Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

Barcelona, 9 de desembre de 2008

Assemblea general de socis

Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

Ordre del dia:

• Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de la sessió anterior. 07SctActaAssemblea.doc

• Informe del president.• Programació d’activitats.• Aprovació de l’estat de comptes del 2007.• Revisió de quotes i pressupost per a l’any 2009.• Torn obert d’intervencions.

Assemblea General de socis

Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

Composició de la Junta

President: Josep M. FuertesVice-president: Antoni OlivéSecretari: Marc BarracóTresorer: Aïna BarcelóVocals: Estanislau Tomàs

Ricard BoschVíctor FusesRamon IzquierdoFede LuqueMontserrat SebastiàVíctor Serra

Delegada de l’IEC: Alícia Casals i Gelpí Secretària de la SCT: Marta Cervera (els primers mesos)

Mercè Muntanya (darrerament)

2. Informe del president

Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

La Junta actual va plantejar el marc de la seva actuació en sis eixos principals:

1.- Enfortir el paper de la SCT dins l’IEC i als Països Catalans.

2.- Afavorir l’increment de membres de la SCT.

3.- Actuar d’enllaç amb altres institucions en tot el territori de parla catalana.

4.- Fer de nexe amb les empreses com a exponents tecnològics.

5.- Promoure aproximacions a Tecnologia i Art: Pintura, Música, Poesia, Teatre, etc.

6.- Donar una empenta a l’ús de les Tecnologies de la Informació (IT) dins la SCT,

afavorint el seu ús, els recursos, els continguts, completar les dades rellevants i

afavorint l’ús d’eines col•laboratives.

2. Informe del president

Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

Accions realitzades per a desenvolupar les línies:- S’ha preparat un esquema de difusió de les conferències amb indicació de sinopsi i cv. 0811Osmosi.pdf

- Els resultats de les conferències són a la web (ppt, difusió, enllaços, preguntes, ...). Atlas.jpg

- S’ha preparat un protocol per a preparar i organitzar conferències. Protocol_conferencies.doc

- La majoria de les conferències del 2008 s’han transmès en directe (vídeo streaming).- S’ha creat un col•laboratori basat en Moodle per donar suport a la Junta. http://sct.iec.cat/moodle/ SctMoodle.pdf

- S’ha fet de nou un tríptic de presentació de la SCT i full d’inscripció.

- S’ha preparat un formulari d’inscripció de socis on-line en la web. - S’ha desenvolupat un pla de difusió amb l’objectiu de captar nous socis. SctPladeDifusio.doc

- S’ha proposat que els socis júnior tinguin un any de carència en la quota de socis.

- S’ha proposat que els conferenciants tinguin un any de carència en la quota de socis.

- S’ha proposat oferir a les entitats sòcies visibilitat del seu logo en la web.

-S’han organitzat conferències fora de Barcelona aprofitant les opcions de les TIC.

0811Pancrees.doc 0812Cohes.doc

2. Informe del president

Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

Accions realitzades per a desenvolupar les línies:

- El número 3 de la Revista de Tecnologia està en revisió i a punt de sortir.

- S’ha iniciat la preparació del número 4 de la Revista de Tecnologia.

- S’ha lliurat el premi de la SCT-2008 a Daniel Guimarans Serrano pel treball de títol “Un sistema de suport a la presa de decisions en la coordinació de serveis de emergència en accidents de trànsit”.- S’ha participat en la taula rodona "Tecnologia i innovació" dins les Primeres Jornades sobre Innovació a l'ensenyament de la tecnologia: els reptes del nou currículum. (APTC i Aulatec), a Terrassa, maig de 2008. 0805InnovaTech1p.pdf

- S’ha participat en el "Second International Symposium on Education Cooperation for Industrial Technology Education - Developing Human Resources for Making Things" amb l’article “Technology Education in Spain”, autors: Roser Cussó, Víctor M. Serra, a Aichi, Japó, juliol de 2008.- S’ha participat en el “III Congrés d’Enginyeria i Cultura Catalana” amb l’article “Tecnologia, societat i acadèmia” autors: J.M. Fuertes, M. Barracó, E. Tomàs, a Palma, desembre de 2008. 0812EiccPalma1p.pdf

2. Informe del president

Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

Conferències gener a desembre de 2008

.

─ «Motores para satélites: tecnologías avanzadas y tendencias de diseño», a càrrec de Manuel Martínez Sánchez, doctor enginyer aeronàutic i professor d’Aeroespai al MIT, professor visitant de l’ETSEIAT, Terrassa. Institut d’Estudis Catalans, 22 de gener de 2008.

─ «És un art la foneria. Escultures foses», a càrrec de Jordi Tartera Barrabeig, doctor enginyer industrial del Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal•lúrgica de la Universitat Politècnica de Catalunya. Institut d’Estudis Catalans, 12 de març de 2008.

─ «Obtenció de nanofibres per electrospinning; descripció i variables del procés, aplicacions de les nanofibres i disseny / construcció d’una unitat prototip», a càrrec de Francesc Cano Casas, enginyer industrial i membre del Grup de Recerca de Sistemes i Processos Tèxtils Mecànics de l’Institut d’Investigació Tèxtil i de Cooperació Industrial de Terrassa INTEXTER. Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, 25 d’abril de 2008.

─ «El Poder de Buscar», a càrrec de Ricardo Baeza-Yates, doctor informàtic, vice-president de Yahoo! Research per a Europa i professor associat de la Universitat Pompeu Fabra. Institut d’Estudis Catalans, 15 de maig de 2008.

─ «La alta velocidad sin fronteras», a càrrec de Ramón Conde Muñoz, director de Màrqueting i Comunicació de TP Ferro. Institut d’Estudis Catalans, 10 de juny de 2008.

Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

.

─ «Atlas: una eina per descobrir la física fonamental de l’univers mitjançant el Gran Col•lisionador d’Hadrons (LHC)», a càrrec de M. Pilar Casado, doctora en físiques, de l’Institut de Física d’Altes Energies. Institut d’Estudis Catalans, 3 de juliol de 2008

─ «Recerca en incendis forestals: cremes experimentals a Austràlia i Nova Zelanda», a càrrec d’Elsa Pastor, doctora enginyera industrial, Eulàlia Planas, doctora enginyera industrial i Yolanda Pérez, enginyera industrial, del Centre d’Estudis del Risc Tecnològic. Institut d’Estudis Catalans, 10 de juliol de 2008.

─ «Tecnologies emergents per a la indústria alimentària», a càrrec de Mercè Raventós Santamaria, doctora en enginyeria agronòmica per la Universitat Politècnica de València del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC. Institut d’Estudis Catalans, 29 de setembre de 2008.

─ «Bioimpedància: una eina per a l'estudi dels teixits biològics i la diagnosi mèdica», a càrrec de Ramon Bragós i Bardia, doctor Enginyer de Telecomunicació, del Departament d’Enginyeria Electrònica de la UPC i del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica de la UPC. Institut d’Estudis Catalans, 30 d’octubre de 2008.

─ «El pàncreas artificial: Un enfocament tecnològic al tractament de la diabetis», a càrrec de Josep Vehí, doctor enginyer industrial del Departament d’Enginyeria Elèctrica, Electrònica i Automàtica de la Universitat de Girona i director de l’Institut d’Informàtica i Aplicacions de la Universitat de Girona. Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, 19 de novembre de 2008.

Conferències gener a desembre de 2008

Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

. ─ «Mesura de Cabal amb Instruments de Tipus Tèrmic», a càrrec de Joan Pedrola i

Garde, Enginyer Químic de l’empresa Iberfluid Instruments S.A. i responsable de la divisió de “Cabal”. Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC, 21 de novembre de 2008,

─ «L’osmosi inversa, la seva evolució i la seva aplicació en la gestió de la sequera a Catalunya», a càrrec de Ferran Martrus Pomar, llicenciat en ciències geològiques per la Universitat de Barcelona, delegat d’O&M d’Acciona Agua per Catalunya i per Granada. Institut d’Estudis Catalans, 24 de novembre de 2008.

─ «Tecnologia, Internet i Cohesió Social», a càrrec de Llorenç Valverde Garcia, doctor en Informàtica per la UPC, Vicerector de Tecnologia de la Universitat Oberta de Catalunya, del departament de Ciències de la Computació i Intel•ligència Artificial a la Universitat de les Illes Balears. Campus de la Universitat de les Illes Balears, Palma, 4 de desembre de 2008.

Conferències gener a desembre de 2008

Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

.- Analitzar com afavorir l’ús de terminologia tècnica en català- Incrementar el lligam amb societats filials i afins- Enllaç amb les àrees tecnològiques d’altres entitats- Criteris per engegar noves conferencies: Línies.- Pla de creixement per a inscripció de socis institucionals- Analitzar la oportunitat d’organitzar una Olimpíada de l’Enginy- Analitzar les opcions per fer reunions virtuals usant tecnologies de la informació- Analitzar les possibilitats de crear una Xarxa Social en l’entorn de la SCT

Accions sobre les què actuar

3. Programació d’activitats

Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

.- Desenvolupar el pla de difusió i socis- Publicar un número a l’any de la revista- Incrementar els continguts del col·laboratori Moodle-SCT- Preparar conferències: Perpinyà, Tarragona, Lleida, València, ... - Visites a instal·lacions tecnològiques (Pani, Túnel, ..)- Participar en esdeveniments de caire tecnològic (Mercatec, ...)- Preparar cooperació internacional amb entitats similars- Revisar el premi de la SCT: format documents i quantia premi.- Reforçar l’enllaç entre els socis de la SCT- Preparar un programa de difusió de "La Tecnologia i la Societat"- Preparar una exposició sobre ”100 anys de Tecnologia”- Preparar unes jornades sobre ”Tecnologia i Educació”

Activitats previstes

3. Programació d’activitats

Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

Ingressos

Despeses

Comprovació dels comptes

comptes_signats2007.pdf

Pressupost 2008 SCTpresup2008.xls

Detall Ingressos 2008 Detall ingressos SCT fins 311008.doc

Detall despeses 2008 Detall despeses SCT fins 311008.doc

4. Aprovació de l’estat de comptes del 2007

Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

5. Revisió de quotes i pressupost per a l’any 2009

Revisió de quotes Ordinari: 25€ any

Estudiant: 10€ any

Institucional: 150€ any

Taula_quotes.doc

Pressupost ordinari 2009 09SCTpresup.pdf

Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

Preguntes?

Comentaris?

Suggeriments?

Crítiques?

...

6. Torn obert d’intervencions

Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

Barcelona, 9 de desembre de 2008

Assemblea general de socis

Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

Conclusions

Creiem que la Societat Catalana de Tecnologia té un gran futur com

entitat impulsora d’accions de lligam entre la Tecnologia i la Societat.

Les línies d’acció de la SCT pretenen reforçar tant el lligam entre els

Socis com el lligam amb la Societat.

L’àmbit principal d’acció de la SCT és el territori de parla catalana. Cal

facilitar l’accés des de tot el territori.

Volem continuar la reflexió sobre les implicacions entre la Tecnologia i

la Societat.

Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

• Què és tecnologia?

(a) Technology (as techniques) is the aggregate of all the artifacts humans have ever used, from primitive tools to the most complex large-scale technological system.

(b) Technology is the aggregate of all technical activities: invention and discovery; research and development, including basic design; final design and actual implementation, including the organizing of manufacturing facilities; and the steps in successful technological invention: thoughtful designing or planning; embodiment in models and actual implementation; and marketing to society at large.

(c) Technology is the aggregate of all technical knowledge, from the most specialized techniques and practices to large-scale theoretical scientific technological systems involving engineering knowledge and know-how.

PHIL & TECH 4:1 Fall 1998 Gorokhov, A New Interpretation of Technological Progress/26

Tecnologia

Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

.

avenços assimilats com components irracionals o màgics

que, sense saber el perquè, compleixen el seu objectiu.

Dependència social dels avenços tecnològics

Capacitat integradora

Oblit de com s’incorporen

Ens acostumem prou ràpidament als avenços

tecnològics. Els reconeixem davant de la seva absència

invisibilitat

Bruce: “Irònicament, en incorporar, noves tecnologies en les pràctiques quotidianes,

aquestes esdevenen menys visibles”

irracionalitat

Amey: mostra com pot quedar afectada la racionalitat davant del

desconeixement.

Tecnologia i Societat

Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

.aquests avenços provoquen una divisió entre els

ciutadans, entre els qui són usuaris de determinades tecnologies i els qui no ho són.

paper passiuusuari

Tota nova tecnologia crea una barrera

paper actiuconeixedor i creador

els sistemes tecnològics s’han creat per a les persones per tal de proporcionar-los un servei.

Tecnologia i Societat

Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

creació i ús de tecnologies

defensors contraris

tecnificació

estem socialment immersos en el món tecnològic som usuaris implícits o explícits

efectes col•laterals

qüestionar si els mètodes

respectuosos ambpersones i el medi

som usuaris i som inquiets

perquè funcionen ?

podem treure’n profit?

criteris de racionalitat

Tecnologia i Societat

Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

.

Hipòtesi de partida: com millor coneixement es té de les tecnologies, millor pot ser el seu ús i explotació.

Els usuaris, com millor coneixen una determinada tecnologia, més profit en poden treure.

El coneixement de la tecnologia associada a un recurs permet avaluar quins són els límits de la seva utilització i fomentar l’esperit creatiu en estendre aquests límits amb modificacions.

El coneixement dels límits tecnològics permet usar criteris de seguretat d’operació i de sostenibilitat, i permet fer el salt entre la creença en unes capacitats i el coneixement d’aquestes capacitats.

Tecnologia i Societat

Segona llei de Clarke: "La única manera de trobar els límits de lo possible és anar més enllà d’aquests límits i cercar en l’impossible".

Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

.

1965, Gordon Moore (INTEL)

Creixement exponencial: Llei de Moore

Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

Creixement exponencial: Llei de Demi Moore

.

1965, Gordon Moore (INTEL)1998 Bhaskar Chakravorti in The Slow Pace of Fast Change

Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

La Societat Catalana de Tecnologia (SCT), filial de l'Institut d’Estudis Catalans (IEC)

Com pot la SCT inserir-se en el teixit social?

Quin és el rol que ha de tenir?

La SCT ha d’ésser compromesa

ha d’instituir-se com a referència de l’avançament tècnic

ha d’ésser curosa amb l’aspecte social i distributiu del progrés

Tecnologia, Societat i Acadèmia

Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

IEC

Tecnologia, Societat i Acadèmia

SCCT SCT

La SCT considera la tecnologia com a factor de cultura

Promou la recerca i la divulgació dels avenços tecnològics

Analitza les repercussions de la tecnologia en altres camps

Promou contactes entre tècnics i investigadors

Promou les publicacions de temes tecnològics

Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

• El rol social de la tecnologia- Magic: Tercera llei de Clarke. “Qualsevol tecnologia suficientment

avançada és indistingible de la màgia”.

- Invisibility. Ironically, as new technologies become incorporated into our daily practices in significant ways, they tend to become less, not more, noticeable

- Out: In the film [Fritz Lang's Metropolis], Rotwang is a mad scientist who creates a robot he hopes he can love, a robot with both mechanical and human attributes

- Complexity: To keep current with the technical support needed to play in the Information Age, can also be fatigued with reading to understand what it is they are participating in.

Educational Reform: How Does Technology Affect Educational Change? Bertram Bruce

Tecnologia i Innovació (a l’ensenyament)

Ass

embl

ea g

ener

al d

e so

cis

.

Josep M. Fuertes

• Primera ley de Clarke: "Cuando un científico famoso, pero ya de edad, dice de algo que es posible, es casi seguro que esté en lo cierto. Cuando dice que es imposible, probablemente se equivoca".

• Segunda ley de Clarke: "La única manera de encontrar los límites de lo posible es yendo más allá de esos límites y adentrarse en lo imposible".

• Tercera ley de Clarke. "Cualquier tecnología suficientemente avanzada es indistinguible de la magia".

A. Clarke, Perfiles del Futuro (1962)

• We live in an irrational and magical world. More and more aspects of our daily lives are governed by technology. The lack of rational thought and numeracy in today’s society is striking. A rail crash, front page news because of its very rarity, will cause thousands to abandon the trains and drive instead. More will die as a result; however, this goes unnoticed because, perversely, road accidents are so common they don’t make the news. Most of the devices we use daily, and rely on, are now too complex for anyone but a specialist to understand.

Logic Versus Magic in Critical Systems Peter Amey

Màgia i tecnologia