Autónoma VI ·CULTURA· Bibli 1 umaruts ,A U Billy Bud'd,Benjamin Britten hi vaveure de seguit el...
1
VI ·CULTURA· u B Universitat Autónoma de Barcelona Bibli d'H ,A v UI 1 oteca umaruts us 10 DE jULlOL DE 1997 NARRATIVA [ Herman Melville, Billy Budd, el marinerj Traducció: Jordi Arbones. DERIVA EDITORIAL Barcelona, 1997. L a irreprimible febre traducto- , ra que es va apoderar de la prosa catalana en els primers trenta anys del nostre segle no va incloure Melville (pero sí Hawthorne, Poe i Twain). En descarrec, cal argumentar que Melville no va ser revalorat internacionalment fins al 1919, any del centenari del seu naixe- ment, i que segurament el primer lec- tor hispánic que va ten ir va ser un exiliat, Unamuno, que el 1925 adqui- ria a París un exemplar de Maby Dick en l'edició d'Everyman'sLibrary. Billy Budd, d'altra banda, l'obra que ara acaba.de ser traduída magníficament per primera vegada al catala -i que per la seva sentor marinera podria haver merescut una versió d'en Ruyra- va dormir als calaixos dels hereus de l'escriptar fins a11924. Tat i acceptant, en fi, que una bona pila d'impondera- bles han entrebancat arreu del món la recepció normalitzada del narrador, resulta una mica revoltant veure que no és fins a la década deIs vuitanta que arriben les primeres traduccions cata- lanes: el 1983, Bartleby per Miquel Des- elat; el 1984, Maby Dick per Maria An- tonia Oliver i el 1987, Benito Cerena per Roser Berdagué .. Sigui com sigui, no deixa de guardar una certa simetria el fet que s'editi ara Billy Budd, en darrer lloc i a uns quants anys de distancia de la resta de traduccions, sent així que en la carrera narrativa del nostre autor aquest tall encara va ser mésmarcat. En efecte, ressentit per la fredíssima recepció del públic i la crítica nord-a- mericans a Maby Dick, Pierre i Piazza Ta- les, Melville (en un gest ben bartlebiá) va plegar en sec d'escriure narrativa, i durant els trenta-cinc anys següents de la seva vida, es va reeloure en una feina d'empleat de duanes a Nova York, permetent-se només, de tant en tant, el conreu de la poesia. George Steiner, a l'assaig LIenguatge i silenci, on parla dels escriptors ignorats, s'oblida curiosa- ment del silenci de Melville, un dels silencis més eloqüents i enigrnátics de la historia de la literatura. FICCIOMS IMPERMEABLES Si fem memoria sobre res ficcions melvillianes, notarem, en qualsevol cas, que els seus personatges emble- matics sobresurten per la impermea- Billy Bud'd, .una historia de llops i anyells CARLES BARBA bilitat. Ahab, Bartleby, el mate ix Billy Budd i, fins i tot, un secundari d'a- questa darrera obra com el veterá ma- riner danés són lacónics, pares de pa- raules, gairebé sorruts. Billy s'encalla, quequeja llastimosame,nt i, en els mo- ments decisius, s'arríba a bloquejar del tot. No oblidem que replica amb un cop de puny a les calúmnies del mestre d'armes perqué no aconsegueix fer-ho verbalment. De manera semblant, la tripulació del vaixell, moments des- prés de presenciar l'execució, i encara un estan més tard, en.el.Ilancamenr de les despulles del noi al mar, no en- certa a emetre una altra cosa que una remor inarticulada, un mormol indes- xifrable pero alhora expressiu al má- xim. És aquest el territori que amb més obstinació sondeja Melville: el de tot alló que, per estar tan enterrat en el fons del cor huma, enterrat pero roent de vida, rarament arriba a quallar en llenguatge. Hi ha, d'altra banda, evi- dencia documental que el mateix es- criptor, en els seus anys sedentaris d'home casat i de funcionari estatal, s'enfonsava sovint· en estats de taci- turnitat i de misantropia que alarma- ven molt els familiars i coetanis seus. S'ha conegut la immobilitat passiva que tot sovint el tenallava. RITME ESTATIC Amb dificultats podem pensar en una novel-la marinera tan estática, tan parsimoniosa i tan ralentitzada com Billy Budd. Benjamin Britten hi va veure de seguit el canemás d'una opera a causa del carácter que té d'escenari fix. No es tracta tant que tot s'esdevingui a la coberta d'una nau de guerra com que aquesta nau, en la ploma sempre dilatoria de Melville, no llisca, sembla ancorada a alta mar o, més ben dit, es balanceja en un espai simbólic. El relat sencer, de fet, es descabdella amb la mateixa elisió dels esdeveniments. Re- tarda l'acció i engreixa el discurs nar- ratiu amb digressions históriques, análisi psicológica, comparacions poe- MELVILLE, MÍTIC 1 MESTRE tiques i, fins i tot, explicacions de tipus tecnic i de caire netament especialit- zat. En un moment tan drama tic com el de l'execució de Billy, el narrador fa un excurs per detallar-nos que antiga- ment els mariners de guerra condem- nats a mort eren penjats a la verga del trinquet i no a la del major! En la des- cripció dels fets, Melville, en tot cas, sap molt bé el que es fa diferint una i altra vegada. El que vol ressaltar no és tant com eselaten sinó com es coven. Tomern-ho a dir: Melville s'interessa, sobretot, per les emocions latents, pels sentiments que un ignora de si mateix ~ i que només afloren en situacions ex- tremes i pels sentiments que un coneix massa de si mateix -l'enveja per exemple-. Sentiments que mira, per tant, d'ofegar en el més recondit de l'ánima. Ara bé, si per un cantó BiIly Budd ens fa l'efecte de ser una obra fascinado- rament estática, de silencis i de pa- raules escasses pero atuídores, l'obra d'un escriptor amb fixacions a l'aguait de la més lleu variació en l'horitzó, per un altre cantó, aquest mateix text traspua un carácter totalment contra- ri, el d'un material flexible que un narrador prolix i ame farceix de ma- nera incansable amb tota mena de da- des, analogies, anecdotes de collita propia i reflexions al marge. Per ex- plicar aquesta dualitat (personatges eixuts-narrador locuac, acció a camera lenta-narració a ritme malta vivace) cal tenir present que qui relata els fets és doblement exogen a ells, els exposa com a nord-americá i com a fill: d'un segle \ més tard (la novel-la, recor- dem-ho, passa en un vaixell de l'Ar- mada anglesa que patrulla pel Medi- terrani durant l'estiu del 1797). És, dones, gracies a aquest desmarcament nacional i temporal que el narrador aconsegueix tractar el seu material desimboltament, fent salts endavant i endarrere en la cronología, tracant paraHelismes entre les flotes d'un i al- tre costat de l'Atlantic. Uns fets que contrasten plasticament l'epoca més romántica en que es navegava a vela amb la més prosaica en que es feia a vapor. Per contra, la tripulació de la nau no pot prendre distancies respecte de la seva específica circumstancia histórica i personal. Esta callada al seu desti del momento I un personatge com el capitá Vere, en caure-li a sobre la responsabilitat d'executar o no Budd, sent de cop tot el pes de les decisions inajornables, de l' hic et nunc que no permet escapatóries, ECOS REVOLUCIOMARIS En definitiva, Melville insereix la tra- ma a rebuf de la Revolució francesa i dels motins que se'n van derivar en alguns vaixells de guerra. El que acon- segueix, d'una banda, és fer entenedo- ra la implacable sentencia de mort emesa per Vere i palesar una conducta que obeeix a motivacions subterránies. Conductes larvades no només en l'iso- lament del món interior sinó en el ..contacte del vent huracanat de l'epoca. El capitá, per tant, quan aplicar a Budd tot el rigor de la disciplina miiltar, es mou al compás dels temps en que viu i amb el mateix automatisme d'alguns americans, excombatents de Bunker Hill que van preparar a cuita-corrents la defensa de la nació, tot pensant en la possibilitat que Napoleó traspassés l'Atlantic, ¿Era viable en aquest estat de coses l'home inaugural, l'home vir- ginal en que somiaven els pioners de la literatura nord-americana, Fenimore Cooper i Emerson al capdavant? El re- lat de Melville és un desmentiment brutal. Billy Budd és un tipus adanic que perd la vida de manera trágica perqué no trenca la elosca de la seva innocencia.
Transcript of Autónoma VI ·CULTURA· Bibli 1 umaruts ,A U Billy Bud'd,Benjamin Britten hi vaveure de seguit el...
VI ·CULTURA·u B
Universitat Autónoma de BarcelonaBibli d'H ,A v U I1 oteca umaruts us
10 DE jULlOL DE 1997
NARRATIVA
[
Herman Melville, Billy Budd, elmarinerjTraducció: Jordi Arbones. DERIVA
EDITORIAL Barcelona, 1997.
La irreprimible febre traducto-, ra que es va apoderar de la
prosa catalana en els primerstrenta anys del nostre segle nova incloure Melville (pero sí
Hawthorne, Poe i Twain). En descarrec,cal argumentar que Melville no va serrevalorat internacionalment fins al1919, any del centenari del seu naixe-ment, i que segurament el primer lec-tor hispánic que va ten ir va ser unexiliat, Unamuno, que el 1925 adqui-ria a París un exemplar de Maby Dick enl'edició d'Everyman'sLibrary. BillyBudd, d'altra banda, l'obra que araacaba.de ser traduída magníficamentper primera vegada al catala -i que perla seva sentor marinera podria havermerescut una versió d'en Ruyra- vadormir als calaixos dels hereus del'escriptar fins a11924. Tat i acceptant,en fi, que una bona pila d'impondera-bles han entrebancat arreu del món larecepció normalitzada del narrador,resulta una mica revoltant veure queno és fins a la década deIs vuitanta quearriben les primeres traduccions cata-lanes: el 1983, Bartleby per Miquel Des-elat; el 1984, Maby Dick per Maria An-tonia Oliver i el 1987, Benito Cerena perRoser Berdagué .. Sigui com sigui, nodeixa de guardar una certa simetria elfet que s'editi ara Billy Budd, en darrerlloc i a uns quants anys de distancia dela resta de traduccions, sent així queen la carrera narrativa del nostre autoraquest tall encara va ser mésmarcat.En efecte, ressentit per la fredíssimarecepció del públic i la crítica nord-a-mericans a Maby Dick, Pierre i Piazza Ta-les, Melville (en un gest ben bartlebiá)va plegar en sec d'escriure narrativa, idurant els trenta-cinc anys següents dela seva vida, es va reeloure en una feinad'empleat de duanes a Nova York,permetent-se només, de tant en tant, elconreu de la poesia. George Steiner, al'assaig LIenguatge i silenci, on parla delsescriptors ignorats, s'oblida curiosa-ment del silenci de Melville, un delssilencis més eloqüents i enigrnátics dela historia de la literatura.
FICCIOMS IMPERMEABLESSi fem memoria sobre res ficcionsmelvillianes, notarem, en qualsevolcas, que els seus personatges emble-matics sobresurten per la impermea-
Billy Bud'd,.una historia de llops i anyells
CARLES BARBA
bilitat. Ahab, Bartleby, el mate ix BillyBudd i, fins i tot, un secundari d'a-questa darrera obra com el veterá ma-riner danés són lacónics, pares de pa-raules, gairebé sorruts. Billy s'encalla,quequeja llastimosame,nt i, en els mo-ments decisius, s'arríba a bloquejar deltot. No oblidem que replica amb uncop de puny a les calúmnies del mestred'armes perqué no aconsegueix fer-hoverbalment. De manera semblant, latripulació del vaixell, moments des-prés de presenciar l'execució, i encaraun estan més tard, en.el.Ilancamenrde les despulles del noi al mar, no en-certa a emetre una altra cosa que unaremor inarticulada, un mormol indes-xifrable pero alhora expressiu al má-xim. És aquest el territori que amb mésobstinació sondeja Melville: el de totalló que, per estar tan enterrat en elfons del cor huma, enterrat pero roentde vida, rarament arriba a quallar enllenguatge. Hi ha, d'altra banda, evi-dencia documental que el mateix es-criptor, en els seus anys sedentarisd'home casat i de funcionari estatal,s'enfonsava sovint· en estats de taci-turnitat i de misantropia que alarma-ven molt els familiars i coetanis seus.S'ha conegut la immobilitat passivaque tot sovint el tenallava.
RITME ESTATICAmb dificultats podem pensar en unanovel-la marinera tan estática, tanparsimoniosa i tan ralentitzada comBilly Budd. Benjamin Britten hi va veurede seguit el canemás d'una opera acausa del carácter que té d'escenari fix.No es tracta tant que tot s'esdevingui ala coberta d'una nau de guerra comque aquesta nau, en la ploma sempredilatoria de Melville, no llisca, semblaancorada a alta mar o, més ben dit, esbalanceja en un espai simbólic. El relatsencer, de fet, es descabdella amb lamateixa elisió dels esdeveniments. Re-tarda l'acció i engreixa el discurs nar-ratiu amb digressions históriques,análisi psicológica, comparacions poe-
MELVILLE, MÍTIC 1 MESTRE
tiques i, fins i tot, explicacions de tipustecnic i de caire netament especialit-zat. En un moment tan drama tic comel de l'execució de Billy, el narrador faun excurs per detallar-nos que antiga-ment els mariners de guerra condem-nats a mort eren penjats a la verga deltrinquet i no a la del major! En la des-cripció dels fets, Melville, en tot cas,sap molt bé el que es fa diferint una ialtra vegada. El que vol ressaltar no éstant com eselaten sinó com es coven.Tomern-ho a dir: Melville s'interessa,sobretot, per les emocions latents, pelssentiments que un ignora de si mateix ~i que només afloren en situacions ex-tremes i pels sentiments que un coneixmassa de si mateix -l'enveja perexemple-. Sentiments que mira, pertant, d'ofegar en el més recondit del'ánima.Ara bé, si per un cantó BiIly Budd ens
fa l'efecte de ser una obra fascinado-rament estática, de silencis i de pa-raules escasses pero atuídores, l'obrad'un escriptor amb fixacions a l'aguaitde la més lleu variació en l'horitzó, perun altre cantó, aquest mateix texttraspua un carácter totalment contra-
ri, el d'un material flexible que unnarrador prolix i ame farceix de ma-nera incansable amb tota mena de da-des, analogies, anecdotes de collitapropia i reflexions al marge. Per ex-plicar aquesta dualitat (personatgeseixuts-narrador locuac, acció a cameralenta-narració a ritme malta vivace) caltenir present que qui relata els fets ésdoblement exogen a ells, els exposacom a nord-americá i com a fill: d'unsegle \ més tard (la novel-la, recor-dem-ho, passa en un vaixell de l'Ar-mada anglesa que patrulla pel Medi-terrani durant l'estiu del 1797). És,dones, gracies a aquest desmarcamentnacional i temporal que el narradoraconsegueix tractar el seu materialdesimboltament, fent salts endavant iendarrere en la cronología, tracantparaHelismes entre les flotes d'un i al-tre costat de l'Atlantic. Uns fets quecontrasten plasticament l'epoca mésromántica en que es navegava a velaamb la més prosaica en que es feia avapor. Per contra, la tripulació de lanau no pot prendre distancies respectede la seva específica circumstanciahistórica i personal. Esta callada al seudesti del momento I un personatge comel capitá Vere, en caure-li a sobre laresponsabilitat d'executar o no Budd,sent de cop tot el pes de les decisionsinajornables, de l' hic et nunc que nopermet escapatóries,
ECOS REVOLUCIOMARISEn definitiva, Melville insereix la tra-ma a rebuf de la Revolució francesa idels motins que se'n van derivar enalguns vaixells de guerra. El que acon-segueix, d'una banda, és fer entenedo-ra la implacable sentencia de mortemesa per Vere i palesar una conductaque obeeix a motivacions subterránies.Conductes larvades no només en l'iso-lament del món interior sinó en el
.. contacte del vent huracanat de l'epoca.El capitá, per tant, quan aplicar a Buddtot el rigor de la disciplina miiltar, esmou al compás dels temps en que viui amb el mateix automatisme d'algunsamericans, excombatents de BunkerHill que van preparar a cuita-correntsla defensa de la nació, tot pensant en lapossibilitat que Napoleó traspassésl'Atlantic, ¿Era viable en aquest estatde coses l'home inaugural, l'home vir-ginal en que somiaven els pioners de laliteratura nord-americana, FenimoreCooper i Emerson al capdavant? El re-lat de Melville és un desmentimentbrutal. Billy Budd és un tipus adanicque perd la vida de manera trágicaperqué no trenca la elosca de la sevainnocencia.
