Assemblea general i 60 anys del CFC Fundació Boscos - Jornades Tècniques … · 2017. 6. 27. ·...

91juny - juliol

2008

Assemblea general i 60 anys del CFCFundació Boscos - Jornades TècniquesFrondoses nobles - ARCMED - ForexpoAjuts forestals 2007 - Instruments mesuraMeteorologia - Entrevista Jaume Crous

Assemblea general i 60 anys del CFCFundació Boscos - Jornades TècniquesFrondoses nobles - ARCMED - ForexpoAjuts forestals 2007 - Instruments mesuraMeteorologia - Entrevista Jaume Crous

ISO 9001:Sistema de gestióde la qualitat

ISO 14001:Sistema de gestió i certificaciómediambiental

Elemental Chlorine-Freees refereix a papersfabricats amb cel·lulosa

que no ha estat blanquejada ambcloro gas. Garanteix uns mínimscontinguts de clor en el paper

juny-juliol 2008núm. 91

Publicació bimestral d’àmbit forestal

EDITA:Consorci Forestal de Catalunya

C/ Jacint Verdaguer, 3, 2a. plantaSanta Coloma de Farners (La Selva)

DIRECCIÓ:Joan Rovira i Ciuró

Josep M. Tusell i Armengol

PRODUCCIÓ:Núria Torras i Planas.

CONSELL DE REDACCIÓ:Josep M. Vila d’Abadal, Rosendo Castelló,

Ramon Bosch, Jordi Boix,Nazari Alibés, Josep Maria de Ribot

i Joan Garolera.

COL·LABORADORS:Josep M. Tusell, Neus Aletà, Antoni Vilanova,Míriam Piqué i Jaime Coello, Ruth Sànchez-

Garrido Montejo, Cristina Prietoi Manel Martínez.

ADMINISTRACIÓ, PUBLICITAT i SUBSCRIPCIONS:Margarita Rovira

C/ Jacint Verdaguer 3, 2n17430 Santa Coloma de Farners.

Telèfon: 972 842 708 Fax: 972 843 094e-mail: [email protected]

web: www.forestal.cat

CatalunyaForestal no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autorsdels articles signats. La seva reproducció

és autoritzada sempre que se n’indiqui la font.

IMPRESSIÓ:Litosplai SA.

DL: GI-1103-1997

Edició tancada el dia 18 de juny de 2008.......................................

Foto de portada:Fusta serrada de castanyer.

Foto: Josep M. Tusell

Cartes dels lectorsEditorial: Finançament de les polítiques forestalsi cèntim sanitari

Assemblea GeneralFundació BoscosJornades Tècniques SilvícolesContractes de conreuFrondoses noblesLes novetats d'ARCMEDEl Consorci visita ForexpoEls ajuts forestals als boscos familiars del 2007

Instruments portàtils per mesurar les variables ambientalsMeteorologia. Catalunya, país d'extremsFitxa tècnica de sanitat forestalPublicacions

Entrevista: Jaume Crous Busquets, gerent del’empresa Madegesa

45

678

1012182021

24

272931

32

activitat

ciència i tècnica

entrevista

opinió

3 sumari

Juny-Juliol de 2008catalunyaforestal

Amb el suport de:

El paper utilitzat per CatalunyaForestal compleix aquestes certificacions:

Però també podríem parlar-ne més, dels arbres

M'ha interessat la reflexió d'en Xavier Bardoleten el número anterior d'aquestes pàgines. Peraixò m'he decidit a replicar-la.

Comparteixo totalment les teves paraules, defet diria que avui en dia el món del conserva-cionisme i el món de la propietat i l'aprofita-ment dels recursos forestals, compartim moltescoses i sovint no en som prou conscients, ni entraiem prou profit. Per això m'atreveixo amatisar-te completament en un aspecte. Abso-lutament tots els 35.000 arbres que es vanplantar el 30 de març estan fent ara ja unacontribució innegable a la millora ambientalde tots els llocs on es van plantar. No endeba-des es tractava de plantades en indrets degra-dats (riberes, àrees cremades, abocadors, llocserosionats), en els quals la coberta vegetalsegur que haurà millorat. I si visiteuhttp://www.catradio.cat/plantemelfutur/ veu-reu que efectivament ha estat així.

D'altra banda, estic totalment d'acord ambtu que "hem d'arrencar arbres" i hem de millo-rar la pedagogia sobre els ecosistemes del nos-tre país i sobre l'imprescindible paper quetenen (teniu) els propietaris, gestors i usuarisen la conservació dels boscos, espais agraris ialtres paisatges rurals, naturals i transformats.En aquest sentit et diré que l'esforç de Cata-lunya Ràdio i la Fundació Territori i Paisatgehauríem de ser capaços de transformar-lo enuna acció i un diàleg permanent entre el mónrural i el món urbà, en el qual les organitza-cions que representen el món rural i el món dela conservació del patrimoni i el paisatge hitenim molt a guanyar. En aquest sentit, amb el30 de març no n'hi va haver prou, potser fins itot no es va aprofitar suficientment aquest dia.

Catalunya ha de ser capaç de generar meca-nismes de participació i suport permanent a lagestió i conservació del medi rural, el seupatrimoni i els seus paisatges. I la ciutadaniaha d'entendre que, efectivament, no es sufi-cient de plantar un arbre en una campanyapuntual, sinó que el nostre país necessita unespolítiques públiques i una societat civil capaçde recolzar els propietaris i usuaris rurals iforestals que prenen un compromís per la con-servació i la gestió d'un patrimoni que ens cala tots.

Però això no succeirà de la nit al dia i senseesforç. És necessari que tots els interlocutors

del medi rural català analitzem de debò quèpodem fer perquè la societat catalana demani iparticipi en aquest compromís, i ho faci a llargtermini. Des de la Xarxa de Custòdia del Terri-tori estenem una mà i estem disposats a con-tribuir-hi en la mesura del possible. En parlem?

Jordi Pietx i Colom (Director de la Xarxa deCustòdia del Territori www.custodiaterritori.org)

Propietat pública versuspropietat privadaDes de l'òptica de la propietat forestal parti-cular es contraposa sovint la titularitat públi-ca a la privada en el sentit que la primera, perla seva pròpia naturalesa, ha de ser la recep-tora i acollidora de tota la pressió derivada del'ús social extern a la mateixa propietat.

No hi ha raons objectives que permetinaquesta discriminació pel fet simplement queun terreny sigui propietat d'una persona jurí-dica de caràcter públic (ajuntament o qualse-vol altre tipus d'administració) o perquè elseu titular sigui una persona física o jurídicade caràcter privat.

En els beneficis intangibles a la societat hicontribueixen per un igual i no hi ha diferèn-cies derivades del tipus de propietat forestalpública o privada. Sí que n'hi pot haver, encanvi, en funció de la seva situació o caracte-rístiques físiques.

En ambdós casos, el costum i la permissivi-tat dels seus propietaris legítims han permèsel desenvolupament d'aquests usos externs.

Hi ha alguns tipus de propietats públiquesque tenen la condició de béns de dominipúblic i segons la seva tipologia (carreteres,camins veïnals, aigües fluvials i les seves lle-res i riberes, forests d'utilitat pública, forestscomunals, etc.) permeten certs usos en unescondicions determinades establertes per lesnormes legals que regulen aquests bénsdemanials, però no d'una forma genèrica iincondicional sinó que, de vegades, és tot elcontrari.

Per tant, que no s'entengui que un ajunta-ment propietari d'una forest, per exemple, pelsimple fet de ser una entitat pública, ha desuportar per definició tota la càrrega querepresenta l'ús directe d'aquella per personesalienes a la propietat sense cap mena de con-dició.

Hector Pipió i Gelabert

Envieu lavostra cartadel lector a:

Correu ordinari: Consorci Forestalde Catalunya,C/ Jacint Verdaguer, 3,2a planta, 17430, Santa Colomade Farners

Correu electrònic:[email protected]

cartes dels lectors

Juny - Juliol de 2008catalunyaforestal

4

Finançament polítiques forestalsi cèntim sanitari

de les

5 editorial


Finalitzat ja el període de sol·licitud d'ajuts per a la gestió i millora dels boscos en finques priva-des, arriben ja les primeres dades sobre el nombre de sol·licituds de feines a executar entre aquestany i els inicis de l'any vinent. La millora de molts dels aspectes de la convocatòria, tant pel que fa

a terminis d'execució dels treballs com pel que fa a altres aspectes tècnics i a les condicions econòmiques,ha estat segurament el que ha fet que el nombre d'expedients hagi augmentat en un 20%, aproximada-ment, superant els 1.200 o els 39 Meur si ho traduïm en previsió d'inversió total. Un salt molt important siho comparem amb els 19,6 Meur sol·licitats l'any 2007 o els 13,5 Meur que és la quantitat mitjanasol·licitada els set darrers anys.

D'aquestes dades se'n desprenen dues conclusions gairebé automàtiques. La primera, és l'encert en lamodificació d'una normativa d'ajuts certament desfasada i la capacitat de resposta d'un sector productorque, tot i castigat des de fa anys per la manca d'un model de futur que faci viable econòmicament la con-tinuïtat de les explotacions, respon de forma ràpida i molt positiva a iniciatives orientades a la recolzar lagestió i millora del que avui en dia representa el 60% del nostre territori.

La segona conclusió malauradament ens fa ser menys optimistes ja que la nova línia d'ajuts (vigent desd'enguany fins al 2013) pot morir d'èxit ja en els seus inicis si no s'acompanya dels recursos necessaris pelseu finançament. Si tenim en compte que, en base a les dades dels darrers anys el propietari - silvicultorcorre a càrrec del 50% de la inversió total, per assolir una inversió d'aquest volum calen 20 Meur d'inversiópública per part de l'administració forestal. Tot i que el diferencial entre els 9 Meur previstos pel DMHA i elpressupost realment necessari es reduirà al examinar detalladament els expedients (fins als 20 - 22 Meuren una primera estimació), la diferència entre ambdues magnituds fa prou evident el dèficit d'inversiópública al bosc i el fre que això suposa a la inversió privada. Cal recordar que la inversió pública necessàriaprevista pels propers set anys i reclamada pel Consorci Forestal, es situa en 35 Meur/any de mitja.

El més preocupant és que, tal i com s'exposa en un dels articles d'aquest número del Catalunya Forestal,aquest dèficit no és un fet nou i aïllat sinó que és un problema estructural inherent a la política de boscosi de conservació de la natura a casa nostra. Per sort però, cada cop som més els que creiem i defensemque això no s'arregla a cop de decret o esperant que l'estiu sigui benèvol i així esquivem problemes de foc.Per evitar la lenta però progressiva degradació dels nostres boscos, fruit de l'abandonament, la mancad'inversió i per reduir-ne la fragilitat davant de factors externs com ara el canvi climàtic, cal anar mésenllà del paper i posar els mecanismes i la inversió necessària per fer-ne viable la seva gestió. El darrerinforme de l'Agència Europea del Medi Ambient senyala que els països europeus tindran dificultats percomplir amb els objectius en termes de biodiversitat fins el 2010 i que el principal perill continua sent elsincendis forestals.

Com en tants altres problemes de fons, ja siguin ambientals, socials o econòmics, per sortir d'aquestasituació cal un canvi de plantejament. Al marge del fons forestal, ja previst a la Llei Forestal de Catalunyade 1988. però pendent d'entrar en funcionament a data d'avui, cal una font d'ingressos i un mecanismeque permeti traduir els serveis ambientals i socials que generen els boscos en diners per fer possible laseva continuïtat. El dictamen recent de la Comissió Europea contra l'aplicació el cèntim sanitari ja vigenta Catalunya podria ser una oportunitat en aquest sentit doncs aquest es podria "ambientalitzar" dirigint-lo al finançament de les polítiques de medi natural. Cal recordar que els boscos són el segon embornal decarboni després dels oceans i, de fet, el dictamen es basa en el fet que la Directiva 92/12/CEE, del Consell,estableix que qualsevol altre impost indirecte sobre els hidrocarburs ha de tenir una finalitat específicamentre que la finalitat actual, tot i que s'anomena "cèntim sanitari", és pressupostària.

Justament entre les mesures més noves previstes en el nou Pla General de Política Forestal pendent d'a-provació, està la modificació de la normativa del Fons Forestal per fer possible disposar de nous recursos pelfinançament de les polítiques forestals. Des del Consorci i especialment en temps de dificultats pressupostà-ries considerem que aquest és un tema que cal prioritzar i així ho hem traslladat al Departament de MediAmbient i Habitatge com a responsable d'impulsar-ho. Esperem que es concreti una resposta ben aviat.

F

Text:Joan Rovira i Ciuró.

(Secretari general del Consorci Forestalde Catalunya)

activitat 6Juny - Juliol de 2008catalunyaforestal

l Consorci Forestal de Catalunya vacelebrar el passat 24 de maig a SantaColoma de Farners (la Selva) la seva

assemblea general, que enguany va coincidiramb els 60 anys de l'entitat. El Consorci vacommemorar l'efemèride al municipi on vanéixer, i ho va fer amb un dinar popular aCan Pinxo, amenitzat per la formació musi-cal El Sindicat, i amb la restauració delmonòlit que es va instal·lar deu anys enrereal parc de Sant Salvador, en record dels 50

anys de l'entitat. Abans, però, el Con-

sorci va celebrar l'as-semblea general a laBiblioteca Joan Vinyoli.L'entitat va renovar laJunta de Govern i vaaprovar modificar elsestatuts per a la inclu-sió de les associacionsa la figura de socis.Així mateix, també esva aprovar incrementarles quotes i es va pre-sentar als consorciatsla Fundació Boscos i elprojecte de la Casa delBosc.

Va ser durant l'acte de cloenda de l'assem-blea general quan l'associació va presentarla seva declaració sobre la situació actual,reptes i perspectives del sector silvícolacatalà. L'entitat va demanar un compromíspolític ferm i acotat en el temps per fer pos-sible la gestió i millora del bosc a Catalunya.Des del Consorci, es va reclamar que aquestcompromís ha de passar forçosament perdonar un tomb a la política de suport al sec-tor garantint, pel que fa als boscos familiars,un pressupost mig de 35 milions d'euros /anypels propers set anys.

A banda de la declaració, el Consorci valliurar les ja tradicionals insígnies als socisd'honor. L'entitat va distingir Josep M. Duo-castella i Morera (Bages), Miquel Massanedai Rovira (la Selva) i Francisco Rovira i Coro-mina (Solsonès). Tots ells, silvicultors i mem-bres de la Junta de Govern del ConsorciForestal de Catalunya, que han destacat perla seva trajectòria i treball per la defensadels boscos catalans.

La cloenda de l'assemblea del 60è aniver-sari va estar presidida per Francesc Baltasar,conseller de Medi Ambient, acompanyatd'Antoni Solà, alcalde de Santa Coloma deFarners, i Josep M. Vila d'Abadal, presidentdel Consorci Forestal de Catalunya.

El CFC celebra l’assemblea general i elsseus 60 anys a Santa Coloma de Farners

E

Categoria (hectàrees) Quotes (euros/anuals)

Adherits 35,00 euros/anuals0-25 hectàrees 45,00 euros/anuals26-50 hectàrees 75,00 euros/anuals51-100 hectàrees 110,00 euros/anuals101-200 hectàrees 155,00 euros/anuals201-300 hectàrees 210,00 euros/anuals301-400 hectàrees 250,00 euros/anuals401-500 hectàrees 290,00 euros/anuals501-600 hectàrees 335,00 euros/anuals601-800 hectàrees 385,00 euros/anuals801-1.000 hectàrees 445,00 euros/anuals1.000-5.000 hectàrees 510,00 euros/anuals5.000-10.000 hectàrees 600,00 euros/anuals+10.000 hectàrees 750,00 euros/anuals

Notes: Revisió cada quatre anys; comarques de Tarragona fi quota, mínima45,00 euros. Cremats: quota proporcional a la superfície no afectada per un períodede 10 anys. Quota mínima 45,00 euros.

Noves Quotes

Fotos:

01. La sala d'actes de la Bibliote-ca Joan Vinyoli de Santa Colomaes va omplir amb motiu de l'as-semblea general.

02. D'esquerra a dreta, FranciscoRovira, Josep M. Duocastella iMiquel Massaneda.

03. La formació musical El Sindi-cat.

04. Imatge del monòlit restaurat,ubicat al parc de Sant Salvador.

05. Antoni Solà, Francesc Balta-sar i Josep M. Vila d'Abadal.

06-07. El dinar celebrat a CanPinxo.

08. Francisco Rovira, Josep M.Vila d’Abadal, Josep M. de Ribot,Josep M. Duocastella i MiquelMassaneda, amb el pastís dels 60anys del Consorci.

airebé un any després de començar acaminar, la Fundació Boscos va pre-sentar a l'assemblea general del Con-

sorci Forestal La Casa del Bosc. Es tracta d'u-na iniciativa oberta a tothom que convidaels socis del Consorci Forestal de Catalunya,així com d'altres persones, empreses, entitatsi/o institucions, a col·laborar en la creaciód'un projecte que té com a principal objectiudotar a les entitats del sector.

El projecte consisteix en la recuperaciód'un edifici singular -situat al centre històricde Santa Coloma de Farners (La Selva), alcarrer Jacint Verdaguer, número 3- per con-vertir-lo en l'espai de trobada del sectorforestal.

La Casa del Bosc neix amb la idea de serun espai destinat a la divulgació i a la sensi-bilització forestal, així com a la formació, lainformació i l'intercanvi de coneixementsvinculats al món forestal. També hi tindrancabuda la investigació i la transferència de

tecnologia al sector, la dinamització de lagestió forestal sostenible i la promoció del'ús de la fusta.

La Casa del Bosc vol ser l'espai de trobada,reunió i debat de tècnics, responsables insti-tucionals i altres actors vinculats al mónforestal. És per això que Fundació Boscosobre les portes a tots aquells que vulguincol·laborar en la creació de La Casa del Bosc.

Més informació sobre el projecte al telèfon972 842 708.

La Fundació Boscos obre lesportes a la creació de la

Casa del Bosc

Foto:La Casa del Bosc

activitat7Juny - Juliol de 2008catalunyaforestal

Un espa i per a l sector foresta l

La Fundació Agrària Boscos és una fun-dació privada que es va començar a gestarl'any 2007. La seva finalitat principal és lad'afavorir el desenvolupament sostenible,des del punt de vista tècnic, econòmic,social i ambiental del sector agrari fores-tal. Així mateix, la seva raó de ser tambécontempla la millora de les condicions devida en el medi rural, la preservació i con-servació del medi ambient i de l'entornnatural i el progrés econòmic social i cul-tural dels professionals de les activitatsagràries forestals i dels habitants del medirural.

Entre d'altres objectius, la Fundació Bos-

cos s'ha proposat promocionar i donarsuport a la gestió forestal sostenible; pro-moure la continuïtat de l'activitat forestal;donar suport a la recuperació i millorad'espais forestals; promocionar i recolzarfórmules i eines per a la internalitzaciódels béns i serveis del bosc; promoure l'úsde la fusta, així com contribuir a l'estruc-turació del sector agrari forestal en totsels seus àmbits. La Fundació Boscos estàintegrada per un Patronat que aglutina,tant a representants del sector com a per-sones d'especial significació. Per exempleMartí Boada i Juncà, Alberto MadrigalCollazo i Jaume Terradas i Serra.

Fundació Boscos

G

El projecte deLa Casa del Boscconsisteix enla recuperaciód'un edificisingular perconvertir-loen l'espaide trobadai de serveisdel sector forestal

Un espa i per a l sector foresta l


'aquí es va passar a visitar les finquesde cadascun d'ells i a explicar sobre elterreny el que havien fet, com ho

havien portat a terme i els objectius queperseguien amb aquelles actuacions. D'a-questa manera donaven a conèixer i com-partien solucions aplicades a problemàtiquesque, tard o d'hora, es presentaven en altresfinques. És així com van néixer les JornadesTècniques Silvícoles el 1984.

En un principi, les Jornades Tècniques Sil-vícoles concebudes com a trobades entrepropietaris i gestors forestals, agents rurals ialtres persones vinculades al món forestal,servien per a cobrir la necessitat de realitzardivulgació de la silvicultura i la gestió fores-tal de les diferents espècies forestals deCatalunya.

Més endavant, amb l'adhesió de tècnicsforestals, guardes de parcs naturals i d'espaisprotegits i d'estudiants, les Jornades Tècni-ques Silvícoles experimenten una professio-nalització i una major tecnificació, incorpo-rant noves temàtiques que afecten elsboscos de Catalunya com les jornades deprevenció d'incendis, de producció de tòfona,de recuperació de pedreres, de planificaciód'usos terciaris i serveis en compatibilitzacióamb la silvicultura o els reptes que plantejael canvi climàtic a la gestió forestal d'avui endia.

L'objectiu de les jornades és donar una for-mació pràctica, el més àmplia possible, sobrela gestió dels boscos i la silvicultura de lesdiferents espècies forestals, i presentar insitu experiències relatives a la planificacióde la gestió, tractaments silvícoles, gestió iaprofitaments d'espècies forestals, introduc-

ció d'espècies i plantacions, alternatives degestió, mercats i productes, entre altres.

En les darreres edicions de les JornadesTècniques Silvícoles, s'ha apostat per unamajor especificitat en cada jornada. S'haposat més èmfasi en els aspectes tècnics ieconòmics de la gestió silvícola de les espè-cies forestals tractades al llarg de les dife-rents jornades.

Per tal de recollir la visió pràctica que desdels seus orígens han mantingut les JornadesTècniques Silvícoles, des de fa sis anys, iaquest n'és ja el setè, les vuit jornades esrecullen en el llibre que s'edita anualment, elqual no vol ser res més que l'expressió escri-ta de l'experiència i el coneixement tecnico-científic de totes i cadascuna de les jornadesde cada edició.

L'edició d'enguany ha comptat amb propmés de 250 inscrits i amb una mitjana departicipació a cada jornada de més de 50persones.

Tots junts hem visitat boscos de faig d'O-sona i Ripollès, boscos de pinassa del Solso-nès, els boscos mediterranis del Montnegre,les plantacions de frondoses nobles i hemdebatut les afectacions del canvi climàticsobre els boscos entre altres temes com labiomassa, la correcció hidrològica al Pirineui les franges perimetrals d'urbanitzacions pera la prevenció de grans incendis forestals al'Empordà.

Cal agrair la col·laboració dels diferentscoordinadors de les respectives jornades,dels participants i del conjunt de personesque han fet i encara fan possible l'edicióininterrompuda any rere any de les JornadesTècniques Silvícoles.

D

XXV Jornades TècniquesSilvícoles

Text:Josep M. Tusell

(Enginyer de Forests.Reponsable de l’ÀreaTècnica del CFC)

L’objectiu de lesJornades és donaruna formaciópràctica, el mésàmplia possible,sobre la gestiódels boscos i lasilvicultura de lesdiferents espèciesforestals, i pre-sentar in situexperiènciesrelatives a laplanificacióde la gestió,tractamentssilvícoles, gestiói aprofitamentsd'espèciesforestals,introducciód'espèciesi plantacions,alternatives degestió, mercats iproductes, entrealtres.

Ara fa vint-i-cinc anys que un grup de propietaris forestals, sota elparaigües del Consorci Forestal de Catalunya, discutien al voltant d'unataula de quines alternatives i possibilitats tenien les diferents finquesforestals i s'explicaven les seves experiències totalment empíriques.

9 activitat


Jornada 1:Visita i explicacions de lagestió forestal de la fincaCan Forns, al Montnegre.

Jornada 2:Franges de protecció al'Empordà.

Jornada 3Elaboració d'estellade roure per a la sevaposterior comercialitzaciói distribució al Lluçanès.

Jornada 4:Visita als boscos d'Osonaafectats per una impor-tant mortalitat de peus.

Jornada 5:Correcció hidrològicaal Pirineu.

Jornada 6:Plantacions de frondosesnobles (nogueres)a Taradell (Osona).

Jornada 7 :(Foto: J. L. Abián)Gestió de la pinassaal Solsonès.

Jornada 8:Gestió i tallada per faixesde les fagedes a la Serrade Bellmunt (Osona).

Jornada 1 Jornada 2

Jornada 3 Jornada 4

Jornada 5 Jornada 6

Jornada 7 Jornada 8

ANUNCIA’T ACATALUNYAFORESTAL

Tel. 972 84 27 [email protected]


l 4 de març d'aquestany va entrar en vigorla nova llei de con-

tractes de conreu. Aquestallei seria una tipologia dellei especial que s'emmar-caria en el procés dut a ter-me des de l'any 2002, derefosa i codificació del Dretcivil de Catalunya.

D'acord amb aquesta llei,són contractes de conreuels contractes d'arrenda-ment rústic, parceria i, engeneral, tots els contractes,qualsevol que sigui llurdenominació, pels qual secedeix onerosament l'apro-fitament agrícola, ramadero forestal d'una finca rústi-ca. El contracte de conreuperò, no s'estén a les edifi-cacions destinades a habitatge que hi ha a lafinca, però sí a les altres construccions, a lamaquinària i a les eines existents, llevat que,en ambdós casos, es pacti el contrari o estracti de casos de masoveria, on el massegueix la sort del contracte encara que nos'estableixi cap pagament pel seu ús.

Els punts més destacables de la nova llei, alnostre criteri i dins el sector forestal, són elssegüents:

- L'ampliació de l'àmbit d'aplicació subjec-tiu, ja que poden establir contractes de con-reu totes les persones amb capacitat jurídicaper contractar.

- Existència dels drets de tanteig i retracteen favor de la Generalitat de Catalunya, jaque d'acord amb l'article 43, la Generalitatgaudeix d'un dret d'adquisició preferent, pos-terior al mateix dret dels arrendataris i elsconfrontants, tant si estan com si no estanarrendades.

Ara bé, per possibilitar l'exercici d'aquest

dret, l'article estableix l'obligació de notificarfefaentment a l'Administració pública titulard'aquest dret, les dades relatives al preu ovalor que es dóna a la finca en cas de dona-ció, i les característiques de la compravenda,permuta, dació en pagament, donació oaportació projectada i, si s'escau, una còpiade l'escriptura pública amb la qual s'hagi ins-trumentat.

- Creació d'una Junta d'Arbitratge i Media-ció a la qual, de forma voluntària per la reso-lució voluntària de possibles conflictes.Aquesta Junta dependrà del Departamentd'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, peròencara està pendent de la seva composicióorganització i funcions.

- Necessitat de consentiment exprés per larealització d'activitats agroturístiques a lesfinques ja que els conreadors no podran dura terme aquests tipus d'activitats sense elconsentiment exprés dels titulars de les fin-ques.

Nova llei de

contractes de conreu

Text:Rut Sánchez-Garrido

(Assessora legaldel Consorci Forestalen temes de dretpúblic i advocada deBellvehí Advocats)

E

Són contractesde conreuels contractesd'arrendamentrústic, parceriai, en general,tots elscontractes,qualsevolque sigui llurdenominació,pels qualse cedeixonerosamentl'aprofitamentagrícola,ramader oforestal d'unafinca rústica

1. Introducció

La rendibilitat (com Taxa Interna de Rendi-ment) d'una plantació de noguera o cirereramb una gestió adequada pot variar entre el

4,62 i el 7,22 % (COE-LLO et al., 2008). Amés, la demanda defusta de qualitat anivell europeu i mun-dial creix d'unamanera marcada desde fa dècades, i s'es-pera que aquesta ten-dència es mantinguien el futur.

Donat el cert nivelld'exigència d'aques-tes espècies quant al'estació, algunes deles tipologies d'àreesmés adients actual-ment per dur a termeaquesta activitat aCatalunya són lessuperfícies agrícolesde productivitat

moderada a baixa, aixícom estacions forestals d'elevada qualitat. Enel cas dels terrenys agrícoles, les plantacionsde frondoses suposen una activitat interes-sant des del punt de vista de reducció del'esforç de gestió, el que pot evitar l'abando-nament d'aquests terrenys; aquest abando-nament portaria a la colonització natural i al'homogeneïtzació del paisatge i a un incre-


ment del risc d'incendis. En terrenys fores-tals, les frondoses contribueixen a enriquirels paisatges i els ecosistemes, essent, fins itot, una alternativa d'ús en terrenys forestalsd'elevada qualitat afectats recentment perun incendi forestal. La producció de fusta dequalitat de frondoses és compatible ambaltres produccions en el mateix espai itemps, com ara els sistemes agroforestals,silvopastorals, conreus energètics, planta-cions de doble rotació, etc.

Algunes de les espècies més utilitzadesfins al moment han estat aquelles de lesquals es té experiència a França, d'on proce-deixen encara gran part dels materialscomercials. Entre ells, destaquen els denoguera (especialment les progènies híbridesMJ-209xRa i NG-23xRa), els clons de cirereri els materials de freixe de fulla gran. Dona-des les particularitats de les nostres esta-cions, s'està treballant actualment a Cata-lunya en el desenvolupament de materialsvegetals d'aquestes i d'altres espècies, ambl'objectiu d'oferir seleccions millor adapta-des a les necessitats pròpies de la zona, inci-dint a incrementar la tolerància a la sequera.Algunes de les espècies alternatives són laservera, la perera i el lledoner.

2. Materials vegetals

Una de les grans dificultats a l'hora de feruna plantació de frondoses és la localitzaciódel material vegetal adequat. Estem parlantd'espècies que no han estat, en la majoria decasos, prou estudiades com per garantir un

Frondoses nobles:materials vegetals i tècniques de maneig

per a la producció de fusta de qualitatLes frondoses anomenades "nobles" tenen un considerable interès permoltes àrees rurals a Catalunya. La producció de fusta de qualitat ésuna activitat rendible i d'elevat interès estratègic. El preu de la fustad'aquestes espècies pot assolir preus superiors als 1000 euros/m3

Text:Neus Aletà(Unitat de ProduccióAgroforestal - IRTA)Antoni Vilanova(Unitat de ProduccióAgroforestal - IRTA)Míriam Piqué(Àrea de Gestió Sos-tenible - CTFC)Jaime Coello(Àrea de Gestió Sos-tenible - CTFC)

Foto 1:A dalt, plantació denoguera híbrida (progènieMj209xRa) de 3 anysa Ontinar de Sal (Osca).

A sota, plantació denoguera i cirerer de 7anys,al Solsonès (Lleida).

Foto 1

total encert en l'elecció del material vegetalde partida. Ara bé, actualment es comptaamb uns primers resultats propers als 10anys, per a algunes espècies com ara lanoguera o el cirerer, que permeten aportarunes primeres directrius.

Actualment, els materials forestals comer-cials han de complir amb els requisits exigitstant per les normatives europees com per lesespanyoles recollides en el RD 289/2003sobre Material Forestal de Reproducció(MFR).

En el cas de les nogueres es pot trobarmaterial de tres espècies amb interès forestalper a la realització de plantacions en terresagrícoles: J. regia, J. nigra i Juglans x interme-dia. Una de les característiques més remarca-bles d'aquest conjunt d'espècies és la sevagran plasticitat adaptativa. Ara bé, per tald'aconseguir un bon desenvolupament vege-tatiu s'han de tenir en compte les limitacionsd'ús que es resumeixen en la Taula 1.

El material a l'abast en vivers comercialsno és del mateix tipus per a cada espècie, pelJ. regia i J. nigra existeixen progènies provi-nents de fonts llavoreres espanyoles; deJuglans x intermedia es poden aconseguirprogènies híbrides però fins ara nomésd'horts llavorers francesos, on s'hi poden tro-bar tres progènies híbrides comercialsNg23xRa, Ng38xRa i Mj209xRa. També espoden aconseguir materials d'híbrids entrealtres espècies de Juglans com els materialsconeguts sota el nom de 'Royal' (J. nigra x J.hindsii) o 'Paradox' (J. hindsii x J. regia). Tot i

així, aquest materials no solen tenir un ori-gen massa controlat, el que molt sovint elsdescarta com alternativa. En els últims anysla intensificació de les plantacions, i enespecial l'objectiu d'escurçar torns, ha portata varies empreses a seleccionar clons d'a-questes espècies, que tot i estar registratscom a MFR són sovint difícils d'aconseguir sino és per encàrrec o contracte amb algunade les empreses obtenidores. Tots ells sónclons micropropagats. La Taula 2 (veure pàg.14) mostra un recull de tots els materialsque es poden trobar a l'hora de plantarnogueres per a producció de fusta d'origen


Taula 1: Dades d'interès agronòmic de les diferents espècies de Juglans.

mona syringae pv. morsprunorum), en parti-cular els dos primers materials. També calcitar com a material forà la barreja de clonsconeguda com 'Wildstar' seleccionada alRegne Unit. A nivell espanyol hi ha varis tre-balls de selecció de material en marxa endiferents CCAA, especialment Galícia, Nava-rra i Castella i Lleó; en aquesta última jaestan en fase de multiplicació per la distribu-ció clons seleccionats que sortiran al mercaten els pròxims dos anys, i que reuneixenbones característiques de conformació fores-tal; són el Salamanca-4, el Burgos-4 i elLeón-4. Aquests materials s'han seleccionaten zones fredes i en altitud, és el que els dis-tingeix del material francès. Com en el cas dela noguera, també algunes empreses espan-yoles han seleccionat els seus propis clons decirerer i els han registrat; la fotografia 2mostra una plantació realitzada amb aquestmaterial. Pel que fa a Catalunya també estàen marxa un programa de selecció de cirererforestal en el que treballen conjuntament laUdL i l'IRTA. La taula 2 mostra els materialsde P. avium disponibles a nivell d'Espanya.

Hi ha altres espècies que mostren un clarinterès degut a la seva fusta; entre elles des-taquen les pereres (Pyrus sp.), els freixes (F.angustifolia i F. excelsior), els lledoners (Celtisaustralis) o algunes serveres (S. domestica i S.torminalis). Totes elles presenten un poten-cial interès pel seu conreu en terres agrícolesperò malauradament no es disposa de mate-rials, o aquests estan insuficientment estu-


espanyol. Els materials estan classificatssegons espècies i categoria del material debase registrat. D'aquestes espècies ja hi ha al'abast material seleccionats per l'IRTA, dosclons de J. regia i un d'híbrid (Fotografia 2), is'està treballant en la preparació d'horts lla-vorers clonals i de progenitors de família tantde noguer blanc com d'híbrids de Juglans.

Una altra frondosa molt apreciada per laseva fusta és el cirerer, en aquest cas ensreferim a una sola espècie: Prunus avium. Adiferencia de les espècies anteriors el cirererté limitacions regionals marcades, sí bé l'es-pècie presenta un ventall molt ampli dematerials ben diferenciats, l'èxit de les plan-tacions va lligat a l'adaptació del materialescollit a l'entorn. Un altre aspecte moltimportant és la necessitat de plantar cirereramb vocació forestal; s'ha de tenir cura ambalgunes de les fonts llavoreres existents, encas que pertanyin a zones properes a àreesde producció fruitera. Entre els materialsforestals existeixen un grup de vuit clonsfrancesos seleccionats per bones característi-ques quant a la producció de fusta, vigor irectitud de tronc. Entre ells es citen commillors 'Ameline', 'Gardeline' i 'Monteil'.Aquests clons es caracteritzen per la sevabaixa susceptibilitat a la 'Cilindrosporiosi'(Blumeriella jaapii) i a la 'Bacteriosi' (Pseudo-

Foto 2: A l'esquerra i a dalt, plan-tació intensiva clonal decirerer, 4 anys, Saragossa.A la dreta, dues fotos deIRTA X-80 a l'hivern, 3anys, plantació Alcanyís(Terol) i en 4art períodevegetatiu, Reus (Tarrago-na).

Foto 2

Taula 2: Materials forestals existents al catàleg nacional de materials de base (CNMB)de Juglans i Prunus avium.

Els colors de la taula corresponen als de les etiquetes identificatives de les categories del MFR.


diats, per plantejar la seva explotació demanera intensiva. Actualment a Catalunya laUdL i l'IRTA estan treballant en la selecciód'algunes d'aquestes espècies.

3. Maneig de les plantacions

El maneig de les plantacions de frondoses tédos objectius: garantir el bon estat vegetatiudels arbres en tot moment (bona elecció delmaterial vegetal i adequat manteniment); i laproducció de fusta de màxima qualitat en untermini raonable (adequada gestió i silvicul-tura).

3.1. Fases de la plantacióLa Taula 3 mostra les fases inicials d'unaplantació de frondoses nobles.

3.2. Manteniment El manteniment se centra en els primers anysde la plantació, i es basa principalment encombatre tres factors: la sequera estiuenca,la vegetació competidora i els mamífers.

La taula 4 mostra les principals tècniquesde manteniment d'una plantació de frondo-ses nobles en relació als factors que la podenfer perillar.

3.3. Gestió i silvicultura.La gestió i la silvicultura d'una plantació defrondoses nobles busquen maximitzar la ren-dibilitat de la mateixa, buscant la qualitat deles peces de fusta produïdes i la reducció deltorn de tallada.

El producte objectiu d'una plantació defrondoses nobles són troncs d'uns 40-50 cmde diàmetre normal i un canó lliure de bran-ques de, com a mínim, 2,5 m de longitud; elcanó ha de ser recte, dret, sense curvaturesni torsions; la fusta ha de ser sana i homogè-nia, amb pocs nusos, i concentrats als 10-12cm centrals del tronc.

* El tipus de planta a emprar està molt lligat a l'espècie però també al maneig que se li donarà a laplantació, molt especialment en relació a l'aportació hídrica.

Figura 3. A dalt, protector individual de malla i encoixi-nat d'estelles. A sota, aplicació d'herbicides

Taula 3: Fases de la plantació de frondoses nobles

Taula 4. Principals tècniques de manteniment d'una plantació de frondoses nobles.


La màxima qualitat de la fusta s'aconse-gueix mitjançant l'aplicació d'esporgues iaclarides, mentre que el torn de tallada esredueix principalment amb l'aplicació deregs.

3.3.1. EsporgaL'esporga és la intervenció clau quant a laqualitat de la fusta. El nombre i la freqüèn-cia de les esporgues, així com el moment defer la primera i la última esporga depenenbàsicament de la productivitat de l'estació ide l'espècie utilitzada.

Donat que l'esporga és un tractament d'ar-bre individual, no és possible proposar unametodologia vàlida per totes les circumstàn-cies. Hi ha a la bibliografia diferents mèto-des i tècniques d'esporga; a continuaciós'explicarà una tècnica intermèdia entre lesanomenades "esporga equilibrada" i "espor-ga dinàmica". L'esporga s'organitza en dosfases simultànies, com mostra la taula 5.

Les eines que s'utilitzen depenen de l'alça-da de la branca a eliminar. És important queel tall sigui net, perpendicular a la branca ideixi un petit galet o "rodet" de cicatrització.

3.3.2. AclaridesLes aclarides consisteixen en reduir la densi-

tat de la plantació per tal d'evitar la compe-tència entre els arbres. L'aplicació de lesaclarides en el moment adequat permetmantenir una bona taxa de creixement dia-metral, i generar els primers ingressos.

El nombre i freqüència de les aclaridesdepèn de diferents factors, principalment elsrelacionats amb el creixement i la densitatde la plantació. En general, s'ha de fer unaaclarida quan les capçades dels arbrespuguin començar a fer-se ombra entre elles.

3.3.3. Reg L'aplicació de regs periòdics pot incrementarconsiderablement la productivitat d'unaplantació. El reg és més efectiu durant la pri-mera meitat del període vegetatiu, momenten que el creixement primari (en alçada) ésmolt fort. Les necessitats hídriques augmen-ten amb les dimensions de l'arbre; un bonreg en un arbre adult (de més de 10 anys)pot suposar aportacions superiors a 250l/arbre i reg.

L'entollament afecta molt negativament elcreixement de les frondoses; tot i que hi haespècies menys tolerants que altres, és reco-manable aplicar en cada reg la quantitatd'aigua que aquell sòl és capaç d'engolir; lacapacitat d'infiltració del sòl indicarà la fre-qüència de l'aportació d'aigua més adequa-da. L'aplicació d'aigua s'ha d'anar allunyantprogressivament del peu de l'arbre; aquestaspecte és especialment important si el regés de tipus localitzat. S'ha de considerar queles arrels es desenvoluparan en la zonahumida, de manera que, com més gran ésl'arbre, més volum d'arrels té, i per tant,millor ancoratge i capacitat d'absorció.

4. Producció esperada

La producció d'una plantació de fron-doses nobles varia considerablementen funció de l'espècie, l'estació i lagestió aplicada. El torn de tallada,considerant un diàmetre objectiud'uns 50 cm, pot variar entre els 30 iels 70 anys. Les taules 6 i 7 mostrentres escenaris productius de planta-cions tipus de noguera i cirerer (Font:COELLO et al., 2008, basat en CISNE-ROS et al., 2007), per estacions

Taula 5: Fases de l’esporga

excel·lents (o amb gestió intensiva), bones imitjanes.

La figura 1 presenta les dades dels creixe-ments normals en plantacions i assaigs con-trolats per l'IRTA, situats en diferents zonesde Catalunya i una a València. Es pot obser-var que els creixements obtinguts fins ara esmantenen dins del núvol de punts dels crei-xements aconseguits a França amb una claratendència a estar a la banda superior.

17 activitat


Bibliografia

ALETÀ, N; NINOT, A.; VOLTES, J. 2003. Caracteriza-ción del comportamiento agroforestal de docegenotipos de nogal (Juglans sp.) en dos localidadesde Cataluña. Investi. Agrar: Sist. Recur. For. 12(1):39-50.

ALETÀ, N., VILANOVA, A. 2006. Especies forestales:El nogal híbrido. Navarra Forestal 13: 18-21.

BALLEUX, P., VAN LERBERGHE, P. (2006). Guidetechnique pour des travaux forestiers de qualité.Ministere de la Region Wallonne, Direction Gene-rale des Ressources Naturelles et de l'Environne-ment. Fiche tecnique nº17 - 2006. 373 pp.

BECQUEY, J. (2005). "Plantations de noyer surterres agricoles". En Jornadas hispano-francesasdel nogal: fruto y madera. La Pobla de Mafumet,del 22 al 24 de novembre del 2005.

CISNEROS, O., MONTERO, G. (2007). Documentostécnicos intermedios. A: Serrada, R., Montero, G.,Reque, J.A. (ed.). Compedio de Selvicultura deEspecies. INIA (A premsa).

COELLO, J., PIQUE, M., VERICAT, P. (en premsa).Guia pràctica per a la producció de fusta de quali-tat: plantacions de noguera i cirerer - Aproximacióa les condicions catalanes. Generalitat de Catalun-ya, Departament de Medi Ambient i Habitatge.Centre de la Propietat Forestal. 154 pp.

HUBERT, M., COURRAUD, R. (1988). Poda y forma-ción de los árboles forestales. Ed. Mundi-Prensa,Madrid. 300 pp.

MONTERO, G., CISNEROS, O., CAÑELLAS, I. (2003).Manual de selvicultura para plantaciones de espe-cies productoras de madera de calidad, Ed. Mundi-Prensa, Madrid. 284 pp.

VAN LERBERGHE, P., BALLEUX, P. (2001). Refores-tación de tierras agrícolas, Guía Técnica. Ed. Insti-tut Pour le Développement Forestier. 128 pp.

Figura 1.Evolució del diàmetre normal de diversos Juglans. Es comparen dades de plantacionsfranceses i plantacions i assaigs controlats per l'IRTA a Taradell, Reus, Massanes, Oliana,Lleida i Castelló de Rugat (València). Els materials de J. regia són progènies preseleccio-nades per l'IRTA abans de l'any 2000. Fonts: BECQUEY, 2005 i dades pròpies de l'IRTA.

Taula 6. Producció esperada d'una plantació de noguera en estacions excel·lents, bones i mitjanes

Taula 7. Producció esperada d'una plantació de cirerer en estacions bones i mitjanes

Figura 1


ARCMEDs’incorpora a la Confederació Europeade Propietaris Forestals

RCMED, l'asso-ciació que reu-neix les organit-

zacions regionals iestatals de propietarisforestals del nord de laMediterrània, s'ha in-corporat a la Confede-ració Europea de Pro-pietaris Forestals(CEPF), entitat queaglutina les associa-cions del bosc familiara Europa. Actualmentrepresenta 16 milionsde propietaris forestalsprivats, o el que és elmateix, una superfíciede 100 milions d'hec-tàrees forestals distribuïdes en 23 païsoseuropeus.

ARCMED va presentar la seva candidatura elpassat 8 de maig a Rimforsa (Suècia) en elmarc de l'assemblea general del CEPF. La pro-posta es va aprovar per unanimitat, després

de la presentació deFernando Molina, pre-sident de Confedera-ción de Organizacio-nes de Selvicultores deEspaña (COSE); HenriPlauche-Gillon, presi-dent dels forestalsfrancesos, i JoanBotey, membre de laJunta de Govern delConsorci Forestal deCatalunya i secretarigeneral d'ARCMED.

Botey, que en la sevaintervenció també vafer un repàs dels pro-blemes específics quetenen els boscos queconfiguren l'Arc Medi-

terrani -com els incendis forestals o les carac-terístiques del sòl, entre d'altres- va deixarclar que ARCMED treballarà per estructurar elsector forestal al Nord de la Mediterrània. Enaquesta línia s'ha presentat ja el projecte Sil-vamed a la convocatòria de projectes INTE-RREG MED, juntament amb regions de tot elllarg de l'Arc Mediterrani amb l'objectiu d'a-vançar en la valorització dels béns i serveis noremunerats del bosc

ARCMED és la associació que reuneix lesorganitzacions regionals i estatals de propie-taris forestals del nord de la Mediterrània.L'entitat, que té l'objectiu d'actuar com la veudel bosc familiar del nord de la Mediterràniaper defensar les especificitats, es va constituirel passat 26 d'octubre a Barcelona i té, entreels seus principals promotors, el ConsorciForestal de Catalunya, l'associació de propie-taris forestals que ha assumit la presidènciad'ARCMED en l'etapa inicial.

A

ARCMEDa Internet

http://www.arcmed.eu

Canvi en el Consell de direcciódel CEPF

Christer Segerstéen és el nou president de laConfederació Europea de Propietaris Forestals(CEPF). Aquest canvi en el consell de direcció delCEPF també es va aprovar el passat mes de maiga Rimforsa en el marc de l'assemblea general del'entitat. Stefan Schenker es va retirar com apresident i Joan Rovira també va acabar el seumandat com a vicepresident.

Per la seva banda, Christer Segerstéen, con-juntament amb Donald Anderson, Josef Barton-Dobenin, Joseph Crochet, Helge Evju, Algis Gai-zutis, Philipp Guttenberg, Fernando Molina,Henri Plauche Gillon i Michael Salm-Salm vanser escollits per unanimitat per composar elCEPF Board des del maig del 2008 fins al maigdel 2010.

n grup de 25 persones, entre elsquals hi havia socis i tècnics del Con-sorci Forestal de Catalunya, van visitar

el passat 12 de juny Forexpo, la fira europeade la silvicultura i de l'explotació forestalcelebrada a Bordeaux, França. El viatge,organitzat pel Consorci Forestal, es va allar-gar un total de tres dies -de l'11 al 13 dejuny-, ja que la sortida a la fira es va com-plementar amb una visita a la fàbrica deTembec de Saint Gaudens -dedicada a lapasta de paper- que va tenir lloc el dia 11 de

juny. Dos dies després, el 13 de juny, el Con-sorci Forestal, conjuntament amb tècnics delCentre Regional de la Propietat Forestal(CRPF) i el propietari forestal van visitar unafinca de 2.500 ha. de pi marítim (Pinuspinaster) dels boscos d'Aquitània (Landes).

Forexpo, que proposava un circuit de tresquilòmetres al bosc i comptava amb la parti-cipació de més de 400 expositors i 500 mar-ques internacionals, és considerada la firaeuropea de la silvicultura i de l'explotacióforestal més gran del sud d'Europa.

La fira, de caràcter biennal, es va crearl'any 1962 i des d'aleshores ençà s'ha impo-sat com a punt de trobada imprescindibledels professionals del bosc, tant del nordcom del sud d'Europa.

Els assistents a la fira van poder veure tottipus de maquinària, eines i equips de tre-ball, material de protecció, demostracions demaquinària per a l'extracció i tallada de fus-ta, per a biomassa i per als treballs forestalsen general, així com concursos de tallada detroncs amb destrals i motoserra, on unrepresentant català va quedar en quartaposició en les proves de destresa amb elxerrac.


U

El Consorci visita Forexpo,Saint Gaudens i una explotacióde pi marítim de les Landes

Foto 1:Instal·lacions de la fàbricade Saint Gaudens.

Foto 2:Visita als boscos de PinusPinaster de les Landes.

Foto 3:Imatge de la visita aForexpo.

32

1


l retard en l'aprovació del PDR 2007-2013 deixava els boscos un any enblanc pel que fa als ajuts. Tot i que el

Departament de Medi Ambient i Habitatge(DMAH) va reaccionar positivament amb lapublicació d'una Ordre "pont", d'entradasimplificada i amb el pressupost disponibleen aquell moment, posteriorment aquesta nos'ha complementat ni ampliat d'acord ambl'èxit de la demanda.

Finalment doncs, els ajuts a la gestióforestal sostenible (GFS) del 2007 han estat, ide molt, la pitjor campanya de promoció isuport als treballs i actuacions forestals delsdarrers anys. Ja de bon inici la situació noera gaire esperançadora, amb una dotació de3,2Meur, una quantitat molt menor que enles anteriors convocatòries. En posterioritat,aquesta dotació es va augmentar fins arribarals 5,1Meur en total, repartits entre elscamins i pistes forestals (1Meur) i els treballsde reforestació i de millora (4Meur).

La dotació pressupostària inicial de5,1Meur va quedar ben lluny de satisfer lademanda dels silvicultors, la qual va arribarals 19,6Meur. D'aquesta quantitat sol·licita-da, 8Meur en van quedar exclosos perquèles sol·licituds no complien alguns delsrequisits de les bases de l'Ordre que regulaels ajuts a la GFS. Per tant doncs, finalmentvan quedar 11,6Meur de les sol·licituds sus-ceptibles de rebre ajut però la dotació eco-nòmica de l'ordre d'ajuts a la GFS (de5,1Meur) només va poder satisfer el 44%d'aquesta demanda.

L'Ordre d'ajuts a la GFS, la convocatòria de2007 ha suposat un daltabaix i un perjudicieconòmic molt important per a les explota-cions forestals, ja que al marge de la retalla-da de recursos també ha significat una atu-rada de la dinàmica i de la inèrcia en lagestió per la impossibilitat de realitzar granpart de les feines planificades.

Problemàtica dels ajuts al bosc

Al marge del problema endèmic de manca derecursos econòmics suficients, un aspectecada cop més preocupant fins ara és el pro-cediment administratiu. El procedimentadministratiu entre la publicació, la resoluciói els terminis de finalització no va deixar eltemps necessari per a poder planificar i exe-cutar les feines en condicions, fet que vaprovocar que part dels beneficiaris renun-ciessin de fer les feines (0,6Meur, és a dir el12% de l'import atorgat) i que bona part deles feines tampoc no es poguessin acabar atemps per a la seva certificació, tot i la prò-rroga d'un mes que es va establir (1,7Meur -33% de l'import atorgat). Finalment, doncs,

E

Els ajuts forestals del2007 als boscos familiars

Text:Josep M. Tusell

(Enginyer de Forests.Reponsable de l’ÀreaTècnica del CFC)

només arriben als silvicultors familiars2,8Meur.

En resum doncs, ja sigui per restriccionseconòmiques o per dificultats vinculades alprocediment administratiu, no s'han exe-cutat feines sol·licitades per un valor de16,8Meur, fet que equivaldria a tenir mésde 25.000 ha forestals estassades.

Eficàcia i satisfacció de l'Ordre

Són dos paràmetres que intenten definir elgrau de compliment de les expectativesenvers la convocatòria anual d'ajuts a lagestió forestal sostenible.

L'Índex d'eficàcia (import pagat/importatorgat) permet establir una relació directaentre les quantitats atorgades i les perce-budes finalment pels beneficiaris, donantuna visió de fins a quina mesura el funcio-nament administratiu (sobretot pel que faa terminis) permet pagar el total del pres-supost atorgat. És evident que en la convo-catòria del 2007 aquesta és preocupant-ment baixa: de tan sols el 55% sobrel'import atorgat.

En canvi, l'Índex de satisfacció (importpagat/import sol·licitat) fa referència a lapercepció dels sol·licitants sobre si la con-vocatòria satisfà i en quina mesura lesseves expectatives. Aquest índex es mesuraenfrontant l'import pagat i la demandatotal. Per aquesta convocatòria, les dadesindiquen una satisfacció desmesuradamentbaixa, de tan sols el 14,3%.

activitat 22Juliol de 2008Juny - Juliolcatalunyaforestal

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007DEMANDA 7,6 16,3 12,9 12,9 12,6 12,6 19,6ATORGAT 4,1 6,2 6,5 6,5 7,6 7,6 5,1CERTIFICAT 5,2 5,1 5,1 5,5 5,5 2,8

Pressupost per boscos privats* No s'inclou la planificació ni les Ordres extraordinàries per catàstrofes.

2002 2003 2004 2005 2006 2007EFICÀCIA (%) 83,9 78,5 78,5 72,4 72,4 5 4 , 9SATISFACCIÓ (%) 31,9 39,5 39,5 43,7 43,7 1 4 , 3

Juny - Juliol de 2008catalunyaforestalactivitat23

Conclusió

La convocatòria de 2007 va ser publi-cada amb un import mínim que pos-teriorment es va ampliar i un copacabat el termini inicial d'execució deles feines es va concedir una pròrrogad'un mes.

Tot i això, tant el termini d'execuciódels treballs com el pressupost totalhan estat completament insuficientsdavant la demanda. Aquest fet vaproduir que part important dels tre-balls no es portessin a terme i quenomés es pogués certificar el 55% deles subvencions atorgades.

Per tant, doncs, és preocupantconstatar que la única línia d'ajutsdirigida al foment de la gestió i a lamillora dels boscos familiars catalans(el 80% del total dels boscos a Cata-lunya) del 2007, va passar de teniruna demanda de 19,6Meur a pagar-ne només 2,8Meur, un 14,3% de lademanda.

Amb la nova ordre d'ajuts a la GFS2008-2013, esperem que els princi-pals problemes detectats es trobin envies de solució:

- Dotació pressupostària: per l'a-nualitat de 2008 hi ha hagut 9Meuramb el compromís del DMAH d'am-pliar-ho fins a 12Meur. A més, elcompromís és extensiu pels propersanys al llarg dels quals s'ha d'arribar ala quantitat de 15Meur ja prevista alPGPF.

- Els canvis de funcionament del'ordre han d'evitar gran quantitat derenúncies i desistiments provocatsper la curta durada dels terminis d'e-xecució. A més, ha de permetre unaexecució dels treballs en condicions iamb la qualitat necessàries.

En definitiva, creiem que cal iniciaruna política estable i constant desuport i que aquestes millores ser-veixin d'una manera real per estruc-turar el sector i per avançar cap amesures que serveixin per garantir laviabilitat econòmica de les explota-cions.

ciència i tècnica 24

Estacions portàtils

La més utilitzada pels aficionats a la mun-tanya és l'Oregon EB313HGN, la qual té unaexcel·lent relació qualitat-preu (uns 36 eur.).Aquest petit instrument, que ens cap al pal-mell de la mà, ens dóna la previsió del temps,la tendència baromètrica, la temperatura i lahumitat ambientals amb màxima i mínima; a

més, també porta rellotge ialarma.

Si el que ens interessa ésel vent podem escollir entrediferents tipus d'anemòme-tres: n'hi ha per mesurarnomés el vent i per mesurarmés variables. El sistema demesura pot ser per molineto per cassoletes. Els anemò-metres de molinet tenen unpetit inconvenient: hem detenir cura d'orientar-loscorrectament en direcció alvent, ja que sinó les mesu-res ens poden sortir desvia-des. En canvi, solen ser moltmés compactes i moltmenys delicats que els ane-mòmetres de cassoleta. Elsde cassoleta són els mésacurats, ens és indiferentd'on vingui el vent i sempretindrem una mesura almàxim de fiable. Tots

aquests anemòmetres portàtils tenen dife-rents versions: alguns, a més del vent, tambéens informen sobre la temperatura, la humi-tat, la pressió i alguns fins i tot donen l'alça-da. Els preus van dels 45 eur. als 100 eur.aproximadament.

Un cas a part el constitueix l'estacióSkywatch GEOS11, instrument professionalque ens dóna gairebé totes les variablesmesurables: força del vent (mesura per moli-net, però amb l'avantatge que porta un petitpenell que et dóna la direcció), temperatura ihumitat amb memòria de màxima i mínima,temperatura de sensació, punt de rosada,pressió atmosfèrica absoluta i relativa, alça-da, tendència baromètrica, brúixola, cronò-metre, data i hora i, fins i tot, variables útilsen aviació com la finura o el variòmetre. Elseu preu ronda els 400 eur..

Mesura del ph de l'aigua o del sòl i de lalluminositat

La manera més simple i econòmica de saberel ph d'una dissolució són les tires de paperd'un sol ús, que canvien de color segons elph.

Aquestes solen anar en envasos de 100unitats i la precisió normalment és de, com amàxim, 0.5 ph. El seu preu està al voltantdels 15 eur.

Si volem més precisió (aproximadament+/- 0.1 ph) haurem d'optar per un Phmetreelectrònic de butxaca. Aquests instruments


Instruments portàtils per mesurar les

variables ambientals

Text:Cristina Prieto

(Raig SA)

En aquest número us parlarem d'un seguit d'instruments de medició que, per lesseves dimensions, són ideals per portar a sobre quan se surt al camp. Amb aquestsestris podem saber paràmetres bàsics com la temperatura, la humitat o la velocitatdel vent; però també d'altres com el ph de l'aigua o del sòl, la lluminositat, la pres-sió atmosfèrica... Per últim, també us citarem alguns instruments òptics de granpotència que ens permetran controlar la salut de les plantes o observar insectes.

ens vénen calibrats de fàbrica; però, per a uncorrecte funcionament, necessiten ser cali-brats periòdicament amb una solució quepodeu comprar al mateix comerç que l'apa-rell. El seu preu va entre els 40 eur. i els 100eur.

Si voleu una eina no tan precisa, però moltútil per a temes de jardineria o horticultura,podeu optar pel phmetre d'INNOVALLEY (+/-1 ph). Aquest instrument es clava a terra,fins a un màxim d'uns 20 cm, i t'informa delph i de la humitat del sòl. A més, també etdiu la quantitat de llum que arriba al terra.També, relacionat amb aquest tipus demesures, hi ha termòmetres per al sòl, elsquals van dins una funda que permet clavar-los a terra sense danyar-los.

Si el que es pretén és deixar-los clavats ino preocupar-nos-en més fins que tornem alcamp, els més recomanables són els analò-gics (els de tota la vida).

Si volem tenir mesures més professionalstambé hi ha aparells electrònics amb sonda;aquests últims són per fer mesures puntuals ino deixar-los al camp, ja que amb la pluja espodrien fer malbé (la sonda és estanca, peròl'aparell de mesura no).

Control de lasalut delsvegetals iobservaciód'insectes

Per examinarde prop lesnostres plan-tes ens seràde molta utili-tat una lupa;però no unalupa conven-cional de lesque podemtrobar a qualsevol comerç, sinó una que tin-gui un augment elevat que ens permetidetectar possibles anomalies o paràsits en elvegetal estudiat.

Lupes

Per a botànica normalment es fan servir lesanomenades "lupes codington", que solentenir entre 8 i 20 augments. Són unes lupesde butxaca que van protegides amb una fun-

25 ciència i tècnica


Foto:Termòmetre pel sòl imedidor de humitat, PH illuminositat INNOVALLEY.

da metàl·lica.L ' a u g m e n tmés utilitzatés de 10 X, jaque és proupotent perveure bé elsdetalls, peròno tanpotent comper comen-çar a perdrellum i quali-tat en laimatge; tam-

bé hi ha lupes dobles, per a les quals podemtriar 8 X i 15 X segons l'ocasió.

Microscopis de butxaca

Si en un moment donat necessitem mésaugment, i no volem carregar-nos la motxi-lla amb pesats instruments de laboratori, elmés recomanable és un microscopi de but-

xaca; en tenim de 25 X a 100 X. És moltimportant tenir en compte la qualitat del'òptica, ja que de microscopis de 50 X entenim de molts tipus.

Amb una excel·lent relació qualitat-preu,que satisfarà les exigències del naturalista obotànic amateur, trobem els de la marcaLumagny, amb il·luminació incorporada, unaòptica bàsica però bastant correcta i l'opcióde triar entre 30 X o 50 X. El preus estan apartir dels 15 eur.

Per a l'usuari més exigent o per a usos mésprofessionals, és molt més aconsellable lamarca PEAK, amb una òptica més queexcel·lent i moltes possibilitats a l'hora d'es-collir prestacions i augments. Els microscopisPEAK poden ser sense o amb il·luminació. Elsque no porten il·luminació poden ser tanpetits com un bolígraf i el rang d'augmentsper escollir és: 25 X, 50 X, 75 X o 100 X. Elsmés còmodes d'utilitzar són els de menysaugment, ja que a mesura que pugem l'aug-ment perdem més llum, cosa que perjudicala imatge i dificulta l'enfocament. El preu

d'aquests està entre els 60 eur. i els100 eur. PEAK també comercialitzamicroscopis de camp amb llum. Enaquest cas qualsevol augment ensdonarà un resultat perfecte, ja que amés tenen una roda d'enfocamentd'alta precisió. Els seus preus sónmés elevats; al voltant d'uns 300eur.

Alguns d'aquests aparells PEAKporten un reticle que ens permet fermesures submil·limètriques del queestem observant.

ES VEN FINCA FORESTALDE FAIG A LA ZONA

OLOT-VIDRÀ

Aproximadament 200 ha.

Es demana tracte directe amb el comprador.

Interessats, contactar amb Margaritaal 972 84 27 08

ciència i tècnica 26Juny - Juliol de 2008catalunyaforestal

Fotos (d’esquerra a dreta ide dalt a baix):

- Lupa 8 X per a botànica

- Microscopi de butxacaPEAK 75X i lupa doble de8X i 15X

- Anemòmetre de cassoletesamb temperatura i humitat

A les GuilleriesES VEN ESPLÈNDIDA

FINCA RÚSTICA

32 ha. Molt ben ubicada.A 12 km. de Vic.

Amb PTGMF en funcionament.Múltiples possibilitats d’ús.

Més detalls al telèfon 608 69 59 27

s diu que aquestes avionetes deixenanar a l'atmosfera iodur de plata perdisminuir la mida d'aquesta pedra i,

alhora, evitar la caiguda de precipitació a lazona, segons la gent del territori.

Molts observadors d'aquests aeroplans sónpagesos que, mentre treballen al camp,observen el cel expectants de la possible plu-ja que anuncia la negror dels cumulonimbus.De sobte, escolten el soroll d'una avionetaque sobrevola per la base dels núvols ame-naçadors, i passats uns minuts es quedenatordits després de veure com els núvols esdesfan.

En algunes comarques, com el Solsonès,l'Alta Anoia o la Segarra, hi ha molta gentque ha vist sobrevolar aquestes avionetesmalgrat que, encara avui, ningú no sap qui hiha darrere d'aquests vols. Segons apuntendiferents veus, es creu que els responsablespodrien ser algunes asseguradores i particu-lars.

El Departament d'Interior està investigantel cas, i les anàlisis realitzades el maig de2008 al Solsonès han donat negatiu en pre-sència de iodur de plata a l'aigua de la plujai d'algunes basses.

En cap cas es relaciona el iodur de plataamb la sequera que hem viscut fins no fagaire, ja que, tal com diu el secretari generald'interior, Joan Boada, l'ús de iodur de platano produeix una disminució de la precipita-ció.

La investigació continua per intentar acla-rir l'existència d'aquesta pràctica i els motiusque hi ha al darrere d'aquests vols misterio-sos per la Catalunya central.

Una primavera de rècords

Catalunya és un país d'extrems: aquesta pri-mavera hem passat d'un estat de sequera ainundacions. Com diu la cultura popular i ladita "Si plou per Sant Pere Regalat, plouquaranta dies de comptat", sembla queaquest any es compleix, ja que a moltes con-trades d'arreu de Catalunya s'han batutrècords de precipitació caiguda en un mes demaig, amb més de 300 litres a molts obser-vatoris.

Tots hem pogut fer el seguiment del nivellde l'aigua als pantans: cobrint l'església deSant Romà a l'embassament de Sau, que el 9d'abril de 2008 es trobava al 13 % i el 30 demaig superava el 60%; l'embassament de laBaells va passar del 20 % el 9 d'abril a supe-rar el 70 % el 30 de maig; l'embassament deRialb, a la conca del Segre, per primer copdes de la seva construcció arribava a superarel 50 %; els embassaments de l'Ebre vanhaver d'obrir comportes inundant algunspobles aigües avall, com el de Miravet.

S'ha trencat la inèrcia de temps sense plu-ges i això ha permès deixar enrere un delsperíodes de sequera més greus dels últimsanys.

I..., com es presenta l'estiu? Segons elsmodels meteorològics, es preveu un estiucàlid, amb 3 ºC per sobre de la mitjana del'estiu passat. Per tant, caldrà extremar lesprecaucions al màxim aquest estiu, ja queaquestes pluges han afavorit el creixementexuberant de la vegetació, en especial elcombustible fi, que és el primer a perdrehumitat i estar disponible a ser cremat.

Catalunya,país d’extrems

Les avionetes fantasmes

E

27 meteorologia


Dites populars

A bona hora vinguiel maig,El millor mes de totl'any.

Quan l'arc de SantMartí surt al matí, elpastor se'n pot anara dormir;Però quan surt altardí, cap a pasturí.

L'arc de Sant Martí aLlevant, bon temps al'instant;L'arc de Sant Martí aPonent, amaga lagent.

Si els núvols van capa la muntanya, posael blat a la cabanya;si els núvols van capal pla, posa el blat asoleiar.

Text:Manel Martínez

Durant els darrers mesos al Solsonès, s'ha suscitat una certa polèmica arran de l'aparició endies de tempestes, el 2006 i 2007, d'unes avionetes sobrevolant alguns municipis d'aquestacomarca. Suposadament, el producte químic que es desprenia de l'avioneta actuaria disso-lent els núvols per evitar la caiguda de pedra o calamarsa.

08P

lagu

es i

mal

ures

del

s no

stre

s ar

bres

p

Escolítids dels pins II:El perforador del pi roig d,alta muntanyaIps acuminatus Gyll.

08

© Departament de Medi Ambient i Habitatge2a edicióDipòsit Legal: B-48.082-06Imprès a: Litoplex Industria GràficaFotografies: Mariano Rojo i Josep Mª. Vives

p

Juny - Juliol de 2008catalunyaforestalpublicacions31

“XXV JornadesTècniques Silvícoles”

Coordinadors: Josep M. Tusell, enginyer deForests, responsable de l'Àrea Tècnica delConsorci Forestal de Catalunya, i per Pau Veri-cat, enginyer de Forests, Àrea de Gestió Soste-nible del Centre Tecnològic Forestal de Cata-lunya. 2008, 84 pp.

El Consorci Forestal de Catalunya torna arecollir en un llibre l'experiència i el coneixe-ment tecnicocientífic de i cadascuna de lesJornades Tècniques Silvícoles que aquest anyhan arribat a la XXV edició. El llibre editat enllengua catalana i castellana pel Consorciexposa informació completa i detallada de latemàtica tractada en cada una de les vuit tro-bades que han tingut lloc a diferents punts deCatalunya. S'hi tracten temes com: "La viabi-litat econòmica de la gestió forestal", les"Franges perimetrals d'urbanitzacions i puntsestratègics de gestió de grans incendis fores-tals; interacció amb la propietat forestal";"Iniciatives de biomassa al Lluçanès"; "El can-vi climàtic: un repte pels nostres boscos";"Correcció hidrològica, itineraris forestals iiniciatives multifuncionals als boscos delPallars Sobirà"; "Frondoses nobles: materialsvegetals i tècniques de maneig per a la pro-ducció de fusta de qualitat"; "Tallades deregeneració per aclarides successives unifor-mes en pinassa Pinus nigra ssp. Salzmanni", ila "Gestió associada en fagedes".

“XXV Jornades TècniquesSilvícoles”.

> Més informació a:Consorci Forestal deCatalunya.

“Los biocombustibles”

2a edició revisada i ampliada (especialmentcapítols 7 i 8)2008, 383 pp.M. Camps Michelena i F. Marcos Martín.

Biocombustibles és una paraula de moda,cada vegada més utilitzada. Què són? Per aquè serveixen? Per què se'n parla? Van existirsempre? Quina és la principal diferènciaentre els conceptes, avui dia gairebé sinò-nims, d'alternatiu i renovable? En aquestespàgines s'intenta respondre a aquestes pre-guntes.

El llibre no és un estudi exhaustiu, però sívol ser un intent per a posar en antecedentsl'estudiós. Es tractem els biocombustiblessòlids, els líquids i, en menor mesura, elsgasosos. Es té cura de forma especial delsconceptes, i es faciliten taules que poden serel començament d'investigacions més pro-fundes i avançades.

El llibre va adreçat a tots aquells quetenen inquietuds en l'energia procedent dela biomassa, tant estudiants d'enginyeries,biologia, química i física, com realitzadorsd'estudis i projectes i investigadors que des-itgen endinsar-se en el món dels combusti-bles. “Biocombustibles”.

> Més informació a:Ediciones Mundi-Prensa.

uan va néixer MadereraGerundense?- Maderera Gerundense va

néixer al voltant dels anys quaranta, aSanta Coloma de Farners, com unaserradora de castanyer dedicada a labotada, com n'hi havia tantes enaquella època. Sempre ha estat a San-ta Coloma, tot i que abans, quan erapropietat de Carles Corominas, teniales instal·lacions a dins del poble. Pos-teriorment, al voltant del 1977, es vafer una nova societat, entre el senyorCorominas i el meu pare, Josep Crous:Maderera Gerundense SA, que ja es vainstal·lar aquí, on som ara, al barri deSant Marçal. A partir d'aquestmoment, en comptes de botada, queva començar a anar a mal borràs, esvan començar a serrar amplades igruixos fixos de castanyer per a cadi-res. També, es van instal·lar asseca-dors, cosa que en aquella època va serbastant innovadora. Igualment, vamser els primers a començar a encolarfusta per fer mobles, sobretot de cui-na, i sempre centrats en el castanyer.Aquesta producció era principalmentper al mercat de la porta de cuina i

per al mercat del moble, tant d'aquícom per a exportació. Això va ser finsal 1997.

- Però a partir del 1997…- A partir d'aquesta data, el mercatdel castanyer va començar a baixarde manera molt forta. Es va començara detectar de manera més seriosa elxancre i tot aquest tipus de proble-mes. En conseqüència, es va haver dediversificar una mica el tipus d'espè-cies de fusta que fèiem servir. Vamcontinuar utilitzant frondoses, roure,faig i freixe, que les importàvem prin-cipalment de França. També, conti-nuàvem subministrant castanyer d'a-quí i, a més, vam començar a portarcastanyer francès a la nostra fabrica-ció. El mercat principal era el mateix:moble de cuina, moble de llar i deco-ració.

- Així, quan es va introduir el perfillaminat a l'empresa?- L'any 2003 vam començar a fer per-fil laminat per a fusteria exterior, peròseguint amb les mateixes espècies queestàvem fent.

Q

"Les fustes de qualitat són les que tenen mésvalor en el mercat, el qual per establir-lo esbasa en propietats com la durabilitat, l’estèti-ca, la tradició i l’exclusivitat”

Gerent de l’empresa Maderera Gerundense (Madegesa)

CrousJaume

e n t r e v i s t a

Jaume Crous Busquetsés enginyer industriali gerent de MadereraGerundense.Actualment, Maderera

Gerundense produeixperfil laminat i panellsallistonats de roure, faig,freixe, castanyer, irokoi pi flandes, que es destinaa moble de cuina, moblede llar, decoració i fustaexterior.

- A les espècies de sempre, n'han incor-porat d'altres?- Des de fa dos anys hem incorporat lesfustes tropicals d'Iroko i de pi flandes -piroig-, normalment procedent de Finlàndia.

- Han provat alguna altra espècie?- Hem fet alguna prova amb pi douglasper fer el mateix producte, perquè és unafusta que té unes propietats de durabilitatque semblen molt interessants i interes-sants i també valorant la possibilitat detenir subministrament proper i regular.Però hem tingut algun petit inconvenienten la producció i creiem que en cas quedecidíssim treballar-lo hauríem d'utilitzarfusta francesa i del país. També cal teniren compte que incorporar al mercat unanova espècie que no és utilitzada habi-tualment per una determinada aplicació ésdifícil, ja que quan el client treballa ambuna fusta que li funciona, acostuma a serreticent al canvi.

- Quan creu que es pot introduir una novaespècie local?- Quan les fustes d'importació tenen a nivellinternacional una gran demanda, i per tantels preus tenen tendència a l'alça, i aparei-xen dificultats de subministrament.

- Utilitzen castanyer d'aquí i de França.Exactament, d'on prové el francès?- Sí, portem castanyer d'aquí i de França. Perexemple, l'any passat -que vam tenir moltconsum de castanyer-, el portàvem pràctica-ment de tot França, des de París fins als Piri-neus.

- Quina diferència hi ha entre el castanyerdel país i el francès? S'importa per unaqüestió de qualitat?- Particularment, m'agrada més l'estètica delcastanyer del país. És més petit, més jove,més blanc, però els aprofitaments -el rendi-ment a la serra- d'una fusta petita, ambnusos, amb imperfeccions no té res a veureamb els aprofitaments del castanyer deFrança. Necessitem mides grosses pel tipusde producte que vam començar a fer el 2003que és el perfil per a fusteria. Per poder-lesobtenir hem d'utilitzar el castanyer de grans

diàmetres de França. Per fer mides petites, elcastanyer català ja ens va bé.

- I el seu rendiment?- En producte acabat, la fusta del país ésmolt variable; pot anar d'un 5% d'aprofita-ment al 70%. Hi ha perxades que són real-ment terribles. Una perxada bona de per aquípot oscil·lar d'un 5% a un 15%, mentre queamb el castanyer francès ja te'n vas semprea un 25%-30%. Té molta menys variabilitat imolt més aprofitament.

- De quins diàmetres està parlant?- Pel castanyer francès, normalment d'undiàmetre de 28 cm i pel del país de 16 cm alcentre del tronc de promig.- Amb la mateixa edat?- No. Els castanyers francesos són més vells,però pel clima i pel terreny els poden deixarmés anys.

- Com definiria una fusta de qualitat?- Les fustes de qualitat són les que tenenmés valor en el mercat, el qual per establir-lo es basa en propietats com la durabilitat,l'estètica, la tradició i l'exclusivitat

Juny - Juliol de 2008catalunyaforestalpublicacions33

34entrevista


Informat iu cata là de l bosc i e l medi natura l

NOVETAT: El servei en temps real de titulars de premsa del sector forestalwww.diariforestal.com

Grup Nació Digital

- Davant de dos troncs de la mateixa espè-cie, com es determina el que té més quali-tat?- El diàmetre, el nombre de nusos, la rectituddel tronc, que no tingui defectes sanitaris nibiòtics característics de cada espècie i quetingui un creixement constant.

- Com veu el mercat de la fusta?- El mercat general de les frondoses semblaque en el moble tant de cuina com de la llarestà baixant bastant. En canvi, la fusteriad'exterior està funcionant bastant bé.

- I el futur del mercat de la fusta, com espresenta?- En el sector del moble estem a expenses deles tendències de disseny a l'estranger, quesón qui marquen les modes. En fusteria d'ex-terior, crec que tot i la crisi immobiliària, lafusta es beneficiarà del nou codi tècnic d'e-dificació, més exigent amb els tancaments.La fusta, en quant aïllament tèrmic acústic,té millors propietats que d'altres materials

com l'alumini.Per espècies, crec que el roure seguirà essentla fusta de frondosa per excel·lència, i el cas-tanyer crec que ha de tenir un bon futur enel mercat, ja que és una fusta ambexcel·lents propietats.

- Les fustes tropicals representen unacompetència directa?- Sí, a més, tenen l'avantatge de grans dià-metres i per tant rendiments bastant bons.En el futur poden tenir problemes de submi-nistrament degut a les sobreexplotacions enalgunes zones i a termes ecologistes.

- Per acabar, veu les plantacions de fron-doses de nogueres com un cultiu de quali-tat?- Suposo que sí, però les previsions de preusque es fan difícilment es podran mantenir enel moment que hi hagi més oferta. Ara, espot fer una planta de qualitat que tingui lesseves utilitats i el seu mercat. Si es fa bé, perquè no?

Assemblea general i 60 anys del CFC Fundació Boscos - Jornades Tècniques … · 2017. 6. 27. ·...

Documents

Transcript of Assemblea general i 60 anys del CFC Fundació Boscos - Jornades Tècniques … · 2017. 6. 27. ·...