611"

U "E611" UN "F4" S "E610" R "E611"

U "E612" U( ON "B_MT1D" ON "F4" ) S "E610" R "MT1" R "E612"

U "E613" U( ON "B_MT1E" ON "F4" ) S "E610" R "E613"

Segm.: 2 MOTOR TOLVA 2

U "E620" U "F4" S "E621" R "E620"

U "E621" U "B_MT2D" 341

SIMATIC FC48 20/09/2006 13:33:28

Página 2 de 3

UN "B_MT2E" U "F4" S "E622" S "MT2" R "E621"

U "E621" UN "B_MT2D" U "B_MT2E" U "F4" S "E623" R "E621"

U "E621" UN "F4" S "E620" R "E621"

U "E622" U( ON "B_MT2D" ON "F4" ) S "E620" R "MT2" R "E622"

U "E623" U( ON "B_MT2E" ON "F4" ) S "E620" R "E623"

Segm.: 3 BOMBA TREMUJA 1

U "E630" U "F4" U "B_BT1" S "E631" S "BT1" R "E630"

U "E631" U( ON "F4" ON "B_BT1" ) S "E630" R "BT1" R "E631"

Segm.: 4 BOMBA TREMUJA 2

U "E640" U "F4" U "B_BT2" S "E641" S "BT2" R "E640"

U "E641" U( ON "F4" ON "B_BT2" ) S "E640" R "BT2" R "E641"

Segm.: 5 MOTOR CINTA 1

U "E650" U "F4" U "B_CINTA1" S "E651" S "CINTA1" R "E650"

U "E651" 342

SIMATIC FC48 20/09/2006 13:33:29

Página 3 de 3

U( ON "F4" ON "B_CINTA1" ) S "E650" R "CINTA1" R "E651"

Segm.: 6 MOTOR CINTA 2

U "E660" U "F4" U "B_CINTA2" S "E661" S "CINTA2" R "E660"

U "E661" U( ON "F4" ON "B_CINTA2" ) S "E660" R "CINTA2" R "E661"

Segm.: 7 ACTIVAR PANELL PREMSA 1

U "E670" U "F4" U "PANELL_PREMSA1" S "E671" R "E670"

U "E671" U( ON "F4" ON "PANELL_PREMSA1" ) S "E670" R "E671"

Segm.: 8 ACTIVAR PANELL PREMSA 2

U "E680" U "F4" U "PANELL_PREMSA2" S "E681" R "E680"

U "E681" U( ON "F4" ON "PANELL_PREMSA2" ) S "E680" R "E681"

Segm.: 9 SORTIR MANUAL

U "E690" U "F4" U "SORTIR_MANUAL" S "E691" R "E690"

U "E691" UN "F4" S "E690" R "E691"

343

1.4 FB d’operacions

A diferencia dels altres mòduls de funció aquest no fa referència a cap

diagrama, sinó que conté les operacions i els forçats referents als blocs

implementats.

La idea en que ens basem per realitzar aquest mòdul és que tenim

diversos diagrames que actuen sobre una mateixa variable, llavors si anem

modificant el valor de la variable a mesura que avança el codi ens trobem que

aquesta variable sempre agafa el valor que li dona l’últim diagrama que actua

sobre ella.

Per aquest motiu si agrupem tots els estats que modifiquen una variable

mitjançant una porta OR aquesta sempre agafarà el valor que li correspon i

evitem així el problema anteriorment mencionat.

Pel mateix motiu que amb les operacions els forçats també els realitzem

tots junts a tal efecte que si un diagrama en força a un altre i aquest a la vegada a

un altre, no succeeixi el cas que el segon diagrama no realitzi el forçat del tercer

perquè ja es troba forçat per primer.

Explica’t el motiu pel qual em creat aquest mòdul a continuació hi ha el

codi que l’implementa degudament estructurat amb segments segons la seva

funció.

344

SIMATIC FC49 20/09/2006 13:33:47

Página 1 de 16

FC49 - <offline>"OPERACIONS" Nombre: Familia:Autor: Versión: 0.1


Interface:05/06/2006 16:48:2328/05/2006 0:30:22



IN 0.0

OUT 0.0

IN_OUT 0.0

TEMP 0.0

RETURN 0.0

RET_VAL 0.0

Bloque: FC49 S50 (Mòdul d'operacions i forçats)

Segm.: 1 FORÇATS

O "E403" O "E601" S "E150" R "E151" R "E152" R "E153" R "E154" R "E155" R "E156" R "E157" R "E158" R "E159"

O "E406" O "E601" S "E140" R "E141" R "E142" R "E143" R "E144" R "E145" R "E146" R "E147" R "E148" R "E149"

O "E409" O "E601" S "E160" R "E161" R "E162" R "E163"

O "E416" O "E483" O "E601" S "E200" R "E201" R "E202" R "E203" R "E204" R "E205" R "E206" R "E207" R "E208" R "E209" R "E210" R "E211" R "E212" R "E213" R "E214"

O "E416" O "E483" 345

SIMATIC FC49 20/09/2006 13:33:47

Página 2 de 16

O "E601" S "E270" R "E271" R "E272" R "E273" R "E274" R "E275" R "E276" R "E277" R "E278" R "E279" R "E280" R "E281" R "E282" R "E283" R "E284"

O "E416" O "E483" O "E601" S "E290" R "E291" R "E292" R "E293" R "E294" R "E295" R "E296" R "E297" R "E298" R "E299" R "E300" R "E301" R "E302"

O "E416" O "E483" O "E601" S "E310" R "E311" R "E312" R "E313" R "E314" R "E315" R "E316" R "E317" R "E318" R "E319" R "E320" R "E321" R "E322"

O "E416" O "E483" O "E601" S "E330" R "E331" R "E332" R "E333" R "E334" R "E335" R "E336" R "E337" R "E338" R "E339"

O "E416" O "E483" O "E601" S "E340" R "E341" R "E342" R "E343" R "E344" R "E345" R "E346" R "E347" R "E348" R "E349"

O "E491" O "E542" O "E562" O "E601" S "E60" R "E61" R "E62" R "E63" R "E64" R "E65" R "E66" 346

SIMATIC FC49 20/09/2006 13:33:47

Página 3 de 16

R "E67" R "E68" R "E69" R "E70" R "E71"

O "E502" O "E542" O "E601" S "E20" R "E21" R "E22" R "E23" R "E24" R "E25" R "E26"


O "E504" O "E601" S "E100" R "E101" R "E102" R "E103" R "E104" R "E105"

O "E511" O "E543" O "E563" O "E601" S "E80" R "E81" R "E82" R "E83" R "E84" R "E85" R "E86" R "E87" R "E88" R "E89" R "E90" R "E91"



O "E524" O "E601" S "E110" R "E111" R "E112" R "E113" R "E114" R "E115"

O "E544" O "E601" S "E120" R "E121" R "E122" 347

SIMATIC FC49 20/09/2006 13:33:48

Página 4 de 16

R "E123" R "E124" R "E125" R "E126"

O "E545" O "E601" S "E350" R "E351" R "E352" R "E353" R "E354" R "E355" R "E356" R "E357" R "E358" R "E359" R "E360" R "E361" R "E362" R "E363" R "E364"

O "E564" O "E601" S "E130" R "E131" R "E132" R "E133" R "E134" R "E135" R "E136"

O "E565" O "E601" S "E370" R "E371" R "E372" R "E373" R "E374" R "E375" R "E376" R "E377" R "E378" R "E379" R "E380" R "E381" R "E382" R "E383" R "E384"

O "E547" O "E601" S "E170" R "E171" R "E172" R "E173"

U "E548" S "E436" R "E430" R "E431" R "E432" R "E433" R "E434" R "E435" R "E437" R "E438" R "E439" R "E440"

O "E567" O "E601" S "E180" R "E181" R "E182" R "E183"

U "E568" S "E456" R "E450" R "E451" R "E452" R "E453" R "E454" R "E455" R "E457" R "E458" R "E459" R "E460" 348

SIMATIC FC49 20/09/2006 13:33:48

Página 5 de 16

U "E591" S "E8" R "E0" R "E1" R "E2" R "E3" R "E4" R "E5" R "E6" R "E7"

U "E601" S "E400" R "E401" R "E402" R "E403" R "E404" R "E405" R "E406" R "E407" R "E408" R "E409" R "E410" R "E411" R "E412" R "E413" R "E414" R "E415" R "E416"

U "E601" S "E390" R "E391" R "E392" R "E393" R "E394" R "E395" R "E396"

U "E601" S "E420" R "E421" R "E422" R "E423" R "E424" R "E425"



U "E601" S "E470" R "E471" R "E472" R "E473"

U "E601" S "E480" R "E481" R "E482" R "E483"

U "E601" S "E490" R "E491" 349

SIMATIC FC49 20/09/2006 13:33:48

Página 6 de 16

U "E601" S "E500" R "E501" R "E502" R "E503" R "E504" R "E505"

U "E601" S "E510" R "E511"

U "E601" S "E520" R "E521" R "E522" R "E523" R "E524" R "E525"

U "E601" S "E530" R "E531"

U "E601" S "E580" R "E581"



U "E601" S "E10" R "E11" R "E12"

Segm.: 2 Operacions generals

U "E0" = "LINI" = "A6"

U "E1" = "LPREP"

U "E2" = "LINIAUT" = "F2"

U "E3" = "LAUT" = "F1"

U "E4" = "LPFC" = "F3"

U "E5" = "LS_AUT" = "F5"

U "E6" = "LPAR" = "F6" 350

SIMATIC FC49 20/09/2006 13:33:48

Página 7 de 16

U "E7" = "LMAN" = "F4"

U "E8" = "LEME" = "D1"

U "E12" = "SP"

U "P_MANMOST" SPB MMOS

O "E226" O "E236" = "PR_PLENES"

O "E245" O "E255" = "SC_PLENES"

U "E267" = "TR_PLENES"

U "OMZ1" = "L_OMZ1"

U "OMZ2" = "L_OMZ2"

U "OMZ3" = "L_OMZ3"

U "OMZ4" = "L_OMZ4"

U "OMZ5" = "L_OMZ5"

U "OMZ6" = "L_OMZ6"

U "OMZ7" = "L_OMZ7"

U "OMY1" = "L_OMY1"

U "OMY2" = "L_OMY2"

U "OMY3" = "L_OMY3"

U "OMY4" = "L_OMY4"

U "OMY5" = "L_OMY5"

U "OMY6" = "L_OMY6"

U "OMY7" = "L_OMY7"

U "OMX1" = "L_OMX1"

U "OMX2" = "L_OMX2"

U "OMX3" = "L_OMX3"

MMOS: U "E229" = "ERROR_S_PR_L1"

U "E248" = "ERROR_S_SC_L1"

U "E239" = "ERROR_S_PR_L2"

U "E258" = "ERROR_S_SC_L2"

U "E262" 351

SIMATIC FC49 20/09/2006 13:33:48

Página 8 de 16

= "ERROR_S_TR"

U "E393" = "TINES_PLENES"

U "E394" = "SP3"

U "E396" = "SP2"

O "E143" O "E433" = "TOL1P1"

O "E144" O "E453" = "TOL1P2"

O "E145" O "E472" = "TOL1DI"

O "E153" O "E434" = "TOL2P1"

O "E154" O "E454" = "TOL2P2"

O "E155" O "E473" = "TOL2DI"

O "E162" O "E435" = "DIP1"

O "E163" O "E455" = "DIP2"

U "E25" = "FTOL1P1"

U "E35" = "FTOL1P2"

U "E45" = "FTOL2P1"

U "E55" = "FTOL2P2"

U "E105" = "FTOL1DI"

U "E115" = "FTOL2DI"

U "E126" = "FDIP1"

U "E136" = "FDIP2"

O "E173" O "E440" = "BUIDAR_P1"

O "E183" O "E460" = "BUIDAR_P2"

U "E359" = "FBUIDAR_P1"

O "E361" O "E381" = "Led_error_cintes"

U "E379" = "FBUIDAR_P2"

U "E416" = "FPFC"

U "E421" = "L_POS1" 352

SIMATIC FC49 20/09/2006 13:33:48

Página 9 de 16

O "E431" O "E436" = "L_P1_POS2"

U "E432" = "L_P1_POS3"

U "E436" = "L_P1_POS4"

U "E439" = "L_P1_POS5"

O "E451" O "E456" = "L_P2_POS2"

U "E452" = "L_P2_POS3"

U "E456" = "L_P2_POS4"

U "E459" = "L_P2_POS5"

U "E471" = "L_DI_POS2"

U "E491" = "TLV1STOP" = "L_STOP_TLV1"

U "E511" = "TLV2STOP" = "L_STOP_TLV2"

U "E531" = "STOPPRM1" = "L_STOP_P1"

U "E581" = "STOPPRM2" = "L_STOP_P2"

U "E671" = "AC_PANELL_PREMSA1"

U "E681" = "AC_PANELL_PREMSA2"

U "E691" = "FMAN"

O "E403" O "E601" = "FORG15"

O "E406" O "E601" = "FORG14"

O "E409" O "E601" = "FORG16"

O "E416" O "E483" O "E601" = "FOR_B_MOST"

O "E491" O "E542" O "E562" O "E601" = "FORG6"

O "E502" O "E542" O "E601" = "FORG2"

O "E503" O "E562" O "E601" = "FORG3"

O "E504" O "E601" 353

SIMATIC FC49 20/09/2006 13:33:48

Página 10 de 16

= "FORG10"

O "E511" O "E543" O "E563" O "E601" = "FORG8"

O "E522" O "E543" O "E601" = "FORG4"

O "E523" O "E563" O "E601" = "FORG5"

O "E524" O "E601" = "FORG11"

O "E544" O "E601" = "FORG12"

O "E545" O "E601" = "FORG35"

O "E564" O "E601" = "FORG13"

O "E565" O "E601" = "FORG37"

O "E547" O "E601" = "FORG17"

O "E548" O "E601" = "FORG43"

O "E567" O "E601" = "FORG18"

O "E568" O "E601" = "FORG45"

U "E591" = "FORG0"

U "E601" = "FOR_EME"

Segm.: 3 Operacions sobre les premses

O "E11" O "E22" O "E42" O "E125" O "E357" = "P1_ESPERAR"

O "E26" O "E46" O "E121" = "P1_CARREGAR"

O "E24" O "E44" O "E123" O "E411" O "E437" = "P1_PREMSAR"

U "E363" = "P1_BUIDAR"

O "E210" O "E298" 354

SIMATIC FC49 20/09/2006 13:33:48

Página 11 de 16

O "E335" O "E360" O "E502" O "E522" O "E531" O "E601" = "STOP_P1"

O "E211" O "E299" O "E336" O "E364" O "E550" = "SET_P1"

O "E11" O "E32" O "E52" O "E135" O "E377" = "P2_ESPERAR"

O "E36" O "E56" O "E131" = "P2_CARREGAR"

O "E34" O "E54" O "E133" O "E413" O "E457" = "P2_PREMSAR"

U "E383" = "P2_BUIDAR"

O "E280" O "E318" O "E345" O "E380" O "E503" O "E523" O "E581" O "E601" = "STOP_P2"

O "E281" O "E319" O "E346" O "E384" O "E570" = "SET_P2"

Segm.: 4 Operacions sobre les tolves i valvules de carga de les premses

O "E491" O "E542" O "E562" R "MT1"

U "E613" = "MT1E"

O "E491" O "E542" O "E562" R "BT1"

O "E66" O "E71" = "TLV1B"

U "E68" = "LED_PONT1"

O "E21" O "E31" O "E101" = "TLV1"

O "E23" O "E33" O "E103" = "RTLV1"

O "E24" 355

SIMATIC FC49 20/09/2006 13:33:48

Página 12 de 16

O "E22" O "E32" O "E34" O "E102" O "E104" = "C_TLV1B"

O "E511" O "E543" O "E563" R "MT2"

U "E623" = "MT2E"

O "E511" O "E543" O "E563" R "BT2"

O "E86" O "E91" = "TLV2B"

U "E88" = "LED_PONT2"

O "E41" O "E51" O "E111" = "TLV2"

O "E43" O "E53" O "E113" = "RTLV2"

O "E42" O "E44" O "E52" O "E54" O "E112" O "E114" = "C_TLV2B"

O "E31" O "E33" = "VF2"

O "E31" O "E33" O "E101" O "E103" = "VA2"

O "E41" O "E43" = "VC3"

O "E41" O "E43" O "E122" O "E124" = "VD3"

O "E101" O "E103" = "VB3"

O "E101" O "E103" O "E111" O "E113" = "VDC"

O "E111" O "E113" = "VF3" = "VB2"

O "E122" O "E124" = "VE2"

O "E122" O "E124" O "E132" O "E134" = "VDDC" = "BDI" 356

SIMATIC FC49 20/09/2006 13:33:48

Página 13 de 16

O "E132" O "E134" = "VE3" = "VC2"

Segm.: 5 Operacions, most premsa 1

O "E202" O "E203" O "E204" O "E205" O "E206" O "E207" O "E208" O "E209" O "E212" O "E292" O "E293" O "E294" O "E295" O "E296" O "E297" O "E300" O "E332" O "E333" O "E334" O "E337" = "P1VM"

O "E202" O "E203" O "E204" O "E205" O "E206" O "E207" O "E208" O "E209" O "E292" O "E293" O "E294" O "E295" O "E296" O "E297" O "E332" O "E333" O "E334" = "P1VMD"

O "E202" O "E203" O "E204" O "E205" O "E206" O "E207" O "E208" O "E209" O "E212" O "E292" O "E293" O "E294" O "E295" O "E296" O "E297" O "E300" O "E332" O "E333" O "E334" O "E337" = "BP1"

O "E212" O "E300" O "E337" = "P1VME"

U "E202" = "Z1A"

U "E203" = "Z2A"

U "E204" = "Z3A"

U "E205" = "Z4A" 357

SIMATIC FC49 20/09/2006 13:33:48

Página 14 de 16

U "E206" = "Y1A"

U "E207" = "Y2A"

U "E208" = "Y3A"

U "E209" = "Y4A"

O "E206" O "E207" O "E208" O "E209" O "E295" O "E296" O "E297" = "L2_1"

U "E210" = "L_PASSAR_PR"

U "E292" = "Z5A"

U "E293" = "Z6A"

U "E294" = "Z7A"

U "E295" = "Y5A"

U "E296" = "Y6A"

U "E297" = "Y7A"

U "E298" = "L_PASSAR_SC"

U "E332" = "X1A"

U "E333" = "X2A"

U "E335" = "L_PASSAR_TR"

Segm.: 6 Operacions, most premsa 2

O "E272" O "E273" O "E274" O "E275" O "E276" O "E277" O "E278" O "E279" O "E282" O "E312" O "E313" O "E314" O "E315" O "E316" O "E317" O "E320" O "E342" O "E343" O "E344" O "E347" = "P2VM"

O "E272" O "E273" O "E274" O "E275" O "E276" O "E277" O "E278" O "E279" 358

SIMATIC FC49 20/09/2006 13:33:48

Página 15 de 16

O "E312" O "E313" O "E314" O "E315" O "E316" O "E317" O "E342" O "E343" O "E344" = "P2VMD"

O "E282" O "E320" O "E347" = "P2VME"

O "E272" O "E273" O "E274" O "E275" O "E276" O "E277" O "E278" O "E279" O "E282" O "E312" O "E313" O "E314" O "E315" O "E316" O "E317" O "E320" O "E342" O "E343" O "E344" O "E347" = "BP2"

U "E272" = "Z1B"

U "E273" = "Z2B"

U "E274" = "Z3B"

U "E275" = "Z4B"

U "E276" = "Y1B"

U "E277" = "Y2B"

U "E278" = "Y3B"

U "E279" = "Y4B"

O "E276" O "E277" O "E278" O "E279" O "E312" O "E313" O "E314" = "L2_2"

U "E280" = "L_PASSAR_PR2"

U "E312" = "Z5B"

U "E313" = "Z6B"

U "E314" = "Z7B"

U "E315" = "Y5B"

U "E316" = "Y6B" 359

SIMATIC FC49 20/09/2006 13:33:48

Página 16 de 16

U "E317" = "Y7B"

U "E318" = "L_PASSAR_SC2"

U "E342" = "X1B"

U "E343" = "X2B"

U "E345" = "L_PASSAR_TR2"

360

Josep Ninot Sans 11 de Setembre de 2006

361



PLÀNOLS

Encarregat per: Tutor: Sr. Joaquin Cruz Adreça: Av. Països Catalans núm, 5 Població: Tarragona Província: Tarragona CP: 43002 e-mail: [email protected]


362

ÍNDEX PLÀNOLS

Plànol 1

Situació

Plànol 2

Emplaçament

Plànol 3

Planta

Plànol 4

Panell de visualització I

Plànol 5

Panell de visualització II

Plànol 6

Panell d’operador I

Plànol 7

Panell d’operador II

363



PLEC DE CONDICIONS



371

ÍNDEX PLEC DE CONDICIONS 1 Disposicions Generals.................................................................................................pg. 376

1.1 Naturalesa i objecte del Plec General.....................................................................................pg. 376

1.2 Documentació del Contracte d’Obra......................................................................................pg. 376

2 Condicions Facultatives..............................................................................................pg. 376

2.1 Delimitació General de Funcions Tècniques.................................................pg. 376

2.1.1 El Projectista.....................................................................................................pg. 376

2.1.2 El constructor....................................................................................................pg. 376

2.2 De les obligacions i drets generals del Contractista......................................pg. 377

2.2.1 Verificació dels documents del projecte...........................................................pg. 377

2.2.2 Pla de Seguretat i Salut.....................................................................................pg. 377

2.2.3 Oficina a l’obra.................................................................................................pg. 377

2.2.4 Representació del Contractista..........................................................................pg. 377

2.2.5 Presència del Contractista en l’obra..................................................................pg. 377

2.2.6 Treballs no estipulats expressament.................................................................pg. 377

2.2.7 Interpretacions, aclariments i modificacions documents del projecte..............pg. 378

2.2.8 Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa..............................pg. 378

2.2.9 Recusació pel Contractista del personal nomenat pel Projectista.................... pg. 378

2.2.10 Faltes de personal..............................................................................................pg. 378

2.3 Prescripció generals relatives treballs, materials i mitjans auxiliars..........pg. 378

2.3.1 Camins i accessos................................................................................................pg. 378

2.3.2 Replanteig...........................................................................................................pg. 378

2.3.3 Començament e l’obra. Ritme d’execució dels treballs......................................pg. 378

2.3.4 Ordre dels treballs...............................................................................................pg. 379

2.3.5 Facilitats per a altres Constractistes....................................................................pg. 379

2.3.6 Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major........................pg. 379

2.3.7 Pròrroga per causa de força major......................................................................pg. 379

2.3.8 Responsabilitat de la Direcció Facultativa en el retard de l’obra........................pg. 379

2.3.9 Condicions generals d’execució dels treballs.....................................................pg. 379

2.3.10 Obres ocultes.......................................................................................................pg. 379

372

2.3.11 Treballs defectuosos.............................................................................................pg.379

2.3.12 Vicis ocults...........................................................................................................pg.380

2.3.13 Dels materials i dels aparells. La seva procedència.............................................pg.380

2.3.14 Presentació de mostres........................................................................................pg. 380

2.3.15 Materials no utilitzables.......................................................................................pg.380

2.3.16 Materials i aparells defectuosos..........................................................................pg. 380

2.3.17 Despeses ocasionades per proves i assaigs.........................................................pg. 380

2.3.18 Neteja de les obres............................................................................................. pg. 380

2.3.19 Obres sense prescripcions...................................................................................pg. 380

2.4 De les recepcions de les obres i instal·lacions.............................................pg. 381

2.4.1 Documentació final d’obra..................................................................................pg. 381

2.4.2 Medició definitiva dels treballs i liquidació provisional de l’obra.....................pg. 381

2.4.3 Termini e garantia...............................................................................................pg. 381

2.4.4 Conservació de les obres rebudes provisionalment............................................pg. 381

2.4.5 De la recepció definitiva.....................................................................................pg. 381

2.4.6 Pròrroga del termini de garantia..........................................................................pg. 381

2.4.7 Recepcions de treballs la contracta de les quals hagi estat rescindida................pg. 381

3 Condicions Econòmiques............................................................................................pg. 381 3.1 Principi general...............................................................................................pg. 381

3.2 Fiances............................................................................................................pg. 382

3.1.1 Fiança provisional.............................................................................................pg. 382

3.1.2 Execució de treballs amb càrrec a la fiança......................................................pg. 382

3.1.3 De la seva devolució en general.......................................................................pg. 382

3.1.4 Devolució de la fiança en el cas que es facin recepcions parcials....................pg. 382

3.2 Dels preus...................................................................................................pg. 382

3.2.1 Composició dels preus unitaris.........................................................................pg. 382

3.2.2 Preus de contracta. Import contracta.................................................................pg. 383

3.2.3 Preus contradictoris...........................................................................................pg. 383

3.2.4 Reclamacions d’augment de preus per causes diverses....................................pg. 383

3.2.5 Formes tradicionals de mesura o d’aplicar els preus........................................pg. 383

3.2.6 De la revisió dels preus contractats...................................................................pg. 383

373

3.2.7 Emmagatzament de materials...........................................................................pg. 383

3.3 Obres per administració.............................................................................pg. 384

3.3.1 Obres per administració delegada o indirecta...................................................pg. 384

3.3.2 Liquidació d’obres per administració...............................................................pg. 384

3.3.3 Abonament als constructors dels comptes d’administració delegada...............pg. 384

3.3.4 Normes per a l’adquisició dels materials i aparells..........................................pg. 384

3.3.5 Responsabilitat del constructor en el baix rendiment dels obrers.....................pg. 384

3.3.6 Responsabilitat del contractista........................................................................pg. 385

3.4 De la valoració i abonament dels treballs.................................................. pg. 385

3.4.1 Formes d’abonament de les obres.....................................................................pg. 385

3.4.2 Relacions valorades i certificacions..................................................................pg. 385

3.4.3 Millores d’obres lliurament executades............................................................pg. 386

3.4.4 Abonament de treballs pressupostats amb partida alçada.................................pg. 386

3.4.5 Abonament d’esgotaments i altres treballs especials no contractats................pg. 386

3.4.6 Pagaments.........................................................................................................pg. 386

3.4.7 Abonament de treballs executats durant el termini de garantia........................pg. 386

3.5 De les indemnitzacions mútues..................................................................pg. 386

3.5.1 Import per retard no justificat en el termini d’acabament de les obres.............pg. 386

3.5.2 Demora dels pagaments....................................................................................pg. 387

3.6 Varis...........................................................................................................pg. 387

3.6.1 Millores i augments d’obra. Casos contraris....................................................pg. 387

3.6.2 Unitats d’obra defectuoses però acceptables....................................................pg. 387

3.6.3 Assegurança de les obres..................................................................................pg. 387

3.6.4 Conservació de l’obra.......................................................................................pg. 387

3.6.5 Utilització pel contractista d’edificis o bens del propietari..............................pg. 388

4 Condicions Tècniques .........................................................................................pg. 389

4.1 Màquinària ampliació.................................................................................pg. 389

374

PLEC DE CONDICIONS GENERALS, FACULTATIVES, ECONÒMIQUES I TÈCNIQUES Capítol Preliminar: Disposicions Generals Naturalesa i objecte del Plec General Article 1.- El present Plec General de Condicions té caràcter supletori del Plec de Condicions particulars del Projecte. Ambdós, com a part del projecte tenen com a finalitat regular l'execució de les obres fixant-ne els nivells tècnics i de qualitat exigibles i precisen les intervencions que corresponen, segons el contracte i d'acord amb la legislació aplicable, al Promotor o propietari de l'obra, al Contractista o constructor de l'obra, als seus tècnics i encarregats, al Projectista, així com les relacions entre ells i les seves obligacions corresponents en ordre a l'acompliment del contracte d'obra. Documentació del Contracte d'Obra Article 2.- Integren el contracte els documents següents relacionats per ordre de relació pel que es refereix al valor de les seves especificacions en cas d'omissió o contradicció aparent: 1. Les condicions fixades en el mateix document de contracte d'empresa o arrendament d'obra si és que existeix. 2. El Plec de Condicions particulars. 3. El present Plec General de Condicions. 4. La resta de la documentació del Projecte (memòria, plànols, medicions i pressupost). Les ordres i instruccions de la Direcció facultativa de les obres s'incorporen al Projecte com a interpretació, complement o precisió de les seves determinacions. En cada document, les especificacions literals prevalen sobre les gràfiques i en els plànols, la cota preval sobre la mida a escala. Capítol I: Condicions Facultatives Epígraf 1: Delimitació General de Funcions Tècniques El Projectista Article 3.- Correspon al Projectista: a) Redactar els complements o rectificacions del projecte que calguin. b) Assistir a les obres, tantes vegades com ho requereixi la seva naturalesa i complexitat, per tal de resoldre les contingències que es produïssin i impartir les instruccions complementàries que calguin per aconseguir la solució correcta. c) Coordinar la intervenció en obra d'altres tècnics que, en el seu cas, concorrin a la direcció amb funció pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat. d) Aprovar les certificacions parcials d'obra, la liquidació final i assessorar el promotor en l'acte de la recepció. e) Preparar la documentació final de l'obra i expedir i subscriure el certificat de final d'obra. El Constructor Article 4.- Correspon al Constructor: a) Organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d'obra que calguin i projectant o autoritzant les instal·lacions provisionals i mitjans auxiliars de l'obra. b) Elaborar el Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contemplades a l'estudi o estudi bàsic, en funció del seu propi sistema d'execució de l'obra.. c) Subscriure amb el Projectista l'acte de replanteig de l'obra. d) Ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en l'obra i coordinar les intervencions dels subcontractistes. e) Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements constructius que s'utilitzen, comprovant-ne els preparats en obra i rebutjant, per iniciativa pròpia o per prescripció del Projectista, els subministraments o prefabricats que no comptin amb les garanties o documents de idoneïtat requerits per les normes d'aplicació. f) Custodiar el Llibre d'ordres i seguiment de l'obra, i donar el vist i plau a les anotacions que s'hi practiquin. g) Facilitar al Projectista, amb temps suficient, els materials necessaris per l'acompliment de la seva comesa. h) Preparar les certificacions parcials d'obra i la proposta de liquidació final. i) Subscriure amb el Promotor les actes de recepció provisional i definitiva. j) Concertar les assegurances d'accidents de treball i de danys a tercers durant l'obra.

375

Epígraf 2: De les obligacions i drets generals del Contractista Verificació dels documents del projecte Article 5.- Abans de començar les obres, el Contractista consignarà per escrit que la documentació aportada li resulta suficient per a la comprensió de la totalitat de l'obra contractada, o en cas contrari, sol·licitarà els aclariments pertinents. Pla de Seguretat i Salut Article 6.- El Contractista, a la vista del Projecte que contingui l'Estudi de Seguretat i Salut o bé l'Estudi bàsic, presentarà el Pla de Seguretat i Salut que s'haurà d'aprovar, abans de l'inici de l'obra, pel coordinador en matèria de seguretat i salut o per la direcció facultativa en cas de no ser necessària la designació de coordinador. Serà obligatòria la designació, per part del promotor, d'un coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra sempre que a la mateixa intervingui més d'una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms. Els contractistes i subcontractistes seran responsables de l'execució correcta de les mides preventives fixades en el pla de seguretat i salut, relatiu a les obligacions que els hi corresponguin a ells directament o, en tot cas, als treballadors autònoms contractats per ells. Els contractistes i subcontractistes respondran solidàriament de les conseqüències que es derivin de l'incompliment de les mides previstes en el pla, en els termes de l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals. Oficina a l'obra Article 8.- El Contractista habilitarà a l'obra una oficina en la qual hi haurà una taula o taulell adequat, on s'hi puguin extendre i consultar els plànols. En l'esmentada oficina hi tindrà sempre el Contractista a disposició de la Direcció Facultativa: - El projecte complet, inclosos els complements que en el seu cas, redacti el projectista. - La Llicència d'obres. - El Llibre d'Ordres i Assistències. - El Pla de Seguretat i Salut. - La documentació de les assegurances esmentades en l'article 4.j) Disposarà a més el Contractista una oficina per a la Direcció Facultativa, convenientment condicionada per treballar-hi amb normalitat a qualsevol hora de la jornada. El Llibre d'Incidències, que haurà de restar sempre a l'obra, es trobarà en poder del coordinador en matèria de seguretat i salut o, en el cas de no ésser necessària la designació de coordinador, en poder de la Direcció Facultativa. Representació del Contractista Article 9.- El Contractista està obligat a comunicar a la propietat la persona designada com a delegat seu a l'obra, que tindrà el caràcter de Cap de la mateixa, amb dedicació plena i amb facultats per representar-lo i adoptar en tot moment aquelles decisions que es refereixen a la Contracta. Les seves funcions seran les del Contractista segons s'especifica a l'article 5. Quan la importància de les obres ho requereixi i així es consigni en el Plec de "Condicions particulars d'índole facultativa" el Delegat del Contractista serà un facultatiu de grau superior o grau mig, segons els casos. El Plec de Condicions particulars determinarà el personal facultatiu o especialista que el Contractista s'obligui a mantenir en l'obra com a mínim, i el temps de dedicació compromesa. L'incompliment d'aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació suficient per part del personal segons la naturalesa dels treballs, facultarà al projectista per ordenar la paralització de les obres, sense cap dret a reclamació, fins que sigui esmenada la deficiència. Presència del Contractista en l'obra Article 10.- El Cap d'obra, per ell mateix o mitjançant els seus tècnics o encarregats, estarà present durant la jornada legal de treball i acompanyarà a la Direcció Facultativa en les visites que facin a les obres, posant-se a la seva disposició per a la pràctica dels reconeixements que es considerin necessaris i subministrant-los les dades que calguin per a la comprovació de medicions i liquidacions. Treballs no estipulats expressament Article 11.- Es obligació de la contracta executar tot el que sigui necessari per a la bona construcció i aspecte de les obres, encara que no es trobi expressament determinat als documents de Projecte, sempre que, sense separar-se del seu esperit i recta

376

interpretació, ho disposi el Projectista dins els límits de possibilitats que els pressupostos habilitin per a cada unitat d'obra i tipus d'execució. En cas de defecte d'especificació en el Plec de Condicions particulars, s'entendrà que cal un reformat de projecte requerint consentiment exprés de la propietat tota variació que suposi increment de preus d'alguna unitat d'obra en més del 20 per 100 o del total del pressupost en més d'un 10 per 100. Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del projecte Article 12.- Quan es tracti d'aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de Condicions o indicacions dels plànols o croquis, les ordres i instruccions corresponents es comunicaran precisament per escrit al Contractista que estarà obligat a tornar els originals o les còpies subscrivint amb la seva signatura el conforme que figurarà al peu de totes les ordres, avisos o instruccions que rebi, tant de la Direcció Facultativa. Qualsevol reclamació que en contra de les disposicions de la Direcció Facultativa vulgui fer el Contractista, haurà de dirigir-la, dins precisament del termini de tres dies, a aquell que l'hagués dictat, el qual donarà al Contractista el corresponent rebut si així ho sol·licités. Article 13.- El Contractista podrà requerir de la Direcció Facultativa, les instruccions o aclariments que calguin per a la correcta interpretació i execució del projecte. Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa Article 14.- Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccions dimanades de la Direcció Facultativa, solament podrà presentar-les, a través de Projectista, davant la Propietat, si són d'ordre econòmic i d'acord amb les condicions estipulades en els Plecs de Condicions corresponents. Contra disposicions d'ordre tècnic de la direcció Facultativa, no s'admetrà cap reclamació, i el Contractista podrà salvar la seva responsabilitat, si ho estima oportú, mitjançant exposició raonada dirigida al Projectista, el qual podrà limitar la seva resposta a l'acusament de recepció que en tot cas serà obligatori per aquest tipus de reclamacions. Recusació pel Contractista del personal nomenat pel Projectista Article 15.- El Contractista no podrà recusar als Projectistes o personal encarregat per aquests de la vigilància de l'obra, ni demanar que per part de la propietat es designin altres facultatius per als reconeixements i medicions. Quan es cregui perjudicat per la seva tasca, procedirà d'acord amb allò estipulat a l'article precedent, però sense que per això no es puguin interrompre ni pertorbar la marxa dels treballs. Faltes del personal Article 16.- El Projectista, en el cas de desobediència a les seves instruccions, manifesta incompetència o negligència greu que comprometi o pertorbi la marxa dels treballs, podrà requerir el Contractista perquè aparti de l'obra als dependents o operaris causants de la pertorbació. Article 17.- El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d'obra a altres contractistes i industrials, subjectant-se en el seu cas, a allò estipulat en el Plec de Condicions particulars i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista general de l'obra. Epígraf 3: Prescripcions generals relatives als treballs, als materials i als mitjans auxiliars Camins i accessos Article 18.- El Contractista disposarà pel seu compte dels accessos a l'obra, la senyalització i el seu tancament o vallat. La Direcció Facultativa podrà exigir la seva modificació o millora. Replanteig Article 19.- El Contractista iniciarà les obres replantejant-les en el terreny i assenyalant-ne les referències principals que mantindrà com a base d'ulteriors replanteigs parcials. Aquests treballs es consideraran a càrrec del Contractista i inclosos en la seva oferta. El Contractista sotmetrà el replanteig a l'aprovació de la Direcció Facultativa i una vegada aquesta hagi donat la seva conformitat prepararà una acta acompanyada d'un plànol que haurà de ser aprovat pel Projectista, i serà responsabilitat del Contractista l'omissió d'aquest tràmit. Començament de l'obra. Ritme d'execució dels treballs

377

Article 20.- El Contractista començarà les obres en el termini marcat en el Plec de Condicions Particulars, desenvolupant-les en la forma necessària perquè dins dels períodes parcials assenyalats en el Plec esmentat quedin executats els treballs corresponents i, en conseqüència, l'execució total es dugui a terme dins del termini exigit en el Contracte. Obligatòriament i per escrit, el Contractista haurà de donar compte a la Direcció Facultativa del començament dels treballs al menys amb tres dies d'anticipació. Ordre dels treballs Article 21.- En general, la determinació de l'ordre dels treballs és facultat de la Contracta, excepte aquells casos en què, per circumstàncies d'ordre tècnic, la Direcció Facultativa estimi convenient variar. Facilitat per a altres Contractistes Article 22.- D'acord amb el que requereixi la Direcció Facultativa, el Contractista General haurà de donar totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs que siguin encomanats a tots els altres Contractistes que intervinguin en l'obra. Això sense perjudici de les compensacions econòmiques que tinguin lloc entre Contractistes per utilització de mitjans auxiliars o subministraments d'energia o altres conceptes. En cas de litigi, ambdós Contractistes respectaran allò que resolgui la Direcció Facultativa. Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major Article 23.- Quan sigui necessari per motiu imprevist o per qualsevol accident ampliar el Projecte, no s'interrompran els treballs i es continuaran segons les instruccions fetes per la Direcció Facultativa en tant es formula o tramita el Projecte Reformat. El Contractista està obligat a realitzar amb el seu personal i els seus materials allò que la Direcció de les obres disposi per fer calçats, apuntalaments, enderrocs, recalçaments, bastides o qualsevol obra de caràcter urgent, anticipant de moment aquest servei, l'import del qual li serà consignat en un pressupost addicional o abonat directament, d'acord amb el que s'estipuli. Pròrroga per causa de força major Article 24.- Si per causa de força major i independent de la voluntat del Contractista, aquest no pogués començar les obres, o hagués de suspendre-les, o no li fos possible acabar-les en els terminis prefixats, se li atorgarà una pròrroga proporcionada per l'acompliment de la Contracta, previ informe favorable del Projectista. Per això, el Contractista exposarà, en un escrit dirigit a la Direcció Facultativa la causa que impedeix l'execució o la marxa dels treballs i el retard que degut a això s'originaria en els terminis acordats, raonant degudament la pròrroga que per l'esmentada causa sol·licita. Responsabilitat de la Direcció Facultativa en el retard de l'obra Article 25.- El Contractista no podrà excusar-se de no haver complert els terminis d'obres estipulats, al·legant com a causa la carència de plànols o ordres de la Direcció Facultativa, a excepció del cas en què havent-ho sol·licitat per escrit no se li hagués proporcionat. Condicions generals d'execució dels treballs Article 26.- Tots els treballs s'executaran amb estricte subjecció al Projecte, a les modificacions que prèviament hagin estat aprovades i a les ordres i instruccions que sota la responsabilitat de la Direcció Facultativa i per escrit, lliurin els Projectistes al Contractista, dins de les limitacions pressupostàries i de conformitat amb allò especificat a l'article 11. Durant l'execució de l'obra es tindran en compte els principis d'acció preventiva de conformitat amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Obres ocultes Article 27.- De tots els treballs i unitats d'obra que hagin de quedar ocults a l'acabament de l'edifici, se n'aixecaran els plànols que calguin per tal que quedin perfectament definits; aquests documents s'extendran per triplicat i se'n lliuraran: un als Tècnics Projectistes i l'altre al Contractista. Aquests documents aniran firmats pels tècnics directors i els contractista. Els plànols, que hauran d'anar suficientment acotats, es consideraran documents indispensables i irrecusables per a efectuar les medicions. Treballs defectuosos Article 28.- El Contractista haurà d'emprar materials que acompleixin les condicions exigides en les "Condicions generals i particulars d'índole tècnica" del Plec de Condicions i realitzarà tots i cadascun dels treballs contractats d'acord amb allò especificat també en l'esmentat document. Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de l'edifici, és responsable de l'execució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que en els treballs hi poguessin existir per la seva mala execució o per la deficient qualitat dels materials emprats o aparells col·locats sense que li exoneri de responsabilitat el control que és competència dels Tècnics Projectistes, ni tampoc el fet

378

que aquests treballs hagin estat valorats en les certificacions parcials d'obra, que sempre s'entendran exteses i abonades a bon compte. Com a conseqüència de l’expressat anteriorment, quan el Tècnic Projectista detecti vicis o defectes en els treballs executats, o que els materials emprats o els aparells col·locats no reuneixin les condicions preceptuades, ja sigui en el decurs de l'execució dels treballs, o un cop finalitzats, i abans de ser verificada la recepció definitiva de l'obra, podrà disposar que les parts defectuoses siguin enderrocades o desmuntats i reconstruïdes o instal·lats d'acord amb el que s'hagi contractat, i tot això a càrrec de la Contracta. Si la Contracta no estimés justa la decisió i es negués a l'enderroc o desmuntatge i reconstrucció ordenades, es plantejarà la qüestió davant el Projectista de l'obra, que ho resoldrà. Vicis ocults Article 29.- Si el Tècnic Projectista tingués raons de pes per creure en l'existència de vicis ocults de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar a qualsevol moment, i abans de la recepció definitiva, els assaigs, destructius o no, que cregui necessaris per reconèixer els treballs que suposi que són defectuosos. Les despeses que ocasionin seran a compte del Contractista, sempre i quan els vicis existeixin realment, en cas contrari seran a càrrec de la Propietat. Dels materials i dels aparells. La seva procedència Article 30.- El Contractista té llibertat de proveir-se dels materials i aparells de totes classes en els punts que ell cregui convenient, excepte en els casos en què el Plec Particular de Condicions Tècniques preceptuï una procedència determinada. Obligatòriament, i abans de procedir a la seva utilització i aplec, el Contractista haurà de presentar al Tècnic Projectista una llista completa dels materials i aparells que hagi d'emprar en la qual s'hi especifiquin totes les indicacions sobre marques, qualitats, procedència i idoneïtat de cadascun. Presentació de mostres Article 31.- A petició de la Direcció Facultativa, el Contractista li presentarà les mostres dels materials amb l'anticipació prevista en el Calendari de l'Obra. Materials no utilitzables Article 32.- El Contractista, a càrrec seu, transportarà i col·locarà, agrupant-los ordenadament i en el lloc adequat, els materials procedents de les excavacions, enderrocs, etc., que no siguin utilitzables en l'obra. Es retiraran de l'obra o es portarà a l'abocador, quan així sigui establert en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra. Si no s'hagués preceptuat res sobre el particular, es retiraran de l'obra quan així ho ordeni la Direcció Facultativa, però acordant prèviament amb el Contractista la seva justa taxació, tenint en compte el valor d'aquests materials i les despeses del seu transport. Materials i aparells defectuosos Article 33.- Quan els materials, elements instal·lacions o aparells no fossin de la qualitat prescrita en aquest Plec, o no tinguessin la preparació que s'hi exigeix o, en fi, quan la manca de prescripcions formals del Plec, es reconegués o es demostrés que no eren adequats per al seu objecte, la Direcció Facultativa donarà ordre al Contractista de substituir-los per altres que satisfacin les condicions o acompleixin l'objectiu al qual es destinen. Si el Contractista al cap de quinze (15) dies de rebre ordres que retiri els materials que no estiguin en condicions no ho ha fet, podrà fer-ho la Propietat carregant-ne les despeses a la Contracta. Si els materials, elements instal·lacions o aparells fossin defectuosos, però acceptables a criteri de la Direcció Facultativa, es rebran, però amb la rebaixa de preu que ell determini, a no ser que el Contractista prefereixi substituir-los per altres en condicions. Despeses ocasionades per proves i assaigs Article 34.- Totes les despeses dels assaigs, anàlisis i proves realitzats pel laboratori i, en general, per persones que no intervinguin directament a l'obra seran per compte del propietari o del promotor (art. 3.1. del Decret 375/1988. Generalitat de Catalunya) Neteja de les obres Article 35.- Es obligació del Contractista mantenir netes les obres i els seus voltants, tant de runa com de materials sobrants, fer desaparèixer les instal·lacions provisionals que no siguin necessàries, així com adoptar les mesures i executar tots els treballs que calguin perquè l'obra ofereixi bon aspecte. Obres sense prescripcions Article 36.- En l'execució de treballs que entren en la construcció de les obres i instal·lacions i pels quals no existeixin prescripcions consignades explícitament en aquest Plec ni en la documentació restant del Projecte, el Contractista s'atendrà, en primer lloc, a les instruccions que dicti la Direcció Facultativa de les obres i, en segon lloc, a les regles i pràctiques de la bona construcció.

379

Epígraf 4: de les recepcions de les obres i instal·lacions

Documentació final d'obra Article 38.- La Direcció Facultativa facilitarà a la Propietat la documentació final de les obres, amb les especificacions i contingut disposats per la legislació vigent i, si es tracta d'habitatges, amb allò que s'estableix en els paràgrafs 2, 3, 4 i 5, de l'apartat 2 de l'article 4t. del Reial Decret 515/1989, de 21 d'abril. Medició definitiva dels treballs i liquidació provisional de l'obra Article 39.- Rebudes provisionalment les obres, es procedirà immediatament pel tècnic projectista a la seva medició definitiva, amb la assistència precisa del Contractista o del seu representant. S'extendrà l'oportuna certificació per triplicat que, aprovada per la Direcció Facultativa amb la seva signatura, servirà per l'abonament per part de la Propietat del saldo resultant excepte la quantitat retinguda en concepte de fiança. Termini de garantia Article 40.- El termini de garantia haurà d'estipular-se en el Plec de Condicions Particulars i en qualsevol cas mai no haurà de ser inferior a nou mesos. Conservació de les obres rebudes provisionalment Article 41.- Les despeses de conservació durant el termini de garantia comprès entre les recepcions provisional i definitiva, seran a càrrec del Contractista. Si l'edifici fos ocupat o emprat abans de la recepció definitiva, la vigilància, neteja i reparacions causades per l'ús seran a càrrec del propietari i les reparacions per vicis d'obra o per defectes en les instal·lacions, seran a càrrec de la Contracta. De la recepció definitiva Article 42.- La recepció definitiva es verificarà després de transcorregut el termini de garantia en igual forma i amb les mateixes formalitats que la provisional, a partir de la data del qual cessarà l'obligació del Contractista de reparar al seu càrrec aquells desperfectes inherents a la conservació normal dels edificis i quedaran només subsistents totes les responsabilitats que poguessin afectar-li per vicis de construcció. Pròrroga del termini de garantia Article 43.- Si en procedir al reconeixement per a la recepció definitiva de l'obra, no es trobés en les condicions degudes, la recepció definitiva s'aplaçarà i la Direcció Facultativa marcarà al Contractista els terminis i formes en què s'hauran de fer les obres necessàries i, si no s'efectuessin dins d'aquests terminis, podrà resoldre's el contracte amb pèrdua de la fiança. De les recepcions de treballs la contracta de les quals hagi estat rescindida Article 44.- En el cas de resolució del contracte, el Contractista estarà obligat a retirar, en el termini que es fixi en el Plec de Condicions Particulars, la maquinària, mitjans auxiliars, instal·lacions, etc., a resoldre els subcontractes que tingués concertats i a deixar l'obra en condicions de ser recomençada per una altra empresa. Les obres i treballs acabats per complet es rebran provisionalment amb els tràmits establerts en l'article 35. Transcorregut el termini de garantia es rebran definitivament segons allò que es disposà en els articles 39 i 40 d'aquest Plec. Per a les obres i treballs no acabats però acceptables a criteri de la Direcció facultativa, s'efectuarà una sola i definitiva recepció. Capítol II: Condicions Econòmiques Epígraf 1: Principi general Article 45.- Tots els que intervenen en el procés de construcció tenen dret a percebre puntualment les quantitats acreditades per la seva correcta actuació d'acord amb les condicions contractualment establertes. Article 46.- La propietat, el contractista i, en el seu cas, els tècnics poden exigir-se recíprocament les garanties adequades a l'acompliment puntual de les seves obligacions de pagament.

380

Epígraf 2: Fiances Article 47.- El Contractista prestarà fiança d'acord amb alguns dels procediments següents, segons que s'estipuli: a) Dipòsit previ, en metàl·lic o valors, o aval bancari, per import entre el 3 per 100 i 10 per 100 del preu total de contracta (art.53). b) Mitjançant retenció a les certificacions parcials o pagaments a compte en la mateixa proporció. Fiança provisional Article 48.- En el cas que l'obra s'adjudiqui per subhasta pública, el dipòsit provisional per a prendre-hi part s'especificarà en l'anunci de l'esmentada subhasta i la seva quantia serà d'ordinari, i exceptuant estipulació distinta en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra, d'un tres per cent (3 per 100) com a mínim, del total del pressupost de contracta. El Contractista al qual s'hagi adjudicat l'execució d'una obra o servei per la mateixa, haurà de dipositar en el punt i termini fixats a l'anunci de la subhasta o el que es determini en el Plec de Condicions particulars del Projecte, la fiança definitiva que s'assenyali i, en el seu defecte, el seu import serà del deu per cent (10 per 100) de la quantitat per la qual es faci l'adjudicació de l'obra, fiança que pot constituir-se en qualsevol de les formes especificades en l'apartat anterior. El termini assenyalat en el paràgraf anterior, i llevat condició expressa establerta en el Plec de Condicions Particulars, no excedirà de trenta dies naturals a partir de la data en què sigui comunicada l'adjudicació i en aquest termini haurà de presentar l'adjudicatari la carta de pagament o rebut que acrediti la constitució de la fiança a la qual es refereix el mateix paràgraf. L'incompliment d'aquest requisit donarà lloc a què es declari nul·la l'adjudicació, i l'adjudicatari perdrà el dipòsit provisional que hagués fet per prendre part en la subhasta. Execució de treballs amb càrrec a la fiança Article 49.- Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris per ultimar l'obra en les condicions contractades, la Direcció Facultativa, en nom i representació del Propietari, els ordenarà executar a un tercer o, podrà realitzar-los directament per administració, abonant el seu import amb la fiança dipositada, sense perjudici de les accions a les quals tingui dret el propietari, en el cas que l'import de la fiança no fos suficient per cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra que no fossin de recepció. De la seva devolució en general Article 50.- La fiança retinguda serà retornada al Contractista en un termini que no excedeixi trenta (30) dies un cop signada l'Acta de Recepció Definitiva de l'obra. La propietat podrà exigir que el Contractista li acrediti la liquidació i saldo dels seus deutes causats per l'execució de l'obra, tals com salaris, subministraments, subcontractes... Devolució de la fiança en el cas que es facin recepcions parcials Article 51.- Si la propietat, amb la conformitat de la Direcció Facultativa, accedís a fer recepcions parcials, tindrà dret el Contractista a què li sigui retornada la part proporcional de la fiança. Epígraf 3: Dels preus Composició dels preus unitaris Article 52.- El càlcul dels preus de les distintes unitats d'obra és el resultat de sumar els costos directes, els indirectes, les despeses generals i el benefici industrial. Es consideren costos directes: a) La mà d'obra, amb els seus plusos, càrregues i assegurances socials, que intervinguin directament en l'execució de la unitat d'obra. b) Els materials, als preus resultants a peu d'obra, que quedin integrats en la unitat de què es tracti o que siguin necessaris per a la seva execució. c) Els equips i sistemes tècnics de seguretat i higiene per a la prevenció i protecció d'accidents i malalties professionals. d) Les despeses de personal, combustible, energia, etc. que tinguin lloc per l'accionament o funcionament de la maquinària i instal·lació utilitzades en l'execució de la unitat d'obra. e) Les despeses d'amortització i conservació de la maquinària, instal·lacions, sistemes i equips anteriorment citats. Es consideraran costos indirectes:

381

Les despeses instal·lació d'oficines a peu d'obra, comunicacions, edificació de magatzems, tallers, pavellons temporals per a obrers, laboratoris, assegurances, etc., els del personal tècnic i administratiu adscrits exclusivament a l'obra i els imprevistos. Totes aquestes despeses, es xifraran en un percentatge dels costos directes. Es consideraran despeses generals: Les despeses generals d'empresa, despeses financeres, càrregues fiscals i taxes de l'administració, legalment establertes. Es xifraran com un percentatge de la suma dels costos directes i indirectes (en els contractes d'obres de l'Administració pública aquest percentatge s'estableix entre un 13 per 100 i un 17 per 100.) Benefici industrial El benefici industrial del Contractista s'estableix en el 6 per 100 sobre la suma de les partides anteriors. Preu d'Execució material S'anomenarà Preu d'Execució material el resultat obtingut per la suma dels anteriors conceptes excepte el Benefici Industrial. Preu de Contracta El preu de Contracta és la suma dels costos directes, els indirectes, les Despeses Generals i el Benefici Industrial. L'IVA gira sobre aquesta suma, però no n'integra el preu. Preus de contracta. Import de contracta Article 53.- En el cas que els treballs a fer en un edifici o obra aliena qualsevol es contractessin a risc i ventura, s'entén per Preu de Contracta el que importa el cost total de la unitat d'obra, es a dir, el preu d'execució material més el tant per cent (%) sobre aquest últim preu en concepte de Benefici Industrial de Contractista. El benefici s'estima normalment, en un 6 per 100, llevat que en les Condicions Particulars se n'estableixi un altre de diferent. Preus contradictoris Article 54.- Es produiran preus contradictoris només quan la Propietat mitjançant l'Arquitecte decideixi introduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les previstes, o quan calgui afrontar alguna circumstància imprevista. El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis. Si no hi ha acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre la direcció facultativa i el Contractista abans de començar l'execució dels treballs i en el termini que determini el Plec de Condicions Particulars. Si subsisteix la diferència s'acudirà, en primer lloc, al concepte més anàleg dins del quadre de preus del projecte, i en segon lloc al banc de preus d'utilització més freqüent en la localitat. Els contradictoris que hi haguessin es referiran sempre als preus unitaris de la data del contracte. Reclamacions d'augment de preus per causes diverses Article 55.- Si el Contractista abans de la signatura del contracte, no hagués fet la reclamació o observació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveixi de base per a l'execució de les obres (amb referència a Facultatives). Formes tradicionals de mesurar o d'aplicar els preus Article 56.- En cap cas podrà al·legar el Contractista els usos i costums del país respecte a l'aplicació dels preus o de la forma de mesurar les unitats d'obra executades, es respectarà allò previst en primer lloc, al Plec General de Condicions Tècniques, i en segon lloc, al Plec General de Condicions particulars. De la revisió dels preus contractats Article 57.- Si es contracten obres pel seu compte i risc, no s'admetrà la revisió dels preus en tant que l'increment no arribi, en la suma de les unitats que falten per realitzar d'acord amb el Calendari, a un muntant superior al tres per 100 (3 per 100) de l'import total del pressupost de Contracte. En cas de produir-se variacions en alça superiors a aquest percentatge, s'efectuarà la revisió corresponent d'acord amb la fórmula establerta en el Plec de Condicions Particulars, rebent el Contractista la diferència en més que resulti per la variació de l'IPC superior al 3 per 100. No hi haurà revisió de preus de les unitats que puguin quedar fora dels terminis fixats en el Calendari de la oferta. Emmagatzament de materials Article 58.- El Contractista està obligat a fer els emmagatzaments de materials o aparells d'obra que la Propietat ordeni per escrit.

382

Els materials emmagatzemats, una vegada abonats pel Propietari són, de l'exclusiva propietat d'aquest; de la seva cura i conservació en serà responsable el Contractista. Epígraf 4: Obres per administració Administració Article 59.- Se'n diuen "Obres per Administració" aquelles en què les gestions que calgui per a la seva realització les porti directament el propietari, sigui ell personalment, sigui un representant seu o bé mitjançant un constructor. Les obres per administració es classifiquen en les dues modalitats següents: Obres per administració delegada o indirecta. Obres per administració delegada o indirecta Article 61.- S'entén per "Obra per administració delegada o indirecta" la que convenen un Propietari i un Constructor perquè aquest últim, per comte d'aquell i com a delegat seu, realitzi les gestions i els treballs que calguin i es convinguin. Són, per tant, característiques peculiars de les "Obres per Administració delegada o indirecte" les següents: a) Per part del Propietari, l' obligació d'abonar directament o per mitjà del Constructor totes les despeses inherents a la realització dels treballs convinguts, reservant-se el Propietari la facultat de poder ordenar, bé per si mateix o mitjançant la Direcció Facultativa en la seva representació, l'ordre i la marxa dels treballs, l'elecció dels materials i aparells que en els treballs han d'emprar-se i, a la fi, tots els elements que cregui necessaris per regular la realització dels treballs convinguts. b) Per part del Contractista, l'obligació de portar la gestió pràctica dels treballs, aportant els seus coneixements constructius, els mitjans auxiliars que calguin i, en definitiva, tot allò que, en harmonia amb la seva tasca, es requereixi per a l'execució dels treballs, rebent per això del Propietari un tant per cent (%) prefixat sobre l'import total de les despeses efectuades i abonades pel Contractista. Liquidació d'obres per administració Article 62.- Per a la liquidació dels treballs que s'executin per administració delegada o indirecta, regiran les normes que amb aquesta finalitat s'estableixin en les "Condicions particulars d'índole econòmica" vigents en l'obra; en cas que no n'hi haguessin, les despeses d'administració les presentarà el Contractista al Propietari, en relació valorada a la qual s'adjuntaran en l'ordre expressat més endavant els documents següents conformats tots ells per la Direcció facultativa: a) Les factures originals dels materials adquirits per als treballs i el document adequat que justifiqui el dipòsit o la utilització dels esmentats materials en l'obra. b) Les nòmines dels jornals abonats, ajustades a allò que és establert en la legislació vigent, especificant el nombre d'hores treballades en l'obra pels operaris de cada ofici i la seva categoria, acompanyant les esmentades nòmines amb una relació numèrica dels encarregats, capatassos, caps d'equip, oficials i ajudants de cada ofici, peons especialitzats i solts, llisters, guardians, etc., que hagin treballat en l'obra durant el termini de temps al qual corresponguin les nòmines que es presentin. c) Les factures originals dels transports de materials posats en l'obra o de retirada d'enderrocs. d) Els rebuts de llicències, impostos i altres càrregues inherents a l'obra que hagin pagat o en la gestió de la qual hagi intervingut el Constructor, ja que el seu abonament és sempre a compte del Propietari. A la suma de totes les despeses inherents a la pròpia obra en la gestió o pagament de la qual hagin intervingut el Constructor se li aplicarà, si no hi ha conveni especial, un quinze per cent (15 per 100), entenent-se que en aquest percentatge estan inclosos els mitjans auxiliars i els de seguretat preventius d'accidents, les despeses generals que originin al Constructor els treballs per administració que realitzi el Benefici Industrial del mateix. Abonament als constructor dels comptes d'administració delegada Article 63.- Llevat pacte distint, els abonaments al Constructor dels comptes d'Administració delegada, els realitzarà el Propietari mensualment segons els comunicats de treball realitzats aprovats pel propietari o pel seu delegat representant. Independentment, la direcció Facultativa Tècnic redactarà, amb la mateixa periodicitat, la medició de l'obra realitzada, valorant-la d'acord amb el pressupost aprovat. Aquestes valoracions no tindran efectes per als abonaments al Contractista sinó que s'hagués pactat el contrari contractualment. Normes per a l'adquisició dels materials i aparells Article 64.- Això no obstant, les facultats que en aquests treballs per Administració delegada es reserva el Propietari per a l'adquisició dels materials i aparells, si al Contractista se li autoritza per gestionar-los i adquirir-los, haurà de presentar al Propietari, o en la seva representació a la Direcció Facultativa, els preus i les mostres dels materials i aparells oferts, necessitant la seva prèvia aprovació abans d'adquirir-los. Responsabilitat del constructor en el baix rendiment dels obrers

383

Article 65.- Si la Direcció Facultativa advertís en els comunicats mensuals d'obra executada que preceptivament ha de presentar-li el Contractista, que els rendiments de la mà d'obra, en totes o en alguna de les unitats d'obra executades fossin notablement inferiors als rendiments normals admesos generalment per a unitats d'obra iguals o similars, li ho notificarà per escrit al Contractista, amb la finalitat que aquest faci les gestions precises per augmentar la producció en la quantia assenyalada per la Direcció Facultativa. Si un cop feta aquesta notificació al Contractista, en els mesos successius, els rendiments no arribessin als normals, el Propietari queda facultat per resercir-se de la diferència, rebaixant-ne el seu import del quinze per cent (15 per 100) que pels conceptes abans expressats correspondria abonar-li al Contractista en les liquidacions quinzenals que preceptivament s'hagin d'efectuar-li. En cas de no arribar ambdues parts a un acord pel que fa als rendiments de la mà d'obra, se sotmetrà el cas a arbitratge. Responsabilitats del contractista Article 66.- En els treballs d'"Obres per Administració delegada" el Contractista només serà responsable dels defectes constructius que poguessin tenir els treballs o unitats executades per ell i també els accidents o perjudicis que poguessin sobrevenir als obrers o a terceres persones per no haver pres les mesures necessàries i que en les disposicions legals vigents s'estableixen. En canvi, i exceptuant l'expressat a l'article 63 precedent, no serà responsable del mal resultat que poguessin donar els materials i aparells elegits segons les normes establertes en aquest article. En virtut del que s'ha consignat anteriorment, el Contractista està obligat a reparar pel seu compte els treballs defectuosos i a respondre també dels accidents o perjudicis expressats en el paràgraf anterior. Epígraf 5: De la valoració i abonament dels treballs Formes diferents d'abonament de les obres Article 67.- Segons la modalitat elegida per a la contractació de les obres i exceptuant que en el Plec Particular de Condicions econòmiques s'hi preceptui una altra cosa, l'abonament dels treballs s'efectuarà així: 1r. Tipus fix o tant alçat total. S'abonarà la xifra prèviament fixada com a base de l'adjudicació, disminuïda en el seu cas a l'import de la baixa efectuada per l'adjudicatari. 2n. Tipus fix o tant alçat per unitat d'obra, el preu invariable del qual s'hagi fixat a la bestreta, podent-ne variar solament el nombre d'unitats executades. Prèvia medició i aplicant al total de les unitats diverses d'obra executades, del preu invariable estipulat a la bestreta per cadascuna d'elles, s'abonarà al Contractista l'import de les compreses en els treballs executats i ultimats d'acord amb els documents que constitueixen el Projecte, els quals serviran de base per a la medició i valoració de les diverses unitats. 3r. Tant variable per unitat d'obra, segons les condicions en què es realitzi i els materials diversos emprats en la seva execució d'acord amb les ordres de la Direcció Facultativa. S'abonarà al Contractista en idèntiques condicions al cas anterior. 4t. Per llistes de jornals i rebuts de materials autoritzats en la forma que el present "Plec General de Condicions econòmiques" determina. 5è. Per hores de treball, executat en les condicions determinades en el contracte. Relacions valorades i certificacions Article 68.- En cada una de les èpoques o dates que es fixin en el contracte o en els "Plecs de Condicions Particulars" que regeixin en l'obra, formarà el Contractista una relació valorada de les obres executades durant els terminis previstos, segons la medició que haurà practicat la Direcció Facultativa. El treball executat pel Contractista en les condicions preestablertes, es valorarà aplicant al resultat de la medició general, cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeral corresponent per a cada unitat d'obra, els preus assenyalats en el pressupost per a cadascuna d'elles, tenint present a més allò establert en el present "Plec General de Condicions econòmiques" respecte a millores o substitucions de materials o a les obres accessòries i especials, etc. Al Contractista, que podrà presenciar les medicions necessàries per extendre aquesta relació, la Direcció Facultativa li facilitarà les dades corresponents de la relació valorada, acompanyant-les d'una nota d'enviament, a l'objecte que, dins del termini de deu (10) dies a partir de la data de recepció d'aquesta nota, el Contractista pugui en examinar-les i tornar-les firmades amb la seva conformitat o fer, en cas contrari, les observacions o reclamacions que consideri oportunes. Dins dels deu (10) dies següents a la seva recepció, la Direcció Facultativa acceptarà o refusarà les reclamacions del Contractista si hi fossin, donant-li compte de la seva resolució i podent el Contractista, en el segon cas, acudir davant el Propietari contra la resolució de la Direcció Facultativa en la forma prevista en els "Plecs Generals de Condicions Facultatives i Legals". Prenent com a base la relació valorada indicada en el paràgraf anterior, la Direcció Facultativa expedirà la certificació de les obres executades. De l'import se'n deduirà el tant per cent que per a la constitució de la finança s'hagi preestablert. El material emmagatzemat a peu d'obra per indicació expressa i per escrit del Propietari, podrà certificar-se fins el noranta per cent (90 per 100) del seu import, als preus que figuren en els documents del Projecte, sense afectar-los del tant per cent de Contracta.

384

Les certificacions es remetran al Propietari, dins del mes següent al període al qual es refereixen, i tindran el caràcter de document i lliuraments a bon compte, subjectes a les rectificacions i variacions que es deriven de la liquidació final, no suposant tampoc aquestes certificacions ni aprovació ni recepció de les obres que comprenen. Les relacions valorades contindran solament l'obra executada en el termini al qual la valoració es refereix. En cas que la Direcció Facultativa ho exigís, les certificacions s'extendran a l'origen. Millores d'obres lliurament executades Article 69.- Quan el Contractista, inclòs amb autorització de la Direcció Facultativa, utilitzés materials de preparació més acurada o de mides més grans que l'assenyalat en el Projecte o substituís una classe de fàbrica per una altra de preu més alt, o executés amb dimensions més grans qualsevol part de l'obra o, en general introduís en l'obra sense demanar-li, qualsevol altra modificació que sigui beneficiosa a criteri del Tècnic Director, no tindrà dret, no obstant, més que a l'abonament del que pogués correspondre en el cas que hagués construït l'obra amb estricte subjecció a la projectada i contractada o adjudicada. Abonament de treballs pressupostats amb partida alçada Article 70.- Exceptuant el preceptuat en el "Plec de Condicions Particulars d'índole econòmica", vigent en l'obra, l'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada, s'efectuarà d'acord amb el procediment que correspongui entre els que a continuació s'expressen: a) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals, les pressupostades mitjançant partida alçada, s'abonaran prèvia medició i aplicació del preu establert. b) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra similars, s'establiran preus contradictoris per a les unitats amb partida alçada, deduïts dels similars contractats. c) Si no hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals o similars, la partida alçada s'abonarà íntegrament al Contractista, exceptuant el cas que en el Pressupost de l'obra s'expressi que l'import d'aquesta partida s'ha de justificar, en aquest cas, el Tècnic Director indicarà al Contractista i amb anterioritat a l'execució, el procediment que s'ha de seguir per portar aquest compte que, en realitat serà d'administració, valorant-ne els materials i jornals als preus que figuren en el Pressupost aprovat o, en el seu defecte, als que anteriorment a l'execució convinguin ambdues parts, incrementant-se l'import total amb el percentatge que es fixi en el Plec de Condicions Particulars en concepte de Despeses Generals i Benefici Industrial del Contractista. Abonament d'esgotaments i altres treballs especials no contractats Article 71.- Quan calguessin efectuar esgotaments, injeccions o altres treballs de qualsevol índole especial o ordinària, que per no haver estat contractats no fossin per compte del Contractista, i si no fossin contractats amb tercera persona, el Contractista tindrà l'obligació de fer-los i de pagar les despeses de tota mena que ocasionin, i li seran abonats pel Propietari per separat de la Contracta. A més de reintegrar mensualment aquestes despeses al Contractista, se li abonarà juntament amb ells el tant per cent de l'import total que, en el seu cas, s'especifiqui en el Plec de Condicions Particulars. Pagaments Article 72.- El Propietari pagarà en els terminis prèviament establerts. L'import d'aquests terminis correspondrà precisament al de les certificacions d'obra conformades pel Tècnic Director, en virtut de les quals es verificaran els pagaments. Abonament de treballs executats durant el termini de garantia Article 73.- Efectuada la recepció provisional i si durant el termini de garantia s'haguessin executat treballs, per al seu abonament es procedirà així: 1r. Si els treballs que es fan estiguessin especificats en el Projecte i, sense causa justificada, no s'haguessin realitzat pel Contractista al seu temps, i la Direcció Facultativa exigís la seva realització durant el termini de garantia, seran valorats els preus que figuren en el pressupost i abonats d'acord amb el que es va establir en els "Plecs Particulars" o en el seu defecte en els Generals, en el cas que aquests preus fossin inferiors als vigents en l'època de la seva realització; en cas contrari, s'aplicaran aquests últims. 2n. Si s'han fet treballs puntuals per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús de l'edifici, degut a que aquest ha estat utilitzat durant aquest temps pel Propietari, es valoraran i abonaran els preus del dia, prèviament acordats. 3r. Si s'han fet treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de la construcció o de la qualitat dels materials, no s'abonarà per aquests treballs res al Contractista. Epígraf 6: De les indemnitzacions mútues Import de la indemnització per retard no justificat en el termini d'acabament de les obres

385

Article 74.- La indemnització per retard en l'acabament s'establirà en un tant per mil (0/000) de l'import total dels treballs contractats, per cada dia natural de retard, comptats a partir del dia d'acabament fixat en el calendari d'obra. Les sumes resultants es descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança. Demora dels pagaments Article 75.- Si el propietari no pagués les obres executades, dins del mes següent a què correspon el termini convingut, el Contractista tindrà a més el dret de percebre l'abonament d'un quatre i mig per cent (4,5 per 100) anual, en concepte d'interessos de demora, durant l'espai de temps de retard i sobre l'import de l'esmentada certificació. Si encara transcorreguessin dos mesos a partir de l'acabament d'aquest termini d'un mes sense realitzar-se aquest pagament, tindrà dret el Contractista a la resolució del contracte, procedint-se a la liquidació corresponent de les obres executades i dels materials emmagatzemats, sempre que aquests reuneixin les condicions preestablertes i que la seva quantitat no excedeixi de la necessària per a la finalització de l'obra contractada o adjudicada. Malgrat l'expressat anteriorment, es refusarà tota sol·licitud de resolució del contracte fundat en la demora de pagaments, quan el Contractista no justifiqui que en la data de l'esmentada sol·licitud ha invertit en obra o en materials emmagatzemats admissibles la part de pressupost corresponent al termini d'execució que tingui assenyalat al contracte. Epígraf 7: Varis Millores i augments d'obra. Casos contraris Article 76.- No s'admetran millores d'obra, només en el cas que el Tècnic Director hagi manat per escrit l'execució de treballs nous o que millorin la qualitat dels contractats, així com la dels materials i aparells previstos en el contracte. Tampoc s'admetran augments d'obra en les unitats contractades, excepte en cas d'error en les medicions del Projecte, a no ser que la Direcció Facultativa ordeni, també per escrit, l'ampliació de les contractades. En tots aquests casos serà condició indispensable que ambdues parts contractants, abans de la seva execució o utilització, convinguin per escrit els imports totals de les unitats millorades, els preus dels nous materials o aparells ordenants utilitzar i els augments que totes aquestes millores o augments d'obra suposin sobre l'import de les unitats contractades. Se seguirà el mateix criteri i procediment, quan el Tècnic Director introdueixi innovacions que suposin una reducció apreciable en els imports de les unitats d'obra contractades. Unitats d'obra defectuoses però acceptables Article 77.- Quan per qualsevol causa calgués valorar obra defectuosa, però acceptable segons la Direcció Facultativa de les obres, aquest determinarà el preu o partida d'abonament després de sentir al Contractista, el qual s'haurà de conformar amb l'esmentada resolució, excepte el cas en què, estant dins el termini d'execució, s'estimi més enderrocar l'obra i refer-la d'acord amb condicions, sense excedir l'esmentat termini. Assegurança de les obres Article 78.- El Contractista estarà obligat a assegurar l'obra contractada durant tot el temps que duri la seva execució fins la recepció definitiva; la quantia de l'assegurança coincidirà en cada moment amb el valor que tinguin per Contracta els objectes assegurats. L'import abonat per la Societat Asseguradora, en el cas de sinistre, s'ingressarà en compte a nom del Propietari, perquè amb càrrec al compte s'aboni l'obra que es construeixi, i a mesura que aquesta es vagi fent. El reintegrament d'aquesta quantitat al Contractista es farà per certificacions, com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, llevat conformitat expressa del Contractista, fet en document públic, el Propietari podrà disposar d'aquest import per menesters distints del de reconstrucció de la part sinistrada; la infracció del què anteriorment s'ha exposat serà motiu suficient perquè el Contractista pugui resoldre el contracte, amb devolució de fiança, abonament complet de despeses, materials emmagatzemats, etc., i una indemnització equivalent a l'import dels danys causats al Contractista pel sinistre i que no se li haguessin abonat, però sols en proporció equivalent a allò que representi la indemnització abonada per la Companyia Asseguradora, respecte a l'import dels danys causats pel sinistre, que seran taxats amb aquesta finalitat pel Tècnic Director. En les obres de reforma o reparació, es fixarà prèviament la part d'edifici que hagi de ser assegurada i la seva quantia, i si res no es preveu, s'entendrà que l'assegurança ha de comprendre tota la part de l'edifici afectada per l'obra. Els riscs assegurats i les condicions que figuren a la pòlissa o pòlisses d'Assegurances, els posarà el Contractista, abans de contractar-los, en coneixement del Propietari, a l'objecte de recaptar d'aquest la seva prèvia conformitat o objeccions. Conservació de l'obra Article 79.- Si el Contractista, tot i sent la seva obligació, no atén la conservació de l'obra durant el termini de garantia, en el cas que l'edifici no hagi estat ocupat pel Propietari abans de la recepció definitiva, el Tècnic Director, en representació del Propietari, podrà disposar tot el que calgui perquè s'atengui la vigilància, neteja i tot el que s'hagués de menester per la seva bona conservació, abonant-se tot per compte de la Contracta. En abandonar el Contractista l'edifici, tant per bon acabament de les obres, com en el cas de resolució del contracte, està obligat a deixar-ho desocupat i net en el termini que la Direcció Facultativa fixi.

386

Després de la recepció provisional de l'edifici i en el cas que la conservació de l'edifici sigui a càrrec del Contractista, no s'hi guardaran més eines, útils, materials, mobles, etc. que els indispensables per a la vigilància i neteja i pels treballs que fos necessari executar. En tot cas, tant si l'edifici està ocupat com si no, el Contractista està obligat a revisar i reparar l'obra, durant el termini expressat, procedint en la forma prevista en el present "Plec de Condicions Econòmiques". Utilització pel contractista d'edificis o bens del propietari Article 80.- Quan durant l'execució de les obres el Contractista ocupi, amb la necessària i prèvia autorització del Propietari, edificis o utilitzi materials o útils que pertanyin al Propietari, tindrà obligació de adobar-los i conservar-los per fer-ne lliurament a l'acabament del contracte, en estat de perfecte conservació, reposant-ne els que s'haguessin inutilitzat, sense dret a indemnització per aquesta reposició ni per les millores fetes en els edificis, propietats o materials que hagi utilitzat. En el cas que en acabar el contracte i fer lliurament del material, propietats o edificacions, no hagués acomplert el Contractista amb allò previst en el paràgraf anterior, ho realitzarà el Propietari a costa d'aquell i amb càrrec a la fiança.

387

Capitol III: Condicions tècniques C_01 Maquinària d’ampliació 1 Trepitjadores amb bomba helicoidal

Trepitjadores amb bomba de pressió, amb un regim de funcionament de 3 bars. Incorpora

sistema d’arrancada automàtica en funció de la necessitat de pressió i incorpora també un joc de

sondes per tal d’automatitzar la posada en marxa i la parada. Disposa de tremuja d’alimentació

amb vis-sense-fi, construïts en acer inox AISI-304.

El rotor és d’acer inoxidable 304L crom dur i l’estator d’elastòmer atòxic de doble pas. El reductor

s’acobla directament i el sistema d’engràs en bany d’oli, tot degudament protegit. Tot el conjunt

ve muntat sobre rodes.

DEFINICIÓ

Trepitjadores amb bomba de pressió, amb un regim de funcionament de 3 bars, amb capacitat

per obtenir una pressió màxima de 4,5 bars. Alimentació a 220/230 Volts, amb un consum de

potència de 5.500 W. Incorpora sistema d’arrancada automàtica en funció de la necessitat de

pressió.

Incorpora també un joc de sondes per tal d’automatitzar la posada en marxa i la parada.

Disposa de tremuja d’alimentació amb vis-sense-fi, construïts en acer inox AISI-304.

El rotor és d’acer inoxidable 304L crom dur i l’estator d’elastòmer atòxic de doble pas. El reductor

s’acobla directament i el sistema d’engràs en bany d’oli, tot degudament protegit. Tot el conjunt

ve muntat sobre rodes. L’execució de la unitat inclou les operacions següents:

- Connexió a la xarxa elèctrica.

S’han considerat els tipus de col·locació següents:

- Col·locat a nivell de paviment i fixa’t en visos

CONDICIONS GENERALS

La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F.

La vàlvula i les unions han de ser estanques a la pressió de treball.

Els enllaços per a la connexió dels elements han d’estar sòlidament fixats a aquest elements.

2 Vàlvules 3 vies i 3 posicions Vàlvules de 3 vies i 3 posicions, utilitzades per conduïr el raïm esprumut desde les trepitjadores,

fins a les tolves, i desde les tolves fins premeses fins a les premses o al dipòsit pulmó.

DEFINICIÓ:

Vàlvula de 3 vies amb actuador d’accionament pneumàtic de tres posicions, amb possibilitat de

distribució en tots els sentis i camins possibles. Diàmetre de referència de 125 mm.

L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:

- Col·locació i nivellació.

- Connexionat de les vàvules amb les canonades.

CONDICIONS GENERALS:

Ha d'estar muntat...

388

3 Vàlvules 3 vies i 2 posicions Vàlvules de 3 vies i 3 posicions, utilitzades per conduïr el most desde les premses i/o el dipòsit,

pulmó fins als dipòsits d’emmagatzematge.

DEFINICIÓ: Vàlvula de 3 vies amb actuador d’accionament pneumàtic de 2 posicions, amb dos possibilitat de

distribució. Diàmetre de referència de 80 mm.



- Connexionat de les vàvules amb les canonades.


Ha d'estar muntat...

4 Canonada inox. Ø 125 mm

Tub d'acer galvanitzat sense soldadura de diàmetre nominal 125mm, segons la norma DIN 2440-

78 ST-35, roscat, amb grau de dificultat alt i col·locat superficialment

DEFINICIÓ:

Tubs d'acer galvanitzat sense soldadura ST-35 segons la norma DIN-2440, roscat de diàmetre

3/4".

S'han considerat els graus de dificultat de muntatge següents:

- Grau baix, que correspon a una xarxa de trams llargs, amb pocs accessoris i

situada en llocs fàcilment accessibles (muntants, instal·lacions d’hidrants,

etc.).

- Grau mitjà, que correspon a una xarxa equilibrada en trams lineals i amb

accessoris (distribucions d'aigua, gas, calefacció, etc.)

- Grau alt, que correspon a una xarxa amb predomini d'accessoris (sala de

calderes, instal·lació de bombeig, etc.).


- Replanteig de la conducció

- Col·locació dels tubs i accessoris en la seva posició definitiva

- Execució de totes les unions necessàries

- Neteja de la canonada



Els tubs han de ser accessibles. Les canonades s'han d'estendre perpendicularment o

paral·lelament respecte a l'estructura de l'edifici. Les horitzontals han de passar preferentment a

prop del paviment o del sostre.

Les tuberies per les que circulen gasos amb presència eventual de condensats, han de tenir un

pendent mínim del 0,5% per a possibilitar l'evaquació d'aquests condensats.

La superfície del tub o del calorifugant, si n'hi ha d'haver, ha d'estar a >= 300 mm de qualsevol

389

conductor elèctric i s'ha de procurar que passi per sota.

La separació entre els tubs o entre aquests i els paraments ha de ser >= 30 mm. Aquesta

separació ha d'augmentar convenientment si han d'anar aïllats.

La canonada que, en règim de treball, s'escalfi, s'ha de separar de les veïnes >= 250 mm.

El pas a través d'elements estructurals s'ha de fer amb passamurs i l'espai que quedi s'ha

d'omplir amb material elàstic. Els passamurs han de sobresortir >= 3 mm del parament. Dins del

passamurs no hi pot quedar cap accessori.

Els dispositius de suport han d'estar situats de tal manera que garanteixin l'estabilitat i l'alineació

del tub.

Distància entre suports:

Diàmetre Distància entre suports

Nominal verticals (m) horitzontals (m)

3/4" 3 2,5

Sobre envans, els suports s'han de fixar amb tacs i visos, i a les parets, s'han d'encastar. Entre

l'abraçadora del suport i el tub s'ha d'interposar una anella elàstica. No s'ha de soldar el suport al

tub.

La canonada no pot travessar xemeneies ni conductes.

Totes les unions, canvis de direcció i sortides de ramals s'han de fer únicament per mitjà

d'accessoris roscats.

Les reduccions de diàmetre, si no s'especifiquen, han de ser excèntriques i s'han de col.locar

enrasades amb les generatrius superiors dels tubs per unir.

Toleràncies d'instal·lació:

- Nivell o aplomat <= 2 mm/m

<= 15 mm/total

5 Canonada inox. Ø 80 mm

Tub d'acer galvanitzat sense soldadura de diàmetre nominal 80mm, segons la norma DIN 2440-

78 ST-35, roscat, amb grau de dificultat alt i col·locat superficialment

DEFINICIÓ:

Tubs d'acer galvanitzat sense soldadura ST-35 segons la norma DIN-2440, roscat de diàmetre

3/4".

S'han considerat els graus de dificultat de muntatge següents:

- Grau baix, que correspon a una xarxa de trams llargs, amb pocs accessoris i

situada en llocs fàcilment accessibles (muntants, instal·lacions d’hidrants,

etc.).

- Grau mitjà, que correspon a una xarxa equilibrada en trams lineals i amb

accessoris (distribucions d'aigua, gas, calefacció, etc.)

- Grau alt, que correspon a una xarxa amb predomini d'accessoris (sala de

calderes, instal·lació de bombeig, etc.).

390


- Replanteig de la conducció

- Col·locació dels tubs i accessoris en la seva posició definitiva

- Execució de totes les unions necessàries

- Neteja de la canonada



Els tubs han de ser accessibles. Les canonades s'han d'estendre perpendicularment o

paral·lelament respecte a l'estructura de l'edifici. Les horitzontals han de passar preferentment a

prop del paviment o del sostre.

Les tuberies per les que circulen gasos amb presència eventual de condensats, han de tenir un

pendent mínim del 0,5% per a possibilitar l'evaquació d'aquests condensats.

La superfície del tub o del calorifugant, si n'hi ha d'haver, ha d'estar a >= 300 mm de qualsevol

conductor elèctric i s'ha de procurar que passi per sota.

La separació entre els tubs o entre aquests i els paraments ha de ser >= 30 mm. Aquesta

separació ha d'augmentar convenientment si han d'anar aïllats.

La canonada que, en règim de treball, s'escalfi, s'ha de separar de les veïnes >= 250 mm.

El pas a través d'elements estructurals s'ha de fer amb passamurs i l'espai que quedi s'ha

d'omplir amb material elàstic. Els passamurs han de sobresortir >= 3 mm del parament. Dins del

passamurs no hi pot quedar cap accessori.

Els dispositius de suport han d'estar situats de tal manera que garanteixin l'estabilitat i l'alineació

del tub.

Distància entre suports:

Diàmetre Distància entre suports

Nominal verticals (m) horitzontals (m)

3/4" 3 2,5

Sobre envans, els suports s'han de fixar amb tacs i visos, i a les parets, s'han d'encastar. Entre

l'abraçadora del suport i el tub s'ha d'interposar una anella elàstica. No s'ha de soldar el suport al

tub.

La canonada no pot travessar xemeneies ni conductes.

Totes les unions, canvis de direcció i sortides de ramals s'han de fer únicament per mitjà

d'accessoris roscats.

Les reduccions de diàmetre, si no s'especifiquen, han de ser excèntriques i s'han de col.locar

enrasades amb les generatrius superiors dels tubs per unir.

Toleràncies d'instal·lació:

- Nivell o aplomat <= 2 mm/m

<= 15 mm/total

391

6 Premsa pneumàtica Premsa pneumàtica, utilitzada per fer most a partir del raïm esprumut per les trepitjadores.

DEFINICIÓ:

Premsa pneumàtica de membrana central, amb quadre de comandament, montada sobre potes i

amb passarel·les perimetrals.


- Un tambor en acer inoxidable AISI-304 amb àmplia porta per a descàrrega o

eventual càrrega i una segona porta, oposada a la primera, per a major

facilitat de neteja de la membrana. Igualment les dues premses tenen la

possibilitat de fer la càrrega axial.

- Una membrana fàcilment desmuntable, de caràcter alimentari, amb alta

resistència de treball i de fàcil soldadura per ventilador d’aire calent, muntada

sobre quatre aletes amb cantonada rodona als seus extrems.

- Per a exercir la pressió, aquestes premses utilitzen aire comprimit. Disposen

d’un depressor pel buidat de la membrana.

- Tot el conjunt va muntat sobre xassís d’acer inoxidable tant l’estructura


- Un moto-reductor especial, amb freno incorporat, fa girar el tambor en

ambdós sentits.

- Disposem de safates correderes per accionament pneumàtic per a la

recollida del most.

- Canals de drenatge del tambor de premsat.

- Separació automàtica per obtenir diferents qualitats del most.

- Sistema automàtic d’alimentació de premses, controlat a distància,

mitjançant vàlvules de comporta, accionades pneumàticament.

- Càrrega per l’eix central amb dispositiu de tancament.

- Boca de descàrrega en el centre del tambor.

- El quadre de comandament permet:

- Regular el temps i número de pressions en el cicle de baixa

pressió.

- Regular el temps i numero de pressions en el cicle de pressions

creixents

- Regular número de pressions en el circuit de major pressió.

- Regular el temps total de premsat

- Processos controlats per microprocessador electrònic, amb gran possibilitats

de programació, modificació i visualització.

7 Dipòsit acumulació most amb bomba Dipòsit acumulador d’aire, capacitat per 3.000 litres, pressió màxima admisible 12 bar, disposa

de, vàlvula de seguretat, manòmetre i purga.

La bomba de pressió té un regim de funcionament de 9 bars.

Incorpora sistema d’arrancada automàtica en funció de la necessitat de pressió.

DEFINICIÓ

392

Dipòsit d’acumulació de most amb bomba de pressió, amb un regim de funcionament de 8 bars,

amb capacitat per obtenir una pressió màxima de 12 bars. Alimentació a 220/230 Volts, amb un

consum de potència de 2.9 kW. Incorpora sistema d’arrancada automàtica en funció de la

necessitat de pressiói.

L’execució de la unitat inclou les operacions següents:

- Connexió a la xarxa elèctrica.

S’han considerat els tipus de col·locació següents:

- Col·locat a nivell de paviment i fixa’t en visos

CONDICIONS GENERALS


La vàlvula i les unions han de ser estanques a la pressió de treball.


8 Cinta evacuació brisa Cinta transportadora accionada per motorreductor elèctric de 4 CV.

DEFINICIÓ Cinta transportadora accionada per motorreductor elèctric de 4 CV, amb banda nervada en

forma de V, de cautxú especial amb tres talls de poliéster poliamida, longitud de 14 metres, amb

potes regulables amb alçada i proveïdes de rodes per donar mobilitat i que disposen d’elements

de fixació, estructura, bastidor, carcassa i cadenats construïts en acer.

CONDICIONS GENERALS



9 Cinta evacuació brisa Cinta transportadora accionada per motorreductor elèctric de 2 CV.

DEFINICIÓ Cinta transportadora accionada per motorreductor elèctric de 2 CV, amb banda llisa de cautxú

especial amb tres talls de poliéster poliamida, longitud de 6 metres, amb potes regulables amb

alçada i proveïdes de rodes per donar mobilitat i que disposen d’elements de fixació, estructura,

bastidor, carcassa i cadenats construïts en acer.

CONDICIONS GENERALS



393

10 Tina emmagatzematge raïm d’acer inox. Tina emmagatzematge raïm d’acer inoxidable amb 3 camises, 2 vàlvules pneumàtiques i

montada sobre potes.

DEFINICIÓ:

Tina construïda íntegrament amb acer inoxidable, porta incorporades 3 camises per la circulació

de líquid refrigerant, equipada amb 2 vàlvules d’accionament pneumàtic per entrada i sortida de

125 mm, incorpora escala i passarel·la d’accés a la part superior i muntada sobre potes.



11 Compressor d’aire amb calderí

Compressor d’aire amb calderí utilitzat per alimentar les premses i totes les vàlvules

electropneumàtiques.

DEFINICIÓ:

Compressor estacionari rotatiu de paletes, pressió disponible màxima 7,5 bars, potència nominal

de 15 CV i amb capacitat per emmagatzemar 1,7 m3.Disposa de, corretja de transmissió

reforçada, separació del refrigerant, control de capacitat, arrancament i parada automàtica,

control mitjançant micro-processador, post-refrigerador integral, purga en separador de

condensacions, construcció per altes temperatures i carcassa aïllada de sorolls.



12 Intercanviador de calor Intercanviador de calor de 2 circuits utlitzat per refredar el most per millorar el procés de

desfangat.

DEFINICIÓ:

Intecanviador de calor, construit amb acer inoxidable, provist amb dos circuits de refrigeració per

tal de poder refredar dos línies independents, incorpora bomba, joc de sondes i

microprocessador per automatitzar la circulació del líquid refrigerant i ve equipat amb rodes per

facilitar la seva manipulació



394

Josep Ninot Sans

11 de setembre de 2006

395



ESTAT DE MEDICIONS


Elaborat per:


396

ÍNDEX MEDICIONS

1 Maquinària ampliació.....................................................................................pg. 399

2 Automatització.................................................................................................pg. 404

3 Varis..................................................................................................................pg. 406

397

1 Maquinària ampliació

Trepitjadora amb bomba helicoidal(positiva)

Incorpora un joc de sondes per tal d’automatitzar la posada en marxa i la

parada. Disposa de tremuja d’alimentació amb vis-sense-fi, construïts en acer inox

AISI-304.El rotor és d’acer inoxidable 304L crom dur i l’estator d’elastòmer atòxic de

doble pas. El reductor s’acobla directament i el sistema d’engràs en bany d’oli, tot

degudament protegit. Tot el conjunt ve muntat sobre rodes

Canonada acer inox. , Dn = 125 mm.

Canonada d’acer inoxidable, amb diàmetre de referència de 125 mm.

Corbes 90 graus, acer inox., Dn = 125 mm.

Canonada d’acer inoxidable que descriu una corba de 90 graus, amb un

diàmetre de referència de 125 mm.

Vàlvula pneumàtica de distribució, 3 vies, 3 pos., Dn = 125 mm.

Vàlvula de 3 vies amb actuador d’accionament pneumàtic de tres posicions,

amb possibilitat de distribució en tots els sentis i camins possibles. Diàmetre de

referència de 125 mm.

398

Tina d’acer inox., amb 3 camises, 2 vàlvules pneu. 125, mont. potes.

Tina construïda íntegrament amb acer inoxidable, porta incorporades 3

camises per la circulació de líquid refrigerant, equipada amb 2 vàlvules d’accionament

pneumàtic per entrada i sortida de 125 mm, incorpora escala i passarel·la d’accés a la

part superior i muntada sobre potes.

Premsa pneumàtica membrana,quadre comandamnet, pas. i pot.

Premsa pneumàtica de membrana central, amb quadre de comandament,

montada sobre potes i amb passarel·les perimetrals.


- Un tambor en acer inoxidable AISI-304 amb àmplia porta per a descàrrega o

eventual càrrega i una segona porta, oposada a la primera, per a major facilitat

de neteja de la membrana. Igualment les dues premses tenen la possibilitat de

fer la càrrega axial.

- Una membrana fàcilment desmuntable, de caràcter alimentari, amb alta

resistència de treball i de fàcil soldadura per ventilador d’aire calent, muntada

sobre quatre aletes amb cantonada rodona als seus extrems.

- Per a exercir la pressió, aquestes premses utilitzen aire comprimit. Disposen

d’un depressor pel buidat de la membrana.

- Tot el conjunt va muntat sobre xassís d’acer inoxidable tant l’estructura


- Un moto-reductor especial, amb freno incorporat, fa girar el tambor en ambdós

sentits.

- Disposem de safates correderes per accionament pneumàtic per a la recollida

del most.

- Canals de drenatge del tambor de premsat.

- Separació automàtica per obtenir diferents qualitats del most.

- Sistema automàtic d’alimentació de premses, controlat a distància, mitjançant

vàlvules de comporta, accionades pneumàticament.

399

- Càrrega per l’eix central amb dispositiu de tancament.

- Boca de descàrrega en el centre del tambor.

- El quadre de comandament permet:

o Regular el temps i número de pressions en el cicle de baixa pressió.

o Regular el temps i numero de pressions en el cicle de pressions

creixents

o Regular número de pressions en el circuit de major pressió.

o Regular el temps total de premsat

- Processos controlats per microprocessador electrònic, amb gran possibilitats

de programació, modificació i visualització.

.

Classificadora most, acer inox. 2 m3, bomba 4 CV,vàl. Ø 80

Classificadora de most, construida en acer inoxidable, amb dipòsit de 2 m3,

amb bomba incorporada per a 40.000 l/h amb e.m. de 4 CV. Disposa de dos sortides

amb vàlvules d’accionamnet pneumàtic per la distribució i una vàlvula pneumàtica pel

buidat del dipòsit, totes elles de diàmetre 80 mm. També incorpora un joc de sondes

per automatitzar la posada en marxa i parada de la bomba.

Compressor aire, rotatiu paletes, pres. 7.5, pot. 15 CV, cap. 1.7 m3.

Compressor estacionari rotatiu de paletes, pressió disponible màxima 7,5 bars,

potència nominal de 15 CV i amb capacitat per emmagatzemar 1,7 m3.Disposa de,

corretja de transmissió reforçada, separació del refrigerant, control de capacitat,

arrancament i parada automàtica, control mitjançant micro-processador, post-

refrigerador integral, purga en separador de condensacions, construcció per altes

temperatures i carcassa aïllada de sorolls.

400

Dipòsit acumulador aire, cap. 3.000 l.,pres.màx. 12 bar.

Dipòsit acumulador d’aire, capacitat per 3.000 litres, pressió màxima

admisible 12 bar, disposa de, vàlvula de seguretat, manòmetre i purga.

Canonada acer inox. , Dn = 80 mm.

Canonada d’acer inoxidable, amb diàmetre de referència de 80 mm.

Corbes 90 graus, acer inox., Dn = 80 mm.

Canonada d’acer inoxidable que descriu una corba de 90 graus, amb un

diàmetre de referència de 80 mm.

Vàlvula pneumàtica de distribució, 3 vies, 2 pos., Dn = 80 mm.

Vàlvula de 3 vies amb actuador d’accionament pneumàtic de 2 posicions, amb

dos possibilitat de distribució. Diàmetre de referència de 80 mm.

Cinatra transportadora, pot. 2 CV, banda llisa cautxú, long. 6 m.

Cinta transportadora accionada per motorreductor elèctric de 2 CV, amb banda

llisa de cautxú especial amb tres talls de poliéster poliamida, longitud de 6 metres,

amb potes regulables amb alçada i proveïdes de rodes per donar mobilitat i que

disposen d’elements de fixació, estructura, bastidor, carcassa i cadenats construïts en

acer.

401

Cinatra transportadora, pot. 4 CV, banda nervada cautxú, long. 14 m.

Cinta transportadora accionada per motorreductor elèctric de 4 CV, amb banda

nervada en forma de V, de cautxú especial amb tres talls de poliéster poliamida,

longitud de 14 metres, amb potes regulables amb alçada i proveïdes de rodes per

donar mobilitat i que disposen d’elements de fixació, estructura, bastidor, carcassa i

cadenats construïts en acer.

Intercanviador de calor, acer inox., 2 circuits

Intecanviador de calor, construit amb acer inoxidable, provist amb dos circuits

de refrigeració per tal de poder refredar dos línies independents, incorpora bomba, joc

de sondes i microprocessador per automatitzar la circulació del líquid refrigerant i ve

equipat amb rodes per facilitar la seva manipulació

402

2 Automatització

Oridnador pentium IV 3.2 GHz 512 MBRAM, 120 G. H.D.

Ordinador amb microprocessador intel pentium IV a 3.2 GHz, amb una

memòria RAM de 512 MB, un disc dur de 120 GB, i tots els perifèrics necessaris pel

seu funcionament.

Autòmat programable

Autòmat programable amb memòria central 1,6MB; 0,08 ms/1000 instr.;

16KB DI/O; 64 enllaços; connexió MPI+DP; apta per multiprocessament

Instal·lació i llicència del Sistema Operatiu Windows XP

Paquet de software amb el sistema operatiu de Microsoft, Windows XP. Inclou

la seva instal·lació.

SIMATIC SIEMENS STEP 7 pro 5.3

Paquet de software SIMATIC SIEMENS STEP 7 pro 5.3. Inclou simulador

PLCSIM.

Quadre de comandament

Quadre de comandament disenyat específicament per a un correcte seguiment,

i intervenció en cas de necessitat del nostre procés.

403

Sala de control

Construcció d'una sala de control que albergarà l'autòmata així com

l'ordinador.

Realització del programa d'automatització

Disseny i implementació del software per al control de la cooperativa agrícola

de Rocafort de Queralt, per control dels sistemes de les instal·lacions de distribució i

extracció de most.

Mòdul d'entrades digitals per a l'autòmat programable

Mòdul de 8 entrades digitals, compatible amb l’autòmat programable CPU

Siemens Step 7 300.

Mòdul de sortides digitals per a l'autòmat programable

Mòdul de 8 sortides digitals, compatible amb l’autòmat programable CPU

Siemens Step 7 300.

Instal·lació de l'autòmat programabe

Instal·lació de l'autòmat programable amb tots els seus perifèrics i objectes

necessaris per al seu funcionament.

404

3 Varis

Control de qualitat de la instal·lació projectada

Conjunt d’assajos necessaris per la correcta posta a punt de la instal·lació

projectada inclòs proves de pressió, ajust sensibilitat de detectors, comprovació

nivells lumínics resultants, etc.

Seguretat i salut en l’execució

Aplicació de l’estudi bàsic de seguretat i salut en l’execució de la instal·lació.

Josep Ninot Sans 11 de setembre de 2006

405



PRESSUPOST


Elaborat per:


406

ÍNDEX PRESSUPOST

1 Quadre de descomposats.................................................................................pg. 409

1.1 Maquinària de procés...........................................................................pg.409

1.2 Automatització.....................................................................................pg.412

1.3 Varis.....................................................................................................pg.414

2 Pressupost.........................................................................................................pg. 415

1.1 Maquinària de procés...........................................................................pg.415

1.2 Automàtització.....................................................................................pg.416

1.3 Varis.....................................................................................................pg.417

3 Resum del pressupost......................................................................................pg. 418

407

1 Quadre de descomposats

1.1 Maquinària de procés Capítol 1

COOP. AGRÍCOLA DE ROCAFORT DE QUERALT, S.C.C.L. Núm. Concepte Quantitat Unit.

1

Trepitjadora amb bomba helicoidal: Incorpora un joc de sondes per tal d’automatitzar la posada en marxa i la parada. Disposa de tremuja d’alimentació amb vis-sense-fi, construïts en acer inox AISI-304.El rotor és d’acer inoxidable 304L crom dur i l’estator d’elastòmer atòxic de doble pas. El reductor s’acobla directament i el sistema d’engràs en bany d’oli, tot degudament protegit. Tot el conjunt ve muntat sobre rodes

2 Ud.

6

Premsa pneumàtica amb passarel·les, potes i quadre elèctric commandament: Premsa pneumàtica de membrana central, amb quadre de comandament, montada sobre potes i amb passarel•les perimetrals. Característiques tècniques: - Un tambor en acer inoxidable AISI-304 amb àmplia porta per a descàrrega o eventual càrrega i una segona porta, oposada a la primera, per a major facilitat de neteja de la membrana. Igualment les dues premses tenen la possibilitat de fer la càrrega axial. - Una membrana fàcilment desmuntable, de caràcter alimentari, amb alta resistència de treball i de fàcil soldadura per ventilador d’aire calent, muntada sobre quatre aletes amb cantonada rodona als seus extrems. - Per a exercir la pressió, aquestes premses utilitzen aire comprimit. Disposen d’un depressor pel buidat de la membrana. - Tot el conjunt va muntat sobre xassís d’acer inoxidable tant l’estructura horitzontal com la vertical. - Un moto-reductor especial, amb freno incorporat, fa girar el tambor en ambdós sentits. - Disposem de safates correderes per accionament pneumàtic per a la recollida del most. - Canals de drenatge del tambor de premsat. - Separació automàtica per obtenir diferents qualitats del most. - Sistema automàtic d’alimentació de premses, controlat a distància, mitjançant vàlvules de comporta, accionades pneumàticament. - Càrrega per l’eix central amb dispositiu de tancament. - Boca de descàrrega en el centre del tambor.

2 Ud.

408

Capítol 1

2

Vàlvules de 3 vies amb accionament pneumàtic i 3 posicions: Vàlvula de 3 vies amb actuador d’accionament pneumàtic de tres posicions, amb possibilitat de distribució en tots els sentis i camins possibles. Diàmetre de referència de 125 mm.

6 Ud.

3

Vàlvules de 3 vies amb accionament pneumàtic i 2 posicions: Vàlvula de 3 vies amb actuador d’accionament pneumàtic de 2 posicions, amb dos possibilitat de distribució. Diàmetre de referència de 80 mm.

36 Ud.

4 Canonades, corbes, figures i altres components (Ø125): Canonada d’acer inoxidable, amb diàmetre de referència de 125 mm.

32 m.

5 Canonades, corbes, figures i altres components (Ø80): Canonada d’acer inoxidable, amb diàmetre de referència de 80 mm.

178 m.

7

Classificadora acumulació most amb bomba: Classificadora de most, construida en acer inoxidable, amb dipòsit de 2 m3, amb bomba incorporada per a 40.000 l/h amb e.m. de 4 CV. Disposa de dos sortides amb vàlvules d’accionamnet pneumàtic per la distribució i una vàlvula pneumàtica pel buidat del dipòsit, totes elles de diàmetre 80 mm. També incorpora un joc de sondes per automatitzar la posada en marxa i parada de la bomba.

2 Ud.

8

Cinta evacauació brisa 14m: Cinta transportadora accionada per motorreductor elèctric de 4 CV, amb banda nervada en forma de V, de cautxú especial amb tres talls de poliéster poliamida, longitud de 14 metres, amb potes regulables amb alçada i proveïdes de rodes per donar mobilitat i que disposen d’elements de fixació, estructura, bastidor, carcassa i cadenats construïts en acer.

1 Ud.

9

Cinta evacuació brisa 6m: Cinta transportadora accionada per motorreductor elèctric de 2 CV, amb banda llisa de cautxú especial amb tres talls de poliéster poliamida, longitud de 6 metres, amb potes regulables amb alçada i proveïdes de rodes per donar mobilitat i que disposen d’elements de fixació, estructura, bastidor, carcassa i cadenats construïts en acer.

1 Ud.

10

Tina emmagatzematge raïm: Tina construïda íntegrament amb acer inoxidable, porta incorporades 3 camises per la circulació de líquid refrigerant, equipada amb 2 vàlvules d’accionament pneumàtic per entrada i sortida de 125 mm, incorpora escala i passarel•la d’accés a la part superior i muntada sobre potes.

1 Ud.

409

Capítol 1

12

Intercanviador de calor: Intecanviador de calor, construit amb acer inoxidable, provist amb dos circuits de refrigeració per tal de poder refredar dos línies independents, incorpora bomba, joc de sondes i microprocessador per automatitzar la circulació del líquid refrigerant i ve equipat amb rodes per facilitar la seva manipulació

1 Ud.

13

Quadre elèctric pel commandament de tots els e.m. excepte premses: Quadre elèctric pel commandament de tots els elements de la intsal·lació elèctrica, exceptuan els elements per les premses.

1 Ud.

11

Equips i instal·lació d'aire comprimit: Compressor estacionari rotatiu de paletes, pressió disponible màxima 7,5 bars, potència nominal de 15 CV i amb capacitat per emmagatzemar 1,7 m3.Disposa de, corretja de transmissió reforçada, separació del refrigerant, control de capacitat, arrancament i parada automàtica, control mitjançant micro-processador, post-refrigerador integral, purga en separador de condensacions, construcció per altes temperatures i carcassa aïllada de sorolls. Dipòsit acumulador d’aire, capacitat per 3.000 litres, pressió màxima admisible 12 bar, disposa de, vàlvula de seguretat, manòmetre i purga.

1 Ud.

410

1.2 Automatització

Capítol 2


14

Oridnador pentium IV 3.2 GHz 512 MBRAM, 120 G. H.D.: Ordinador amb microprocessador intel pentium IV a 3.2 GHz, amb una memòria RAM de 512 MB, un disc dur de 120 GB, i tots els perifèrics necessaris pel seu funcionament.

1 Ud.

15

Autòmat programable: Memòria central 1,6MB; 0,08 ms/1000 instr.; 16KB DI/O; 64 enllaços; connexió MPI+DP; apta per multiprocessament

1 Ud.

16

Instal·lació i llicència del Sistema Operatiu Windows XP: Paquet de software amb el sistema operatiu de Microsoft, Windows XP. Inclou la seva instal·lació.

1 Ud.

17

SIMATIC SIEMENS STEP 7 pro 5.3: Paquet de software SIMATIC SIEMENS STEP 7 pro 5.3. Inclou simulador PLCSIM.

1 Ud.

18

Quadre de comandament: Quadre de comandament disenyat específicament per a un correcte seguiment, i intervenció en cas de necessitat del nostre procés.

1 Ud.

19

Construcció sala de control: Construcció d'una sala de control que albergarà l'autòmata així com l'ordinador.

1 Ud.

20

Realització del programa d'automatització: Disseny i implementació del software per l’automatització de les instal·lacions de distribució i extracció de most.

1 Ud.

21

Mòdul d'entrades digitals per a l'autòmat programable: Mòdul de 8 sortides digitals, compatible amb l’autòmat programable CPU Siemens Step 7 300.

15 Ud.

411

Capítol 2

22

Mòdul de sortides digitals per a l'autòmat programable: Mòdul de 8 entrades digitals, compatible amb l’autòmat programable CPU Siemens Step 7 300.

22 Ud.

23

Instal·lació de l'autòmat programabe: Instal·lació de l'autòmat programable amb tots els seus perifèrics i objectes necessaris per al seu funcionament.

1 Ud.

26

Sensor de boia: Sensor dissenyat per activar-se quan el nivell de líquid arriba a una alçada determinada, en funció de la seva col·locació.

34 Ud.

27

Sensor final de carrera: Sensor de final de carrera activa’t per una estructura dissenyada a tal efecte de detectar el raïm de les descàrregues.

2 Ud.

412

1.3 Varis Capítol 3


24

Control de qualitat de la instal·lació projectada:Conjunt d’assajos necessaris per la correcta posta a punt de la instal·lació projectada inclòs proves de pressió, ajust sensibilitat de detectors, comprovació nivells lumínics resultants, etc.

1 Ud.

25 Seguretat i salut en l’execució: Aplicació de l’estudi bàsic de seguretat i salut en l’execucióde la instal·lació.

1 Ud.

413

2 Pressupost

2.1 Maquinària de procés Capítol 1

COOP. AGRÍCOLA DE ROCAFORT DE QUERALT, S.C.C.L.

Núm. Concepte Quantitat Unit. Preu unit. Imports

1 Trepitjadora amb bomba helicoidal 2 Ud. 7.173,69 14.347,38

2 Vàlvules de 3 vies amb

accionament pneumàtic i 3 posicions

6 Ud. 745,26 4.471,26

3 Vàlvules de 3 vies amb

accionament pneumàtic i 2 posicions

36 Ud. 543,54 19.547,44

4 Canonades, corbes, figures i altres components (Ø125) 32 m. 69,72 2.231,04

5 Canonades, corbes, figures i altres components (Ø80) 178 m. 58,80 10.466,40

6 Premsa pneumàtica amb

passarel·les, potes i quadre elèctric de comandament

2 Ud. 50.000,00 100.000,00

7 Classificadora acumulació most amb bomba 1 Ud. 1.682,84 1.682,84

8 Cinta evacuació brisa 14m. 1 Ud. 6.100,00 6.100,00 9 Cinta evacuació brisa 6m. 1 Ud. 3.308,00 3.308,00 10 Tina emmagatzematge raïm 1 Ud. 10.600,00 10.600,00

11 Equips i instal·lació d'aire comprimit 1 Ud. 8.563,22 8.563,22

12 Intercanviador de calor 1 Ud. 2.487,00 2.487,00

13 Quadre elèctric pel

comandament de tots els e.m. excepte premses

1 Ud. 1.346,27 1.346,27

PRESSUPOST TOTAL 185.150,85

414

2.2 Automatització

Capítol 2



14 Ordinador pentium IV 3.2 GHz 512 MBRAM, 120 G.

H.D. 1 Ud. 1.000,00 1.000,00

15 Autòmat programable 1 Ud. 500,95 500,95

16 Instal·lació i llicència del

Sistema Operatiu Windows XP

1 Ud. 100,00 100,00

17 SIMATIC SIEMENS STEP 7 pro 5.3 1 Ud. 2.250,00 2.250,00

18 Panell d'operador 1 Ud. 1.200,00 1.200,00 19 Construcció sala de control 1 Ud. 3.000,00 3.000,00

20 Realització del programa d'automatització 1 Ud. 3.000,00 3.000,00

21 Mòdul d'entrades digitals per a l'autòmat programable 15 Ud. 106,70 1.600,50

22 Mòdul de sortides digitals per a l'autòmat programable 18 Ud. 1.141,90 20.554,20

23

Instal·lació de l'autòmat programable amb tots els seus perifèrics i objectes necessaris

per al seu funcionament.

1 Ud. 1.500,00 1.500,00

26 Sensor de boia 34 Ud. 18,50 629,00 27 Sensor final de carrera 2 Ud. 101.25 202.5

PRESSUPOST TOTAL 35.537,15

415

2.3 Varis Capítol 3



24 Control de qualitat de la instal·lació projectada 1 Ud. 816,00 816,00

25 Seguretat i salut en l’execució: 1 Ud. 612,00 612,00 PRESSUPOST TOTAL 1.428,00

416

3 Resum del pressupost RESUM PRESSUPOST

Resum diversos capítols

C01 Maquinària de procés.................................................................185.150,85

C02 Automatització.............................................................................35.537,15

C03 Varis...............................................................................................1.428,00

TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL...............222.116,00 13,00 % Despeses Generals...28.875,08

6,00 % Benefici Industrial......13.326,96 __________

SUMA de D.G. i B.I. ...................42.202,04 16 % I.V.A................................................................35.538,56

TOTAL PRESSUPOST CONTRACTAR __________

TOTAL PRESSUPOST GENERAL..........................299.856,60

El Pressupost general importa la quantitat de 299.856,60€ DOS-CENTS NORANTA-

NOU MIL VUIT-CENTS CINQUANTA-SIS EUROS amb SEIXANTA CÈNTIMS

Rocafort de Queralt (Tarragona), Setembre de 2006

L’ Enginyer Tècnic en Electrònica Industrial.

Josep Ninot Sans Núm. Col. 457.567

417



ESTUDIS AMB ENTITAT PRÒPIA


Elaborat per:


418

ÍNDEX ESTUDI AMB ENTITAT PRÒPIA

Estudi bàsic de seguretat i salut a les obres

Compliment del R.D.1627/97 de 24 d’octubre sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de

construcció......................................................................................................................................................pg. 421

Principis generals aplicables durant l’execució de l’obra................................................................pg. 422 Identificació dels riscos....................................................................................................................pg. 423

Mitjans i Màquinaria............... ............................................. ............................................pg. 423

Treballs Previs........................... .............................................. .........................................pg. 424

Enderrocs........................... .............................................................................................. pg. 424

Ram de paleta........................... ..................................... ..................................................pg. 424

Instal·lacions.......................... .................................... ......................................................pg. 424

Mesures de prevenció i protecció......................... ............................................. ..............pg. 424

Mesures de prevenció col·lectiva...................................... .................................... ...........pg. 424

Mesures de prevenció individual....................................... ...............................................pg. 425

Primers auxilis........................... .............................................................................................. .......pg. 426

Seguretat i Salut a les obres........................... ................................................................................................pg. 426

Relació de normes i reglaments aplicables.......................... ............................................ ..............pg. 426

Resolucions aprovatòries de normes tècniques reglamentaries per diferents mitjans de protecció

personal de treballadors...................... ................................................................................. .........................pg. 427

419

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES.

Compliment del R.D. 1627/97 de 24 d'octubre sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció

Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment.

Servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció.

En base a l'art. 7è, i en aplicació d'aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d'elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document.

El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l'obra pel Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o, quan no n'hi hagi, per la Direcció Facultativa. En cas d'obres de les Administracions Públiques s'haurà de sotmetre a l'aprovació d'aquesta Administració.

Es recorda l'obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'Incidències pel seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d'Incidències haurà de posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores.

Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sot-contractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l'obra.

420

Abans del començament dels treballs el promotor haurà d'efectuar un avis a l'autoritat laboral competent, segons model inclòs a l'annex III del Reial Decret.

La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà d'incloure el Pla de Seguretat i Salut.

El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa, en cas d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l'obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots-contractistes i representants dels treballadors.

Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è).

Principis generals aplicables durant l'execució de l'obra

L'article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció preventiva recollits en l'art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de noviembre)" durant l'execució de l'obra i en particular en les següents activitats:

El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les Instal·lacions i dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses La recollida dels materials perillosos utilitzats L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que s'haurà de dedicar a les diferents feines o fases del treball La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònoms Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es realitzi a l'obra o prop de l'obra.

Els principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 són els següents:

L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis generals:

Evitar riscos Avaluar els riscos que no es puguin evitar Combatre els riscos a l'origen Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels llocs de treball, l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut

421

Tenir en compte l'evolució de la tècnica Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball Adoptar mesures que posin per davant la protecció col·lectiva a la individual Donar les degudes instruccions als treballadors

L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d'encomanar les feines L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal. Identificació dels riscos.

Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines.

S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi.

A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi.

Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...). Mitjans i maquinaria - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Desplom i/o caiguda de maquinària d'obra (sitges, grues...) - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales,

plataformes) - Cops i ensopegades

422

- Caiguda de materials, rebots - Contactes elèctrics directes o indirectes Treballs previs - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales,

plataformes) - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Sobre esforços per postures incorrectes Ram de paleta - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales,

plataformes) - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Sobre esforços per postures incorrectes - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat,

reaccions químiques) Instal·lacions - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales,

plataformes) - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobresforços per postures incorrectes Mesures de prevenció i protecció Com a criteri general primaran les proteccions col·lectives en front les individuals. A més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent. Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...). Mesures de protecció col·lectiva - Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les

diferents feines i circulacions dins l'obra - Senyalització de les zones de perill - Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a

l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors - Respectar les distàncies de seguretat amb les Instal·lacions existents - Els elements de les Instal·lacions han d'estar amb les seves proteccions aïllants - Ús d'escales de mà i plataformes de treball

423

Mesures de protecció individual - Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de

partícules - Utilització de calçat de seguretat - Utilització de casc homologat - A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà

establir punts d'ancoratge segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria

- Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i punxades

424

Primers auxilis Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent. S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats. SEGURETAT I SALUT A LES OBRES. Relació de normes i reglaments aplicables (en negreta les que afecten directament a la Construcció) Data d'actualització: 12/05/1998 Directiva 92/57/CEE de 24 de Junio (DO: 26/08/92) Disposiciones mínimas de seguridad y de salud que deben aplicarse en las obras de construcción temporales o móviles RD 1627/1997 de 24 de octubre (BOE: 25/10/97) Disposiciones mínimas de Seguridad y de Salud en las obras de construcción Transposició de la Directiva 92/57/CEE Deroga el RD 555/86 sobre obligatorietat d'inclusió d'Estudi de Seguretat i Higiene en projectes d'edificació i obres públiques Ley 31/1995 de 8 de noviembre (BOE: 10/11/95) Prevención de riesgos laborales Desenvolupament de la Llei a través de les següents disposicions: RD 39/1997 de 17 de enero (BOE: 31/01/97). Reglamento de los Servicios de Prevención Modificacions:RD. 780/1998 de30 de abril (BOE: 01/05/98) RD 485/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas en materia de señalización, de seguridad y salud en el trabajo RD 486/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo En el capítol 1 excloeix les obres de construcció però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971) RD 487/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que entrañe riesgos, en particular dorsolumbares, para los trabajadores RD 488/97 de 14 de abril (BOE: 23/04/97)

425

Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos que incluyen pantallas de visualización RD 773/1997 de 30 de mayo (BOE: 12/06/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud, relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual RD 1215/1997 de 18 de julio (BOE: 07/08/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo Transposició de la Directiva 89/655/CEE sobre utilització dels equips de treball Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971) O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52) Reglamento de Seguridad e Higiene del Trabajo en la industria de la Construcción Modificacions: O. de 10 de diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53) O. de 23 de septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66) Art. 100 a 105 derogats per O. de 20 de gener de 1956 O. de 28 de agosto de 1970. Art. 1º a 4º, 183º a 291º y Anexos I y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) Ordenanza del trabajo para las industrias de la Construcción, vidrio y cerámica Correció d'errades: BOE: 17/10/70 O. de 20 de septiembre de 1986 (BOE: 13/10/86) Modelo de libro de incidencias correspondiente a las obras en que sea obligatorio el estudio de Seguridad e Higiene Correcció d'errades: BOE: 31/10/86 O. de 7 de enero de 1987 (BOE: 15/01/87) Normas complementarias del Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto O. de 12 de gener de 1998 (DOG: 27/01/98) S'aprova el model de Llibre d'Incidències en obres de construcció Resolucions aprovatòries de Normes tècniques Reglamentaries per diferents mitjans de protecció personal de treballadors - R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1: Cascos no

metálicos - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2: Protectores auditivos - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Pantallas para

soldadores Modificació: BOE: 24/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4: Guantes aislantes de

electricidad Modificació: BOE: 25/10/75

426

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 04/09/75): N.R. MT-5: Calzado de seguridad contra riesgos mecánicos

Modificació: BOE: 27/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 05/09/75): N.R. MT-6: Banquetas aislantes de

maniobras Modificació: BOE: 28/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 06/09/75): N.R. MT-7: Equipos de protección

personal de vias respiratorias. Normas comunes y adaptadores faciales Modificació: BOE: 29/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 08/09/75): N.R. MT-8: Equipos de protección

personal de vias respiratorias: filtros mecánicos Modificació: BOE: 30/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 09/09/75): N.R. MT-9: Equipos de protección

personal de vias respiratorias: mascarillas autofiltrantes Modificació: BOE: 31/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 10/09/75): N.R. MT-10: Equipos de protección

personal de vias respiratorias: filtros químicos y mixtos contra amoníaco Modificació: BOE: 01/11/75 Normativa d'àmbit local (ordenances municipals)

Josep Ninot Sans 11 de Setembre de 2006

427

Automatització i millora de les instal·lacions d...

Documents

Transcript of Automatització i millora de les instal·lacions d...