Projecte Plàncton: l’artèmia salina Hem començat un nou projecte. L'objectiu del qual és aconseguir cultivar

plàncton de manera artificial, en concret farem un cultiu d'artèmia salina.

Primerament hem de conèixer què és l’artèmia salina, en quines condicions viu,

com és el procés d'eclosió i diversos aspectes més que ja vàrem explicar en

una entrada anterior en el blog.Per aconseguir que l'artèmia eclosioni, necessitarem crear un medi semblant al

seu medi natural, l'aigua de mar. Per tant necessitarem els productes químics

(àcids i sals) que trobem a l'aigua de mar. Hem de conèixer les proporcions que

n'hi ha de cadascun i fer la barreja.

Vam necessitar el següent material:

-Dues ampolles de plàstic

-Paper d'alumini

-Bàscula de precisió

-Vas de precipitats

-Bareta de vidre

-Làmina de fusta

-Tres bombetes

-Portabombetes

-Una capsa

-Cables

-Un endoll

-Soldador

-Estany

-Tornavís

-Difusor

-Llevat natural

-Tisores

1. Creació del medi: l’aigua de mar

La primera sessió de laboratori la vàrem dedicar a crear el medi per les

artèmies. Primer de tot vam retallar les nostres ampolles d’aigua per la meitat i

les vam recobrir de paper d’alumini excepte per la part de sota del tap on les

nostres artèmies rebaran llum, l’altra meitat de l'ampolla serviria de base.

Vam necessitar els següents components per després obtindre un litre d’aigua.

No disposàvem al laboratori dels components subratllats

A partir d’aquesta pauta vam començar:

El primer pas era pesar els 24 grams de clorur de sodi

A continuació, 5 de clorur de magnesi

Sulfat de Sodi

Clorur de Calci

I així successivament:

Mesures amb una bàscula més precissa

Un cop reunits tots els components, a l’hora de dissoldre-ho i passar-ho a la

nostra ampolla d’aigua ho vam fer de la següent manera: Vam agafar un vas de

precipitats de 600 mL (perquè no n’hi havia d’un litre) i hi vam posar la meitat

del solut. Vam omplir d’aigua fins a 600 i vam remenar amb la vareta de vidre

per dissoldre-ho tot llavors vam passar-ho directament a l’ampolla. Per no

perdre solut vam utilitzar el mateix vas de precipitats i hi vam posar el solut

restant i vam omplir d’aigua fins als 400 mL, ens vem assegurar que tot

estigués dissolt, i ho vam tornar a trasvessar a la nostra ampolla.

Procés de dissolució de les sals

Vam mullar el dit a la nostra aigua i vam llepar-lo per comprovar el gust que tenia: ERA IGUAL A L’AIGUA DE MAR!

2. Construcció de la instal·lació elèctrica Ara ja tenim el medi on creixeran les nostres petites amigues, les artèmies.Abans hem comentat que l'artèmia necessita unes condicions per eclosionar

molt concretes. Com obtindrem una temperatura constant de 26 graus? Doncs

bé se'ns va ocórrer fer una mena d'aparell que mitjançant l'energia de diferents

bombetes, podíem il·luminar la part inferior del recipient (on hi serien els quists

d’artèmia, ja que un cop nascudes els hi agrada la llum), i alhora, poder

escalfar el medi a uns 26 graus. Per tal de construir-lo, vàrem fer el següent

procés:

Primer de tot vam començar pelant la punta dels cables i foradant la fusta per

on anirien les bombetes:

Vam haver de pelar també cadascú dels cable de colors fins a arribar a obtindre

els fils de coure que permetrien el contacte elèctric (excepte el marró que

pertanyia a la massa), però aquest procés es va fer al final just abans d’haver

de connectar a la corrent la instal·lació.

A continuació vam posar la caixa al mig fixada per claus i vam fer-hi passar els

cables petits per els laterals (que després l’extrem que no dona a la capsa i no

es veu en la fotografia s’unirà amb el suport de les bombetes )fixant-los amb

les peces grises que es veuen a la imatge. Vam connectar els cables que

sortien i per tant són visibles a la part frontal amb les bombetes i aquestes amb

claus a les fustes:

Fixant la caixa

Pelant cables

Fixant el suport de les bombetes

per la part de davant,

on no es veu la capsa,

El cable llarg connectaria la instal·lació amb la corrent però primer vam haver

de adjuntar l’endoll a aquest. El procés va ser llarg, vam haver de descargolar

l’endoll, fer-hi passar el cable amb els cables ja pelats, fer contacte amb el pol

positiu i negatiu del cable i del endoll deixant la massa i fixant-los amb el

tornavís i després tornar a muntar l’endoll de manera que no es visualitzin els

cables petits. Un cop acabat vam tancar la capsa amb la tapa però prèviament

havíem posat en contacte tots els cables entre si (els blaus amb els blaus i els

grocs amb els grocs, deixant la massa) amb cinta aïllant. També vam soldar els

clables per aconseguir un millor contacte amb la bombeta:

Preparació de l’endoll

Un cop enroscades les bombetes als seus suports, el resultat de la instal·lació va ser aquest:

També vam tindre curiositat per veure com eren aquests quists d’artèmies vistos una mica més grans (lupa binocular)

x4 augments

A més a més vam necessitar un difusor d’aire per oxigenar l’aigua del nostre medi:

Difusor

Ara ja disposem del material necessari!

3. Eclosió de les artèmies

Per tal de fer un estudi més complex vam agafar diferents variables com la

llum, la temperatura, l'alimentació i nosaltres vam fer un cultiu amb aigua de

mar fabricada químicament i un altre amb aigua del mar de la zona de Gavà

Mar, al Baix Llobregat.La nostra predicció era que eclosionèssin primer les artèmies de l'aigua de mar

ja que hi trobàvem microalgues i diferents components que no hi havia a l'aigua

que havíem fet a més de que en la nostra aigua de mar ens vam deixar de

posar algunes sals en petites proporcions. Les nostres prediccions sobre els

altres grups eren que creixessin aquelles mostres amb llum dins la variable

“llum”, aquelles que contenien la temperatura adequada en la variable “amb i

sense temperatura” i que creixessin les que estaven alimentades enlloc de les

que no en la variable "alimentació".Teníem una mica de pressa per fer que les artèmies eclosionèssin, i un dels

components del nostre grup, se les va endur a casa durant un cap de setmana.

Alhora de fer el muntatge, vam veure que amb el sistema que havíem ideat,

l'aigua no s'escalfava a 26 graus,

per tant no aconseguiríem eclosió.

En aquest moment vam decidir fer

un canvi, en comptes d'escalfar

l ' a igua mi t jançan t l ’ energ ia

calorífica que desprenia la llum de

les bombetes, la podíem escalfar

amb una petita estufa elèctrica que

vam col·locar sota la caixa que

contenia el recipient. Com que la

caixa era de plàstic, la calor no

arribava a l'aigua, ja que el plàstic

és aïllant. Vam pensar abocar

aigua de l'aixeta a la caixa de

plàstic i vam veure que aquesta sí que s'escalfava. Per tant la calor era

transmesa per tot el circuit i el medi de cultiu s'escalfava.

Quan per fi vam aconseguir l'escalfor necessària de manera estable, vam posar

el sistema d'oxigenació en marxa (el mateix sistema que es fa a les peixeres de

manera senzilla) vam introduir-hi els quists d'artèmia. A partir d'aquest moment

la principal funció era controlar que la temperatura de l'aigua fos estable i

esperar a veure resultats.

Instants després de tirar els quists a l’aigua

Al cap de 26 hores, vam veure que els quistes començaven a eclosionar i es

podiem veure petites artèmies que semblaven petits fils que és movien . No ens

ho esperàvem, però l'eclosió va ser en el mateix moment de tots dos medis.En aquest moment va començar la seva vida i per tant necessitaven alimentar-

se per créixer, i els hi vam començar a abocar petits trossos de llevat natural,

dos cops al dia.

4. Resultat i conclusions

Abans de treure resultats, ens agradaria especificar què és l'eutrofització.

Aquest és un procés biològic i químic que pateixen les aigües que estan

estancades i no poden renovar-se freqüentment.

En primer lloc, aquest fenomen s'inicia quan a l'aigua s'hi dissolen masses NOx

(Òxids de nitrogen), que són unes substàncies que ajuden al creixement dels

vegetals i les algues.

Les concentracions excessives es produeixen sovintment degut a l'afegiment

d'aquesta substància per part humana.

Quan els NOx es dissolen a l'aigua, les algues es poden desenvolupar sense

problemes, cosa que provoca l'aparició d'una densa capa superficial que

impedeix l'entrada de llum.

Al no poder renovar-se i no tenir llum solar en la massa d'aigua, tots els

organismes autòtrofs moren, i en conseqüència, tots els organismes heteròtrofs

que s'alimentaven d'ells.

Amb l'aparició de tanta matèria orgànica, els descomponedors aeròbics

comencen a utilitzar l'oxigen per aprofitar l'aliment, però al haver-n'hi tanta,

l'oxigen no tarda gaire en exhaurir-se.

Els resultats dels companys i per tant a les seves variables van ser els següents:

Variable de la llum:

Amb aquesta variable es posava a prova el creixement de les artèmies en un medi exposat a la llum de les bombetes i a un altre recobert de cartolines negres , convertint el medi en opac.

Inesperadament i en contra de les nostres prediccions el cultiu que es va folrar amb cartolina negre hi van créixer les artèmies fins unes dimensions considerables mentre que la que semblava que tenia que créixer (amb llum) no ho va fer.

Les nostres conclusions són: En el medi amb llum no van néixer les artèmies degut al excés de llevat que contenien. El llevat, que també és un organisme, consumeix l’oxigen (hipòxia) de l’aigua i en fa impossible la vida (eutrofització). En canvi d’entrada semblava impossible que sense llum no poguessin créixer però pensem que nivells de llevat estaven correctes, i que d’alguna manera devien rebre un contacte amb la llum, ja sigui per la tapa que no acabava de tapar bé el medi ja que és on hi havia el termòmetre o per algun altre orifici.

Variable de la alimentació:

Amb aquesta variable es posava a prova el creixement de les artèmies en un medi que disposava d’alimentació i un que no.

Els resultats van ser que en ambdós medis no van créixer les artèmies.

La nostra conclusió és que en el medi on tenien que haver crescut (amb alimentació) no ho han fet degut també a l’eutrofització de l’aigua, i respecte l’altre medi, no han crescut perquè no poden créixer sense alimentació i perquè pensem que tenien el difusor a massa potència de manera que no deixava precipitar els quists al final de l’ampolla.

Variable amb temperatura:

Amb aquesta variable es posava a prova el creixement de les artèmies en un medi que disposava de temperatura i un que no, de manera que el que no, es trobava més allunyat de la instal·lació de bombetes.

Els resultats van ser que en cap dels dos hi va créixer l’artèmia.

Les nostres conclusions són que tenien el difusor a màxima intensitat.

La nostra variable:

Un medi contenia l’aigua marina feta al laboratori, i l’altra aigua extreta directament del mar de la platja de Gavà Mar. Els nostres resultats són que les nostres artèmies en ambdós medis van créixer gairebé en el mateix moment i van morir alhora. Les artèmies van assolir un tamany d’ aproximadament 1cm i mig.

La causa de la seva mort uns 11 dies després va ser l’eutrofització de l’aigua dels seus medis. En l’última alimentació vam tirar llevat en excés i l’aigua tenia un aspecte dens i blanc, i vam observar que les artèmies ja no es movien com abans. L’excés de matèria orgànica ha provocat un consum de l’oxigen de l’aigua i ha provocat la mort de les artèmies.

Artèmia 640x