AS CÓ · 2019-08-28 · Sens dubte és, juntament amb el carrer Sequerets, un dels carrers més...
2
El carrer major es estret, tortuós, com tots els antics carrers de la vila, amb cantonades estratègiques, de defensa fàcil contra tot invasor. Ca Estisora centra gairebé el carrer i t’obliga a fer un quatre perfecte. Una torratxa defensiva, amb espitlleres de pedra picada i un forat rodo a la paret, que se suposa que corresponia a una porta o enginy que tancava el carrer, era la torre de guaita de la moreria. Casa pairal del llinatge dels Salvador, amb l’escut familiar a la façana, fou construïda a partir del 1632. Aquí finalitzava l’Ascó emmurallat, la vila closa. Bertomeu Blai Salvador va construir aquesta casa per convertir-la en la seva residencia senyorial en ser anomenat pel rei Felip IV de Castella cavaller amb dret a escut. Està situada a la placeta del mateix nom. De la segona meitat del segle XVII, el pou de neu d’Ascó és l’únic que queda en aquestes contrades. Ubicat en els fonaments d’una casa, està construït de pedra picada i amb una volta apuntada, de planta circular i en forma de gla. Les bigues superiors descansen sobre mènsules a diferents alçades per l’enfustat de conservació de la neu, que s’abo- cava des d’una finestra. El seu propòsit era omplir-lo de neu o gel i disposar-ne durant la resta de l’any. Durant aquella època l’emmagat- zematge i distribució de gel va arribar a ser un negoci important que involucrava una part significativa de la població rural. POU DE NEU Sens dubte és, juntament amb el carrer Sequerets, un dels carrers més típics d’Ascó. Aquesta balconada sobre l’Ebre segueix l’antic traçat de les muralles d’Ascó. Al carrer de la Mola, les cases deixen lliure el pas- sadís de muralles destruïdes pels bombardejos des de l’altre costat de riu durant la Guerra Civil de 1936-1939. Avui en dia encara es pot contemplar alguna resta d’aquestes muralles a la Mola, a la plaça Nova i als carrers del Cavaller i Trinquet. Els murs de les places i parets de les cases són de pedra i fang o, senzillament, de tapió. El carrer de la Mola, en forma de ferradura, conserva les típiques por- talades de les cases de maons en ventall, de clara influència morisca. Des d’aquest indret es té una vista magnífica sobre l’Ebre, les Illes, el Pas de l’Ase i el Montsant al fons. La referència escrita més antiga que es coneix de l’existència d’una església a Ascó data de l’any 1151, moment en el qual la població romania encara sota control islàmic. Es tracta d’un edifici on conviuen tres estils diferents. Una capçalera d’estil romànic de transició al gòtic de planta pentagonal, voltes ogivals i contraforts a l’exterior però amb un seguit de detalls renaixentistes, com l’ús de l’arc de mig punt, columnes toscanes als angles del presbi- teri o cornises classicistes. El fet històric més rellevant esdevingut a la vila d’Ascó a principis del segle XVI fou la conversió dels seus habitants de religió islàmica al cristianisme, cosa que va promoure l’ampliació de l’església per poder donar cabuda a tots els feligresos. Aquesta nau engrandida a partir de la clau de volta gòtica és d’estil toscà i es fina- litza l’any 1702. Per últim, l’any 1901, per tal d’incloure al seu interior el lloc de naixement de St. Pere Màrtir Sans Jordà, bisbe, es va fer la darrera ampliació del temple i s’hi construí el cor. De l’extrem del temple sobresurt el campanar romànic de cadireta de dos nivells i tres ulls, seguint l’estil d’esglésies dels Pirineus. Els murs són fets de carreus escairats, i la coberta és de teula àrab, excepte la part de l’absis, que és de lloses planes. Cal destacar les gàrgoles. Amb la expulsió d’uns 800 moriscos i morisques per part de Felip II d’Aragó(III de Castella) que ocupaven 154 cases, finalitza el període morisc a Ascó. Es tracta d’un carrer en forma de ziga-zaga que els hospitalers van cedir a la universitat, i aquest, el converteixen en un assecador de fruits com figues o panses. El nom en diminutiu dels sequers va quedar com a topònim. CARRER SEQUERETS ELS PERXES Es designen així els antics porxos que donaven entrada a les muralles d’Ascó. Al carrer de Baix trobem els del Ciego, Baijunca i Cavaller; al carrer Hospital, i adjunt a la casa del mateix nom, trobem el perxe de Peresans; al carrer de la plaça Nova, el perxe de Santo Domingo, i al Pla de Vallxiqué, la Porta de la Tarda, avui dia desapareguda. A la Placeta es troba una altra de les portes de la vila i al carrer de la Mola encara es conserven les Portetes, un estret carreró o passadís d’entrada i sortida clandestina de la vila. Al cim del turó que mira el riu es conserven les restes del castell d’Ascó. Durant els segles d’ocupació musulmana va ser residencia del valí de Siurana. A partir de la reconquesta cristiana duta a terme per Ramon Berenguer IV queda en mans dels comtats catalans. Posteriorment, el seu fill Alfons el Cast, l’any 1182, cedí a l’ordre del temple el castell i les vil·les d’Ascó i Riba-roja. Els templers van ocupar el castell fins la seva dissolució, el 1312. El castell d’Ascó també va patir el setge, or- denat pel rei Jaume II qui, l’any 1318, va donar-lo a l’ordre del Hos- pital. Aquesta ordre va tenir presencia a Ascó fins el segle XIX, tot i que el castell va servir de fortalesa durant la guerra dels segadors (1640) i va patir una greu destrucció. Mes endavant, a la guerra de successió i posteriorment amb les guerres carlines, el castell va ser desmantellat. CASTELL Un cop frenada l’ofensiva republicana, l’exèrcit franquista va anar re- cuperant, poc a poc, el terreny perdut i obligaren als republicans a retrocedir. Davant aquest avanç imparable, s’organitzà una defensa esglaonada de les darreres posicions republicanes que havien de per- metre la retirada de les tropes. La darrera línia de resistència estava situada al sector de la Fatarella - Riba-roja d’Ebre – Ascó, on també s’hi va instal·lar el Campament del XV Cos d’Exèrcit perquè estava ben defensat, camuflat i amb un gran domini visual sobre el riu, que per- metia el contacte continuat amb la rereguarda republicana. El Campament del XV Cos de l’Exèrcit Republicà i el quarter general de l’Estat Major es va situar en quatre terrasses de conreu, orientades d’est a oest i delimitades per alts marges aprofitats per recolzar-hi les cabanes i dependències necessàries per al dia a dia de la tropa, com magatzems, oficines, latrines, cuines, infermeria. etc., a més de refugis excavats per tal de garantir la seguretat dels acampats. El búnquer dels Reguers és una construcció defensiva franquista que formava part del sistema de fortificacions permanent anomenat “Línea fortificada de la Cabeza de Puente Riba-roja – Flix – Ascó”, i que tenia un doble objectiu: controlar la zona propera al riu per impedir un pos- sible atac republicà i defensar la via del ferrocarril. A començaments del segle XX, a Ascó funcionaven simultàniament una vintena de molins d’oli. La gran concentració d’aquestes indústries era degut al fet que la pagesia, i en particular el conreu de l’olivera, cons- tituïa la principal font econòmica de la vila. Avui en dia la majoria d’aquest molins han desaparegut. El molí del Ca- valler, recentment recuperat i restaurat, ens endinsarà, al visitar-lo, en el que va suposar pel municipi aquest patrimoni industrial. MOLÍ DEL CAVALLER A la plaça Major s’assentava l’antiga aljama musulmana, més tard la universitat, posteriorment casa de la vila fins 1987 i, en l’actualitat, hi trobem l’escola municipal de música. Al damunt de l’arc d’entrada d’aquest edifici hi podrem llegir la data de 1610, que correspon a l’any d’expulsió dels moriscos. Aquesta plaça està construïda damunt d’unes voltes de pedra a les quals s’hi accedeix baixant pel carreró conegut com la Secanella. Aquest indret s’anomena les Voltes i Sitges. Al seu interior, unes sitges recorden la funció d’emmagatzematge de cereals que Ascó recaptava ja des de l’època musulmana. VOLTES I SITGES AS CÓ VISITA’NS GAUDEIX! CA ESTISORA CAL CAVALLER CARRER DE LA MOLA ESPAIS DE LA BA- TALLA DE L’EBRE ESGLÉSIA ASCÓ, plànol turístic i comercial ELS PERXES
Transcript of AS CÓ · 2019-08-28 · Sens dubte és, juntament amb el carrer Sequerets, un dels carrers més...
El carrer major es estret, tortuós, com tots els antics carrers de la vila, amb cantonades estratègiques, de defensa fàcil contra tot invasor. Ca Estisora centra gairebé el carrer i t’obliga a fer un quatre perfecte.
Una torratxa defensiva, amb espitlleres de pedra picada i un forat rodo a la paret, que se suposa que corresponia a una porta o enginy que tancava el carrer, era la torre de guaita de la moreria.
Casa pairal del llinatge dels Salvador, amb l’escut familiar a la façana, fou construïda a partir del 1632. Aquí finalitzava l’Ascó emmurallat, la vila closa.
Bertomeu Blai Salvador va construir aquesta casa per convertir-la en la seva residencia senyorial en ser anomenat pel rei Felip IV de Castella cavaller amb dret a escut. Està situada a la placeta del mateix nom.
De la segona meitat del segle XVII, el pou de neu d’Ascó és l’únic que queda en aquestes contrades. Ubicat en els fonaments d’una casa, està construït de pedra picada i amb una volta apuntada, de planta circular i en forma de gla. Les bigues superiors descansen sobre mènsules a diferents alçades per l’enfustat de conservació de la neu, que s’abo-cava des d’una finestra. El seu propòsit era omplir-lo de neu o gel i disposar-ne durant la resta de l’any. Durant aquella època l’emmagat-zematge i distribució de gel va arribar a ser un negoci important que involucrava una part significativa de la població rural.
POU DE NEU
Sens dubte és, juntament amb el carrer Sequerets, un dels carrers més típics d’Ascó. Aquesta balconada sobre l’Ebre segueix l’antic traçat de les muralles d’Ascó. Al carrer de la Mola, les cases deixen lliure el pas-sadís de muralles destruïdes pels bombardejos des de l’altre costat de riu durant la Guerra Civil de 1936-1939. Avui en dia encara es pot contemplar alguna resta d’aquestes muralles a la Mola, a la plaça Nova i als carrers del Cavaller i Trinquet. Els murs de les places i parets de les cases són de pedra i fang o, senzillament, de tapió.
El carrer de la Mola, en forma de ferradura, conserva les típiques por-talades de les cases de maons en ventall, de clara influència morisca. Des d’aquest indret es té una vista magnífica sobre l’Ebre, les Illes, el Pas de l’Ase i el Montsant al fons.
La referència escrita més antiga que es coneix de l’existència d’una església a Ascó data de l’any 1151, moment en el qual la població romania encara sota control islàmic.
Es tracta d’un edifici on conviuen tres estils diferents. Una capçalera d’estil romànic de transició al gòtic de planta pentagonal, voltes ogivals i contraforts a l’exterior però amb un seguit de detalls renaixentistes, com l’ús de l’arc de mig punt, columnes toscanes als angles del presbi-teri o cornises classicistes. El fet històric més rellevant esdevingut a la vila d’Ascó a principis del segle XVI fou la conversió dels seus habitants de religió islàmica al cristianisme, cosa que va promoure l’ampliació de l’església per poder donar cabuda a tots els feligresos. Aquesta nau engrandida a partir de la clau de volta gòtica és d’estil toscà i es fina-litza l’any 1702. Per últim, l’any 1901, per tal d’incloure al seu interior el lloc de naixement de St. Pere Màrtir Sans Jordà, bisbe, es va fer la darrera ampliació del temple i s’hi construí el cor.
De l’extrem del temple sobresurt el campanar romànic de cadireta de dos nivells i tres ulls, seguint l’estil d’esglésies dels Pirineus. Els murs són fets de carreus escairats, i la coberta és de teula àrab, excepte la part de l’absis, que és de lloses planes. Cal destacar les gàrgoles.
Amb la expulsió d’uns 800 moriscos i morisques per part de Felip II d’Aragó(III de Castella) que ocupaven 154 cases, finalitza el període morisc a Ascó.
Es tracta d’un carrer en forma de ziga-zaga que els hospitalers van cedir a la universitat, i aquest, el converteixen en un assecador de fruits com figues o panses. El nom en diminutiu dels sequers va quedar com a topònim.
CARRER SEQUERETS
ELS PERXES
Es designen així els antics porxos que donaven entrada a les muralles d’Ascó. Al carrer de Baix trobem els del Ciego, Baijunca i Cavaller; al carrer Hospital, i adjunt a la casa del mateix nom, trobem el perxe de Peresans; al carrer de la plaça Nova, el perxe de Santo Domingo, i al Pla de Vallxiqué, la Porta de la Tarda, avui dia desapareguda.
A la Placeta es troba una altra de les portes de la vila i al carrer de la Mola encara es conserven les Portetes, un estret carreró o passadís d’entrada i sortida clandestina de la vila.
Al cim del turó que mira el riu es conserven les restes del castell d’Ascó. Durant els segles d’ocupació musulmana va ser residencia del valí de Siurana. A partir de la reconquesta cristiana duta a terme per Ramon Berenguer IV queda en mans dels comtats catalans. Posteriorment, el seu fill Alfons el Cast, l’any 1182, cedí a l’ordre del temple el castell i les vil·les d’Ascó i Riba-roja. Els templers van ocupar el castell fins la seva dissolució, el 1312. El castell d’Ascó també va patir el setge, or-denat pel rei Jaume II qui, l’any 1318, va donar-lo a l’ordre del Hos-pital. Aquesta ordre va tenir presencia a Ascó fins el segle XIX, tot i que el castell va servir de fortalesa durant la guerra dels segadors (1640) i va patir una greu destrucció. Mes endavant, a la guerra de successió i posteriorment amb les guerres carlines, el castell va ser desmantellat.
CASTELLUn cop frenada l’ofensiva republicana, l’exèrcit franquista va anar re-cuperant, poc a poc, el terreny perdut i obligaren als republicans a retrocedir. Davant aquest avanç imparable, s’organitzà una defensa esglaonada de les darreres posicions republicanes que havien de per-metre la retirada de les tropes. La darrera línia de resistència estava situada al sector de la Fatarella - Riba-roja d’Ebre – Ascó, on també s’hi va instal·lar el Campament del XV Cos d’Exèrcit perquè estava ben defensat, camuflat i amb un gran domini visual sobre el riu, que per-metia el contacte continuat amb la rereguarda republicana.
El Campament del XV Cos de l’Exèrcit Republicà i el quarter general de l’Estat Major es va situar en quatre terrasses de conreu, orientades d’est a oest i delimitades per alts marges aprofitats per recolzar-hi les cabanes i dependències necessàries per al dia a dia de la tropa, com magatzems, oficines, latrines, cuines, infermeria. etc., a més de refugis excavats per tal de garantir la seguretat dels acampats.
El búnquer dels Reguers és una construcció defensiva franquista que formava part del sistema de fortificacions permanent anomenat “Línea fortificada de la Cabeza de Puente Riba-roja – Flix – Ascó”, i que tenia un doble objectiu: controlar la zona propera al riu per impedir un pos-sible atac republicà i defensar la via del ferrocarril.
A començaments del segle XX, a Ascó funcionaven simultàniament una vintena de molins d’oli. La gran concentració d’aquestes indústries era degut al fet que la pagesia, i en particular el conreu de l’olivera, cons-tituïa la principal font econòmica de la vila.
Avui en dia la majoria d’aquest molins han desaparegut. El molí del Ca-valler, recentment recuperat i restaurat, ens endinsarà, al visitar-lo, en el que va suposar pel municipi aquest patrimoni industrial.
MOLÍ DEL CAVALLER
A la plaça Major s’assentava l’antiga aljama musulmana, més tard la universitat, posteriorment casa de la vila fins 1987 i, en l’actualitat, hi trobem l’escola municipal de música. Al damunt de l’arc d’entrada d’aquest edifici hi podrem llegir la data de 1610, que correspon a l’any d’expulsió dels moriscos.
Aquesta plaça està construïda damunt d’unes voltes de pedra a les quals s’hi accedeix baixant pel carreró conegut com la Secanella. Aquest indret s’anomena les Voltes i Sitges. Al seu interior, unes sitges recorden la funció d’emmagatzematge de cereals que Ascó recaptava ja des de l’època musulmana.
VOLTES I SITGES
ASCÓ
VISITA’NSGAUDEIX!
CA ESTISORA
CALCAVALLER
CARRER DE LA MOLA
ESPAIS DE LA BA-TALLA DE L’EBRE
ESGLÉSIA
ASCÓ, plànol turístic i comercial
ELS PERXES
A
B
C
D
F
G
H
IJ
L
N
OP
R
39
46
47
48
49
50
51
52
53 54
5556
57
58
5960
61
6263
64
65
66
67
68
E1
E2
E3
E4
E5
E6
E7ERMITA DE
SANTA PAULINA
PLAÇA DEL RIU
PETANCA
PÀDEL TENIS
CEMENTIRI
E
Q
5
M
S
K
EMBARCADORLO ROGET
SERVEIS MUNICIPALSSERVICIOS MUNICIPALES · MUNICIPAL SERVICES
1 AJUNTAMENT · AYUNTAMIENTO · TOWN HALL
2 BIBLIOTECA · PUBLIC LIBRARY
3 ESTADI MUNICIPAL
4 CAMP DE TIR · CAMPO DE TIRO · SHOOTING RANGE
5 CASAL D’AVIS SANT MIQUEL
6 CASAL MUNICIPAL
7 CENTRE NEURÀLGIC
8 DISPENSARI MÈDIC · DISPENSARIO MÉDICO · MEDICAL CLINIC
9 ESCOLA MUNICIPAL DE MúSICA D’ASCÓ (EMMA)ESCUELA DE MúSICA · MUSIC SCHOOL
10 C.E.I.P. SANT MIQUEL · SANT MIQUEL SCHOOL
11 JUTJAT DE PAU · JUZGADO DE PAZ · COURT OF PEACE
12 LOCAL DE JOVES · LOCAL DE JÓVENES
13 LLAR D’INFANTS VAILETS · GUARDERÍA · NURSERY
14 OFICINA DE DESENVOLUPAMENT LOCAL
15 OFICINA DE TURISME · OFICINA DE TURISMO · TOURIST OFFICE
16 PAVELLÓ ESPORTIU COBERTPABELLÓN DEPORTIVO CUBIERTO · SPORTS PAVILION
17 PISCINES · PISCINAS · SWIMMING POOLS
18 RESIDÈNCIA D’AVIS · RESIDENCIA DE ANCIANOS · GERIATRIC RESIDENCE
19 SALA D’EXPOSICIONS · SALA DE EXPOSICIONES · EXHIBITION HALL
20 ÀREA D’AUTOCARAVANES · ÁREA DE AUTOCARAVANAS · CAMPERVAN AREA
21 VÍDEO ASCÓ TELEVISIÓ
22 AULA DE FORMACIÓ JOSEP MUR
BARS I RESTAURANTSBARES Y RESTAURANTES · BARS AND RESTAURANTS
23 BAR - RESTAURANT CA L’ESCOLÀ
24 BAR - RESTAURANT EL CALIU
25 BAR ANITA
26 BAR FLORIDA
27 BAR NúCLEO
28 BAR CASAL D’AVIS SANT MIQUEL
29 CA LA MOMO
30 RESTAURANT - CAFETERIA MAGDA
31 DOT BAR
CARNISSERIESCARNICERÍAS · BUTCHER’S SHOP
32 CARNISSERIA - CANSALADERIA M. DEL CARME
33 CARNISSERIA - CANSALADERIA MONJA
34 CARNISSERIA - XARCUTERIA PAULINA
ENTITATS BANCÀRIESENTIDADES BANCARIAS · BANKS
35 LA CAIXA
36 BBVA
37 CATALUNYA CAIXA
FARINERAHARINERA · FLOUR MILL
38 FARINES POQUET
FARMÀCIAFARMACIA · PHARMACY
39 FARMÀCIA M. TERESA PALLARÉS
FERRETERIAFERRETERÍA · HARDWARE
40 FERRETERIA BIARNÉS
LLOCS D’INTERÈS CULTURALLUGARES DE INTERÉS CULTURALPLACES OF CULTURAL INTEREST
A PERXE DE PERE SANS
B ANTIC HOSPITAL
C ESGLÈSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN BAPTISTA
D CA ESTISORA
E ANTIGA CA LA VILA
F PERXE DE SANTO DOMINGO
G BALCÓ DE L’EBRE
H CARRER SEQUERETS
I LES PORTETES
J CARRER DE LA MOLA
K MIRADOR
L VOLTES I SITGES
M CAL CAVALLER
N POU DE LA NEU
O PERXE DE LA PLACETA
P PERXE DE LA BAIJUNCA
Q MOLÍ DEL CAVALLER
R CASTELL
S PERXE DE CAL CAVALLER
EMERGÈNCIES · EMERGENCIAS · EMERGENCY
E1 BOMBERS D’ASCÓ · FIRE DEPARTMENT(1) VIGILÀNCIA MUNICIPAL · MUNICIPAL SURVEILLANCE
SERVEIS · SERVICIOS · SERVICES
E2 CORREUS · CORREO · POST OFFICE
E3 ESTACIÓ DE TREN · ESTACIÓN DE TREN · TRAIN STATION
CAPELLETES · ERMITAS · CHAPELS
E4 CAPELLETA DE SANT MIQUEL
E5 CAPELLETA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME
E6 CAPELLETA DEL CALVARI
E7 ERMITA DE SANTA PAULINA
FORNS I PASTISSERIES PANADERÍAS Y PASTELERÍAS · BAKERY AND PASTRY
41 FORN DE PA-PASTISSERIA MONTAÑA
42 FORN I PASTISSERIA GRA BO
FOTOGRAFIAFOTOGRAFÍA · PHOTOGRAPHY
43 FOCUS
IMMOBILIÀRIAINMOBILIARIA · REAL ESTATE
44 BUSCAHABITAT
IMPREMTAIMPRENTA · PRINTING
45 OPTIM.GR
LLIBRERIESLIBRERÍAS · LIBRARIES
46 CAN SOLFA LLIBRERIA – PAPERERIA
MODA I CONFECCIÓMODA Y CONFECCIÓN · FASHION STORE
47 GALERIA PALLEJÀ
MOLINS I CELLERSMOLINOS Y BODEGAS · MILLS AND WINERIES
48 CELLER SERRA
49 NOVA AGRÍCOLA SANT ISIDRE D’ASCÓ
PERRUQUERIES I CENTRES DE BELLESAPELUQUERÍAS Y CENTROS DE BELLEZA · HAIRDRESSERS AND BEAUTY CENTERS
50 CENTRE DE BELLESA PINK STYLE
51 PERRUQUERIA ESTILS
52 PERRUQUERIA M. CARME
53 PERRUQUERIA ROSA M. RAMOS
54 PERRUQUERIA DúNIA
PROFESSIONALS PROFESIONALES · PROFESSIONAL
55 CENTRE PODOLÒGIC- IOLANDA MÀDICO
56 CENTRE DE FISIOTERÀPIA EMILIO ARRANZ
57 CLÍNICA DENTAL MONTENDENT, SL
QUEVIURESCOMESTIBLES · GROCERY
58 ALIMENTACIÓ FINA SERRA
59 CAL MARCOS
60 QUEVIURES PMR
61 SPAR
REGALS I ALTRESREGALOS Y OTROS · GIFTS
62(43)
COMERCIAL ORTIZM. TERESA MARTORELL - FOCUS
63 ARTICLES VARIS COMERCIAL MA-JOR
TALLERSTALLERES · CAR REPAIR SHOP
64 AGRÍCOLA MIQUEL
65 DOTAUTO
66 TALLER BLADÉ
TAXITAXI · TAXI
67 TAXI MIQUEL BIARNÉS
ESTANCESTANCO · TOBACCO SHOP
(46) CAN SOLFA ESTANC
DROGUERIADROGUERÍA · DRUGSTORE
68 CLAREL
