Ausiàs March

Poeta i cavaller medievalS.XIV-XV

La seva vida.

• És un dels poetes més importants del Segle d’Or valencià i de la literatura catalana en general.

• Va néixer a Beniarjó(1397) i va morir a Valencia 64 anys després.• D’ascendència noble, va ser fill de Pere March, també cavaller i poeta, i de

Leonor Ripoll. Va rebre una formació militar i religiosa, habitual en un futur cavaller, i estudis de filosofia, de moral, d’història i de gramàtica.

• Participà en les campanyes militars a Sardenya i a Còrsega, al servei d’Alfons el Magnànim.

• Va començar a escriure al 1430 amb 33 anys d’edat.• Va fer dos casaments breus (primer amb Isabel Martorell, germana de

Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanch; i després amb Joana Escorna) que no li van deixar cap fill legítim. Però sí que en tingué d'il·legítims.

L’obra.• Va abandonar no només la llengua (occità) i la retòrica brillant de la poesía

trobadoresca, tal com explicita en aquests versos: “ Lleixant a part l’estil dels trobadors

qui, per escalf, traspassen veritat” sinó també els continguts, per passar a parlar de temes que

l’obsessionaven com la mort, l’amor, el pecat, la virtut…

• Va començar a escriure sobre problemes reals i personals, de igual manera que ho eren les dones que apareixien als seus poemes, dones de carn i ossos, amb virtuts i defectes com qualsevol altre ésser humà, molt lluny ja de les MIDONS (dames feudals) trobadoresques o de les DONES ANGELICATES del Pre-renaixement italià.

• La seva obra, que inclou 128 poemes, d’extensió variable, el conjunt dels quals supera els 10.000 versos, va influir molt en la poesia espanyola del Renaixement (Boscan, Garcilaso de la Vega, etc).

• Se sol classificar per cicles temàtics: cants d’amor, cants morals, cants de mort, cant espiritual.

Els cants d’amor• Si la dona és una persona humana, real i individual, la relació home-dona

serà la barreja entre una relació sensual i una relació intelectual. Ausiàs March distingia dues classes d’amor: – el sensual o delitable (“amor del cos”; “foll amor”; “plaer carnal”): l’amor

cantat pels trobadors i criticat perquè comprometia la moralitat. – l’ honest o espiritual (“vera amor”; “amor pur”): l’amor veritable entre

home i dona (amor no carnal), al qual calia aspirar perquè era l’únic que podia donar la felicitat a l’ésser humà.

• En definitiva, l’oposició amor carnal/amor espiritual és un tema recurrent (una constant) en la seva poesia. El problema ve perquè el poeta no aconsegueix arribar a l’amor espiritual, per incapacitat pròpia o perquè no obté la resposta adequada de la dama.

• Podem dividir aquests cants en cinc SENYALS (vestigi trobadoresc) que corresponen a cinc etapes en la vida de l’autor: Plena de seny, Llir entre cards, Amor, amor, Mon darrer bé , Oh foll amor !

Els cants de mort i El cant espiritual.

• Els Cants de mort estan formats per sis poemes, la destinataria dels quals sembla ser la seva segona dona, Joana Escorna. El poeta relflexiona sobre els temes més comuns que la mort d’una dona estimada pot ocasinar: el destí de l’ànima, el dolor de la seva absencia i el record del passat. Arriba a sentir-se culpable de la seva mort.

• El Cant espiritual és una llarga oració de 224 versos dirigits a Dèu, escrita en segona persona. Està considerat com un dels millors poemes del Segle d’Or valencià.

• El poeta es mostra preocupat per aconseguir el camí de Dèu, i té por a condemnar-se per haver caigut en “l’amor boig”. Se’n penedeix i arriba a demanar a Dèu que li escurci la vida per no caure en més pecats.

• En aquesta obra, el poeta, més preocupat per expressar el seu pensament i les reflexions més intimes, utilitza el vers lliure, per la qual cosa la seva expressió resulta més natural que en la resta de composicions realitzades a base de versos durs i aspres de difícil lectura

Estil i mètrica.

• March s'allunya de tot preciosisme i adequa l'estil al tema que tracta: culte i concís en els poemes filosòfics, però sense renunciar als girs populars i el to desimbolt quan la situació ho requereix.

• El vers predominant al llarg de tota la seva obra és el decasíl·lab en cobles creuades o encadenades (de fet, segueix els cànons provençals: decasíl · labs en dos hemistiquis amb cesures a la quarta síl·laba, i agrupats en estrofes de vuit versos amb la presència d'una tornada final que conté la "senyal”).

• Utilitza un valencià (català) molt depurat, desproveït per primera vegada de provençalismes que fins llavors poblaven la tradició poètica catalana.

• Inicia de manera freqüent les seves poesies amb una comparació que li permet fer més entenedor el seu sentiment de desesperació a causa del desamor. La hipèrbole i l’anàfora són també recursos retòrics que utilitza.

• Molts cantautors (Raimon, per exemple) han musicat els seus poemes

Poemes• Aixi com cell qui es veu prop de la mort,

corrent mal temps, perillant en la mar,e veu lo lloc on se pot restaurar

e no hi ateny per sa malvada sort,ne pren a me, qui vaig afanys passant,

e veig a vós bastant mos mals delir:desesperat de mos desigs complir,iré pel món vostre ergull recitant.

• Si com lo taur se'n va fuit pel desertquan és sobrat per son semblant qui el força,

ne torna mai fins ha cobrada forçaper destruir aquell qui l'ha desert,

tot enaixí em convé llunyar de vós,car vostre gest mon esforç ha confús;

no tornaré fins del tot haja fusla gran paor qui em tol ser delitós.

Poemes Veles e vents han mos desigs complir,

faent camins dubtosos per la mar.Mestre i ponent contra d'ells veig armar;

xaloc, llevant, los deuen subvenirab llurs amics lo grec e lo migjorn,

fent humils precs al vent tramuntanalque en son bufar los sia parcial

e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,mudant color e l'estat natural,e mostrarà voler tota res mal

que sobre si atur un punt al jorn.Grans e pocs peixs a recors correran

e cercaran amagatalls secrets:fugint al mar, on són nodrits e fets,

per gran remei en terra eixiran.

(…)

Amor de vós jo en sent més que no en sé,de què la part pitjor me'n romandrà;e de vós sap lo qui sens vós està.

A joc de daus vos acompararé.