Artículo estesi
15
Mequè i Edo i Basté (1991), El càlcul mental en el parvulari, en GUIX, 169, pp.11-16, Noviembre 1991. El càlcul mental. El càlcul mental a Educació Infantil. 2 Propostes de l’autor. Claus per als docents. Conclusions.
Transcript of Artículo estesi
Mequè i Edo i Basté (1991), El càlcul mental en el parvulari, en GUIX, 169, pp.11-16, Noviembre 1991.
El càlcul mental. El càlcul mental a Educació Infantil. 2 Propostes de l’autor. Claus per als docents. Conclusions.
EL CÀLCUL MENTALEL CÀLCUL MENTAL
Càlcul mental = situacions numèriques que per resoldre-les no s’utilitza suport material sino que es retenen les quantitats i es realitzen les operacions pertinents.
Com?
+ =
És necessari tindre un coneixement sòlid i complet dels números.
estratègies (múltiples i individuals)
solució exacta o
aproximada
operacions bàsiques
apreses de memòria
EL CÀLCUL MENTALEL CÀLCUL MENTALA EDUCACIÓ INFANTILA EDUCACIÓ INFANTIL
És possible?
- Necessiten suport material = NO càlcul mental
- No tenen memoritzades les operacions bàsiquesCàlcul mental + =
- Desconeixen la major part de les relacions numèriques.
EL CÀLCUL MENTALA EDUCACIÓ INFANTIL
Què es fa actualment?Moltes escoles d’infantil es plantegen la necessitat
d’introduir el càlcul mental.
Exemples:
1. Situacions/problemes on els nens han d’afegir, treure, completar, repartir o multiplicar quantitats.
2. Situacions directes de suma i resta, de dobles i meitats.
EL CÀLCUL MENTALA EDUCACIÓ INFANTIL
Existeix un dubte a l’hora de portar-ho a la pràctica:
AMB o SENSE material ?
Si manipulem material… els nens s’habituen a comptar els números que queden després de realitzar les operacions.
[Mª Antonia Canals (1989): “hemos de tener muy presente que contar no es conocer los números ni hacer ninguna operación”.]
Si no manipulem material… molts nens, que encara no tenen una bona base, no són capaços de realitzar les activitats.
PRIMERA PROPOSTA. JUGUEM A ENDEVINAR: “QUI S’ACOSTA MÉS?”Material: llapis, gomes, botons, xapes…
Mecanisme de l’activitat: 1. El mestre proposa una situació senzilla a l’aula (reunir,
afegir...)2. Els infants representen la situació: “Si l’ Arnau té 6
llapis i en dóna 2 a Sara. Quants llapis li queden a l’Arnau?” (cal amagar el resultat).
3. El següent pas serà fer prediccions guiades pel mestre a partir de preguntes com:“Més o menys, quants llapis han de quedar?.. Poden quedar 6, Per què no?, A veure qui s'apropa més? A veure qui ho endevina?” “Sergio diu que queden 3, qui aquesta d'acord? Que aixequin la mà els que diguin 4, ara els que diuen 8.”
PRIMERA PROPOSTA. JUGUEM A ENDEVINAR: “QUI S’ACOSTA MÉS?”
Què s’aconsegueix treballant així?
El nen...- Comprèn els enunciats proposats com una
transformació de situacions reals i s’imagina les quantitats resultants.
- S’habitua a buscar la resposta mentalment.- No depèn del material per resoldre la situació,
sinó que la utilitza com un recurs per a la comprovació.
SEGONA PROPOSTA.HO APRENEM “DE MEMÒRIA”
Què es pretén?Que els nens automatitzin alguns resultats d’operacions,
que les aprenguin de memòria.
Mecàniques que poden tenir apreses en acabar Educació Infantil:
- Saber comptar d'1 en 1 començant de l'1.- Saber comptar d'1 en 1 sense començar per l'1.- Saber comptar cap a enrere d'1 en 1.- ...
SEGONA PROPOSTA.HO APRENEM “DE MEMÒRIA”
Recursos per aconseguir-ho:
Comptar en algun fet real:- Comptar d'1 en 1, podem aprofitar situacions com: veure
quants nens falten avui, quants es queden a menjar...- Simular el compte enrere d’un coet, en arribar a zero tots
ens aixecarem de la cadira...- Comptar de dos en dos, se’ls pot ensenyar indicant que
diguin un número en veu alta i un altre "per a dins“....
Per trobar ràpidament un nombre va molt bé tenir la recta numèrica davant.
Més endavant ho faran sense mirar
SEGONA PROPOSTA.HO APRENEM “DE MEMÒRIA”
Per aprendre les descomposicions dels 5 o 6 primers nombres, va molt bé estar treballant durant un temps un nombre concret.
El joc de dobles és un dels quals més els diverteix. Els nens, junt amb el mestre, s’inventen apariats que després s’aprenen de memòria com: “Un i un... dos, jo tinc molta tos”.
SEGONA PROPOSTA.HO APRENEM “DE MEMÒRIA”
L’objectiu final de tots aquests jocs és que els nens sàpiguen respondre el resultat d’una operació sense haver de comptar.
Es pretén aconseguir l’automatisme en la resposta, per tant es valora tant la resposta correcta com la rapidesa en donar-la.
És necessari fer moltes repeticions, per tant, dedicar el temps suficient.
CLAUS PER ALS DOCENTS
Realitzar càlcul mental a diari.
Tenir una llista de problemes realitzats per tal de no repetir.
Tenir un joc de nombres escrit per a cada dos infants.
El mestre ha de tenir un ordre preestablert.
El mestre de tant en tant, ha d’anar apuntant si els infants encerten.
IDEES BÀSIQUES DE L’ARTICLE
Els infants han d’imaginar
el resultat.
Aprofitar la capacitat de
memòria dels infants.
És important introduir el
càlcul mental des de petits.
CONCLUSIONS DEL GRUP
- El càlcul mental és important ja des de l’etapa infantil, ja que tenen un gran poder d’aprenentatge i cal potenciar-ho. També la seva gran capacitat de memòria.
- És important que els nens han d’arribar al resultat imaginant-lo i no contant.
- L' utilització del material ha de ser una ajuda i no els ha de mostrar la solució.
- Creiem en la importància de realitzar exercicis de càlcul mental diàriament. La repetició és important per obtenir millors resultats.
- Tots els infants han de participar per igual.
Gràcies per la vostra atenció!
