1. ESCOLPIES SANT MARTAUSIS MARCH (1400-1459)SLVIA MONTALS

2. PANORAMA DE LA POESIA CATALANA ABANS D A. MARCH Anteriorment, el panorama potic era dominat per la lrica trobadoresca. A finals del s. XIV sorgeixen corrents literaris a altres pasos que van provocar canvis a la literatura catalana. Introducci Ausis March (vdeo) 3. AUSIS MARCH (1400-1459) Neix a Gandia (Pas Valenci). Provenia duna famlia que va ascendir a la noblesa el 1360. Ambient familiar: cavallaresc i potic Entre els anys 1420-1421 va participar al servei dAlfons al Magnnim. Es va casar 2 vegades: amb Isabel Martorell i amb Joana Escorna. Va esdevenir un model literari i una autoritat en matria damor 4. Han arribat als nostres dies 128 poemes atributs a Ausis March. Renovador de la lrica catalana. Marca un punt de ruptura: Desapareixen els termes de la senyora feudalitzada i vassallatge del trobador. Tot lmfasi es desplaa sobre un jo poders en els seus estats sentimentals, psicolgics i morals. 5. CLASSIFICACI PER TEMES Cants damor: Sn els ms nombrosos. Amor concebut com a idea i com a passi. El nom de la dama est amagat sota un senyal (els trobadors tamb lamagaven). Plena de seny Llir entre cards Mon darrer b Amor, amor Oh folla amor Els senyals fan referncia a dames que va estimar. 6. Cants de mort: Mostren el dolor per la prdua duna persona estimada I la mort com a soluci quan el poeta no se sent correspost per la dama. Cants morals: Reflexiona sobre els sentiments humans. 7. Cant espiritual: - Oraci en qu el poeta es dirigeix a Du perqu lajudi a tenir ms fe. Poesies de circumstncies: Poemes de diferent temtica. 8. NovES CARACTERSTIquES: - Substituci de la llengua doc per la llengua catalana. - Fidelitat a lestructura de la can trobadoresca, per cada vegada se nallunya ms. - Comparacions a partir dimatges diverses: Mn martim Mn mdic Mn religis Es passa de la generalitzaci al cas particular. 9. ESTRUCTURA Divisi en 8 versos cada cobla, dividits en: Els quatre primers: generalitzaci Els quatre ltims: situaci personal. Versos decasllabs amb cesura (4+6) Versos sovint introduts per encapalaments reiterats: aix com cell, ne pren a me... Utilitzaci de senyals: plena de seny, llir entre cards... 10. InflUnCIES - Els trobadors: Anomena trobadors Mas si ens membram dArnaut Daniels de senyals. Plena de seny, Llir entre cards...- Dant: Especulaci de la natura de lamor. Anlisi psicolgica de lamor.- Petrarca: Escriptura de la mort de les estimades. 11. La Bblia Referncies a episodis bblics Jo fa, tot quan me diu lo pensament e si hagus tant seny com Salom Els clssics Coneixement de mites clssics E Dido fonc desperana tan vana que la tra Eneas en creena Sant Toms i Aristtil Poesia contingut moral i didctic (poemes finals). 12. S com lo taur sen va fuit pel desert [Tal com el brau que fuig cap al desert] quan s sobrat per son semblant qui el fora [si un altre brau el derrota i l'hi fora,] ne torna mai fins ha cobrada fora [no en torna mai fins que no t prou fora] per destruir aquell qui lha desert, [per destruir qui el va deixar desert,] tot enaix em conv llunyar de vs, [aix em conv allunyar-me de vs,] car vostre gest mon esfor ha confs: [car amb un gest l'esfor meu heu batut:] ne tornar fins del tot haja fus [no tornar fins que no haur abatut] la gran paor qui em tol ser delits [aquesta por que em treu d'estar jois.]EXEMPlESCan Si com lo taur