Article
20
Diferències prosòdiques entr català de Barcelona i el Girona Article científic
description
A continuació us penjo l'artcle que vam realizar a partir de la recerca elaborada durant el segon curs de Lomee
Transcript of Article
Diferències prosòdiques entre el català de Barcelona i el de Girona
Article científic
Esther Lopez Galceran
Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna
Universitat Ramon Llull
2n Lomee
Seminari IV
Diferències prosòdiques entre el
català de Barcelona i el de Girona
Esther Lopez Galceran
Universitat Ramon Llull
Resum
Segons la dialectologia catalana, no es troben diferències prosòdiques
dins el català central. Després de fer l’estudi de la prosòdia de
Barcelona i Girona podem observar que no presenten diferències
significatives a les frases afirmatives i exclamatives. D’altre banda,
durant la producció de frases interrogatives, el parlants de Girona
tendeixen a seguir un partó ascendent, a diferència dels de
Barcelona, que es decanten cap a un patró descendent. Tant mateix
hem pogut observar que, durant la producció de frases afirmatives,
els gironins solen encapçalar la frase amb la partícula “que”, però no
de forma neutre, sinó de forma confirmatòria, reforçant així, la seva
afirmació.
L’entonació i en concret
l’entonació dialectal és un dels
aspectes de la lingüística
menys estudiats.
S’han realitzat diferents
estudis, gairebé tots, del català
central.
Des del punt de vista històric,
els actuals dialectes del català
es poden dividir en dos blocs
horitzontals: un d’aquests blocs
el formaran els anomenats
dialectes constitutius, que
corresponen, de manera
general, a l’evolució del llatí
parlat a l’àrea que ocupen
actualment : català
septentrional, català central i
català nord- occidental.
El català central s’estén , a
grans trets per les conques dels
rius Fluvià, Ter (a les
comarques gironines), Tordera,
Besòs, Llobregat, Cardener,
Anoia i Foix (comarques
barcelonines) i Gaia, Francolí i
els seus tributaris (comarques
tarragonines)
El català central és el dialecte
parlat per un nombre més
elevat
de persones. A la seva àrea
geogràfica hi viu més del 80 %
de la població total del
principat.
L’estudi que presentem, forma
part d’una recerca en la qual,
s’ha estudiat la prosòdia d’una
part del català central, en
aquest cas el parlar Gironí i
Barceloní. L’objectiu principal
és trobar diferències
prosòdiques pel que fa a la
unitat melòdica, fixant-nos si
segueixen un partó ascendent o
bé descendent.
Mètode
El nostre estudi forma part d’un
mètode no experimental, en el
qual es va procedir a examinar
dos grups. El primer grup
corresponent 5 nens de Girona,
i el segon grup pertany a 5
nens procedents de Barcelona.
Per tal que els subjectes
d’estudis tinguessin adquirit el
sistema prosòdic de la zona en
qüestió, es varem seguir els
següents criteris d’elecció:
Ús del català com a
llengua vehicular.
Haver nascut i viscut fins
ara a la localitat en
qüestió.
Parla de la generació
infantil, concretament el
l’etapa dels 7 anys, ja que
es considera que ja han
assolit els aspectes
suprasegmentals de la
parla.
Material
Intentar descriure l’entonació
d’una llengua a partir d’un
corpus de parla espontània
presenta un inconvenient
important, i és que no sempre
queda garantida l’obtenció dels
patrons melòdics desitjats per
l’investigador. Per molt variada
que sigui la mostra inclosa en el
cos del treball, sovint les
converses no dirigides no
contenen situacions prou
variades, per a l’expressió de
diferents matisos. Per tal
d’evitar aquest problema, hem
emparat una tècnica que
consisteix en presentar al
subjecte d’estudi, una sèrie de
situacions pragmàtiques,
pensats per induir-lo a
pronunciar un determinat
enunciat.
Per exemple, a la primera
vinyeta, es busca que el
subjecte produeixi l’enunciat
interrogatiu “Qui sóc?”, per tal
de dur a terme l’activitat,es
presenta com un joc. El nen ha
de posar-se en la situació de la
nena que tapa els ulls al pare i
produir la pregunta que li
realitzaria. En el cas de les
oracions exclamatives, vam
seguir el mateix procediment
amb la vinyeta de l’esquerra.
D’altre banda, per induir les
frases afirmatives, vam recorre
a una seqüència temporal. El
subjecte havia de respondre a
la pregunta de l’examinador:
“Què hi veus en aquestes
imatges?”.
Un cop realitzades les activitats
podríem dir que, el procediment
inductiu garanteix un moderat
grau d’espontaneïtat i alhora un
cert control de l’investigador
sobre els resultats que es
pretenen obtenir.
Anàlisis
Durant la realització de les
activitats esmentades, es va a
procedir a realitzar un registre
de so.
Per tal de poder analitzar les
diferents corbes d’entonació,
varem fer ús del programa
informàtic “Speech Analyzer”
amb el qual vam poder extreure
les gràfiques corresponents.
No existeixen regles explícites
que ens marquin per on hem
d’efectuar la separació entre
una unitat i una altre.
Segons Navarra Tomás (1994)
la unitat melòdica es pot dividir
en tres parts:
La branca inicial, formada per
totes les síl·labes fins el primer
accent fort.
El cos, de la unitat, constituït
per la síl·laba forta inicial més
totes les altres síl·labes fins a la
síl3laba anterior al últim accent
fort(inclosa). Al llarg del cos
entonatiu, el to gaire bé
experimenta modificacions
importants, de manera que es
manté l’altura tonal arribada a
la primer síl·laba accentuada.
La branca final, integrada per
l’última síl·laba forta i les
següents síl·labes, si hi son.
Aquesta part és normalment
mes breu i més significativa de
la unitat melòdica. En totes les
llengües presenta formes
diferents en funció de la
naturalesa sintàctica de la
unitat en que es trobi.
Per tal d’analitzar la mostra
vam fixar-nos en la ultima
branca, ja que és la que
determina el patró que segueix
la corba, ja sigui ascendent o
descendent. A continuació
podem veure uns exemples:
Patró Descendent Patró Ascendent
Resultats
Tipus de Frase Tipus de
patró
Gironí Barceloní
Frases
Interrogatives
Ascendent 60% 20%
Descendent 40% 80%
Frases
exclamatives
Ascendent 60% 60%
Descendent 40% 40%
Frases
Afirmatives
Ascendent 40% 20%
Descendent 60% 80%
En aquesta gràfica podem comprovar
que la mostra de Girona tendeix a
seguir un patró entonatiu ascendent,
a diferència de la població de
Barcelona que es decanta cap a un
patró descendent.
Tres de cada cinc nens gironins,
varem seguir un patró ascendent.
D’altra banda 4 de cada cinc nens
Barcelonins van seguir un patró
descendents.
En aquest cas la gràfica ens mostra un percentatge igualat tant en la
mostra de Girona, com en la de Barcelona.
GironíBarceloní
3
1
2
4
Comparació frases interrogativesAscendent Descendent
En ambdós casos tres de cada cinc
nens han seguit un patró
descendent, i només dos de cada
cinc, varen decantar-se cap a un
patró entonatiu ascendent.
En el cas de les oracions afirmatives
trobem que tant la mostra de Girona
com la de Barcelona, tendeixen a
seguir un patró descendent. Tot i
aquest aquesta coincidència, trobem
un increment d’aquest patró en la
mostra de Barcelona ja que quatre
de cada cinc nens seguien un patró
descendent, i en el cas de Girona
tres de cada cinc nens.
Durant la realització de l’anàlisi
de les unitats melòdiques de la
mostra analitzada, ens vam
adonar que una gran part de la
població gironina, encapçalava
GironíBarceloní
2
1
3
4
F. AfirmativesAscendent Descendent
GironíBarceloní
22
3 3
F. ExclamativesAscendent Descendent
les frases afirmatives amb la
partícula “que” fent-ne un ús
confirmatori, reforçant així la
seva frase.
En l’activitat de producció
induïda concretament, la
seqüència fonològica; davant la
pregunta de l’examinador “què
hi veus en aquestes imatges?”
quatre de cada cinc nens
gironins varen encapçalar la
seva resposta amb la partícula
“que”. D’altre banda, a la
població barcelonina, no hi
varem trobar presència
d’aquest tret, ja que cap nen va
fer ús de dita partícula.
Discussió
Un cop analitzades les
gràfiques podem destacar que
durant la realització de frases
interrogatives veiem diferències
significatives pel que fa als
subjecte de Girona i de
Barcelona. Dites diferències es
reflexen en la corba melòdica ja
que, un alt percentatge de la
mostra gironina segueix un
patró ascendent a diferència de
la barcelonina, que tendeix cap
al patró descendent. Pel que fa
a les oracions afirmatives i
exclamatives, no hi veiem
diferències significatives, ja que
en tots dos casos els
percentatges més elevats en
ambos grup, es decanten cap a
un patró descendent.
Cal destacar també, la
peculiaritat en la que ens
trobem durant l’execució de
frases afirmatives per part de la
població gironina. Aquests
tendeixen a encapçalar certes
frases afirmatives amb la
partícula “que” de forma
confirmatòria. Podríem atribuir-
ho a un tret sintàctic de la zona.
Bibliografia
• Generalitat de Catalunya. Coneguem el nostres parlars.
(1985)Barcelona.
• Prieto,P. Entonació: models, teoria, mètodes. (2002) Barcelona:
Ariel.
• Martínez, E. El sonido en la comunicación humana. (1996)
Barcelona: Octaedro.
• GIL, J. Los sonidos del lenguaje. (1990): Madrid.
• Martínez E. (1998): Análisis espectrográfico de los sonidos del
habla. (1998)Barcelona: Ariel
• Fernandez , A. M. Así se habla. Nociones fundamentales de
fonética general y española.(2005) Barcelona: Horsori.
• Martínez,E. Los dialectos catalanes y su prosodia Universitat de
Barcelona. Barcelona. España.
• Prieto,P. Notes sobre l’entonació dialectal del català: Frases
interrogatives absolutes. Universitat Autònoma de Barcelona.
• Fernández,A.M. L’estudi de l’entonació dialectal catalana en el
marc AMPER. Universitat de Barcelona.
Annexos
Patrons frases interrogatives “Qui sóc?”
Gràfiques en percentatges
20%
80%
Patró BarcelonaAscendent Descendent
60%
40%
Patró GironaAscendent Descendent
Gràfiques numèriques
Gironí
Barceloní
3
1
2
4
Comparació frases interrogativesAscendent Descendent
Patrons frases Exclamatives “Quina pudor!”
Gràfiques en percentatges
60%
40%
Patró BarcelonaAscendent Descendent
60%
40%
Patró GironaAscendent Descendent
Gràfiques numèriques
Gironí
Barceloní
22
33
F. ExclamativesAscendent Descendent
Patrons frases Afirmatives “Presentació”
Gràfiques en percentatges
20%
80%
Patró BarcelonaAscendent Descendent
40%
60%
Patró GironaAscendent Descendent
Gràfiques numèriques
Gironí
Barceloní
2
1
3
4
F. AfirmativesAscendent Descendent
Quadre resum de resultats
Tipus de Frase Tipus de
patró
Gironí Barceloní
Frases
Interrogatives
Ascendent 60% 20%
Descendent 40% 80%
Frases
exclamatives
Ascendent 60% 60%
Descendent 40% 40%
Frases
Afirmatives
Ascendent 40% 20%
Descendent 60% 80%
Gràfica de la utilització de la partícula “que”
Girona Barcelona0
1
2
3
4
5
6
SINo
