ASSEMBLEA A LA FUSTERIA

Diuen que en una fusteria va haver-hi una vegada una estranya assemblea. Va ser una reunió d'eines per arreglar les seves diferències.

El martell va exercir la presidència, però l'assemblea li notificà que havia de renunciar.

Per quina raó?

Feia molt de soroll!

I, a més a més,

es passava tot el temps donant cops.

El martell va acceptar la culpa, però demanà que també fos expulsat el cargol; va dir que calia donar-li moltes voltes perquè servís per a alguna cosa.

Davant l’atac, el cargol també acceptà, però demanà l’expulsió del paper de vidre.

Va fer veure que era molt aspre en el tracte i sempre tenia friccions amb tothom.

El paper de vidre va estar d’acord, però a condició que també fos expulsada la cinta mètrica, ja que sempre es passava mesurant els altres segons la seva mesura, com si ella fos l’única perfecta.

En això que va entrar el fuster, es posà el davantal i inicià el seu treball. Va fer servir el martell, el paper de vidre, el cargol i el metre. I l’aspra fusta inicial es va convertir en un bonic joc d’escacs.

Quan la fusteria va quedar novament a soles, l’assemblea va prosseguir amb la seva deliberació.

Va ser llavors quan la serra va prendre la paraula:

”Amics, ha quedat demostrat que tenim defectes, però el fuster treballa amb les nostres qualitats. Això és el que ens fa unes eines valuoses.

Per tant, no pensem més en els nostres punts febles i concentrem-nos en la utilitat dels nostres punts forts".

L’assemblea trobà llavors que el martell era fort, que el cargol unia i donava força, el paper de vidre era especial per afinar i llimar asprors i que el metre era precís i exacte.

Llavors es van sentir un equip capaç de produir coses de qualitat. Es sentien orgullosos de les seves forces i de treballar junts.

Passa igualment amb els éssers humans. Observeu i ho comprovareu.

Quan en un claustre els professors busquen els defectes dels altres, la situació es torna tensa i negativa. En canvi, quan s’actua tractant de percebre els seus punts forts, és quan floreixen els millors encerts.

És fàcil trobar defectes,

qualsevol ximple pot fer-ho,

però trobar qualitats ....

això és per a persones fantàstiques que són capaces d’inspirar relacions d’afecte.

Al final d’una partida d’escacs,

el peó i el rei van a parar

a la mateixa caixa.