aspectes de la cultura clàssica

download aspectes de la cultura clàssica

of 18

  • date post

    15-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    217
  • download

    4

Embed Size (px)

description

treball sobre civilització greco-romana dels alumnes de 4rt

Transcript of aspectes de la cultura clàssica

  • ASPECTES SOBRE LA CULTURA ROMANA

    OPTATIVA DE LLAT 4rt ESO curs MMX-MMXI I

  • NDEX

    nata et Najerus Commenticius La Gastronomia romana per Bustosa Obsti

    La Vestimenta romana per Sancha Loquax

    Empries per Petita Taedia et Salvadorus quietus

    LAmfiteatre per Fernandus Velox

    L Habitatge rom per Reyesa Bona

    La Medecina grega i romana per Sosa Urbana

    II

  • La Gastronomia romana Tothom, al sentir parlar de la gastronomia romana, automticament pensa en les imatges vistes en pellcules, amb grans banquets i alcohol... Doncs no, ms aviat era austera. Primer de tot cal destacar que els productes utilitzats a la cuina variaven depenent de les possibilitats econmiques de cada persona. Per exemple, mentre que els pobres salimentaven a base de pa, formatge, llegums, cereals verdures i fruites, i tamb de lanomenada pollenta que consistia en una mena de pasta a base daigua i farina. La gent que sho podia permetre, feia una dieta rica en carn, peix i vi aigualit. Amb tot aix pot dir-se que la gastronomia romana ha deixat una bona herncia a la cuina occidental. La dieta romana no t moltes variacions respecte a la dieta actual. Noms mancaven productes com el tomquet, les patates, el caf, el te, el sucre i els licors. Aix s, el pa era abundant. Per aconseguir nous sabors sacostumava a barrejar sabors forts amb daltres ms dolos, etc. Molts dels plats estaven acompanyats per una salsa anomenada garum* que era forta i cida i el seu sabor intens ajudava a dissimular el gust de la carn o el peix, que no sempre eren frescos. El vi era la beguda per excellncia i es conservava en nfores. A lhora de servir-lo, sacostumava a barrejar-lo amb aigua o donar-li un toc dol amb mel. No cal dir que per gaudir dun banquet aix calia tenir bastants diners a la butxaca. El primer pat del dia fet pels romans era el Ientaculum (o esmorzar). Es prenia de peu i consistia normalment en una llesca de pa, un dent dall i una mica de formatge. Cap a les dotze del migdia, feien el prandium que podia consistir en la combinaci d ous, llegums, peix, bolets i fruita. Lltim menjar del dia era la cenae, que es produa al final de l hora octava o nona (sopar), consistent en verdures en forma damanida o a la planxa, i carn o peix. No bevien mentre sopaven, ja que creien que el gust de la beguda desvirtuava el gust de laliment.

    III

  • Normalment, solien fer els pats en el triclinium, el que nosaltres anomenem menjador. En el cas de tenir convidats, el sopar es feia al oecus** on lesclau dels amfitrions els indicava el seu lloc. Cada comensal portava el seu tovall, que els serviria per emportar-se les restes del menjar. El gustus (aperitiu) es feia just abans de lpat i estava compost per productes com el mel, lenciam, les croquetes, les ostres o peix salat, i per beure, una mica de mulsum*** La prima mensa**** estava formada per productes diversos (cabrit, pollastre, pernil, peixos variats, marisc i el garum). La secunda mensa (o postres) estava formada per fruites, dtils, panses i dolos variats. Els romans tamb es netejaven, i si per casualitat es tacaven, agafaven la molla del pa i se la passaven per les mans, de manera que aquesta absorbia tot loli o restes de menjar que hi hagus. Posteriorment, aquesta molla la donaven a la mascota de la famlia que ronds per all. Per a la conservaci dels aliments es solien utilitzar diverses tcniques. La ms comuna era la de salar laliment en qesti (principalment carns i peixos), i per dessalar-lo, sutilitzava llet o aigua. Aquesta era la manera principal de conservar-los, tot i que tamb es solia utilitzar la conservaci amb vinagre, o fumejant laliment.

    IV

  • Durant lpat es feia un espectacle amb ballarins, poetes i acrbates mentre que els convidats xerraven animadament. Les danses no eren usuals en aquestes celebracions, ja que es consideraven inapropiades a taula. Lhbit daixecar-se per atendre necessitats biolgiques estava mal vist, i aguantar-se era signe de respecte. Durant una pausa desprs de la secunda mensa, soferia una ofrena als Lars (esperits de la casa), que consistia en carn, vi o un pasts, el qual estava tenyit amb safr.

    Glossari *garum: salsa de vsceres de peix utilitzada per camuflar el gust daquell peix que no era fresc. Noms lutilitzaven els alts estaments socials. **oecus: Gran sala tancada noms per tres bandes , que a la casa romana estava destinada a la celebraci de reunions i banquets. ***mulsum: vi jove rom compost per quatre parts de vi i una de mel per endolar-lo. ****prima mensa: s lpat propiament dit.

    V

  • La vestimenta romana 1. Introducci Les diferncies socials en la poca romana s'accentuaven sobretot en la roba. No noms per una qesti de materials i qualitat sin tamb per una qesti de simbologia implcita en les peces. Era la mateixa societat la que imposava aquestes regles de vestimenta que permetien veure el poder o classe de l'individu. Per exemple noms els senadors podien utilitzar una tnica laticlavia amb dos amples lnies verticals a cada costat des de les espatlles. s important remarcar l'esfor que es feia no noms per mostrar riquesa amb la vestimenta, sin tamb poder demostrar a primera vista el poder que tenia la persona i la classe social a la que pertanyia. Les distincions tamb es feien en la vida personal. Amb la stola es distingia una dona casada d'una soltera, i amb la stolae matronae a una dona que havia tingut ms de tres fills, fet que li donava prestigi en la societat. La vestimenta habitual dels romans, des dels temps ms antics, era la toga. Tots els ciutadans que naixien lliures la portaven, i, originriament, tant les dones com els homes.Hi havia diferncies en el color i lornamentaci segons les edats, classe social i funcions, per la forma de la vestimenta era idntica per a tots. Normalment, la toga era de llana blanca, els magistrats i-en la Roma dels primers temps-els reis, portaven una toga adornada amb una banda porpra teixida paral.lelament a la vora. Els nens es vestien amb la toga praetexta fins als setze anys, que canviaven per la toga viril fet que donava lloc a una cerimnia religiosa i familiar. Els esclaus i lliberts, aix com els plebeus ms pobres, no vestien toga. Els dos primers perqu no tenien dret a utilitzar-la, ja que com hem dit, era un distintiu rom que simbolitzava el poder adquisitiu,i la toga moltes vegades podia ser una pea costosa. Amb el temps es van afegir certs colors a les togues per remarcar la professi de la persona que la vestia. Per exemple, els filsofs portaven detalls en color blau, els metges el verd i els telegs el negre. Aix va ser ms que res un motiu de decoraci. 2. Vestimenta i complements 2.1 El material La llana era el tipus de material ms utilitzat per a confeccionar les peces, ats a la seva abundncia i ja que era fcil de treballar. Tamb s'utilitzaven altres materials com cot, lli o seda, segons el poder adquisitiu de la persona.

    VI

  • Les dones patrcies prcticament utilitzaven exclusivament seda per a les seves chitn. Les joies de perles eren molt utilitzades per adornar, des dels fermalls en les tniques fins a les mateixes sandlies o sabates. Diferents tints eren utilitzats per decorar la roba. 2.2 Roba interior No hi ha evidncia d'un s molt difs de roba interior-indumentria. Sabem que els treballadors utilitzaven un subligar o un subligaculum per a protegir els seus genitals, que era una pea rectangular de lli o llana que generalment cobria tamb el ventre. Posteriorment sorgeixen dos nous tipus de roba interior. La subucula, que sembla una samarreta, la qual era normalment feta de lli, i la camisia, que el seu nom ja ens deixa clar que era similar a una camisa. Tamb veiem que aquestes peces podien tenir diferents models, trobem el campestre que era molt utilitzat en dies calorosos. D'altra banda podem trobar la mamillare en les dones i que consistia en una tira de cuir que sostenia el bust. 3.Complements 3.1 Barrets Algunes altres peces que val la pena esmentar breument, ja que la seva utilitzaci era gaireb nulla, sn els barrets. Les dones de per si no els utilitzaven, excepte algunes esclaves. Els homes els utilitzaven per molt rarament i preferien no fer-ho. Trobem el cucullus, o gorra de viatge, i en els lliberts, com smbol de la seva llibertat, el pileus, un barret amb forma de caputx. En els teatres oberts i tamb emprat pels viatgers, on el sol podia ser molest, es solia utilitzar un barret alat conegut com petasus. 3.2 Ornaments Els homes usaven exclusivament l'anell. Durant la Repblica noms portaven un, que utilitzaven tamb com a segell per a signar. En l'poca imperial va ser freqent afegir diversos ms, fins i tot amb pedres precioses, fins a cobrir de vegades, tots els dits de les mans. Per a les dones hi havia una mplia gamma de joies i ornaments com sivelles, forquilles, anells, braalets, arracades, collarets, collarets i anells per als turmells, en metalls preciosos i amb incrustacions de pedres precioses de gran valor, que els romans utilitzaven amb abundncia.

    VII

  • 4. La barba i els pentinats 4.1 La barba Els antics romans es deixaven crixer la barba i els cabells. Noms a partir del segle III aC, per influncia de les modes gregues, van comenar a tallar-se els cabells o rasurar-se la barba. Hi va haver poques en qu estava de moda afaitar-se, fins i tot el cap, i altres en les que per contra es portava la barba, ms o menys retallada, i el cabell llarg. En qualsevol cas, no existien uns hbits uniformes per a tot el mn sin tendncies de la moda ms o menys generalitzades. Es mantenien certs rituals com el costum dels joves d'oferir la seva primera barba a una divinitat o la de no afaitar-se ni tallar-se els cabells entre els que guardaven dol o els que havien de ser processats. En general, els joves solien dur barba