AUSIÀSMARCH

(1400-1459)

SÍLVIA MONTALS

ESCOLÀPIES SANT MARTÍ

PANORAMA DE LA POESIA CATALANA ABANS D’ A. MARCH

• Anteriorment, el panorama poètic era dominat per la lírica trobadoresca.

• A finals del s. XIV sorgeixen corrents literaris a altres països que van provocar canvis a la literatura catalana.

Introducció Ausiàs March (vídeo)

AUSIÀS MARCH (1400-1459)• Neix a Gandia (País Valencià).

• Provenia d’una família que va ascendir a la noblesa el 1360.

• Ambient familiar: cavallaresc i poètic

• Entre els anys 1420-1421 va participar al servei d’Alfons al Magnànim.

• Es va casar 2 vegades: amb Isabel Martorell i amb Joana Escorna.

• Va esdevenir un model literari i una autoritat en matèria d’amor

• Han arribat als nostres dies 128 poemes atribuïts a Ausiàs March.

• Renovador de la lírica catalana. Marca un punt de ruptura: Desapareixen els termes de la senyora

feudalitzada i vassallatge del trobador. Tot l’èmfasi es desplaça sobre un jo poderós en

els seus estats sentimentals, psicològics i morals.

CLASSIFICACIÓ PER TEMES• Cants d’amor:

– Són els més nombrosos.– Amor concebut com a idea i com a passió.– El nom de la dama està amagat sota un senyal (els

trobadors també l’amagaven).• Plena de seny• Llir entre cards• Mon darrer bé• Amor, amor• Oh folla amor

– Els senyals fan referència a dames que va estimar.

• Cants de mort:– Mostren el dolor per la pèrdua d’una persona

estimada I la mort com a solució quan el poeta no se sent correspost per la dama.

• Cants morals:– Reflexiona sobre els

sentiments humans.

• Cant espiritual:- Oració en què el poeta es dirigeix a

Déu perquè l’ajudi a tenir més fe.

• Poesies de circumstàncies:• Poemes de diferent temàtica.

Noves característiques:

- Substitució de la llengua d’oc per la llengua catalana.

- Fidelitat a l’estructura de la cançó trobadoresca, però cada vegada se n’allunya més.

- Comparacions a partir d’imatges diverses:• Món marítim• Món mèdic• Món religiós

Es passa de la generalització al cas particular.

ESTRUCTURA

• Divisió en 8 versos cada cobla, dividits en:Els quatre primers: generalitzacióEls quatre últims: situació personal.

• Versos decasíl·labs amb cesura (4+6)• Versos sovint introduïts per encapçalaments

reiterats: així com cell, ne pren a me...• Utilització de senyals: plena de seny, llir entre

cards...

Influències- Els trobadors:

Anomena trobadorsMas si ens membram d’Arnaut Daniel

Ús de senyals.Plena de seny, Llir entre cards...

- Dant:Especulació de la natura de l’amor.Anàlisi psicològica de l’amor.

- Petrarca:Escriptura de la mort de les estimades.

• La BíbliaReferències a episodis bíblics

Jo faç, tot quan me diu lo pensament

e si hagués tant seny com Salomó

• Els clàssicsConeixement de mites clàssics

E Dido fonc d’esperança tan vanaque la traí Eneas en creença

• Sant Tomàs i AristòtilPoesia contingut moral i didàctic (poemes finals).

EXEMPLES

• Sí com lo taur se’n va fuit pel desert [Tal com el brau que fuig cap al desert]

• quan és sobrat per son semblant qui el força [si un altre brau el derrota i l'hi força,]

• ne torna mai fins ha cobrada força [no en torna mai fins que no té prou força]

• per destruir aquell qui l’ha desert, [per destruir qui el va deixar desert,]

• tot enaixí em convé llunyar de vós, [així em convé allunyar-me de vós,]

• car vostre gest mon esforç ha confús: [car amb un gest l'esforç meu heu batut:]

• ne tornaré fins del tot haja fus [no tornaré fins que no hauré abatut]

• la gran paor qui em tol ser delitós • [aquesta por que em treu d'estar joiós.]

Cançó Si com lo taur