El terme d‟ Atzeneta d‟

Albaida és relativament

Estret i reduït per a la

població que alberga.

En temps històric, hi

havia un terme general,

compartit pels set pobles

del Marquesat d‟Albaida:

B e n i s s o -

da,l‟Aljorf,Albaida, el

Palomar, Bufali,Atzeneta

i Carrícola.

Però, a mitjan segle XIX,

arran de l‟abolició del

règim senyorial,el mar-

quesat fou dividit desi-

gualment en set termes

municipals.

El terme municipal d’

Atzeneta, a cavall entre

la Serra i el Pla,afronta

amb els d‟ Albaida

(O);Muro del Comtat

(S);la serra del Palomar i

Carrícola (E), i el Palo-

mar (N).

Els eixos principals que

han articulat històrica-

ment aquest reducte de la

vall, estretament vinculat

al Port d‟ Albaida,són la

Séquia del Port i el Camí

Reial de València a Ala-

cant.

La séquia mare de l‟ Ai-

gua del Port o de la Font

Cabdal és una séquia

islàmica que encara re-

ga,i que ha vinculat du-

rant segles i segles els

llaurados d‟ Atzeneta,

Albaida i el Palomar.La

séquia Major

Naix i s‟ amera d‟ aigua

al Port d‟ Albaida, i con-

tinua canalitzant,plena de

molins,pel repeu de la

serra i per l‟ esgraonada

partida dels Molins d‟

Atzeneta.Després penetra

en el terme d‟

Albaida , a l‟

alçada del Casal

Molinar, de les

Clotes,i segueix

cap avall fins a

l‟ horta de Palo-

mar.

L‟altre gran eix

articulador del

territor Atzenetí

ha sigut, el ca-

mí Reial de

València a Ala-

cant, que puja

des del Palomar

i continua per la Séquia

de la font d‟ Atzene-

ta,fins remuntar la serra

per la Casa el Port.

FONTS, LLAVADORS

I ABEURADORS.

Atzeneta d’ Albaida

Passeig de la Séquia, eix vertebrador d’ Atzeneta.

Destaquem:

Temple parroquial de Sant Joan

Baptista.

Ermita del Santíssim Crist de la Fe.

Cases que donen a la Séquia.

La séquia el Port.

Molí nou de la Serra.

Els molins de Santa Anna.

La nevera.

La Solana.

L’ Artesania de l’ Espart.

Coneguem l’ itinerari d’ Atzeneta gràcies a la informació basada en

el llibre”El mirador de la Vall”dels historiadors Rafa Jordà,Ramon

Yago i Abel Soler.

Completarem el text de suport amb imatges actualitzades, de produc-

ció pròpia, i d’altra informació d’interés per tal que el professorat pu-

ga preparar les visites i els itineraris didàctics amb major profunditat.

Pr

ofe

ss

or

at.

Su

po

rt

UN

IT

AT

D

ID

ÀC

TI

CA

:

UN

I

TI

NE

RA

RI

P

ER

L

A

SÉ

QU

IA

XXIV

TROBADA D’

ESCOLES EN

VALENCIÀ

ATZENETA D’

ALBAIDA

ABRIL 2011

CEIP VERGE DELS DESEMPARATS.

Pàgina 2

del segle XII els qui l‟ embelliren per-

què fóra l‟admiració dels vianants del

camí reial.

Per falta d‟ abeuradors i de llavadors

no patia el nostre poble.

Hui en dia, encara es conserven sis

dels set llavadors de tota la vida, accé-

sibles pels carrerons o des dels matei-

xos postics de les captarreres de les

cases.

Atzeneta es troba enclavada al rai-

guer mateix d‟ una serra calcària , la

d‟Agullent– Benicadell, que és una

autèntica esponja de pedra.Un potent

aqüífer, que parteix aigües cap a lle-

vant i ponent,a l‟ alt de Mariola,fa

córrer l‟aigua de pluja, a través del

permeable subsòl de la Covalta i la

serra del Benicadell, fins als ullals

que alimenten la marjal de Pego-

Oliva.No tota l‟ aigua subterrània,

però, arriba a mesclar-se amb la de la

mar, a la marina de Gandia i Dènia.

Una part d‟ ella suma i brolla en

fonts, en el límit entre la serra i el pla

de la Vall.

Les esporàdiques Tosquetes,l‟ Aigua

del Port, la Font d‟ Atzeneta i la font

Beneita són els més importants.

Però, també estan la Font del Sarvat-

xo,la Font de l‟ Arrier, la Font de l‟

Ordinari,la Font del Pollecó i la Font

del Pla d‟ en Roda.

Fóra del terme però molt freqüenta-

des pels atzenetins troben la Font del

Meler (serra de Palomar) i la Font

Freda (terme de Bèlgida).

De fonts públiques monumentals ,

només n‟hi ha una,però ben conserva-

da i volguda pels atzenetins:La Font

dels 21 xorros, que es troba arran de

l‟ antic caní reial formant un graó

entre el camí i el barranc.

L‟ aigua brolla a través de vint dolls

de bronze i cau dins un llarg abeura-

dor, per acostar-se a la qual cal baixar

unes escales.El xorro d‟ aigua núme-

ro vint-i-u ix de la boca d‟ una esque-

màtica cara de lleó,llaurada en pedra

d‟ Atzeneta i encastada al bell mig de

la paret de la font.

Presideix la paret un panell devocio-

nal de manisetes,dedicat a Sant Anto-

ni del Porquet.

La font devia existir ja en temps dels

moriscos, però foren els atzenetins

PR OFESS ORA T. S U POR T

Començant des de dalt, el primer era

el de Baix del Calvari o de la Senda

del Teular,l „únic desaparegut.

Tot seguit, trobem el de la Plaça del

Calvari,el del Carreó de la Penya; el

llavador del Carrer de Sant Vicent; el

del carrer Sant Roc; el del Carrer del

Bot i finalment, el llavador de la plaça

de l‟ Esglèsia.

Per si fóra poc a a comoditat en l‟ ac-

cés a l‟ aigua corrent, hi ha moltes

cases que disposen de postics enllan-

dats, oberts directament sobre la sé-

quia,arran de caixer.

Les dones d‟ aquestes cases encara

escuren i llaven allí mateix, sense ne-

cessitat d‟ eixir del pati de casa.

Tot un privilegi quan no existia la red

d‟ aigua potable ni els moderns renta-

plats ni llavadores de roba.

LA TRADICIÓ ARTESANAL A

ATZENETA.

A) L‟ ESPART.

Els moriscos que habitaven el nostre

poble a les darrerries del segle XVI,ja

treballaven l‟ espart.Hui encara tro-

bem a Atzeneta, gent dedicada a

aquesta manufactura.Fins als nostres

dies l‟espart ha sofert un procés d‟

expansió que ara,amb l‟ aparició de

materials més econòmics, però gens

artesans,ha fet minvar aquesta activitat

espartera.

Els esparters que queden, tots d‟ avan-

çada edat,consideren que amb ells

desapareixerà l‟ ofici.La gent ha can-

viat el treball artesanal pel treball a les

fàbriques,ja que l‟ ofici d‟ esparter és

un treball dur en relació al rèdit que s‟

obté.

Conxita

Vilaplana,

usuària de la

Séquia ( es-

querra)

Llavador de

la Plaça del

Calvari.

(dreta)

Mostra de productes fets amb espart.

Detall de la font dels vint-i un xorros ma-

XXIV T ROBA DA D’ E SCOLE S EN

B) ELS PEDRAPIQUERS.

La familia Ases fou la que introduí

aquest art de traure i picar la pedra.

Les pedreres d‟ Atzeneta arribaren a

comptar amb 30 treballadors especia-

litzats en extraure,picar,fragmentar i

llavorar la pedra,per donar-li una for-

ma concreta segons la utilitat per a la

qual anara destinada.

Una de les pedreres més antigues es

localitza als peus del Castell de Carrí-

cola.

Amb l‟ aparició del ciment,aquest

ofici entrà en decadència.

Actualment, algunes pedreres del po-

ble continuen obertes,tot i que són

treballades amb procediments més

moderns.

C) ELS CAMPANERS.

Un dia qualsevol de l„any 1821, es

sentiren campanes i no sabien d‟ on

venien.Del corral de una de les ca-

ses,la de Domingo Roses, procedien

els tocs de prova d‟un bronze acabat

de coure.No és que fora la primera

campana,ja que elsa Roses feia més

de cent anys que tenien foneria a Be-

nissoda.És que era la primera campa-

na Roses fabricada a l‟ obrador d‟

Atzeneta.Anys a venir, el nom d‟ At-

zeneta, sonaria per centenars de cam-

panars de València i d‟ altres diòcesis

de l‟ orbe catòlic.

UN RELLOTGE DE PEUS: LA ME-

SURA DE L‟ AIGUA.

A fi de saber quan entra en tanda la

meitad de l‟ aigua treta per regar l‟

actual partida del Rafelet , o bé l‟ ins-

tant en què ha de ser tornada als re-

gants d‟Atzeneta i Albaida,els àrabs

de fa molts segles introduïren un curi-

ós sistema que encara es troba en ús.

Es tracta d‟ un rellotge de peus que

consisteix a calcular les hores d‟ inici

i fi de la tanda ficant-se un adult des-

calç i d‟ esptles al sol.

Aquest amida a continuació el nombre

de peus que separen el punt on es tro-

ba fins a on arriba la seua pròpia om-

bra, fins que la distància entrre am-

bdós punts (7 o 13 peus ,segons el

cas) és l‟oportuna per a derivar l‟ ai-

gua.

Aquest sistema es tracta d‟un mètode

de càlcul horari molt pràctic i força

estés entre els humans de l‟ hemisferi

boreal del nostre planeta: des del golf

de Birmània fins als oasis del Magrib,

tot passant per l „Índia i l‟ Orient Mit-

jà.

Amb tot, es tracta d‟ un xicotete tresor

antropològic que caldria preservar en

la pràctica del reg, per a delit de les

futures generacions.

MONUMENTS RELIGIOSOS.

A) ESGLÈSIA DE SANT JOAN

BAPTISTA.

El primer temple parroquial que tin-

gué Atzeneta es trobava situat en un

emplaçament diferent al que ocupa l‟

actual esglèsia. Concretament ocupa-

va l‟espai on des de temps immemori-

als els musulmans havien instal.lat la

mesquita orientada cap al sud, cosa

habitual en les mesquites andalusi-

nes.Anus després de l‟ expulsió dels

moriscs, allà per l‟ any 1574, l‟ arque-

bisbe Joan de Ribera elevà l‟ edifici

que havia sigut mesquita a la catego-

ria de parròquia.L‟ esglèsia es confi-

gurà davall l‟ advocació de sant Joan

Baptista, en record del prelat que féu

possible la seua fundació.A banda de

Sant Joan Baptista es veneren les

imatges de Sant Josep,Sant Antoni,la

Mare de Déu del Rosari,Mare de Déu

del Carme i la Mare de Déu dels Des-

emparats.

B) ERMITA DEL SANTÍSSIM

CRIST DE LA FE.

La devoció que els atzenetins i atzene-

tines han professat des de temps im-

memorial pel Santíssim Crist de la Fe,

ens ha llegat un patrimoni historicoar-

tístic com és l‟ ermita que custodia la

santa imatge.

L‟origen de l‟ ermita es remunta a la

primeria del segle XVII.L‟ artífex de

la construcció fou mosén Josep Giro-

nés,que l‟ any 1708,decidí construir

un calvari amb una capella dedicada

al Santíssim Crist de la Fe, que abans

es venerava al temple parroquial.

Es conta que l‟ any 1756, el Crist va

protegir al poble d‟ una plaga de lla-

gostes i que l‟ anu 1811 (durant la

Guerra del Francés)intentaren cremar

al Crist sense èxit. Actualment,les

festes estan dedicades a aquest Crist.

Pàgina 3

Un xiquet imita al sequier calculant l’

hora de la tanda pel sistema de peus.

Ermita del Santíssim Crist

Bibliografia

*JORDÀ,R.YAGO,R.SOLER,A.(2002)”EL MIRADOR DE LA VALL”.AJUNTAMENT D’ ATZENETA D’ ALBAIDA.

*SOLER,E.(1983).” ADZANETA D’ ALBAIDA”.ED.CAJA DE AHORROS Y MONTE PIEDAD DE ONTENIENTE.

*TORRES,L.VIVÓ,J.ORTÍ,M.” UNA PARTE IMPORTANTE DE LA HISTORIA DE ATZENETA”.AYUNTAMIENTO DE ATZENETA.

*CONSELL D’OBRES (2006) “EL TEMPLE PARROQIAL”.ED.PARROQUIA SAN JUAN BAUTISTA.

*TEROL,V ET ALII.(1995)” 750 ANYS COM A VALENCIANS:ALBAIDA I LA VALL 1245-1995.ED.CAIXA D’ ESTALVIS D’ ONTINYENT.

*SENDRA,F.(1998). “ MOLINS D’ AIGUA A LA VALL D’ ALBAIDA”.ED.CAIXA D’ ESTALVIS D’ ONTINYENT.

*PROGRAMES DE FESTES ANYS 2006 I 2001.

*VALOR,E.(1985)”RONDALLES VALENCIANES”.ED.FEDERACIÓ D’ ENTITATS CULTURALS DEL PAÍS VALENCIÀ.VALÈNCIA.

CEIP VERGE DELS DESEMPARATS.

Per a saber-ne més

L’orige del nom del nostre poble.

La tribu berber dels Zanata,ha donat nom a diversos

llocs del país,entre ells dos municipis del nostre territo-

ri:Atzeneta d‟ Albaida ( a la Vall d‟ Albaida) i Atzeneta

del Maestrat ( a l‟ Alcalatén).

Rondalles valencianes

La rondalla valenciana ,recollida per Enric Valor,

la mestra i el manyà està situada a la nostra locali-

tat.Aquest text pot ser molt útil per a treballar diferents

aspectes del nostre poble.

Comença així:

“Açò que tot seguit us contaré,diu que va esdevir-se a la

vila d‟ Atzeneta,que es troba en una de les parts més alt-

es i boscoses de la vall d‟ Albaida.”