Arquitectura sobre rodes

MARCEL FOLCH BRUGAROLAS

INSTITUT MONTSERRAT

2013-14 BATX. 2.1

ALEIX GABARRÓ

ARQUITECTURA S OBRE R ODES

2

ÍNDEX

1 INTRODUCCIÓ ..................................................................................................... 3

2 DEFINICIÓ D’ACCESSIBILITAT ........................................................................... 4

3 GRUPS DE PERSONES DISCAPACITADES ....................................................... 5

3.1 AMBULANTS: .............................................................................................................. 5

3.2 SENSORIALS: ............................................................................................................. 5

3.3 USUARIS DE CADIRA DE RODES: ........................................................................... 6

4 NORMES D’ACCESSIBILITAT EN L’EDIFICACIÓ ................................................ 7

5 PRINCIPALS PARÀMETRES D’ACCESSIBILITAT ............................................. 11

5.1 PARÀMETRES ANTROPOMÈTRICS ....................................................................... 12

5.2 PARÀMETRES QUE FACILITEN LA MANIOBRA .................................................... 14

5.3 PARÀMETRES QUE FACILITEN LES POSSIBILITATS D’ABAST .......................... 19

5.4 PARÀMETRES QUE FACILITEN EL CONTROL DELS MOVIMENTS PRECISOS . 23

6 DISSENY D’UN HABITATGE PER A PERSONA AMB CADIRA DE RODES ...... 25

7 DESCRIPCIÓ DE L’HABITATGE ........................................................................ 26

8 CONCLUSIÓ: ...................................................................................................... 33

9 AGRAÏMENTS: ................................................................................................... 34

10 BIBLIOGRAFIA: .................................................................................................. 35


3

1 INTRODUCCIÓ

“Arquitectura sobre rodes” és la fusió de dos temes que sempre m’han cridat

l’atenció:

L’arquitectura

Les dificultats de les persones que van en cadira de rodes

Des del principi vaig tenir clar que el meu treball de recerca estaria relacionat

amb l’arquitectura.

De ben petit ja m’agradava dissenyar habitatges i m’interessava per

l’arquitectura en general, i en un futur m’agradaria poder-me dedicar a aquesta

branca tecnològica. Així que de seguida vaig tenir clar que aquest treball era la

meva oportunitat per dissenyar un habitatge.

Un altre dels temes que sempre m’ha impressionat molt és veure persones que

o bé per malaltia, o bé per accident no els queda altre remei que desplaçar-se

amb cadira de rodes. Comentant-ho amb l’Aleix Gabarró, el meu tutor, vaig

proposar-li enfocar el meu treball a les persones amb mobilitat reduïda. Sempre

he pensat, com és possible que a l’època en que vivim, encara hi hagi edificis

públics que no tinguin en compte les dificultats d’aquestes persones.

Parlant-ho, van sortir moltes idees de la mateixa branca però del tot diferents,

com per exemple fer una remodelació de l’institut, ja que no es accessible per a

una persona amb mobilitat reduïda o fer un habitatge per a una persona

discapacitada.

D’aquí va sorgir “Arquitectura amb rodes”, el disseny d’un habitatge per a

persones amb mobilitat reduïda que m’ha fet entrar en un món desconegut per

mi: mides de les cadires, amplades mínimes dels passadissos, amplades de les

portes, alçades dels mobles...


4

2 DEFINICIÓ D’ACCESSIBILITAT

El concepte d’accessibilitat cada vegada és més conegut, per tant, no hi ha una

definició única o generalitzada per a aquest terme.

El terme accessibilitat prové d’accés, que és l’acció d’arribar fins a un lloc, fins

a una persona, i també és la qualitat d’accessible. Si busquem aquest terme al

diccionari hi trobem la definició següent: Dit d’un indret el qual hom pot arribar,

d’una cosa a la qual hom pot abastar.

Accessibilitat és la característica d’urbanisme, l’edificació, el transport o els

mitjans de comunicació que permet a qualsevol persona la seva utilització i la

màxima autonomia personal. Una bona accessibilitat és aquella que permet

accedir fàcilment i gaudir dels espais en adequades condicions de seguretat i

autonomia, però que passa desapercebuda per als usuaris, incloses les

persones amb capacitat motriu o sensorial reduïda o impedida.

Poder anar de casa a la feina, o a la botiga, o a estudiar o, simplement,

moure’s per casa, semblen accions senzilles però, si no les podem fer, ens

adonem del caràcter irrenunciable del dret que tenim totes les persones a

l’accessibilitat.

Segons aquesta definició d’accessibilitat ens adonem que tot i que en els últims

anys l’accessibilitat ha millorat molt, encara hi ha molt per fer, perquè tothom

estigui en les mateixes condicions, perquè no hi hagin diferencies entre uns i

altres, i puguin tenir una vida el més semblant possible a la resta de la població

amb una autonomia personal.


5

3 GRUPS DE PERSONES DISCAPACITADES

Abans de començar amb el disseny de la casa, em vaig informar dels diferents

tipus de minusvalia, amb els diferents grups de persones que comporten.

Per tant, s’entén per persona amb mobilitat reduïda aquella que té limitada

temporalment o permanentment la possibilitat de desplaçar-se.

S’entén per persona amb limitacions aquella que temporalment o

permanentment té limitada la capacitat d’utilitzar el medi o relacionar-s’hi.

Poden establir-se tres grans grups de persones amb limitacions físiques i/o

sensorials: ambulants, sensorials i usuaris de cadira de rodes.

3.1 AMBULANTS:

Aquelles persones que executen determinats moviments amb dificultat, sigui

amb l’ajuda o no d’aparells ortopèdics, crosses, etc..; o amb l’ajuda d’una altra

persona.

Entre elles trobem:

- gent gran amb degradació de la seva capacitat física

- dones embarassades

- aquells que porten carregues pesades o voluminoses

- els que porten nens petits en braços o en un carret

Però aquest grup de persones no és amb el que jo vull treballar.

3.2 SENSORIALS:

Grup de persones que tenen dificultats de percepció per una limitació de les

seves capacitats sensitives, principalment les visuals o auditives.

Entre ells trobem:

- cecs, amblíops, i en general tot tipus de persones amb dificultats de visió

- sords, hipoacústics, i en general tot tipus de persones amb trastorns

auditius.

Els de tipus sensorial tampoc és el grup del que vull tractar.


6

3.3 USUARIS DE CADIRA DE RODES:

Aquelles persones que precisen d’una cadira de rodes per a dur a terme les

seves activitats, bé de forma autònoma o amb ajuda d’altres persones.

Entre elles trobem:

- paraplègics, amb paràlisi de la part baixa del cos, incloses les

extremitats inferiors tant de la part alta com baixa

- tetraplègics, amputats, gent gran, etc..

- grans afectats de malalties (pòlio, esclerosi, etc. ) o malformacions

(espina bífida, etc.)

Els principals problemes que els afecten són:

- impossibilitat de superar desnivells bruscos i escales

- impossibilitat de superar pendents importants, perill de bolcar o relliscar

- limitació de les seves possibilitats d’abast manual i visual

- necessitat d’espais amplis per a girar, obrir portes, etc. impossibilitat de

passar per llocs estrets.

Com ja he especificat a la introducció, el que a mi m’interessava era realitzar

una casa per una persona amb cadira de rodes. Per tant el grup de persones

amb mobilitat reduïda amb el que tractaré en el meu treball serà d’aquest tipus.

A continuació es detallen tots els paràmetres i normatives que cal tenir en

compte abans d’iniciar el meu projecte.


7

4 NORMES D’ACCESSIBILITAT EN L’EDIFICACIÓ

El Codi d’accessibilitat de Catalunya recull tota la normativa en termes

d’accessibilitat tant per a espais públics com privats, a continuació recullo la

que fa referència a l’interior de l’habitatge.

Un habitatge es considera adaptat quan:

- Les portes i les obertures de pas tenen una amplada de 0,8 m com a

mínim i una alçada no inferior a 2,00 m.

- Les manetes de les portes s’accionen mitjançant mecanismes de pressió

o de palanca.

- En les cambres higièniques les portes s’obren cap a fora o són

corredisses.

- Hi ha, com a mínim, una cambra higiènica, formada per un lavabo, un

vàter i una banyera o dutxa.

- Els passadissos tenen una amplada mínima d’1,10 m. En els recorreguts

interiors de l’habitatge, per assegurar la maniobrabilitat d’una cadira de

rodes, cal considerar que el diàmetre mínim necessari per efectuar un gir

complert és d’1,50 m.


8

-


9

- A les cuines hi ha, entre 0,00 m i 0,70 m d’alçada respecte al terra, un

espai lliure de gir d’1,50 m de diàmetre com a mínim.

- Les aixetes s’accionen mitjançant mecanismes de pressió o de palanca.

- Les claus de pas, mecanismes elèctrics, porters automàtics, timbres,

quadres generals, etc., han d’estar a una alçada mínima de 0,40 m i

màxima d’1,40 m sobre el terra, i a una distància de 0,60 m de les

cantonades.


10


11

5 PRINCIPALS PARÀMETRES D’ACCESSIBILITAT

Els problemes o dificultats que hom pot trobar en l’entorn físic per aconseguir

una complerta autonomia de moviments es divideixen en quatre grups:

- Dificultats de maniobra: són aquelles que limiten la capacitat d’accedir

als diferents espais i de moure-s’hi.

- Dificultats per superar desnivells: són aquelles que es presenten

quan s’ha de canviar de nivell.

- Dificultats d’abast: són les derivades d’una limitació en les possibilitats

d’arribar a objectes i de percebre sensacions.

- Dificultats de control: són les que es presenten com a conseqüència

de la pèrdua de capacitat per realitzar moviments precisos.


12

5.1 PARÀMETRES ANTROPOMÈTRICS

Per a poder treballar per a persones amb greus problemes en la seva mobilitat

i/o que utilitzen una cadira de rodes, ja sigui d’accionament manual o elèctric,

cal tenir en compte una sèrie de mesures:

5.1.1 Dimensions principals d’una cadira de rodes estàndard:

- Llargada total: 110 cm

- Amplada total: de 65 a 70 cm

- Alçària del seient: de 48 a 52 cm

- Alçària total: 94 cm

- Diàmetre de les rodes: 60 cm

- Alçària del reposabraços: 71 cm

- Alçària del reposapeus regulable: aprox. 18 cm

5.1.2 Mides del contorn en planta:

- Llargada total: 115 cm (la de la cadira buida més 5 cm que surten els

peus dels reposapeus)

- Amplada total: de 70 a 75 cm (la de la cadira buida més 2,5 cm x 2 cm

que surten les mans i els colzes)

5.1.3 Altres mides:

- Alçària del cap: home, 133 cm; dona 125 cm

- Alçària dels ulls: home, 122 cm; dona, 115 cm

- Alçària de les espatlles: home, 104 cm; dona, 99 cm

- Alçària del colze: home, 69 cm; dona, 69 cm

- Alçària de les cuixes: home, 66 cm; dona, 65 cm

- Alçària de la mà tancada: home, 38 cm; dona, 42 cm

- Alçària de les puntes dels peus: home, 20 cm; dona, 21 cm


13


14

5.2 PARÀMETRES QUE FACILITEN LA MANIOBRA

5.2.1 Moviment en línia recta.

Les amplades útils de pas són les següents:

- 80 cm: per superar un obstacle aïllat.

- 90 cm: per circular (augmentar a 100 cm quan el recorregut és

desprotegit lateralment).

- 140 cm: per creuar-se amb un usuari de cadira de rodes (augmentar a

150 cm quan el recorregut és desprotegit lateralment).

- 180 cm: per creuar-se dues cadires de rodes (augmentar a 200 cm quan

el recorregut és desprotegit lateralment).


15

5.2.2 Moviment que comporta canvi de direcció.

Pot tractar-se d’una rotació o d’un gir.

5.2.3 Rotació: canvi de direcció sense moure’s de lloc.

L’espai lliure necessari per fer aquest moviment amb una sola maniobra és el

següent:

- 135 cm x 135 cm: per a una rotació de 90º.



5.2.4 Gir: canvi de direcció amb desplaçament.

L’espai lliure necessari per efectuar un gir amb una sola maniobra es determina

en funció del radi de gir; per a girs de 90º amb els radis més usuals són els

següents:

(R: radi de gir; Ll.l: llargada de maniobra en la direcció inicial; Ll.F: llargada de

maniobra en la direcció final; A.F: amplada de maniobra en la direcció final).

- R: 40; Ll.l: 135; Ll.F: 164; A.F: 105.

- R: 80; Ll.l: 162; Ll.F: 201; A.F: 92.

- R: 60; Ll.l: 149; Ll.F: 182; A.F: 97.

- R: 100; Ll.l: 179; Ll.F: 221; A.F: 88.


16

5.2.5 Moviment específic per franquejar una porta.

Maniobra especifica que inclou els moviments necessaris per aproximar-se a

una porta, obrir-la, traspassar l’ampit i tancar-la. Cal dir també, que les portes

sempre s’han d’obrir cap a fora, ja que si la persona cau dins l’habitació, al

costat de la porta, no es podria obrir. Es presenten característiques diferents si

l’aproximació és frontal o lateral respecte al pla de la porta. En tots els casos es

considera un pas útil de porta el que té 80 cm.

5.2.5.1 Aproximació frontal.

- Obertura en sentit de la marxa:

Àrea de maniobra davant la porta : 120 cm x 145 cm.

Espai lliure lateral per obrir la porta 30 cm.

Àrea de maniobra darrere la porta: 140 cm x 175 cm.

Espai lliure lateral per tancar la porta: 50 cm.


17

- Obertura en sentit invers a la marxa:





5.2.5.2 Aproximació lateral.

- Obertura en sentit de la marxa:





- Obertura en sentit invers a la marxa:






18


19

5.2.6 Moviment específic per efectuar una transferència.

S’entén per transferència el moviment per instal·lar-se a la cadira de rodes o el

moviment per abandonar-la.

Les principals condicions per poder efectuar una transferència són:

- Disposar de barres de suport a l’abast, que tinguin les característiques

especificades a l’epígraf 7.5.1.2.

- Que el nivell de seient sigui sensiblement igual que el de l’element al

qual s’efectua la transferència: entre 48 i 52 cm.

- Disposar d’espai suficient per acostar-hi la cadira i situar-la en la posició

adequada.

5.3 PARÀMETRES QUE FACILITEN LES POSSIBILITATS

D’ABAST

Als efectes de la supressió de barreres arquitectòniques es consideren tres

tipus d’abast:

- Manual: capacitat per abastar objectes amb les mans.

- Visual: possibilitat de percebre imatges.

- Auditiu: possibilitat de captar sons.

Els usuaris de cadira de rodes, en general, tenen limitada la capacitat d’abast

manual i visual, ja que la persona ha d’actuar asseguda, mentre que els

ambliops i cecs tenen disminuïdes les possibilitats d’abast visual, i els

hipoacústics i sords, les de tipus auditiu, per deficiències en els òrgans visuals i

auditius, respectivament.


20

D’aquest paràmetres, només he tingut en compte els que fan referència a

l’abast des d’una cadira de rodes.

5.3.1 Abast manual sobre un pla horitzontal.

Es consideren els següents paràmetres bàsics:

- 70 – 85 cm: alçària confortable per actuar des de la cadira.

- 60 cm: abast frontal màxim en el pla.

- 180 cm: abast lateral màxim en el pla.

- 67 cm (recomanable 70): alçària mínima lliure sota el pla per poder-se

apropar frontalment.

- 55 cm (recomanable 60): profunditat mínima lliure sota el pla per poder-

se apropar frontalment.

5.3.2 Abast manual sobre un pla vertical.

Els paràmetres bàsics són els següents:


21

- 80 – 100 cm: d’alçària de màxim confort.

- 140 cm: alçària màxima per poder manipular objectes.

- 40 cm: alçària mínima per poder manipular objectes.

- 40 cm: distància no útil a partir de la intersecció de dos plans verticals

que formen un angle de 90º.

5.3.3 Abast visual.

Els paràmetres bàsics a tenir en compte són:

- 60 cm: alçària màxima de la part opaca d’ampits i proteccions a

l’exterior.

- 110 cm: alçària màxima d’un pla horitzontal per tenir visió dels objectes

que hi hagi situats.

- 90 cm (recomanable 80): alçària màxima de la base d’un mirall per poder

tenir una visió completa de la pròpia cara; en cas de miralls col·locats a

una alçària superior, caldria inclinar-los respecte a la vertical per assolir

la mateixa visió.


22


23

5.4 PARÀMETRES QUE FACILITEN EL CONTROL DELS

MOVIMENTS PRECISOS

Als efectes de la supressió de barreres arquitectòniques es considera que la

pèrdua de capacitat per realitzar moviments precisos es manifesta en la

dificultat per controlar l’equilibri del cos i per manipular objectes.

5.4.1 Control de l’equilibri.

Per tal de facilitar l’obtenció i el manteniment de l’equilibri, cal disposar

elements de suport que serveixin d’ajut per executar un moviment o mantenir

una postura i assegurar que els paviments no dificultin l’execució segura dels

moviments.

5.4.1.1 Paviments:

els paviments transitables cal que siguin:

- No relliscosos a l’exterior i als serveis que disposin d’aigua.

- De textura suficientment llisa i uniforme, que permeti el trànsit de les

cadires de rodes.

- Compactes.

- Fixats fermament a l’element de suport.

5.4.1.2 Passamans:

tot element de suport que es disposa al llarg d’un recorregut o al voltant d’un

espai com a ajut per desplaçar-se o com a suport per mantenir una positura

determinada.


24

5.4.1.3 Barres:

tot element de suport col·locat prop d’un objecte determinat per tal de facilitar-

ne l’ús. La disposició de barres és de gran importància per a la utilització dels

aparells higiènics, excepte els lavabos, i també per a efectuar tot tipus de

transferències.

Les principals característiques que han de reunir són:

- Fixació ferma, amb una separació mínima de 4 cm respecte a qualsevol

altre element.

- Disseny anatòmic. Perfil rodó, entre 3 i 5 cm de diàmetre.

- Alçada de col·locació d’acord amb els següents criteris:

- 90 – 95 cm, si l’ha d’utilitzar una persona dempeus.

- 20 – 25 cm per damunt de l’element que serveixi de seient, si

l’ha d’utilitzar una persona asseguda.

- Situació i llargària adequada en cada cas.

- Cal preveure les barres abatibles quan les fixes poden fer entrebancar

alguna maniobra a una persona, sigui disminuïda o no.

5.4.2 Control de la manipulació.

Per facilitar l’accionament d’elements de comandament (interruptors, aixetes,

manetes, etc.), cal tenir en compte els següents criteris bàsics:

- Situar-los dins les àrees d’abast assenyalades a l’apartat 5.3 (pàg.19)

- Escollir un disseny que permeti l’accionament de l’aparell, prescindint del

moviment dels dits de la mà i del gir del canell, és a dir, que es pugui

utilitzar per simple pressió o mitjançant el moviment del braç.


25

6 DISSENY D’UN HABITATGE PER A PERSONA AMB

CADIRA DE RODES

La parcel·la escollida està situada al Carrer Joan Fuster, 46, al barri de Les

Grases del terme municipal de Sant Feliu de Llobregat, a la comarca del Baix

Llobregat.

A l’apartat d’urbanisme del web de la ciutat (www.santfeliu.cat/planejament) es

pot consultar sobre les característiques de la parcel·la i també observar les

cases del voltant per no fer una casa que desencaixi visualment amb la resta.

La informació relacionada amb aquesta parcel·la és la següent:

http://www.santfeliu.cat/planejament


26

7 DESCRIPCIÓ DE L’HABITATGE

Habitatge unifamiliar d’una planta de 247,76 m2 amb zona enjardinada de

271,41 m2 a tot el voltant.

Per evitar humitats la vivenda està elevada lleugerament respecte el sòl.

L’accés es fa directament des del carrer amb una rampa d’un 10% de desnivell

i si l’arribada és amb cotxe té accés directe al pàrquing que comunica amb

l’interior de l’habitatge.

Un cop dins la vivenda un ample passadís et porta a una zona de distribució

que comunica la cuina, la sala, el menjador, les habitacions, el garatge i la sala

de maquines.

La vivenda consta de dos espais diferenciats per fer la casa més sostenible i

aprofitar les hores de sol: zona SUD i zona NORD.

A la zona SUD és on hi ha els espais on es fa més vida durant les hores

diürnes (cuina, sala i menjador), ja que serà la zona més càlida i de més claror

de la casa. Aquest espai és tot obert i té un metre més d’alçària en el sostre per

tenir una sensació d’amplitud.

En canvi a la zona NORD se situen els espais de vida nocturna (habitacions i

en aquest cas lavabo i garatge), el sostre té un metre menys d’alçària respecte

la zona SUD. Amb aquesta diferència s’aprofita la part de paret que sobresurt

de la part NORD per posar-hi unes finestres i així facilitar-ne la ventilació.

La cuina és un espai obert que limita amb el menjador mitjançant uns mobles

baixos adaptats. La seva distribució és en forma de “U” i comunica directament

amb la sala de màquines o rebost. Té grans finestrals que comuniquen

directament amb el jardí.

La sala d’estar és un espai ampli envoltat de grans finestrals que donen

directament al jardí. El mobiliari consta d’un ampli sofà en forma de “L”, una llar

de foc i a la paret que dóna a l’habitació individual, hi ha situat el televisor.


27

El menjador és l’espai central entre la cuina i la sala d’estar i té accés directe,

mitjançant portes correderes, al jardí.

La sala de màquines és on hi haurà la caldera de la calefacció, rentadora,

assecadora i el rebost. Té accés directe al pàrquing per facilitar la descàrrega

de la compra, i també a la part esquerre del jardí on hi ha l’estenedor.

El pàrquing amb entrada directament des del carrer amb una porta d’obertura

amb comandament a distància i comunicació directa a la sala de màquines.

Una finestra estreta a la part superior de la façana esquerra dóna llum natural.

El dormitori principal fa cantonada amb la façana principal i la façana dreta de

la vivenda. Les mides estan pensades per poder moure’s amb facilitat al voltant

del llit situat al centre de l’habitació. Dues finestres connecten amb l’exterior.

El dormitori individual no està pensat per a una persona amb cadira de rodes,

tot i que hi pot accedir. Té accés directe al jardí.

El lavabo és molt gran per facilitar la mobilitat amb cadira de rodes, s’ha

equipat amb una dutxa accessible amb la cadira. Tot ell equipat amb barres de

suport per facilitar les transferències.

El jardí envolta tota la casa. Tota la façana sud està coberta per un porxo

construït mitjançant unes bigues que permeten que les plantes trepadores s’hi

enredin amb facilitat i així poder fer ombra a l’estiu i deixar passar el sol a

l’hivern. El paviment d’aquest porxo és de fusta, la resta és de gespa. La

delimitació de la parcel·la es fa mitjançant una tanca de xiprés.


28

FAÇANA VIRTUAL

FAÇANA MAQUETA


29

PLANTA VIRTUAL

PLANTA MAQUETA


30

PERFILS VIRTUALS

FAÇANA SUD

En els plànols que hi ha a continuació, es poden veure totes les mesures i així

comprovar que la casa compleix amb les normes del Codi d’Accessibilitat de

Catalunya.

AR

QU

ITEC

TUR

A SO

BR

E R

OD

ES

Cas

a U

nifa

mili

ar a

St.

Feliu

de

Llob

rega

tPl

anta

MA

RC

EL F

OLC

H B

RU

GA

RO

LAS

Esca

la -

1:7

5 (D

IN A

3)N

ovem

bre

2013


32

Per acabar insereixo una imatge amb perspectiva de la casa.

NORD - OEST

SUD - EST


33

8 CONCLUSIÓ:

Aquest treball m’ha ajudat a veure realment les dificultats que té una persona

que va amb cadira de rodes, ja sigui per moure’s, abastar qualsevol objecte o

efectuar transferències de posició en una casa, al carrer, al transport públic,

espais públics (ajuntament, museus, parcs i jardins, etc.) ...

També m’ha ajudat a veure la quantitat de normatives que cal tenir en compte

alhora de dissenyar una vivenda totalment adaptada per a persones amb cadira

de rodes. Un dels altres problemes per a la construcció de vivendes adaptades,

és el fet que necessiten més superfície ja que els espais han de ser més amplis

per facilitar les maniobres amb la cadira. Però això, no serveix com a excusa

per la manca de cases adaptades.

Tot i que la societat està cada vegada més conscienciada de la necessitat que

els edificis i espais públics estiguin adaptats, xoca amb l’enquesta que vaig

realitzar l’any passat a més de 50 persones, d’entre 16 i 90 anys, on es

demostra que en la majoria dels habitatges actuals, no hi pot accedir una

persona amb cadira de rodes, ja sigui perquè al portal hi ha algun graó, no hi

ha ascensor, els passadissos són massa estrets, les portes poc amples o no hi

ha espais de girs.

El treball va acompanyat de la maqueta de la casa unifamiliar, a escala 1:50,

realitzada amb cartró reciclat.


34

9 AGRAÏMENTS:

- Anna Batet, arquitecte, m’ha ajudat amb la part d’arquitectura, amb el

disseny, els plànols i amb la maqueta.

- Francesc Sabaté, enginyer, ha estat qui m’ha ensenyat a fer servir l’eina

sketchUp, d’edició de plànols.

- Carme Pàmies, logopeda, especialitzada amb persones amb disminució.

M’ha donat molta informació sobre aspectes relacionats amb

l’accessibilitat a l’habitatge.

- A la família, per tot el suport rebut al llarg de tot aquest temps.

- Per acabar donar moltes gràcies a l’Aleix Gabarró, el meu tutor, pel

seguiment i l’ajut rebut.


35

10 BIBLIOGRAFIA:

- www.santfeliu.cat/planejament

- http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0001265

- http://www.enginyeria-industrial.es/els-nostres-serveis/estudis-d-

accessibilitat/

- http://books.google.cat/books?id=WMTg2XX1ZL8C&pg=PA37&lpg=PA3

7&dq=ambulants,+sensorials+i+usuaris+de+cadira+de+rodes.&source=b

l&ots=Qrf965bAkn&sig=SgOy7LiLu6iFbN6y_eTvVl4CKL8&hl=es&sa=X&

ei=Fil2UqfqEcuw7Aal9YH4Dg&ved=0CCYQ6AEwAA#v=onepage&q=am

bulants%2C%20sensorials%20i%20usuaris%20de%20cadira%20de%20

rodes.&f=false

- Llibre del “Codi d’Accessibilitat de Catalunya”.

- Tutorials d’SketchUp.

http://www.santfeliu.cat/planejament

http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0001265

http://www.enginyeria-industrial.es/els-nostres-serveis/estudis-d-accessibilitat/

http://www.enginyeria-industrial.es/els-nostres-serveis/estudis-d-accessibilitat/

http://books.google.cat/books?id=WMTg2XX1ZL8C&pg=PA37&lpg=PA37&dq=ambulants,+sensorials+i+usuaris+de+cadira+de+rodes.&source=bl&ots=Qrf965bAkn&sig=SgOy7LiLu6iFbN6y_eTvVl4CKL8&hl=es&sa=X&ei=Fil2UqfqEcuw7Aal9YH4Dg&ved=0CCYQ6AEwAA#v=onepage&q=ambulants%2C%20sensorials%20i%20usuaris%20de%20cadira%20de%20rodes.&f=false






Arquitectura sobre rodes

Documents

Transcript of Arquitectura sobre rodes