Article Pilar Heras

7/23/2019 Article Pilar Heras

1/13

Activitat parlamentria 35

1. Introducci

Hi ha valors i hi ha idees que ning, en un rgim democrtic, no gosa negar. Aquest

seria el cas de conceptes com benestaro cohesi socialo fins i tot societat justa. La

qesti s saber des don es miren aquests conceptes i a qu respon, per a cadasc,

la utilitzaci daquests termes. La mesura, la dna habitualment el pas de la idea,

com a principi general i sovint ms abstracte, a la concreci intencionada. I sovint la

millor manera daclarir qu es vol dir s utilitzar arguments i instruments legals. Dotar

duna llei una voluntat poltica ajuda molt a situar, i ms si aquesta cont especifici-

tats que deixen poc marge a la interpretaci i a larbitrarietat. Aix, en alguns casos,

pot resultar contraproduent, per quan del que es tracta s daspectes que afecten la

vida i la qualitat de vida de les persones, el b com, i sobretot en temes de justcia

social, el millor s que tot estigui tan clar com es pugui. Aquest s el cas de la Llei de

serveis socials, per exemple, en la qual sespecifica en diferents llocs de larticulat,

el qu i el com dalguns drets socials i de les respostes en forma de serveis que shicorresponen. A vegades pot semblar massa mecnic: la llista per a una cartera de

serveis, ho recull tot? Queden al marge aspectes que no shan considerat? Segura-

ment aquestes preguntes tenen molt de sentit, perqu reflecteixen realitats. Per una

cartera de serveis no acaba de ser ben b una llista de solucions a la carta. Cal anar

avanant i aprofundint en all que no sha resolt. Limpor tant, per, s que estigui clar

lhoritz cap on es camina, i ms si, com s el cas que ens ocupa, lobjectiu s una

societat ms justa i mes cohesionada.

Reforar lestat del benestar peraconseguir una societat ms justai cohesionada

Pilar Heras i Trias

Professora de Pedagogia Social de la Universitat de Barcelona

1. INTRODUCCI. 2. ALGUNES CONTRADICCIONS I MATISOS. 3. UN MODEL EN CONSTRUCCI?4. NO MOURES DALL FORMAL O APROFITAR LES ESCLETXES. 5. ADSCRIURES A EUROPA IANAR MS ENLL. 6. LA DIFICULTAT DEL MODEL. ELS PROCESSOS QUE MARQUEN CAMINS.


2/13

36 Activitat parlamentria

14NM

Pilar Heras i Trias

Professora titular de Pedagogia Ambiental a la Universitat de Barcelona.

Doctora en Filosofia i Cincies de lEducaci (UB) amb premi extraordinari

lany 1990. Va rebre el Premi Clara Campoamor de lInstituto de la Mujer

el 1985, per una tesi de llicenciatura sobre estereotips de gnere, la qual

va rebre tamb lajut del CIRIT.

Ha estat vinculada als estudis universitaris dEducaci Social, on va ocupar

el crrec de coordinadora destudis i des don fa recerca en els diferents

mbits de la pedagogia social. Tamb va fer recerca en el CIREM. Ha asses-

sorat diverses institucions de lAdministraci estatal, nacional, comarcal i lo-cal, i entitats del Tercer Sector, en qestions de serveis socials, poltiques

pbliques, infncia i adolescncia, immigraci, propostes de gnere, desigualtats i vulnerabilitat. Sobre

aquests temes tamb ha publicat articles i captols de llibres, sempre des duna perspectiva educativa.

Ha dirigit tres mestratges de cooperaci internacional entre universitats a Nicaragua i El Salvador,

i a Catalunya i a lEstat espanyol ha impartit docncia en doctorats, msters i postgraus.

Entre 2004 i 2006 va ser directora dels Serveis Territorials de Benestar i Famlia de Girona. Actu-

alment forma part del Grup de Recerca sobre Infncia i Famlies de la Universitat de Barcelona, s

membre del Comit dExperts de la Llei de serveis socials, s codirectora del bloc dinfncia i ado-

lescncia en risc del III Informe del CIIMU, alhora que imparteix docncia en el Departament de

Teoria i Histria de lEducaci (UB).

Per aconseguir apropar-se a aquesta finalitat, laposta del govern dentesa ha estat anar

canviant la concepci dalguns aspectes relatius al que anomenem poltiques socials i

situar-les en el centre del discurs; un discurs que parla de responsabilitat pblica i de

compromisos. Daqu ha calgut passar a la prctica. I aix que podria semblar fcil, per-

qu se suposa que un govern mana i que hauria de poder efectuar els canvis que consi-

ders convenient, no ho s gens. I no ho s perqu no es tracta de canviar noms una

estructura de funcionament dun dia a dia, amb costums, inrcies, resistncies, etc.

institucionals i del conjunt de la societat, cosa que ja s enormement complicada. Ni s

noms agafar i resoldre els vells i coneguts problemes i

els que van apareixent i que es van fent ms o menys visi-

bles. Es tracta tamb de fer lequilibri necessari perquforces poltiques, elegides i representatives, que operen

en el ventall de la democrcia i que tenen interessos diver-

sos, moltes vegades contraposats quant al model de vida

social, es posin dacord per fer de lacci polticosocial

una filigrana que permeti que la societat funcioni tot garan-

tint els drets i exigint els deures a tota la poblaci. Un al-

tre cop s pertinent esmentar que, malgrat les esmenes i

La Llei de serveis

en diferents llocs

de larticulat, el qui el com dalguns

drets socials i delsserveis que shi

corresponen


3/13


el que pot haver costat de consensuar, un exemple significatiu del que diem s aquesta

nova Llei de serveis socials; s linstrument, s un resultat que cont un llarg procs de

participaci ciutadana en laprofundiment dels grans temes que havia dincloure i que en

alguns casos ha incls i en daltres, no.

2. Algunes contradiccions i matisos

En tota proposta de poltica social que tendeix a donar contingut a lestat del benestar, hi

ha elements contradictoris. Cal saber-ho i situar-ho. En aquest sentit, Catalunya no s

una excepci.

Lestat del benestar no s una estructura de ferro sense fissures ni s un vidre, paradigma de

la immobilitat. El que anomenem estat del benestar respon a un sistema social duns determi-

nats moments histrics, dinmic i afortunadament carregat descletxes que permeten que shi

produeixin canvis. En aquest sistema hi ha aspectes canviants que sencavalquen en aquella

mena de pasta fullada de qu parlava lantropleg Alberto Cardn, amb diferents capes que

coexisteixen en un mateix moment, tot fent que gaireb mai no sesborri el que hi ha a sota

quan es passa a un altre estadi de les coses. En efecte, en les poltiques socials es pot fet un

gir en la manera de plantejar, en la concepci, per hi

ha un temps, que pot ser ms curt o ms llarg, durant

el qual un funcionament anterior s molt difcil que des-

aparegui de cop, i ms si sha fet realitat en forma

dorganitzaci de serveis, de centres, dequipaments,

etc. o respon a pactes entre molts sectors de la socie-

tat, que no resulta senzill de replantejar. Els models de

societat que shan anat construint i fixant a partir de

determinades relacions de forces, continuen sent un

substrat en lordre social que a vegades ratlla labsurd,

per que necessita temps per produir transformacions

pregones. Sobretot si es t present que no estem parlant duna revoluci social ni poltica, sin

de canvis en un context de democrcia parlamentria on es van proposant modificacions impor-

tants en la mateixa concepci de la vida social. Alguns daquests canvis es produeixen per de-

cret, per en altres es recull un procs unnime de demanda social que quan es legalitzano-

ms pot representar amarar tots els espais de la vida social, si de deb es vol efectuar el canvi.

Seria el cas, per exemple, dalgunes lleis o dalguns plans governamentals com ara el V Pladacci i desenvolupament de les poltiques de dones a Catalunya 2005-2007, el qual, amb el

seu carcter tossudamenttransversal pot obligar a donar una altra fesomia a les relacions so-

cials, fer donar un veritable capgirell a la realitat quotidiana en les relacions de gnere.

Hi ha moltes iniciatives que, tot i adoptar forma de lleis o de disposicions legals dalguna

mena, a la prctica es veuen arraconades perqu es troben amb un topall de marcs ms

amplis, generalment tamb de carcter legal, que nimpedeix la posada en marxa. Per

Anomenem estat delbenestar a un sistema

social de determinatsmoments histrics,dinmic i afortunadamentcarregat descletxes quepermeten que shiprodueixin canvis


4/13


14NM

exemple, en la vida comunitria, a vegades el reconeixement de drets humans xoca amb

determinades poltiques sobre la poblaci immigrada, o topa amb unes lleis estatals, con-

comitants amb altres deuropees, que impedeixen resoldre problemes de convivncia o de

reconeixement de la ciutadania dall ms elemental. Hi ha qui es pregunta quina s la fi-

losofia de vol i dolque permet que nois i noies adolescents immigrants menors, en defini-

tiva, segons el nostre ordenament estiguin entretingutsen programes especfics, apre-

nent un ofici o fent una formaci daqu que no faran servir aqu, perqu seran retornats al

seu pas dorigen? Els preparem per buscar feina i no els permetem, per llei, que en edat

laboral, puguin ni tan sols buscar-la. La contradicci que la mateixa Administraci ajuda

econmicament o finana els programes docupaci i dintegraci de les entitats que treba-

llen amb la mainada o amb els joves que se nhan danar. En aquests casos, els diferents

nivells dacci social poden tenir conseqncies diverses i sovint representen contrasentits

importants que shan de resoldre, si efectivament es posen al centre de latenci aquests

joves i el seu benestar, la convenci de drets i altres aspectes, per a la vegada es vol ser

coherent amb determinades poltiques de control de fluxos migratoris. En el nus de la con-

tradicci hi ha, per, tamb la voluntat de resoldre aquests contrasentit tot proposant pro-

grames (per exemple, Catalunya-Magrib) que procuren que no sarribi a aquesta situaci de

desori. La qesti s que, com ms recursos, ms demanda i, certament, no tots els MENA(menors no acompanyats) sn marroquins ni del Magrib.

Daltra banda, parlar avui de lestat del benestar a Catalunya sembla una paradoxa. El fet

que Catalunya no tingui estat, en sentit politicoadministratiu, fa que ens haguem de mou-

re en la realitat que els centres de decisi siguin llunydon passen realment les coses

socialment, de manera que lestat del benestar que el Govern de la Generalitat es propo-

sa reforar, segons el Pla de Govern, o t un sentit figurat o s, si de cas, lespanyol. Aix

La tasca poltica per

promoure el benestar

de la poblaci ha de

perseguir fer ms fcil,

assequible i vivible les

demandes per a una

millor qualitat de vida

de la gent. Hauria de

consistir en gestionar

la complexitat de la

vida collectiva i

transformar-la en acci

social i de proximitat.

Foto: Lali Sandiumenge


5/13


s difcil de conjuminar amb la voluntat que les pol-

tiques adreades al benestar de les persones siguin

gestionades i administrades des de la proximitat.

La interpretaci de determinades actuacions estatals

daplicaci en el dia a dia de la gent, en lmbit local o

comarcal, pot topar amb la manera dordenar el sistema

dels serveis que han de cobrir les necessitats a qu

donen resposta aquestes actuacions des de lmbit au-

tonmic o local i comarcal. Pensem, a ttol dexemple, en com es veu, des del Govern es-

panyol, el que ha de ser el quart pilar del benestari en com es contempla des del Govern

de Catalunya. Per al primer, es tracta dimplementar una llei de la dependncia que doniserveis a les persones amb manca dautonomia personal; per al segon, latenci a les

persones en dependncia s una part de la xarxa nica de serveis socials de responsabi-

litat pblica, adreada a tota la poblaci. I ms enll daquesta concepci divergent, encara

hi ha lmbit daplicaci: qui gestiona en darrera instncia aquests serveis en latenci

primria local o comarcal? Per tant, qui ha de gestionar el dia a dia de la problemtica o de

la necessitat concreta de ciutadans i ciutadanes tamb concretes, es troba amb una com-

plicaci. Certament som en una societat complexa, per aquest fet no ha de comportar una

complicaci. La feina poltica amb vista al benestar de la poblaci, lluny de complicar-se i

de complicar la vida a les persones, hauria dimplicar posar a la prctica aquest principi del

paradigma de la complexitat segons el qual limportant s saber funcionaren un context

dincerteses, sabent de la diversitat de punts de vista i de realitats de necessitat. Per amb

la voluntat de fer ms fcil, assequible i vivible les demandes per a una millor qualitat de

vida de la gent, en aix hauria de consistir gestionar la complexitat de la vida collectiva i

transformar-la en acci social i de proximitat. El ms que conegut i ja fora practicat con-

La Uni Europea considera la

poltica social com un factor

productiu i planteja que ms

despesa social en salut i en

educaci representa una

inversi en recursos humans

amb efectes en leconomia.

Foto: Lali Sandiumenge.

El Govern de laGeneralitat es proposareforar lestat delbenestar, dacord ambel Pla de Govern2007-2010


6/13


14NM

cepte de la finestreta nicaen lacci social s laltre pas, i el ms fonamental s que no

es confongui lacci social amb un dispensador de serveis que solucionin problemes.

Reforar lestat del benestar tamb pot comportar un contrasentit, perqu, malgrat la

voluntat poltica governamental i de la societat civil, el benestar no s un estatsocial o,

si es vol, collectiu, assolit encara; per tant, ms que reforar-lo, en realitat, el que cal s

gaireb fixar-ne les bases. Mentre que des de les posicions conservadores, tericament

i en mesures concretes, sha considerat que lestat del benestar ja est superat i que

est en crisi, a Catalunya, com tamb a la resta de lEstat espanyol, els fonaments

daquest benestar garantit governamentalment, encara estan tot just comenant. En

aquest aspecte, cal que la poblaci no es pensi que no-ms es tracta dinvertir en ajuts, en serveis, etc. Aquesta

s efectivament una necessitat. Per juntament amb aix

hi ha dhaver un canvi en la mentalitat de les persones,

des de qui administra fins a qui s administrat, perqu la

idea de benestar es pensi i es visqui, ms enll del subsi-

di i ms enll de la reivindicaci i sense invalidar ni una

cosa ni laltra, com una normalitata la qual cal que ens

acostumem.

Aquestes qestions, entre daltres, condicionen la plena realitzaci de lenunciat del primer

eix del Pla de Govern 2007-2010, de manera que aquest es converteix en un objectiu o un

desidertum que sha daconseguir, ms que no pas una realitat que sha de desenvolupar i

ampliar amb tota garantia. La clau, per, s aprofundir en la poltica que t la referncia en la

quotidianit at, probablement amb la convicci destar fent una tasca que depn de les decisi-

ons de proximitat, per tenint clar que hi ha grans constriccions que la ciutadania ha de saber

i que nha de compartir la crtica i la recerca dalternatives, perqu estiguem parlant de deci-

sions de coresponsabilitat i amb el criteri de responsabilitat pblica en lacci social.

3. Un model en construcci?

Pertoca al Govern definir quina s la poltica encaminada a tenir un impacte directe en el

benestar de la ciutadania, a base de proporcionar-los serveis o ingressos. Aix s el que

vol dir poltica sociali la tasca de la seva aplicaci t relaci amb lAdministraci pblica de

lassistncia, amb el desenvolupament i la direcci dels serveis especfics de lEstat i delsens locals, en aspectes com la salut, leducaci, el treball, lhabitatge, lassistncia i els

serveis socials. Malgrat voluntats danar ms enll, es tracta de poltiques que tenen com

a finalitat palliar determinats problemes socials o perseguir objectius que generalment sn

percebuts com a respostes a aquests problemes.1

1. MONTAGUT, T. (2000): Poltica social. Una introduccin.Barcelona. Ariel.

Pertoca al Govern

poltica encaminadaa tenir un impacte

directe en elbenestar de la

ciutadania


7/13


De totes maneres, com s sabut, la poltica social no sempre t resultats de generalitza-

ci del benestar i moltes vegades no arriba on caldria, entre altres coses, perqu tamb

depn daltres factors tan clau com les poltiques econmiques. Dir que la poltica social

t una relaci fonamental amb leconomia sembla una obvietat, com ho s el fet que a

vegades els lmits entre una i laltra sn pocs clars. Efectivament, es tracta duna relaci

difcil ja que, duna banda, la poltica social diem que utilitzala poltica econmica per dur

a terme els seus objectius, mentre que de laltra, els objectius dacumulaci de capital,

traduts en diferents formes de les poltiques econmiques, i els de protecci social a

vegades sn incompatibles. Aqu cal recordar que el concepte de creixement econmic

no s igual que el de desenvolupament, ni s el mateix parlar de desenvolupament dels

pasoso parlar de desenvolupament hum. I, de fet, aquesta s una de les preocupaci-ons que ha tingut la Uni Europea els darrers anys: la relaci entre leconmic i el social.

LAgenda de la Poltica Social de la UE en la Cimera de Lisboa del 2000 ja assenyalava

com a objectiu: una economia basada en el coneixement, ms dinmica i competitiva

[] capa de desenvolupar un creixement econmic sostenible amb ms i millors treballs

i una cohesi social ms gran.2

En aquestes declaracions hi ha un rerefons clar: la poltica social es veu com un factor

productiu i, per tant, es planteja que ms despesa social en salut i en educaci representa

una inversi en recursos humans amb efectes en leconomia. Les tres rees prioritries

daquesta lgica sn: una poltica social digualtat i cohesi social; una poltica econmica

competitiva i dinmica i una poltica docupaci, de plena ocupaci i qualitat del treball.

Desenvolupar la plena ocupaci tot creant millors treballs i gestionant el canvi cap a una

economia basada en el coneixement i en el creixement sostingut, amb una baixa inflaci i

unes slides finances pbliques. Aix, sempre segons lAgenda de la UE esmentada, com-

porta modernitzar i millorar la protecci social amb objectius clars, entre daltres, que una

alta qualitat en leducaci i en la formaci, el ms accessible possible per reforar la inclu-

si i cohesi social, protegeixi situacions de necessitat que puguin prevenir lexclusi i

combatre la discriminaci. Amb dos objectius de desplegament daquestes idees: les bo-

nes prctiques en matria de protecci social en els estats membres i afavorir la conver-

gncia a partir dobjectius mnims comuns a desenvolupar lliurement a cada Estat.

En parallel, la UE continua tenint sobre la taula el que sen diu els grans eixos de lluita

contra la pobresa i lexclusi socials:

I. Promoure laccs a locupaci, als recursos, als drets i als serveisII. Prevenir els riscos dexclusi

III. Treballar a favor dels ms febles

IV. Mobilitzar el conjunt dactors socials rellevants.

2. COM (2000), 379 final, p. 2.


8/13


14NM

I finalment aix es concreta en lInforme conjunt sobre la inclusi social, 3que destaca,

com a elements bsics:

i. el desenvolupament dun mercat de treball favorable a la inclusi social i fer de locu-

paci un dret per a tothom;

ii. garantir uns salaris dignes;

iii. lluitar contra les desigualtats en leducaci;

iv. garantir la igualtat en laccs a uns serveis de qualitat (de sanitat, transport, serveis

socials, culturals i jurdics);

v. garantir un allotjament digne; millorar el funcionament dels serveis socials, i

vi. regenerar les regions ms desafavorides.

Aquestes poltiques, segurament des de la signatura del Tractat de Roma, en la poblaci

europea, han anat plantejant aquests aspectes que, en definitiva, evidencien els grans

obstacles per a la consecuci de lestat del benestar. La Uni Europea vol lluitar contra la

pobresa i lexclusi social, per tamb contra les desigualtats, a favor de laccs als ser-

veis, garantir drets, drets bsics per a totes les persones i millorar les condicions dels es-

cenaris on es desenvolupa la vida daquestes persones. La uni Europea reprn la idea del

capital hum dels anys setanta segons la qual invertir en les persones i les seves potenci-

alitats s una bona inversi. Avui tots els estats membres

estan dacord que el benestar s finalment una inversi i els

serveis de qualitat, un factor que la garanteix. Qui s, doncs,

el gran beneficiat de lestat del benestar?

En tots aquests anys, el pols ha estat precisament entre

leconomia i els models de benestar o els models socials

europeus. Podem parlar dun model com? Podem parlar

dun model social europeu? Sobre quines bases sassen-

ta? Com repercuteix en la situaci actual a Catalunya?

Afirmar que hi ha un model social europeu seria una mica agosarat, i ms si tenim

present que ms enll de les caracterstiques de cada territori, hi ha processos dintegra-

ci, etc. en marxa amb molts diferents funcionaments. Per el que si que s cert s quehi ha alguns principis que, si ms no formalment, comparteixen els diferents estats eu-

ropeus, incloent-hi lespanyol i que es plantegen tamb a Catalunya com a beneficiosos.

En primer lloc, els estats europeus manifesten un comproms amb la justcia social, fins

i tot en un moment en qu es posa en dubte la viabilitat de lestat del benestar, als pasos

3. Comissi Europea, 2002b, p. 27-29.

Hi ha algunsprincipis que, si

ms no formalment,

comparteixen elsdiferents estats

europeus i que esplantegen tamb a

Catalunya com


9/13


amb uns sistemes socials ms debilitats, hi ha una mena de solidaritat social que, encara

que sigui en termes de declaraci de principis, no abandona la poblaci ms necessitada.

En segon lloc, es comparteix la idea que la justcia social contribueix a leficincia econ-

mica i al progrs. La poltica social, aix, es conver teix en una eina destabilitat econmi-

ca i de mitigar el conflicte social.

En tercer lloc, es comparteix com a frmula de la poltica social i econmica reeixida el

fet que cal involucrar els agents socials.

Amb una creena ms o menys clara, en el context europeu sadmeten aquestes tres

premisses com a referents del que sha de fer. Ara b, com que fonamentalment es trac-ta de principis rectors molt generals, moltes de les realitats canviants en el conjunt de

les societats europees o en cadascuna, poden propiciar factors que ajuden a argumentar-

ne el no-acompliment, el reajustament, el mats, etc. de manera que acaben sent grans

principis formals en perill de no ser significatius per a la majoria de la poblaci a la qual

no acaba darribar el benefici. Ms encara, i a tall dexemple, quan en moments com els

actuals i desprs dels atemptats de l11 de setembre o de l11 de mar, safegeix al

concepte de necessitatsel concepte de seguretat. Com es pregunten alguns autors com

Bauman,4el que caldr veure s com sequilibra lestat social i lestat de la seguretat i a

on es colloca lestat del benestar. Si ja dentrada s evident la prioritat o, si es vol, la

influncia de la poltica econmica sobre la poltica social, aquest difcil equilibri de qu

parla Bauman pot esdevenir un element que perjudiqui el benestar de la poblaci i, sobre-

tot, el de la ms vulnerable. Ser finalment una qesti de prioritats.

No obstant aix, lopci de la desconfianaen els sistemes de protecci social basats en

aquests principis afavoreix noms qui no creu en els sistemes democrtics. Daltra ban-

da, i sense ingenutat, hi ha molts espais on reflectir les necessitats i les voluntats de la

gent. De manera que, si sota la idea dinvolucrarels agents socials es produeixen estra-

tgies de participaci ciutadana, lliures, no manipulades, el contingut del principi general

pot apuntar amb ms o menys fora cap a una direcci ms real de la cohesi social i,

de manera directa o indirecta, pot establir bases per a la justcia social, i aprofitar aspec-

tes de solidaritat existents en la societat. Aix, per, no es dna ni sha de donar des de

les poltiques socials governamentals; aquestes poltiques han de possibilitar els marcs

per a a aquest desenvolupament. Si no, el que acabaria passant s que des dels governs

es fidelitzaria la participaci i seria una altra mena de manipulaci.

Aprofitar les escletxes dall formal pot representar, per a qui no t directament el poder

de decidir, una oportunitat dincidir en la realitat social i poltica per al benestar individu-

al i collectiu. Mentre que mantenir-sen al marge implcitament implica donar la clau a qui

decideix independentment de la ciutadania. La idea daprofundir en els processos que

aclareixin a la poblaci els seus drets i els seus deures, daprofundir en els canvis i els

4. BAUMAN, Z. (2004): Europe. An Unfinished Adventure. Cambridge. Polity Press.


10/13


14NM

problemes emergents, en les cares que adopta la pobresa, les discriminacions, etc., s

una via que pot posar noms i cognoms als principis, a les poltiques socials i als desple-

gaments dalgunes de les lleis existents o a punt de ser aprovades a Catalunya, i que

poden donar al pas aquest carcter de protagonista en lestat del benestar.

5. Adscriures a Europa i anar ms enll

Tot i que hem convingut a acceptar que no podem parlar amb prou contundncia dun model

social o de poltiques socials i de benestar europeu, el que no podem negar s la tendncia

que marquen alguns pasos i que acaben donant la pauta de les declaracions que sassu-meixen com a comunes. A Catalunya, en aquests moments, les poltiques socials no han

assolit encara els objectius de qu hem parlat, per si que tenen com a referncia els grans

arguments europeus, sobretot pel que fa a la relaci entre economia i benestar.

Els criteris, en el fons, sn liberalitzadors, i demostren la confiana del Govern en la con-

currncia de sectors privats en la satisfacci de les necessitats de la poblaci. Els serveis,

els sistemes de provisi, etc. tenen un puntal en la iniciativa privada, a vegades sense tant

nim de lucre i a vegades purament mercantil. Podem parlar daquest aspecte tant en el

sistema de salut com en el de serveis socials o en leducatiu. Potser el menys marcat seria

aquest ltim. El trencament amb la visi assistencialista i la proposta de les poltiques

socials basades en el paradigma dels drets obliga a un control daquesta collaboraci

publicoprivada que es resol en la idea, molt encertada, de serveis, en general, de respon-

sabilitat pblica, i que atorga als estaments governamentals lobligaci de respondre a la

problemtica general o en concret, en funci de disposicions legals reglamentades.

A Catalunya, el

benestar ha de tendir

a donar consistncia

integral i integradora

a la xarxa social

de serveis.



11/13


Les lleis de leconomia que marquen Europa en les poltiques socials, tamb ho fan a

Catalunya. Si mirem la Llei de serveis socials aprovada pel Parlament fa poc, hi trobem

que un dels arguments de pes per explicar-ne la bondat s precisament que es considera

un factor docupaci. El cas s si es podr revertir ms la inversi en les necessitats

humanes o en els criteris ms estructurals. I el que s important, probablement, s la

voluntat de creaci docupaci en uns sectors de leconomia que cal reglamentar (econo-

mia submergida, per exemple, encarregada de la cura), i que cal revitalitzar en concomi-

tncia amb altres serveis com els educatius, el sector educatiu de la primera infncia,

per exemple, o els de salut, aspectes de la salut mental o de la sida, per posar dos

exemples diferents, per tal de donar respostes des duna visi ms integral de latenci

i a la vegada de professionalitat i de responsabilitat social. El fet que es faci efectiva launiversalitat de laccs als serveis socials i que la gent spiga que t dret i que no ha

dagrair a ning el que li correspon dna una transparncia a la gesti i a lacci politi-

cosocial molt necessria per treballar amb la confiana de la ciutadania.

Ms enll de la voluntat que representa la poltica social ente-

sa com a garantia de dret, en clau de descentralitzaci i amb

la participaci real, a Catalunya el benestar pot tenir altres

suports que, si se sumen al sistema ms convencional de

serveis, poden acabar de donar una consistncia integral i in-

tegradora a la xarxa social de serveis, datenci, de proposi-

ci i finalitats de transformaci dalgunes de les importants

dinmiques socials. En aquest escenari val la pena de con-

templar el que han representat i representen per a les comarques i ciutats els plans din-

clusi, els quals poden donar contingut i coincidir amb uns plans de barris que tenen per

objecte millorar la qualitat de vida de les persones que viuen en espais ms deteriorats o

amb menys condicions de benestar i, a la vegada, que aquestes dues iniciatives que repre-

senten els dos plans citats es trobin amb els plans comunitaris que dinamitzen, i encara

ho poden fer ms, espais de convivncia en barris de les ciutats grans i mitjanes, potser

fins i tot amb possibilitat de ser ampliats a zones rurals. Totes aquestes propostes fan una

xarxa on el benestar, la qualitat de vida i, en alguns casos, la supervivncia no noms

material, han de ser lobjectiu de normalitzacide la democrcia i la participaci.

En aquest context, la realitzaci en clau de quotidianitat, de resposta a necessitats de

cada dia, de proximitat dels serveis, de serveis dabast mitj, etc. juntament amb pro-

postes imaginatives que acostin al mxim la decisi a la cobertura de necessitats (perexemple, els PRAT)5de les persones, acabarien darrodonir la xarxa.

5. Proposta de petits centresde serveis datenci dirna, per a la gent gran per a municipis petits. Una

iniciativa que podria ser semblant, amb les modificacions corresponents i salvant les diferncies, al

que representen per a la mainada de 0 a 3 anys les escoles bressol.

El que en realitatdna consistnciaa la realitzaci depoltiques per albenestar snprecisament elsprocessos


12/13


14NM

I encara ms enll dels grans principis, fet que no sesmenta explcitament i que cal re-

cordar permanentment. Els darrers anys la necessitat ha fet que sanessin contestant

les agressions que la cultura de la violncia ha anat convertint en tragdies; contra les

dones, contra la infncia, contra la gent gran, etc. La insistncia en els processos educa-

tius formals i en leducaci fora de lescola i no noms adreada a la infncia i ladoles-

cncia, sobre les maneres datacar aquest brutalitat, s un altre dels reptes de la poltica

social. Eliminar tota mena de discriminaci, per que en les xarxes de treball professio-

nal de carcter social no solament es tingui en compte tericament la transversalitat,

sin que es faci de la transversalitat i daquest aspecte, i daltres de relacionats amb els

drets humans, el contingut tic de molts dels problemes que shan de resoldre. En aquest

sentit, les bases de la poltica social shan aprovat tamb legalment, ara falta la concor-

dana dels agents que lhan de dur a terme.

Els factors de carcter demogrfic, de carcter econmic, de carcter social que han

provocat canvis importants en lestructura, lorganitzaci i les relacions socials han anatconfigurant una societat que demana plantejaments diferents, en molts aspectes, dels

que considerarem tradicionalment recurrents en les poltiques socials. Els darrers anys

shan produt importants canvis, com ara els propiciats per la incorporaci de les dones

al mn laboral, o els que han generat els moviments migratoris, o en la mateixa lnia de

relacions entre pasos rics i pasos empobrits, processos de deslocalitzaci empresarial,

nous mercats en llocs en desenvolupament, o tamb els vinculats a processos denvelli-

ment de la poblaci i progressos cientfics i tcnics que milloren la salut; canvis que

Diversos factors, com ara

o el de carcter social,

han provocat canvis

importants en lestructura,

lorganitzaci i les

relacions socials i han

societat que demana

plantejaments diferents

dels tradicionals en les

poltiques socials.



13/13


tamb han influt en el que anomenem poltiques socials. I que, tot i que aquest concep-

te no necessriament vol dir que shagi docupar del benestar, en el cas de laposta go-

vernamental catalana, sha posat la mirada en aquests aspectes per entrar i aprofundir

en lestat del benestar com un dels eixos fonamentals. Aix ha comportat parlar de mo-

dels, de quins models shan aplicat o sapliquen en diferents societats.

Els models, que aqu no analitzarem, dabast europeu o fins i tot daltres procedncies, ens

acaben demostrant que no hi ha model, o, si ms no, que no hi ha Elmodel, i que ms enll

de laplicaci desquemes o de receptesms o menys adequades a la conjuntura mundial,

i/o a la ms propera, el que en realitat dna consistncia a la realitzaci de poltiques per al

benestar sn precisament els processos que es duen a terme com a propostes conjuntes,com a poltiques comunitries, com a poltiques socials que miren cap a la poblaci.

Parlar de benestar o de poltiques socials per al benestar i la qualitat de vida, parlar de

la societat sostenible, vol dir, entre altres coses, triar entre resoldre els problemes so-

cials per poder governar o prevenir-los o resoldrels per al benestar de la ciutadania, o,

dit duna altra manera, resoldre les molstiesvisuals o distorsionadores, o aprofundir en

els factors que les generen. Segurament tamb vol dir pensar des de les necessitats de

la gent i no amagar que, malgrat la voluntat doferir serveis per a tothom, hi ha persones

amb situacions de ms risc social, de desconnexi de la societat, a les quals sha daten-

dre de manera ms especfica, qualificada i especialitzada, sense que haguem de confon-

dre aquesta atenci amb la totalitat de lenfocament dels ser veis i de les poltiques soci-

als, el qual s centrar la mirada en les persones.

Parlar de benestar vol dir, daltra banda, que quan es parla de la participaci i de lacci

comunitries sest parlant tamb de lacci poltica de la ciutadania. Per tant, la ciuta-

dania estar en el centre de lestat del benestar i, depenent de com definim aquesta

ciutadania, les poltiques de benestar tindran uns colors o uns altres.

Article Pilar Heras

Documents

Transcript of Article Pilar Heras