Article cristina_bel_campos

La educación infantil.

Expresión y comunicación. 0-6 años.

Teresa Lleixà Arribas

2




Índex

El capítol del llibre............................................................................................................4

L’esquema.......................................................................................................................31

Preguntes amb resposta...................................................................................................33

3




4




Preguntes amb resposta.......................................................................................................

5




6




7




8




9




10




11




12

Actividades




13

DE LA PÁGINA 121 A LA 122, NO.




14




15




16




17




18




19




20




21




22




23




24




25

o el ordenador




26




27




28




29




30




31




ESQUEMALA LLENGUA ESCRITA

1.-Plantejament inicial.

2.- Enfocs de l’aprenentatge de la llengua escrita en edats primerenques:

2.1.- L’inici de l’aprenentatge de la lectura.

2.2.- Passos del procés. Els texts. La lectura individual.

2.2.1.- El quadre de càrrecs.

2.2.2.- Etiquetat del que veiem i toquem.

- Lectura Predictiva.

- Fase global

2.2.3.- Mural d’orientació meteorològica.

2.2.4.- Agenda

2.2.5.- La biblioteca de classe

2.2.6.- La correspondència entre els nens de la classe.

2.2.7.- Receptes de cuina

2.2.8.- El menú diari de l’escola.

2.3.- Relació entre la lectura i l’escriptura.

2.3.1.- La conquesta de la lectura i l’escriptura s’adquireixen amb el

desenvolupament de:

- La motricitat grossa.

- El reconeixements de l’esquema corporal.

32




- El desenvolupament de les habilitats perceptivo-motrius.

- La posició del braç i la mà.

- La posició dels dits.

- La col·locació del paper.

- L’instrument gràfic.

- El tipus de paper.

3.- Orientació de les activitats gràfiques prèvies a l’escriptura.

3.1.- Sistematització la coordinació viso-motora en els aspectes següents:

- La direccionalitat.

- El sentit

- L’escriptura de l’espill.

- L’ús de majúscules

- La màquina d’escriure.

4.- Tipus de lletra per l’aprenentatge de la escriptura.

5.- Dificultats relacionades amb l’escriptura.

5.1.- Dificultats disgràfiques motivades per problemes dislèxics.

5.2.- Causes

33




PREGUNTES AMB RESPOSTA

1.- Quina és la diferència entre la llengua oral i l’escrita i en què s’assemblen?

La diferència fonamental entre la llengua oral i l’escrita està en que, en la segona, no es

troba l’emissor present per a ser preguntat pel receptor quan no entén algun aspecte del

missatge i el lector ha de construir el significat per sí mateix.

La llengua oral i l’escrita tenen una funció pareguda. Existeix un escriptor perquè hi ha

un lector, de la mateixa manera que algú parla perquè l’altre l’escolta i si ho fan és

perquè importa als dos. El comunicat es desenvolupa en un context que els porta a

parlar d’alguna cosa que en aquell moment és interessant o sugerent.

2.- Digues tres activitats que tinguin a veure amb l’aprenentatge de la lectura en

edats primerenques i fes una petita descripció d’aquestes:

La primera activitat és un mural d’orientació meteorològiques: és per a fer una

observació del temps cada dia i assenyalar-la. En diferents quadres s’indica: Sol, pluja,

núvols, núvols i clars, neu… A part, s’elaboren uns pictogrames en els que es

representen cadascun dels fenòmens atmosfèrics que poden aparèixer en un moment

donat. En la part posterior, s’escriurà una frase completa en la que s’indiqui el temps del

dia: Avui fa sol, avui plou…

La segona activitat consisteix en crear una agenda: en aquesta s’indiquen les activitats

de la setmana. Es divideix en set dies de la setmana. Es senyala com el dissabte i el

diumenge com festius. Serveix per indicar cada dia les activitats que es van a portar a

terme. El responsables s’ha d’informar quin dia és i quines activitats pensen fer en

aquella jornada.

Finalment, la tercera activitat té a veure amb la biblioteca de classe: En aquesta tindrem

aquells llibres que hem llegit moltes vegades i no per això són menys estimats i els que

anem incorporant o substituint per altres. La biblioteca és el racó on es conten contes.

34




S’ha de motiva la “lectura” silenciosa, ja que la concentració desperta la imaginació i

floreix l’atenció per observar les imatges dels llibres o identificar les paraules que ja

coneixen.

Una idea és la de tenir contes-cassette, d’aquesta forma, els nens poden ver el conte i a

més a més, escoltar la gravació.

3.- Què necessita el nen per dominar el gest gràfic? Quins aspectes s’han de

desenvolupar i quins aspectes hem de tenir en compte per millorar la qualitat

gràfica?

El nen, per a dominar el gest gràfic, ha de tenir sentit de l’espai per mig de

desplaçament del cos, del braç i de la mà, per aconseguir dibuixar el que havien previst.

Ens aspectes que s’han de desenvolupar són: la motricitat grossa, reconeixement de

l’esquema corporal,

Els aspectes que hem de tenir en compte per millorar la qualitat gràfica són: la posició

del braç i de la mà han de formar un angle de 45º, la posició dels dits ha de ser en forma

de pinça, la col·locació del paper ha de ser perpendicular en la línea de la taula,

l’instrument ha de ser un llapis de grafit del 2 o retoladors suaus i el tipus de paper que

pot ser pautat, quadriculat o blanc.

4.- En quins aspectes hem d’ajudar a sistematitzar la coordinació visomotora?

Podem ajudar a sistematitzar la coordinació visomotora mitjançant l’ensenyament de la

direccionalitat en el moment d’escriure, en el sentit que s’ha de prendre en el moment

de fer lletres o números que integren una figura circular, l’ensenyament de l’ús de les

majúscules des del començament de l’ensenyament de la escriptura, la màquina

d’escriure o l’ordinador com un element educatiu, la correcció de l’escriptura d’espill

que presenten alguns nens esquerrans o ambidextres.

35




5.- En l’aprenentatge de l’escriptura quines etapes té?

Disposa de cinc etapes:

1. Estimulació de l’interès del nen, amb el desenvolupament de mecanismes

perceptius motrius que el capacitin per a representar gràficament idees

mitjançant in codi.

2. Simulació de l’escriptura: en la que, copiant als adults, fa dibuixos en una sèrie

de signes gràfics il·legibles, per no representar ningun codi conegut. No obstant,

poc a poc, algunes representacions s’aproximen a la imatge d’alguna lletra.

3. Copia dibuix, sense una comprensió exacta de la significació de tots els traços

que formen la lletra o la paraula.

4. Composició creativa de paraules i frases. El nen sap el valor de cada lletra i és

capaç d’associar-les ordenadament per a formar paraules que, possiblement mai

havia escrit. És un procés llarg que es prolonga fins als sis o set anys. En aquesta

etapa encara es detecta clarament el model d’escriptura utilitzat per a

l’aprenentatge.

5. Abandonament del model en la utilització d’una escriptura en caràcters propis.

El nen es capaç d’expressar idees escrivint en moviments més regulars.

36

Article cristina_bel_campos

Education

Transcript of Article cristina_bel_campos