Arte de la tierra o Land Art

Histria de les exposicions: ms enll de la ideologia del cub blanc

(segona part)

Curs dart i cultura contemporanis

MACBA, tardor del 2010

1

Earth ArtEarth ArtEarth ArtEarth Art (1969)(1969)(1969)(1969)

Lars Bang LarsenLars Bang LarsenLars Bang LarsenLars Bang Larsen

8 de novembre de 20108 de novembre de 20108 de novembre de 20108 de novembre de 2010 a les a les a les a les 19 h 19 h 19 h 19 h

Auditori del MACBAAuditori del MACBAAuditori del MACBAAuditori del MACBA

Earth ArtEarth ArtEarth ArtEarth Art

Andrew Dickson White Museum of Art Andrew Dickson White Museum of Art Andrew Dickson White Museum of Art Andrew Dickson White Museum of Art de la de la de la de la Cornell University, IthacaCornell University, IthacaCornell University, IthacaCornell University, Ithaca, Nova York, Nova York, Nova York, Nova York

11 de febrer 11 de febrer 11 de febrer 11 de febrer 16 de mar, 1969 16 de mar, 1969 16 de mar, 1969 16 de mar, 1969

Comissari: Willoughby Sharp

Artistes: Jan Dibbets, Hans Haacke, Neil Jenney, Richard Long, David Medalla, Robert Morris,

Dennis Oppenheim, Robert Smithson, Gnther Uecker

Walter De Maria i Michael Heizer hi van exposar breument, per ambds en van retirar la

participaci.

Algunes declaracions sobreAlgunes declaracions sobreAlgunes declaracions sobreAlgunes declaracions sobre EarEarEarEarth Artth Artth Artth Art

1.1.1.1.

Lexposici Earth Artva sser concebuda [per Willoughby Sharp] a lestiu del 1967 perqu forms

part duna srie de quatre exposicions itinerants dedicades als elements: laire, la terra, el foc i

laigua. El problema residia a trobar el lloc ms adient per iniciar aquests projectes. Thomas Leavitt

va convertir la realitzaci de lexposici Earth Art en una possibilitat prctica amb la seva energia i

el seu inters perceptiu per lobra. Altres factors que van propiciar la decisi dinaugurar lexposici

a lAndrew Dickson White Museum of Art van ser lautonomia relativa del museu respecte del

sistema de la Cornell University i les caracterstiques geolgiques i geogrfiques singulars dIthaca.

La riquesa de les seves matries primeres s prcticament insuperable a tot lest dels Estats Units.

Per motius econmics, es va haver de limitar el nombre dartistes participants a un mxim de dotze,

ja que un dels trets caracterstics de lexposici consistia a convidar els artistes a Cornell perqu

executessin les obres in situ a partir de la roca, terra, etc. disponibles al lloc. Les invitacions enviades

als artistes perqu participessin a lexposici del febrer contenien un fullet amb un plnol de planta

de la superfcie disponible per a lexposici i fotografies dels terrenys dels voltants del museu que es

farien servir com a espai expositiu. Els artistes podien triar entre fer la seva pea sota cobert o a

laire lliure. (...)

Molts dels artistes van passar uns quants dies a la Cornell University comentant aspectes concrets de

la seva obra amb especialistes de diversos departaments (...) Daquesta manera, la comunitat

universitria es va implicar en les exposicions fins a un punt poc habitual. (...) Lexecuci de les

obres, duta a terme amb lajuda de nombrosos estudiants de la Cornell University, es va complicar a

conseqncia de les condicions meteorolgiques adverses: congelaci del sl, neu i gla.


(segona part)



2

Willoughby Sharp, Notes Towards an Understanding of Earth Art, a Earth Art, catleg

dexposici, Ithaca, NY: Andrew Dickson Museum of Art, Cornell University, 1970, sense

especificar.

2.2.2.2.

La idea de reunir les obres de diversos artistes que fan servir la terra com a material va ser de

Willoughby Sharp. Coneixia els artistes en persona, els va convncer que vinguessin a Ithaca a

executar peces noves i va fer de coordinador de lexposici. La majoria dartistes sn dels Estats

Units; no obstant aix, el neerlands Jan Dibbets, lalemany Gnther Uecker i langls Richard Long

tamb van venir a Cornell a participar-hi. David Medalla, de les Filipines, hi va prendre part enviant

instruccions per a lexecuci de la seva obra. Robert Morris, que no va poder arribar a Ithaca a causa

duna rufada a la ciutat de Nova York poc abans de la inauguraci de lexposici, va donar les

instruccions per telfon.

Durant lestada a Cornell, els artistes van escollir els seus espais i materials i van crear les seves

obres amb lajuda destudiants de la universitat. En un moment determinat, vuit dels artistes van

participar en un simposi informal que va tenir lloc a un auditori ple a vessar destudiants i docents

de la Cornell University. Al debat i tamb, posteriorment, a les peces que van produir els artistes

van demostrar que, tot i que els seus materials poguessin ser semblants, els seus objectius eren molt

diferents els uns dels altres.

(...)

Molts dels artistes no van limitar la seva activitat artstica a Ithaca a lnic projecte necessari per a

lexposici. La seva energia creativa, estimulada per les condicions geolgiques i el clima dIthaca,

els port a crear peces addicionals que van reportar un dividend als assistents a lexposici.

Thomas W. Leavitt, prefaci dEarth Art, catleg dexposici, Ithaca, NY: Andrew Dickson Museum

of Art, Cornell University, 1970, sense especificar.

3.3.3.3.

Les obres daquesta exposici es poden agrupar cmodament pel tipus de presentaci: (1) les obres

que es van situar dins del paisatge existent, (2) les obres els components de les quals es van situar

tant a dintre com a fora dels lmits del museu i (3) les obres els lmits materials de les quals es van

revelar dins dels confins de lespai de la galeria. (...) Les manifestacions visuals a lexposici Earth

Art no solament sn fora de les categories tradicionals de la pintura i lescultura, sin que a ms

neguen del tot la noci de lobjecte artstic tal com sha exhibit tradicionalment.

William C. Lipke, Earth Systems, a Earth Art, catleg dexposici, Ithaca, NY: Andrew Dickson

Museum of Art, Cornell University, 1970.


(segona part)



3

4.4.4.4.

Labast de lexposici era espectacular i incloa projectes a laire lliure a les zones comunes del

campus, al bosc contigu i al voltant de lample rierol, mig glaat, que el travessava.

(...)

Com a exposici, Earth Art era inusual en diversos aspectes: en primer lloc, presentava

escultures fetes noms de materials naturals i terrenals encara rars al comenament del 1969; en

segon lloc, gaireb totes les obres es van fer especficament per a les condicions espacials o

arquitectniques dels seus emplaaments particulars (o b en resposta a aquestes condicions), de la

manera determinada per lartista i, generalment, formades o installades per ell (un cop ms, no hi

hagu cap dona en aquesta exposici); en tercer lloc, els artistes van fer aquestes installacions i

entorns tant als espais interiors de ledifici victori de fusta que acollia lAndrew Dickson White

Museum com als espais a laire lliure del campus nevat, i, en quart lloc, entre els artistes participants

hi havia europeus a ms damericans.

(...)

Estimulats per laventura dun vol vespert en un avi de la universitat fins al bell mig de lestat de

Nova York per arribar a la recepci i al sopar dinauguraci a la nevada Ithaca, els periodistes i els

crtics dart van concedir una atenci considerable a Earth Art a la premsa novaiorquesa. En tenir

lloc noms uns mesos ms tard que la mostra de Dwan [Earth Works, a la Dwan Gallery de Nova

York], limpacte dEarth Art va tenir la fora dun cop doble pel que fa a crear la sensaci que hi

havia un moviment destacat dobres de terra en el discurs del mn de lart.

Suzaan Boettger, Earthworks. Art and the Landscape of the Sixties, Berkeley i Los Angeles /

Londres: University of California Press, 2002, p. 158, 159 i 167.

Willoughby Sharp (1936Willoughby Sharp (1936Willoughby Sharp (1936Willoughby Sharp (1936----2008)2008)2008)2008) va ser comissari, escriptor i videoartista. Va obtenir un mster en

Histria de lArt a la Columbia University. A partir de mitjan dcada del 1960 va menar una carrera

professional molt mplia en lmbit del foment de lart davantguarda. Va comissariar, entre daltres,

les exposicions Pop Art (Columbia University, Nova York, 1964), Light, Motion, Space (Walker

Art Center, 1967), Air Art (Filadlfia i sis llocs ms, 1968), Earth Art (Cornell University, Ithaca,

Nova York, 1969) i Place and Process (Edmonton, Canad, 1969), i tamb va coproduir un

programa de televisi sobre lart pop als EUA per a la WDR alemanya. Al final de la dcada del 1960

es va convertir en artista de performances de vdeo i va actuar a la Biennal de Vencia (1975). Tamb

va produir una srie dentrevistes de vdeo amb Vito Acconci, Joseph Beuys i Chris Burden. El seu

documental en 16 mm Place and Process es va exhibir a la mostra Information del Museum of

Modern Art. A la dcada del 1980 va obrir una galeria dart a Spring Street (Nova York). Va ser


(segona part)



4

docent de la Parsons School of Design i de la School of Visual Arts i director del Fine Arts Centre de

la University of Rhode Island (Kingston, Rhode Island).

Lars Bang LarsenLars Bang LarsenLars Bang LarsenLars Bang Larsen, escriptor i comissari independent dans resident a Barcelona, s conegut pels seus

textos pioners sobre la nova generaci dartistes escandinaus emergents de la dcada del 1990 i

posteriorment pels seus llibres i exposicions, que ofereixen una aproximaci innovadora al

comproms dels artistes amb lactivisme social i les contracultures a partir de la dcada del 1960. Ha

cocomissariat exposicions collectives com Pyramids of Mars (Fruitmarket Gallery, Edimburg,

2000, entre daltres), The Echo Show (Tramway, Glasgow, 2003), Populism (Stedelijk Museum,

Amsterdam, 2005, entre daltres), La insurreccin invisible de un milln de mentes (Sala Rekalde,

Bilbao, 2005) i A History of Irritated Material (Raven Row, Londres, 2010). El 1998 va ser

cocomissari de la primera Biennal Nrdica i lany 2004 va ser el comissari de la participaci danesa a

la Biennal de So Paulo. Entre els seus llibres hi ha Sture Johannesson (NIFCA / Lukas & Sternberg

2002); una monografia sobre el parc infantil daventures utpic de Palle Nielsen al Moderna Museet

dEstocolm: The Model. A Model for a Qualitative Society, 1968 (MACBA 2010), i la srie dopuscles

Kunst er Norm, Organisationsformer i Spredt vren (Lart s la norma, Formes dorganitzaci i

sser dissipat), publicada per lAcadmia de lArt de Jutlndia (Dinamarca), on comenta leconomia

de lexperincia com a mutaci de lADN de lart envers una nova normativitzaci de lart. Tamb s

collaborador habitual de Frieze, Afterall i Artforum.

Bibliografia escollidaBibliografia escollidaBibliografia escollidaBibliografia escollida

Earth Art, catleg dexposici, Ithaca, NY: Andrew Dickson Museum of Art, Cornell University,

1970.

Robert Morris: The Mind Body Problem, Nova York: Solomon R. Guggenheim Foundation, 1994.

Ashton, Dore: Exercises in Anti-Style, Arts Magazine, abril 1969.

Boettger, Suzaan: Earthworks. Art and the Landscape of the Sixties, Berkeley i Los Angeles /

Londres: University of California Press, 2002.

Bourdon, David: What on Earth!, Life, abril 25, 1969.

Guasch, Anna Maria: El arte del siglo XX en sus exposiciones: 1945-2007, Barcelona: Ediciones del

Serbal, 2009, p. 192-193.

Hobbs, Robert (ed.): Robert Smithson: Sculpture, Ithaca, NY: Cornell University Press, 1981.

Junker, Howard: Down to Earth, Newsweek, 24 de mar de 1969.

Kozloff, Max: ressenya dEarth Art, The Nation, 17 de mar de 1969.


(segona part)



5

Lipke, William C. (ed.): Fragments of a Conversation, a Flam, Jack (ed.): Robert Smithson: The

Collected Writings, Berkeley: University of California Press, 1981.

Perreault, John: Earth Show, The Village Voice, 28 de febrer de 1969, p. 20.

Sharp, Willoughby: Discussions with Heizer, Oppenheim, Smithson, Avalanche, tardor 1970,

nm. 1, p. 38-71.

Shirley, David: Impossible Art What it is, Art in America, maig/juny 1969.

Altres fontsAltres fontsAltres fontsAltres fonts

http://sharpville.ning.com/video/earth-art-interviews

Entrevistes amb Willoughby Sharp i Dennis Oppenheim amb relaci a Earth Art, 2008, 20:26

Algunes imatges del catleg dAlgunes imatges del catleg dAlgunes imatges del catleg dAlgunes imatges del catleg dexposiciexposiciexposiciexposici

a.a.a.a. Jan Dibbets, A Trace in the Wood in the form of an Angle of 30 Crossing the path, com es

reprodueix a Earth Art, catleg dexposici, Ithaca, NY: Andrew Dickson Museum of Art, Cornell

University, 1970, sense especificar.


(segona part)



6

b.b.b.b. Robert Smithson, Mirror Displacement, com es reprodueix a Earth Art, catleg dexposici,

Ithaca, NY: Andrew Dickson Museum of Art, Cornell University, 1970, sense especificar.

c.c.c.c. Robert Smithson, Mirror Displacement, com es reprodueix a Earth Art, catleg dexposici,

Ithaca, NY: Andrew Dickson Museum of Art, Cornell University, 1970, sense especificar.

Compilaci de Karin JaschkeCompilaci de Karin JaschkeCompilaci de Karin JaschkeCompilaci de Karin Jaschke

Arte de la tierra o Land Art

Documents

Transcript of Arte de la tierra o Land Art