Audiencia serveis publics lleida

Audiència Pública: Serveis públicsAudiència Pública: Serveis públicsAudiència Pública: Serveis públicsAudiència Pública: Serveis públics Lleida 14 Gener 2014

1


2

Diferents associacions i col·lectius ens van unir per donar suport a la proposta de la CUP per impulsar una Audiència Pública perquè la ciutadania de Lleida pogués conèixer i debatre el model de privatitzacions de l’Ajuntament. Es tracta d’un model de ciutat, impulsat pel PSC, però compartit pel conjunt de partits que formen el ple municipal, que aposta per primar el sector privat en detriment del sector públic. Una proposta que neix de la defensa d’una societat més justa, que avantposi l’interès públic per davant de l’individual. Aquest fet es tradueix, en aquests moments, en la necessitat d’aturar el desmantellament de les conquestes socials assolides en l’anomenat Estat del Benestar i revertir-ne la tendència privatitzadora que han dut a terme els successius governs. En el cas municipal, cal aturar l’externalització dels serveis, uns serveis que comencen a tenir uns preus elevats per als i les ciutadanes, els quals, a més, es ressenteixen de la baixada de la seva qualitat. Es va impulsar una Audiència Pública per tal de generar un espai de debat comú entre totes i tots els lleidatans sobre el model de ciutat que volem, des d’una transparència democràtica bàsica. Comprovem que l’actual context de crisi i retallades està servint com a excusa, als diferents poders públics ja siguin d’àmbit estatal, autonòmic o local per a iniciar processos de privatitzacions dels serveis públics contraposant una suposada gestió pública ineficient amb l’eficàcia de l’empresa privada, falsa premissa que rebutgem de manera contundent. Uns serveis públics la finalitat dels quals és el bé comú en contraposició amb l’empresa privada que cerca beneficis per a l’empresa o els seus accionistes. Per aquest motiu, alcem la veu per dir ben clar que:

• Manifestem la nostra defensa de l’existència del sector públic, com a garantia de cohesió social i d’universalitat d’accés als serveis bàsics per part de tothom independentment de la seva renda, condició social o procedència.

• Denunciem que la privatització dels serveis per part de les diferents

administracions suposa un atac a aquestes garanties dels drets socials; un augment de la precarietat laboral dels treballadors i treballadores dels serveis afectats; i un malbaratament de recursos que, a molt curt termini suposen una injecció de liquiditat a l’administració, però a mig i llarg termini encareixen el preu dels serveis per als usuaris, en rebaixen la qualitat i suposen la pèrdua d’uns recursos que haurien pogut anar a les arques municipals.

• Instem a aturar les externalitzacions i privatitzacions i, pel que fa a les

que ja es van dur a terme i on es constatin les deficiències esmentades anteriorment, es dugui a terme un procés de reversió de tots aquells serveis que s’han atorgat en règim de concessió, és a dir, es remunicipalitzin.


3

El procés cap a l’audiència públicaEl procés cap a l’audiència públicaEl procés cap a l’audiència públicaEl procés cap a l’audiència pública

Així, els tràmits per celebrar l’Audiència Pública (necessitàvem recollir 200 signatures) contra les privatitzacions es va iniciar durant el mes de juny, just abans de l’inici de l’externalització de l’enllumenat públic i de la xarxa semafòrica, els dos últims serveis privatitzats a la ciutat de Lleida. Esperonats per les privatitzacions que està duent a terme una Paeria que, poc a poc, es desprèn dels serveis públics en detriment d’empreses privades, per l’augment d’anys de concessió d’algunes d’aquestes empreses existents i per l’increment alarmant de la precarietat laboral en el conjunt dels serveis privatitzats, un conjunt de col·lectius, organitzacions i entitats ens posàvem a treballar. L’objectiu no era sol la recollida de signatures sinó posar sobre la taula i debatre conjuntament sobre la privatització dels serveis municipals. En definitiva, sobre model de ciutat que volem, apostant per promoure i impulsar la gestió pública dels serveis, aturar les privatitzacions i revertir aquesta situació amb la preservació dels béns i serveis que conformen el sector públic municipal, i en contra d’un model social i econòmic que deixa en mans privades la gestió dels serveis públics. Un model que, com ja hem dit, no és exclusiu del partit que governa l’alcaldia sinó que és compartit per la resta de partits que tenen representació en el ple de l’Ajuntament de Lleida. Així, després d’un treball profund, enriquidor i col·lectiu vam arribar al mes d’octubre, on diversos moviments socials, col·lectius polítics, i sindicats de Lleida presentàvem al registre de la Paeria més de 1000 signatures per sol·licitar l’Audiència Pública i debatre, de manera polifònica i a petita escala, sobre aquest model de ciutat.

Presentació pública, a càrrec de diverses entitats i col·lectius, de les més de 1000 signatures recollides.


4

L’audiència pretén ser un espai obert de debat i diàleg on es poden sentir totes les veus i els matisos tant a favor com en contra, des de la contraposició d’idees i, sobretot, des de la participació activa de totes aquelles persones i organitzacions que vulguin ser-hi. És evident, però, que la nostra posició és inequívoca. Una posició que aposta clarament per la defensa de la promoció i l’impuls de la gestió pública dels serveis comuns i que s’oposa sense embuts a la privatització dels serveis públics que tan sols persegueix la rendibilitat econòmica i que no està pensada per oferir un servei adequat als ciutadans i les ciutadanes. En aquest sentit, entenem que la qualitat dels serveis que presta l’Administració té a veure amb la responsabilitat, la transparència i el compromís en la gestió pública, així com amb la garantia de la regularitat i continuïtat. Que cal mantenir els serveis bàsics en mans públiques per tal d’assegurar que els criteris sota els quals es gestionaran seran els d’igualtat, universalitat en l’accés i vocació del servei a la ciutadania, i que no seran criteris merament mercantilistes o economicistes. I cal emfasitzar també ben fort que existeixen alternatives reals, de recuperació de la gestió pública de serveis privatitzats com per exemple en el cas d’Arenys de Munt amb la municipalització del servei d’aigües, i que se suma als casos clars i concrets d’altres indrets tant del Principat, com de l’Estat Espanyol, com de la resta del món L’Audiència només és una petita finestra a la participació i al debat ciutadà que cal fer créixer i que cal donar continuïtat amb la Comissió de Seguiment de les conclusions que en surti. Així, creiem que amb els col·lectius, organitzacions i persones que hi participin hem començat a construir tímidament una praxi de treball des de la base, oberta i participativa. I és també una certesa que treballarem de manera constant perquè l’Ajuntament de Lleida utilitzi totes les eines per tornar a prendre el control econòmic i democràtic dels serveis públics per posar-los a disposició de la majoria.

Els pals a les rodes, ja coneguts, en aquest camíEls pals a les rodes, ja coneguts, en aquest camíEls pals a les rodes, ja coneguts, en aquest camíEls pals a les rodes, ja coneguts, en aquest camí Davant la poca facilitat que tenen moltes administracions públiques, excepte casos molt concrets i aïllats, per incentivar la participació ciutadana tant pel que fa a la intervenció en plens municipals com en l’aplicació d’altres mecanismes que permetin fomentar-la, com a lleidatans i lleidatanes, podem sentir-nos satisfets/es que el nostre ajuntament, la Paeria, aposti per fomentar la participació ciutadana a través d’alguns d’aquests mecanismes com és el cas de l’Audiència Pública. És d’agrair que tinguem la possibilitat de poder participar activament en el debat i diàleg de qualsevol tema que ens afecti directament a la ciutadania. I com a tal, podem cridar ben fort lo orgullosos i orgulloses que estem del nostre ajuntament.


5

Ara bé també és fàcil adonar-nos com tot sembla ser més una qüestió de neteja de cara de la consciència política que no pas de quelcom que respongui clarament a un posicionament de debat i diàleg.

A la nostra ciutat s’havien celebrat dues audiències públiques abans d’aquesta, la tercera. Però és ben estrany que un ajuntament que afirma està obert a la ciutadania i dotat d’un Reglament de Participació Ciutadana aprovat en Sessió Plenària de la Corporació del dia 28 d’abril de 2006 amb els suficients mecanismes per poder participar-hi, no apliqués cap de les mesures establertes fins que es va convocar la primera audiència el 24 de setembre de 2012 i tampoc tingués programat un reglament que els defineixi. No pot ser que el funcionament de l’audiència pública hagi de ser proposat per les mateixes entitats o organitzacions polítiques que la promouen. Volem empleats i empleades dins l’ajuntament que treballin sobre aquests temes. Per què sinó, en què inverteixen el seu temps les persones que tenen aquestes responsabilitats? Sol fa falta recordar que la primera d’aquestes audiències celebrades a Lleida, impulsades per la CUP per debatre sobre les Basses, va passar un calvari fins arribar a celebrar-se tot i complir des del principi els requisits establerts pel propi ajuntament. I, un any i mig després d’iniciar tot el procés, es va acceptar fer-la just quan es començava un procés al contenciós administratiu. A més, es van acabar celebrant dues audiències seguides ja que la segona, on es debatia sobre el Museu Morera i impulsada per la plataforma Compromís pel Museu d'Art Jaume Morera, es va celebrar el dia següent a la de les Basses. Veiem clarament que la cultura participativa i la capacitat de diàleg de la Paeria està a les antípodes de com entenem nosaltres la política i que, de manera premeditada, hi ha una clara intencionalitat d’obstaculitzar aquests processos. Ho exposem perquè en aquesta tercera audiència, i continuant amb les seves traves, en la data de celebració de l’audiència tornava a haver sospitosament una intenció d’esvair-la amb rapidesa. L’ajuntament sabia que darrera de tot aquest procés, un procés llarg, hi havia molta feina de diàleg i contacte amb els diferents col·lectius que volien participar. I que les persones implicades som famílies treballadores amb vocació política que traiem el temps d’on podem. Per això, creiem que no va ser de sentit comú celebrar l’audiència just al tornar de les vacances de Nadal, ja que tothom sap que són dates complicades per poder fer front a tot aquest treball de diàleg conjunt entre entitats i col·lectius. Tot això, té a veure amb que el debat sigui una defensa dels serveis públics i una aposta clara per la seva remunicipalització? És ficar fil a l’agulla sobre el model de ciutat que ens ven el senyor alcalde, el seu govern i la resta de partits amb representació municipal? Ficar pals a les rodes d’aquest procés participatiu de la ciutadania potser és la seva estratègia perquè té por d’escoltar la veu del poble? És una manera de fomentar realment la participació? També vam demanar amb antelació que la pròpia audiència fos un espai de participació real que fugi de tics i posades en escena de caire més presidencialista, com els mostrats en les anteriors audiències, i se centrés més en la participació de persones, col·lectius i organitzacions lleidatanes. Han de


6

saber que no anàvem a demanar caritat de res, sinó a fer política des del carrer i a posar sobre la taula qüestions serioses que ens afecten a tota la ciutadania. Una ciutadania que està farta de perdre el control sobre uns serveis públics que d’ençà la seva conquesta per les classes populars són un dret inalienable a la condició de ciutadans i ciutadanes. Per això també demanàvem que la comissió de seguiment posterior, ha de ser un espai obert de participació i diàleg on puguem prendre decisions sobre el model de ciutat que volem. D’aquesta manera tots i totes estarem convençuts que una Audiència Pública esdevé un mecanisme eficaç, operatiu i de participació directa de tota la ciutadania i no sol un bluf que interessa i beneficia a la imatge de la classe política de torn.

Continuaven els obstacles...Continuaven els obstacles...Continuaven els obstacles...Continuaven els obstacles... Al desembre, després d’una reunió a instància de la CUP i els moviments socials de la ciutat es va procedir a l’ajuntament a penjar a la web municipal la informació relativa a les concessions privades, però un cop examinada, sorprenentment no hi apareixien ni els contractes ni els comptes de resultats d’aquestes concessions, de manera que no es donava una sola xifra econòmica a la ciutadania amb que poder valorar la rendibilitat d’uns serveis que es paguen amb diners de tots. La Paeria es negava a fer-los públics. S’evidenciava així, un altre cop, una clara manca de cultura participativa de l’equip de govern privant a la ciutadania d’accedir a la documentació fonamental de les concessions de serveis públics. Nul·la disponibilitat a que els lleidatans i les lleidatanes poguéssim valorar i debatre el model de serveis públics que volem. D’altra banda es va plantejar, també, la reducció del temps d’intervenció a esmerçar pels grups polítics municipals, així com no atorgar-los privilegis protocol·laris com seure en les primeres files de l’acte o fer servir faristol i negar-lo a les entitats, que és com es varen desenvolupar les dues primeres audiències públiques. Aquestes demandes no ens consta que haguessin estat traslladades als grups municipals i la Paeria va tornar a reproduir les mateixes instruccions de funcionament a la web de participació. Tot i que finalment tothom podia parlar des del faristol, les altres demandes, tant les participatives com les econòmiques, van ser objecte de denúncia constant per part dels col·lectius al llarg de l’audiència. Fins i tot el ponent “expert” va denunciar el gran volum d’informació donada però sense cap mena de dades econòmiques rellevants. Finalment, després de tots els obstacles, arribàvem al dimarts 14 de Desembre, el dia de celebració de l’audiència, on després de 4 llargues hores la ciutadania, en un clam unitari, va deixar clar que aposta clarament per la remunicipalització dels serveis públics. A continuació tenim la seva veu.


7

ENTITATS I COL·LECTIUS PARTICIPANTSENTITATS I COL·LECTIUS PARTICIPANTSENTITATS I COL·LECTIUS PARTICIPANTSENTITATS I COL·LECTIUS PARTICIPANTS

Candidatura d'Unitat Popular. CUP Candidatura d'Unitat Popular. CUP Candidatura d'Unitat Popular. CUP Candidatura d'Unitat Popular. CUP Josep Manel Busqueta

1- Quines raons en portem a convocar aquesta Audiència Pública.

- Veïns i veïnes assistents a l'audiència pública, representants d’entitats de la ciutat, Sr. Ramon Morell, regidors i regidores, alcalde-president: - En primer lloc i en nom de la Candidatura d'Unitat Popular, volem traslladar el nostre agraïment als més de mil ciutadans i ciutadanes de Lleida que amb la vostra signatura ens heu donat la confiança i la legitimitat per convocar i representar-vos avui en aquesta audiència pública sobre l'externalització dels serveis públics municipals, així com a les entitats i col·lectius de la ciutat –algunes d’elles presents en aquest acte- pel suport rebut durant tot el procés de preparació d'aquesta audiència. - Volem iniciar també la nostra intervenció mostrant el nostre descontent i, també perplexitat, davant la poca cura que ha tingut la Paeria a l'hora de decidir el dia de celebració de l'Audiència així com de facilitar la informació oportuna per prepara-la. - Pel que fa al dia triat per celebrar l'Audiència, ha quedat novament clar que l'ajuntament no té cap interès en fomentar, de forma real la participació ciutadana. Només així s'entén que l'Audiència es convoqui pocs dies abans de les festes de Nadal, per celebrar-se just després de finalitzar aquestes, i que la documentació pertinent per preparar l'esdeveniment es faciliti durant els dies de les festes nadalenques. - De la mateix manera, nosaltres volem fer palès el descontent davant l'escamoteig practicat per la Paeria en la informació necessària per poder preparar l'Audiència: no se'ns ha facilitat informació tant rellevant com els contractes amb les empreses concessionàries ni tampoc els balanços econòmics de les activitats privatitzades. Així doncs només aquest fet ja es prou greu i significatiu per mostrar quin és el nivell de qualitat democràtica, de transparència i de respecte que l'ajuntament considera adequat per poder desenvolupar aquest exercici de democràcia participativa que hauria de representar la celebració de les Audiències públiques. Després d'aquesta, per nosaltres, important prèvia, i entrant ja en el tema que ens ocupa avui. - La raó fonamental que ens porta a promoure aquesta iniciativa rau en la nostra preocupació pel model de ciutat que s'està consolidant com a


8

conseqüència de les polítiques aprovades i desenvolupades des de la Paeria. Concretament, considerem que pel que fa a la prestació de dels serveis públics, la política de privatització escomesa de manera generalitzada per la Paeria ens allunya del model de ciutat que nosaltres considerem adequat i digne. - Amb el desenvolupament i consolidació d'aquest model de prestació de serveis privat, el conjunt de la ciutadania perd el control sobre el subministrament de serveis bàsics, fonamentals per garantir la cohesió social de la ciutat. El coneixement sobre aspectes fonamentals de la vida ciutadana cada cop s'allunya més del control ciutadà, i resta en mans de societats privades preocupades fonamentalment pel seu benefici privat i no pel benestar de la ciutadania, ni pels drets dels treballadors i treballadores d'aquestes empreses. - Drets essencials pel desenvolupament de la vida de la ciutadania com l'accés a l'aigua potable, la recollida d'escombraries, la mobilitat, els menjadors escolars, l'enllumenat públic, les cures a la llar deixen de regir-se sota criteris d'igualtat, d'universalitat en l'accés, vocació de servei a la ciutadania per convertir-se en mercaderies sotmeses a la llei del màxim benefici. - Amb la seva aposta per la privatització del subministrament dels serveis públics, la Paeria es desentén de la construcció d'una ciutat integrada, inclusiva, cohesionada. En lloc d'una ciutat la Paeria ens obliga a viure en un supermercat. - La defensa i implementació d'aquest model privat de prestació de serveis representa per part dels membres de l'equip de govern, i de tots aquells que els hi donen suport, la renuncia a la seva funció de de servidors públics de la ciutadania per passar a convertir-se en titelles, en la comparsa, de la voracitat econòmica dels grans taurons del mercat dels serveis que representen empreses com Fomento de Construcciones i Contratas o Romero Polo. 2- Com argument central que dona suport a la necessitat de la privatització proposeu el criteri de l'eficiència i de l'abaratiment de costos. Però això és una mentida. Avui ja es un fet reconegut i acceptat que el model de privatització de la prestació de de serveis representa un fracàs generalitzat. - Organitzacions com el FMI o l'OCDE reconeixen en els seus informes que les modalitats de prestació de serveis a partir de la participació de capital privat resulten més costoses que si les assumís directament les institucions públiques. El finançament privat es converteix en realitat en un passiu públic doncs finalment són les institucions públiques les que han d'acabar assumint les despeses ocasionades pel mal funcionament de la prestació privada. - L'informe del Tribunal de comptes del 2011 constata, per exemple, que pel cas de la recollida de residus sòlids urbans la gestió directa del servei resulta més econòmica per l'erari públic que la concessió. El mateix informe assenyala que


9

com més gran és la població menys costosa resulta la recollida d'escombraries gestionada directament per l'ajuntament. - Com ha denunciat la Revista La Quera, per la ciutat de Lleida les privatitzacions representen una sagnia per l'erari públic. En els darrers deu anys només les concessions del transport urbà, la recollida d'escombraries, l'aigua i els parquímetres han representat un forat de més de 300 milions d'Euros al calaix de la Paeria. Segons la mateixa revista, l'empresa de neteja i recollida d'escombraries Ilnet ( Romero Polo) ha estat ajudada amb prop de 100 milions d'euros des que el 2005 va desplaçar Seinsa de la concessió. Aigües de Lleida ha rebut prop de 100 milions d'euros pels mateixos conceptes. EYSSA, l'empresa dels parquímetres, n'ha rebut uns 25 milions, en aquests darrers deu anys, i autobusos de Lleida, uns 40 milions més. - Però l'eficiència no és l'únic indicador necessari que cal valorar alhora d'avaluar la prestació de serveis públics. Criteris com ara l'Equitat, la participació, la qualitat del servei prestat, la rendició de comptes, la transparència, la qualitat dels llocs de treball, la sostenibilitat, la solidaritat i l'Ètica pública, esdevenen variables indispensables a l'hora d'avaluar de forma veraç i rigorosa la provisió dels serveis públics. - Si en l'indicador estrella de la privatització, l'eficiència econòmica, el balanç com hem vist ja es pobre, en totes aquestes altres variable el resultat de la privatització esdevé lamentable. - Així pel que fa a l'equitat, i en relació al transport urbà existeix descontent de molts veïns pel que fa a la qualitat del servei que reben. Hi ha hagut barris marginats per la prestació del servei que s'han vist obligats a mobilitzar-se per millorar la situació. És el cas del veïns de Pardinyes que ha recollit signatures perquè es millori el servei. - La Mariola, Balafia, Gualda, Noguerola, Martí Ruano, han mostrat el seu malestar pel servei rebut i en molts casos (com el de Martí Ruano, Noguerola, Gualda, l'Horta, no han vist satisfetes les seves demandes. - En el cas del servei d'abastament i sanejament d'aigua constatem que arran de l'increment del cànon d'aigua del 7,2% per part de la Generalitat, l'empresa concessionària ha aplicat un desproporcionat increment del 35% en el rebut municipal de l'aigua, una pujada que se suma al 35% que ja es va produir l'any passat. Aquesta situació està fent passar moments molt delicats a moltes famílies, algunes d'elles, amb el consentiment de la Paeria, pateixen talls de subministrament. Hem de recordar, per si no n'estan al corrent els responsables públics de la ciutat, que aquest fet contravé el dret fonamental a viure amb un mínim d'aigua, reconegut pels tractats internacionals de Nacions Unides i recolzat per una recent resolució del parlament de Catalunya. L'equitat també es veu greument afectada en les escoles Bressol on s'ha produït un increment notable de la taxa mensual ( ha passat de 84 a 94 euros mensuals), a banda que els mateixos centres han hagut d'assumir altres despeses derivades del seu funcionament. Evidentment aquest fet afecta de


10

manera greu l'economia precària de moltes famílies usuàries del servei. - Pel que fa a la participació en relació al servei de transport urbà, aquesta s'ha subordinat a les conclusions de l'Estudi CENIT encarregat per l'ajuntament i l'empresa SARBUS, un estudi destinat a fer viable el servei i pagar els deutes pendents amb l'empresa SARBUS. Així doncs la capacitat d'incidir per part de la ciutadania i dels treballadors en el model de transport públic es irreal o inexistent. - Pel que fa a l'eficiència, també en relació al servei de transport, cal notar que no s'han acomplert les condicions signades en el plec de condicions (2002/2012). - Construcció de noves cotxeres. - Compra de més vehicles. - En aquest mateix servei i pel que fa a la Qualitat del servei, es constaten carències de la xarxa en els caps de setmana i festius i durant els mesos de juliol i agost. En aquests períodes el temps d'espera pot arribar a ser de fins a una hora. - Pel que fa a la rendició de comptes i la transparència. El balanç també es ben galdós. La informació pressupostària que rep la ciutadania és nul·la i molt limitada la que arriba als treballadors. Aquests només poden accedir a veure els informes de les auditories sense possibilitat d'analitzar-los per que la informació, catalogada de “confidencial”, no pot sortir de l'empresa. - En relació a la qualitat del lloc de treball. Aquí són moltes i molt greus les agressions sobre els drets laborals que pateixen el conjunt dels treballadors i treballadores de les empreses agraciades amb la privatització, a la vegada que està clar que el procés de privatització representa una precarització insultant en les condicions de treball del conjunt de treballadors i treballadores. En el cas del transport urbà: com ve denunciant el comitè d'empresa, són coneguts els reiterats incompliments dels acords laborals signats per l'empresa, així per exemple el 2009 els tribunals han de reconèixer la raó dels treballadors en el litigi sobre la negació de l'empresa a aplicar una pujada salarial pactada. L'empresa també ha incomplert l'acord que prové d'una mediació al Departament d'Ocupació l'any 2012 i on l'empresa es va comprometre a no acomiadar personal a canvi d'acceptar aquests una rebaixa salarial. Aquest acord ha estat traït per l'empresa amb l'acomiadament 25 treballadors. Ara planteja l'acomiadament de 6 més per a 2014. A més el comitè d'empresa ha denunciat més d'un cop que el personal és objecte de pressions i coacció, així com que Sarbus no atén cap de les seves propostes alternatives als acomiadaments i que revertirien en una major qualitat del servei. Pel que fa al servei d'abastament d'aigua i de sanejament, per part dels treballadors i treballadores, s'han succeït les mobilitzacions i vagues en els


11

darrers anys, a la vegada que hi ha hagut diverses denúncies sindicals per assetjament laboral al personal. Pel que fa al servei de neteja viària, la renovació del contracte al mateix concessionari (ILNET, UTE formada per Romero polo i Sufi), ha passat per una rebaixa de preu en el contracte de neteja i recollida de brossa, que l'empresa ha repercutit sobre els treballadors i treballadores, amb la conseqüent precarització de les condicions de treball dels mateixos. Aquesta situació clarament pot repercutir en la qualitat del servei prestat. El comitè d'empresa ha denunciat en diverses ocasions conductes antisindicals per part de l'empresa concessionària, com la violació de del dret de vaga al 2010, quan ILNET no va dubtar en recórrer als Mossos d'Esquadra per garantir que dos treballadors fessin hores extraordinàries mentre la plantilla secundava la vaga i malgrat que no tenia decretats serveis mínims. En relació al servei de neteja i manteniment d'edificis, locals i instal·lacions, pot apreciar-se clarament com l'estratègia de reduir costos per part de l'ajuntament i acceptar l'oferta més econòmica suposa confiar aquestes tasques a una empresa que sotmet als seus treballadors i treballadores a unes condicions de precarietat insuportables. Recordem que aquestes tasques realitzades, sobretot per dones, a través de contractes temporals i jornades poc compatibles amb la vida familiar, es paguen a raó de sous de 500 Euros al mes de mitjana. Un sou de misèria que es troba 280 euros mensuals per sota del que es paga, segons conveni, a la resta del Principat. - Pel que fa a la solidaritat i a l'ètica pública. En l'àmbit del transport urbà, no existeix cap plantejament, per part de l'empresa, per tal d'ajudar a la construcció d'una ciutat més cohesionada, aspecte que es podria afavorir incrementant la freqüència de pas dels vehicles o incrementant-ne la flota. Pel que fa a la sostenibilitat, en aquest mateix àmbit del transport, un tipus de concessió que no premia el nombre de viatgers sinó que paga a tant per Km no ajuda a la promoció del transport públic. Per altra banda, a diferència d'altres ciutats, Lleida no disposa de vehicles ecològics. - En resum, per mes que s'intentin maquillar els resultats i legitimar el procés de privatitzacions amb les excuses de mal pagador que ofereixen els actuals temps de control del dèficit pressupostari, emergeix amb rotunditat el suspens rotund que presenta el model de privatitzacions, si ens atenem a una avaluació rigorosa que l'analitzi de forma global. 3- Davant el fracàs que representa el model de privatització en el proveïment de serveis públics, avui la tendència a la remunicipalització és una realitat arreu - Pel que fa referència a la remunicipalització del proveïment i gestió de l'abastament d'aigua. Segons la internacional De Serveis Públics al novembre de 2013 es documentaven 86 casos de remunicipalització d'aquest servei. En


12

el cas de l'Estat espanyol, en els darrers dos anys s'han conegut fins a dotze casos de remunicipalització de l'abastament d'aigua. - Ciutats com Paris o Berlín han optat per tornar al control públic en matèria d'aigua. Pel que fa a Paris les dades són clares: la gestió pública sense repartiment de dividends i amb un major control de les inversions suposa l'estalvi de 35 milions d'Euros a l'any, fet que ha permès rebaixar la tarifa de l'aigua un 8% en dos anys a més de duplicar el fons de solidaritat per aquells que no poden pagar la factura. - En el cas de la ciutat de Berlín, no només l'aigua ha retornat a mans públiques sinó que recentment també ho ha fet la xarxa elèctrica de la ciutat. En la ciutat d'Hamburg s'ha repetit aquest procés de remunicipalització de la xarxa elèctrica i ara es planteja avançar també en la recuperació del control públic en el subministrament del gas. En els darrers anys fins a 170 ciutats alemanyes han recuperat el control de sectors com l'aigua, el gas i l'electricitat. - A l'Estat espanyol, una ciutat com Lleó, d'unes dimensions similars a la ciutat de Lleida, amb l'alcaldia del PP, recentment ha recuperat la titularitat dels serveis de neteja viària i recollida d'escombraries amb un estalvi anual proper als 8 milions d'euros. - De forma encara més propera geogràficament, ajuntaments com el de Sant Boi, o Terrassa, també similars a la ciutat de Lleida i governades també pel partit socialista, disposen d'empreses públiques exemplars en la prestació de serveis. - Així doncs no hi ha excusa ni motiu per continuar apostant per un model fracassat en la prestació de serveis públics. La defensa continuada d'aquesta aposta privatitzadora només demostra la indolència i la incompetència dels responsables del govern municipal a l'hora de plantejar el model de prestació de serveis públics que es mereix i necessita avui la ciutat de Lleida. O el que seria encara pitjor, demostra la subordinació de la Paeria als interessos econòmics de les empreses interessades en fer negoci a partir de la mercantilització dels drets col·lectius i del deteriorament cívic del conjunt de la ciutat de Lleida. - En l'actual procés de reestructuració del capitalisme en crisi, de manera dogmàtica i integrista, s'afiança el discurs de l'austeritat. Els responsables polítics de les institucions que ens governen, i l'ajuntament de Lleida no n'és l'excepció, tradueixen aquest discurs en un procés de privatització del conjunt dels nostres drets socials i col·lectius, facilitant així el procés de desposessió que perpetren, amb total impunitat, els grans grups de poder econòmics i financers. Aquests, com els voltors, intenten apoderar-se dels darrers recursos que resten en mans de la col·lectivitat. Vivim doncs un moment en el que la ciutadania ens juguem el nostre futur com a societat. En aquest context, ens cal recuperar de nou el sentit de la democràcia real, que suposa la participació veritable de la ciutadania en tot allò


13

que afecta a la nostra vida en societat. I en aquesta direcció, de forma evident, el control públic i la participació ciutadana en el model d'abastament de serveis col·lectius ha d'esdevenir un pilar central de la regeneració democràtica i cívica que necessita la ciutat de Lleida i el conjunt de la nostra societat. Malgrat les mentides, malgrat la industria mediàtica i financera de la legitimació de la desposessió, continuarem treballant per consolidar una societat organitzada, activa i atenta que reivindicarà amb força el dret a poder viure en una societat justa i digna per tothom. Es pot consultar el vídeo del discurs a:

https://www.youtube.com/watch?v=GFkqfB78GKA


14

Iniciativa per Catalunya Iniciativa per Catalunya Iniciativa per Catalunya Iniciativa per Catalunya –––– Verds. ICVerds. ICVerds. ICVerds. IC----VVVV Eduard Baches

És una pena que avui no hi hagi un altre grup polític aquí parlant. El Partit Popular a anunciat que no participava i és una pena que no vulgui venir a parlar. De fet, han anunciat que s’havia de reformular l’audiència pública. I la veritat és que estic d’acord però en la direcció contraria evidentment. Crec l’audiència s’hauria de realitzar d’una forma diferent a la que s’està realitzant. S’hauria de permetre a la gent a parlar més temps, perquè dos minuts encara que hi hagi avui torn de replica és poc temps. Se li hauria de donar més espai a la gent, i si l’audiència ha de durar més dies doncs que duri més dies perquè crec que és un bon espai per poder parlar i dir la nostra. Sobre el tema de les privatitzacions, que és el que ens ha portat avui aquí , he de dir que durant molts anys ha sigut un espai i una manera d’entendre la política i la gestió al voltant de les privatitzacions, i que com deia el Josep Manel Busqueta s’ha evidenciat que ha set un fracàs total, un fracàs absolut. I això s’ha d’acabar. I això cal buscar una solució. I per buscar aquesta solució les polítiques de municipalització estant triomfant tant a Europa, amb l’exemple de París amb les aigües públiques, com a Buenos Aires a l’Argentina on la municipalització de les aigües ha portat una rebaixa en el preu d’aquesta en un 30% en la factura del rebut de l’aigua. Una cosa que avui en dia, encara que sigui baixa senyora Mínguez la factura de l’aigua a Lleida , afavoriria a les classes popular que ho estant passant molt malament. Bé, la meva pregunta ve a dir: Veient que és un debat intens a la ciutadania i que grans capitals mundials estant guanyant la partida en el tema de les remunicipalitzacions dels serveis privatitzats, creu que és possible i estaria disposat senyor alcalde a un pacte ciutadà més enllà de govern, partits, i organitzacions per agafar un compromís de crear una agenda per anar recuperant municipalment aquelles concessions que vagin acabant i construir un servei de gestió pública i de qualitat?


15

Marea GrogaMarea GrogaMarea GrogaMarea Groga Macià Pelegrí

Donat el poc temps que tenien i després de parlar i entregar en l’acte un document (veure Annex 1) sobre uns informes i on parlava de les amenaces i fortaleses de l’ajuntament en matèria educativa, des del col·lectiu Marea Groga es va fer un seguit de demandes a l’equip de govern de la Paeria:

1. El compromís en ferm per no privatitzar escoles, programes ni serveis directament relacionats amb l’educació ja sigui com activitats de suport o complementàries.

2. El compromís per caminar en el sentit d'abandonar el model SEGREGAT de centres escolars (en base a les dades que s’adjunten) entenen que és el pas previ per justificar la privatització (total o parcial) del dret basic d’educació i caminar cap un model d'INCLUSSIÓ i de distribució EQUITATIVA entre centres. En un model segregat com el que estem el conflicte dona peu a una visió desprestigiada del servei públic La conseqüència lògica és afirmar que si allò públic no funciona s'haurà de privatitzar.

3. El compromís per tal de fer actuacions de promoció de l’equitat en l’admissió (estratègies d’escolarització equilibrada) a través de l’enfortiment de les actuacions de l’Oficina Municipal d’Escolarització. (Com a mostra d’una informació poc “encertada” podem veure com al llistat de centres de la informació que dona l’IME encara hi figura “públic” versus “privat concertat” quan tots són centres “sostinguts amb fons públics” del Servei d’Educació de Catalunya.)

4. El comprimís que els programes, serveis i intervencions escolars complementaris responguin a un criteri de necessitat i de discriminació positiva ja sigui de l'escola, familiar o individual del alumne amb una oferta estrictament PÚBLICA (que al mateix temps, i com s’està demostrant darrerament amb les remunicipalitzacions, estalvia diners i és més eficient)

Per tot això DEMANEM:

1. Que es tinguin en consideració els informes i els estudis al·ludits per tal de iniciar i reforçar les polítiques municipals per combatre la segregació escolar.

2. Que en consideri de forma proactiva i decidida que “reduir la segregació escolar és possible des de l’acció municipal”.


16


17

SOS BressolsSOS BressolsSOS BressolsSOS Bressols David València

SOS Bressol és un moviment ciutadà que pretén aglutinar les comunitats educatives de 0-3 anys, i que neix en contraposició a les polítiques d’austeritat i retallades que afecten les Escoles Bressol de la ciutat, com poden ser:

- L’augment de les taxes mensuals en els dos últims anys. Hem passat de pagar 84€ a pagar actualment 125,50€ + 50€ de matrícula

- L’augment de ràtios - L’augment de l’horari lectiu, sense que les famílies sàpiguen com ha

afectat o pot afectar als projectes educatius - I les polítiques de bonificacions cada cop més restrictives que no tenen

en compte la situació d’inestabilitat social que pateixen moltes famílies. En un context socioeconòmic com l’actual deixar d’apostar per les Escoles Bressol entenem que va en la direcció contrària a la recerca del bé comú. Malgrat no ser una edat d’escolarització obligatòria, entenem que l’administració si que té l’obligació de cobrir aquesta necessitat de les famílies treballadores. L’Ajuntament ens les mostra com un referent pedagògic en el món de l’educació infantil, però en aquests moments sembla prioritzar la rendibilitat econòmica per davant dels projectes educatius i les necessitats de les famílies. Què es pretén fer, polítiques d’inclusió afavorint l’accés als recursos públics o polítiques excloents que deixen fora ciutadans? A més, si és cert que l’Ajuntament vetlla per oferir aquest servei, com s’ho faran les Escoles Bressol per sobreviure sense infants tenint en compte que moltes famílies no en poden assumir el cost? Les explicacions de l’Ajuntament davant aquestes mesures restrictives sempre han consistit en tirar pilotes fora i donar tota la responsabilitat a la Generalitat (que també la té), i es justifica dient que és la única manera d’evitar la privatització del servei, de prescindir d’algunes bressol o fer fora part de les plantilles. Però, quin és l'objectiu real que persegueix l’Ajuntament? Anivellar els preus amb les privades com està passant en casos concrets? Buscar rendibilitat econòmica en un servei públic? Les Escoles Bressol ja disposen d’alguns recursos privatitzats, com és el cas del servei de menjador que és de gestió privada i intuïm que, a curt termini, correm el risc d’anar externalitzant recursos fins privatitzar-les del tot. Davant d’això, la nostra pregunta concreta és: “L’Ajuntament es pot comprometre a no privatitzar en cap cas les Escoles Bressol de la ciutat i a dotar-les econòmicament per fer-les accessibles?”


18


19

USTEC·STEsUSTEC·STEsUSTEC·STEsUSTEC·STEs Intersindical Alternativa (IAC)Intersindical Alternativa (IAC)Intersindical Alternativa (IAC)Intersindical Alternativa (IAC) Anna Gairí

En tant que secció sindical que defensa els drets dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament ens preocupen especialment les condicions laborals d'aquests, malmeses sense precedents durant aquests anys de l'anomenada crisi i que més aviat és una estafa colossal. En aquest sentit ja fa temps que patim retallades tant a nivell econòmic com de condicions laborals i socials. Els processos privatitzadors solen portar aparellat un empitjorament de les condicions laborals dels treballadors. És lògic ja que l'empresa privada té com a finalitat el benefici econòmic propi. Entre altres raons, és per això que ens hi oposem. En aquest sentit, doncs, la nostra pregunta és: Quan es privatitzen o externalitzen serveis municipals, en quines condicions queden els treballadors i treballadores a nivell de condicions de treball, salaris, horaris, vacances, permisos, etc...? Quins mecanismes s’habiliten per part de la Paeria per tal que es mantinguin les condicions laborals dels treballadors i la plantilla? També ens interessa saber si hi ha establert un protocol de seguiment que faci estudis del manteniment dels plecs de condicions que l’Ajuntament exigeix a les empreses i, en cas que sigui així, són o poden ser públics aquests estudis? Si es dóna el cas d'incompliment per part de les empreses adjudicatàries d'aquestes condicions, com actua o té previst d’actuar la Paeria? Per últim dels serveis externalitzats fins ara, quins són deficitaris i provoquen un sobrecost a l’Ajuntament?


20

CCOO Junta Personal AjuntamentCCOO Junta Personal AjuntamentCCOO Junta Personal AjuntamentCCOO Junta Personal Ajuntament Fidel Navarro

Vull trencar una llança a favor pels treballadors públics havent sentit algunes coses durant les intervencions. El personal d eles empreses publiques, amb l’adequada estratègia de direcció i depenent del model de gestió dels equips d govern poden arribar a ser experts també. I es pot apostar per ells. I la capacitat d’inversió d’aquesta administració és una aposta de model sobre el què i el com inverteix cada equip de govern. És a dir, cada equip de govern prioritza les seves inversions. Això és una dada a tenir en compte. En un context de remunicipalització dels serveis públics a nivell europeu, l’externalització de la gestió d’aquest serveis des del moment que s’han d’assegurar uns marges de beneficis per aquestes empreses concessionàries, no així amb l’ajuntament perquè recordo que l’administració no hi ha d’haver beneficis, provocarà una disminució de la qualitat del servei així com una precarització laboral dels treballadors d’aquestes empreses, tant de les publiques com de les privades? No seria més beneficiós per a la ciutadania i per a tothom una gestió cent per cent pública d’aquests serveis amb la reinversió total del superàvit, que és lo que ha d’haver o pot haver a les empreses públiques, d’aquest gestió o d’aquest servei i de retruc a la pròpia ciutadania?


21

Secció sindiSecció sindiSecció sindiSecció sindical CCOO autobusos de Lleidacal CCOO autobusos de Lleidacal CCOO autobusos de Lleidacal CCOO autobusos de Lleida Josep Rodríguez Diaz

Partim de l’evidència que les empreses privades tenen ànim de lucre, ja que és inherent d’elles, i així podem dir que la gestió d’autobusos de Lleida s’ha deslocalitzat. Les retallades en el servei són evidents, sobretot en època no lectiva. Els mesos d’estiu és quan més es noten les retallades, també hi ha retallades a l’època nadalenca amb el corresponent malestar de veïns i comerciants. Queda palès que qui governa tota la gestió és Sarbus i que la Paeria no té poder de decisió. I tot això sense oblidar el degoteig de conflictes entre l’empresa i els treballadors i les treballadores, conflictes provocats per la negativa de l’empresa a complir el que estava signat en el conveni col·lectiu, fet que ha succeït diverses vegades. L’any 2011 finalitzava la concessió i intentàrem que l’acord que apareix a al punt 16 del plec de condicions fos renovat, aquest punt deia el següent:

L’empresa adjudicatària no podrà en cap cas iniciar un procés de

regulació laboral durant els pròxims deu anys i si en aquest període es produís algun acomiadament declarat improcedent per l’autoritat judicial,

aquest es considerarà nul a tots els efectes havent de readmetre el treballador.

Aquest punt garantia el lloc de treball a la totalitat de la plantilla i l’ajuntament ens va deixar de costat. Aquest acord va quedar revocat. I amb la renovació de la concessió aquest punt ha quedat redactat de la següent manera: En cas de conflicte l’ajuntament de Lleida farà de mitjancer entre les parts (empresa, comitè de empresa i sindicats) per a la ràpida solució d’aquest. P: Quina despesa econòmica hauria suposat per a l’ajuntament i el que és més important, per als ciutadans i ciutadanes de Lleida la renovació d’aquest punt? El servei ha millorat des de que SARBUS en va assumir el control. Però a quin preu? Quin és el cost real del servei? Una bona gestió per part de l’ajuntament també hauria estat eficient i hauria estalviat molts diners als ciutadans i ciutadanes de Lleida. Ciutats com Barcelona gestionen íntegrament el transport públic i ha quedat demostrat que s’han estalviat molts diners. L’ajuntament sempre havia marcat la implantació de línies, és a dir, que si l’ajuntament gestionés els seus recursos sense la mediació d’empreses externes s’hauria estalviat molts diners. Pensem que la nova xarxa té espais per a la solidaritat, per exemple hi ha línies que uneixen barris, però tot això esta condicionat a donar un millor servei (freqüència de pas e incrementar flota). Tot això faria que la cohesió entre els diferents barris de la ciutat fos més bona.


22

Pel que fa a l’ètica pública, es fa difícil de palpar davant d’una empresa que ha demostrat que ha vingut a Lleida a guanyar diners, i que tant li fa si ha d’acomiadar treballadors i treballadores per tal de no reduir els seus beneficis, ja que no ha perdut diners, ans al contrari, i ho demostra el fet de que han renovat la concessió 15 anys més. Beneficis, que d’altra manera revertirien en un millor servei i que d’aquesta manera van a parar a una empresa privada de fora de Lleida. Amb la nova xarxa es creen ciutadans de primera i de segona, ja que no es disposa ni de l’accés ni del mateix servei, depenent d’en quina zona es vulgui agafar l’autobús. En quan a aquest servei: P: Pensen aturar les retallades i promocionar veritablement el transport públic amb un servei de qualitat i que no discrimini ningú depenent de la zona on viu o comercia?


23

Secció sindical CCOO autobusos de LleidaSecció sindical CCOO autobusos de LleidaSecció sindical CCOO autobusos de LleidaSecció sindical CCOO autobusos de Lleida Jaume Gòdia

Com bé ha explicat el meu company i sempre partint de la base que qualsevol privatització o externalització, bé externalització ja no perquè segons diu la sra. Marta Camps es tracta d’una “gestió instrumental”, es porta a terme perquè sigui millor per la ciutadania[

- Em poden explicar vostès perquè el servei de transport públic de la nostra ciutat a dia d’avui està tant retallat sobretot en cap de setmana?

Vostès que des de l’ajuntament estan fomentant la utilització del transport públic, i diuen que tenim una ciutat molt ben comunicada i amb una xarxa de busos exemplar:

- Em sabrien explicar per què en un dia festiu fins al migdia els ciutadans de Lleida només tenim 6 busos i 2 reforços ( els quals presten servei de les 9 a les 14:00)?

- Per què la L-5 (barri de Pardinyes) a tres quart de nou de la nit és

l’última expedició que es realitza? O sigui, una persona usuària que vulgui anar a Pardinyes un diumenge des de l’ajuntament, l’últim bus que surt és a tres quarts de nouL

- Per què a la L-7 hi ha una franja horària entre les 14.15 i les 17.00 on

només circula un bus, implicant temps d’espera de fins a 1h i 20 minuts? Una línia, la L-7, que per altra banda es va vendre, quan es va produir la reorganització el passat 15 d’abril, com una línia “unificadora” que enllaça els Mangraners, Bordeta, Cappont i Secà passant pel centre?

- Perquè la L-6 no dóna servei al tanatori en un dia festiu?


24

Arran LleidaArran LleidaArran LleidaArran Lleida Carla Lanuza

Des d’ARRAN, el jovent organitzat de la ciutat, volem posar de manifest la nostra preocupació per la privatització dels serveis públics, especialment en relació a la privatització del servei de transport. Més concretament traslladem la nostra preocupació en base als següents tres punts:

1) Com a joves, som un dels col·lectius més propers a l’ús de transport públic de la ciutat. Així doncs el fet d’obtenir un transport públic de qualitat i adequat a les nostres necessitats, esdevé un aspectes necessari totalment necessari en el nostre dia a dia ja sigui perquè no disposem de transport privat per manca de carnet o vehicle o perquè dins la bombolla de precarietat en la que ens movem ens és totalment insostenible mantenir un vehicle privat. Per aquests motius doncs, el fet que es privatitzi el transport públic suposa doncs, que es desreguli el preu públic que s’hauria de pagar per aquest servei. No podem doncs, quedar-nos de braços creuats mentre veiem que un govern autoanomenat d’esquerres enlloc d’apostar per la gratuïtat i facilitat del cost d’una necessitat pública com és el transport urbà relega aquesta necessitat a mans privades. A aquestes valoracions cal sumar-hi les problemàtiques que suposen pels i les treballadores que se’n privatitzi el servei.

2) En segon lloc, els preus de les tarifes de transport urbà són totalment inadmissibles, els joves no ens podem permetre pagar fins a 1,20 euros per un bitllet senzill. Preu que és gairebé equivalent al 1,5 euros que paguen a ciutats com Palma de Mallorca, València i molt lluny dels 0,70 cèntims que es paguen en ciutats espanyoles de dimensió similar a Lleida. I és que des del 2011 les tarifes del transport urbà han sofert una elevadíssima pujada, apujant-se fins globalment fins a més d’un 10%. Tal i com ja diem contínuament punt anterior entenem que el transport públic és una necessitat BÀSICA pels joves, col·lectiu que més ús fa d’aquest servei i que en cap cas es pot permetre que se’n augmenti any darrera any el seu cost sense preveure cap mostra d’oposició al respecte.

3) En tercer lloc, veiem totalment necessària la creació d’un títol de transport jove, que totalment gratuït i que s’adeqüi a les necessitats dels joves. Cal recordar que ara tant sols existeix la t universitat, i són molts els i les joves que es troben fora de la universitat i fins hi tot amb condicions econòmiques molt més empobrides que els propis usuaris de la t universitat. Cal doncs la creació d’un títol jove que permeti l’ús gratuït del transport públic, alhora que millorar-ne degudament la seva qualitat. Reforçant si cal línies d’autobusos a universitats, a barris perifèrics i línies nocturnes que són totalment inexistents i que suposen que els


25

joves a quarts de nou del vespre es vegin impossibilitats a moure’s per Lleida, degut a la mala gestió d’aquest transport.

El transport públic no és ni un luxe ni un privilegi, és l’únic mitjà de mobilitat del que gaudeixen la majoria de joves de la nostra ciutat, és un dret que permet als ciutadans moure’s pel teixit urbà. El que no es pot permetre, i per això som aquí avui, es que un partit anomenat socialista es desentengui de la gestió d’una necessitat pública relegant-la a mans privades mentre els joves veiem cada dia com l’atur, la precarietat i la pobresa protagonitzen les nostres vides. Des d’ARRAN Lleida entenem el transport públic com una eina al servei de les classes populars, allunyat dels interessos privats, i que ha d’afavorir la cohesió territorial i social entre els diferents indrets del nostre país. També apostem per un model de transport públic respectuós amb el medi ambient i accessible per a tot el jovent del nostre país. És per això que un cop més, el jovent organitzat sortim exigim un veritable transport públic de qualitat i gratuït.


26

Esquerra Republicana de Catalunya. ERCEsquerra Republicana de Catalunya. ERCEsquerra Republicana de Catalunya. ERCEsquerra Republicana de Catalunya. ERC Carles Vega

Aquesta modalitat de participació malgrat que és participació ciutadana deixa molt que desitjar. Per exemple estic d’acord en totes les queixes prèvies que ha hagut respecte a la poca informació anterior a l’audiència sobre el tema proposat i fins i tot durant la mateixa audiència perquè el reglament diu que en teoria l’audiència ha de ser per informar a la ciutadania i de moment sobre informació dels avantatges i inconvenients de l’externalització dels serveis públics no se n’ha rebut cap. Sol hem rebut opinions del punt de vista tècnic, a més considerem del tot autoritzades, però en qualsevol cas no tenim, des de qui promou la concessió dels serveis públics efectivament, el perquè es fa l’externalització. També he fet referència al poc temps que disposem i això es poc satisfactori perquè fins i tot, tot i ser una audiència ciutadana, la ciutadania té un terç del tempos en que consta aquesta audiència i per tant dóna molt poc de si. Deixant a banda que tenia uns indicis que s’han complert quan ha parlat la senyora Mínguez al dir que ho tenien tot molt meditat el model d’externalització i això significa que a l’hora de la veritat les audiències o altres mecanismes de participació ciutadana tenen molt poc a fer amb l’actual ajuntament. I deixant de banda, efectivament que hi ha risc de repetició i per tant la pregunta que jo havia plantejat era en la línia de lo que s’està plantejant aquí, deixeu-me dir que assumim les reivindicacions i drets de marea groga, sos bressol, seccions sindicals.... Deixeu-me fer una reflexió: davant de la poca transparència i el dubte d’efectivitat d’aquest acte i especialment veien que la paeria ja té decidit que això continuarà sense un canvi d’estatus quo o de situació el que ens sorgeix és el dubte de si, malgrat que no es té constància de si els costos són o no millor amb l’externalització i que fins i tot estant més capacitades les empreses externes o no, l’únic que sens acut pensar és que potser la pràctica de l’externalització dels serveis permet creure que s’estigui fora del control polític dels grups de l’oposició. Algú recordarà casos com els de Seinsa que per cert va destapar ERC o de campanyes publicitàries pagades per empreses en teoria per promoure la ciutat, realment el que hi ha és una campanya electoral per promoure la figura de l’alcalde de cara a les eleccions i que en aquell temps era un simple candidat. Per tant, el que volem és la garantia de que això no passi o que com a mínim tinguem la capacitat d’opinar.


27

Grup Dones de LleidaGrup Dones de LleidaGrup Dones de LleidaGrup Dones de Lleida Gemma Casal

Des del Grup Dones de Lleida volem fer incís en com la política de privatitzacions que s’està duent a terme tant a nivell estatal, autonòmic i ara municipal afecta greument a les dones, fent palesa la feminització de la pobresa i la desprotecció de les persones més vulnerables. En el context actual de crisi són més que evidents els processos d’empobriment i exclusió social. Quan s’analitza la pobresa i l’exclusió social es fa a nivell familiar, com si totes les persones d’una família tinguessin la mateixa posició davant la pobresa, el mateix grau d’autonomia o de dependència. Així, dones i nenes i persones dependents molts cops són invisibilitzades. S’ha de tenir en compte que: a) hi ha més incidència de la pobresa en el col·lectiu femení, una pobresa que es reprodueix en tots els moments clau del cicle vital, tant en la infància com en l’adolescència i la joventut amb un major índex de violència institucional, familiar i social (que s’assenta sobre la pobresa estructural, la divisió sexual del treball i les cures, però també sobre els estereotips i la pressió social) i també en l’etapa adulta i la vellesa, on l’escletxa salarial i de sistema de pensions és abismal entre home i dona. b) existeix una pobresa implícita que afecta de forma específica les dones al si de la institució familiar, que és invisible i que les aboca, en cas de quedar-se soles, a una situació d’elevada vulnerabilitat social. c) la lògica econòmica del mercat destina a les dones a les posicions ocupacionals més deteriorades, tant pel que fa a drets i cobertures laborals, com a les condicions de treball, la qual cosa condueix per força a un repartiment desigual dels recursos, atorgant-ne menys a les dones i de pitjor qualitat. Doncs bé, aquesta lògica econòmica és la imperant del sistema econòmic, però no pot ser la lògica de les institucions públiques a qui toca gestionar els recursos públics, protegir els sectors més desfavorits i impulsar i vetllar per una millor qualitat de vida de les persones. Les qüestions de gènere han de ser tingudes en compte en cada un dels espais de la Paeria i en cada una de les gestions que es fan amb els recursos públics, no es tracta només de construir projectes de polítiques d’igualtat que es quedin dins l’àmbit de la difusió i programació cultural de la Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat. Molt breument apuntem en aquest sentit la nostra esmena a la totalitat quan parlem d’externalitzar, que al capdavall és privatitzar el bé comú, en dues direccions: 1) Dones – usuàries de serveis públics o comunitaris 2) Dones – prestadores d’aquests serveis


28

1) En una radiografia de la pobresa publicat per UNICEF el 2012 , es detalla que Catalunya pateix uns índex de pobresa infantil molt més elevat que molts altres països europeus, l’obligació de les polítiques públiques, obligació en majúscula, és la de gestionar els recursos disponibles per garantir, afavorir i millorar la situació dels més febles. Com millora la seva situació la privació de places assequibles en les escoles bressol? Com pot ser un negoci un menjador d’una escola bressol? Per què és rentable la seva externalització? No cal ser una gran estadista per entendre que els primers afectats seran els infants i les dones, amb un balanç molt negatiu entre aquell sector de població amb més dificultats: infants que no podran accedir a les escoles bressol, als menjadors, i això equival a dones que no podran accedir o millorar en el seu lloc de treball, que veuran malmesos encara més els seus escassos recursos; famílies encara més empobrides. Així, pel que fa a les dones com a usuàries dels serveis comunitaris bàsics com l’abastament d’aigua, l’enllumenat, el transport, els menjadors escolars, la neteja, etc, és clar que l’encariment dels serveis, la seva degradació en quan a qualitat i la manca absoluta de polítiques d’igualtat o de discriminació positiva cap a les dones, que l’empresa privada no posa en marxa per si sola, afecten molt negativament als nostres drets. En aquest sentit la nostra crítica a la Paeria és doble, no sols per privatitzar-ne la gestió sinó també per la manera com ho fa: sense ni una sola condició d’execució del contracte que obligui les empreses concessionàries a dur a terme cap mesura per la igualtat de gènere. 2) I sobre els drets de les dones com a prestadores de serveis, entenem que no podran protegir-se els drets laborals de les dones adquirits en la funció pública si aquesta passa a ser privada, com en el cas de les netejadores municipals que en nombre superior a 100 han passat a Clanser, que pot modificar les seves condicions laborals amb relativa facilitat a la llum de la darrera reforma laboral. La documentació aportada per l’Ajuntament sobre els contractes a les empreses mostra que no imposa cap ni una clàusula social com a criteri d’adjudicació que blindi aquests drets laborals de les dones i en fomenti la seva contractació, essent com és la major part de la població aturada més precària de la nostra ciutat. Ningú ha vetllat per a què les treballadores dels serveis públics que ara es privatitzaran tingui un treball o pugui accedir a un treball de qualitat? Dirigim les nostres crítiques i demandes al conjunt de l’equip de govern, però molt especialment a la Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat a qui pertany la salvaguarda i protecció dels drets de les dones; i a les regidories d’Educació i Infància, i de Benestar Social i Ocupació, a qui s’ha delegat la capacitat de gestionar la protecció, atenció, educació, formació i ocupació de les persones de Lleida, funcions primordials sobre el benestar i el desenvolupament de la societat mitjançant els recursos públics, no a unes empreses privades.


29

I per acabar, no volem deixar passar l’ocasió de fer una crítica constructiva al mecanisme de les audiències públiques perquè hi manca una perspectiva de gènere a l’hora de planificar la seva posada en marxa, per a què sigui realment inclusiva de les dones d’aquesta ciutat. Des del Grup de Dones demanem, doncs, que les convocatòries i la difusió prèvia del contingut a debatre en les audiències sigui més curosa per part de la Paeria, que no hagin de suportar aquest pes les entitats promotores de l’audiència com ha succeït en aquest cas, i que sobretot tingui en compte mesures d’inclusió i igualtat. I com deia Simone de Beauvoir: “No és neix dona. S'arriba a ser-ho.” Així doncs, les encoratgem a intentar-ho de nou.


30

AMPA Escola PinyanaAMPA Escola PinyanaAMPA Escola PinyanaAMPA Escola Pinyana Ismael Alfaro

Partiré de la que la concertació de centres educatius s’ha de viure com una resposta a les necessitats educatives de la ciutat, perquè quan no és així es pot convertir, malauradament, en una forma d’externalitzar serveis públics i en aquest cas el dret a l’educació pública. Sóc conscient que la problemàtica que presento no és competència estricta d’aquest Ajuntament, encara que sí que és, i per aquest motiu ho faig, una qüestió de ciutat que com a responsables del seu funcionament cal que afrontin igualment. Tampoc és competència estricta d’aquest Ajuntament un tema vinculat, la construcció de noves escoles i instituts, ho és de la Generalitat. Però la paraula competència no la podem entendre com una excusa per abandonar qualsevol responsabilitat en les que afecten el nostre dia a dia, i la competència, davant la deixadesa d’alguna administració més llunyana, cal que l’apropem i la fem nostra, de la ciutat. Penso que tots podem estar-hi d’acord, oi? I és què des de la política municipal es pot treballar, i molt, per resoldre aquesta i altres qüestions. Deixant tot això ben assentat doncs, la meva intervenció va en el sentit de buscar camins per fer possible exercir aquesta competència malgrat no tenir-la formalment concedida, municipalitzar-la, portar-la al municipi, trobar espais de col·laboració amb l’administració que sí la gaudeix per tal de garantir el dret a l’educació pública dels lleidatans. I és que de les dades del padró s’evidencia la mancança de places públiques a CapPont, ho reconeix tothom, en això no cal que ens hi entretinguem, hi fa falta un institut, l’Ajuntament ja ha cedit el solar, i també hi fa falta una escola, i la possibilitat d’escolaritzar la canalla en l’extraradi no pot ser l’excusa per malbaratar les legítimes expectatives de les famílies de CapPont, com tampoc recórrer curs rere curs a la massificació dels centres existents amb l'augment del nombre d'alumnes per aula per sobre de la mitjana ni a l’atorgament de més línies de les que cada escola pot assumir. I a Balàfia també patim una altra situació vergonyosa que com a ciutat tampoc no ens podem permetre: una escola pública, la de Pinyana, amb uns 200 alumnes ja, i creixent a raó d’uns 50 alumnes cada curs, que ja fa 5 anys que està en barracons amb una situació de provisionalitat que clama al cel. Recentment el govern de la Generalitat ha anunciat que donat l’actual context econòmic no afrontarà nous projectes de construcció de centres fins al 2017. Això ens situa en un escenari sense qualificatius, amb una escola 8 anys en barracons, com a mínim, i uns 400 alumnes escolaritzats amb unes condicions no equivalents a les dels altres nens i nenes de la ciutat, una canalla que passarà tota l’escolarització en barracons. Inconcebible i injustificable. Aquí, a Lleida, a l’Avinguda de Pinyana.


31

I és que la política del Govern de la Generalitat és ben clara, no ens enganyem. Arreu de Catalunya està tancant escoles, tinguin demanda o no, perquè prefereix mantenir les escoles concertades que apostar per la xarxa d’escoles públiques que es van crear per donar resposta a les necessitats demogràfiques del territori i a l’opció per l’educació pública de les famílies catalanes, escoles que tenen com a denominador comú el fet que estan en barracons. I el barri de Balàfia de Lleida no és una excepció: Ningú pot negar que el barri i la ciutat necessiten l’escola i institut de Pinyana, el Ple ha aprovat ja dues mocions unànimes en suport de la seva construcció immediata. Però fent oïdes sordes a aquesta realitat, Ensenyament farà romandre a la canalla de l’escola Pinyana en barracons (què ja és delicte atenent al fet que perjudica el treball i desenvolupament dels infants) fins que, amb les dades del padró a la mà, argumentarà que no n’hi ha necessitat, moment en el qual tancarà la matrícula i la deixarà morir, desatenent el projecte que té al darrera, les il·lusions dels que vivim per fer-la gran i les necessitats dels infants, que tot i ser el més important sembla que sigui el que en darrer terme consideren. Com què no és necessària? Sí que ho és ! I si l’Ajuntament no actua de forma decidida per a salvar aquesta escola i institut, l’escola morirà. Potser no li pertoca .... però l’escola morirà. I podem llençar pilotes fora, argumentant la competència de la Generalitat, i lamentar-nos després, quan la tanquin, o bé podem prendre la iniciativa de resoldre el problema des del govern municipal, exercint la legitimitat dels vots per a un programa social i que prioritza l’educació, donant un pas més en el seu favor, i utilitzant els recursos que gestioneu per avançar els diners necessaris per a la construcció de l’edifici escolar, fet que salvaguardaria l’escola del seu eventual tancament i també evitaria l’externalització del dret. Cap lleidatà i cap lleidatana s’oposarà a fer una escola i existeixen figures per fer-ho, es pot constituir un consorci, per exemple. En definitiva, signar un conveni amb l’administració autonòmica. La pregunta és prou clara: hi ha diverses possibilitats, què hi podeu fer al respecte?


32

UGT Terres de LleidaUGT Terres de LleidaUGT Terres de LleidaUGT Terres de Lleida Núria Solé

Des de la UGT Lleida sempre hem defensat i defensarem els serveis públics en el sentit més ample del món i apostem també perquè la seva gestió es faci de forma directa des de l’administració. I això per diferents motius: Primer, perquè creiem que la finalitat del servei públic és satisfer les necessitats de la comunitat on les presta, i per tant ha de prestar i satisfer aquestes necessitats de manera igualitària i universal. Segon, perquè totes les persones tenen dret i han de poder accedir en les mateixes condicions a aquests serveis públics. I això, creiem nosaltres, només s’aconsegueix del tot quan la prestació es fa de manera directa sense externalitzacions, que per cert diem les coses pel seu nom, no són més que privatitzacions encobertes que persegueixen, per la gestió precisament privada, un benefici econòmic que ningú discuteix que no sigui lícit, però desenganyem-nos també que cap empresa demanaria una concessió si no hi haguessin guanys econòmics. Tercer, els serveis públics, i més en temps de crisi, són i han de continuar sent la garantia de justícia social i d’igualtat en front d’aquestes privatitzacions que a la llarga fomenten la desigualtat. El nostre rebuig als que equiparen serveis públics i poc rentables i per contra afirmen i relacionen iniciativa privada amb eficàcia i rendibilitat. Si voleu, podem parlar de gestors ineficaços, tant a l’empresa pública com en la privada, i per tant s’han de prendre les mesures adients per millorar aquesta gestió però sempre des de l’esfera pública. I al concepte de rendibilitat econòmica contraposem-li el concepte de benefici, però no de benefici econòmic sinó social que és el que hem d’utilitzar per valorar els serveis públics. En la majoria dels casos que coneixem, l’externalització de serveis ha suposat un encariment, un deteriorament de la prestació i ha empitjorat les condicions laborals dels treballadors i treballadores que els presten. I darrerament en tenim exemples, alguns s’han exposat aquí, jo ens en diré d’altres com aquests, Clanser, pregunteu, ja que parleu de que teniu control, pregunteu què és el que està passant a Clanser. I al final el que va succeint, és que allò que s’ha fet en teoria per millorar, no tant sols no es fa sinó que acaba repercutint negativament i no només a nivell econòmic en els usuaris del servei. Per tant, insistim en la defensa d’un model de serveis públics plenament públic que siguin eficaços i rendibles des d’un punt de vista social.


33


34

Associació Amics del Riu SegreAssociació Amics del Riu SegreAssociació Amics del Riu SegreAssociació Amics del Riu Segre Francisco Craviotto

Hasta no hace muchos años, la gestión del agua, es decir, quienes hacía posible para que este recurso natural de primera necesidad llegara a los ciudadanos, eran los Ayuntamientos. A través de las entidades locales se aseguraba el suministro. Sin embargo, para los poderes económicos, con una visión depredadora de futuro, vieron en este mercado, una segura inversión, por su obligado consumo y su segura recaptación y con casi nula morosidad, y por necesidades que en aquel momento se consideraron justificadas, se procedió a la concesión administrativa a AIGUES LLEIDA-SERAGUA S.A Y FCC SA, U.T.E. (en vigor desde 1994) con servicio en la ciudad de Lleida, y con expansión en poblaciones por donde el conducto de agua suministra a su paso. La experiencia de estos años de vigencia de esta concesión administrativa ha pasado desapercibida en cuanto a mejoras si la comparamos con períodos anteriores al año 1994 en que la gestión era pública. Sí que se observa, no obstante, una escalada de incremento abusivo en cuanto al precio por m3 que en los últimos años, coincidiendo con los peores momentos de crisis económica supera el 65 %, y que repercute sobre todo en vecinos que viven en bloques de vivienda y que por su nivel económico no pueden costearse el realizar nuevas instalaciones individuales. Además, esta empresa mercantil que tiene concedida la concesión, como todas las externalizadas que adoptan la forma de U. T .E . (uniones temporales de empresas), se les exime de presentación de las cuentas anuales en el Registro Mercantil, por lo que resulta imposible poder acceder a ellas, y saber cual ha sido el resultado de explotación de dicha concesión. Lo hacen a título personal, diluyendo sus cuentas de pérdidas y ganancias con los diferentes resultados obtenidos en todo el Estado (acaparan algo más del 50% de todo el mercado constituyendo un verdadero oligopolio). Son opacas y poco transparentes. El “modus operandi” de esta clase de entidades mercantiles dejan mucho que desear, y resultan ser un mal compañero asociativo que puede enturbiar la imagen de transparencia municipal y del Ayuntamiento en Pleno. Sus artilugios para obtener las concesiones se basan en la prebendas, la donación al partido de turno que gobierna, o al que puede dar un empujón para obtener la concesión, como así ha quedado patente con alguna de las empresas, como la citada, que de alguna forma quedan vinculadas entre las presuntas donaciones realizadas al PP, en el aún actual caso Bárcenas/PP. Los Ayuntamientos se dejan llevar por el canto de sirena de unos ingresos rápidos que suponen el canon o contraprestación económica que se entrega al Ayuntamiento a cambio de la explotación de la concesión y con el cual el Ayuntamiento emplea o invierte en otras inversiones o servicios municipales. Este canon se obtiene muchas veces de una entidad bancaria que presta


35

dicho canon y que al final sus intereses pagamos todos, añadiendo los márgenes de sueldos de los altos directivos, los dividendos de sus accionistas y el beneficio que obtiene como entidad mercantil que es, y a la que tiene derecho, pero en cuyo caso si fuera gestionado por el propio Ayuntamiento dichos porcentajes no formarían parte de la tasa que cubre el coste y por lo tanto ésta quedaría reducida a su coste real para el contribuyente. Por otra parte, aun estando previsto en el pliego de condiciones, en sus artículo 24.3, 26 y 27 una fiscalización de las cuentas de esta empresa mediante la intervención municipal y de la obligación de presentación de cuentas trimestrales y de la cuenta de explotación que debe presentar al ayuntamiento, se omite, más por dejación y relajación del equipo de gobierno municipal, como ha quedado probado por la inexistencia de dichas cuentas en la Audiencia Pública habida el pasado 14 de Enero de 2014. Es por todo lo anterior, que se realiza esta propuesta dado que: Considerando que nuestro ordenamiento jurídico establece que la prestación de estos servicios es competencia y obligación de los ayuntamientos, cuyas infraestructuras son de su propiedad, pudiendo colaborar en su desarrollo otras instituciones como las Diputaciones, Comunidades Autónomas, Mancomunidades o el propio Estado. Considerando que recientemente El AGUA es un derecho humano reconocido por Naciones Unidas y que en Lleida está privatizada su gestión. Considerando que la comisión europea de Mercado Interior y Servicios de la Unión Europea el pasado 21 de Junio de 2013 emitió una directiva mediante la cual se decidió que el agua quedara al margen de las concesiones administrativas y de su privatización y mercantilización, habiendo sido aprobada por el Parlamento Europeo en su sesión del pasado 15 de Enero de 2014. Considerando que el Ajuntament de Lleida, es propicio a una apertura de política de transparencia pública, y teniendo en cuenta que las cuentas de dichas empresas resultan por el contrario opacas e insostenibles en cuanto a sus costes los cuales sobrepasan porcentajes exagerados en torno al 65% sobre el IPC en los últimos años, afectando a la grave situación económica existente, y al mismo tiempo que pueden hipotecar la autonomía municipal futura, con el peligro de que el Ayuntamiento y sus contribuyentes deban rescatar a esta empresa es por lo que se PROPONE: En aras de la transparencia: Una auditoría de la empresa concesionaria del agua en la demarcación de Lleida, y un estudio económico con resultados de un supuesto de que dicha gestión fuera realizada directamente por un Gobierno Municipal y las ventajas o desventajas que ello podría reportar y una comisión de seguimiento trimestral del funcionamiento y explotación del servicio, cuyos resultados sean públicos mediante su publicación en la página web creada al efecto.


36

Y para cumplimiento de las resoluciones de la ONU, en las que se declara de que el agua es un derecho humano básico, y de la Resolución legislativa (40) del Parlamento Europeo del 15 de Enero de 2014, sobre propuesta de la Comisión Europea de Mercado Interior y Servicios, que excluye al agua como uno de los servicios SUJETOS a su privatización, sea recuperada dicha concesión y gestionadas directamente como servicio básico y público por el municipio de Lleida, y ante cualquier duda, convóquese un referéndum para la toma de decisiones.


37

Confederació General del TreballConfederació General del TreballConfederació General del TreballConfederació General del Treball Manel Consola

Des de fa anys s’està desmantellant i privatitzant la xarxa de serveis públics que ens pertanyen a tots i totes, i que hem anat aconseguint després de molt esforç i lluita tant de la societat com de la classe treballadors. Amb la privatització dels servies públics ens venen al cap unes quantes qüestions. El que a la CGT ens porta a fer-nos la pregunta del per què es privatitzen els servies públics si:

1. Es transformen prestacions públiques en monopolis privats, disminuint el nombre d’operadors. Aquest fet va directament en contra de la raó principal esgrimida per obrir els serveis públics al lliure mercat, que és afavorir la lliure competència per millorar la qualitat i abaratir els preus per als usuaris a través de la multiplicació de proveïdors.

2. Es demostra una anticorrelació entre privatització i el nivell i qualitat de l’ocupació. Això passa també a les empreses publiques abans de la seva privatització per fer-les més atractives de cara al seu posicionament en el mercat. Alhora empitjoren les condicions laborals, de forma directa, substituint llocs de treball fixos per temporals, i per la utilització massiva de la contractació.

3. Es redueix el poder de la negociació dels sindicats, cosa que contribueix

encara més al deteriorament de les condicions laborals.

4. No es garanteix l’accés universal, ja que augmenten els preus i es restringeix el dret d’accés als sectors més desfavorits.

5. Empitjorament de la qualitat dels serveis. Serveis d’alta qualitat

necessiten treball d’alta qualitat.

6. L’administració no estalvia costos, ja que: a) ha de pagar més per les mesures de regulació d’ocupació (la xarxa de protecció social contra la desocupació) i B) en cas de fallida ha de recuperar el servei al seu cost.

7. Creix la influència del sector privat sobre les administracions locals.

Cosa inadmissible.

8. Disminueix el nivell de productivitat i de I + D després de la privatització.

9. Els usuaris no estan satisfets, i exigeixen una major intervenció de l’administració.

10. Els serveis gestionats per les administracions locals passen a ser

controlats per grans empreses, que desconeixen les necessitats de les comunitats a les que en teoria serveixen.


38

Per tant, per la CGT: Privatitzar un servei públic significa reconèixer el fracàs de la gestió d’aquesta administració pública amb la qual cosa la recepta és: més que la privatització dels servies i el traspàs dels treballadors i treballadores, el que volem és la dimissió d’aquests gestors públics.


39

Som lo que SembremSom lo que SembremSom lo que SembremSom lo que Sembrem José Ramón Olarieta

L’informe de fiscalització del sector públic local publicat a finals de l’any passat pel Tribunal de Cuentas estatal, encara que només fa referència a municipis de menys de 20.000 habitants, mostra que el cost per habitant del servei d’abastament d’aigua potable és, com a mínim, 5 euros més barat als municipis que tenen gestió directa que als que ho tenen en règim de concessió, i que, a més, en aquells les pèrdues d’aigua són menors en un 6% i les inversions en el manteniment són superiors en 2 euros per habitant. Tot això vol dir que els lleidatans estem regalant uns 700.000 euros cada any a FCC, llençant uns quants metres cúbics d’aigua que no ens sobra, i deixant unes infraestructures en pitjors condicions que si el servei d’aigua el gestionés la Paeria. No hi ha, per tant, cap justificació al manteniment d’aquest servei en mans privades que no sigui purament ideològica, o per afavorir ves a saber quins interessos, o per una combinació de les anteriors. Perquè, a més, l’aigua no és un servei o un producte qualsevol. I així la ciutat de Berna la va declarar l’any passat “ un patrimoni comú de la humanitat i de les generacions futures...el qual es compromet a protegir com un dret humà, i com un bé i un servei públic”. I un país com Holanda va aprovar al 2004 una llei que impedeix que cap companyia privada pugui fer el subministrament d’aigua. Remunicipalitzar l’abastament d’aigua no és res tan estrany. Grenoble ho va fer a l’any 2000, i la ciutat de París al 2008, i això li ha permès doblar el fos de solidaritat per a les persones que n o poden pagar les factures, a més d’estalviar-se de l’ordre de 35 milions d’euros només el primer any, i de rebaixar les tarifes un 8%. I el mateix han decidit les ciutats de Burdeus, Brest, o Budapest. Si tenen dubtes sobre què han de fer, poden aplicar el dret a decidir i permetre que els ciutadans participin veritablement en les decisions importants. Al referèndum celebrat a Itàlia al 2011, amb una participació del 57%, un 95 % dels votants van rebutjar la gestió privada de l’aigua, i un 96% va rebutjar que les tarifes incloguin un percentatge de beneficis per als operadors. A Uruguay també ho van fer a l’any 2004, i van decidir fins i tot canviar la seva constitució per tal de declarar que:

- l’aigua és un recurs natural essencial per a la vida,

- l’accés a l’aigua potable i al sanejament són drets bàsics fonamentals,

- el servei públic de sanejament i el de l’aigua per a consum humà seran prestats exclusiva i directament per persones jurídiques estatals.


40

La nostra proposta és: creguin-se realment el dret a decidir i la participació ciutadana. I vagin molt més enllà d’aquestes audiències esquifides i encotillades.


41

Assemblea d’Indignats de CappontAssemblea d’Indignats de CappontAssemblea d’Indignats de CappontAssemblea d’Indignats de Cappont Raquel Almazán

En el poco tiempo de que dispongo, intentare hablar de la externalización de los mercados municipales, en concreto del de CapPont que es el de nuestro barrio. Yo vivo en Cap Pont desde hace 26 años. Durante muchos años iba a la compra al mercado porque tenía buenos precios, el trato de los comerciantes era más personal, me encontraba con las vecinas y compartías las penas y alegrías con ellas, había ambiente de barrio y daba gusto ir a comprar. Poco a poco el mercado fue cerrando paradas hasta cerrar del todo. ¿Qué hizo el ayuntamiento para revitalizar el mercado? El ayuntamiento de Lleida lo externalizó, lo sacó a concurso y concedió un espacio público que es de todos, para que una empresa privada saque beneficio de él. ¿Cuál ha sido el resultado? Pues que ahora tenemos un Mercadona que ocupa un 70 % de la superficie, y en el resto de espacio, unas cuantas paradas tradicionales, que parecen puestas para disimular y poder poner en la fachada “Mercado”. Sin embargo, hay modelos, como el de Barcelona en que la gestión es compartida a partes iguales entre la asociación de paradistas y el Instituto Municipal de Mercados. Los planes de viabilidad se adecuan a las necesidades de cada barrio. Es un modelo que funciona y que incluso se está exportando a otras ciudades del mundo. El sistema elegido por el ayuntamiento para CapPont supone: Para los paradistas: unos costes fijos muy elevados, tienen que competir con los precios del Mercadona, que son inalcanzables para un pequeño comerciante y un horario obligatorio que les supone o tener más trabajadores o bien endurecer sus condiciones laborables. Aunque el Mercadona hace que haya más afluencia de compradores, el porcentaje de los que se quedan a comprar en las paradas es mínimo. Estas condiciones a la mayoría de los paradistas les ahoga, de hecho ya han pasado tres pescaderos por el mercado. Para los vecinos: nos ha supuesto perder el mercado tradicional, si que es verdad que la forma de comprar ha cambiado, que ahora vamos con prisa y la compra la queremos hacer rápida, concentrada en el mismo sitio y sin perder el tiempo, pero para eso ya hay grandes superficies. El mercado municipal tiene que dar otra opción de compra: Proximidad, profesionalidad, productos locales, precios más asequibles, trato más humano. Cuando se presentó el proyecto, el ayuntamiento lo justificó con la construcción en el primer piso de un centro de día para los ancianos del barrio, algo que le


42

vendría muy bien al barrio. Después de dos años seguimos sin tenerlo, ahora nos dicen que la Generalitat no concierta plazas, eso ya deberían saberlo ustedes cuando lo prometieron, el mismo problema han tenido con el centro de día de Magraners. Deberían buscar otras vías para hacerlo posible, quizás un proyecto comunitario en clave de barrio, y si los ancianos no pueden aprovecharlo, que lo hagan los jóvenes. Cappont también carece de un casal para niños y jóvenes. Estaría muy bien, que el canon que paga la empresa NICTALIA revertiese en estos proyectos, para que no parezca, que dicha promesa fue solo una más de esas promesas que sirven para limpiar conciencias y luego se incumplen. Para terminar, suponemos que ustedes se presentaron a las elecciones para gestionar los servicios públicos y mejorar esta ciudad, y para eso les votamos. Y sin embargo, lo que están haciendo es privatizarlos, no para mejorar los servicios, sino para que obtengan beneficios empresas privadas, que además tienen actitudes muy dudosas con sus propios trabajadores. Todo esto nos supone a los ciudadanos además de la pérdida de control de los servicios públicos, unos servicios de peor calidad y más caros. Seguimos perdiendo los mismos. Gracias por escucharnos, porque cuando un Ayuntamiento no escucha a sus ciudadanos pasan cosas como en Burgos y no nos referimos a los actos violentos, nos referimos a las movilizaciones pacíficas de un pueblo que está harto de que no le escuchen. Desde la Acampada Lleida queremos manifestar nuestro apoyo a los vecinos de Gamonal.

• L’Assembla d’Indignats de Cappont ha redactat un informe, a partir del plec de condicions del contracte de gestió privada del mercat municipal del barri, que es podrà consultar en breu perquè és un document que es farà públic.


43

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans. SEPCSindicat d'Estudiants dels Països Catalans. SEPCSindicat d'Estudiants dels Països Catalans. SEPCSindicat d'Estudiants dels Països Catalans. SEPC Sergi Beltrán

Com a Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans SEPC en primer lloc volíem dir que ens hem sentit insultats quan es parlava que és impossible que hi hagi innovació tècnica des del sector públic quan Lleida té una universitat en la qual creiem que hi ha estudiants disposats i preparats a fer una gestió tècnica i especialitzada en diferents àmbits que s’estan privatitzant. En segon lloc volíem demanar, com és que si la gestió de l’aigua a Lleida està externalitzada i és una empresa privada la que treu benefici de la gestió, han de saber famílies, estudiants i en general el poble de Lleida que queda pagada aquesta obra mitjançant l’increment de les factures. S’ha de mantenir realment el marge de benefici privat a costa de la suor d eles classes populars? I finalment, i no ens volem enredar massa, és ètic que una família o una persona es quedi sense aigua tal i com passa en la nostra ciutat? I una altra cosa, per favor, volia demanar a la taula que quan la ciutadania estigui fent les preguntes deixin de mirar els seus mòbils. Moltes gràcies.


44

CIUTADANIA PARTICIPANTCIUTADANIA PARTICIPANTCIUTADANIA PARTICIPANTCIUTADANIA PARTICIPANT

Josep Maria Jansà (Ecoxarxa) Si la paraula “privatització” (que evidentment vol dir privar) és substituïda pel mot “externalització”, es fa delinqüència semàntica i és una més de les perversions del sistema. A més a més, potser s'està incomplint l'article 2 del Reglament de Participació Ciutadana del 2006. Ara bé, qualsevol ser humà sobirà, i fins i tot una criatura, sap que un mateix servei que té uns costos ajustats a una eficiència i eficàcia determinades, sempre serà més car i insostenible si han d'afegir uns repartiments de beneficis a interessos particulars aliens. El més clar exemple pot ser el del grup FCC que “farda” de tenir a les seves mans, a 5000 municipis a 56 països a Europa i Amèrica. Aquest contracte amb “Aqualia” que ens hipoteca fins a l'any 2037 és molt més que indignant, és una absoluta boixaria. Cap ésser humà sobirà, coherent i responsable pot deixar en unes mans especuladores i privatives els serveis referits als tractaments de l'aigua. A la nostra ciutat ha d'haver-hi suficient potencial per a gestionar empreses municipals d'aquests serveis tan importants, tal com ja s'ha fet últimament a: Paris (2008), Berlín (Nov.2013), Arenys de Munt (2011), Manacor (Nov.2013), a 17 municipis (300.000 h) de Sevilla (2007) i una llarga llista que sí, existeix ... A l'àrea metropolitana de Barcelona també s'està gestant la re-municipalització, doncs entre moltes destaca una dada esfereïdora: el 56 % del rebut pagat es correspon a destinacions alienes als serveis pròpiament prestats. A Lleida s'ha augmentat en un 35 %, menys el 7 % del cànon, el 28 % que resta incrementa els ja abusius beneficis privatius del FCC. Quan fas un pressupost pel FCC, després de sumar tots els costos socials, industrials i administratius, has d'incrementar-lo en, almenys, el 45%, ...“sinó, no és rentable”: això és una altra perversió del sistema. La meva pregunta és: què hem de fer per poder disposar novament d'aquests serveis gestionats per empreses municipals on tots els beneficis de la gestió vagin a parar a tots els ciutadans?


45

Maria dels Àngels Felís (Ecoxarxa) Referent al contracte amb Aqualia, que ens hipoteca fins la data del 2037, molt llunyana i per aquest motiu molt més escandalosa, vull saber, totes les prèvies a la seva firma: reunions, estudis, previsions, consultes i tots els detalls amb totes les parts implicades, sobretot amb totes les usuàries, sense les quals seria molt incoherent el desplegament de cap organització de serveis públics. No pot ser que entre totes les usuàries de Lleida d'uns serveis tan fonamentals com els de l'Aigua, la gran majoria no en sabés res d'aquest nou contracte. Si l'ajuntament ens representa a totes, com és que son pocs els que saben què fa l'ajuntament? Per què quan algo l'interessa ja té bones eines per a fer-nos-ho saber? O és que hem d’estar totes vigilant per a saber què està fent el nostre ajuntament? Quan la nostra feina és una altra... De fet, una de remunerada per a poder pagar tots els impostos que se’ns imposa. I si finalment decidim entre totes que cal externalitzar els serveis perquè és la millor solució per el finançament de la ciutat i el bé comú, doncs llavors caldrà pensar també en externalitzar la gestió de l'ajuntament perquè evidentment la feina de representació que fa és totalment deficitària.


46

Josep Ramon Lasala (Ecoxarxa) Els serveis públics es gestionen amb contractes privats i això és una incoherència. Però encara és més greu que certes parts d'aquests contractes esdevinguin confidencials. Vull saber com es pot justificar això perquè l'ajuntament és del poble?


47

Noèlia Jiménez

Revisant l’extensa documentació facilitada i tenint en compte la dificultat tècnica per entendre-la correctament... - ens ha semblat entendre que les millores només es faran durant els primers anys de privatització: ¿Qui serà el responsable de fer-les desprès d’aquest temps i qui pagarà les avaries i reposicions? - Sembla que la intensitat lumínica serà inferior a l’actual; ¿algunes zones de la ciutat quedaran més fosques?" - Tenint en compte que els treballadors d’aquest (fins ara) servei públic van firmar el contracte laboral amb la Paeria amb unes determinades condicions, ¿quins mecanismes de seguiment per a la no precarització d’aquestes condicions laborals preveu la Paeria?


48

Joan Miquel Ballesté

Dos apunts. Un sobre el funcionament de l’audiència pública, que creiem que ara que tenim experiència després de les dues audiències anteriors veiem que hi ha una sèrie de necessitats que s’haguessin pogut solucionar. Hi ha d’haver un reglament que s’hagués pogut crear per saber com ha de funcionar l’audiència amb la participació de tota la gent i no s’ha fet. Crec que es un tema que hem de treballar entre tots i que hem d’exigir a l’ajuntament que realment fiqui un tema audiència. És il·lògic que el funcionament actual de l’audiència pública on hi ha una gent que té una sobreexposició de temps i d’altra gent a títol personal o en nom de les entitats sol tinguin dos minuts de temps per dir la seva. Crec que és injust i si ha de durar més dies l’audiència doncs que duri més dies. El tema de les paraules que també ha sortit, el tema de l’externalització fa mal a l’oïda perquè la gent no en sap el què vol dir, sembla que es vulguin buscar expressament aquestes paraules perquè la gent del carrer no les coneix. La gent coneix què és la privatització i sap que hi ha diferents tipus de privatització. Privatització de serveis o privatització de gestió de serveis que en molts casos és el que estem parlant aquí. Però són tot privatitzacions. I és clar que darrera de tota privatització hi ha un component ideològic i qui negui això és negar-ho tot... A Anglaterra fa molts anys la diferència entre esquerra i dreta es basava precisament en que uns privatitzaven i els altres tornaven els serveis a mans públics. Avi en dia ja no passa, tant partits d’esquerra com de dreta privatitzen. Avui en dia, davant que les tendències generals són de fer marxa enrere en el tema de les privatitzacions, han sortit el tema de l’aigua de Berlin i Paris que són clars exemples, s’està aconseguint el que realment volen moltes ciutats, i això s’està començant a aplicar tímidament a moltes ciutats espanyoles. Crec que l’ajuntament de Lleida faria un gran servei a la ciutadania si fos sensible a aquest tema. Que molts ajuntaments mirarien i dirien si Lleida fa aquest pas doncs nosaltres també el farem... Crec que un servei ha d’estar ben gestionat, per suposat, i és com ha de ser. Serveis que donin feina als ciutadans i a la vegada revertir els beneficis de les empreses en millors serveis i en l’abaratiment de les factures a pagar pels ciutadans. Crec que aquest objectiu és el que hem de tenir tots molt clar i si no es fa així és perquè hi ha una mala gestió. Amb tot això, demanem que la plataforma que es va crear fa un any i mig amb els companys de la CUP en defensa dels serveis públics que pugui continuar i que es pugui anar ajuntat gent per parlar sobre aquest tema. Tenint en compte tot l’exposat la meva pregunta és: s’ha plantejat el govern municipal fer marxa enrere en les externalitzacions ciutadanes.


49


50

Enrique Vicente

Quan estem parlant de servei públic estem parlant d ela relació polític ciutadà. És administració qui té l’obligació de garantir el servei públic en condicions d’igualtat, millor cost, qualitat, etc... En tot cas l’administració organitzarà o no organitzarà com prestar aquest servei, si amb recursos propis o amb recursos aliens, o totalment propis o totalment aliens. Però torno dir, sempre és aquesta relació. Quan l’entrada d’un element privat trenca aquesta relació està mal fet i s’ha de demanar responsabilitats tal i com diu la llei espanyola, però sempre hi quan trenqui aquesta relació. Una altra cosa, no esta posat de manifest mai que lo públic sigui millor i lo privat no o a l’inrevés. Estudis d’eficiència dels serveis públics gestionats per mans públiques som privades n’hi ha cinquanta mil i per tant hi ha moltes empreses privades que són un desastre i moltes administracions publiques que són molt deficients. Per tant, hem de buscar un altre paràmetre per mesurar. Algú ha preguntat quin es el criteri dels serveis per privatitzar. Un tema important, és evident que si una empresa privada entra en la gestió d’un servei públic tindrà un guany, i abans que per a la ciutadania, que és per a qui va aquest servei que paga amb els seus impostos, com per a l’ajuntament el que es tracta és que aquesta major eficiència que comporta l’activitat d’aquest operador privat és superior al seu guany privat que representa. Si aquest equilibri es dóna, la privatització des del punt de vista estrictament econòmic funciona. I això és un debat molt important, és a dir, hi ha un guany econòmic que es registra, però torno a dir, quan és interessant pel ciutadà que és el pagador del servei? En el moment que la major eficiència que dóna el servei supera el cost que està cobert. La major part d eles intervencions que s’han fet aquí sobre els autobusos llevat el tema de les relacions laborals, absolutament totes, és responsabilitat municipal d’acord al que s’estableix en el plec de condicions. És a dir, els responsables no són els concessionaris sinó que són les persones del govern municipal amb lo qual a l’hora de criticar el servei, es pot demanar responsabilitat política o a la concessionària però és un tema que hem de tenir clar per criticar-lo.


51

Juli Otal En un moment en que es recupera per molts ajuntaments fins i tot governats pel PP la gestió pública dels serveis de necessitat ciutadana, quin objecte té mantenir l’externalització dels serveis públics municipals a Lleida quan tots tenim el coneixement de que sempre surt mes car? I és així, i no per ser privats millor gestionats. Darrera de tot, la privatització de la gestió d’un servei públic prové d’unes empreses que mai ho fan altruïstament pel servei a la comunitat perquè el seu fi, lícit, és guanyar diners. Aquests diners, tots pagats pel contribuent, són pels beneficis de l’empresa, diners que no repercuteixen en el ciutadà i per tant pateixen una manca d’atenció pels diners que ells prèviament han pagat pels seus impostos. Gestió que si fos publica seria igual de bona, per no dir millor. Per tant, vull proposar a la Paeria, com ja han demanat altres veus, la recuperació de tots els serveis públics gestionats per empreses privades.


52

Núria Marín

Si realment el que es vol aconseguir és la participació ciutadana en temes cabdals de la gestió municipal crec que hi ha mecanismes més suficients en aquest sentit. Som conscients que aquesta iniciativa no ha esdevingut per part de l’equip de govern, i per això el que si que faig és un prec a aquest equip de govern que promogui i faci avinent aquesta demanda de convocatòria d’actuacions que permetin la efectiva i real participació de tota la ciutadania de Lleida, i no nomes els que estem aquí. Respecte al procés si que diria que per fer el que fem avui hi ha molta gent que hem emprat un temps per estar aquí intervinent. I no tinc clar quin serà el retorn a aquest temps que hem dedicat per estar avui aquí. I per tant la meva pregunta va adreçat a això. És a dir, ens agradaria saber quines conseqüències tindrà l’acte d’avui. I per tant si d’aquesta audiència pública s’han de extreure unes conclusions,, vull saber si aquestes conclusions arribaran a la ciutadania, i com hi arribaran. I un altre aspecte important, si les conclusions d’aquesta audiència pública no són del tot avinents a la que tenia previst l’equip de govern, es tindran en compte o no es tindran en compte?


53

M. Carme Gilart Bona nit a tothom. Vull començar la meua intervenció dient que no dubto que portar un ajuntament ha de ser una feina complexa. Bé, doncs, sempre he sentit dir que no es donen duros a quatre pessetes, per aquest motiu no puc entendre que resulti més econòmic per la nostra ciutat privatitzar la gestió pública dels serveis públics que gestionar-los des de la pròpia Paeria. Jo entenc que si a la Paeria un servei públic li costa “100”, quan la gestió d’aquest servei passa a mans privades ha de donar algun tipus de benefici al nou gestor i, per aquest motiu, els “100” es converteixen en 95? 90? 85? I dedueixo que amb menys diners algú o altre hi surt perdent: hi surt perdent el propi servei públic? Hi surten perdent les treballadores i treballadors? Segur que algú hi surt perdent. Doncs, si us plau, retorni’n, el més aviat possible, la gestió dels serveis públics a la gestió pública. Els demano que, després d’aquesta audiència pública, pensin honestament si s’està privatitzant la gestió dels serveis públics d’aquest ajuntament simplement perquè “tothom ho fa”. Els demano que si algú de vostès, encara que sigui a contracorrent, pensa que s’està privatitzant perquè ha calat la idea dels grups neoliberals que ataquen tot allò que és públic però que desitgen sense dissimular els diners de les institucions públiques; repeteixo, si algú de vostès pensa que és cert tot el que ara estem dient algunes i alguns des d’aquí, els demano que tinguin el valor suficient per obrir un debat al seu partit, a les diferents comissions i al ple d’aquest ajuntament per iniciar, el més aviat possible, el retorn de la gestió dels serveis públics a mans de la Paeria. Per acabar, vull dir-los que, des del meu punt de vista considero la privatització de la gestió dels serveis públics molt absurda, tant poc ètica com si algú volgués privatitzar la gestió dels càrrecs públics que vostès estan exercint actualment.


54

Rafel Baitg

La raó de ser de les administracions públiques és la gestió del bé i de l’interès públic. Interès públic que significa l’obertura dels serveis bàsics per cadascuna i totes les persones que formen la col·lectivitat. En aquest cas, i perquè tot seria aplicable a tots els àmbits territorials que vulguem, en les ciutats i els pobles. En aquesta òptica, l’administració municipal té una importància singular perquè és la més propera a la persona. Darrera la pràctica de cedir serveis que afecten a tota la col·lectivitat sota les més variables formes com ja s’ha dit aquí, hi trobem diverses raons: Una és la idea molt reiterada de la incompetència i el fracàs en la gestió de l’administració pública que s’ha volgut vendre, que no és pas el fracàs dels empleats i empleades públiques, sinó, i això sembla cada vegada més clar i evident, que són dels gestors públics, és a dir, dels polítics. Una altra raó és la participació en i amb interessos particulars amb l’excusa que el model empresarial és més eficient. L’objectiu de les empreses, segurament legítim, és obtenir beneficis econòmics, no la qualitat del servei. En canvi, el benefici de les administracions públiques és el donar resposta a les necessitats de la ciutadania tal i com marca la pròpia llei. Amb la privatització, a més a més, es cuida de l’estructura bàsica dels empleats i empleades i que cada vegada aquesta estructura, que està dedicada al bé públic, es va aprimant i aprimant amb el que això comporta. Aquest objectiu econòmic que dèiem de les empreses fa que estalviïn en despeses que repercuteixen en la precarització de les condicions laborals dels i les treballadores. A la vegada tampoc amb els beneficis obtinguts no fan l’adequat manteniment dels serveis amb la qualitat necessària que es mereixen els destinataris dels serveis. Però això és una qüestió que afecta a alguna de les demandes sorgides aquí que tenen a veure amb el control de les concessions privades Però fugint d’aquest posicionament, perquè a mi aquest sistema no m’agrada de fet soc un antisistema, la meva proposta passaria clarament per l’autogestió de tot això que afecta al benestar de la col·lectivitat entesa aquesta com el conjunt de persones individuals que la formen. Aquest benestar inclou de manera imprescindible el gaudir de la cobertura d’aquestes necessitats bàsiques que s’han dit aquí, com l’aigua, la llum, el transport, neteja, habitatge... I també una gestió correcta, que no se n’ha parlat gaire, de l’urbanisme entès com a conjunt important per al dia a dia de cadascuna de les persones que conformen la col·lectivitat.


55


56

Jordi Tremosa

Senyor alcalde, quina seguretat tinc com a ciutadà que la gestió privada del servei d’autobusos de Lleida hagi representat un estalvi per les finances municipals i una millora del servei pels ciutadans.


57

Josep Gonzalez

De de la federació serveis públics de la UGT si que volem dir que el nostre convenciment és clar i que creiem fermament que únicament la municipalització dels serveis públics és la millor opció. Per començar, com a principi. També hem de dir que donat que la situació que tenim és que hi ha concessió externa, si que s’han de mirar de posar formes i sistemes en que tots contractes, ja que es tracta de diners públics de la ciutadania de Lleida, tinguin un control exhaustiu i que no s’abandoni únicament a la gestió de les empreses. La ciutadania ha de saber en que es gasta una empresa que té una concessió cada cèntim del que s’està gastant. I això és un dret que té el ciutadà. I ara per ara sembla ser que no ho tenim. Per tant, és necessari. De la mateixa manera que totes les empreses que puguin accedir-hi que evidentment tinguin un expedient respecte als treballadors i tresoreria impecables perquè de l’altra manera poden passar situacions que tots i totes coneixem i que no repetirem. He de discrepar amb el senyor Zeballos quan afirmava que al privatitzar-se el servei de neteja de l’ensenyament públic ningú es va mobilitzar. Nosaltres ho vam fer. El que passa és que la “voràgine” del govern de CIU (el seu partit) va possibilitar que els i les treballadores precaritzessin la seva situació laboral al passar a mans privades. Dit això, la meva pregunta va en funció que no hem de dir que hi ha un sistema millor o un altre sinó mirar que de cara a la ciutadania quin és el millor sistema i si és públic doncs no ha de fer grima que sigui així. Precisament per una qüestió, totes les famílies d’aquí a Lleida voldrien tenir més diners, i potser per algunes pagar 5 euros més pel rebut de l’aigua no és res, però per d’altres famílies això suposa no poder-los gastar en comprar menjar. I això és molt greu.


58

RÈPLIQUESRÈPLIQUESRÈPLIQUESRÈPLIQUES

Iniciativa per CatalunyaIniciativa per CatalunyaIniciativa per CatalunyaIniciativa per Catalunya----Verds. ICVerds. ICVerds. ICVerds. IC----VVVV Eduard Baches

M’he quedat bocabadat amb una afirmació que ha fet l’alcalde. Parla que els serveis de l’ajuntament estan garantitzats gràcies a les empreses privades. La veritat és que no perquè en aquesta ciutat hi ha moltes famílies que per desgracia no tenen garantit el dret a l’habitatge, estant ocupant pisos i l’ajuntament de Lleida via les empreses privatitzades de l’aigua s’estan racionant per treure aquest servei i se’n vagin dels pisos. Això és una autèntica vergonya i la veritat quan he sentit que era important garantir els serveis a la ciutadania m’ha semblat una autèntica bogeria i ho volia manifestar.

Dones LleidaDones LleidaDones LleidaDones Lleida Gemma Casal

No volem deixar passar aquesta ocasió per fer una crítica constructiva al format de les audiències públiques. Perquè hi manca fortament una perspectiva de gènere a l’hora de planificar aquesta posada en marxa perquè siguin realment inclusives de les dones d’aquesta ciutat. I no estic parlant només de les dones amb dret a vot, estic parlant de totes les dones. També les nenes i de totes aquelles dones immigrants i també dels homes immigrants que no tenen dret a vot però que són ciutadans, usuaris, i paguen impostos en aquesta ciutat. Des del Grup de Dones demanem doncs que les convocatòries i la difusió


59

prèvia del contingut per debatre les audiències sigui més curosa per part de la Paeria, que no hagin de suportar aquest pes les entitats siguin quines siguin les promotores de l’audiència, com ha succeït en aquest cas, i que sobretot tingui en compte mesures d’inclusió i igualtat.

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans. SEPCSindicat d'Estudiants dels Països Catalans. SEPCSindicat d'Estudiants dels Països Catalans. SEPCSindicat d'Estudiants dels Països Catalans. SEPC Jose Lasala

Nosaltres no ens atenem a promeses sinó que ens atenem a dades i fets concrets. I els fets concrets de la privatització de l’aigua són que durant dos anys consecutius hem experimentat una pujada a la nostra factura del 35%, a partir del 7,5% del cànon que va pujar la Generalitat. A part d’això també ens atenem a la hipocresia que mostra el govern municipal, un govern que s’autodefineix com progressista, avançat o d’esquerra més enllà de socialista. Aqualia és propietat de Fomento de Construcciones i Contratas amb la seva màxima accionista Esther Koplowitz que segons la revista Forbes té mil milions de dòlars en accions i és la marquesa de la casa Peñalva, cosa que torna a ficar en evidència un altre cop el model de societat d’aquest país on l’aristocràcia continua controlant els grans mitjans de producció. A part, també dir que aquesta empresa va realitzar dos pagaments, dos donacions de 60.000 euros al Partit Popular, per això és probable que aquest grup s’hagi abstingut de venir avui a participar a l’audiència i entrar en aquest debat. Probablement perquè podia sortir salpicat. També remarcar la compra de l’alemanya Alpine Resort per 400 milions d’euros que s’ha declarat en suspensió de pagaments i ha fet fora a 2500 treballadors i treballadores deixant un forat de 657 milions d’euros que acumulen un deute a Fomento de Construcciones i Contratas de 800 milions que s’ha hagut de sufragar amb una refinanciació del deute amb entitats bancàries a horitzó 2018 i que ha obligat presentar un pla de viabilitat que ha


60

comportat en el darrer últim any 4 ERES que ha provocat fer fora a 1565 treballadors i treballadores. Aleshores, bé, creiem que un govern que s’autodefineix socialista no hauria d’apostar per aquestes empreses que no tenen una gestió ètica de la seva producció. Així doncs els hi preguem que revisin el nom del seu partit i es treguin la paraula socialista i també dir-li que fa vergonya i ràbia que un partit que fa aquestes coses s’autoanomeni socialista. I això s’ho han sentit al carrer, s’ho han sentit a les manifestacions amb els crits de qui sembra la misèria recull la ràbia. I això és el que segurament al final podria acabar passant.

Es pot veure el vídeo a: https://www.youtube.com/watch?v=raxzyYHzMlE

Candidatura d'Unitat PoCandidatura d'Unitat PoCandidatura d'Unitat PoCandidatura d'Unitat Popular. CUPpular. CUPpular. CUPpular. CUP Josep Manel Busqueta

Bé primer una qüestió prèvia perquè se’ns ha plantejat per part de la senyora Marta Camps quina era la informació que nosaltres havíem demanat i que aquesta no se’ns havia facilitat. Nosaltres el que hem fet durant aquest procés de preparació de l’audiència, juntament amb totes les entitats i les persones que hem treballat perquè això avui fos l’èxit que ha sigut tenint en compte les limitacions que hem tingut tal i com han expressat alguns companys i companyes en les seves intervencions, és demanar que se’ns facilitessin les diferents ofertes, els plecs de condicions, els contractes, les bonificacions si s’escau que haguessin hagut d’aquests contractes, els balanços econòmics i els informes de seguiment que hagi fet la Paeria de tot aquest seguit de processos privatitzadors. Pel que fa referència als contractes, i després de discutir una setmana amb el


61

personal encarregat de la qüestió, els que se’ns ha dit és que els contractes públics són confidencials. Nosaltres sabíem del cert que això no era així, i que de fet aquest grau de confidencialitat només podia ser de les dades comercials així declarades però mai del total del contingut. De fet hi ha diferents sentencies judicials que així ho diuen. Pel que fa referència als contractes, aquest mateix matí ens han passat quatre mitges cares de foli on surt només el preu i la data de les adjudicacions de quatre dels set contractes. Aquesta és la informació que se’ns ha facilitat. Per tant, nosaltres si que l’hem treballat la informació i em sembla en aquest sentit un greuge que plantegi als companys i companyes que han esmerçat el seu temps lliure no professional en la preparació d’aquesta audiència, a les persones i a les associacions, als ciutadans i ciutadanes que han col·laborat en aquesta participació... i no diguin que no s’ha fet l’esforç del seguiment de la informació que vostès ens faciliten. En el cas dels balanços i dels informes de seguiment de la Paeria ni tant sols ens els han donat. En el cas dels informes de seguiment de la Paeria és que ens arribem a qüestionar si és que existeixen o no. Vostès ens ho respondran. Mireu, la veritat és que aquesta audiència ha sigut edificant. Ha sigut un fet que ens hem de felicitar al contemplar, el ser conscients que existeix aquesta ciutadania, que existeix aquest conjunt d’entitats actives que vetllen i vetllaran pel que representa la defensa i la lluita d’un model públic, controlat públicament dels serveis i els drets fonamentals que tenim la ciutadania. Malgrat, diguem-ne, se’ns plantegi a través de mecanismes de funambulisme conceptual el fet de si ens hem de referir a externalització o a privatització. Ha quedat ben clar perquè la gent és adulta i sap del que li parlen, sabem que el procés de privatització és un procés molt complex i que té molts mecanismes, i que en aquest cas els processos d’externalització són clarament processos de privatització. Per tant, no s’escudin en una qüestió, jo diria, tant pueril com aquest funambulisme conceptual per intentar camuflar el que és posar en mans privades la gestió dels serveis públics. Un tema fonamental que vostès han dit, i penso que en aquest sentit ha estat un tema recurrent tenint en compte les opinions de la sala, el plantejar que la gestió, que l’eficiència,.. no són qüestions ideològiques, no són qüestions de plantejament polític, sinó que són qüestions que s’han de complir si o si en qualsevol que siguin les situacions. Doncs evidentment, clar que si, però està clar que aquest fet també planteja que els models de societat que s’escuden darrera d’aquests criteris no són els mateixos. Esta clar que tenim diferències de model, és evident. Per nosaltres, una qüestió com és l’aigua, un dret fonamental per la vida de les persones, com la sanitat, com l’educació, i com d’altres serveis fonamentals, no poden estar al mercadeig. Aquest és el fet, aquest és un fet de model de societat i està clar que ho és. Nosaltres no tolerem que allò que és indispensable per a la vida de les persones i de la ciutadania esdevingui subjecte de benefici privat, com ho és actualment per desgracia en moltes de les ciutats respecte als serveis fonamentals i en aquest cas també a la ciutat de Lleida.


62

Mirem d’on venim, d’on venim nosaltres? d’on ve la nostra societat? La nostra societat viu un moment en que, d’una forma podem dir àmplia, els països i els governs subministraven de forma pública i satisfactòria el que esdevenien aquells drets fonamentals de la ciutadania i així es com es consoliden els models de l’estat del benestar. Així es com es consolida aquest model de la vella Europa de la qual vostès, segons diuen, en son hereus ideològics. La qüestió és que a partir de la dècada dels anys 70 i bona part dels anys 80, les societats, les organitzacions i les institucions polítiques sucumbeixen i s’agenollen enfront dels interessos privats. Passem al procés de privatització a mansalva, on tot allò que és rentable passa a ser subjecte de privatització. Privatització, desregulació, comercialització... esdevenen les paraules claus del neoliberalisme que vostès han adoptat com a dogma. El fet és que això s’acaba, diguem-ne que la crisi ens ha de portar a un canvi de paradigma, a un canvi de model i aquí és on volia anar a parar. Perquè vostès plantegen el partenariat público-privat i aquest ha estat un fet recorrent en moltes de les intervencions que s’han fet, com una realitat concreta que es pot explorar a l’hora de proveir determinats serveis públics. Mirin. Fixin-se, estem en el neoliberalisme 2.0. Quan ja s’ha acabat la rentabilització de tot allò que era possible en el marc de la nostra societat, el que cal és discriminar i el que cal a través del partenariat público-privat és generar aquest tipus de comportaments on l’empresa privada s’aprofita de tot allò que és rentable i ho escomet a la recerca del màxim benefici i deixa que siguin les institucions públiques les que s’encarreguin d’aquella part de la societat que no pot fer front a les tarifes i als pagaments de les empreses privades. Per tant, darrera del partenariat público-privat que vostès tantes potencialitats li veuen, nosaltres el que li veiem és la grapa dels voltors. L’últim intent d’apoderar-se del que representa els darrers camps d’obtenció de beneficis d’una societat angoixada, fastiguejada i absolutament cansada i esgotada pel que està representant el saqueig de la crisi. Mireu, i ja per acabar, el que si que us diria és que nosaltres tenim ganes de que d’aquesta audiència n’han de sortir dos elements que nosaltres plantegem i que pensem que són molt importants. El primer és el mandat que te l’audiència de presentar una comissió de seguiment, que té l’obligació d’asseure en una taula a totes i cadascunes de les persones i entitats amb la voluntat de defendre un model de ciutat i d’anàlisis basat en la transparència democràtica del que està succeint i avançar en aquest compromís ciutadà i polític del que seria l’anàlisi i els seguiment d’aquests drets socials, doncs en aquest sentit, en aquest procés de privatització. Vostès tenen la paraula per signar i per anunciar la data en la qual es posi en funcionament aquesta comissió de seguiment. També volíem dir que de la mateixa manera que es planteja aquesta audiència, així com existeixen altres mecanismes, nosaltres pensem que podria i hauria de sorgir també amb la iniciativa de la Paeria i el recolzament de la ciutadania la possibilitat d’organitzar consultes ciutadanes sobre temes tant fonamentals


63

com pugui ser el proveïment i la gestió d’un recurs tant bàsic i tant essencial com per exemple l’aigua. Doncs per què no? Som-hi, endavant. A nosaltres no ens fa por la democràcia, no ens fa por la participació, no ens fa por enfrontar-nos a les realitats que s’amaguen darrera aquesta opacitat financera que no ens acaba d’arribar mai. Som-hi doncs i endavant. La nostra mà oberta, i en aquest sentit, la màxima col·laboració. Nosaltres el que veiem és que som una societat cada vegada més efectiva també. Veiem com cada vegada és més evident, que aquella societat que nosaltres volem, aquella societat que albirem a viure, de ciutadans i ciutadanes amb possibilitats de desenvolupar la vida digna... aquesta societat cada cop se’ns fa més difícil d’aconseguir en aquest context on tot es subordina a la lògica del control del dèficit públic i la lògica del control dels poders econòmics i financers als que se’ns sotmet. Nosaltres, però, lluitarem per fer realitat aquesta ciutat llunyana i li demanarem que entre tants crits estranys “que la teva veu ens parli quan ja no ens queda quasi cap més consol que creure-hi i esperar la nova arquitectura en que braços més lliures puguin ratllar el teu sol”. Reprendrem doncs aquesta lluita valenta amb tots i totes vosaltres, on com diu Jose Alfonso “sigui el poble qui ordena i no el capital com esta succeint en aquest moments”. Moltes gràcies

Es pot consultar el vídeo del discurs a:

https://www.youtube.com/watch?v=GFkqfB78GKA


64

L’ENDEMÀ DE L’AUDIÈNCIAL’ENDEMÀ DE L’AUDIÈNCIAL’ENDEMÀ DE L’AUDIÈNCIAL’ENDEMÀ DE L’AUDIÈNCIA

Actualment ens trobem en un moment d’atac i de retallades al sector públic. A Lleida, això es manifesta, entre d’altres, amb l’allargament de concessions a serveis privatitzats (com els servei d’abastament d’aigües) o de privatitzacions de serveis que estaven en mans públiques (com l’enllumenat). Una situació, per tant, en la que era necessari obrir un debat, com més públic, ampli i divers millor, sobre aquestes privatitzacions; un diàleg que porta implícit també una discussió sobre el model de ciutat que volem. Per això vam engegar tot aquest procés. Però quan diferents associacions i col·lectius es van unir per donar suport a la proposta de la CUP i es va decidir impulsar una Audiència Pública per parlar sobre les privatitzacions que ha dut a terme l’Ajuntament de Lleida, tots i totes teníem clar que aquest mecanisme de participació no era la fi sinó un mitjà. Teníem clar que, com se sol dir, l’important no era el dia de l’Audiència Pública, que també, sinó l’abans i el després. En aquest aspecte la valoració és més que positiva. Cap partit polític s’ha quedat al marge del debat i tots han definit clarament la seva posició. D’una banda el PP, marginant-se directament de qualsevol cosa que soni a participació ciutadana i plantejant mocions al ple municipal per endurir les condicions pactades per celebrar audiències públiques, però defensant, igual que el PSC i CiU amb matisos, un model que ells anomenen de col·laboració publico-privada que, de fet, és un eufemisme més per designar les privatitzacions. I de l’altra, ERC i ICV posicionant-se, malgrat haver format part de governs que van privatitzar, en contra de la cessió de serveis públics a empreses privades, sens dubte una bona noticia. Però més enllà dels partits, el que és realment important és la posició de les entitats, organitzacions, col·lectius i ciutadans que, amb un debat intern previ, van manifestar, amb diferents graus i una sola excepció, la seva oposició a l’externalització. Més de 30 intervencions es van sentir en la Sala Alfred Perenya, sindicats com CCOO, UGT, CGT i USTEC, diferents comitès d’empresa de serveis privatitzats, Indignats de Cappont, la Marea Groga, la Marea Lil·la, Sos Bressol, ARRAN, SEPC i moltes d’altres organitzacions així com persones a títol individual, que composen una part significativa del teixit social de la nostra ciutat van participar directament en l’Audiència. Totes elles van fer sentir la seva veu i la voluntat de retornar, a mans públiques, els serveis bàsics ara sota mans privades. Creiem que va ser tot un èxit de participació ciutadana i un exemple de voluntat constructiva i democràtica d’una gran part de la ciutadania que hem demostrat que no sol volem un altre model de ciutat diferent al que s’està construint sinó que també apostem per una altra manera d’entendre i fer la política municipal. Una Audiència Pública que va ser, sense cap mena de dubte, un èxit. Que unes 200 persones omplin de gom a gom la Sala Alfred Perenya un dia laborable a les 19:00 de la tarda per debatre durant més de tres hores demostra l’interès de les lleidatanes i lleidatans de participar en la vida política


65

de la ciutat, més enllà de dipositar la butlleta cada 4 anys en una urna. Una voluntat i una força que la Paeria faria bé en fomentar i donar continuïtat. Hem evidenciat que l’audiència pública ha estat un procés d’empoderament ciutadà i una demostració de força de les classes populars i el teixit social lleidatà en defensa dels serveis públics. I no sol per l’audiència en si sinó per tot el procés que s’ha portat a terme per poder realitzar-la. Un procés molt enriquidor començat gairebé fa un any amb la recollida de signatures (que recordem vam aconseguir recollir-ne més de mil quan se’ns demanaven 200), i molt obert i participatiu on la ciutadania ha enviat un missatge clar a la classe política. Volem i hem de participar en les decisions que ens afecten a tots i a totes. I això sol passa per una altra manera de fer política. Creiem que en definitiva, l’audiència és la síntesi de tot aquest procés. També volem posar sobre la taula el paper que ha tingut l’ajuntament en tot aquest procés. Més enllà de la data escollida per celebrar l’audiència i el poc temps que tenien les entitats i ciutadania (no així els grups polítics) per exposar les seves demandes i posicionaments que en el fons sol pretenia posar pals a les rodes a la participació, també volem denunciar l’actitud en alguns casos prepotent que van tenir algunes de les intervencions dels i les representants del govern municipal que semblava que es prenien a broma algunes de les qüestions plantejades. Però és que a més, com molt bé recordaven alguns dels ponents al llarg de l’audiència, i malgrat la quantitat d’informació penjada que realment era més un obstacle que no pas una ajuda, si que volem denunciar la nul·la informació rellevant que es va facilitar des de l’ajuntament tant abans com durant l’audiència, negant-se a mostrar públicament els contractes i balanços econòmics resultants de tot aquest procés privatitzador i la, de moment, nul·la resposta, tot i la promesa via mail de l’equip de govern, a moltes de les demandes ciutadanes. La poca predisposició de l’ajuntament a donar explicacions diu molt poc del seu tarannà participatiu i dialogant. Ara bé, un cop celebrada, és moment de continuar el debat i anar mes enllà. L’Audiència no és, ni molt menys, un punt i a part sinó un punt i seguit. Hem de continuar la discussió pública i compartida sobre el model de ciutat que volem, aprofundint en el treball horitzontal i en xarxa que tan bon resultat ha donat i que ha mostrat la força i la vitalitat del teixit social de la nostra ciutat. Cal tornar a posar el focus en els serveis privatitzats, en aquells serveis bàsics la gestió privada dels quals suposa una evident precarització en les condicions de vida dels lleidatans i lleidatanes. Cal, de ben segur, seguir amb els criteris amb els quals vam treballar abans de l’Audiència, i tornar a fomentar la participació activa i incitar al debat, empoderant-nos i creient-nos-ho. Potser no ens caldrà demanar permís, sinó que ens podrem adonar que, si ens ho proposem, podem començar a aturar el desmantellament dels serveis públics i apostar per alternatives reals, existents i que tornen els serveis privatitzats a les mans de tothom. Hem de treballar per tornar a debatre i escoltar la veu de totes i tots per plantar la llavor d’una Lleida que volem participativa i socialment justa.

A les entitats i a la ciutadania sol ens queda seguir treballant pel bé comú, és a dir lluitar i apostar fort per la remunicipalització dels serveis públics. Per això,


66

moltes de les entitats participants en tot aquest procés hem constituït l’Assemblea en Defensa del Serveis Públics de Lleida, un espai obert a tota la ciutadania, perquè volem continuar treballant conjuntament i perquè creiem que pot ser l’instrument a través del qual volem canalitzar aquestes forces i que serveixi d’element catalitzador per concretar totes les idees i eines necessàries per aturar aquest atac frontal contra el bé comú. Algunes de les eines que tenim a l’abast per continuar aquesta lluita i que ha acordat l’Assemblea són:

- demanar formal i públicament a l’ajuntament que activi la comissió de seguiment resultant de tot aquest procés, on les entitats i col·lectius hi tenim molt a dir, a la qual es va comprometre la Paeria tal i com marca el reglament de l’audiència.

- continuar generant mecanismes populars i participatius per cridar a la

mobilització social en defensa dels serveis públics i que permetin intervenir en les polítiques municipals. Per això, tal com van apuntar algunes entitats el dia de l’audiència, demanem a l’ajuntament que convoqui una consulta popular que sigui vinculant, perquè la ciutadania pugui decidir si vol privatitzar o no el servei d’aigües de la ciutat.

- començar també una campanya de difusió i denúncia davant de la privatització dels serveis de radar i del què s’amaga darrera.

La consulta sobre la privatització de l’aigua ha de ser una eina per tal de revifar el debat sobre la privatització dels serveis públics i es centra en la privatització de l’aigua però ha de servir per debatre sobre totes les privatitzacions. En definitiva, la consulta sobre l’aigua ha de ser la palanca que permeti emergir el debat sobre tot el model de privatitzacions ja que creiem que és un debat que no es pot abandonar perquè estem convençuts i convençudes que esdevindrà un clam ciutadà en la defensa del serveis públics.

Valoració pública de l’audiència, després de la qual, moltes de les entitats participants hem decidit constituir-nos com Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida.


67


68

El cas del poble d’Alfés (Segrià) Aquest mes de gener s’ha fet realitat una de les nostres principals reivindicacions. El Ple de l’Ajuntament del meu poble, Alfés, ha aprovat la municipalització de l’aigua tal i com veníem reclamant, per raons eminentment ideològiques, des de l’inici de la legislatura. Hem proposat aquesta municipalització perquè sempre hem entès que els criteris que han de prevaldre en els serveis públics no es poden centrar en l’obtenció de beneficis sinó en donar bones prestacions a la ciutadania i perquè defensem que la qualitat dels serveis que ha de donar l’administració té relació directa amb la responsabilitat, la transparència o el compromís i té per objectiu principal, en el cas específic de l’aigua, garantir qualitat, regularitat i continuïtat. El nostre ha estat, a més a més, un cas digne de manual i el temps i la seqüenciació dels esdeveniments ens ha donant la raó. Fins fa pocs dies, Aigües de Catalunya era qui gestionava aquest servei al municipi i considerava que no se’n beneficiava suficientment o, dit d’una altra manera, que “no li sortien els números”. Sota l’argument de manca de beneficis, per tant, va demanar reiteradament al consistori, que és qui té competències en aquesta matèria, una pujada de les tarifes però sempre es va trobar amb la negativa del Ple. I la resposta de l’empresa ha estat contundent: desatenció d’avaries i servei dolent. Finalment i després d’una llarga negociació, no pocs problemes i una considerable indemnització s’han precipitat els esdeveniments. S’ha rescindit el contracte amb l’empresa en qüestió i s’ha decidit que l’aigua, novament, la gestioni directament el poble. Ara, assolida aquesta fita de la qual ens en sentim profundament satisfets se’ns obre una nova lluita. Ens caldrà vetllar, aquest cop, perquè el nou servei municipal d’aigües que estarà sota control dels alfesins i les alfesines respongui, pel que fa als llocs de treball que se’n derivaran, a uns criteris concursals clars i transparents que permeti l’accés als mateixos en igualtat de condicions per a tota la ciutadania i defugi els amiguismes. El que s’ha fet a Alfés, a imatge del que la CUP ha dut a terme en altres municipis com Arenys de Munt i com s’està posant en pràctica en altres pobles i ciutats d’arreu, és una bona mostra de que la cessió dels serveis públics a empreses privades no és, com defensen molts, l’únic camí possible i que cedir els nostres serveis públics a empreses privades és entregar-lo a interessos mercantils i allunyar-lo d’allò que ha de ser l’essència de tot servei públic: la qualitat, la transparència i l’eficiència. Procedir com ho hem fet és, en definitiva, estendre la mà a la gent i tancar-la al benefici únic de l’empresa privada.


69

L’HEMEROTECA DE LL’HEMEROTECA DE LL’HEMEROTECA DE LL’HEMEROTECA DE L’AUDIÈNCIA’AUDIÈNCIA’AUDIÈNCIA’AUDIÈNCIA,,,, L’ L’ L’ L’ EPÍLEGEPÍLEGEPÍLEGEPÍLEG


70


71


72


73


74


75


76


77

ANNEX 1ANNEX 1ANNEX 1ANNEX 1

Marea Groga OBJECTIU COMÚ Una escola catalana, inclusiva —que no vulgui perdre ningú—i participativa fan un país més just i afavoreixen l’èxit educatiu de tothom.

Tot plegat recollit d’una manera o un altra a la Carta de la Ciutadania (article 14)de Lleida o la Carta de Lleida, ciutat educadora dins l’Annex-2

FORTALESSES A CONSOLIDAR, AMPLIAR i/o REFORÇAR

• Actuacions de suport d’activitats educatives dins de l’horari lectiu: programa educació a l’abast i altres .

• Centres de formació d’adults i Formació ocupacional: a través del Institut Municipal d’Ocupació Salvador Seguí o l’oferta reglada del Departament d’Educació (dos centres)

• Actuacions de promoció d’activitats educatives més enllà de l’horari lectiu: oferta activitats extraescolars complementàries ja sigui del mateix IME (esplai e3), l’Institut Municipal d’Acció Esportiva, com també per èpoques no lectives (Estiu dels petits, Estiu de Joc i Esportmania) o la mateixa Xarxa d’Entitats de Lleure.

• Programes de lluita contra l’absentisme i acompanyament escolar: que el podem veure, conjuntament amb d’altres programes, a la memòria dels serveis municipals de Benestar Social sobre infància i família

• Conservatori i Escola Municipal de música, Aula Municipal de Teatre i l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol.

• Centres oberts, ludoteques, mediateques, casals infantils, etc. • Actuacions d’orientació i activitats diverses a partir dels centres de la

regidoria de Joventud i el seu Pla Local 2012-2015. • Tallers d’estudi assistit, tutories d’acompanyament i altres programes de

reforç escolar que també podem trobar a la la memòria dels serveis de Benestar Social sobre infància i família

• Les aules taller, els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) i altres programes de transició escola-treball.

• Línies de subvencions de les AMPA dels centres educatius AMENACES GENÈRIQUES

1. Reducció despesa pública per la crisi financera. 2. El desplegament legal centralitzador i limitador(LOMCE) i projecte de llei

de Regim Local (LRSAL)


78

3. Canvis de paradigmes en la concepció d’allò públic i el paper dels poders públics (pàg 542 de L’Anuari 2013. Estat de l’Educació a Catalunya. Fundació Bofill): • Gratuïtat de l’ensenyament vs. copagament de l’educació. • Poders públics com a garants del dret a l’educació vs. poders públics

com a proveïdors de serveis. • Educació com a dret col·lectiu vs. educació com a dret individual. • Provisió pública vs. provisió privada sufragada amb fons públics /

gestió indirecta. • Escola com a institució social vs. autogestió de l’educació. • Igualtat d’oportunitats vs. assistencialisme. • Protecció dels poders públics vs. educació com a mercat.

4. Segregació escolar en augment per l’increment de la pobresa (pàgina 87-90 del mateix Anuari 2013)

AMENACES CONCRETES

• La ciutat de Lleida es troba entre els 20 municipis amb un índex de segregació escolar més elevat tan a primària (2n lloc) com a secundària (13è lloc) amb dades de l’any 2007 i tal i com es pot comprovar a la taula 10 de la pàgina 26 de informe extraordinari del Síndic de Greuges sobre segregació escolar.

• La comarca del Segrià amb la ciutat de Lleida inclosa continua en el tercer lloc de comarques amb elevats índexs de segregació escolar amb dades molt recents(pàg. 103 de L’Anuari 2013 de la Fundació Bofill).

• Aquesta segregació escolar evident provoca una situació de clara desigualtat que fins i tot pot generar situacions conflictives ja sigui en els processos de pre-inscripció i matrícula com en la convivència diària als centres.

• La caiguda nominal d’un 20 % en la despesa per alumne (pàg. 343 de l’informe 2013) fa que la severitat d’algunes retallades perjudiquin doblement al col·lectius més vulnerables. El conflicte recent per les retallades en beques menjador n’és un exemple.

DEMANDES (l’equip de govern de la Paeria accepta?):

1. El compromís en ferm per no privatitzar escoles, programes ni serveis directament relacionats amb l’educació ja sigui com activitats de suport o complementàries.

2. El compromís per caminar en el sentit d'abandonar el model SEGREGAT de centres escolars (en base a les dades que s’adjunten) entenen que és el pas previ per justificar la privatització (total o parcial) del dret basic d’educació i caminar cap un model d'INCLUSSIÓ i de distribució EQUITATIVA entre centres. En un model segregat com el que estem el conflicte dona peu a una visió desprestigiada del servei públic La conseqüència lògica és afirmar que si allò públic no funciona s'haurà de privatitzar.


79

3. El compromís per tal de fer actuacions de promoció de l’equitat en l’admissió (estratègies d’escolarització equilibrada) a través de l’enfortiment de les actuacions de l’Oficina Municipal d’Escolarització. (Com a mostra d’una informació poc “encertada” podem veure com al llistat de centres de la informació que dona l’IME encara hi figura “públic” versus “privat concertat” quan tots són centres “sostinguts amb fons públics” del Servei d’Educació de Catalunya.)

4. El comprimís que els programes, serveis i intervencions escolars complementaris responguin a un criteri de necessitat i de discriminació positiva ja sigui de l'escola, familiar o individual del alumne amb una oferta estrictament PÚBLICA (que al mateix temps, i com s’està demostrant darrerament amb les remunicipalitzacions, estalvia diners i és més eficient)

ALTRES DEMANDES D’INTERVENCIONS SUGGERIDES

1. Programes d’incentivació i orientació formativa 2. Programes de vinculació de l’escola al territori 3. Programes d’acompanyament i formació de famílies amb accions

específiques d’acompanyament a les famílies nouvingudes 4. Projectes educatius a les escoles relacionats amb la millora de l’èxit

escolar 5. Programes de promoció de la convivència i mediació escolar. Projectes

d’acollida a l’escola 6. Programes de transició entre etapes educatives

NOTA: tots els documents esmentats són de lliure accés i es poden consultar a través dels enllaços del text. INTERVENCIONS POSSIBLES DINS L’ÀMBIT MUNICIPAL SOBRE SEGREGACIÓ ESCOLAR EXPOSICIÓ DE FETS

1. El Síndic de greuges va publicar l’any 2008 un informe extraordinari dedicat en exclusiva a la segregació escolar (en el qual Lleida està tan en primària com a secundària entre els 20 primers municipis de Catalunya amb l’index de segregació més alt-taula pàgina 26) i que, entre altres coses, assenyalava alguns aspectes dels quals destaquem únicament els que tenen la possibilitats d’aplicar-se des de la política municipal i amb l’actual marc normatiu (pàgina 110 i ss):

a. Impulsar models de zonificació escolar que afavoreixin l’heterogeneïtat en la composició social dels centres.

b. Tancament dels centres segregats a la matrícula viva i suport a les comissions d’escolarització

c. Ús de les ampliacions i les reduccions de ràtios i de grups, i de les adscripcions de centres com a instruments per a l’equitat educativa.


80

d. Allargament de la reserva de places un cop acabat el procés de preinscripció i impuls de polítiques actives per optimitzar l’ús d’aquesta mesura.

e. Establiment d’un màxim d’alumnat amb necessitats educatives específiques per centre.

f. Compromís polític sobre el control de les irregularitats en el procés d’admissió

g. Reducció de les desigualtats socials d’accés a la informació h. Promoció del coneixement sobre els drets d’elecció de centre i

pedagogia de les decisions polítiques i. Optimització del sistema d’informació de les vacants i de les

baixes durant el curs escolar

2. Al setembre de 2012 la Fundació Jaume Bofill publica “L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2012” dirigit per Miquel Martínez Martín i Bernat Albaigés Blasi es destaca una vegada més com un gran repte pel nostre país a la segregació escolar i la dualització del sistema. Concretament s’afirma que i es constata que “els resultats escolars dels alumnes de determinats municipis es veuen afectats per la seva elevada segregació escolar”:

a. El percentatge d’alumnat estranger al sector públic (19%) triplica el de les escoles concertades (7%). Aquest desequilibri en la distribució de l’alumnat estranger havia tendit a reduir-se en els darrers anys, evolució positiva que s’ha interromput a partir del curs 2010-2011, com a conseqüència de les dificultats econòmiques creixents de les famílies en l’actual context de crisi, que orienta l’alumnat socialment menys afavorit cap al sector públic.

b. No existeix relació significativa entre el pes del fet migratori al municipi i el nivell de segregació. La segregació té més relació amb polítiques locals promogudes per fomentar l’escolarització equilibrada. Els municipis amb més nivells de segregació escolar tendeixen a tenir taxes de graduació en ESO més baixes.

c. Els processos de concentració d’alumnat amb més necessitats educatives en determinades escoles i aules reverteixen negativament sobre els resultats d’aquest alumnat i també del conjunt del sistema. A Catalunya, la diferència entre taxa de graduació en ESO al sector públic (77,5%) i al sector privat (88,4%) és de més de 10 punts percentuals, a causa fonamentalment de les diferències en la seva composició social.

d. L’heterogeneïtat social a les aules no té efectes sobre els resultats educatius de l’alumnat amb millor rendiment i en canvi beneficia l’alumnat amb més dificultats educatives.

3. La mateixa fundació Bofill i amb la direcció de Xavier Bonal ha publicat “Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local” de la qual en destaquem la seva conclusió general on s’afirma que “reduir la segregació escolar és possible des de l’acció municipal” proposant algunes mesures i exemples concrets al respecte:


81

a. No és cert que la segregació escolar sigui un mer reflex de la segregació urbana contra la qual la política educativa pot fer ben poca cosa. La segregació escolar és sempre superior a la urbana i això ens mosta l’existència d’un marge important d’acció per a la política educativa.

b. No és cert que la política educativa municipal no pot fer res perquè no té competències en aquest camp. Els ajuntaments estudiants exprimeixen el marc legal i aprofiten tots els espais possibles de coresponsabilitat educativa amb el Departament d’Ensenyament.

c. No és cert que el volum d’immigració sigui un factor decisiu a l’hora de canviar les situacions de segregació escolar. Malgrat les elevades proporcions d’alumnat d’origen immigrat d’alguns dels municipis estudiats, aconsegueixen una bona distribució de l’alumnat en risc educatiu. El manteniment d’aquest tipus de polítiques en els municipis depèn més de la voluntat política que no pas de les condicions objectives (volum d’immigració, segregació urbana).

d. El context de crisi econòmica i de retallades accentua sens dubte els processos de segregació escolar, en gran mesura perquè les administracions dediquen menys recursos a polítiques d’acompanyament i a polítiques de suport a l’escolarització com són el transport escolar i les beques de menjador.

e. Les retallades dificulten sens dubte la planificació educativa per a l’equitat educativa. Fins i tot municipis com els estudiats estan en risc de fer passos enrere respecte al que s’ha aconseguit. Desfer és molt més fàcil que fer.

f. La responsabilitat de la política educativa, i també de la lluita contra la segregació escolar, recau sobretot en mans del Departament d’Ensenyament. El Departament és el que estableix el marc legal i les línies generals de política educativa que han de fer possible la lluita contra la segregació escolar.

4. En la mateixa publicació s’apunten tot un seguit de propostes posades en marxa en alguns dels municipis de referència del estudi que resumim en els següents titulars:

a. Polítiques proactives d’informació a les famílies. b. Definició de models de zonificació escolar socialment

heterogenis. c. Bones polítiques de detecció d’alumnat amb NEE d. Acords sobre reserva de places. e. Polítiques intenses d’acompanyament per a alumnat amb NEE f. Sistemes d’adscripcions que intentin trencar la possible

reproducció entre primària i secundària de centres segregats. g. Intervencions focalitzades. Estratègies magnet amb projectes

educatius singulars.


82

Per tot això DEMANEM

1. Que es tinguin en consideració els informes i els estudis al·ludits per tal de iniciar i reforçar les polítiques municipals per combatre la segregació escolar.

2. Que en consideri de forma proactiva i decidida que “reduir la segregació escolar és possible des de l’acció municipal”.


83

En nom de l’Assemblea en Defensa dels Serveis l’Assemblea en Defensa dels Serveis l’Assemblea en Defensa dels Serveis l’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de LPúblics de LPúblics de LPúblics de Lleida leida leida leida volem agrair especialment a totes les entitats, col·lectius i persones a títol individual que han ajudat i han participat per a que la celebració de l’audiència fos tot un èxit. Ara, encara ens queda un llarg camí on ens anirem trobant plegats i plegades per tal d’aconseguir allò que ha de ser de tots i totes.

Moltes GràciesMoltes GràciesMoltes GràciesMoltes Gràcies

Audiencia serveis publics lleida

Documents

Transcript of Audiencia serveis publics lleida