Arte imperialismo (sociales)

L'ART

ROCOCÓ

Característiques :· Es va originar a França durant el segle XVIII· La seua estètica elegant i refinada , reflectia el gust de l'aristocràcia i de la burgesia urbana , van convertir la decoració dels palaus en una mostra· És un art bàsicament mundà , sense influències religioses , tracta de temes de la vida diària i de les relacions humanes.· És un estil que busca reflectir el que és agradable , refinat , exòtic i sensual.

L'art Rococó a Europa:- PINTURA :

· Característiques :· Reflectia l'ambient refinat i despreocupat de les classes privilegiades.· La gamma cromàtica es va renovar amb colors clars , el predomini del color sobre el dibuix va afavorir el desenvolupament de la nova tècnica anomenada " el pastel "· Els personatges són representats amb molta elegància.· Es van recuperar personatges mitològics , donant-li a les escenes , sensualitat , alegria i frescor.


· Artistes :Jean-Atoine WatteauVa nàixer a Valenciennes l'any 1864 va morir l'any 1721 . Va ser un dels primers representants de l'art del Rococó. Li agradava representar el teatre en els seus quadres.

La Gamme D' Amour (1717)Representa el moment de dos mùsics avans de l'actuació. El cantant li dona el tó inicial i el acompanyant es troba l'acord corresponent.

El desliz (1717)En aquesta escena es representa el desig de l'home, lluitant contra la resistència de la dona. Ell la tendeix cap a la capa vermella que jeu a terra, a la dreta. Una mà de la dona s'oposa, però les línies del clatell i de l'esquena tendeixen cap a l'altra direcció.

- PINTURA :L'art Rococó a Europa:

· Artistes : Jean-Atoine Watteau

Pelegrinatge a l'illa de Citera (1718)

Es un obra que es llig de dreta a esquerra. Se inspira en la naturalessa , en la mitològia , en la bellessa dels cossos nuets , en el art oriental , i en els temes galants i amorosos especialment.

Gilles (1718)

Protagonista entre melangiós i sere , destaca sobre un fons blau pel color blanc del vestit i les sabates.


· Artistes : Jean-Atoine Watteau

Gersaint (1720)És un oli sobre llenç de grans dimensions , pintat uns dies a la tardor per Watteau poc abans de la seua mort per servir com una tanca publicitària per al seu amic comerciant Edme-François Gersaint.

Capitulaciones de boda y baile campestre

Capitulaciones de boda y baile campestre (1711)El quadre mostra una escena del contracte o capitulació matrimonial realitzada enmig d'un entorn campestre. L'autor, com és habitual en alguns dels seus quadres, se centra a plasmar a personatges difuminats enmig d'una vegetació imprecisa i abundant, més que en el tema precís.


· Artistes : François Boucher

Mme. de Pompadour (1758)

Estil aristocràtic . Revel·la el gust per lo elegant , lo refinat , lo intim i lo delicat

Desnudo en el sofà (1751)La dona es converteix en el focus de concentració , ja que es la figura més bella i més sensual.

(París, 29 setembre 1703 - París, 30 de maig de 1770) Pintor Francès, que va agradar a l'Estil galant. Va ser famós per les seues pintures idíl · liques i voluptuoses de temes mitològics, legories sobre pastors i diversos retrats de Madame de Pompadour.



Diana después del baño (1742)

Venus del espejo (1751)

En aquest quadre mostra a la deessa i una de les seves nimfes sobre un marge cobert de sumptuoses teles.

Aquest quadre va ser encarregat per Madame de Pompadour, com a part de la decoració del seu quart de bany al castell de Bellevue, una de les residències que compartia amb Lluís XV. Els cupidos i els coloms són atributs de Venus com la deessa de l'amor. Les flors fan al · lusió al seu paper com a patrona dels jardins i les perles del seu naixement misteriós del mar.



Un otoño pastoril (1749) Un verano pastoril (1749)

Aquestos dos quadres (també a la Col · lecció Wallace), van ser comissionats pel Trudaine financer per al seu nou castell en Montigny-Lencoup, juntament amb quatre overdoors per Oudry que també són a la Col · lecció Wallace.Aquestes pastorals grans ofereixen una barreja Boucher característica d'elegància i rusticitat.

- PINTURA :L'art Rococó a Europa:· Artistes : Jean-Honoré Fragonard(Grasse, 5 abril 1732 - París, 22 d'agost de 1806) va ser un pintor i gravador francès d'estil rococó.Fill d'un sastre especialitzat en la realització de guants. Quan ell tenia 6 anys la família es va mudar a París. A causa d'unes inversions fallides la família va entrar en penúries econòmiques, i el seu pare va decidir enviar com escrivà al despatx d'un notari, però aviat es va revelar la seva inclinació per l'art.

Las bañistas (1765)

El columpio (1767)Un ric baró va encarregar aquest quadre a Fragonard, com homenatge al seu amante.Representa una escena galant en un ambient idíl · lic. Una jove es balanceja en el gronxador que empeny un home gran (segurament el seu marit) mentre que a baix, a l'esquerra, apareix un jove que mira sota la seva faldilla. El marit queda relegat a l'ombra, mentre que el jove (amant de la dona) llueix en primer pla, entre vegetació i flors.

és mostra en aquest quadre una personal cal · ligrafia pictòrica, composta per pinzellades atrevides que, de vegades, tenen abundants gruesos.El resultat final és efectista i atrevit.


· Artistes : Jean-Honoré Fragonard

Jean-Claude Richard , l'abbé de Saint-non, vestido a la española (1769)Jean-Claude Richard, amb posat arrogant, seu al costat d'una font on beu el seu cavall. Vesteix «a l'espanyola», una expressió que al segle XVIII francès s'utilitzava per designar una indumentària pintoresca o de fantasia, i sense cap relació amb la moda espanyola d'aquella època.

La Lectora (1770)La jove lectora de Fragonard no hem de quedar només amb la lectura superficial d'una bella noia que llegeix un llibre. Hi ha molt més en aquest quadre: la lluita de la Dona per la igualtat, el dret universal a l'educació, la força de les pròpies conviccions i el triomf de la Llibertat.



El balancín (1750)

La gallina ciega (1769)Fragonard retrata açí el joc de la gallina cega, però és quadre ple d'errors. D'una banda, la jove amb la bena als ulls està mirant subreptíciament per sota d'ella, de manera que més que jugar seriosament, sembla ser un pretext per donar lloc a la seducció.

El Museu Thyssen-Bornemisza posseeix una versió juvenil del Gronxador, molt diferent de la famosa de Londres. La Col · lecció Carmen Thyssen-Bornemisza posseeix una efígie femenina.



El beso robado (1780)Es representa a una jove sorpresa per un admirador que la besa en un gabinet, sala íntima de les cases palatines de l'època. Darrere de la porta entreoberta es percep a diverses dones alienes a la sorprenent visita de l'amant.

El cerrojo (1778) El jove tira el forrellat i ella resisteix. És tot un muntatge teatral per al qual se serveix de recursos marcadament barrocs. Els vestidures en moviment, les cortines i els llençols esvalotades són expressió del fervor amorós que els portarà a la relació. L'instant sembla congelat.

- PINTURA :L'art Rococó a Europa:· Artistes :

Canaletto (Venècia, Itàlia, 7 octubre 1697 - ibídem, 19 abril 1768), va ser un pintor famós pels seus paisatges urbans de Venècia .Era fill del pintor Bernat Canal, d'aquí el seu sobrenom Canaletto. El seu nebot Bernardo Bellotto en ocasions va usar el mateix pseudònim de Canaletto en la seva pròpia carrera.

Giovanni Antonio Canal

Scala dei Giganti (1765)

El castillo de Alnwick en Northumberland. (1746-1755)Canaletto el va pintar durant la seua estancia en Inglaterra.

Capricho con columna (1765)


· Artistes : Giovanni Antonio CanalEl Gran Canal, vista al nord-est des del Palazzo Balbi cap al pont de Rialto (1723) realitzada després de la seva estada a Roma .Va ser un encàrrec d'un noble venecià amb la finalitat de decorar el seu palau. L'encàrrec es compon d'un total de quatre llenços, el riu dei Mendicanti, Gran Canal, vista al nord-est des del Palazzo Balbi cap al pont de Rialto i el Gran Canal, vista Aquest des el Camp Sant Va veure i Piazza San Marco La imatge que mostra és una part de Venècia molt coneguda..

Il Canale Grande a San Vio el riu dei Mendicanti, Piazza San Marco


· Artistes : Giovanni Antonio Canal

El Bucintoro dispuesto para dejar El Molo el día de la Ascensión (1740)

El patio de los tallistas de piedra (1726-27)

L'art Rococó a Europa:- PINTURA :· Artistes : Giovanni Battista Tiepolo(Venècia, 5 març 1696 - Madrid 27 de març de 1770) va ser un pintor i gravador italià, considerat l'últim gran pintor de l'era barroca. És una de les figures més importants del rococó italiano.Era fill d'un corredor de vaixells. El seu mestre va ser Gregorio Lazzarini.En 1719 es va casar amb Maria Cecilia, de la qual va tenir nou fills, dos dels quals van ser també bons pintors: Lorenzo i especialment Giovanni Domenico Tiepolo.

Sara y el Arcangel (1726)

Martiri de Santa Àgueda (1750)

Es representa l'episodi de Sara amb l'arcàngel que li anuncia que serà mare.

Es tracta d'un quadre d'altar al que li falta la part superior, ja que rematava en un mig punt on estava pintat un cor, al centre d'una corona d'espines amb aurèola de llamps.


· Artistes : Giovanni Battista Tiepolo

La història d'Armida i Rinaldo prové de l'obra Jerusalem alliberada de Torquato Tasso. Rinaldo, un guerrer que acudeix a guerrejar en l'època de les Croades, es troba descansant del combat quan el veu l'hechicera Armida. Aquesta, veient en ell un enemic, està disposada a matar, però en lloc d'això s'enamora de l'heroi i l'hi porta amb si a una illa encantada.

Rinaldo y Armida (1753)

Es tracta d'una pintura de gènere històric. Representa la visita que va fer Enrique III de França, fill del rei Enric II i de la seva esposa Catalina de Médicis, a la noble família italiana dels Contarini l'any 1574.

La visita de Enrique III a la villa Contarini


· Artistes : Giovanni Battista Tiepolo

Segons el llibre del Gènesi, encara que Déu li va prometre a Abraham ser el pare de nacions, Sara era estèril. Per ajudar al seu marit a complir el seu destí, ella li va oferir a la seva esclava Agar com a concubina. Agar es va quedar embarassada de forma immediata i va començar a menysprear a la seva senyora. Sara amargament es va queixar al seu espòs, i aquest li va dir que fes amb la seva criada el que volgués. El dur tracte que Sara li va donar a Agar la va forçar a fugir al desert amb el seu fill Ismael, on va trobar a un àngel que li va anunciar que els seus fills serien nombrosos i li va urgir a que tornés amb la seva senyora.

Agar e Ismael en el desierto (1732)


· Artistes : Thomas Gainsborough(Sudbury, batejat el 14 maig 1727 - Londres, 2 d'agost de 1788) va ser un pintor de paisatges i retratista anglès. Considerat com un dels grans mestres del retrat i del paisatge. Va ser el fill menor de John Gainsborough, un teixidor en Suffolk, i, en 1740, va deixar la seva llar per estudiar art a Londres amb Hubert Gravelot, Francis Hayman i William Hogarth. En 1746, es va casar amb Margaret Burr, i va tenir dues filles.

El Sr. y la Sra. Andrews (1748-49)és un dels quadres més conegut. Els esposos estan representats en una postura més aviat informal. En el cas de la jove l'expressió transmet certa rebel · lia. Crida l'atenció la seva falda, que va quedar inacabada.. El seu vestit blau resplendeix entre els tons més apagats de la resta del quadre.

Joven Azul (1770)es creu que és un retrat de Jonathan Buttall encara que això mai ha estat demostrat. Es tracta d'un retrat, alhora que d'un estudi històric del vestuari dels joves del segle XVII,


· Artistes : Thomas Gainsborough

Autoretrato con su esposa , Margaret (1746)

Las hijas del pintor con un gato (1760)Mary i Margaret .Maria sembla ser d'uns 9 o 10 anys, i Margaret voltant de 8 o 9anys. La pintura està acabada, però les línies generals d'un gat la cua es llença es pot veure a la falda de la noia major.

Persiguiendo una mariposa (1756)

El retrat va ser pintat probablement a Ipswich en la dècada de 1750 a mitjan acabar i se'n va anar.


· Artistes : Thomas Gainsborough

La señora Siddons (1785)Sarah Siddons (1755 - 1831), la destacada actriu tràgica del seu temps, era la filla de Roger Kemble.. Gainsborough s'informa que han tingut dificultats amb el nas i que va exclamar: "¡Maleïda el nas, no hi ha fi a la mateixa.

El Dr. Ralph Schomberg (1770)

Va ser un metge, Gainsborough Schomberg esperava que el doctor li havia curat d'una malaltia recurrent que altres metges havien declarat que és hereditari. Aquest retrat ha estat pintat en lloc dels honoraris mèdics.


· Artistes : William HogarthWilliam Hogarth (10 novembre 1697 hasta 26 octubre 1764) va ser un anglès pintor, artista gràfic, pictòric satíric, crític social i editorial dibuixant que ha estat acreditat amb l'occidental pioner de l'art seqüencial. Els seus treballs van des realista retrat de tira còmica-com la sèrie de quadres anomenats "temes moderns morals". El coneixement de la seva obra és tan penetrant que les il · lustracions satíriques polítiques en aquest estil es refereixen sovint com "Hogarthian".

La marcha de la Guardia de Finchley (1750)Hogarth era conegut per les seves obres satíriques, i La Marxa dels Guàrdies de Finchley s'ha dit que han donat abast a aquest sentit de la sàtira, que va ser descrit per Hogarth si mateix com "ple d'humor".La pintura és una representació d'una ficció de reunir tropes a Tottenham Court Road a marxar cap al nord a Finchley per defensar la capital de la segona rebel · lió jacobita de 1745, que va ser part d'una sèrie de rebel · lions que havia estat passant des de finals del segle 17 i tenien com a objectiu tornar la dinastia Estuardo al tron després de la Revolució Gloriosa de 1688.

El banc (1758)


· Artistes : William HogarthEn À-la-modo, Hogarth desafia la visió ideal que els rics viuen vides virtuoses amb una sàtira pesada en el concepte dels matrimonis arreglats. A cada peça, mostra la jove parella i la seva família i coneguts en el seu pitjor: ocupant-se de les realitats, la beguda, el joc, i molts altres vicis.

1 . Capitulaciones matrimoniales (1743)

2. La Tète à Tête (1743)

3. La Inspección (1743)

4. La Toilette (1743)

5. El Budel (1743)

6. La Dama de la muerte (1743)


· Artistes : William Hogarth

Funcionarios de Hogarth (1750-55)Representa els caps de sis dels seus servents.La pintura mostra a tres homes i tres dones, de diferents edats de la joventut a la maduresa, que recorden a les edats de l'home, i amb diferents tons de pell .. Les tres figures femenines tenen aparença similar joves. Els servents es mostren en el seu aspecte natural, amb la roba de treball usuals,. Va ser pintat amb calidesa i sensibilitat, el que demostra afecte de Hogarth per als seus serfs.

La vendedora de Camarones (1740)

Es tracta d'una composició improvisada, àgil, en la qual amb espontaneïtat es reflecteix l'observat pel pintor.


· Artistes : Joshua Reynolds(16 de juliol de 1723 - 23 febrer 1792), un dels més importants pintors anglesos del segle XVIII, especialista en retrats i promotor del "Gran estil" en pintura que depenia de la idealització de l'imperfecte. El rei Jorge III va apreciar els seus mèrits i el va nomenar cavaller el 1769.Amb seu rival Thomas Gainsborough, va dominar el retrat anglès durant la segona meitat del segle XVIII. Reynolds va pintar de manera més idealitzada que aquell. Es diu que al llarg de la seva vida va arribar a pintar tres mil retrats.El 1789 va perdre la vista del seu ull esquerre i, el 23 de febrer de 1792 va morir a casa de Leicester Fields, Londres.

Cupido desatando el cinto de Venus (1788)Es representa d'una manera poc habitual a la deessa Venus, recolzada al llit, seminua i ocultant 1/2 cara amb la seva mà dreta. Mentre, Cupido intenta deslligar el cinturó del vestit de la deessa. La jove que va servir al pintor de model va ser Emma Hart.

Charles Burney (1781)

Charles Burney va ser un compositor, musicòleg, organista i clavecinista anglès nascut el 7 abril 1726 a Shrewsbury, Shropshire, i mort el 12 d'abril de 1814 a Chelsea, Londres.


· Artistes :Joshua Reynolds

Lady Cockburn amb els seus tres fills (1773)Es va basar en una obra de Van Dyck, Caritat i es creu que també en la Venus del mirall de Velázquez pel que fa a la representació dels nens, anàloga a la del Cupido de l'obra de Velázquez .

Lady Elizabeth Delme y sus hijos (1779)

Elizabeth era la tercera filla del quart comte de Carlisle.

Master Hare (1788)

- PINTURA :L'art Rococó a Espanya:

· Característiques :Es va desarrollar al 1735 en el reinat de R.A.B.A.S.F.Màxima expressió y calitat .Reflecteix l'intimisme i el gust galant propi de la classe aristocràtica de l'època.


· Artistes : Luis Paret y Alcázar(Madrid, 11 febrer 1746 - 14 de febrer de 1799) va ser un pintor espanyol, d'estil molt personal. La seva temàtica és molt variada: paisatges, escenes d'interior, retrats, escenes mitològiques, bodegons de flors, etc.De pare francès i mare espanyola.Implicat en els deliris amorosos del seu protector, l'infant don Luis, és desterrat per ordre de Carles III a Puerto Rico. Torna a Espanya el 1778.

Carlos III almorzando (1770)

Es representa al rei Carles III a la meitat d'un dinar que presencia la seva cort. Encara que sembli un tema poc interessant, assistir als rituals diaris dels monarques era un privilegi que pocs podien assolir.

Autorretrato (1776)


· Artistes : Luis Paret y Alcázar

La tienda del anticuario (1772)

Ens mostra el interior d'una botiga on es venen riques teles, gerros i plats de porcellana i vidres, que apareixen dins de prestatges ornats de rocalla, i fins i tot pintures.

María de las Nieves Fourdinier (1780/89)

És la dona del pintor. Luis Paret ha retratat a la seva esposa com a una aristòcrata, amb cara somrient i saludable.


· Artistes : Luis Paret y Alcázar

Nen Jesús. Obra desconeguda.L'existència de la pintura en aquest convent cistercenc s'explica si tenim en compte que a ell van ser portades, per educar-se, les infantes Maria Teresa i Maria Luisa, filles de l'infant D. Luis de Borbó, de qui Paret va ser "pintor de cambra".

La Visitación de María a Isabel. (1784)


· Artistes : Francisco de Goya Va néixer l'any 1746, va ser pintor i gravador espanyol. Va estudiar amb J. Luzán i, a partir de 1763, amb el seu futur cunyat J. Bayeu.En 1792, a conseqüència d'una greu malaltia, va quedar sord. En 1798 va decorar, al tremp i al fresc, l'ermita madrilenya de Sant Antoni de la florida.La Guerra de la Independència li va suggerir els aiguaforts de la sèrie "Desastres de la guerra" (1810-1813) i els quadres "El Dos de Maig" i els "Afusellaments del Tres de Maig" (Prat). En 1815-16 va gravar la sèrie "La tauromàquia". Amargat pel absolutísimo de Ferran VII, es va retirar a la seva cinquena del Sord a les afores de Madrid (1819), els murs decorar amb les anomenades "pintures negres" passades després a la tela (Prat). Va gravar llavors la col · lecció de "Els disbarats". En 1823 es va exiliar a Bordeus, on el 1828 va morir.


· Artistes :Francisco de Goya

primer Autoretrat (cap a 1773)

Berenar a la vora del Manzanares (1775/92)

El quitasol (1776-78,) Los duques de Osuna y sus hijos (1788)

La maja desnuda (1790 - 1800) El infante don Francisco de Paula Antonio1800


· Artistes : Francisco de Goya

La maja vestida (1800-1803) Tauromaquia (1815)

El albañil herido (1786)

Cristo en la cruz (1780)

El dos de mayo (1814) Los fusilamientos del 3 de mayo en la montaña del Príncipe Pío de Madrid. (1814)


· Artistes : Francisco de Goya

Disparates: El caballo raptor (1816/24)

Saturno devorando a un hijo1820 - 1823

Dos viejos comiendo(1820/23)

El alquelarre (1820/23)

Retrato de María Teresa de Borbón y Vallabriga 1783

La nevada 1786/87

La nevada1786 - 1787

El pintor Francisco Bayeu1795


· Artistes :Francisco de Goya

La familia de Carlos IV 1800

La infanta doña María Josefa 1800La mujer del abanico 1805

Doña Isabel Cobos de Porcel 1806

El pánico 1808/12

El duque de Wellington 1812

La maja y los embozados 1777 El cacharrero1779


· Artistes : Francisco de Goya Goya va realitzar una serie de grabats anomenats : " Els capritxos " compostos per 80 grabats.

fi

Paula López i Paula Cañadas

Arte imperialismo (sociales)

Documents

Transcript of Arte imperialismo (sociales)