Art al segle XIX
Transcript of Art al segle XIX
L’art a la meitat del segle XIX
Autor: Pol Hernàndez
Assignatura: Història
El Romanticisme
El Romanticisme s'originà a Alemanya, inicialment com a moviment literari però ràpidament passà a influenciar totes les arts. És com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment. Té caràcter revolucionari i trencador. Aquest moviment artístic és molt heterogeni i es presenta de manera diferent i singular en cada país.
CaracterístiquesEl Romanticisme va ser una reacció contra l'esperit racional i hipercrític de la Il·lustració i el Neoclassicisme i anteposava, abans de tot:
• La major importància del sentiment enfront la raó. • La forta tendència nacionalista de cada país. • La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat. • La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina. • La creativitat enfront a la imitació neoclàssica. • L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta,
conclosa i tancada.• Ruptura amb la tradició, l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i
socials.• Busca la llibertat autèntica.
Autors i obres
Eugène Delacroix
La mort de Sardanapale
La liberté guidant le peuple
Frédéric Chopin
Theodore Géricault
Húsar a caball
La balsa de la medusa
El derby de Epson
Caspar David Friedrich
Kreidefelsen auf Rügen
El mar de gel
Home contemplant la lluna
El Realisme
• El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. La majoria d'obres han buscat assemblar-se al model imitat, el realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Per això com a moviment autònom se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura com en la literatura.
Característiques
• Característiques• Recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i
dels somnis. • Representació de la realitat el més acurada possible,
sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada.
• Temes contemporanis de la seva època, solen mostrar una critica social.
• Fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials.
Jean-François Millet
Les espigoladores
Filadora dreta
Home amb una arada
Juaquin Sorolla
Marina
Defensa del parc d’artilleria de Montlleó
Nens a la platja
Camille Corot
Autorretrat
Record de Montefontaine
Ville d’Avray
Escultura
Auguste Rodin
El Pensador
Els burgesos de Calais
El petó
Arquitectura
Magatzems Carson, Pirie and Scott
Opera de París
Parlament de Londres
Torre Eiffel
Palau de cristall de Madrid
Estaciò d’Orsay a París