ARTILES ELA ORATS PEL NL DE L’HOSPITALET I … · ARTILES ELA ORATS PEL NL DE L’HOSPITALET I...

CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE L’HOSPITALET

C. Mare de Déu de la Mercè, 20, 3r.08901L’Hospitalet de Llobregat. [email protected]. Tel. 93 440 65 70 Fax 440 48 69

ARTICLES ELABORATS PEL CNL DE L’HOSPITALET I PUBLICATS AL BLOC (http://aulagolden.blogspot.com/)

DE L’EMPRESA GOLDEN LINE EL 2011

Tunisià o tunisenc?

Fora mesura

Carnaval

Diumenge a la tarda

Fins aviat!

Fem-la petar

Vanguardia.cat

Deixem-nos de contemplacions

I si no en tenim, cues de pansa

Un Sabies de futbol

Els ossos pels gossos

El català que ara es parla 1


Nosaltres també estem indignats

Dit i fet

Solstici d’estiu


A les bodegues no s’hi fa vi

Temps era temps

En relleu

Boscos

Relacions humanes

Lidiar, només els toreros!

Rosa dels vents

Vacances

La truita, de dos ous!

Piulades

Gastronomia 1

Gastronomia 2

Qui no té feina el gat pentina

Peus

Mans

Nassos

País petit

http://aulagolden.blogspot.com/



El temps no perdona

Mullenes

Números

Per expressar la durada

Preposicionals

Gerundis

Rebeu salutacions

Marató

Llatinòrums

Bon Nadal

I feliç any nou!



Tunisià o tunisenc?

Sabies que

per designar el nom dels nadius de Tunísia (país) hem d’utilitzar l’adjectiu tunisià-ana? En canvi, per anomenar els nadius de la capital, Tunis, cal dir tunisenc-a. De la mateixa manera algerià-ana és el gentilici d'Algèria (país), mentre que per referir- nos als habitants

d’Alger, la capital, hem de dir algerí-ina. La forma *argelí-ina és incorrecta.

Fora mesura

Sabies que

en català tenim moltes locucions per referir-nos al significat de molt.

Per exemple:

Aquest noi treballa de valent. El Raül menja fora mesura. Aquest anunci s’enganxa com una mala cosa. La pel·lícula em va provocar un devessall de llàgrimes.

De dragonets, abans se’n podien trobar a grapats. Va explicar un reguitzell d’acudits. En sabia un niu, de cançons. Per Nadal, s’atipa com un lladre.

Carnaval Sabies que

el carnaval era el període de divertiments públics i disfresses que precedia la quaresma?

Es referia especialment al diumenge, dilluns i dimarts anteriors al dimecres de cendra. El carnaval de Venècia era famós a tot el món. Ball de carnaval.

Carnestoltes, inicialment es referia al període d’abstinència de carn ─i d’aquí l’etimologia: del llatí carnes-toltas, que vol dir “carns llevades”; és a dir, “sense carn”. Actualment, però, és un sinònim de carnaval i es refereix als darrers dies que es podia menjar carn abans de la quaresma.

El Rei Carnestotes era un ninot de palla que durant el carnaval es posava en finestres i balcons i es cremava el darrer dia.

A banda, tenim les locucions anar fet un carnestoltes; és a dir, anar vestit de mal gust, o ésser un carnestoltes; és a dir, ser un baliga-balaga, un poca-solta que hom no pot prendre’s seriosament.

http://esadir.cat/toponims/altrestoponims/entry_20030613191836_340

http://esadir.cat/lexic/entrades/tunisenc

http://esadir.cat/toponims/altrestoponims/entry_20030613191836_21



Diumenge a la tarda

Sabies que

per dir que una persona està ajaguda al sofà, badant davant la televisió, amb el comandament a la mà, en català diem que està escarxofada, arrepapada però no pas *apoltronada? Altres expressions relacionades serien fer el dropo, mandrejar, fer el ronsa, ronsejar... Quant al tipus de seient, als menjadors hi sol haver sofàs o butaques però no pas *sillons. Recordeu, també, que parlem de seure o asseure’s i de seient, no pas d’*assentar-se i d’*assientos.

Fins aviat!

Sabies que

per acomiadar-nos d’una persona en català utilitzem les expressions fins aviat, a reveure, ja ens veurem?

Actualment se senten pertot les formes *ens veiem, *ens parlem, *ens truquem o *estem en contacte, que a qualsevol parlant atent li haurien de fer grinyolar les orelles. A banda que són incorrectes perquè no limiten el marc temporal i en aquest cas haurien d’estar expressades en futur, semblen tretes del llenguatge abreujat i esquitxat anglicismes dels mòbils i correus electrònics. Així al see you (later) li fem correspondre el calc *ens veiem.

Ens veurem la setmana vinent!

Fem-la petar

Sabies que

en català tenim moltes expressions amb el verb fer?

fer dentetes agradar, satisfer fer-se fotre envejar fer la gara-gara adular, afalagar fer l’orni ser suficient, servir fer el fet haver-n’hi poc fer el pes suportar una situació que no agrada fer curt dissimular fer la rosca

Les sabries enllaçar? Quines dues són sinònimes?

Vanguardia.cat

Sabies que

a començament de maig ha sortit La Vanguardia en català?



Des de les pàgines de Facebook, el diari proposa un concurs de llengua, en què es pregunta als lectors per la traducció d’expressions i mots del català al castellà i a l’inrevés, com ara:

no pegar sello: no fotre brot merienda de negros: can seixanta punta en boca: mutis a la gàbia salto de mata: cames ajudeu-me cobrar un sueldazo: cobrar una morterada dar corte: fer cosa/fer vergonya faltar-le un tornillo: faltar-li un bull en resumidas cuentas: comptat i debatut echar chispas: treure focs pels queixals braguetazo: cop de bragueta en Babia: a la lluna de València

Si en voleu veure més, aneu a: http://www.facebook.com/NeixLaVanguardiaencatala

Deixem-nos de contemplacions

Sabies que

la frase *la Direcció no contempla una ampliació a curt termini és incorrecta?

Tot i que molt usual, el verb contemplar no té en català el sentit de tenir en compte, preveure, imaginar, pensar...

Vegem-ne la definició del DIEC.

contemplar

v. tr. 1 Esguardar atentament (un objecte) absorbint-se en la seva vista. Contemplar els estels. Contemplar el paisatge. Contemplar una imatge. 2 Donar (a algú) tots els gustos, totes les satisfaccions. Viu allí contemplat de tothom.

Així doncs hauríem de dir la Direcció no preveu una ampliació a curt termini.

Un altre verb que sovint utilitzem amb un significat incorrecte és recolzar en una frase com ara *la Direcció recolza la proposta del sector.

Consultant novament el DIEC ens adonem que, contràriament al castellà apoyar, recolzar només vol dir repenjar, sostenir-se, descansar sobre un suport. Per tant, només té un significat literal i no figurat. En aquest segon cas cal substituir-lo per donar suport/ajudar/defensar: la Direcció dóna suport a la proposta del sector.

I si no en tenim, cues de pansa

Sabies que

en català tenim moltes expressions relacionades amb la memòria?

http://www.facebook.com/NeixLaVanguardiaencatala



Qui no ha dit mai qui no té cap, ha de tenir cames, per referir-se al fet que algú s'ha descuidat d'emportar-se una cosa d'un lloc i hi ha de tornar per a recollir-la'n? Altres expressions prou conegudes: Em balla pel cap que aquest restaurant és d’un cuiner molt important, en el sentit de recordar alguna cosa vagament, tenir-ne reminiscències. O bé, Feia molt de temps que li ballava pel cap fer submarinisme i al final es va apuntar a un curset, en el sentit de pensar, donar voltes a una cosa. Deixa’m fer memòria... on deuria deixar les claus?, Abans d’anar-nos-en, fes-me memòria que haig de trucar. Vol dir intentar de recordar o fer recordar a algú alguna cosa, de fer-la venir a la memòria.

Un Sabies de futbol

Sabies que

en català el verb sortejar només té el sentit de fer un sorteig? Per tant, la frase Messi *va sortejar quatre jugadors abans de fer el gol, hauria de ser Messi va esquivar/superar/evitar quatre jugadors abans de fer el gol. Continuant amb el tema esportiu, en lloc de dir: Aquest entrenador és un *xulo, pateix de *sobèrbia, cal dir: Aquest entrenador és un fatxenda/fanfarró/perdonavides/prepotent/vanitós; pateix de supèrbia. L’adjectiu corresponent és superb-superba. Us recordem que futbol en català és una paraula aguda, és a dir que l’accent recau en l’última síl·laba, contràriament al castellà o a l’anglès.

Els ossos pels gossos

Sabies que

a Catalunya les olives no tenen os?

És clar, en català les olives i moltes altres fruites tenen pinyols, llavors o grans (i no pas *pepites). Només tenen ossos els animals vertebrats. Així doncs, una etiqueta com *Olives sense os, és incorrecta.

Una altra confusió habitual és entre pell i pela. Les fruites o tubercles, com ara les patates, tenen peles i no pas pells. Així direm Aquesta taronja té una pela molt gruixuda o Abans es fregien les peles de les patates, no es llençava res! Altres maneres d’anomenar el recobriment dels fruits són clofolla, clovella, clova o pellofa. En d’altres casos parlem de crosta (pa), closca (ous, nous...), escorça (arbres), etc. I ja per acabar, sapigueu que una de les aplicacions de les cloves de la fruita seca, tradicionalment usades per escalfar les cases, és fer-ne pèl·lets (grànuls d’aglomerat per aconseguir energia neta).

http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=1182




Sabies que

l’expressió *anar sobrat en català no és correcta?

Tot i que el llenguatge col·loquial hagi popularitzat molt aquesta forma i alguns mitjans se n’hagin fet ressò, el DIEC no la recull i us recomanem limitar-ne l’ús tant com us sigui possible. Així doncs, per dir que algú disposa d’una qualitat en abundància hem de fer servir altres girs. Per exemple: No en sé prou d’informàtica! en lloc de *No vaig gaire sobrada d’informàtica. Estàs tan en forma que segur que arribaràs el primer, en lloc de *Vas tan sobrat que segur que arribaràs el primer. Es confia massa i després suspèn, en lloc de *Va de sobrat i després suspèn. És massa cregut, en lloc de *Sempre va de sobrat. No et capfiquis pels diners, en tenim de sobres/més del compte/amb escreix, en lloc de *No et capfiquis pels diners, anem sobrats


Sabies que

molts discursos electorals necessitarien una revisió lingüística?

A les eleccions, *ens juguem molt, que hauria de ser: A les eleccions, ens hi juguem molt. Amb el partit Y, *guanyarem tots, que hauria de ser: Amb el partit Y, hi guanyarem tots. Si hi ha alguna divergència, *ho parlarem, que hauria de ser: Si hi ha alguna divergència, en parlarem. En tots tres casos tenim verbs amb complements preposicionals, que s’han de substituir o reprendre (com en els tres casos proposats) pels pronoms febles hi o en. Si no els hi posem, les frases queden coixes o canvien de significat. Jugar-s’hi (molt) vol dir arriscar o també apostar: Què t’hi jugues, que no traieu ni tres regidors? Guanyar-hi vol dir treure avantatge d’alguna cosa, millorar. En el tercer cas, el problema és que hem substituït el complement per un pronom incorrecte: parlar de la divergència ha de ser parlar-ne i no pas parlar-ho. Durant la campanya els candidats s’embranquen en picabaralles, ara sovint mitjançant piulades o tuits a la xarxa. És clar, n’hi ha que tenen mala peça al teler i volen que d’altres es mengin els gripaus!

Nosaltres també estem indignats

Sabies que

no només els discursos polítics necessiten una revisió lingüística?

Aquests dies, el descontentament de molts ciutadans ha plantat tenda a les places de les principals viles de Catalunya amb eslògans cridant a la mobilització i la desobediència. Els mitjans se n’han fet ressò i, uns i altres, per tal de fer els discursos al màxim intel·ligibles per a tothom han optat pel castellà o han assimilat



al màxim català i castellà. A la plaça Catalunya s’hi parla de tot i el català s’hi ha de fer un lloc. Però alerta, que a cada bugada perdem un llençol! Vegem-ne alguns missatges que demanen a crits refer la pancarta. Uneix-te: uneix-t’hi (a l’acampada) Baixa del burro i participa. Està tothom convidat: participa-hi (a l’acampada), hi està tothom convidat (a l’acampada) El desallotjament *no es va donar: no es va produir, no va tenir lloc *Cacerolada a les 21 h: cassolada Pròxim *event: acte, reunió, assemblea... I abans d’acabar, de l’acció d’asseure’s pacíficament a terra en senyal de protesta en diem seguda.

Dit i fet

Sabies que

en català fem moltes coses?

Quan ens esforcem al màxim per aconseguir una cosa diem que fem mans i mànigues. Quan no ens agrada allò que ens diuen fem com si sentíssim ploure o ens fem els sords o fem l’orni. Quan molestem algú per evitar que se’n surti li fem la llesca o li fem la guitza. Quan anem molt mudats i cofois fem patxoca. Quan ajudem algú li fem costat. Quan no veiem una cosa clara diem que fa pudor de socarrim. Quan hem de resumir alguna cosa ràpidament en fem cinc cèntims. Quan ens sobreposem a una adversitat fem el cor fort. Quan dissimulem fem els ulls grossos. Quan tenim relació amb alguna persona ens hi fem. Quan alguna cosa ja ens va bé diem que fa el fet o que ens fa el pes. I per acabar, moltes expressions que en castellà es construeixen amb el verb donar en català ho fan amb el verb fer: fer un petó/una abraçada (dar un beso/un abrazo), fer una encaixada (dar un apretón de manos), fer llàstima (dar lástima); fer fàstic (dar asco)¸ fer classes (dar clases)...

Solstici d’estiu

Sabies que

la revetlla de Sant Joan és una de les festes més tradicionals dels Països Catalans?

Avui ens volem afegir a la nit més curta de l’any amb un petit vocabulari. De productes pirotècnics n’hi ha de molt variats: bengales, bombetes, petards (trons, traques xines), voladors (paracaigudes, correcames, xiuladors, gira-sols, rodes, coets, fonts (sortidors i volcans), candeles... Tradicionalment es feien fogueres a les places de les ciutats i els veïns hi portaven andròmines per cremar. Actualment és l’ajuntament qui disposa on es poden fer fogueres i cal seguir certes mesures de seguretat.



Per exemple, no s’hi poden cremar papers ni teixits per por que el vent els enlairi, ni pneumàtics o plàstics que contaminen molt. I per acabar amb una mica de gramàtica...

No encengueu (subjuntiu) petards dins de totxanes ni ampolles de vidre i enceneu-los sempre amb metxes perquè tingueu temps d’enretirar-vos! És a dir, per donar ordres, en frases negatives utilitzem el verb en mode subjuntiu i en frases afirmatives, en imperatiu.

“Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.”

Jaume Sisa


Sabies que

la fraseologia és una via d’accés de construccions calcades del castellà? Per exemple, vam dir que en català fèiem moltes coses; en canvi, donar donar... només donem de manera literal. Aquestes imatges *donen que pensar: fan pensar/fan reflexionar M’ha *donat un mareig: m’ha agafat un mareig/m’he marejat Altres construccions del llenguatge col·loquial que ens haurien de fer grinyolar les orelles: Se les prometien molt felices: Ja ho donaven per fet/Pensaven que tot aniria bé/Ja es feien il·lusions En política no *val tot: En política no s’hi val tot Mireu *com les gasten!: Mireu com tiren de veta!/aquests van forts d’armilla! *Ja els val: Ja n’hi ha prou/Ja està bé/Que en són de frescos/Quina barra! Aquests *van de sobrats: Aquests aparenten més que no tenen/aquests es volen fer veure Com veieu, la fraseologia es fa i desfà constantment, ara es poden de moda unes construccions i ara ja ningú no les diu. Actualment ─quan tothom té accés als moderns mitjans de comunicació: Facebook, blocs personals, xats...─ qualsevol pot ser un comunicador. Tinguem cura, doncs, a l’hora d’escriure; utilitzem construccions al màxim de funcionals i correctes. No és fàcil!

A les bodegues no s’hi fa vi

Sabies que

per comprar un bon vi el millor és anar al celler?

Si mirem el diccionari veurem que en català la bodega és únicament l’espai tancat situat sota la coberta superior dels vaixells mercants i que va destinat al transport de la càrrega.



El celler (o cava), en canvi, és l’espai d'una casa ─especialment soterrani─, on es guarda el vi i altres aliments. Per extensió, és la botiga on es venen vins i altres begudes. També en diem vinateria, enoteca (vinoteca) o taverna. Quan fem una degustació de vins o caves, parlem de tast: Us recordem que en català el verb provar és incorrecte en el sentit de prendre una petita quantitat d'un menjar o una beguda, per apreciar-ne el gust. En aquest context cal substituir-lo per tastar. Per exemple: “Hem fet un curs de tast de vins”. De la persona que s’hi dedica se’n diu degustador, tastador o tastavins (en castellà degustador, catador o catavinos). A Catalunya tenim vins i caves d’excel·lent qualitat, molts d’ells amb denominació d’origen (DO). Us en citem alguns Priorat, Alella, Empordà, Penedès, Montsant, Terra Alta, Conca de Barberà, Costers del Segre...

Temps era temps

Sabies que

quan diem que hi ha més dies que llonganisses, ens referim al fet que alguna cosa que no ha passat passarà, sens dubte, algun dia?

Avui no ens hem pogut veure, però ja ho trobarem: hi ha més dies que llonganisses.

Per tant, és un consell per als impacients. Tot arribarà, no cal angoixar-nos.

Per expressar que un fet es va produir fa molts anys diem que és de l’any de la picor o de l’any de la Mariacastanya o que ja en fa anys i panys.

Us oferim, també, una relació d’adverbis catalans de temps: tot d’una, tot d’un plegat, en un tres i no res, aleshores, sovint, cada dos per tres, de tant en tant (i no pas *de tant en quant), aviat, d’hora, alhora (no confongueu amb a l’hora de...), a deshora...

I abans d’acabar un secret. La primera frase té un segon sentit; l’apel·lació a l’estalvi. Després de mort el porc, fets els confits i els embotits, calia dosificar-los, no cruspir-se'ls tots de cop, perquè... hi ha més dies que llonganisses. Com veiem, fins no fa gaire, l’economia domèstica girava al voltant del porc.

En relleu

Sabies que

Catalunya és un país amb una gran diversitat de paisatges?

Del delta de l’Ebre al Pirineu, passant pels secans de Lleida o el cap de Creus, Catalunya disposa d’un ampli ventall de paisatges. L’orografia és la part de la geografia física que parla del relleu. Avui us proposem alguns termes perquè els uniu amb el seu significat:



1. Gorg a) obertura que comunica un riu amb una massa d’aigua més extensa. 2. Cingle b) canal de drenatge temporal, desproveït de vegetació i pedregós. 3. Llera c) vall estreta entre muntanyes, excavada per l’aigua d’un riu. 4. Duna d) depressions tancades de forma circular pròpies d’un paisatge càrstic. 5. Dolina e) acumulacions d’arena en forma de cresta produïdes pel vent. 6. Coll f) clot pregon en el llit d’un corrent d’aigua on aquesta s’entolla. 7. Congost g) escarpament vertical, de roca, que forma precipici. 8. Balma h) depressió d’una alineació muntanyosa obert en una carena, apta per transitar d’un vessant a l’altre. 9. Xaragall i) cavitat no gaire pregona excavada en una paret de roca. 10. Gola j) espai per on s’escorren les aigües d’un riu.

Solucions: (1-f), (2-g), (3-j),(4-e), (5-d), (6-h), (7-c), (8-1), (9-b), (10-a)

Boscos

Sabies que

Catalunya és un país amb una gran biodiversitat?

És clar, una geografia variada comporta espècies adaptades a altituds, pluviometries i sòls diversos.

Alguns dels arbres més comuns del nostre territori són els següents: arbres mediterranis: pi blanc, pi pinyoner, alzina, surera (alcornoque), roure de fulla petita, tamariu, garrofer (algarrobo), ullastre (acebuche)... arbres de zones més humides o d’alta muntanya: pollancre (chopo), auró (acer), roure, avellaner, castanyer, faig (haya), freixe (fresno), vern (aliso), grèvol (acebo), bedoll (abedul), pi negre... On col·locaríeu el boix (boj) i el margalló (palmito)? El sufix –et/eda ens serveix per a formar mots col·lectius i és molt prolífic en els noms d’arbres, per designar els boscos amb predomini d’una espècie, com ara olivet, pineda, sureda, roureda, fageda, verneda... En saps més?

Relacions humanes

Sabies que

sovint en el dia a dia hem de comptar a cent més de tres vegades per no arribar a fotre quatre crits? Lamentablement els nervis ens posen a prova i d’alguna manera hem de donar-los sortida. Aquí tenim algunes expressions per fer-ho: fotre la guitza tocar el voraviu/allò que no sona/els nassos/els pebrots



emprenyament/emprenyada/empipament (en castellà: cabreo) posar-se nerviós (en castellà: ponerse de los nervios) enrabiada (en castellà: rabieta) haver-hi mala maror/mar de fons/mal rotllo ser un barrut/fresc/un penques (en castellà: caradura, jeta) Actualment els mitjans de comunicació fan servir a tort i a dret la forma etzibar amb el significat de contestar, respondre. Si busquem al diccionari veurem que etzibar vol dir “pegar o llançar violentament alguna cosa (una puntada de peu, un renec)”; és a dir, no seria correcte en un context com “l’entrevistat li va etzibar que les vacances li havien anat fantàsticament bé”, i sí que seria convenient a “l’entrevistat li va etzibar un ─això no toca─ de males maneres”. Altres mots que també s’han popularitzat són picabaralla o batussa. En qualsevol cas, abans d’esbroncar o escridassar algú recordeu de comptar, si cal, quatre vegades fins a cent.

Lidiar, només els toreros!

Sabies que

lidiar només vol dir plantar cara al toro?

Últimament hem sentit l’ampliació d’aquest significat en diferents casos. Aquesta utilització és totalment incorrecta, més quan hi ha tants sinònims en català: bregar/discutir/barallar-se/lluitar/tenir-se-les/haver-se-les, etc. Els treballadors *van haver de lidiar en molts fronts. Els treballadors van haver de negociar en molts fronts. No podem *lidiar en aquestes condicions. No podem sortir-nos-en en aquestes condicions. Cada dia *he de lidiar amb els alumnes. Cada dia he de bregar amb els alumnes. A banda, en català no fem *pataletes ni *rabietes: Aquest client m’ha muntat una *pataleta. Aquest client s’ha enrabiat/ha tingut un cop de geni/s’ha emprenyat/s’ha empipat molt. Quina *rabieta més injustificada! Quina marranada/rebequeria/disgust/enrabiada més injustificada. I encara per posar més llenya al foc, recordem altres expressions relacionades amb l’enuig: treure de polleguera/treure foc pels queixals/haver-n’hi per llençar el barret al foc/tirar-se els plats (els trastos) pel cap... I recordeu que per barallar-se han de ser dos!

Rosa dels vents

Sabies que



la calor s’alleugereix la mar de bé amb una mica de vent de llevant?

Cada vent té la seva història, associada al lloc d’on bufa. La rosa dels vent és un croquis en forma d'estrella que representa els noms dels vents segons llur direcció. Els vuit vents principals són: tramuntana, migjorn, ponent, llevant, gregal, xaloc, garbí i mestral.

Depenent dels llocs, els vents reben diferents noms; per exemple, el llebeig també s’anomena garbí i és un vent que ve del sud-oest, originat pel gir de la marinada ─el vent que bufa de la banda de mar─ a la tarda, en alguns sectors de la costa catalana.

És clar que si sou pràctics de mena, sempre podeu comprar-vos un aparell d‘aire condicionat!

Per acabar, us volem recordar algunes expressions relacionades amb els vents: Bon vent i barca nova!: es diu per acomiadar-se d’algú a qui no es vol veure més. Una casa a quatre vents: aïllada de tots costats. Anar contra vent i marea: tirar endavant obstinadament contra tots els obstacles. Proclamar una notícia als quatre vents: dir-la ben fort perquè se n’assabenti tothom.

Vacances

Sabies que

en català de les *esterilles per jeure a la platja en diem estoretes? Si volem anar a la platja amb comoditat no podem oblidar cap dels següents elements: cadireta (per seure i llegir el diari), gandula (per jeure i prendre el sol), tovallola, ombrel·la (para-sol)... El problema de tanta comoditat és l’embalum! Per vestir, les dones, el més còmode un pareo i unes xancletes. Si hi aneu amb canalla petita, no us oblideu els braçals, bombolletes o xurros ─flotadors cilíndrics i llargs per a l’aprenentatge de la natació─, i per jugar, el rasclet i la pala, la galleda i els motllos (motlles) per fer formes a la sorra. Els més grans aniran servits amb una planxa de surf, matalàs inflable, joc de pales, tub i



ulleres. Si sou bons nedadors, us recomanem les aletes ─els peus d'ànec de goma que es calcen per tal de nedar més ràpid. Recordeu que en català l’hamaca és la xarxa que es lliga suspesa pels extrems a un arbre o a uns claus de la paret; per tant, a la platja, feu el mandra tant com vulgueu, però no us ajaieu a *l’hamaca o a la *tombona!

La truita, de dos ous! Sabies que la curiositat és una de les motivacions més importants per aprendre? Us heu preguntat mai què volen dir els números que duen els ous impresos a la closca? Doncs aquest codi ens informa sobre el sistema de cria utilitzat, el país d’origen i la localització de l’explotació.

El primer número correspon al sistema de cria: si és un 0, significa que l’ou procedeix d’una gallina ecològica; si és un 1, significa que és d’una gallina criada a l’aire lliure i així successivament (vegeu la fotografia). A aquest número el segueix un codi de dues lletres, que indica el país de procedència dels ous, i un número d’identificació de l’explotació. D’aquesta manera podem parlar d’una gallina ecològica, que pon ous ecològics; una gallina criada a l’aire lliure (o gallina de pagès) que pon ous de pagès, una gallina criada a terra, i una de criada en gàbia o bateria que pon ous de súper! En els primers sistemes l’aviram disposa d’un corral a cel descobert al qual té accés lliure durant tot el dia des de la nau on s’allotja. La gallina criada a terra s’allotja permanentment sobre un jaç, generalment de palla o d’encenalls, en una nau tancada on té certa llibertat. Finalment, les gallines criades en gàbia o en bateria s’allotgen permanentment en gàbies metàl·liques reixades disposades en fileres de diversos pisos. I ja sabeu, la truita, de dos ous! Piulades Sabies que la forma anglesa hashtag es pot traduir al català per etiqueta? Es tracta d’un conjunt de caràcters precedits d'un símbol de coixinet que serveix per accedir a un contingut indexat per categories o temes. Així, es poden crear etiquetes per encetar un contingut nou a la xarxa o bé es poden seguir les etiquetes creades per altres.



Hashtag en anglès resulta una forma descriptiva: hash és coixinet o quadradet, la tecla dels aparells telefònics i d'altres aparells electrònics que s'identifica amb un creuament de ratlles; i tag és etiqueta. La proposta catalana es decanta per la paraula única etiqueta, que en la llengua general ja inclou aquest significat, com veiem al diccionari: ‘Mot, concepte, idea, que marca, encasella, classifica, algú o alguna cosa’. El verb piular és la forma catalana principal per referir-se al fet de publicar de manera instantània un missatge curt en un microbloc. Aquesta forma ha estat creada pels usuaris catalans per calc del mot anglès to tweet o to twitter ‘piular’, que probablement també ha estat inspiració del nom Twitter, designació comercial de la principal plataforma de microblocs. Les formes piulada o piulet designen cadascun dels missatges que es publiquen en un microbloc, i piulador -a o piulaire la persona que publica una piulada. Altres alternatives com ara tuitejar per al verb; twit, tuit per a cada missatge; i tuitaire o tuiter per a la persona, es consideren menys adequades perquè estan formades sobre un nom propi de base no catalana (el qual, a més, es vincula al nom comercial d’un servei). Gastronomia 1 Sabies que el wok és una paella de forma troncocònica i de parets altes, originària de la cuina xinesa? Sol ser de base còncava i de ferro, i s'utilitza sobretot per a saltar i fregir aliments, però també permet cuinar al vapor, fer estofats, etc. Les parets altes permeten que l’escalfor es distribueixi de manera més intensa i uniforme que en les paelles tradicionals, de tal manera que la pèrdua de nutrients és menor amb aquest tipus de paella. Wok, doncs, és un estri i un tipus de cocció. Per exemple verduretes al wok; és a dir verduretes tallades ben petites i saltades amb poc oli. Utilitzant el wok i la soja podem renovar moltes receptes amb els mateixos productes que fem servir habitualment, potser només, canviant la manera de tallar-los i aconseguirem coccions ràpides, amb poc greix, cruixents i molt gustoses. Altres termes també força coneguts de la cuina xinesa i japonesa són els fideus o tallarines (noodles en anglès), el xiitake (bolet de soca molt apreciat en la cuina), el miso (pasta fermentada de soia i ordi o arròs, de gust salat), els rotlles de sushi (fulla d'alga que embolcalla una barreja d'arròs bullit envinagrat i peix o verdures), teriyaki (carn marinada i rostida) o la tempura (plat elaborat amb trossos de peix, marisc i verdures, arrebossats i fregits). I per acabar, d’aquests mots sense traducció possible ─però sí amb adaptacions gràfiques─ que remeten a conceptes inexistents en la nostra cultura en diem xenismes. Gastronomia 2 Sabies que el món dels xenismes és ple de termes gastronòmics? Si el dia passat parlàvem de cuina japonesa i xinesa avui parlarem de plats del Pròxim Orient. Darrerament s’han normalitzat un bon nombre de termes gastronòmics de procedència àrab i de procedència japonesa. Dèiem que els xenismes s’associen no només a un concepte determinat sinó a tota



una cultura, de manera que l’alternativa en una altra llengua esdevé gairebé inviable. Semblen haver quedat lluny els temps en què ens atrevíem a batejar com a pinya una fruita tropical (la nanà o ananà, en guaraní) que poc té a veure amb el fruit del nostre pi. Ara l’objectiu és que les formes catalanes provoquin la mínima estranyesa possible entre els parlants i que no calgui recórrer a denominacions basades en l’ortografia d’altres llengües. Les adaptacions proposades, i els seus significats, són les següents: Falàfel: una mena de croqueta de cigrons Mutàbal: puré d’albergínies escalivades Tabulé: amanida de cuscús, tomàquet, ceba, julivert i menta, que s'amaneix amb oli d'oliva i suc de llimona Xauarma/dóner kebab: carn de xai marinada i cuita en un ast vertical Hummus: puré de cigrons Baclaua: pastisset de pasta de full, farcit de festucs i fruita seca i recobert de mel Kebab: broqueta de carn, generalment de be, amb verdures intercalades Sabies que qui no té feina el gat pentina? Això significa que quan algú està desocupat i fastiguejat, fa qualsevol cosa sols per entretenir-se (encara que sigui tan absurda com pentinar un gat que, tot sol, s’ocupa de la seva higiene). Us presentem altres expressions amb animals. Aixecar la llebre: vol dir despertar l’atenció sobre un afer, fent així que altres puguin aprofitar-se’n. Sovint ens pot servir per substituir el castellanisme *xivar. La premsa sensacionalista ha aixecat la llebre sobre l’afer de les escoltes il·legals. Del *xivato, n’hem de dir espieta o acusica. Ser l’ase dels cops: vol dir ser un escarràs, el que assumeix tota la feina i tots els problemes. També en podem dir tocar el rebre o pagar els plats trencats. Als funcionaris sempre els toca el rebre, són l’ase dels cops del nou Govern. Estar com el gat i la rata: vol dir estar sempre barallant-se i buscant-se les pessigolles l’un a l’altre. El Govern i l’oposició estan sempre com el gat i la rata.

Passar bou per bèstia grossa: vol dir fer-ho passar tot pel mateix adreçador, sense mirar-s’hi gaire. Aquest client no mira prim, és dels que sempre fan passar bou per bèstia grossa. Ser la xocolata del lloro: es refereix a una cosa molt poc important o molt secundària, que distreu del motiu principal. Demanaven molt, i al final els han donat la xocolata del lloro: un augment de no res. Peus Sabies que



en català hi ha molts tipus de peus? I no ens referim al fet que els tinguem grossos, petits, amples, estrets o llargs! Tenim moltes locucions i frases fetes amb el terme peu, com ara: Saltar a peu coix. Amb una cama sense tocar terra (en castellà, a la pata coja). Esperar a peu dret. Dempeus, dret (i no pas *de peu que és un calc del castellà en de pie). Viure a peu pla. Al mateix nivell del carrer. Anar amb peus de plom. Procedir cautament, reflexionant el que hom fa. Estar en peu de guerra. Estar preparat a fer la guerra. Fer peu. Tocar el fons de l’aigua amb els peus Fer una cosa amb els peus. Fer-la molt malament. Començar amb bon peu. Començar bé. No posar-hi els peus. No anar-hi mai. No tenir una cosa ni cap ni peus. No tenir cap sentit. Tenir-li a algú el peu al coll. Tenir-lo a mercè nostra, vèncer-lo. Tenir els peus buits. Còncaus (en castellà, pies cabos). Repetir una cosa al peu de la lletra. Exactament igual. I encara tenim els peus de pàgina (anotacions), els peus d’una planta (empelts), el peu del bolet (cama), el peu de rei (eina per medir gruixos), el peu de rata (bolet), el peu de cabra (en castellà, percebe), el centpeus... Mans Sabies que el millor per entendre bé les coses és anar a pams? Aquesta expressió vol dir que cal anar pas a pas, per parts. I és que si el dia passat parlàvem de frases fetes a partir dels peus, avui veurem que tenim una mà de fraseologia a partir de les mans i el que mesuren, els pams, com ara: Arribar a les mans: barallar-se. Fer mans i mànigues: fer tot el possible perquè passi o no passi alguna cosa. Anar-se-li la mà a algú: posar-ne massa (d’un ingredient, per exemple). Excedir-se. mans enlaire!: ordre perquè algú, a qui es vol capturar, alci les mans. Tenir per la mà alguna cosa/tenir-hi la mà trencada: estar avesat a fer alguna cosa. Tenir mà esquerra: tenir tacte i habilitat. Tenir les mans foradades: ésser un malgastador. Fer a mans: lliurar. Posar les mans al foc: assegurar fermament la certesa d'una cosa. Deixar/quedar-se algú amb un pam de nas: deixar/quedar-se sorprès, bocabadat. Estar amb un pam d'orelles: parar molta atenció (en castellà, ser todo oídos). No aixecar un pam de terra: ser molt baix. No haver-n'hi un pam de net: ser un afer tèrbol, poc clar (en castellà, ser una merienda de negros). No venir d'un pam: no tenir importància. I el proper dia parlarem de nassos!



Nassos Sabies que en català les coses fan olor i no pas oloren? El verb olorar fa referència a l’acció d’aspirar aire pel nas per sentir l’olor d’alguna cosa. Olorar és una acció que poden fer les persones però no les coses. Per tant, en català, no direm mai *aquesta sopa olora molt bé, *que bé que oloren les flors o *la roba bruta olora malament, cosa que sí que fa el castellà. En català, cal utilitzar la construcció fer olor: aquesta sopa fa bona olor, quina bona olor fan les flors o la roba bruta fa mala olor (o també, fa pudor.) D’altra banda, per especificar l’olor que fa alguna cosa, hem d’utilitzar la construcció fer olor de amb la preposició de, i no pas a. Així direm que alguna cosa fa olor de maduixa, fa olor de colònia o bé demanarem: De què fa olor, això? I per acabar algunes expressions que tenen a veure amb l’òrgan que ens permet olorar: el nas! Arrufar el nas: expressar descontentament, desacord. Ficar el nas: tafanejar, intervenir allà on no et demanen. Pujar-li la mosca al nas: posar-se nerviós, emprenyar-se. No veure-hi més enllà del nas: ser miop; en sentit figurat, no preveure els problemes. País petit Sabies que en català tenim un munt d’expressions per expressar la petitesa? Vegem-ne alguns adjectius: escanyolit/ida, esquifit/ida, xic/a, menut/uda, lil·liputenc/a... Alguns clarament associats al fet d’estar prim: desnerit/ida (en castellà, enclenque, esmirriado), neulit/ida (escuálido), flac/a, sec/a, escardalenc/a, magre/a, esprimatxat/ada (delgaducho), escarransit/ida (canijo)... I alguns noms: patufet, caganiu, carquinyoli, baldufa, marrec, cop de puny, tap de bassa (enano), nyicris (alfeñique)... Contràriament al que sembla a ull nu, tenim molts refranys que fan elogi de la petitesa, com ara: al pot petit hi ha la bona confitura, tota pedra fa paret, de mica en mica s’omple la pica o de gota en gota s’omple la bóta, a banda de la ferma defensa que en va fer Lluís Llach a “País petit”, dins el disc Verges 50. El temps no perdona Sabies que hi ha moltes maneres de dir que alguna cosa té anys i panys? L’adjectiu rònec/ega vol dir “en estat ruïnós, malsà”. Masos rònecs són els llogarets abandonats que trobem a mitja muntanya. De les eines velles que ja no funcionen en diem desballestades, desgavellades o desmanegades. Els cotxes vells es desballesten per aprofitar-ne els components.



Atrotinat (en castellà, destartalado) es diu d’alguna cosa que ja no funciona prou bé, o d’algú que ja no té prou salut. El meu avi està molt atrotinat. D’un objecte antic o una peça de roba espellifada i apedaçada en diem una rampoina. Res d’això no té valor, tot són rampoines. D’un objecte o d’una idea ja obsoleta i inservible en diem tronat. Duia un abric tronat i fet malbé. Per acabar us recordem que en català dels pedaços també en podem dir pegats, però mai parches. Mullenes Sabies que després de la tempesta sempre ve la calma? Finalment ha arribat la pluja i per celebrar-ho recordarem algunes paraules relacionades amb les inclemències del temps: Gotellada és una pluja de curta durada, de gotes grosses i espaiades. Mullena és l’aigua adherida a la superfície d'una cosa, que xopa els vestits, els escocells dels arbres, etc. Ploure a bots i barrals vol dir ploure molt fort, fer un gran xàfec. Plugim, plovisqueig o roina és una precipitació de gotes d'aigua d'un diàmetre inferior a 0,5 mm! (en castellà, llovizna, chirimiri o calabobos) Rúfol -a es diu del dia núvol i fred que amenaça pluja o tempesta. Ruixat és una pluja escadussera d'intensitat forta, que sol durar menys d’un quart d'hora, que cau de núvols isolats enmig d’un cel serè. Xàfec és una pluja molt forta, que dóna lloc a una precipitació de curta durada i amb intervals de cel clar. I pel que fa a la calma us recordem que en català el sol es pon i en cap cas que *es posa. El verb pondre té un altre significat: “una femella d’ocell (o d’un altre animal ovípar), fer (els ous). La gallina ha post un ou. Les gallines no li ponen”. I en sentit figurat, la frase a tu rai, que totes et ponen!, que vol dir que tot et va bé. La calma, doncs.

Números

Sabies que

en català hi ha moltes frases fetes amb números? Quan algú marxa de manera sobtada, diem: El client ha tocat el dos sense pagar el compte. (en castellà, largarse). Quan algú arriba molt tard, diem: En Manel és molt impuntual, sempre arriba a tres quarts de quinze. Per exclamar-nos davant un gran desori, diem: Aquesta assemblea és can seixanta, no hi ha qui s’hi entengui! Si una cosa passa tot sovint diem: No t’amoïnis, aquest pany s’espatlla cada dos per tres.



Si estem disgustats i volem demanar per què algú ha fet una cosa injustificada o imprevista, diem: I per quins set sous ara no em parles? Que t’he fet res, jo? Si ens reunim un nombre insignificant de persones, ens lamentem: Un concert tan bonic i només érem quatre gats. Quan una persona s’entossudeix en una idea, diem: La iaia, tretze són tretze, insistia que no volia anar a la residència.

Per expressar la durada

Sabies que

en català només es porta el rellotge?

En català, les construccions amb el verb portar que expressen temporalitat o idea de duració no són correctes. Podem portar coses a sobre, al davant, a les mans, etc. Per exemple: no porto mai rellotge, portava la motxilla de costat, però no podem portar temps (hores, dies, anys, etc.). En aquest cas, hem de fer servir el verb fer: Fa dos dies que plou, en lloc de dir: *Porta dos dies plovent. Fa dues hores que t’espero, en lloc de dir: *Porto dues hores esperant. Fa quatre setmanes que hi ha de vaga/Fa quatre setmanes que dura la vaga, en lloc de dir: *Portem quatre setmanes de vaga.

Us recordem també que el temps es té (o no és té); per tant, cal dir:

No tinc temps de venir a l’acte, en lloc de *No em dóna temps de venir a l’acte. Si no hi sóc a temps, vés-hi tu!, en lloc de *Si no em dóna temps, vés-hi tu!

Preposicionals

Sabies que

en català cal substituir cada complement per un pronom? En català, tenim molts verbs preposicionals; és a dir, que no porten complement directe sinó un altre tipus de complement anomenat de règim o preposicional perquè està, com el seu nom indica, introduït per una preposició. Aquest pronoms, quan no els esmentem a la frase, els hem de substituir pels pronoms febles corresponents: en i hi. Ara no puc entretenir-me: *ho parlem quan surti de la feina!, que ha de ser: Ara no puc entretenir-me, en parlem quan surti de la feina! No ho havia pensat això, *ho pensaré d’ara en endavant, que ha de ser: No hi havia pensat en això, hi pensaré d’ara en endavant.



Els verbs preposicionals dels exemples són: parlar d’alguna cosa (parlar-ne) i pensar en alguna cosa (pensar-hi). Quant a la substitució, si la preposició introductòria és de el pronom substitut és en, amb la resta de preposicions el pronom és hi. Un altre error comú és oblidar-nos de fer la substitució pronominal: Ara no puc entretenir-me, *parlem quan surti de la feina!, en lloc de: Ara no puc entretenir-me, en parlem quan surti de la feina!

Gerundis

Sabies que

la posterioritat no s’expressa amb gerundi? El gerundi és una forma verbal que equival a un adverbi i que pot dur diferents tipus de complements circumstancials: Va caure muntant a cavall. (Com va caure?) Venint de cal metge he ensopegat. (Quan he ensopegat?) Estudiant tant, aviat seràs metge. (Expressa la condició per ser metge) Ara bé, les oracions de gerundi han d’expressar una acció simultània o anterior a la del verb principal, de tal manera que una frase com la següent no és correcta: Vaig caure torçant-me el turmell; és a dir, vaig caure i em vaig torçar el turmell. Fixem-nos que si canviem l’ordre de les dues frases la construcció resultant no té sentit, mentre que sí que en té en la primera frase: *Torçant-me el turmell, vaig caure. Muntant a cavall, va caure. Tampoc no és correcte el gerundi especificatiu (que limita l’abast del nom que acompanya), propi del llenguatge administratiu castellà. En aquest cas cal substituir-lo per un pronom relatiu: *Ens arriba un escrit notificant l’admissió...; en lloc de: Ens arriba un escrit que notifica l’admissió... *Carta informant sobre els preus; en lloc de: Carta que informa sobre els preus/per informar dels preus.

Rebeu salutacions

Sabies que

en català les salutacions mai no van soles?

“Salutacions” és una forma que s’ha anat popularitzant en els comiats dels nostres correus electrònics. Si en busquem l’entrada al diccionari normatiu, ens adonarem que salutació vol dir:



Acció de saludar. Fer una salutació. Enviar les seves salutacions a algú. És a dir que sempre apareix dins una frase més àmplia i no com a paraula sola al final del text; per tant, com a fórmula de comiat. Si consultem un model de carta veurem que tota carta s’inicia amb una fórmula de salutació, una expressió per saludar l’interlocutor, i es clou amb una fórmula de comiat, una expressió per acomiadar-se de l’interlocutor. I com a fórmula de comiat, no hi trobem pas l’expressió “salutacions”. Així doncs, és correcte cloure una carta amb l’expressió “salutacions”? Doncs no, és un ús impropi que cal bandejar a favor d’algun dels següents comiats: Atentament, Ben atentament, Cordialment, Ben cordialment, Fins aviat, A reveure, També podem fer una frase i dir: Rebeu una salutació ben cordial; o fins i tot, elidir-ne el verb i dir: Una salutació cordial.

Marató

Sabies que

a la Marató no s’estan per orgues?

Enguany TV3 dedica la Marató al trasplantament d’òrgans i teixits. Volem aturar-nos un moment en les dues primeres paraules perquè es presten a confusió. De l’acció de trasplantar o mudar un teixit o un òrgan d’un lloc a un altre dins un mateix individu o d’un individu a un altre en diem trasplantació o trasplantament i no pas *trasplant o *transplantament, tot i que trans- és la forma més habitual que pren aquest prefix per formar derivats, com ara a transacció, transalpí, transatlàntic, transhumància, transoceànic, transvasament... D’altres formes amb tras- poden ser trascantó, trascolar, trasmudar, traspassar... Quant a l’òrgan/òrgans és la part d’un animal o d’una planta adaptada a l’acompliment d’una funció específica, com el cor, l’arrel, el fetge, etc. I no l’hem de confondre amb l’orgue/orgues que és l’instrument de vent que consta d’un gran nombre de tubs que sonen insuflant-hi l’aire mitjançant una manxa, i es toca per mitjà d’un o més teclats. Per acabar us recordem un parell de frases fetes amb aquest mot: Això és un orgue de gats, que vol dir que tothom enraona alhora i ningú no s’hi entén. Tal com van les coses no estic per orgues, que vol dir que algú no es vol embolicar en un afer perquè ja té prou feina o està malhumorat.

Llatinòrums

Sabies que

encara vivim del llatí?



Veni, vidi, vici és una locució llatina empleada per Juli Cèsar, l’any 47 aC, davant el senat romà per explicar

el triomf contra el rei del Pont, Farnaces, en només cinc dies. Amb aquesta frase Juli Cèsar volia fer valdre la

seva destresa militar alhora que mostrar cert desdeny envers el senat patrici que representava el grup més

poderós de la república romana. Veni, vidi i vici (hi vaig anar, vaig veure, vaig vèncer) són la 1a persona del

pretèrit perfet dels verbs llatins venire, videre i vincere. Actualment, la frase s'utilitza per representar la rapidesa amb la qual s'ha fet alguna cosa amb èxit, així que la podríem traduir com arribar i moldre. Una altra frase llatina que ha arribat fins a nosaltres és panem et circenses, de Juvenal, per expressar el desinterès dels ciutadans per la política, davant el lleure desmobilitzador; avui en podríem dir crispetes i futbol.

I ja per acabar un llatinòrum ben tradicional: Avis murris porten els nuvis a Gràcia amb òmnibus gratis.

Bon Nadal

Sabies que

és molt fàcil desitjar bon Nadal als nostres veïns noruecs? Aquests dies ens pot ser útil saber com es diu Bon Nadal i feliç any nou en altres llengües. En aranès: Bon Nadau e erós an nau En gallec: Bo Nadal e feliz ano novo En basc: Zorionak eta urte berri on En castellà: Feliz Navidad y próspero año nuevo En francès: Joyeux Noël et bonne année En italià: Buon Natale e felice anno nuovo En anglès: Merry Christmas and Happy New Year En alemany: Frohe Weihnachten und ein gutes neues Jahr En romanès: Crăciun fericit şi un an nou fericit

Podeu buscar-ne més traduccions al traductor de Google: http://translate.google.com/#

I no deixeu de consultar la pàgina del Nadal del CPNL. Hi trobareu la carta al Reis, cançons de Nadal amb lletra i música, les tradicions del pessebre i el tió, les fires que se celebren arreu del país, felicitacions en català, etc. http://www.cpnl.cat/nadal/

I feliç any nou!

Sabies que

en català no en celebrem mai, de *Nadals? I és que en català el Nadal és sempre singular! Un bon Nadal, un feliç Nadal, on aneu a passar el Nadal?, i no pas plural, com en castellà.

http://translate.google.com/

http://www.cpnl.cat/nadal/



Els dies més assenyalats d’aquestes festes són la nit de Nadal, ─el dia 24 a la nit (la Nochebuena, en castellà)─ i el Cap d’Any o Ninou, l’1 de gener. És a dir, malgrat que el dia de Cap d’Any pròpiament és el primer dia de l’any, la festa es pot celebrar el 31 de desembre, i aleshores diem: el sopar de Cap d'Any, la nit de Cap d'Any, la festa de Cap d'Any (Nochevieja, en castellà), etc. I no ens volem acomiadar sense recordar-vos que per anomenar el conjunt de serpentines, confeti, barrets i altres complements que s'utilitzen en la celebració de la festa de Cap d'Any diem cotilló. Bon Cap d’Any 2012!

ARTILES ELA ORATS PEL NL DE L’HOSPITALET I … · ARTILES ELA ORATS PEL NL DE L’HOSPITALET I...

Documents

Transcript of ARTILES ELA ORATS PEL NL DE L’HOSPITALET I … · ARTILES ELA ORATS PEL NL DE L’HOSPITALET I...